La Cambra de Girona alerta que la crisi financera ... - Diari de Girona

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA
El Camp
El 10% de les explotacions de conills ha tancat
les portes en poc més d’un any>PÀG 11
Entrevista a Pedro
Nueno
Professor de l’IESE i consultor,
acumula una gran experiència
en l’anàlisi del sector de
l’automoció > PÀG 2
Els prejubilats podran
treballar i rebre ajuts
El Govern creu que la mesura
podria desincentivar la
presentació d’expedients de
regulació d’ocupació > PÀG 3
Economia i Empresa DdG
Núm. 459 | Diari de Girona | Dissabte, 6 de desembre de 2008
La Cambra de Girona alerta que la crisi financera
dificulta el finançament de les exportacions
Espadalé
també es queixa de l’«excessiu rigor administratiu en el control duaner» sobre el sector agroalimentari i tèxtil
SANTA COLOMA DE FARNERS | DdG
Tot i les empreses exportadores
gironines semblen sortejar la crisi
amb solvència –acumulen un
creixement de les vendes del 7% a
tancatment del tercer trimestre–,
no són alienes a l’actual situació de
falta de liquiditat. Així ho va assegurar
ahir el president de la Cambra
de Comerç, Domènec Espadalé,
en el transcurs dels Premis a
l’Exportació 2008, entregats ahir a
Santa Coloma de Farners.
«Lla crisi financera està comportant
dificultats per finançar les
operacions d’exportació. A més
de les restriccions en l’ús del crèdits
documentaris, l’ús de l’assegurança
de crèdit a l’exportació es
veu limitada per l’enduriment de
les condicions imposades per les
companyies asseguradores, que
redueixen les cobertures al mateix
temps que incrementen les primes
de les pòlisses», va assenyalar Espadalé.
Aquest no és l’únic problema al
que s’enfronten els exportadors
gironins. Així, el president de la
corporació empresarial va indicar
que «un altre dels entrebancs prové
de la manca d’agilitat i de l’excessiu
rigor administratiu en el
control duaner, que afecta de forma
especial alguns sectors clau de
la nostra economia, com l’agroalimentari
i el tèxtil».
Menys control a València
En aquest sentit va indicar que els
empresaris no volen defugir les
inspeccions, però va instar a una
«harmonització dels procediments
a tot Europa».Espadalé va afegir
que, «en cas contrari, s’afavoreix
DECLARACIONS
DOMÈNEC ESPADALÉ
PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ
No ens podem deixar
« acovardir per la crisi.
Amagar el cap sota l’ala en aquests
moments podria ser fatal; podríem
perdre el tren tecnològic, els
nostres mercats consolidats i la
nostra capacitat productiva. Ens cal
actuar amb prudència, però també
amb una punta de gosadia»
que els ports més laxos en l’aplicació
de la normativa comunitària
(com Rotterdam o fins i tot alguns
ports espanyols, com València)
concentrin més volum de feina,
en perjudici dels que, com
Barcelona, són la sortida natural
dels nostres productes».
Finalment, Espadalé també va
altertar dels problemes que ha
generat als exportadors la figura de
l’Operador Econòmic Autoritzat
(OEA), que va entrar en vigor l’1 de
gener d’aquest any. «És evident
que hi ha una reticència de les empreses
a homologar-se perquè no
tenen clar que el cost de la tramitació
justifiqui els avantatges que
s’atribueixen al model», va afirmar
el president de la Cambra, que va
demanar, «flexibilitat en l’aplicació
del model i mirar d’evitar les mesures
coercitives».
Espadalé va instar les empreses
gironines a internacionalitzar-se i
va recordar que la Cambra ha preparat
un ambiciós programa de
Promoció Internacional de cara al
2009.
Representants de les empreses guardonades amb les autoritats i membres de la Cambra de Comerç.
Premis per a Mimasa, Bevelan i Nexus Geografics
DdG | SANTA COLOMA DE FARNERS
La Cambra de Comerç de Girona
concedeix els Premis a l’Exportació
des de l’any 1989. Es
tracta d’uns guardons honorífics,
que «tenen per objectiu recolzar
oficialment les empreses gironines
que més s’hagin distingit
durant l’any en la seva activitat exportadora,
a fi d’estimular el comerç
internacional, una de les activitats
fonamentals de l’economia
gironina». Enguany, s’han
premiat tres empreses en les se-
güents categories:
Projeccció Internacional
El guardó va recaure en la companyia
Beveland, SA, de Begudà
(Sant Joan les Fonts), que es dedica
a la fabricació i distribució de
begudes alcohòliques. El premi
va ser recollit pel seu director general,
Ramon Masoliver.
Iniciativa exportadora
El Premi a la Iniciativa Exportadora
ha estat concedit a l’empresa Milla
Masanas, SL, de Cornellà de Ter-
ri, dedicada a la fabricació de Maquinària
Indústria Càrnia. El premi
va ser recollit pel seu director
general, Carles Milla.
Innovació
El Premi Especial Innovació ha
estat guanyat per Nexus Geogràfics
SL, amb seu a la ciutat de
Girona i que es dedica a la creació
de sistèmes d’informació
geogràfica. El premi va ser recollit
pels socis-gerents de l’empresa:
Francesc Varela, David
Comas.
ACN

2ECONOMIA I EMPRESA
Pedro Nueno
Professor de l’IESE i consultor. Pedro Nueno posseeix gairebé trenta anys d'experiència com a consultor i analista del sector de l’automòbil. És
professor de l’IESE-Universitat de Navarra i va rebre l'encàrrec del Ministeri d'Indústria per elaborar –a principis d'aquesta dècada– el Llibre Blanc de
l’Automoció, un ampli anàlisi sobre el futur dels fabricants a Espanya.
«La indústria de l’automoció, a diferència
de l’alimentària, és un sector mal gestionat»
José Luis Zaragozá
GIRONA
P La indústria de l'automòbil
preveu passar una bona temporada
al ralentí. Paral·lelament a
la crisi del sistema financer, els
tres grans de Detroit (General
Motors, Ford i Chrysler) busquen
un pla de rescat del Govern
dels EUA per evitar, diuen, una
possible bancarrota. Què passarà
en les filials europees si no
solucionen els seus problemes de
liquiditat?
R No seria una bona notícia si General
Motors fes fallida, tot i que
també s'ha de tenir en compte que
no desapareixerà perquè els seus
actius se'ls repartirien altres. Sigui
com sigui, ho passarien malament
les seves filials europees.
Sempre quedaran grans inversors
com els Kerkorian, Buffet o
Sorus de torn que entrarien amb
la part més petita i rendible dels
seus actius. En qualsevol cas, si alguna
de les grans corporacions
nord-americanes anés a la bancarrota
el Govern dels Estats Units
hauria de fer-se càrrec dels compromisos
socials amb els treballadors
i deutes amb proveïdors.
P Per què l'automòbil ha arribat
a aquesta situació? Pensa que les
ajudes públiques distorsionen
el mercat i la competència?
R És una indústria tremendament
important en les economies
de tot el món. La seva cadena
de valors s'estén a les empreses
de components, logística,
assegurances, financeres o de recanvis,
entre d'altres. A més, és un
dels sectors productius que més
aprofita les inversions en R+D. Les
seves màquines i robots són dels
més avançats en la indústria. Per
tant, si la de l'automòbil fa fallida
succeirà el mateix amb gran part
de la indústria. El consum ha cai-
Pedro Nueno considera que a Espanya no sobren plantes de fabricació.
gut, per tant les vendes de l'automòbil
també. Així, la producció ha
d’aturar-se. Com que hi ha riscos
grans és normal que els governs
hagin d’anar al rescat perquè estan
en joc milers de llocs de treball.
Cal entendre els plans de
rescat. La industria de l'automòbil,
a diferència d'altres grans negocis
com l’alimentari, per exemple,
és un sector mal gestionat.
Si es mira el valor generat per als
seus accionistes, en comparació
amb les seves xifres de facturació,
és ridícul.
P
Són competitives les fàbri-
ques d'automòbils implantades
a Espanya, entre aquestes Ford?
R
És una indústria molt viable. Els
costos de produir a Espanya són
baixos respecte els d’Europa, la
seva productivitat i qualitat, perfectes.
També ajuda la flexibilitat
laboral i els convenis són exemplars.
Es pot dir que és un país
qualificat per fabricar cotxes. El
problema és que no tenim centres
de decisió aquí.
P
Les decisions es prenen des
dels seus quarters generals als
Estats Units, França o Alemanya.
R
És clar. Els vehicles que fabri-
quem a Espanya es venen també
fora del país i podríem preguntarnos
si els preus de transferència
d'aquests cotxes a les comercials
que están fora són adequats, o
potser queda algun marge que no
reverteix al país on està implantada
la fàbrica. A més, com portem
components de les empreses matrius
caldria preguntar-se si
aquests ingressos són els que corresponen
o els marges es queden
en algun lloc. Dit d’una altra for-
ma, la indústria espanyola podria
estar subvencionant la casa
matriu.
P Sobren plantes de producció
a Espanya?
R
No. En el món sí i a Europa pot-
ser alguna. Les marques s'enganyen
i no és el sector que tingui
precisament la millor gestió.
P
R
Per què?
Només s’ha d’observar el va-
lor que generen als accionistes.
Per al que facturen són xifres ridícules.
Les seves estructures de
balanços no estan bé. Utilitzen un
poder brutal sobre la cadena de
valor: proveïdors i distribuïdors.
No estan bé si es compara amb l'alimentació,
amb multinacionals
com Nestlé, Unilever, Kraft, entre
d'altres, que sí estan bé. Generen
valor i llocs de treball. Mentrestant,
el sector de l'automòbil co-
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
ANIOL RESCLOSA
lla i després ofega. Després va
malament. Poden anar a la fallida
i diuen llavors que necessiten un
pla de rescat per sortir d'aquesta
situació tan complexa.
P
Espanya és un país perifèric
dins de la Unió Europea i les seves
infraestructures són poc
adients, sobretot les terrestres,
per exportar en el Vell Continent.
Suposa això molt desavantatge
davant de competidors
emergents com els països de
l'Est?
R
Suposa una clar desavantatge el
problema logístic. Una cosa que és
atribuïble al Ministeri de Foment.
No hi ha altres culpables. Es ve repetint
any rere any. Com que hi ha
crisi diuen que faran més obra pública,
però això no passa en realitat.
Totes les connexions de
ferrocarril, dels ports, així com les
intermodals tampoc estan resoltes
a Espanya. Hi ha avenços,
però escassos.
P Quins altres punts febles tenen
les plantes espanyoles?
