Glodosreinventa la joguina - Diari de Girona

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA
El Camp
Agricultura ultima un decret per a regular la venda
directa de productes agroalimentaris > PÀG 6
Quin serà el guru que
substituirà Steve Jobs?
La mort del fundador
d’Apple ha deixat orfe el
sector. Analitzem qui pot
ser el nou referent >PÀG 2
Entrevista a Guillem
López Casasnovas
El catedràtic d’Economia i
reclama mecanismes per
mantenir l’equilibri
intergeneracional >PÀG 5
Economia i Empresa DdG
Núm. 608 | Diari de Girona | Dissabte, 8 d’octubre de 2011
Glodos reinventa la joguina
La
companyia gironina reformula productes tradicionals buscant un «disseny funcional, extravertit i d’avantguarda»
GIRONA | O. PUIG
Innovar en un sector tradicional
com el dels joguets i reinventar alguns
productes clàssics. Aquest és
l’objectiu de Glodos, una companyia
amb seu a les Planes d’Hostoles,
guanyadora del Premi de la
II Mostra d’Emprenedors de l’Assessoria
Codina, entregats aquesta
setmana.
La portaveu del jurat, Anna Albar
(directora de Fira de Girona),
va destacar Glodos pel «disseny, la
creativitat, la imatge de modernitat
i pel fet que els seus creadors
ho han plantejat com un negoci
amb creixement lent però segur».
Glodos crea i comercialitza joguines
que es poden considerar
tradicionals, les reformula i reconverteix
amb valors afegits.
Després de 2 anys de treballar
internament en el projecte, en
Sergi Teixidó i en Marc Castelló, fa
poc més d’un any i mig que ja comercialitzen
els seus productes a
través de tres punts de venda: Internet
(que els permet arribar a tot
el món), botigues i distribuïdors.
Sergi Teixidó explica que
«Glodos neix de la visió
que tenim respecte a les joguines
dels nens i de com
podem canviar-ho. La necessitat
de crear joguines de
disseny, innovacions pensades i
realitzades pels més petits de la
casa. Ressaltem el caràcter dinàmic
mediterrani, la càrrega emocional
de les nostres arrels i ens
evoquem al disseny funcional,
extrovertit i d’avantguarda».
El primer producte comercialitzat
per la companyia, el BIT, va
ser guardonat amb el premi al
disseny més innovador de la primera
edició dels premis GIDI (Associació
del Disseny a Girona).
Certificats Mèdics Oficials
Núm. inscripció Gi-0015
FLAP
És el disseny més nou de la
companyia. Es tracta d’un caminador
de passeig pensat per ajudar els
nadons a fer els primers passos amb
total autonomia i estar-se drets
d'una manera divertida, segura i
confortable.
DIARI DE GIRONA
Girona II Mostra
d’Emprenedors de
l’Assessoria Codina
La Mostra d’Emprenedors que
organitza l’Assessoria Codina i el
seu departament de consultoria
estratègica (El Giroscopi) va celebrar
dijous la seva segona edició amb
l’objectiu que els empresaris gironins
coneguin experiències
emprenedores que es porten a
terme a la demarcació. A banda del
projecte guanyador (Glodos), es van
presentar les experiències
emprenedores de We watch the
match, una aplicació per a telèfons
mòbils tipus smartphones que
permet als usuaris trobar els locals
on veure els partits del seu equip de
futbol preferit a qualsevol lloc del
món; Puntcentric.com, una empresa
gironina que ha creat un portal
d’internet que permet fer compres
en línia a les botigues de la teva
localitat; i Llagurt, una cadena de
botigues de iogurt gelat. La jornada
es va celebrar al Parc Tecnològic de
la Universitat de Girona i va comptar
amb la participació d’unes 150
persones. A l’esquerra de la imatge,
Sergi Teixidó (Glodos), al costat dels
organitzadors i membres del jurat.
BIT
Pensat per a introduir els nens en el món de les
dues rodes i desenvolupar els sentits de l’equilibri, la
coordinació i la psicomotricitat. Va obtenir el guardó al
disseny més innovador en la I edició dels premis GIDI.
CERTIFICATS MÈDICS OFICIALS
RENOVACIÓ-OBTENCIÓ PERMÍS CONDUIR, ARMES...
INCLOSA TOTA LA TRAMITACIÓ I FOTOGRAFIA DEL SEU PERMÍS
Altres certificats: armes, seguretat privada, animals perillosos, grues, patró d’embarcació, pesca submarina, esportius, ordinaris, etc.
Gran Via Jaume I 41, BAIXOS
(Edifici de Trànsit)
Telèfon 972 20 10 61 · Fax 972 22 77 51
PÀRQUING GRATUÏT
(1 HORA EDIFICI DE LA GENERALITAT)
info@centremedicjaumeprimer.net
Horari:
de dilluns a divendres de 8.30 a 13.30

2ECONOMIA I EMPRESA
Tecnologia
Silicon Valley busca
el seu nou guru
La mort de Steve Jobs ha suposat la desaparició del principal referent d’aquest centre
neuràlgic d’empreses de Califòrnia, una mena de guia espiritual al qual no se li aprecia un
relleu clar, ja que ni Larry Page (Google) ni Mark Zuckerberg (Facebook) tenen el seu carisma
LA CRÒNICA
FERNANDO MEXÍA/EFE | LOS ANGELES
L
a mort de Steve Jobs ha
suposat la desaparició
del principal referent i
creador de tendències
de Silicon Valley, un centre neuràlgic
californià d'empreses tecnològiques
que té des d'ara la difícil
tasca d'omplir el buit deixat pel
cofundador d'Apple.
Una cursa successòria en la qual
ni Larry Page, des de Google, ni
Mark Zuckerberg, a Facebook, ni el
nou cap cap visible d'Apple, Tim
Cook, o la veterana Meg Whitman,
ara a Hewlett-Packard, semblen
estar en disposició per prendre el relleu.
Jobs va ser per a molts un guru,
un visionari capaç de motivar milions
de persones a comprar els
seus productes gràcies al seu carisma
i una filosofia que anava
més enllà del simple acabat dels dispositius.
El seu adéu suposa una pèrdua
immediata d'influència per a Silicon
Valley en el competitiu sector
del software i el hardware a escala
global, que fins ara ha gravitat entorn
d'aquesta petita zona situada
als voltants de la ciutat de San
Francisco.
Jobs va renunciar al càrrec de
conseller delegat d'Apple el 24 d'agost
per la seva incapacitat per exercir
les seves tasques en la direcció
de la companyia, possiblement
davant un sever deteriorament del
seu estat de salut, però va continuar
en actiu com a president del consell
d'administració.
Després de la seva mort, als 56
anys, el futur de l'empresa de l'iPhone
i de l'iPad va recaure completament
sobre les espatlles del seu
substitut com a conseller delegat,
Tim Cook, un dels homes de confiança
de Jobs a qui ell mateix va recomanar
per agafar les regnes d'Apple.
Cook es va encarregar dimarts de
la presentació del nou iPhone, l'iPhone
4S, en un esdeveniment a la
seu de la companyia de Cupertino
que va resultar decebedor per a
nombrosos analistes, que van trobar
a faltar l'habitual capacitat de
Jobs, absent de l'acte, per sorprendre
amb els nous productes.
Malgrat els esforços de Cook, és
previsible que els propers encerts
d'Apple s'atribueixin a l'herència
deixada per Jobs, mentre que
els fracassos recauran en la
nova direcció de l'empresa, a
la qual s'acabaria criticant
per la seva incapacitat per
estar a l'alçada de l'obra del difunt
líder de la companyia.
Fora d'Apple sembla lògic
pensar en el cocreador de Google
i conseller delegat d'aquest
gegant d'Internet, Larry Page,
com el nou visionari de Silicon
Valley.
Page, de 38 anys, reuneix moltes
condicions, encapçala una de
les empreses tecnològiques més
populars, amb voluntat innovadora
i amb posició dominant en el web,
fet que li atorga una alta capacitat
per poder influir sobre milions
de persones a tot el planeta.
No obstant això, Page, que
es va posar al capdavant de
la gestió de Google aquest
any, és poc amic dels esdeveniments
públics i ha estat
qualificat d'introvertit, fet que
fa complicat que sigui capaç de
generar l'empatia que produïa
Steve Jobs.
