Glodosreinventa la joguina - Diari de Girona

4ECONOMIA I EMPRESA
El costat fosc dels brokers
avien passat escassos minuts
després de la conversa esgarrifosa
entre el jove Assio Rastani i els
presentadors de BBC 24 News
quan Robert Peston, l'editor de la informació
econòmica del canal britànic, va començar
a inquietar-se: «Alguns espectadors m'estan
dient que el corredor de borsa que acabem
d'entrevistar és un frau. Intentaré descobrir
com l’hem escollit i qui és en realitat». Desafortunadament,
Peston arribava tard, dimarts
havia recomanat als seus prop de 83.000 seguidors
a la plataforma virtual de missatges
breus, Twitter, que escoltessin la intervenció
d’Assio «per comprendre la crisi de l'euro i el
funcionament dels mercats».
I les seves declaracions es van sentir, altes
i clares. La debacle europea i l'arrossegament
a la depressió global dels mercats i la indústria
occidental és, per als centres de les finances
com la City de Londres, un somni. Una
oportunitat única en dècades per guanyar diners.
Una ocasió daurada, de les que succeeixen
rarament cada mig segle, per enriquirse
gràcies a l'enfonsament econòmic de l'hemisferi
desenvolupat. Estem parlant de milers
de milions en qüestió de setmanes.
Durant la matinada següent, diverses
fonts d'informació procedents de la mateixa
indústria financera de Londres van ajudar a
reconstruir el perfil del pobre, encara
que escandalós, Assio. El seu miserable
crèdit impagat d'unes 11.000
lliures esterlines, els comptes de
la seva empresa fantasma amb
només nou-centes lliures de capital,
la hipoteca a nom de la
seva companya sentimental,
Anne Eader; el que Assio va explicar
eren les seves aspiracions,
el que avui coneixem
són els seus fracassos.
En resposta a un correu electrònic,
Daniel, un dels centenars
de gestors d'inversió que treballen per
a Royal London, el major fons mutu i de pensions
britànic amb un volum superior als
50.000 milions d'euros, responia així: «Aquest
paio no treballa per a ningú, ni representa cap
casa d'inversió. La BBC ha tingut una gran errada;
amb centenars de milers d'agents de
borsa a Londres, han acabat escollint un
pallaso».
Però, es tracta només d'un home de trenta
anys inexpert, arribista, un xerraire desesperat
per aconseguir els seus cinc minuts d'infausta
glòria televisiva?
Corredors, agents i altres animals
Assio intenta vestir fi com si fos un corredor
de borsa, i emula el discurs ple de testosterona
capitalista que imagina que ha de ser el llenguatge
natural dels professionals. Assio tecleja
ordres minúscules de compra i venda des del
seu ordinador personal sobre accions d'empreses
cotitzades: qualsevol dia la seva xicota
haurà de destinar la humil residència de dos
pisos on viuen, al sud de Londres, a fer front
als errors del principiant d'inversor. Les paraules
de l'esvalotat Assio, no obstant això, no
estan completament fora de l'univers al qual
diu pertànyer.
El patró d'Anglaterra és Sant Jordi, però
l'emblema de la City és el drac. La figura de
la bèstia, mig dreta en un pedestal, és inconfusible
i inevitable quan es travessen els carrers
del barri financer de Londres. Allà, uns
quants agents de borsa i assessors financers
amb llicència reconeguda per les autoritats
reguladores britàniques -de la qual Assio
manca- comparteixen amb
aquest diari les seves impressions.
Michael Hall: «Assio ha descrit, i amb
força certesa, una filosofia d'inversió en els
mercats que sí que circula per la City. Com a
operaris de borsa, la nostra ment s'orienta a
anticipar la direcció que prendrà el mercat per
situar-nos en la banda correcta de la transacció,
és a dir, la que reverteix més diners. No
jutgem la moralitat del que succeeixi».