R
L'absentisme laboral. És un as-
pecte que els fabricants han tret a
la llum en els últims anys. En
qualsevol cas, cal solucionar les
escasses infraestructures perquè
aquest dèficit augmenta els costos
de les marques a Espanya.
P
R
Fa falta més flexibilitat laboral?
Ja existeix. Espanya és un país
ben posicionat en aquest aspec-
te.
P
Preveu noves regulacions d’o-
cupació en les fàbriques espanyoles
en els propers mesos?
R
Són necessaris. Són productes
que no es poden col·locar en existències,
ja que el consumidor vol
productes diferenciats. Quan un
consumidor compra un model
el vol amb determinades característiques.
Això té un cost i per
això no es poden posar en «stock»
molt de temps. Si el mercat cau
cal deixar de produir vehícles.

Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA 3
Estudien que els prejubilats
per ERO compatibilitzin un
lloc de treball amb els ajuts
El
Govern considera que aquesta mesura evitaria la reducció del
nombre de cotitzants i desincentivaria els expedients d’ocupació
MADRID | OTR PRESS/DdG
Que els treballadors prejubilats
a partir d’un expedient de regulació
d’ocupació (ERO) puguin percebre
la renda compensatòria
mentre desenvolupen una ocupació.
Aquesta ha estat la proposta
del secretari d’Estat de la Seguretat
Social, Octavio Granado, qui
va assegurar que amb aquesta
mesura, l’Executiu pretén no reduir
el nombre de cotitzants i desincentivar
el recurs de les empreses
als ERO.
Segons la proposta de Granado
que els prejubilats per una regulació
d’ocupació compaginin ocupació
i ajudes, els ERO’s que realitzin
les empreses hauran de seguir
a Telefónica, que ja va aplicar
aquesta solució en la seva regulació
d’ocupació. Concretament, en
el seu ERO, Telefónica es va comprometre
a pagar plans de recol·locació,
formació i reinserció
per ajudar als treballadors afectats
per l’ERO a trobar un lloc de treball,
dins de la pròpia empresa o fora
d’ella. A la vegada, Telefónica es
farà càrrec de les rendes compensatòries
fins que els afectats compleixin
els 65 anys, l’edat de jubilació
il·legal.
En la línia del ministre de Treball,
Celestino Corbacho, Granado
va insistir que els prejubilats no
haurien d’engrandir les llistes de la
desocupació. La proposta de Granado
és que formin «part del registre
de demandants de millora
d’ocupació», ja que n’hi ha molts
que compten ja amb rendes indemnizatòries
suficients», va declarar
fa uns dies després de la seva
intervenció a la Comissió de Pressupostos
del Senat.
Octavio Granado, en una imatge d’arxiu.
També als ERO’s es va referir la
secretària general d’Ocupació, Maravillas
Rojo, qui va assegurar que
el Govern s’està plantejant modificar
la legislació relativa als expedients
de regulació d’ocupació per
permetre als prejubilats accedir a
nous llocs de treball, entre moltes
altres qüestions.
En aquest sentit, Rojo va donar
suport a Granado afirmant que seria
«oportú» fer compatible les
dues situacions i que aquesta opció
ja té partidaris entre els agents
socials. No obstant això, va reconèixer
que aquesta proposta planteja
certes dificultats, ja que és
una mesura que hauria d’afectar «a
tots els prejubilats».
Així, la responsable d’Ocupació
va explicar que fer compatible
l’accés a un nou ocupació amb el
cobrament del subsidi públic per
desocupació és una de les «qüestions
de fons» que plantegen més
dificultats a l’hora d’abordar la regulació
en aquest sentit.
En qualsevol cas, Rojo va con-
EFE
siderar, de la mateixa manera que
Granado, que d’aquesta manera es
«desincentivarien» els ERO’s en les
empreses al permetre a un empleat
passar a treballar «per a la competència»
per menor salari, a l’estar
percebent una cotització per
part de l’empresa que el va prejubilar.
D’altra banda, Octavio Granado
va avançar que la liquidació d’ingressos
de cotitzacions socials
d’empreses i treballadors seran
entre 3.500 i 4.000 milions d’euros
superior al pressupostat per a 2008
i un 3% superior a la liquidació de
2007. No obstant això, el secretari
d’estat també va assenyalar que les
previsions per a 2009 són «pessimistes»
a l’espera d’un «decreixement
de l’afiliació»
Així mateix va avançar que preveu
disposar d’un esborrany de
projecte de Llei per crear l’agència
única de la Seguretat Social a finals
d’any, de manera que la seva redacció
entri en les Corts Generals
en el pròxim període de sessions.
DADES, MENTIDES I
CINTES DE VÍDEO
Francisco Muro de Iscar
francisco.muro@planalfa.es
L’
avantatge de les notícies econòmiques avui és que la que
coneixem en aquest moment és sempre millor que la que
ens ha d’arribar. Cadascú es consola com pot. Segons Le
Monde, a la crisi financera l’ha seguit la crisi econòmica que
és on estem ara, i a aquests dos la seguirà la crisi social, amb el creixement
del nombre de desocupats, els possibles problemes d’una immigració
sense l’aixopluc familiar d’altres treballadors, i, després, la crisi
política. Alguns alts directius alerten que la profunditat de la depressió
econòmica i la consegüent crisi social poden tenir molt greus conseqüències
amb vagues i mobilitzacions socials que poden acabar en
conflictes violents. I d’aquí a la crisi política dels qui han ocultat la gravetat
de la situació per raons partidistes, no saben gestionar la crisi ni
són capaços de transmetre confiança a penes hi ha un pas.
Vaig assistir a un sopar on havia petits i mitjans empresaris, la majoria
amb vocació d’internacionalització, i representants de la gran banca
i del Govern. Un dels objectius era
«Hem entrat en recessió i no
veiem que partits, líders
polítics sindicats i patronal
busquin solucions, controlin
excessos i ofereixin confiança»
debatre sobre la crisi i donar l’oportunitat
a tots d’oferir/trobar un
llamp de llum en un fosc horitzó.
La conclusió va ser la contrària:
estem malament, però és previsible
que estiguem molt pitjor. No
només es creu que les ajudes a les
pimes, que són les que creen ga-
irebé la totalitat de l’ocupació, no arriben o arribaran molt tard, sinó que
els diners de tots que el Govern ha alliberat perquè els bancs els prestin
no arriba a ciutadans ni a empresaris. Són pocs els que s’atreveixen a
anar a un banc per demanar un crèdit o una hipoteca, però quan van es
troben que la finestreta està tancada excepte per a aquells que no ofereixen
ni el més mínim risc.
A la «bombolla immobiliària» l’està seguint l’automobilística. El mercat
ha caigut un 50 per cent i això no afecta només els fabricants; també
els concessionaris i a les empreses auxiliars. Milers de llocs de treball en
greu perill. Després de fabricar més automòbils dels que es podien vendre,
de forçar als concessionaris a quedar-se amb més unitats, ara no hi
ha prou espai on guardar els estocs. Però en aquesta «crisi multimèdia»,
alguns estan aprofitant per fer la seva reconversió encoberta. Molts acomiadaments
tenen causes objectivament falses. Empreses que han guanyat
milers de milions fins fa molt poc s’estan fent un vestit a mida aprofitant
la crisi. A la Borsa, en caiguda lliure, alguns treballen les seves
grans fortunes futures. Els sindicats, almenys aquí, a Espanya, miren
cap a una altra banda i els petits i mitjans empresaris, els primers que
pateixen la morositat, no poden fer front als seus pagaments. Hem entrat
en recessió i no veiem que partits, líders polítics, sindicats i patronal
estiguin asseguts a la taula buscant solucions, controlant excessos i oferint
confiança. Aquesta pel·lícula no promet un bon final.

4ECONOMIA I EMPRESA
Borsa i Mercats
L'Íbex conclou una nova setmana en negatiu
El selectiu espanyol fa cas omís de la important baixada dels tipus d'interès i finalment cedeix un 4,70 per cent
COMENTARI
El parquet madrileny continua la seva
caiguda en picat i una setmana més
va tornar a tancar en negatiu, amb un
descens del 4,7%, malgrat el baló d'oxigen
que ha suposat la retallada històrica
de tipus d'interès aplicada pel
Banc Central Europeu (BCE) fins situar-los
en el 2,5%.
El desconcert va tornar a apoderar-se
aquesta setmana dels inversors, que van
interpretar la dràstica mesura de l'institut
emissor com un indicador que l'economia
pot evolucionar pitjor d’allò esperat, i es
van llançar a les vendes, deixant l'Ibex en
terreny negatiu durant els dos últims dies
després d'altres dues sessions de pujades.
Finalment, el selectiu no va suportar la
febre venedora i va acabar la setmana en
8.491,2 unitats, amb la majoria dels valors
en terreny negatiu, en una setmana en la
qual el sector immobiliari va tornar a ser
protagonista i en
El sector
immobiliari i les
negatives dades
de l'atur van
protagonitzar la
setmana
la qual van ressorgir
possibles
operacions corporatives.
El mercat també
va haver de
plantar cara
aquesta setmana
a les negatives da-
des de l'atur tant a Espanya com als Estats
Units, on el nombre d'aturats s'eleva
ja fins als 2,9 milions, mentre que als Estats
Units la factura laboral en els onze primers
mesos de 2008 s'eleva ja fins a 1,9
milions de llocs de treball.
A més, a Espanya l’Índex General de
Producció Industrial (IPI) va baixar un
11,2% a l'octubre respecte el mateix mes
de l'any anterior i un 12,8% en descomptar
els efectes de calendari.
En aquest context, l'Ibex va tancar la
setmana amb només cinc valors en positiu,
Telecinco, amb un avanç del 9,10%, seguit
d’Acerinox (+3,89%), Endesa
(-2,65%), Acciona (-1,62%) i Unión Fenosa
(+0,35%). Per contra, Gas Natural va liderar
les retallades, amb una caiguda de
l’11,78%, seguit de Bankinter (-11,56%) i
Banc Popular (-10,10%). La resta de bancs
també van tancar negatiu. En concret, Banesto
va retrocedir un 6,75%, per davant
2.500
2.450
2.400
2.350
2.300
2.250
EUROSTOXX 50
La setmana Tancament: 2.252,09
2.200
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
Les negatives dades
arrosseguen la zona euro
L'índex Euro Stoxx 50, que agrupa els principals
valors de la zona de l'euro, va tancar la setmana
amb un descens del 7,33 per cent.
La forta retallada dels tipus d'interès a l’eurozona
acordat pel BCE, del 3,25 al 2,50 per cent, no va
ser rebut amb entusiasme per les borses europees,
que van tancar amb pèrdues.