Page es queda fins i tot
Innovació EsadeCreapolis i FAJEEC signen un conveni de col·laboració
DIARI DE GIRONA
La Federació d'Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJECC) ha tancat un acord amb
EsadeCreapolis amb l'objectiu d'impulsar el dinamisme empresarial i la millora competitiva per impulsar models de
gestió i competitivitat. L’Associació de Joves Empresaris de Girona (AjEG) -membre de la FAJEEC- va subscriure l’acord
a través del seu delegat al Gironès, Josep Prat (en la imatge amb el representant de la Federació Jordi Solé).
lluny del carisma d'Eric Schmidt,
qui durant l'última dècada va conduir
la nau de Google.
Alguna cosa semblant es podria
dir de Mark Zuckerberg, el talentós
jove de 27 anys que va saber convertir
una xarxa social d'Internet, Facebook,
en un negoci multimilionari.
Si bé Zuckerberg és més popular
que Page -la seva vida ja va ser
objecte d'una pel·lícula, The Social
Network-, i té una trajectòria polèmica,
alguna cosa que contribueix
a despertar interès, li manca igualment
habilitat comunicadora.
Zuckerberg considera Jobs el
seu «mentor» i té encara molt camí
per davant per millorar, tot i que l'activitat
de Facebook és molt més li-
Garbet Cooperativa d’Inserció,
amb seu a Figueres, ha fet un important
salt endavant. L’adjudicació
de nous projectes d’envergadura
suposaran un increment de
la facturació en un 92% (s’estima
que arribarà als 2,5 milions d’euros)
i la creació d’una seixantena
de nous llocs de treball, amb una
plantilla que es situarà a l’entorn
dels 150 empleats.
El creixement s’atribueix sobretot
a tres nous projectes. Es
tracta del servei de manteniment
museogràfic i gestió del magatzem
del CosmoCaixa Barcelona, de
l’Obra Social La Caixa, i els serveis
de neteja d’equipaments municipals
de l’Ajuntament de La Garriga
(al Vallès Oriental, per un període
de tres anys prorrogables i
una facturació anual de 347.886
euros) i l’Ajuntament de Palafrugell
DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011 | Diari de Girona
El substitut de Jobs a Apple,
Tim Cook, va decebre els
analistes en la recent
presentació de l’iPhone 4S
La cap visible de Hewlett-
Packard, Meg Whitman,
atresora més experiència, però
l’empresa viu un mal moment
mitada que la de Google o Apple, fet
que restringeix la seva capacitat
per condicionar el futur de la tecnologia.
Més experiència atresora Meg
Whitman, exlíder d’eBay i ara cap visible
de Hewlett-Packard (HP),
companyia que viu un moment
complicat amb problemes en la
seva divisió d'ordinadors i el fracàs
de la seva àrea de negoci de telefonia
mòbil i pastilles informàtiques.
Aquesta situació compromet la
disposició actual d’HP per ser l'exemple
a seguir a la vall del silici.
Whitman va ser candidata a governadora
de Califòrnia el 2010 i és
carismàtica, encara que el seu perfil
més empresarial que informàtic
li treu atributs per enlluernar les
masses.
Yahoo tampoc està en el seu
millor moment. És incapaç d'incrementar
els seus ingressos i no té
un lideratge clar després de la destitució
de la seva principal executiva,
Carol Bartz, el mes de setembre
passat.
Els rumors apunten que el consell
d'administració estaria estudiant
una venda a Microsoft (la seu
de la qual està a Seattle, a l'estat de
Washington), fet que posaria
Steve Ballmer, conseller primer
de la casa de Windows,
amb els dos peus a Silicon
Valley. Ballmer,
de la mateixa manera
que Cook a Apple, té
el handicap de succeir
un altre adalil de la
tecnologia l’ombra del
qual és allargada: Bill
Gates
Garbet Cooperativa
d’Inserció incrementarà la
facturació en un 92 per cent
GIRONA | DdG
(al Baix Empordà, per un període
de quatre anys prorrogables i una
facturació anual de 153.986 euros),
que d’aquesta forma aposten per
una empresa d’inserció per la gestió
dels seus serveis. S’hi suma
d’adjudicació d’altres projectes
més petits de neteja de residències
i escoles bressols.
Aquests passos endavant avalen
que, en un període de dificultats,
el creixement des de l’empresa
social i l’empresa d’inserció són
plenament viables. Garbet es situa
com una de les empreses amb
major volum de negoci i un referent
del sector inserció a Catalunya,
afavorint la inserció de col·lectius
en situació d’exclusió social
com beneficiaris de la Renda Mínima
d’Inserció (RMI), dones en
situació de violència de gènere o
joves en situació d’exclusió social.

Diari de Girona | DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011
QUÈ HEM APRÈS?
Esteve Ramoneda
DIRECTOR DE RAMONEDA, ENGINYERIA DE L’ENVASAT, I DE
PACKFEEDER, I MEMBRE DEL GRUP DE BENCHMARKING D’AL-
TA DIRECCIÓ DE FÒRUM CARLEMANY.
F
a tres o quatre anys que vivim
moments convulsos,
una bombolla ens va esclatar
a la cara i va capgirar
l’ordre conegut. Alguns ho varen saber
anticipar, d’altres, la majoria, varen
trigar més a saber d’on venien les garrotades.
D’alguna manera, però, tothom
–famílies, empreses i institucions–
ha hagut de reaccionar.
La gravetat dels esdeveniments
ocorreguts en aquest temps i les conseqüències
que se’n deriven (pèrdua
de nivells d’activitat, atur, manca de liquiditat,
disminució de la riquesa, pobresa,
situacions de risc d’exclusió,
etc), obliguen a alguna cosa més que a
reaccionar, ens haurien de fer reflexionar
sobre els orígens de la crisi (els
formals i els de fons) i fer-nos replantejar
moltes coses. Veient, però, com
reaccionen moltes persones, em pregunto,
hem après alguna cosa?
És evident que l’origen formal de la
crisi va ser l’esfondrament de bona
part del sistema financer arran de l’esclat
dels préstecs hipotecaris d’alt risc,
després que les entitats que els havien
creat els haguessin estès arreu del
món en forma de paquets. La pèrdua
de confiança en el sistema financer
que això va provocar ha condicionat el
funcionament futur de l’economia a
causa, fonamentalment, de la manca
de liquiditat. De tota manera, segons
el meu parer, això només era la punta
(afilada, això sí) d’un iceberg.
Per què es va arribar a aquesta situació?
Penso que l’origen de fons és
una pèrdua de valors a nivell mundial:
la cultura del «cop de pilota», del negoci
fàcil a curt termini, en què el fi
justifica els mitjans, en què no es valora
l’esforç, el treball, en què l’home
s’ha convertit, en tots els àmbits, en
un ésser egoista.
I això no és patrimoni exclusiu dels
banquers, ni dels Estats Units, ni del
capitalisme «despietat», tothom, en la
majoria de països del món, ha procurat
enfilar-se a l’onada i treure’n partit,
aprofitar els comptes d’alta rendibilitat
(sense preguntar-se d’on sortia
aquesta rendibilitat o per què era
sempre creixent) o els booms immobiliaris
(als Estats Units, a Espanya, a
Dubai o a Panamà), oblidant que no
hi ha benefici sense risc. Tothom ho
ha volgut tot per a ell mateix, tothom
ha exigit als seus governs el màxim de
prestacions i el mínim de deures.
I ara, tres o quatre anys després, a
què treuen cap aquestes filosofades?
Com us deia, veient com reaccionen
encara ara moltes persones i
col·lectius, estic convençut que no
hem entès res, i que, per tant, no hem
après res.
Mentre les coses han «funcionat»
hem nedat en l’abundància, ens hem
endeutat tant en l’aspecte individual
com en el col·lectiu.
Cal que assumim que hem viscut
per sobre de les nostres possibilitats, i
que les vaques grasses s’han acabat.
Hem d’assumir que malauradament el
«papa Estat» no pot sostenir l’estat del
benestar, que malauradament les empreses,
que són les que realment
creen treball i, per tant, riquesa i futur,
estan passant per moments duríssims,
malgrat que en molts casos hagin sabut
anticipar-se o reaccionar a les circumstàncies,
i veuen com s’aprimen
els marges, font de la sostenibilitat en
el temps d’aquestes empreses.
I això ho dic pels indignats de cara a
la galeria, demagogs instal·lats encara
al maig del 68, i pels indignats antitot.
Jo també estic indignat, però quedarse
en la crítica demagògica i ambígua
sense proposta de solucions concretes
i viables, i seguir la cultura del no a
tot, no porta enlloc, només a segrestar
i embrutar els espais de tots, i a marginar
els que no hi estem d’acord.
