carrer - Favb

setembre-octubre de 1997
i.u rvtt ítet
CARRER
Una vella de cinc anys
ROSER ARGEMÍ I ESPERANZA ÀLVAREZ
Ara fa cinc anys es va estrenar la
torre de Collserola construïda per
facilitar les comunicacions dels
Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
L'Ajuntament de Barcelona va decidir
posar la torre de telecomunicacions
en plena zona forestal, al
turó de la Vilana, un lloc polèmic
per a un edifici fora de mida, però
molt visible des de tot arreu. La
decisió de l'administració no va trobar
massa reticències perquè la
majoria de barcelonins no demanaven
gaire explicacions quan es
tractava dels Jocs.
Era el mes d'octubre del 1987
quan la Corporació Metropolitana
de Barcelona va presentar el projecte
per construir un complex de
telecomunicacions a la zona forestal
del turó de la Vilana. Els veïns
van presentar dos recursos: un,
com a associació de veïns, representada
per la lletrada Carme
Ballbé, i un altre, dels veïns més
afectats del camí de la Font de la
Budellera, representats pel lletrat
Tomàs Pou.
* Negociacions
L'associació de veïns de Vallvidrera,
tot i que estava segura que
guanyaria el recurs, va decidir negociar
amb l'Ajuntament per què
i,què aconseguiria guanyant un
recurs quan ja estès construïda la
torre, i estiguessin fets tots els estralls
al seu entorn? Durant la negociació,
l'associació va aconseguir
modificar el projecte inicial. Una
part de la torre ha quedat soterrada,
l'edifici de serveis s'ha reduït a
la meitat, no s'ha fet el restaurant
en geoda, ni el túnel ni la carretera
que passava prop de la font de la
Budellera, s'han mantingut els camins
cadastrals i l'aparcament és
més petit.
Una sentència va
dictaminar que la
torre no es podia
construir en zona
forestal i que va
ser aprovada amb
errors de
procediment
L'aparcament està fet... però
mai ha estat obert. És ben trist
que l'Ajuntament es gasti diner
públic per donar un servei i després
aquest servei no es posi mai
en funcionament.
El temps ha donat la raó als
veïns de la Budellera, que han
guanyat el recurs. La sentència
dictamina que la torre no es podia
construir en una zona forestal i
que el pla va ser aprovat amb
errors de procediment.
Però la torre hi és, i afecta els
veïns de l'entorn. Francisco Gran,
tècnic en telefonia que treballa a
Vallvidrera, afirma que la torre de
Collserola genera un camp magnètic
que causa molts desordres i
interferències en tot tipus d'aparells
elèctrics a la zona, que no-
Encara que mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment, la torre de
Collserola ja està desfasada per l'avenç de les telecomunicacions i la
televisió per cable. A més, el "pirulet" causa interferències als aparells
elèctrics dels veïns i ja no presta servei com a mirador públic.
El símbol de la modernitat i els Jocs Olímpics rep crítiques de veïns i tècnics
més es poden resoldre amb blindatges
"com els usats per la CIA"
0 similars.
Santiago Ponseti, gerent de
Torre de Collserola SA, opina que
"aquestes deficiències es produeixen
perquè la instal·lació dels
habitatges no està ben feta, ja
que no disposen dels filtres corresponents".
Elisenda Malaret, professora
de dret administratiu de la Universitat
de Barcelona, especialitzada
en el camp de les telecomunicacions,
comenta que aquests
problemes han de ser denunciats,
i demostrats, pels veïns que
els pateixen perquè la llei hi posi
solució.
* El dret a usar l'espai
L'espai ofereix moltes possibilitats
per ser usat, diu r\/lalaret. L'ús de
l'espai que permet els sistemes de
comunicació per ràdio és finit. Només
pot acceptar un cert nombre
de freqüències i, per tant, ha d'estar
sotmès a una legislació i a una
autoritat competent que doni el
permís a cada ràdio.
Però aquest mateix espai també
és usat per a moltes altres comunicacions,
televisió, telèfons,
internet, ...que es poden transmetre
ràpidament, i més a través de
fibra òptica. Teòricament aquests
nous sistemes són més lliures i
faciliten l'accés a la comunicació a
tothom, però els monopolis poden
arribar a dominar-ho tot, encara
que les legislacions nacionals i internacionals
intenten de limitar-los.
Totes les comunicacions estan
entrant en uns canvis profunds,
tant pel corrent liberalitzador
d'abast mundial, que vol treure les
restriccions legals que puguin posar-hi
els diferents estats, com per
la ràpida evolució dels nous sistemes.
Aquests nous sistemes de
transmissió es basen en el principi
de la integració; no són exclusius
sinó que usen diferents tipus de
mitjans, des de les ones fins al
cable, els satèl·lits, la fibra òptica i
tots els nous invents que surtin.