L'anunci se suma a la confirmació que la inflació
a l’eurozona va baixar un 0,2% en el tercer trimestre,
fet que confirma que es troba en recessió.
A més, la mala dada de l'atur als EUA va acabar
d’enfonsar els mercats a final de setmana.
ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 8.491,20
La setmana
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.
44,10 A.Sabadell B
0,00 808 44,10 44,10
9.000
19.000
Ag. Valencia
80 12,50 80 70
10 AMCI Prom
6,55 -1,50 6,65 6,55
8.900
17.000
Amymod 02
7,78 0,00 7,78 7,78
8.800
15.000
Artlumo
Ayco
1,25
18
0,80
0,00
1,25
18
1,24
18
8.700
13.000
Bolsasur Inv.
10,52 0,00 10,52 10,52
Botilan Inve
7,62 0,00 7,62 7,62
8.600
11.000
Cambrils Fin
5,16 0,00 5,16 5,16
8.500
9.000
Cat Cat Patrimon
Celo
11,50
5,45
-0,61
0,00
11,57
5,45
11,50
5,45
8.400 Dv Dl Dm Dc Dj Dv 7.000 01 de desembre 2007 05 de desembre 2008
Cem.Molins Cem. Molins
10,00 0,00 10,00 9,95
Cevasa
195 0,00 195 195
Evolució setmanal
Circulo V.M.
C.TARRA.DC88 C.Tarra DC8
6,12
0,82
0,00
-1,20
6,12
0,83
6,12
0,82
TÍTOL
DIVENDRES
ANTERIOR
TANCAMENT
SETMANAL
DADES ACUMULADES DE LA SETMANA
MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM
VOLUM MIG
AL MES
DIFERÈNCIES EN %
SETMANAL AL MES ANY
D.E.S. Anclaj
9,23 Daf Inv.
12,50
0,00
0,00
9,23
12,50 12,50
9,23 9,23
Abengoa
Abertis A
Acciona
Acerinox
ACS
11,42
13,24
70,95
10,53
31,09
11,25
12,33
72,10
10,94
29,93
11,59
13,17
77,20
11,46
31,55
10,95 24.675.967
12,33 87.544.560
66,05 133.804.136
10,28 107.299.057
29,93 132.460.922
2.179.711
6.785.147
1.842.950
9.688.745
4.278.955
435942
1357029
368590
1937749
855791
-1,49 -43,35 -53,47
-6,87 -18,18 -44,06
3,22 -52,20 -66,75
7,64 -25,22 -35,00
-3,73 -6,20 -26,37
Damm
Damm DH
Inv. Dapa Inv.
Daymio Inv.
Demosa
8
0,27
5,18
1,07
17,45
6,25
3,7
0,00
0,00
0,00
8 7,5
0,27 0,26
5,18 5,18
1,07 1,07
17,45 17,45
B. Popular
6,24 5,61 5,90 5,61 182.237.847 31.295.036 6259007 -10,10 -36,18 -52,05 Ercia
27,03 -0,11 27,19 27,03
B. Sabadell
5,20 5,13 5,33 5,06 69.996.075 13.397.979 2679595 -1,35 -4,47 -30,77 Estabanell
35,00 8,86 35,00 31,90
Banesto
8,59 8,01 8,43 8,01 10.409.918 1.257.395 251479 -6,75 -15,42 -39,82 sa Fersa Energ. Energ.
9,40 -3,09 9,70 8,80
Bankinter
6,75 5,97 6,67 5,97 44.174.516 6.954.320 1390864 -11,56 -17,43 -52,43 Fomento Bal.
4,50 0,00 4,50 4,5
BBVA
8,14 7,72 8,11 7,62 1.267.915.233 160.927.095 32185419 -5,16 -36,57 -53,94 Freston Swan
8,02 0 8,02 8,02
Bolsas y Mercados
18,60 18,13 19,07 18,13 28.173.393 1.505.326 301065 -2,53 -23,34 -61,09 Gaesco Hldg.
22,00 0,00 22,00 22,00
Cintra
6,25 5,74 6,04 5,74 65.588.953 10.987.727 2197545 -8,16 -19,38 -44,43 b. Gib. Comp. Comp
15,53 0 15,53 15,53
Corp. Mapfre
2,47 2,35 2,41 2,26 63.150.130 27.011.684 5402336 -4,86 -22,70 -21,93 GR.Fiatc GR. Fiatc
7,85 0,64 7,90 7,80
Criteria
2,67 2,56 2,67 2,56 51.169.865 19.527.869 3905573 -4,12 -32,81 -50,48 Inacsa
5,00 0,00 5,00 5,00
Enagas
14,56 13,63 14,37 13,63 95.870.420 6.834.655 1366931 -6,39 -24,28 -31,82 Inmofiban Inm. Caja Hip.
6,01 0,00 6,01 6,01
Endesa
23,01 23,62 24,85 22,77 61.512.860 2.542.085 508417 5,23 -23,66 -35,02 Inv. Patrimon.
13,86 0,00 13,86 13,86
FCC
28,66 26,93 28,46 26,93 30.625.040 1.099.626 219925 -6,04 -28,64 -47,61 Inverfiatc
0,82 -1,20 0,83 0,82
Ferrovial
19,73 19,38 20,95 18,78 64.400.277 3.212.344 642468 -1,77 -50,71 -59,73 Inverpyme
1,17 0,00 1,17 1,17
Gamesa
13,12 12,35 13,41 12,20 160.483.626 12.441.697 2488339 -5,87 -60,44 -61,38 J. Alberti
315,00 0,00 315,00 315,00
Gas Natural
21,64 19,09 21,02 19,09 111.226.067 5.457.665 1091533 -11,78 -48,46 -52,30 v. Libertas Patrim. 7
45,47 1,52 45,47 44,78
Grifols
13,49 12,89 13,30 12,89 111.220.939 8.494.403 1698880 -4,45 -36,47 -16,35 Linker Inv.
31,5 0,00 35 20
Iberdrola
5,82 5,30 5,77 5,30 1.066.711.954 192.552.463 38510492 -8,93 -37,72 -49,04 Liga Mobilia
12,83 0,00 12,83 12,83
Iberdrola Renovables
2,63 2,48 2,65 2,48 116.013.736 45.011.677 9002335 -5,70 -49,59 -56,11 Liga Micron Mobilia Inv.
144,94 3,32 144,94 140,13
Iberia
1,94 1,82 2,08 1,82 72.800.997 37.301.107 7460221 -6,19 16,48 -39,33 Motivasa
6,14 0,16 6,14 6,13
Inditex
26,30 25,35 26,94 25,35 271.419.594 10.460.527 2092105 -3,61 -13,36 -39,67 MO Mutualsasa
17,99 17,99 17,99 17,99
Indra
16,00 15,51 16,56 15,51 73.909.450 4.644.936 928987 -3,06 -6,11 -16,52 Mutualsasa Parvati Inv.
12,09 -0,17 12,11 12,09
OHL
9,03 8,60 9,13 8,60 23.409.420 2.623.420 524684 -4,76 -60,17 -62,66 Mutualsasa Rústicas
414,00 0,00 414,00 414,00
REE
Repsol YPF
Sacyr. Valle.
SCH
34,78
15,20
7,56
6,43
34,06
14,04
6,98
6,10
35,57
14,96
7,82
6,39
33,96 148.922.426 4.313.025
14,04 668.761.425 45.861.465
6,98 24.152.214 3.154.599
6,00 2.147.483.647 409.982.146
862605
9172293
630919
81996429
-2,07
-7,63
-7,67
-5,13
-17,63
-43,91
-64,09
-47,73
-21,23
-42,41
-73,76
-58,76
Schola Inv.
Schola Sergrobe Inv. Inv.
Uncavasa
11,26
11,33
36,00
0,00
0,00
0,00
11,26 11,26
11,33 11,33
36,00 36,00
Técnicas Reunidas
Telecinco
18,20
6,92
17,42
7,55
19,10
8,00
17,32
7,05
41.645.963
49.498.141
2.284.616
6.585.409
456923
1317081
-4,29
17,45
-67,29
-7,02
-60,21
-56,88
La setmana Tancament: 646,69
Telefonica
15,88 15,46 16,00 15,46 2.147.483.647 159.432.784 31886556 -2,64 -8,41 -30,42 690
Union Fenosa
17,13 17,19 17,35 17,17 242.185.613 14.061.370 2812274 0,70 -53,57 -62,78
680
de BBVA (-5,16%), Santander (-5,13%) i
Banc Sabadell (-1,35%).
Entre els descensos també es van situar
Iberdrola (-8,93%), Cintra (-8,16%) i Sacyr
Vallehermoso (-7,67%), que aquesta setmana
es va desprendre de la seva filial Itinere
para pal·liar part del seu deute. Tant
la constructora com Repsol IPF, que es va
deixar un 7,63%, van ser de nou protago-
ZONA EURO
L’Euríbor baixa al 3,70 per cent
L'INDICADOR HIPOTECARI SE SITUA EN LA SEVA TAXA MÉS BAIXA EN TRES ANYS
La històrica retallada de tipus d'interès aplicada
dijous pel banc Central Europeu per lluitar contra
la recessió en la zona euro va dur divendres
l’Euríbor al 3,70%, fet que abaratirà la hipoteca
mitjana a Espanya en més de 80 euros al mes i
en 1.000 euros a l'any.
La històrica baixada de tipus de tres quarts de
punt va dur l'indicador hipotecari a marcar en la
seva negociació diària la seva taxa més baixa des
de fa més de tres anys.
Així, l’Euríbor segueix la seva caiguda i encadena
així 41 dies consecutius de retallades, situant-se en
el nivell més baix des del 9 de juny de 2006, quan
va marcar el 3,685%. Responia així a la decisió del
Banc Central Europeu, que va rebaixar de nou els
tipus oficials de la zona euro al 2,5%.
El president de l'entitat, Jean Claude Trichet, va
justificar la rebaixa de tipus en el fet que la inflació
ha frenat de moment la seva espiral alcista. I totes
les previsions apunten que l’Euríbor continuarà en
una accentuada tendència a la baixa, gràcies a
noves retallades del preu del diner i a les majors
facilitats de préstec, fet que contribueix a alleujar la
desconfiança en el sistema bancari.
nistes aquesta setmana davant la possible
compra per part de Lukoil del 20% que té
Sacyr en la petroliera.
Una altra de les protagonistes de la setmana
va ser Iberia, que va acabar amb una
caiguda del 6,19%, després de sorgir la
possibilitat d'una fusió a tres bandes, després
que British Airways anunciés una
possible operació amb Qantas.