Això ho dic per tots aquells col·lectius
que pensen que tenen més drets
que els altres i que es revolten (només)
contra les retallades que els
afecten, segrestant de nou espais i serveis
de tots.
Això va contra els consumidors que
volen millors serveis, amplis i universals,
però no accepten cap proposta
de copagament sanitari o en altres
àmbits.
Va en contra de les organitzacions
sindicals que defensen les prebendes
ECONOMIA I EMPRESA 3
d’uns quants. Com deia José Maria
Fidalgo mateix, exsecretari general de
CCOO, el setembre del 2010: «Hi ha
un risc de deslegitimació perquè els
sindicats han estat incapaços de teixir
solucions i arribar a acords. Si es vol
protegir el treballador s’han de portar
a terme reformes que permetin canviar
normatives laborals caduques.
M’hauria agradat tenir uns sindicats
sense por de fer aquestes reformes, de
jugar a la coregulació, és a dir, de dialogar
canvis necessaris...».
Això va contra els polítics «professionals»
que posen els seus interessos
davant de les necessitats reals del país
i de la seva gent, que adopten mesures
populistes i no afronten les mesures
necessàries per treure’ns a tots d’aquest
pou.
Cal que assumim la situació, i com
en una família que perd ingressos, ens
haurem d’estrènyer el cinturó, prescindir
de moltes coses (fins i tot algunes
que fa poc consideràvem imprescindibles),
tots ens haurem de sacrificar,
treballar en allò que puguem i en
condicions que fins no fa gaire eren
inimaginables. Això també ho haurà
de fer el país, el Govern i els seus funcionaris,
la societat en general.
Hem d’aplaudir la cultura de l’esforç,
el treball, la perseverança, l’austeritat,
la prudència, la solidaritat i el
proïsme, i hem de fomentar la cultura
emprenedora que permetrà crear
llocs de treball.
Cal que tots ens afanyem a entendre
què està passant i a aprendre dels
errors, abans no sigui massa tard.
HIPER MOBLE acaba d’inaugurar un nou espai dedicat a la Puericultura,
on podeu trobar tota mena d’articles per a nadons, seguint el nostre lema:
«les millors marques als millors preus»
També podreu fer la vostra llista de naixement (i us emportareu diners en efectiu)
Ens trobareu a: Ctra. Barcelona, 135-137 de Girona - 972 20 33 04

4ECONOMIA I EMPRESA
El costat fosc dels brokers
avien passat escassos minuts
després de la conversa esgarrifosa
entre el jove Assio Rastani i els
presentadors de BBC 24 News
quan Robert Peston, l'editor de la informació
econòmica del canal britànic, va començar
a inquietar-se: «Alguns espectadors m'estan
dient que el corredor de borsa que acabem
d'entrevistar és un frau. Intentaré descobrir
com l’hem escollit i qui és en realitat». Desafortunadament,
Peston arribava tard, dimarts
havia recomanat als seus prop de 83.000 seguidors
a la plataforma virtual de missatges
breus, Twitter, que escoltessin la intervenció
d’Assio «per comprendre la crisi de l'euro i el
funcionament dels mercats».
I les seves declaracions es van sentir, altes
i clares. La debacle europea i l'arrossegament
a la depressió global dels mercats i la indústria
occidental és, per als centres de les finances
com la City de Londres, un somni. Una
oportunitat única en dècades per guanyar diners.
Una ocasió daurada, de les que succeeixen
rarament cada mig segle, per enriquirse
gràcies a l'enfonsament econòmic de l'hemisferi
desenvolupat. Estem parlant de milers
de milions en qüestió de setmanes.
Durant la matinada següent, diverses
fonts d'informació procedents de la mateixa
indústria financera de Londres van ajudar a
reconstruir el perfil del pobre, encara
que escandalós, Assio. El seu miserable
crèdit impagat d'unes 11.000
lliures esterlines, els comptes de
la seva empresa fantasma amb
només nou-centes lliures de capital,
la hipoteca a nom de la
seva companya sentimental,
Anne Eader; el que Assio va explicar
eren les seves aspiracions,
el que avui coneixem
són els seus fracassos.
En resposta a un correu electrònic,
Daniel, un dels centenars
de gestors d'inversió que treballen per
a Royal London, el major fons mutu i de pensions
britànic amb un volum superior als
50.000 milions d'euros, responia així: «Aquest
paio no treballa per a ningú, ni representa cap
casa d'inversió. La BBC ha tingut una gran errada;
amb centenars de milers d'agents de
borsa a Londres, han acabat escollint un
pallaso».
Però, es tracta només d'un home de trenta
anys inexpert, arribista, un xerraire desesperat
per aconseguir els seus cinc minuts d'infausta
glòria televisiva?
Corredors, agents i altres animals
Assio intenta vestir fi com si fos un corredor
de borsa, i emula el discurs ple de testosterona
capitalista que imagina que ha de ser el llenguatge
natural dels professionals. Assio tecleja
ordres minúscules de compra i venda des del
seu ordinador personal sobre accions d'empreses
cotitzades: qualsevol dia la seva xicota
haurà de destinar la humil residència de dos
pisos on viuen, al sud de Londres, a fer front
als errors del principiant d'inversor. Les paraules
de l'esvalotat Assio, no obstant això, no
estan completament fora de l'univers al qual
diu pertànyer.
El patró d'Anglaterra és Sant Jordi, però
l'emblema de la City és el drac. La figura de
la bèstia, mig dreta en un pedestal, és inconfusible
i inevitable quan es travessen els carrers
del barri financer de Londres. Allà, uns
quants agents de borsa i assessors financers
amb llicència reconeguda per les autoritats
reguladores britàniques -de la qual Assio
manca- comparteixen amb
aquest diari les seves impressions.
Michael Hall: «Assio ha descrit, i amb
força certesa, una filosofia d'inversió en els
mercats que sí que circula per la City. Com a
operaris de borsa, la nostra ment s'orienta a
anticipar la direcció que prendrà el mercat per
situar-nos en la banda correcta de la transacció,
és a dir, la que reverteix més diners. No
jutgem la moralitat del que succeeixi».
Dave Paskin: «És clar que la crisi és una
oportunitat, però del que parlem és de l'efecte
que suposa que alguns corredors de borsa i
inversors s'amunteguen quan intueixen que
poden treure profit i acaben empenyent-se
uns a altres cap al precipici».
Victoria Wagner: «No, no hi estic d'acord.
Som milers els que tenim aquest ofici i el que
fem és crear liquiditat per engreixar l'economia
i que funcioni».
Scott Hefle: «Mireu, les bombolles s'inflen
per errors humans. Com ara passa amb la cotització
de l'or. És un actiu volàtil per naturalesa,
perquè té un valor intrínsec però no produeix
res, així que és difícil orientar-se per valorar-lo».
Tom Ashead: «Però en ocasions les bombolles
sorgeixen a conseqüència d'altres factors.
Si els bancs no poden concedir préstecs
a curt termini als agents de borsa, aquests no
poden reaccionar amb rapidesa i el preu de
certs valors en el parquet simplement col·lapsa».
La pregunta continua a l'aire, sense resposta:
ningú sembla saber per què alguns corredors
de borsa són capaços de cremar milers
de milions en esquemes grandiosos, i llunàtics,
d'inversió. Precisament a Londres,
Kweku Adoboli ha estat enviat el passat se-
DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011 | Diari de Girona
La poderosa i influent City financera de Londres ha quedat commocionada
L'últim que necessitava era un aprenent de corredor de borsa amb la boca massa gran parlotejant disbarats davant de les càmeres de BBC News. El
principiant és Assio Rastani, i el seu «somni» de recessió podria ser la prova devastadora que els mercats del capital estan en les mans equivocades.
EL REPORTATGE
Victorià Jiménez
LONDRES. CORRESPONSAL
H
tembre a la presó per haver llançat inútilment
un programa de capital en borsa aparentment
sense autorització del seu banc, el suís UBS:
2.300 milions de dòlars al foc.
La ciència de fer diners
Mentrestant, a Suïssa, l'expert forense Pascal
Scherrer i Thomas Noll, administrador del
centre de reclusió Poschwies (al nord de
Zuric), acaben de publicar amb l'ajuda de la
Universitat de Saint Gallen una investigació
com a mínim curiosa: van escollir 28 corredors
de borsa professionals i van comparar les
seves reaccions a certes proves amb el comportament
de 24 persones diagnosticades
com a psicòpates. Volen descobrir els resultats?,
segueixin llegint.