Perquè el més important és transmetre
a molta gent i arribar fins a
l'últim racó de món.
Així és que el símbol més visible
dels Jocs Olímpics de Barcelona,
la torre de Collserola, mai no ha
arribat a funcionar a ple rendiment.
I l'avenç de les telecomunicacions
i la implantació de la televisió per
cable no li auguren un futur
esperançador, sinó l'evidència del
seu desfasament.
Responsables de la torre i veïns
DANI CODINA
DANI CODINA
difereixen a l'hora de valorar si la
torre de telecomunicacions ha assolit
els objectius pels quals es va
construir. Coincideixen en la desaparició
de les nombroses antenes
que s'estenien al llarg de la serra
de Collserola, perquè uns i altres
valoren que s'ha complert en gran
mida, encara que l'antena de la
SER continua en peu al Tibidabo.
En canvi, a nivell de ciutat, han
proliferat tot tipus d'antenes de telefonia
mòbil, perquè s'ha demostrat
que la torre era insuficient, o
massa cara. L'Ajuntament ha continuat
donant llicències per a antenes
al Carmel i a d'altres barhs, a
part d'haver permès a Telefónica
construir la torre Calatrava el mateix
1992 a Montjuïc.
Per a Jaume Ciurana, regidor
del districte de Sarrià-Sant Gervasi,
la torre no ha complert els seus
objectius "perquè hi ha zones fos­
Un "pirulet" de 6.000 milions
CRÒNICA
ques a la ciutat i Barcelona Televisió,
la televisió municipal, no arriba
a tota la ciutat". Fins i tot a Collserola
mateix, la Guàrdia Urbana del
districte, ha hagut de posar una
altra antena a la Vil·la Joana perquè
si es posava a la torre, feia
interferències. I per la zona de les
Planes, es mouen amb telefonia
mòbil perquè els altres sistemes
no hi arriben.
Per al gerent de Torre de
Collserola SA, Santiago Ponseti,
"la torre ha complert el programa
previst per a deu anys i encara pot
donar molta més rendibilitat, ja que
no totes les plantes estan plenes i
dues totalment buides. En aquests
moments, tota la televisió que es
veu a l'àrea metropolitana surt de
Torre de Collserola, i també és el
nus pel qual passen les senyals
per a tot Catalunya. El 90% de les
ràdios FM que s'escolten també
passa per aquí, excepte la SER; i
l'ona mitjana s'emet des de Mollet,
ja que no poden estar juntes: són
incompatibles".
Els veïns creuen que el problema
principal és que van construir
la torre amb 288 metres d'alçada
quan sabien que amb 100 metres
menys ja resolien les deficiències
de les telecomunicacions existents
en aquell moment, i quan ja
es perfilava que el futur passava
per la fibra òptica. "Però l'alcalde
Maragall volia la torre més alta de
l'Estat espanyol".
* Mirador tancat
Un altre objectiu, en què es basava
el protocol signat entre l'Ajuntament
de Barcelona i Torre de
Collserola, era la creació d'un mirador
des del punt més elevat de la
ciutat. La planta 10 va ser l'escenari
triat. Una gran vidriera, poc pensada
per ser netejada, oferia al
públic una panoràmica de
Barcelona i el seu entorn des del
mes de març del 1993. La gestió
del mirador va ser atorgada a l'empresa
Grand Tibidabo per a un
termini de 12 anys. El passat 31 de
desembre del 1996 aquesta va tancar
el mirador. Ara, el tema està en
mans dels jutges.
Paradoxalment, el mirador oferia
la mateixa vista que ofereix la
terrassa de l'església del
Tibidabo, lloc molt més accessible
tant pel que fa al transport
com al preu.
• La torre de Collserola, obra de l'americà Norman Foster, va
costar 5.500 milions de pessetes, segons dades de Santiago
Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA. El pressupost del
complex del mirador, amb els seus accessos i l'aparcament municipal
va afegir 900 milions.
La torre està constituïda com a societat anònima, en la qual el
soci majoritari és Telefónica amb el 42% de les accions. El segueix
Retevisión amb el 36%, el Centre de Telecomunicacions de la
Generalitat de Catalunya amb el 17% i el 5% restant pertany a
l'Entitat Metropolitana del Transport. La plantilla fixa de la societat
anònima és de 5 persones, i uns 60 tècnics dels diferents socis i
clients.
El gerent del Tibidabo, Santiago Sardà, ens ha facilitat les
xifres de visitants al mirador: el 1993, 184.253 visitants, perquè
era novetat; el 1994, 138.436 visitants, perquè s'hi va fer una forta
inversió publicitària; el 1995, 115.466 visitants, ja amb unes
pèrdues de més de vint milions de pessetes; i 59.751 visitants el
1996, any e, :;uè es va fer una reducció de calendari.