1,280
1,275
1,270
1,265
1,260
1,255
L’any
EURO/DÒLAR
1€: 1,266 $
La setmana
1,250
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
D'aquesta manera, la taxa mensual es col·loca en
el 3,829%, fet que significa un descens de 0,964
punts respecte l’Euríbor de desembre de l'any passat.
En el cas que tanqués així, la hipoteca mitja de
150.000 euros a 25 anys registrarà una baixada
mensual de 83 euros i anual de 1.001 euros.
670
660
650
640
630
850
800
750
700
650
600
550
1.200
1.100
1.000
900
800
700
600
BORSA DE BARCELONA
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
El mes
31/10 7/11 14/11 21/11 28/11 5/12
L'any
1 de desembre 2007 5 de desembre 2008
Índexs sectorials
Elèctriques
Bancs
Químiques
Ciment, Const. i Immobiliàries
Metal.lúrgia
Alimentació i Agricultura
Tèxtils i Papereres
Comerç i Finances
Serveis i Diversos
COTITZACIÓ DIFERÈNCIA
834,35 -27,66
945,99 -53,84
590,64 -42,49
992,14 -32,44
528,25 -5,61
798,72 -12,75
245,58 -7,85
210,98 -8,46
1.983,40 -57,39

Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008
VISIÓ DE JOC, ....DEL CLIENT
Oriol Cesena
DIRECTOR DEL POSTGRAU EN DIRECCIÓ I
GESTIÓ DE MÀRQUETING DE LA UDG.
DIRECTOR DE LA CONSULTORIA EN
MÀRQUETING FOCALIZZA
O
n descansa la idea
que el màrqueting ja
no l’hem d’entendre
com una qüestió de
producte? Per què en el màrqueting,
hi juguen un rol molt important
les percepcions que percep
el consumidor? És cert, que, cada
vegada més, el client atorga major
importància a la sensació de
compra, i no pas a la qualitat del
producte?
Molts són els emprenedors i
empresaris que quan tenen una
idea de negoci pensada, es preocupen
més per les característiques
que han de crear a l’entorn
del seu nou producte, que no pas
en com el vol percebre el client.
Molts són els emprenedors que,
massa sovint, disposen de poca o
nul·la informació que els permeti
prendre decisions de manera
més objectiva. I massa són els
ideòlegs, els que volen ser reconeguts
com a emprenedors, que
es pensen que una idea de negoci
va lligada a un èxit garantit, sim-
plement pel fet que la seva història
els dóna la raó.
I això per què? Perquè el negoci
comercial de tota la vida ja no
pot ser interpretat de la mateixa
manera? Per què parlem tant del
client i no pas tant del producte?
Recordo fa ja uns anys com
una comerciant del sector de la
pesca salada, tenia un negoci que
li funcionava prou bé. Es dedicava
tot el dia a comprar i vendre.
Els resultats no podien ser millors:
bona venda i bons beneficis.
D’aquest procés, se n’anomenava
l’orientació a la producció, i
es caracteritzava per un entorn
on la demanda era clarament superior
a l’oferta.
Amb el pas dels anys, però, la
venda va anar minvant, i la comerciant
va decidir introduir noves
línies de productes que complementessin
la seva venda estrella,
la pesca salada. Aquesta introducció
de producte va fer que
es comencés a preocupar més pel
producte; era el que s’anomenava
orientació a la producció, i on
una vegada més, la demanda seguia
superant l’oferta.
Anys més tard, les vendes van
seguir minvant; la introducció de
noves formes de competència
van contribuir a dificultar la venda
a una comerciant que va començar
a posar tots els seus esforços
a millorar la imatge, els
serveis, realitzar promocions,...
En aquest cas, l’orientació que
ESPAI GIRONÈS: AQUÍ TAMBÉ RECICLEM!
Al mes de novembre van quedar instal·lats a l’Espai Gironès
dos contenidors de piles a la planta baixa del centre comercial.
Dins la campanya continuada d’activitats i accions dedicades
a la protecció del medi ambient el centre comercial acull
aquesta iniciativa fruit de la campanya nacional que promou
l’AERPAM.
En motiu de la campanya nacional que promou l’Associació Espanyola de
Recollidors de Piles, Acumuladors i telèfons mòbils «Posa’t les piles i recicla-les»,
han quedat instal·lats dos contenidors de piles a la planta baixa de
l’Espai Gironès. Els contenidors han quedat ubicats de forma permanent en
dues de les entrades principals a la planta baixa. Espai Gironès se suma a
aquesta campanya d’abast nacional que s’està portant a terme als principals
centres comercials del país, així com en universitats i ajuntaments i que fa
referència a la instal·lació de contenidors especialitzats en la recollida selectiva
de piles, acumuladors i telèfons mòbils.
El principal objectiu d’aquesta campanya és aconseguir mitjançant la ins -
tal·lació d’aquests contenidors ampliar i reforçar qualsevol sistema que ja
pugui existir i que a l’hora la instal·lació dels contenidors en diversos punts
permeti cridar l’atenció del client i el pugui fer recapacitar a cada una de
les persones que es trobin amb el contenidor sobre la importància del reciclatge
de piles. Aquests contenidors porten un suport de comunicació on
s’instal·larà una campanya d’educació ambiental. La instal·lació d’aquests
dos contenidors de reciclatge a dues de les entrades principals de l’Espai
Gironès també s’engloba dins la nova campanya engegada per la Generali -
tat de Catalunya que és: AQUÍ RECICLEM i que té com a objectiu
conscienciar els ciutadans sobre el reciclatge de les piles, que no deixen de
ser el residu domèstic més perillós.
prenia el negoci, era clarament
enfocat a la venda, i aquí, a diferència
dels altres dos escenaris
anteriors, la demanda ja igualava
l’oferta.
Amb el pas dels anys, la situació
comercial dels mercats, s’ha
anat fent competitiva: el marge
de promoció dels productes han
arribat a un cert grau d’estancament,
i la canabilització entre
productes ha començat a tenir un
paper destacat. A més, la clientela,
fruit de l’àmplia oferta de productes,
s’ha tornat més exigent i
més experta. Així, avui en dia, el
client, disposa de tanta varietat,
que quan compra, ja no es deixa
portar únicament per la qualitat
del producte, pels serveis, pel lloc
de compra, per la forma de compra,
pels beneficis que aquest pot
aportar,... d’això se’n diu orientació
al client i la nova orientació
del màrqueting es caracteritza
pel fet que la demanda ja ha superat
en escreix l’oferta.
Aquesta és, doncs, la història
de les orientacions del màrqueting.
Una història, que amb el pas
dels anys, i amb la transformació,
a marxes vertiginoses de les formes
de comercialització, ha vist
com el client i les seves percepcions
s’han convertit en una de
les bases d’èxit d’aquelles idees,
que es volen convertir en oportunitats
de negoci, sempre això sí,
amb l’autorització del client, i de
la seva visió del joc.
ECONOMIA I EMPRESA 5
FALLIDES... QUI SERAN
ELS PROPERS?
Lorenzo B. de Quirós
L
a presentació del concurs
de creditors per
Habitat, la major d’aquest
cicle recessiu,
després de la de Martinsa-Fadesa,
reflecteix la intensitat de l’ajust en
el sector de la construcció, la forta
desacceleració de l’economia espanyola
i anuncia una carrera alcista
de fallides empresarials. Tothom
veu la caiguda dels grans
grups empresarials. Els anuncien
a bombo i platerets els mitjans de
comunicació, però gairebé ningú
contempla i/o s’assabenta de la
bancarrota de moltes mitjanes i
petites empreses, algunes d’elles
sanes, en una crisi econòmica financera
que no discrimina entre
els qui van cometre excessos i els
qui no ho van fer. Horroritzats davant
l’augment de la morositat,
esperant que creixi encara més i
amb l’aixeta del mercat interbancari
tancat, els bancs no donen un
crèdit a ningú.
En pocs mesos contemplarem
la caiguda de bona part del teixit
empresarial espanyol. La taxa de
mortalitat de pimes serà desconeguda,
no té precedents i, no és
descartable, que algun dels reis
empresarials del passat s’uneixi
als «martinsa». Serà molt complicat
que Sacyr aconsegueixi sortejar
la fallida asfixiada per un deute
proper als 19.000 milions d’euros.
Davant aquest panorama, la
temptació governamental d’«ajudar»
a alguns a sortir del forat ha
de ser descartada. D’una banda,
el Govern no ha de socialitzar les
pèrdues de les empreses, com no
va socialitzar els beneficis. Seria
impresentable utilitzar els diners
dels ciutadans per a aquest fi. Per
un altre, l’Estat no té plata per assistir
a tots i, en conseqüència, no
ha de fer-ho amb ningú.
En aquesta crisi sobreviuran
les companyies que han estat ben
administrades, que no han comès
excessos en els anys d’eufòria i a
les quals l’èxit no els va pujar al
cap. Aquesta és la lògica d’una
economia de mercat. Des d’aquesta
òptica, calen moltes fallides
per sanejar el sistema econòmic,
per purgar-lo dels abusos comesos
en la fase expansiva. La
cura és dolorosa, però és inevitable.
El Govern hauria d’abaixar
impostos i liberalitzar el mercat
de treball... tot menys gastar sense
sentit que, pel que sembla, és
la seva opció favorita.

6ECONOMIA I EMPRESA
L’EMPRESA DAVANT LA CRISI
Carlos Gil Miralles
ECONOMISTA I SOCI DIRECTOR DE TAX
VILA-REAL
P
odem descriure l’entorn
macroeconòmic
partint de la situació
financera precedent,
una època de gran liquiditat, amb
taxes d’interès real negatiu que
han actuat com a motor de l’endeutament
de les famílies i de les
empreses. S’escolten veus que
culpen el sistema financer de la
situació actual, però el sistema financer
no podia fer altra cosa
molt diferent del que va fer. Si la
banca es movia en un entorn com
el descrit, i tenia unes maquinàries
preparades per funcionar, no
podia fer res més que prendre diner
i prestar-lo, i si el prestava
d’una manera més conservadora
no entrava en el mercat. Cadascú
actua segons les normes del joc
de la seva demanda i oferta.
Els que rebran les conseqüències
negatives de la conjuntura
econòmica són aquells que jugant
el partit amb les normes del
joc que hi havia, no han sabut
veure en un moment determinat
que les coses estaven canviant i
no han modificat una mica la
seva planificació.
Això explica aquesta i totes les
crisis. Són clarament un factor
humà en el qual les èpoques vall
deriven dels excessos de les èpoques
de creixement. Hi ha hagut
excessos, i s’havia de produir la
catarsi, i ara estem vivint una etapa
d’inflexió en el cicle. El desenvolupament
econòmic no pot ser
una rampa de creixement permanent.