D'acord amb les dades de Scherrer i Noll,
els agents borsaris van demostrar major interès
a destruir l'avantatge competitiu de l'equip
contrari tot i que suposi minvar els
seus propis beneficis, i una major tendència
a prendre riscos a compte aliè que el grup de
psicòpates.
«Les nostres conclusions indiquen», diu
l'informe, «que ha aparegut inicialment a les
pàgines de la revista alemanya Der Spiegel que
els corredors de borsa prefereixen, en grau superior
als individus afectats de psicopatia, estratègies
de treball que no optimitzen els seus
beneficis sinó que causen dany a tercers».
Entre les abundants coincidències de caràcter
dels dos nuclis de participants, Scherrer
i Noll enumeren les següents: personalitat
superficial, irresponsabilitat, falta de sinceritat,
comportament antisocial, atacs impulsius,
incapacitat per aprendre de l'experiència,
impossibilitat d'emocions duradores,
inhabilitat per contemplar-se a un mateix a
través dels ulls d'altres persones, i mancança
de sentiments.
L’any 2009, el professor nord-americà Luigi
Zingales ja va descobrir que, a més, els homes
són més addictes al risc que les seves
col·legues femenines. En les seves proves, els
corredors de borsa es van deixar emportar per
rebots irracionals en un 45% més sovint que
les agents de borsa, arribant a perdre fins a
més de dos punts i mig percentuals del valor
dels seus portafolis d'inversió. Amb tot, elles
també van caure, en un punt i setanta-dues
dècimes.
HÉCTOR G.

Diari de Girona | DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011
Guillem López Casasnovas
«El 45% dels joves no
tenen cap oportunitat
d’accedir a una feina»
Félix Vallina
GIRONA
Guillem López Casasnovas (Menorca, 1955) és
catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu
Fabra i conseller del Banc d’Espanya. A més, és
un expert en sanitat, hisenda pública i política fiscal.
S.LLOMPART
P La crisi econòmica està matant l'estat del benestar?
R La crisi ho està complicant molt. Encara sense
crisi, l'estat de benestar que tenim establert necessitava
ajustos que passen per aconseguir un
benestar relatiu intergeneracional més just. El nostre
model d'estat de benestar tendeix a concentrar
la major part de la protecció social en les persones
grans. Per exemple, pràcticament el 50% de
la despesa sanitària acaba beneficiant aquest grup,
les cures de dependència igual, les pensions...
Abans això no es notava tant perquè hi havia mercat
de treball i l'economia estava més activa, però
ara els joves ho estan passant malament i ells són
el futur dels països.
P Hem de donar la volta al mitjó i centrar les inversions
en els joves?
R Cal buscar un equilibri. El balanç entre ambdues
generacions s'està trencant. A la nostra
gent gran els ha anat bastant bé, estan relativament
protegits, però els joves no poden accedir
Guillem López Casasnovas.
a l'habitatge, no tenen treball... S'està creant una major esforç de cotitzacions per part de la població
generació marginal que trenca aparadors a Tot- activa.
tenham i que crema cotxes als suburbis de París. P També caldrà rebaixar encara més en as-
No vull ser pesat, però cal establir mecanismes en pectes com l'educació o la sanitat?
les polítiques públiques que mantinguin els R En aquests camps les retallades han de ser se-
equilibris intergeneracionals.
lectives.
P Hi ha perill que s'esgotin les pensions o això P Com de selectives?
és una llegenda urbana?
R Per exemple en sanitat tindria lògica revisar el
R No s’acabaran, però les taxes internes de ren- sistema de copagament que afavoreix ara els pendiment
del que s'ha cotitzat respecte al que es resionistes, però alhora utilitzar aquests recursos per
cuperarà baixaran bastant. Les taxes són ara afavorir el sistema d'educació infantil.
millors que les que tindran els nostres fills.
P Hi ha qui pensa que Espanya balla al so que
P Es creuran els nostres fills que els bancs do- marquen països com Alemanya
naven crèdits per pagar la pràctica totalitat R És probable que sigui així. Estem coordinant-
d'un habitatge o fins i tot per finançar unes vanos perquè el conjunt d'Europa sofreixi el menys
cances?
possible davant la greu situació econòmica.
R Els sonarà a ciència-ficció.
P I això és bo?
P Creu que per acabar amb la crisi fan falta me- R Ni bo ni dolent, és necessari..
sures com allargar la vida laboral dels treba- P Vol parlar de l'atur juvenil?
lladors?
R Només diré que el 45% dels joves d'entre set-
R Sí, això forma part dels equilibris generacionals. ze i vint-i-quatre anys no tenen ni tan sols una
L'augment de l'esperança de vida requereix un oportunitat d'entrar en el mercat de treball.
ECONOMIA I EMPRESA 5
APROFITANT L’AVINENTESA ...
Lluís Camps Pabó
ADVOCAT ASSOCIAT DE ROCA JUNYENT, S.L.P.
E
l passat 1 d’agost es va publicar la Llei 25/2011, de reforma de la Llei
de Societats de Capital, que entrarà en vigor el dia 2 d’octubre de
2011. El seu principal objectiu és reduir costos d’organització i funcionament
de les societats de capital, i homogeneïtzar determinats
tràmits i terminis entre els diferents tipus de figures societàries, com són les societats
anònimes i les societats de responsabilitat limitada.
No obstant això, tot i l’objectiu principal de la Llei, el legislador ha aprofitat
l’avinentesa per incorporar a la Llei de Societats del Capital un nou article, concretament
el 348 bis, denominat «dret de separació en cas de falta de distribució
de dividends».
Literalment, aquest article estableix que, a partir del cinquè exercici, a comptar
des de la inscripció en el Registre Mercantil de la societat, el soci –d’una societat
no cotitzada- que hagi votat a favor de la distribució de beneficis socials
tindrà dret a separar-se de la societat en el cas que la Junta General no acordi la
distribució com a dividend, almenys, d’un terç dels beneficis propis de l’explotació
de l’objecte social obtinguts durant l’exercici anterior i, que siguin legalment
repartibles.
Per tant, dit d’una forma més simple, el legislador reconeix el dret del soci o
accionista de les societats de capital a separar-se de la societat en el cas que, podent-ho
fer, la societat decideixi no repartir dividends o en reparteixi en una
quantitat insuficient.
No cal ser jurista per veure que, en la redacció de l’article, falta un xic de qualitat
en la tècnica legislativa del legislador estatal, qualitat que com ja és costum
es troba a faltar en les darreres Lleis aprovades pel Govern Estatal.
Per una banda, amb aquest nou article, el legislador determina el percentatge
a repartir sobre els «beneficis propis de l’explotació de l’objecte social». Segons
el Pla General Comptable, hem d’interpretar què són els beneficis abans
d’impostos. No seria més lògic que la base del repartiment de dividends fossin
els beneficis nets? és a dir, després d’impostos.
Per altra banda, sorprèn com el legislador s’atreveix a quantificar el percentatge
de dividends que ha de repartir la societat per evitar la separació del soci,
ni més ni menys que un terç. Això no vulnera l’article 38 de la malmesa Constitució
Espanyola que reconeix el dret a la llibertat d’empresa?
Tenint en compte la conjuntura econòmica actual que viuen les empreses
del nostre país: crisis, dificultats en l’obtenció de finançament extern,... cal
agreujar aquestes dificultats incloent en la Llei un dret al dividend? Això no pot
provocar una falta de tresoreria? No cal ser economista per entendre i diferenciar
que una cosa és que comptablement la societat hagi obtingut beneficis i
l’altra que tingui diners a la butxaca.
Lògicament, entenem
«Sorprèn com el legislador s’atreveix a
quantificar el percentatge de dividends que
ha de repartir la societat per evitar la
separació del soci. No vulnera això el dret a
la llibertat d’empresa de la Constitució?»
que amb la introducció d’aquest
article el legislador
pretén evitar que es produeixin
situacions d’abús de
dret on els socis majoritaris
decideixin, amb els seus
drets de vot, no repartir dividends
per evitar que els so-
cis minoritaris, i a la vegada segurament no afins a ells, rebin la part que els hi
pugui correspondre dels beneficis obtinguts per la societat.