Dave Paskin: «És clar que la crisi és una
oportunitat, però del que parlem és de l'efecte
que suposa que alguns corredors de borsa i
inversors s'amunteguen quan intueixen que
poden treure profit i acaben empenyent-se
uns a altres cap al precipici».
Victoria Wagner: «No, no hi estic d'acord.
Som milers els que tenim aquest ofici i el que
fem és crear liquiditat per engreixar l'economia
i que funcioni».
Scott Hefle: «Mireu, les bombolles s'inflen
per errors humans. Com ara passa amb la cotització
de l'or. És un actiu volàtil per naturalesa,
perquè té un valor intrínsec però no produeix
res, així que és difícil orientar-se per valorar-lo».
Tom Ashead: «Però en ocasions les bombolles
sorgeixen a conseqüència d'altres factors.
Si els bancs no poden concedir préstecs
a curt termini als agents de borsa, aquests no
poden reaccionar amb rapidesa i el preu de
certs valors en el parquet simplement col·lapsa».
La pregunta continua a l'aire, sense resposta:
ningú sembla saber per què alguns corredors
de borsa són capaços de cremar milers
de milions en esquemes grandiosos, i llunàtics,
d'inversió. Precisament a Londres,
Kweku Adoboli ha estat enviat el passat se-
DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011 | Diari de Girona
La poderosa i influent City financera de Londres ha quedat commocionada
L'últim que necessitava era un aprenent de corredor de borsa amb la boca massa gran parlotejant disbarats davant de les càmeres de BBC News. El
principiant és Assio Rastani, i el seu «somni» de recessió podria ser la prova devastadora que els mercats del capital estan en les mans equivocades.
EL REPORTATGE
Victorià Jiménez
LONDRES. CORRESPONSAL
H
tembre a la presó per haver llançat inútilment
un programa de capital en borsa aparentment
sense autorització del seu banc, el suís UBS:
2.300 milions de dòlars al foc.
La ciència de fer diners
Mentrestant, a Suïssa, l'expert forense Pascal
Scherrer i Thomas Noll, administrador del
centre de reclusió Poschwies (al nord de
Zuric), acaben de publicar amb l'ajuda de la
Universitat de Saint Gallen una investigació
com a mínim curiosa: van escollir 28 corredors
de borsa professionals i van comparar les
seves reaccions a certes proves amb el comportament
de 24 persones diagnosticades
com a psicòpates. Volen descobrir els resultats?,
segueixin llegint.
D'acord amb les dades de Scherrer i Noll,
els agents borsaris van demostrar major interès
a destruir l'avantatge competitiu de l'equip
contrari tot i que suposi minvar els
seus propis beneficis, i una major tendència
a prendre riscos a compte aliè que el grup de
psicòpates.
«Les nostres conclusions indiquen», diu
l'informe, «que ha aparegut inicialment a les
pàgines de la revista alemanya Der Spiegel que
els corredors de borsa prefereixen, en grau superior
als individus afectats de psicopatia, estratègies
de treball que no optimitzen els seus
beneficis sinó que causen dany a tercers».
Entre les abundants coincidències de caràcter
dels dos nuclis de participants, Scherrer
i Noll enumeren les següents: personalitat
superficial, irresponsabilitat, falta de sinceritat,
comportament antisocial, atacs impulsius,
incapacitat per aprendre de l'experiència,
impossibilitat d'emocions duradores,
inhabilitat per contemplar-se a un mateix a
través dels ulls d'altres persones, i mancança
de sentiments.
L’any 2009, el professor nord-americà Luigi
Zingales ja va descobrir que, a més, els homes
són més addictes al risc que les seves
col·legues femenines. En les seves proves, els
corredors de borsa es van deixar emportar per
rebots irracionals en un 45% més sovint que
les agents de borsa, arribant a perdre fins a
més de dos punts i mig percentuals del valor
dels seus portafolis d'inversió. Amb tot, elles
també van caure, en un punt i setanta-dues
dècimes.
HÉCTOR G.