Ens instal·lem en les conjuntures
amb la motxilla dels elements
conjunturals i els fem estructurals.
Ens creiem que serà sempre
així. Això tornarà a passar. Alguns
ho varen dir però ningú els va escoltar.
De la mateixa manera, si la
crisi es prolonga molt temps, ens
instal·larem en una situació de
certa depressió anímica, pensant
quin serà el futur d’aquest món.
El més important és extreure
conclusions per aprendre d’aquest
procés. Precisament un
dels aprenentatges que han d’assumir
les empreses és que el que
passa en el món els afecta. Les
empreses han de tenir una visió
global del sector en el qual es mouen.
Una altra conclusió de la crisi
és que els agents financers són
«El patrocini serveix
precisament per crear vincles
entre la marca i el consumidor i
una major implicació del client»
molt sensibles a la conjuntura
econòmica, no obstant això, les
entitats financeres no mantindran
sistemàticament restringit el
crèdit ja que un banc no pot existir
si no presta, ja que estan dissenyats
per captar i prestar diner.
No és possible que la liquiditat estigui
molt temps restringida.
No és tan important saber com
serem el 2011, sinó com haurem
d’actuar d’aquí al 2011. Els projectes
d’èxit són els que es mouen
d’aquesta manera.
En l’actual conjuntura s’han
d’escollir els mercats amb més
oportunitats, no planificar projectes
a curt termini, aprofundir en
el coneixement de les seves pròpies
capacitats i aprofitar els seus
avantatges competitius. S’han de
corregir a temps els excessos costumistes
que s’han adquirit en l’època
de bonança econòmica i
augmentar la productivitat.
En conclusió, les empreses en
l’entorn actual han de tenir ben
definits els seus principis bàsics
d’actuació; prendre consciència
que els cicles existeixen; observar
i reflexionar, mantenint el sentit
de la realitat; continuar el procés
de millora constant; saber cap a
on es vol anar, assumint que els
factors externs afectaran de manera
decisiva les seves previsions
i que l’èxit dependrà més de la
preparació genèrica per reaccionar
que de la planificació específica.
PROFESSIONALITZAR
LES EMPRESES
Maria del Mar Nogareda
LABORATORIOS HIPRA I MEMBRE DEL
CONSELL ASSESSOR DE FÒRUM CARLEMANY
V
ull dedicar un parell
de minuts a destacar
la importància de la
professionalització de
les empreses en general i, en particular,
de les empreses d’arrel familiar
que, no oblidem, superen
el 65% de totes les existents.
Entenc que és professional qui
reuneix objectivament les habilitats
i capacitats necessàries per
desenvolupar de forma òptima la
seva funció a l’empresa.
Donat que estem en un entorn
a on conviuen empreses familiars
i empreses no familiars,
es fa necessari analitzar quins
avantatges té cada una d’aquestes
modalitats per tal que ens
quedem, si és possible, amb allò
bo de cadascuna.
Es diu que un dels grans avantatges
de l’empresa no familiar és
que, salvant algunes excepcions,
està més professionalitzada, millor
organitzada i que les decisions
es prenen d’acord amb uns
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
criteris objectius.
Per contra, l’empresa familiar
sol tenir la mala fama que les decisions
són més subjectives i responen
a altres criteris. Fins i tot,
de vegades, hi ha decisions molt
importants, claus per al futur de
l’empresa, que no s’afronten perquè
els mateixos membres de la
família o gestors tenen algun
condicionant massa profund. En
canvi el gran avantatge de l’empresa
familiar és la rapidesa i agilitat
en la presa de decisions, donat
que qui les pren està més
pròxim a la voluntat social.
Per tant, hem de procurar disposar
d’empreses ràpides i àgils,
però també ben organitzades i
professionalitzades, components
tots ells que entenc són imprescindibles
per assegurar el futur
de tota empresa.
Donat l’actual moment econòmic
de crisi, crec que s’ha d’aprofitar
l’ocasió per fer el que alguna
escola de negocis anomena
com STAR (Stop, Think and Act –
and Review, when possible-): parar
per reflexionar i replantejar
determinades qüestions estructurals
relacionades tant amb la
família com amb l’empresa; i
prendre aquelles decisions que
tenim pendents, que són difícils i
ens fan mandra, per fer un pas
més cap a la professionalització
de l’empresa.

Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA 7
24a MOSTRA GASTRONÒMICA DE LA GARROTXA
Menús degustació - fins al 26 de desembre de 2008 - www.garrotxahostalatge.cat
Restaurant La Deu
Ctra. de la Deu s/n - 17800 Olot - Tel. 972 26 10 04
Preu: 30,00 € (IVA inclòs)
Millfulls de foie amb poma i dues patates La Deu Artesanes
(*)Morro de bacallà volcànic
Sopa de mandarina
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Self-Service La Garrotxa
C/ Serra i Ginesta, 14 - 17800 Olot - Tel. 972 26 16 04
Preu: 25,70 € (IVA inclòs)
Torradetes amb tomata i baiona
(*)Llom bacallà amb melmelada de tomata de la pera i olivada
Calamar a la romana
Pebrots de piquillo amb botifarra de perol i fesols de Santa Pau
Filet de vedella amb salsa de bolets
Mousse de serrat d’ovella amb fruits vermells i cruixent de fajol
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Cúria Reial
Plaça de la Llibertat, 14 - 17850 Besalú - Tel. 972 59 02 63
Preu: 38,00 € (IVA inclòs)
Xarrup d’escudella
(*)Tartaleta de poma i foie
Llom de bacallà confitat a l’oli d’arbequina i confitura de tomata
Timbal de xai de ramat cuit a baixa temperatura amb dàtils (cuina jueva)
Semi-sorbet de poma verda
Bunyols calents de xocolata negre
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Hotel Siqués - Restaurant Cal Parent
Av. President Lluís Companys, 6-8 - 17850 Besalú - Tel. 972 59 01 10
Preu: 28,89 € (IVA inclòs)
(*) Pastis de mongetes de Santa Pau a la crema de castanyes
Cruixent amb formatge de cabra, tòfona i mel
A escollir:
- Civet de senglar amb cebetes - Peus de porc amb cargols - Cap i Pota a l’estil d;abans
Tiramisú fet nostra
Iogurt de la Fageda amb confitures
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Font Moixina
Paratge de la Font Moixina - 17800 Olot - Tel. 972 26 10 00
Preu: 32,00 € (IVA inclòs)
Crema de carxofes amb el seu cruixent
(*)Caneló de tonyina amb verdures
Melós de vedella amb salsa de ratafia i graten de patata i ceba
Sopa de moniato amb gelat de ametlla i castanyes confitades
Semifred d’iogurt de La Fageda amb coulis d’aranyons
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Hostal dels Ossos
Ctra. de Santa Pau, km 2,7 - 17812 Batet de la Serra (Olot) - Tel. 972 26 61 34
Preu: 30,00 € (IVA inclòs)
Cullereta de cabell d’àngel amb serrat d’ovella. Greixons de la mocada. Torrada amb
escalivada i anxoves. Crema de fesols de Santa Pau. Patates d’Olot. Niu Volcànic
Entrecot de vedella laminat
(*)Volcà de tardor
Mousse d’iogurt de La Fageda amb gerds
Aigua Font Vella, afè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Oliveras
Pau Claris,13 - 17850 Besalú - Tel. 972 59 03 92
Preu: 30,00 € (IVA inclòs)
(*)Tartar d’escalivada amb espuma de formatge Mas Farró
Sopeta de carbassa amb botifarra negre
Llobarret al forn amb patata de la Vall de Bas i oli d’oliva
Peus de porc sense feina amb romaní
Rotllet de pinya amb iogurt de La Fageda i coulis de figues
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant La Curenya
Ctra.Santa Coloma a Olot, km. 57 - 17172 Les Planes d’Hostoles - Tel. 972 44 84 11
Preu: 37,00 € (IVA inclòs)
(*)Ravioli de moniato
Patates farcides de senglar
Ànec amb bolets
Mousse de castanyes amb xocolata
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Ca la Matilde
Ctra. d'Olot 42 - 17174 Sant Feliu de Pallerols - Tel. 972 44 42 69
Preu: 29,96 € (IVA inclòs)
Tapeta de cargols amb conill i picada de xocolata
Amanida de carpacció de peu de porc i fesols de Santa Pau
(*)Garró de porc rostit amb cebetes glassejades i rossinyols
Gelat de ratafia Russet amb carquinyolis de fajol
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant L’Hostalet
C/ de Vic,18 - 17177 Hostalets d’en Bas - Tel. 972 69 00 06
Preu: 32,00 € (IVA inclòs)
Tapeta de benvinguda
(*)Carpaccio de peus de porc amb vinagreta de naps negres
Bacallà amb crema de samfaina gratinat al perfum d’all i fesols de Santa Pau
Cuixa de xai (Ternasco) a la brasa
Estofat de fruites de tardor amb gelat de canyella
Pa dels Hostalets
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Sant Miquel
Mas Colomers, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas - Tel. 972 69 01 23
Preu: 28.50 € IVA INCLÒS
Coca dels Hostalets amb samfaina i formatge serrat d’ovella de la Garrotxa
Sopa de carbassa amb pastisset de bolets i llardons de la mocada cruixents
Llauna de suquet de congre amb patata mora
Cuixa de xai al forn amb el seu suc i compota de pomes antigues
Cremòs d’iogurt amb caqui i cruixent de fajol
(*)Petites bogeries volcàniques: Greda de fajol de la Garrotxa i pinyons, bombons de
xocolata amb ratafia, carquinyolis de farro blanc de la Garrotxa, núvol de cafè
Aigua Font Vella, cafè. Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant La Francesa
Carrer del Pi, 27 (Ctra.d'Olot a Santa Pau, km. 3) - 17811 Santa Pau - Tel. 972 26 22 41
Preu: 32,90 € (IVA inclòs)
(*)Fetge gras amb codonyat i oli de vainilla
Amanida amb bolets a la vinagreta i bacallà esqueixat amb oli de pinyons
Magret d’ànec amb reducció de ratafia Russet d’Olot i peres al vi
Mató amb poma i cruixent de caramel
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant L’Alba
C/ Esglèsia, 5 - 17174 Sant Feliu de Pallerols - Tel. 972 44 43 32
Preu: 29,90 € (IVA inclòs)
Crema de carbassa amb crostons de cansalada
(*)Coca de pa feta a casa amb escalivada i arengada fumada
Cuixa d’ànec confitada amb pera al moscatell de l’Empordà
Crêpe amb melmelada de castanyes i reducció de ratafia
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant Fonda Barris
Ctra. de Torelló, s/n - 17176 Joanetes - Tel. 972 69 00 64
Preu: 28,75 € (IVA inclòs)
Timbal de verduretes amb rossinyols
Patates de La Vall farcides
Rostit de pollastre i conill de pagès amb pilotilles
(*)Esponjós de castanyes amb poma eugènia i galeta de ratafia
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Can Morera
Ctra. de Santa Coloma, 10 - 17178 Les Preses - Tel. 972 69 48 02
Preu: 25,00 € (IVA inclòs)
(*)Crema de carbassa amb cruixent de pernil d’ànec
Coca amb formatge de cabra de la Garrotxa i nous del país
Enfilat de pruna i filet
Peus de porc amb cargols
Bunyols de patata amb copa de ratafia d’Olot
Aigua Font Vella, cafè o infusions
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant Cal Sastre
Plaça de Balls - 17811 Santa Pau - Tel. 972 68 04 21
Preu: 44,94 € (IVA inclòs)
Aperitiu: (*) Guatlla farcida de fetge gras d’ànec i vinagreta de cítrics
Copa de cava de benvinguda
Tartar de salmó amb guacamole i caviar d’arengada
Trinxat de col i patata amb botifarra negre
Peus de porc amb castanyes
Peres cuites a la ratafia de la Garrotxa
Aigua Font Vella, cafè i petits fours
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant Can Xel
Ctra. de Santa Pau, s/n - 17811 La Cot (Santa Pau) - Tel. 972 68 02 11
Preu: 35,00 € (IVA inclòs)
Amanida de bolets confitats amb oli de tòfona
Bacallà amb tomata al perfum de llimona i celiandre
Espatlla de xai amb herbes de muntanya
(*)Sopeta de moscat amb gelat de tortell d’Olot
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O Empordà
Restaurant Can Suru
Urbanització La Cometa, s/n - 17855 Montagut - Tel. 972 68 74 20
Preu: 27,50 € (IVA inclòs)
(*)Ravioli de carn de perol i rovelló amb una picada de nous
Crema de carbassa i moniato amb vieira i mató de Montagut
Caneló d’ànec amb puré de peres, moscatell i foie
Filet de vedella embolicada amb cansalada amb castanyes fumades i salsa de moscatell
Bacallà amb botifarra negre i trinxat de col i patata
Bescuit de cítrics i sopa de mandarina
Aigua Font Vella, cafè
Celler: Vi negre Sinols Criança D.O. Empordà
Restaurant La Torre dels Til·lers
Paratge de la Torre C-63, k. 54 - 17172 Les Planes d’Hostoles
Tel. 972 44 80 10 - Mòbil 606 805 220
Restaurant exclusiu, obert per encàrrecs, grups, banquets, etc...