No obstant, hem de recordar que cada cop més els tribunals, incloent el propi
Tribunal Suprem, han anat reconeixent que en la vida societària s’han produït
situacions d’abús de dret de la majoria política, privant, de forma sistemàtica,
a la minoria política el seu dret al dividend. Per obtenir aquesta protecció judicial,
cal acreditar que realment s’ha produït un abús de dret.
Així doncs, si els tribunals en base a l’antic Codi Civil comú, han protegit els
socis que han vist vulnerat el seu dret al dividend, calia aprofitar l’avinentesa?
Sense cap mena de dubte, la introducció d’aquest article generarà controvèrsia.
Gala Miss i Mister Espai Gironès 2011
Espai Gironès ja té nova Miss i Mister 2011. El passat dijous 6 d’octubre Alexandra Mariana,
de 15 anys i de Santa Coloma de Farners, i Khalid, de 19 anys i veí de Salt van ser
proclamats els guanyadors d’aquest concurs que enguany celebra la seva setena edició.
El concurs va comptar amb un gran nombre d’inscrits que aspiraven al títol, més de 400
joves van participar als càstings.
Els guanyadors van rebre diferents lots d’obsequi gentilesa dels següents establiments del
centre: Parafarmàcia BS Farma, Douglas, If, Druni, Palpelo i Flors Sta. Eugènia. I han pogut
participar a les desfilades de la Setmana de la Moda de l’Espai Gironès amb models
professionals.

Diari de Girona | DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011
El Departament d’Agricultura
està ultimant un decret que regularà
la venda directa dels productes
agroalimentaris a Catalunya.
Així ho va anunciar el conseller Josep
Maria Pelegrí durant la presentació
de la segona edició de la
fira de productes de qualitat i proximitat
«Mercat de Mercats», que
té lloc a Barcelona. «El consumidor
cada dia més valora rebre de
forma directa i sense tants intermediaris
un producte més pròxim,
fresc i de temporada», va explicar
el conseller. «És un nínxol de mercat
que cal potenciar i per aquest
motiu des del Departament d’Agricultura,
juntament amb altres
Departaments, estem elaborant
un decret que té per objectiu regular
la venda directa dels productes
agroalimentaris a Catalunya»,
va anunciar Pelegrí.
El responsable d’Agricultura va
afirmar que «ens hem de fer conèixer
i molt especialment, fer-nos
valorar» motiu pel qual certàmens
com el que ahir es va presentar
«són una excel·lent oportunitat
per acostar el producte de qualitat
i proximitat». Segons el conseller,
cal acostar el gran públic als nostres
productes de qualitat, productes
que tenen una gran
acceptació fora i que hem de ser
capaços que també la tinguin
aquí».
Tanmateix, Pelegrí va deixar
clar que «la venda directa i els
circuits curts no poden ser la forma
de comercialització de tota la
BRUSEL·LES | EFE/DdG
La Comissió Europea (CE) va
amenaçar d’obrir expedient a dotze
països, entre ells Espanya, que
no han adoptat mesures per prohibir
a partir del pròxim gener les
gàbies «en bateria» usades per a les
gallines ponedores o no han informat
de com pretenen aplicar
aquest veto.
producció agroalmentària catalana.
No obstant això, va afirmar
que «si que poden millorar la rendibilitat
dels petits productors, alhora
que faciliten el coneixement
dels nostres productes i ajuden a
la viabilitat econòmica del camp
català i, consegüentment, al desenvolupament
socioeconòmic de
les zones rurals».
Finalment, el conseller va fer
una crida perquè entre tots «garantim
que els nostres pagesos
perceben un preu just pels productes
que produeixen, ja que
està a les nostres mans contribuir
a garantir el futur de la nostra
agricultura i ramaderia».
Gastronomia i qualitat
«Mercat de Mercats» pretén recrear
un autèntic mercat amb
prop d’un centenar de parades
on es vendrà, promourà i es donarà
a conèixer el producte agroalimentari
català. El seu objectiu és
promoure l’activitat econòmica,
vinculada a la producció i distribució
alimentària del país, i donar
a conèixer els beneficis de menjar
La CE amenaça d’expedientar països que
no vetin gàbies per a gallines el 2012
El responsable europeu de Consum,
John Dalli, va anunciar en la
comissió d'Agricultura del Parlament
Europeu que l’1 gener de
2012 experts de la Comissió començaran
a visitar els països en
qüestió i que, si es detecten infraccions,
«Brussel·les no dubtarà
a iniciar procediments d'infracció».
La UE va decidir el 1999 pro-
els productes frescos i de qualitat
que es troben en els nostres mercats.
En l’edició d’enguany hi participaran
un total de 9 productors de
les comarques gironines. Es tracta
de Caves Mont-Ferran de Blanes,
Anela Frueits de Campllong,
Caroli d’Anglès, Conserves Bomba
de Palamós, Embotits Eugeni de
Sant Joan les Fonts, Embotits Gori
de Sant Privat d’en Bas, Formatges
Roura Soler de Sant Pau de Seguries,
L’Esquiador de Ripoll i Olis
Serraferran de Ventalló.
hibir l'ús de gàbies en bateria per
gallines ponedores el 2012 i que
després només es permeti la cria
d'aquestes aus en les anomenades
«gàbies enriquides», a l'aire lliure
o en graners. L'objectiu figura a la
normativa comunitària vigent.
El comissari va qualificar
d’«inacceptable» que, tot i que la
decisió es va prendre fa 12 anys,
Aquesta iniciativa comptarà
amb diversos espais com ara el de
productes de proximitat i qualitat
amb promoció de vins i altres productes
reconeguts amb DOP i IGP,
el de la cuina de mercat, l’aula gastronòmica
i el celler dels sumillers,
entre altres. «Mercat de Mercats»
comptarà a més per primera vegada
amb una comunitat autònoma
convidada, que en aquesta
ocasió serà Galícia. A més, en
aquesta edició també hi haurà
una nova protagonista: la cuina catalana
a través del seu Corpus i de
«encara es desconeix la situació en
alguns Estats membres, inclosos
els principals productors».
Fonts comunitàries van indicar
que alguns països (Bèlgica, Bulgària,
Xipre, França, Polònia, Portugal
i Romania) probablement no
aconseguiran l'objectiu per a la
data prevista, tot i haver comunicat
a Brussel.les que estan fent
esforços per a això. Altres Estats
(Espanya, Grècia, Hongria, Itàlia i
Letònia), encara no han enviat a la
Comissió informació detallada
sobre el compliment de la legislació
europea. Dalli va avançar que
EL CAMP DdG
Agricultura ultima un decret per regular la
venda directa de productes agroalimentaris
Nou
productors de les comarques gironines participen en la segona edició de la fira Mercat de Mercats de Barcelona
BARCELONA/GIRONA | F.B.
Pelegrí va deixar clar que «la
venda directa no pot ser la
comercialització de tota la
producció catalana
El conseller va fer una crida
perquè entre tots «garantim
que els nostres pagesos
percebin un preu just»
VOTA I GUANYA
Tria el Cotxe de l’Any 2012
Participa i podràs
guanyar una targeta
BP ULTIMATE*
carregada amb 200 euros
de carburant cada mes
–13 tagetes per sortejar cada mes–
El conseller Pelegrí durant la presentació de la fira.
Un val
BOSCH CAR SERVICE
per valor de 200 € per usar en
qualsevol dels més de 600 tallers
Bosch Car Service d’Espanya
–4 vals per sortejar cada mes–
*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica
DIARI DE GIRONA
la voluntat que sigui declarada
Patrimoni immaterial de la
humanitat. D’altra banda, es realitzaran
més de 50 activitats lúdiques.
En aquesta segona edició, hi
participaran al voltant de 130
agents: 30 parades de productes
variats dels Mercats de Barcelona,
48 productors de proximitat i qualitat,
24 cellers: 12 de vins i 12 de
cava, 11 bars i restaurants de mercat
i de la ciutat i, més de 20 prestigiosos
cuiners de tot el territori
català.
Brussel no pensa ajornar la data
prevista, ja que considera que els
ramaders i productors d'ous han
tingut un termini de transició llarg.
750 centímetres quadrats
A partir de 2012, les gàbies que es
permetran han d'oferir un espai
d’almenys 750 centímetres quadrats
per gallina i contenir un niu,
pals o ganxos especials. Durant el
debat on es va tractar la qüestió
molts eurodiputats van reclamar
sancions contundents contra els
països on s'incompleixi la prohibició.
ENTRA A LA PÀGINA WEB
I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA
Els cotxes seleccionats com a candidats el mes d’octubre són:

02EL CAMP ANÀLISI
La Setmana
del 8 al 14 d’octubre
FIRES
Fins demà Cavastats. Mostra de Caves i Gastronomia i Fira Agrícola, Comercial
i Industrial i Fira de Sant Sadurní a Sant Sadurní d’Anoia.
Avui, Fira del Bestiar i Festa del Bolet de la Vall de Ribes a Ribes de Freser.
Avui i demà Fira del Préssec de Pinyana, a Alfarràs Fira del Bolet. Setmana
Micològica a Sant Hilari Sacalm.
Expo-Reus a Reus. Dies 8 al 16.
Municipàlia. Saló Internacional d'Equipaments Municipalsa Lleida, des del
8 fins al 21.
Cervisia Lleida a LLEIDA. Del 9 a l’11.
Firaceràmica, a La Bisbal d'Empordà. Dies 9 al 12.
Fira Ramadera de Tardor a Bellver de Cerdanya, dies 11 i 12.
El dia 12 Fira de Molló a Molló, Fira del Bolet a Llagostera i Fira del Vi i la Verema
a Verdú.
Fira d’Espinavell, Tria i Mercat de Mulats, a Espinavell, dia 13.
Fira de Santa Teresa al Vendrell, dies 13 al 16.
Ecoviure, a Manresa. Els dies 14 i 15.
Ebroocasio-Autoparc, Ebreokasió, Fira del Vehicle d’Ocasió a Tortosa.
Fins demà, Campeonato de Andalucía de Caballos de pura raza española
a Jaen; Ficade Fira del Formatge i de la cabra, a Armilla (Granada); Tierra adentro,
Fira del turisme interior a Jaén; Expolugo Exposició de Rubia Gallega i de cavalls
de Pura Raça gallega al Pazo de Feiras e Congresos de Lugo i Feira Multisectorial
Fexdega a Vilagarcía de Arousa. Totes, del 7 al 9.
Exposición Internacional Canina de Otoño a Talavera de la Reina (Toledo).
Del 8 al 9.
Ecocultura Fira Hispano-lusa de productes ecològics, a Zamora. Del 8 al 10.
Feria General Fira de Saragossa i 71ena Fira General de Mostres de Saragossa
a Saragossa. Des del 8 i fins al 16.
CONSELLS
En les mescles de desherbants foliars i persistents calen algunes recomanacións.
Durant el tractament:
- No tracteu amb vent.
- Utilitzeu els mitjans de protecció adequats.
- Mantingueu la velocitat constant.
No és molt recomanable per als hivernacles el sistema de reg a través d'una mànega,
ja que és un sistema manual que requereix una gran quantitat de temps i té
un nivell relativament baix de precisió. A més, mai s'aconsegueix una uniformitat
òptima, ja que l'aigua sol tenir un mal repartiment de reg, quedant alguns llocs més
humits que altres. Per utilitzar una mànega cal adquirir aquelles fabricades amb
algun material que no es doblega, ja que els plecs interrompen el pas de l'aigua i
dificulten la mobilitat de l'individu.
El xancre bacterià del tomàquet Clavibacter michiganensis subsp. Michiganensis.
La malaltia té un comportament erràtic, és a dir anys en què no apareix o té
una incidència limitada, i altres on sorgeix una epidèmia impredictible.
El rebuig de vaques nodrisses per problema sanitari representa la principal causa
per sacrificar involuntari, en l'enquesta de referència variava d'una explotació
a una altra de O a 33%. Els problemes sanitaris no controlats obliguen a una alta
taxa de reposició del ramat amb les conseqüències econòmiques sobre la rendibilitat
de l'explotació que això suposa.
S'han realitzat diversos estudis per avaluar la importància del trànsit rodat en
la compactació del sòl, tant en superfície com en profunditat, en què s'empren
pneumàtics amb diferents amplades i pressions de inflat, determinant millores significatives
com més gran és la superfície de contacte del pneumàtic amb el sòl i
menor és la seva pressió d'inflament.
L'estat hídric de la planta es relaciona amb el balanç entre els fluxos de transpiració
i d'absorció d'aigua. Tot i que el flux de transpiració està directament relacionat
amb el clima, l'absorció d'aigua està condicionada a més per altres factors
com la disponibilitat i composició de la solució nutritiva i el nivell de ventilació i
temperatura de l'entorn radical.
L'augment de la concentració de CO2 de l'aire provoca un tancament parcial dels
estomes que redueix la transpiració foliar. Quan es realitza l'enriquiment carbònic
associat a la ventilació en hivernacles de clima càlid, els valors màxims de concentració
de CO2 s'assoleixen a primera hora del dia i a última hora coincidint amb
una baixa intensitat de radiació solar per la qual cosa el seu efecte sobre la transpiració
és menor.
AVISOS FITOSANITARIS
TOTS ELS FRUITERS
Mosca de la fruita: Es troben captures
de mosca elevades en alguns
punts de control. S’han de preveure
mesures de control de la plaga en finques
pendents de collita, en les parcel·les
sense captura massiva on es
capturin més de 7 mosques per trampa
i setmana, i en les parcel·les amb captura
massiva on es detectin més de 35
mosques per trampa i setmana.
Per baixar el nivell poblacional d’aquesta
plaga, és molt important retirar
del camp tots els fruits de rebuig immediatament
després d’acabada la collita.
Aquesta feina s’ha de fer encara
que no s’hagin detectat danys a la fruita.
Terminis de seguretat: per tal de
complir amb la legislació vigent sobre
residus i donada la proximitat de la collita
us recordem l’obligació que teniu
de respectar els terminis de seguretat
dels productes emprats.
P0MERES
Carpocapsa: El vol de tercera generació
està pràcticament acabat. Cal tractar
només les plantacions on es captu-
rin 2 o més adults per trampa i setmana,
alternant insecticides de diferents
grups químics.
Grafolita: S’observen captures elevades
en algunes plantacions. Recomanem
tractar les finques pendents de
collita on es capturin més de 15 adults
per trampa i setmana.
DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011 | Diari de Girona
COM QUEDARAN LES AJUDES?
«L
a UE es prepara davant una reforma que
trastocarà tots els ajuts agrícoles» deia el
passat 16 de setembre una nota de premsa
d’agència. Els països comunitaris i el sector
ja han començat a mostrar la seva inquietud, després
de la filtració d’esborranys sobre la proposta que
Brussel·les presentarà a l’octubre per a una reforma de
la Política Agrícola Comuna (PAC), que canviarà
considerablement el repartiment d’ajuts i afectarà a tots
els sectors. La passada setmana, en l’article «La PAC
és cosa de tots» exposava el que, segons la nostra opinió,
havia de ser la nova PAC, l’esborrany de la CE està
a punt de veure la llum i com s’han anat filtrant diversos
aspectes, ens sembla convenient dedicar aquest article
a comentar alguns, a fer de alcavots.
El passat dia 30 vaig participar en la Jornada «Què
política agrícola comuna després del 2013? El Parlament
Europeu Decideix» que va tenir lloc a Lleida en
el marc de la Fira de Sant Miquel. Entres el ponents:
Tomás García Azcárate de la CE; Albert Massot de l'Oficina
del Parlament Europeu (PE), les Europarlamentaris,
de la Comissió d'Agricultura del Parlament
Europeu Esther Herranz i Iratxe García; i els Europarlamentaris
catalans Fisas, Obiols, Tremosa i Romeva.
Malgrat la llarga jornada es van quedar preguntes
per fer, algunes les comentarem tot seguit.
La Comissió Europea (CE) farà públic el 12 octubre
el projecte legal per a la reforma de la PAC, del qual ja
han transcendit algunes idees com l’augment d’exigències
ecològiques per al pagament de les subvencions
o l’eliminació de les quotes de sucre. La nova PAC
s’aplicarà a partir de 2014, amb l’entrada en vigor dels
nous pressupostos comunitaris.
Segons els esborranys de la proposta, als quals ha
tingut accés i que es van debatre el la Jornada hi ha un
altre canvi important que serà l’eliminació progressiva
dels criteris històrics que ara serveixen de referència
per a la distribució dels pagaments, en països com Espanya
i França, els principals beneficiaris d’aquesta política.
Els ministres d'Agricultura de la UE han expressat
en una reunió informal a Breslau (Polònia) els seus
dubtes sobre la reforma, en concret sobre la intenció
de la CE de destinar un 30% dels pagaments directes
a productors que apliquin certes mesures ambientals,
com la conservació de pastura permanent o guarets
obligatoris. A Espanya, la ministra del Medi Ambient
i Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar, ha rebutjat també una
"tarifa plana"–en referència a una ajuda idèntica per
a tots els productors europeus dins de la PAC.