Per informació i reserves
Tel. 972 44 80 10
Mòbil 606 805 220
(*)Crema de bolets amb textures
Bar Sa Dragonera
Plaça Catalunya, 4 - 17800 Olot - Tel. 972 27 40 26
Còctel «Magrana Garrotxina»
(*) Plat del sopar presentació de la 24a Mostra Gastronòmica (Restaurant La Deu d’Olot - 26 novembre 08)

8ECONOMIA I EMPRESA
LA SETMANA ECONÒMICA
DILLUNS 1
Les matriculacions d’automòbils cauen un
53 per cent a Girona el mes de novembre
1
La caiguda del consum de les famílies està castigant
durament les vendes d’automòbils. Les
darreres dades confirmen un descens de vendes
proper al 53% el novembre a Girona i del 49,6% en
el conjunt de l’Estat, fet que suposa el segon major
retrocés de la història, només superat pel descens
del 51% registrat el gener del 1993. Les matriculacions
de turismes i tot terrenys van registrar
una caiguda del 52,9% a la província de Girona el
mes de novembre passat. El nombre d’unitats venudes
oscil·la entre els 863 vehicles de Faconauto
(federació de concessionaris oficials) i els 865
d’Anfac (associació de fabricants).
DIMARTS 2
El Consell del Treball considera prioritària la
connexió del TAV entre França i València
2
El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
(Ctesc) ha elaborat un estudi en el
qual fixa les seixanta infraestructures viàries, ferroviàries
i aeroportuàries que són necessàries
dur a terme a la comunitat per evitar el «col·lapse»
i garantir el desenvolupament econòmic català.
Molt llarga és la llista d'actuacions ferroviàries necessàries,
entre les quals destaca la construcció de
la línia orbital del Vallès, que uniria Vilanova i Mataró
a través de Terrassa i Sabadell, la connexió del
TAV entre França i València, la posada en marxa
d'una línia entre Cornellà i Castelldefels o la millora
de la connexió Barcelona-Manresa-
Lleida.
DIMECRES 3
Brufau es mostra disposat a deixar Repsol si
Lukoil en pren el control sense opa
3
El president de la petroliera hispanoargentina
Repsol IPF, Antoni Brufau, es va mostrar
disposat a deixar la direcció de la companyia si la
russa Lukoil pern el control de l'empresa sense fer
una opa pel cent per cent del capital. Brufau va reiterar
que si algú vol controlar l'empresa ha de respectar
les regles del mercat, el caràcter privat de Repsol
IPF, la seva independència a l'hora de definir un
projecte de negoci i la seva espanyolitat, i «que els
centres de decisió segueixin a Espanya i l’Argentina».
DIJOUS 4
Art Cristià d’Olot obre una nova línia de
negoci amb làpides amb escultures
4
L'empresa dedicada a la fabricació de sants
i imatges religioses des de l'any 1880, Art Cris-
tià, obrirà una nova línia de negoci a principis del
2009 amb la fabricació de làpides amb escultures.
Amb una plantilla de 33 treballadors i un procés
marcadament artesanal, s'ha proposat omplir un
buit que actualment hi ha en el mercat funerari, on
les escultures tenen preus molt poc assequibles,
aprofitant els més de 2.000 models que tenen en
el seu catàleg i que van ser dissenyats per artistes
de renom com Josep Llimona o Miquel Blay.
DILVENDRES 5
El grup banyolí Espa ajorna el pla per doblar
la seva dimensió per la crisi de liquiditat
5
La crisi ha obligat l'empresa de bombes
elèctriques Espa, amb seu a Banyoles, a
posposar un pla estratègic per doblar la seva dimensió.
La inseguretat econòmica i el fet que els
bancs hagin tancat l'aixeta del finançament ha
comportat, segons ha explicat un dels seus directors
generals, Josep Planas, «que s'hagi alentit» la
posada en marxa del projecte. L'empresa preveu
tancar aquest exercici amb una davallada de la facturació
del 15%.
Novetats empresarials
Alt Empordà
A Cadaqués s’ha constituït
la societat Food
and Spirit S.L., dedicada
als serveis consistents
en la gestió i venda de
tickets restaurant, talons
de benzina, tickets d’aparcament,
guarderia,
agències de viatges, botigues,
cine i oci en general
i qualsevol altre
servei d’oferta a empreses
i particulars. Capital:
3.100 euros. Administrador:
José Ignacio Dalmau
Rubert. Adreça: carrer
Doctor Bartomeu, 24.
A Pont de Molins s’ha
constituït la societat Catalunya
Salengro S.L.,
dedicada a la compravenda
majorista i minorista
de terminals interactives
de publicitat. Telemàrketing.Intermediació
del comerç en tot tipus
de transaccions.
Franquiciar o cedir a tercers
els drets d’explotació,
tant de productes
com marques i concessions.
Capital: 3.100 euros.
Administradors solidaris:
Denis Yves Joseph
de Bernady i Robert Andre
Marc Paul. Adreça:
Carretera Nacional II, km
761.
A Figueres s’ha constituït
la societat Dilubris
Catalunya S.L., dedicada
a la venda majorista,
minorista i distribució de
tot tipus de productes
que tenen relació amb
l’electricitat. Fabricació
de petits productes elèctrics
com endolls, cables,
interruptors, etc. La intermediació
del comerç
en tot tipus de transaccions.
Capital: 3.100 euros.
Administradors solidaris:
Daniel Bernard
Marc Verdurmen i Catherine
Marie Pruneaud.
Adreça: carrer Girona, 16
3 2.
A Castelló d’Empúries
s’ha constituït la societat
Travaux Renovation
Instalations S.L., dedicada
a les instal·lacions i
reparacions elèctriques i
de lampisteria. Activitat
immobiliària i de construcció
en general. Compravenda
i subministrament
de material elèctric,
electrònic i de lampisteria.
Capital: 3.100
euros. Administrador:
Bruno Eugene Henri Beaudoin.
Adreça: Sector
Aeroclub, 13-B. Urbanització
Empuriabrava.
A Castelló d’Empúries
s’ha constituït la societat
Doranita Service Confort
S.L., dedicada a les
DESTACADES DE LA SETMANA
61.000 €
de capital social en una empresa del Gironès. A
Girona s’ha constituït la societat Astined Inversions
S.L., dedicada al negoci immobiliari en general. Capital:
61.000 euros. President: Cinc Espigues de Bellsolà,
S.L.. Adreça: carrer Hortes, 20 2 1.
30.000 €
de capital social en una empresa de La Selva. A
Anglès s’ha constituït la societat Tripexcork Trading
S.L., dedicada a la comercialització, intermediació,
compra i venda majorista i minorista, importació,
exportació i distribució de tot tipus de productes d’etiquetatge
alimentari, en especial els relacionats amb
el sector vitivinícola. Capital: 30.000 euros. Administrador:
Ángel garcía Calero. Adreça: carrer Nord, 4.
40.000 €
de capital social en una empresa de l’Alt Empordà.
A Figueres s’ha constituït la societat Orto Cad
Desenvolupaments S.L., dedicada a la fabricació i
comercialització de tot tipus de materials, aparells i
instruments mèdic-quirúrgics i ortopèdics, així com
qualsevol material de caràcter sanitari i aparells de
pròtesi i ortopèdia en el seu sentit més ampli. Capital:
40.000 euros. Administradors solidaris: Francis Jean
Marcoul i José María Ardèvol Pardell. Adreça: carrer
Pujada del Castell, 45 baixos.
7.580 €
de capital social en una empresa del Gironès. A
Salt s’ha constituït la societat Serveis Gironador
S.L., dedicada a la compravenda de solars, terrenys i
tota classe de finques rústiques, pisos, locals, apartaments
i immobles en general. La urbanització, parcel·lació
i reparcel·lació de terrenys. Treballs annexes
i/o complementaris a la construcció, tals com lampisteria
i fusteria. Capiral: 7.580 euros. Administrador:
Hayat Lakfaiti. Adreça: carrer Major, 272, baixos.
instal·lacions i reparacions
elèctriques i de
lampisteria: aigua, gas,
electricitat, fred, calor i
condicionament d’aire.