El president de la comissió d’agricultura del Parlament
Europeu, Paolo De Castro, ha manifestat que si
tirés endavant la proposta, augmentaria massa la
burocràcia.
Un altre projecte plasmat en els esborranys és la intenció
de posar un «sostre» a les ajudes que percep un
productor individual, per tal que no obtingui més de
300.000 euros, encara que altres antecessors del comissari
europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, ja van
intentar aquest límit sense molt èxit.
Pel que fa a l'anunci de primar el productor «actiu»,
els esborranys inclouen que es donin ajudes a aquells
titulars d'explotació que obtinguin almenys el 5% dels
seus ingressos de l'activitat agrària.
Per evitar la criticada concessió de fons a beneficiaris
La Comissió Europea.
Jesús Domingo
DIARI DE GIRONA
«Aparentment el sector de l’agricultura ecològica
es veuria afavorit per la reforma, ja que per
exemple a l’hora d’aplicar els controls sobre les
mesures ambientals i augmentar els pagaments,
se’ls donarien més facilitats»
que no tenen res a veure amb el camp, la CE pretén que
els governs «s’abstinguin de donar pagaments directes
a aeroports, companyies de ferrocarril, immobiliàries
o gestores d’estadis esportius».
Per sectors i regions específiques, Brussel·les pretén
seguir eximint a Canàries de les reformes més forts
de la PAC. Entre les informacions que han suscitat més
temors en el sector espanyol destaca la supressió de
les quotes que regulen la producció de sucre.
Aparentment, el sector de l’agricultura ecològica es
veuria afavorit per la reforma, ja que per exemple a l’hora
d’aplicar els controls sobre les mesures ambientals
i augmentar els pagaments, se’ls donarien més facilitats,
així com en els fons de desenvolupament rural.
Els esborranys també recullen un capítol especial
per ajudar a joves agricultors.
En altres sectors, hi ha una menció al cotó, per permetre
cert vincle amb la producció i els esborranys nomenen
al sector lleter, repetint la ja coneguda proposta
de la CE perquè els productors s’uneixin i negociïn millors
preus enfront de les indústries.
A primera vista, la CE continua esmentant que fan
falta instruments de gestió de crisi per al sector de fruites
i hortalisses, però caldrà conèixer amb més detall
la proposta i esperar que es confirmi per veure si realment
és ambiciosa en aquest sentit.
Brussel·les fa un recordatori al lli i en diverses
ocasions esmenta que s’han d’establir els mecanismes
necessaris per evitar els «caçaprimes».
En qualsevol cas caldrà esperar almenys 4 dies per
conèixer el projecte final de la CE, que marcarà el inici
d’una àrdua negociació entre el Consell de ministres
de la UE (representants dels governs) i el Parlament
Europeu, en un marc de estretors pressupostàries.
La PAC és la política que més absorbeix de les arques
comunitàries, amb 59.799,6 milions d’euros i Espanya
va ser el tercer país més beneficiat, amb
7.487.000, el 2009, encara que habitualment ocupa el
segon lloc.
PERERS
Stemphylium: Estem en període molt
favorable al desenvolupament d’aquesta
malaltia. Cal protegir les varietats
sensibles fins a collita.
PRESSEGUERS
Grafolita: Recomanem tractar les
plantacions en formació on es capturin
més de 15 adults per trampa i semana.

El Camp Marcadors
AGROMETEREOLOGIA
ESTACIÓ DE CABANES
Dia Temp. (ºc) Pluja ETo Vent
30-09 18.6 0.0 3.08 -
01-10 18.1 0.0 3.18 -
02-10 17.8 0.0 3.30 -
03-10 19.1 0.0 3.34 -
04-10 24.8 0.0 5.37 -
05-10 21.8 0.0 4.23 -
06-10 - - - -
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
30-09 18.1 0.1 - -
01-10 17.6 0.2 - -
01-10 17.3 0.1 - -
03-10 17.8 0.0 - -
04-10 20.9 0.0 - -
05-10 18.8 0.0 - -
06-10 - - - -
ESTACIÓ DE ESPOLLA
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
30-09 19.4 0.0 - -
01-10 19.1 0.0 - -
02-10 19.0 0.0 - -
03-10 20.2 0.0 - -
04-10 26.4 0.0 - -
05-10 23.2 0.0 - -
06-10 - - - -
ESTACIÓ DE MONELLS
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
30-09 17.9 0.0 2.80 -
01-10 17.7 0.2 3.13 -
02-10 17.5 0.1 3.47 -
03-10 18.5 0.0 3.54 -
04-10 20.5 0.0 4.28 -
05-10 19.0 0.0 3.32 -
06-10 - - - -
ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
30-09 17.9 0.1 - –
01-10 17.2 0.0 - –
02-10 17.1 0.0 - –
03-10 17.9 0.0 - –
04-10 23.0 0.0 - –
05-10 20.3 0.0 - –
06-10 - - - –
Temp. (ºc) : Temperatura mitjana en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vent : Velocitat escalar del vent a 2 m. Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient
PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES
SECTOR PORCÍ
PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ
Porc selecte - 1,235 =
Porc normal - 1,223 =
Porc gras - 1,211 =
Godalls de 20 kg - 27,00 +0,50
Godalls de 16 kg partida petita - - -
Canal II - 1,630 =
Truges - - -
QUALITAT POSICIÓ €/TM
CEREALS I LLEGUMS
Blat de moro CE s/c/d 221,00
Blat de moro imp. s/c/o Tarr. s/c
Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 215,00
Blat farratger 72 PE s/c/d 212,00
Blat farratger 72 PE s/c/o Tarr. 202,00
Blat farratger (octubre-desembre) 72 PE s/c/o Tarr. 202,00
Sorgo importació EUA s/c/o Tarr. s/c
Sègol s/c/o Tarr. s/c
Ordi 64 PE CE 2011 s/c/d 210,00
Ordi importació CE s/c/o Tarr. s/c
Mill importació groc granel s/c/d 400,00
Alpiste CE 98% granel s/c/d 665,00
Pèsol ferratger s/c/o Tarr. 260,00
Pèsol ferratger CE s/c/d s/c
GARROFA
Trossejada Tarr. granel s/c/d 170,00
Farina Tarr. granel s/c/d 167,00
FARINES
Soja nacional 44 % s/c/o Bcn. 299,00
Soja importació 44 % s/c/o Tarr. 290,00
Gira-sol 28/30% Profat s/c/o Tarr. 135,00
Gira-sol 34% Prot. s/c/o Tarr. s/c
Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 196,00
Llavor de cotó s/c/o Tarr. s/c
Farina de peix nacional 60% granel s/c/d 720,00
Farina de peix Xile Superpr. 70% s/a/v Bilbao 1.195,00
Farina d’alfals 16% granulada s/c/o 176,00
SEGÓ
De blat fi s/c/d 150,00
De soja estàndard s/c/o Tarr. 157,00
DIVERSOS
Polpa seca remolatxa gran Pellets s/c/o Tarr. 210,00
Llet en pols desnatada s/c/d 2.310,00
Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 645,00
Sèrum de llet Spray nacional 70/12 D. blan E. s/c/d 800,00
DdG
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
Llotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió del dia 30 de setembre de 2011 (setmana núm. 40)
SECTOR CARNI Preu indicatiu. FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.
PREU TENDENCIA
Pernil cuit 2,02/2,05 =
Pernil rodó 2,40/2,43 =
Espatlla sense pell
Magra 1a
1,60/1,63 =
Panxeta 1,88/1,91 =
Bacó sense os 2,31/2,34 =
Greix canal 1,18/1,21 =
Papada
SECTOR OVI
1,23/1,26 =
Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal,
posat al corral de l’es cor xa dor.
Xai (fins a 10'9 kg/ canal) 8,80
Xai (d’11 a 12'7 kg/ canal) 8,10
Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) 7,30
Xai (més de 14,6 kg/canal) 6,00
Cabrit sacrificat Escorxador local 9,40
Comentari: L’escassetat de bestiar provoca aqusta puja de 0,20€.
SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.
Poma de Girona (80/85) (1a cat.) 71,99
Poma Golden (75/80) (1a cat.) 55,69
Poma Golden (65/70) (2a cat.) –
FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.