Capital: 3.100 euros. Administradors
solidaris:
Anita Helene Renne Lenormand
i Dominique
Daniel Joseph Bougault.
Adreça: Sector Aeroclub,
13-B. Urbanització Empuriabrava.
Baix Empordà
A Palafrugell s’ha
constituït la societat
Institut de Massatges
Pomba-Gira S.L., dedicada
al negoci immobiliari
en general. Capital:
3.010 euros. Administradors
solidaris: Rosa
Maria Olivella Betancourt
i Ricardo Orozco
Sanchís. Adreça: carrer
Sant Sebastià, 61.
Cerdanya
A Llívia s’ha constituït
la societat Blau Premsa
S.L., dedicada a l’activitat
d’agència de publicitat.
L’edició de revistes i
premsa gratuïta. La realització
de programes de
ràdio i televisió. Tot tipus
de serveis de neteja i
manteniment. Capital:
3.006 euros. Administrador:
Jorge Gali Claret.
Adreça: Avinguda Catalunya,
107, baixos.
Garrotxa
A Les Planes d’Hostoles
s’ha constituït la societat
New Defi Automòbils
S.L., dedicada a
la compravenda, importació
i exportació de vehicles
nous i d’ocasió
tant a Espanya com a
l’estranger. Compravenda,
importació i exportació
de peces de recanvi,
tant noves com usades i
mercaderies en general.
Lloguer i transport internacional
de vehicles. Capital:
3.010 euros. Administrador:
Georges Ruher.
Adreça: avinguda
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Narcís Arnau, 31.
Gironès
A Girona s’ha constituït
la societat Visió Holística
Girona S.L., dedicada
a la pràctica de la
medicina i les teràpies
neturopàtiques i parasanitàries,
la seva divulgació
i ensenyament, la
compra i venda majorista
i al detall de tot tipus de
productes i eines relacionats
amb aquestes activitats,
així com tota
aquella activitat relacionada
i/o complementària
de les mateixes. Capital:
3.006 euros. Adminitradors
solidaris: Sònia Torres
García; Marta Miró
Angelats i Gerardo Miguel
arana Godas. Adreça:
Plaça Salvador Espriu,
3-4.
A Girona s’ha constituït
la societat Gironodisa
Catalana de Serveis
S.L., dedicada a la intermediació
en projectes i
serveis d’arquitectura.
Realització de tota classe
de valoracions, taxacions
i peritatges. Intermediació
en projectes
d’enginyeria. Assessorament
jurídic i comptable.
Serveis informàtics en
general. Capital: 3.200
euros. Administradors
solidaris: Dídac García Álvarez
i Sarai Urbano Fernández.
Adreça: carrer
Tomás Carreras i Artau, 9
2 C.
A Girona s’ha constituït
la societat Combustibles
Alternatius S.L.,
dedicada al projecte i
disseny, tot tipus d’assistència
tècnica i direcció
d’obra, d’instal·lacions
de subministrament
de combustibles
en general. Compravenda
i comercialització de
tot tipus de productes,
equips i materials relatius
a les esmentades
instal·lacions. Capital:
3.006 euros. Administrador:
Vicente Tarancón
Bamala. Adreça: carrer
Impressor Oliva, 8, entresòl.
A Bescanó s’ha constituït
la societat Cafeteria
Les Voltes Bescanó
S.L., dedicada a totes les
activitats relacionades
amb els serveis de bar,
cafeteries i també restaurants,
etc i totes les
activitats relacionades
amb tots aquells serveis
annexes que es puguin
portar a terme. Capital:
3.100 euros. Administrador:
Antoni Vilert Turró.
Adreça: Plaça de les Nacions,
9.
A Girona s’ha constituït
la societat Ylla Arquitectura
S.L., dedicada
a la intermediació entre
promotors i professionals
de la construcció,
reforma, arquitectura superior
i tècnica, decoració
i tot aquell tipus d’industrials
que puguin resultar
necessaris per a la
promoció, construcció i
reforma d’immobles. La
promoció i construcció
d’immobles en general.
Capital: 4.000 euros. Administradors
solidaris:
Andreu Ylla Coll i Maria
Elena Coll Riu. Adreça:
carrer Caterina Albert, 4,
entresòl B.
Ripollès
A Ripoll s’ha constituït
la societat B & M Subverti
S.L., dedicada a la
instal·lació, reparació i
manteniment de sistemes
de seguretat per a
tot tipus d’empreses pel
personal i usuaris de les
seves instal·lacions (anticaigudes,
líniies de
vida...), treballs
d’instal·lació, reparació i
manteniment en
instal·lacions subaquàtiques.
Capital: 3.100 euros.
Administradors solidaris:
Piedad Moreno Gómez
i Fernando Barranqueras
Aragón. Adreça:
carrer Girona, 19 1 1.
La Selva
A Riudellots de la Selva
s’ha constituït la societat
La Nova Elisa
S.L., dedicada a l’activitat
hostalera en general,
que podrà ser desenvolupada
mitjançant cafeteries,
restaurants o altres
establiments relacionats
amb serveis gastronòmics.
La condimentació
i venda d’aliments
per ser consumits dins i
fora del lloc d’elaboració,
en racions o de caràcter
majorista. Capital: 3.100
euros. Administrador:
Benjamín López Vera.
Adreça: carrer Ginesta
s/n. Polígon Industrial de
Girona.
A Vidreres s’ha constituït
la societat Estructures
i Fusta Estrumad
S.L., dedicada a la construcció
d’estructures de
fusta, fusteria d’obra, revesiments
interiors i exteriors
d’edificis. Rehabilitació
i reformes d’edificis
i pisos. Capital: 3.100
euros. Administrador:
Roberto Enrique Rossi.
Adreça: carrer Pollancres,
71. Urbanització Aiguaviva
Park.

Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008
El consum mitjà d’arròs entre els
espanyols es situa en 7 quilos per
persona i any. Aquestes són unes de
les dades que estan incloses en el recent
publicat llibre del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció
Rural (DAR) sota el títol El conreu
ecològic de l’arròs en zones costaneres.
En aquest llibre, es recull entre
altres les dades extretes d’un projecte
realitzat a Itàlia entre el 2005
i el 2007 dedicat als consreus d’arròs.
Es tracta del Projecte ORPESA
(Eines per a la formació professional
en el conreu d’arròs ecològic en
zones d’elevada sensibilitat mediambiental).
Deu socis de cins
països diferents van participar en
aquesta iniciativa, entre ells el DAR
i va ser present.
Tot i que la mitjana de consum
anual d’arròs se situï en 7 quilos, el
conjunt de vegetarians espanyols tenen
un consum superior d’aquest
aliment ric en hidratds de carboni,
augmentant la xifra dos quilos per
sobre. Cal remarcar que si es compara
amb la mitjana europea, el
consum d’arròs a Espanya és de gairebé
el doble, ja que a la UE aquesta
xifra se situa en els 4 quilos.
Segons dades incloses en el llibre,
s’estima que la producció d’arròs
ecològic a Espanya és de 1.000 tones
per any i que la seva demanda
es queda per sota, amb només 700
tones. Dels països veïns, França
en produeix unes 3.000 mentre
que Itàlia es situa amb 12.000 tones,
una xifra molt per sobre, situantlo
d’aquesta manera en el principal
productor i exportador europeu.
Ampliant l’abast de productes, i
prenent com a àmbit tota l’agricultura
ecològica, el nombre d’hectàrees
a Espanya el 2005 era 733.182
hectàrees de conreus ecològics que
representaven el 2,87% de la superfície
agrícola total.
6,5 milions a Europa
En l’àmbit d’Europa, la superfície
dedicada a aquest tipus de conreu
la xifra arribava a 6,5 milions d’hectàrees
el 2004. Cal remarcar que a
nivell europeu el creixement de
superfície dedicada a la producció
ecològica com el nombre d’explotacions
ha augmentat de forma
notòria. Com a tall d’exemple mentre
el 1986 tant sols es comptava
amb 120.000 hectàrees, deu anys
després ja es comptava amb 2 mi-
lions. Cal destacar, per exemple
que el país amb més superfície
agrícola conreada amb mètodes
ecològics és el Liechtenstein amb
un 27% de les hectàrees totals,
mentre que Itàlia, en l’altre extrem
només conrea ecològicament un
6% de les hectàrees d’Europa. De fet,
a banda del mencionat, la resta de
països amb major percetatge de superfície
són països situats en la regió
nord del continent: Àustria
(13%), Suïssa (11%), Finlàndia (8%)
i Suècia un 7%).
Existeix una certa relació entre els
països altament ecològics quant a
superfície destinada amb aquells
que són líders quant a consum per
càpita. Quatre dels països mencionats
anteriorment estan també
inclosos en aquesta llista. Suïssa és
el país que encapçala aquests països,
seguit de Dinamarca, Suècia,
Finlàndia, Àustria i Alemanya.
A nivell mundial, és destacable la
xifra de superfície destinada a con-
EL CAMP DdG
El consum d’arròs a Espanya és de 7 quilos
per persona i any, gairebé el doble que a la UE
Aquest
estudi revela que la producció orgànica a Europa representa un 21 per cent del volum mundial anual
BARCELONA | A.TARRÉS
Segons va anunciar dijous el
Departament d’Agricultura, Alimentació
i Acció Rural (DAR),
ahir es va fer efectiu el pagament
de la prima d’oví i cabrum de la
MERCAT DELS PRODUCTES ECOLÒGICS A EUROPA 2003 (XIFRES EN MILIONS D’EUROS)
Volum de negoci
Tal i com s’aprecia en el quadre el
mercat alemany de productes ecològics
(PE) és el primer a nivell mundial
en valors absoluts. Segons revela
l’estudi del projecte ORPRESA,
els EUA es situarien en segon lloc i
ja en tercera posició hi hauria el
mercat britànic.
Demanda d’arròs
En dades globals, la demanda europea
d’arròs a finals de la dècada
passada es situava al voltant de les
16.800 tones l’any. El consum mitjà
per persona era de 4 quilo, dels
quals un 1,4% era ecològic. El principal
productor i exportador és Itàlia i
líder quant a preus de referència.
Font: The World of Organic Agriculture 2006 (IFOAM)
campanya d’aquest any. El repartiment,
entre les quatre províncies
catalanes, va ser de més de 6 milions
d’euros.