Preus en Aureola.
MERCAT DE LLEIDA
PORCS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Porc selecte 1,235 1,235
Porc de Lleida 1,223 1,223
Porc gras 1,211 1,211
Garrí 27,00 26,50
OVELLES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
23,1-25 Kg 3,35 3,35
25,1-28 Kg 3,25 3,25
Pell fina del país 15,88 15,88
VAQUES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vaca «R» (extra) 2,46 2,46
Vaca «O» (primera) 2,10 2,10
VEDELLS PREU KG P. SETMANA
Vedella creuada
EN VIU PASSADA
231-270 kg «R» 3,80 3,80
231-270 kg «O» 3,52 3,52
271 kg «R» 3,71 3,71
271 kg «O»
Vedell creuat
3,24 3,24
331-370 kg «R» 3,61 3,61
331-370 kg «O»
Vedell frisó
3,30 3,30
300 kg «R» 3,51 3,51
300 kg «O» 3,42 3,42
CEREALS PREU P. SETMANA
TONA PASSADA
Blat pinso PE 72 212 216
Blat panificable 214 218
COTITZACIO DEL BESTIAR BOVÍ Preus en Canal / PTA KG
Les lletres EUROP
expressen els nivells
de qualitat del
producte segons la
normativa europea.
U R O P VAR
Vedell 281–320 Kg. 3,84 3,81 3,54
Vedell 241–280 Kg. 3,94 3,81 3,61 2,84 =
Vedell 200–240 Kg. 4,14 3,87 3,61 2,77 =
Vedella 261–300 Kg. 3,91 3,75 =
Vedella 221–260 Kg. 4,11 4,02 3,67 =
Vedella 180–220 Kg. 4,29 4,09 3,70 2,73 =
Vaca – 2,62 2,11 1,66 =
Comentari: El poc consum interior queda compensat per les
vendes a l’exterior.
SECTOR CEREALS I ALTRES
Comentari:
–
Ordi P.E. 64 205 208
Blat de moro (Urgell) 210 216
FARRATGES I FARINES PREU P. SETMANA
TONA PASSADA
Alfals fenificat 172 172
Segó blat fi 241 246
Segó blat farina 171 176
Gluten feed 195 195
FRUITA PREU KG P. SETMANA
PASSADA
Poma Golden I 70 i + 0,33 0,33
Pera Llimonera 60i+ 0,41 0,41
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Pollastres groc viu 1,31 1,45
Pollastres groc canal 1,95 2,13
Gallina lleugera 0,04 0,04
Gallina semip. 2,2 kg. 0,50 0,50
Gallina semip. 2,5 kg. 0,58 0,58
Gallina pesada 0,65 0,65
CONILLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Conill jove 2,20 2,10
Conill certificat 2,23 2,13
OUS PREU P. SETMANA
DOTZENA PASSADA
XL (+a 73 gr.) 1,22 1,22
L (73 a 63 gr.) 0,64 0,67
M (63 a 53gr.) 0,55 0,58
S (53 a –) 0,42 0,45
Blat 75 p.e. 12% hum. (destí) 220,00
Blat de moro - francès (destí) 218,00
Blat de moro - país (origen) 208,00
Blat de moro - (port de Tarragona) s/c
Civada (destí) 225,00
Gluten Feed (origen port de Tarragona) s/c
Mandioca (port de Tarragona) s/c
Ordi 64 p.e. 12% hum. (destí) 219,00
Polpa remolatxa (port Tarragona) s/c
Soja 44% (origen fàbrica Tarragona) 292,00
Sègol (port Tarragona) -
Sorgo (port Tarragona) 210,00
Pèsol proteginós (destí) s/c
Favons (destí) 240,00
Segones - a dojo (destí) 157,00
Garrofes a dojo - trossejades (origen) 245,00
Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 1.300,00
Userda de l'Empordà -origen: 1a categoria 12% hum. 108,00
2a categoria 78,00
3a categoria 60,00
Palla d'ordi de l'Empordà - origen bala grossa 36,00
Palla de blat de l'Empordà - origen bala grossa 30,00
Greix 2º acidesa 885,00
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
SECTOR FUSTA
14 a 19 ø 20 a més ø Varis ø
Pollancre
Xapa desenrotllades primeres 56,00-62,00 € m
Xapa desenrotllades segones 46,00-51,00 € m3
Pi Douglas 51,00-55,00 55,00-87,00 € Tm
Pi Pinyer s/c 39,00-42,00 € Tm
Pi Marítim 40,00-43,00 € Tm 46,00-51,00 € Tm
Pi Insignis 35,00-38,00 € Tm 51,00-66,00 € Tm
Pi Bord o Halepensis 36,00-39,00 € Tm
Plàtan 48,00-54,00 € Tm
Freixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 €Tm
Vern
Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € Tm
Faig
Diari de Girona
DISSABTE, 8 D’OCTUBRE DE 2011
ECONOMIA I EMPRESA
COORDINA Oriol Puig A/E economia.diaridegirona@epi.es
EL CAMP
COORDINA Francesc Benejam A/E camp.diaridegirona@epi.es
Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica
o sobre trailer. Preus de la fusta i del suro del 04/03/2011.
primeres, de 30 a més 72,00-90,00 € Tm
segones 54,00-72,00 Tm
Llenya Alzina 54,00-60,00 € Tm
Llenya Roure 39,00-45,00 € Tm
Llenya Suro pelut 33,00-36,00 € Tm
Fustes de triturar 24,00-30,00 € Tm
Perxes Barramenta-Castanyer 36,00-39,00 € Tm
Castanyer (perxes), de 13 a més ø 42,00-48,00 € Tm
Roure fulla petita, de 30 a més ø 72,00-84,00 € Tm
Pela de suro - trituració verd (rebuig)
Pela de suro en rasa verd sobre magatzem
375,00-375,00 € Tm
sense colasses ni trossos 375,00-1.200,00 € Tm
Pela de suro - taponable 1600-1800 € Tm
QUALITAT POSICIÓ €/TM
Greix Importació 3r/5è s/c/d s/c
Greix Nacional 3r/5è s/c/d 845,00
Mantega 1a s/c/d 915,00
Mantega 2a s/c/d 895,00
Oli de palma Cru s/c/o Bcn. 825,00
Oli de soja Cru s/c/o Bcn. 878,00
Melassa Importació s/c/o Tarr. 145,00
LLEGUMS (mínim 5 Tm)
Llenties de Salamanca Gegant s/c/d 1.500,00
Llenties de Salamanca Monstre s/c/d s/c
Llenties de La Manxa 7/9 mm. s/c/d 1.440,00
Llenties de La Manxa 6/7 mm. s/c/d 1.240,00
Llenties importació EUA Regular s/c/d 952,00
Llenties importacio EUA Pardina s/c/d 948,00
Cigró nacional lletós 48/50 s/c/d 1.630,00
Cigró nacional lletós 54/56 s/c/d s/c
Cigró nacional lletós 58/60 s/c/d s/c
Cigró importació Mèxic blanc 38/40 s/c/d 1.825,00
Cigró importació Mèxic blanc 40/42 s/c/d 1.795,00
Cigró importació Mèxic blanc 42/44 s/c/d 1.711,00
Cigró importació Mèxic blanc 44/46 s/c/d 1.670,00
Cigró importació EUA 50/52 s/c/d 1.700,00
Cigró importació EUA 58/60 s/c/d 1.500,00
Mongetes nacional Planch. Bañeza s/c/d s/c
Mongetes nacional Pinta Bañeza s/c/d s/c
Mongetes nacional Boliche Castilla s/c/d s/c
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 1.150,00
Mongetes importació EUA G. Northern 1 s/c/d s/c
Mongetes import. Michigan Navy - Pea Bean s/c/d 1.250,00
Mongetes importació Argentina Cannelini s/c/d 1.080,00
Mongetes nacional Cannelini s/c/d s/c
FRUITS SECS
Ametlla gra (llargueta pell) 13/14 mm. s/c/d 3.900,00
Ametlla gra (llargueta pell) 12/13 mm. s/c/ d 3.750,00
Ametlla gra (Marcona) s/16 mm repelats s/c/d 5.500,00
Ametlla gra (Marcona) 14/16 mm repelats s/c/d 5.400,00
Ametlla gra (comú) s/14 mm repelats s/c/d 4.300,00
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.800,00
Pinyons gra (Castella) Primera s/c/d 26.250,00
Pinyons gra (Catalunya) Primera s/c/d 26.000,00