Les comarques gironines van rebre
més d’1,1 milions d’euros dividits
entre els 513 expedients gironins
presentats, xifra que inclo-
EUROPA
VOLUM DE NEGOCI (1997)
15.000
ITÀLIA
VOLUM DE NEGOCI
1.500
ïa i es desglossava en un total de
1056.205 caps de bestiar. L’objecte
d’aquesta prima comunitària,
segons va informar el DAR, és poder
compensar als productors per
la pèrdua de la renda viscuda durant
aquesta temporada a conseqüència
dels preus de venda de
ALEMANYA
VOLUM DE NEGOCI
3.100
SUÏSSA
VOLUM DE NEGOCI
742
LA XIFRA
31 MILIONS D’HECTÀREES
Superfície mundial
L’evolució de la producció ecològica
a nivell global ha estat espectacular
en els últims deu anys fins arribar
als 31 milions d’hectàrees. Gairebé
una tercera part d’aquestes es troben
a Austràlia.
mercat.
El repartiment d’aquests diners
s’ha realitzat a partir dels imports
fixats per la CE. Per cada «ovella
pesada» els productors han rebut
10,50 euros, mentre que per les
ovelles lleugeres i les cabres la xifra
ha estat inferior i s’ha situat als
GRAN BRETANYA
VOLUM DE NEGOCI
1.600
DINAMARCA
VOLUM DE NEGOCI
340
FRANÇA
VOLUM DE NEGOCI
1.600
SUÈCIA
VOLUM DE NEGOCI
300
reu ecològic certificat durant el
2006 que es situava en més de 31
milions d’hectàrees. D’aquest total,
gairebé la meitat estan distribuïdes
en tres estats: Austràlia, Xina i
Argentina que aglutinen més de 19
milions. Entre les tres regions, cal
destacar Austràlia que es desmarca
de les altres dues amb gran diferència
amb 12 milions d’hectàrees,
la producció de les quals arriba
gairebé al 40 de la producció orgànica
mundial. Europa produeix la
meitat que l’anterior. Ara bé, si es té
en compta el percentatge de la superfície
destinada a conreus ecològics
en comparació amb la superfície
total agrícola de cada continent,
Europa és el que ocupa el primer
lloc.
El DAR abona 1,1 milions d’euros de la prima d’oví i cabrum
GIRONA
DdG
8,40. A banda d’aquests imports,
els productors situats en zones
desafavorides han cobrat 3,50 euros
per cap.
Cal remarcar també, que a cada
uns d’ells se’ls ha aplicat en el total
final de la prima una reducció
del 5% en concepte de modulació.

10EL CAMP ANÀLISI
L’ELIMINACIÓ DE LES
NORMES DE QUALITAT
L’articulista reflexiona dels inconvenients que suposarà l’aplicació de la mesura de
reducció de les normes de qualitat en les fruites i hortalizes arran de l’aprovació del
Comitè de Gestió de la Unió Europa a mitjans del novembre passat.
E
l passat mes de novembre el Comitè de
Gestió de la Unió Europea (UE) va aprovar
la desaparició de les normes de qualitat
comercial de 26 fruites i hortalisses, en
contra de l’opinió de 16 Estats membres, entre ells els
principals països productors comunitaris, cosa que
podria significar eliminar la transparència en el mercat
comunitari i obrir la porta a l’oferta de baixa qualitat de
països tercers, corrent el perill que Europa es converteixi
en el mercat de les segones qualitats de totes les
regions del món.
La nova normativa, que entrarà en vigor l’1 de gener
de 2009, estableix que es podran comercialitzar tots els
productes excepte aquells «que presentin podridura o altres
alteracions que els facin impropis del consum», el que
suposarà la comercialització de productes defectuosos.
Això, en principi, no beneficia ni als productors, ni als consumidors
ni a la distribució, perquè eliminarà la transparència
que suposa tenir una normativa comuna. A més,
suposa un alt risc deixar que el mercat determini, exclusivament,
la qualitat de les produccions hortofructícoles.
Aquest Reglament demostra que la Comissió fa cas
omís a la posició del sector productor de fruites i hortalisses
i dels Estats membres productors, que des que es
va iniciar la tramitació d’aquesta normativa, a l’abril d’aquest
any, l’han rebutjat perquè afectarà negativament a
la política de qualitat defensada pels productors, els Estats
membres i la pròpia Comissió i al comportament futur
del consum. Els nostres productes hortofrutícoles més
importants estan entre els deu per als quals contínua la
limitació, cosa que, de moment, no afectarà les produccions
gironines.
Penso que aquesta mesura provocarà el rebuig del consumidor
davant un producte que no estarà en òptimes
condicions. D’aquesta manera «els únics que treuran profit
d'aquesta mesura són les grans comercialitzadores europees
de productes de països tercers, que convertiran el
mercat comunitari en un gran basar de segones categories
i que, a més, no s’haurien de molestar a mantenir en
bones condicions les fruites i hortalisses exposades en els
lineals dels seus supermercats», comentava, amb raó, el
responsable de fruites i hortalisses de COAG, amb el qual
estic d’acord.
Podria ser una decisió precipitada ja que la decisió s’ha
pres sense esperar les conclusions del debat obert actualment
pel llibre Verd de la Qualitat dels productes agraris,
la qual cosa devalua aquesta consulta pública i demostra
la indiferència d'aquesta institució i el seu allunyament
de la ciutadania.
De totes maneres, amb aquesta mesura la Unió Europea
prioritza les normes de qualitat de cada Estat membre,
pel que ara el Govern central té l’oportunitat de diferenciar
la nostra producció mitjançant unes normes de
qualitat nacionals, acords amb excepcionals característiques
dels productes espanyols. En aquest context, la qualitat
serà ara més que mai un arma en un mercat comu-
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
La Setmana Jesús Domingo
del 6 al 12 de desembre de 2008
FIRES
Des del 4 i fins al 8 hi ha la Fira Mercat-Mercat del Cavall i Mostra Hortícola
de Catalunya a Amposta i Fira de Sant Nicolau. Nadal a Vic a Vic.
Avui té lloc Fira d’Hivern de Porqueres a Porqueres, la Fira de Sant Nicolau-Fira
de la Vall d’en Bas a Sant Privat de Bas.
Avui comença Pirineu Esport a Bellver de Cerdanya, la Fira-Mercat de
l’Alimara a Olot.
Demà la Fira de Nadal a Ribes de Freser.
Des de demà i fins al 9 Fira de Santa Llúcia al Masnou.
El proper dia 8, Fira de Nadal a Ripoll.
Dies del 12 al 14. Fira Avícola de la Raça del Prat al Prat de Llobregat.
Fins al dia 8 té lloc FERCAN - Fira d’Aus, Plantes i Flors, a Canàries i
Feria Aceituna, Licores y Vino a Almendralejo (Badajoz).
El dia 6. El Papel de la Genómica en la Mejora de Especies Hortofrutícolas
Cultivadas a Còrdova.
Dies 11 al 14. FERIA DEL JAMÓN DE JABUGO a Jabugo (Huelva) i SAMA-
TEC Saló de l’Agricultura, Medi ambient i Tecnologia, a Madrid.
Des d’avui i fins al 14 Salon de la Piscina & du Spa a París (França).
CONSELLS
A la preparació del sòl per a la sembra cal atorgar-li l’atenció necessària ja
que una preparació deficient pot afectar no només directament la producció
si no comprometre la bona realització de l’adobat, la sembra, els tractaments
i, fins i tot, la collita.
Els sistemes que garanteixen la seguretat i la salubritat de fruites i altres
vegetals frescos durant el creixement, la collita, la manipulació, post-collita i
els processos de preparat en fresc, es classifiquen dintre dels programes de
prevenció a: 1.- Bones pràctiques agrícoles. 2.- Bones pràctiques de
manufacturat i 3.- Anàlisi de Riscos i Control de Punts Crítics.
El desfullat dels ceps pot millorar l’acumulació d’aromes en el cas de les
vinyes amb greus problemes d’ensobrejament. Però quan aquesta técnica
implica una elevació excesiva de la temperatura dels raïms, l’efecte pot ser
contrari.
Junt a característiques tan importants com la millor varietal i tecnològica,
el cultiu de meló requereix una nutrició òptima, de manera que produeixi el
màxim rendiment i aconseguir la màxima qualitat.
Si l'objectiu és produir carn de manera eficaç i rendible sense recórrer a l'ús
regular d'antibiòtics, està clar que els sistemes de producció han de canviar.
A més de la modificació d'instal·lacions, gestió i maneig, com la bio-seguretat,
han de implantarse noves estratègies nutricionals amb la finalitat d'influir
en l'ecosistema intestinal d'aus i porcins.
Un dels problemes més importants, amb els quals tant nutricionistes com
ramaders s'han trobat en l'alimentació del bestiar boví per a carn, ha estat
explicar la diferent resposta dels animals a les diferents dietes. No sempre la
millor resposta s'ha obtingut amb la dieta més energètica ni amb els aliments
més fibrosos s'ha evitat l'aparició de les patologies nutricionals més comunes.
Les directrius que s’emmarquen a la nova política agrària comunitària poden
portar a una modificació de la cultura dels agricultors, es preveuen plantejaments
de substitució de cultius tradicionals, tant en secà com en reg, platejaments
ja posats en pràctica en altres tipus d’agricultura que la tradicional,
com ara l’agricultura ecològica, agricultura de conservació, agricultura de precisió,
sembra directa, la potenciació del desenvolupament de cultius destinats
exclusivament a l’obtenció d’enegia, etc.
Són diverses les estratègies alimentàries vàlides per incrementar de manera
substancial la concentració de CAL al greix de la llet.
A Espanya, tradicionalment l'ocupació de llavor certificada de cereal a l'hora
de realitzar les sembres ha estat molt baix, encara que varia segons les diferents
zones geogràfiques que es tracti i l'espècie. Així mentre en la major
part dels cultius herbacis l'agricultor pràcticament no sembra amb llavor precintada,
en el cas del blat dur, qualsevol professional agrari que vulgui cobrar
la subvenció de la *PAC està obligat a emprar aquest tipus de llavor.
La simplificació del flux de procés, optimització de les cel·les de magatzematge
i transportadores verticals, pot reduir significativament la contaminació
dels pinsos.
Podem confirmar que el consum del cargol a la conca mediterrània es remunta
a l’antiguitat i que es manté en molts països fins als nostres dies.
AVISOS FITOSANITARIS
PER A TOTS ELS FRUITERS
Tractament de caiguda de la fulla: Per ajudar a cicatritzar
les ferides de la base dels pecíols i dificultar l’entrada de
malalties recomanem fer un tractament amb oxiclorur de
coure a l’inici de la caiguda de fulles i repetir-lo quant n’hagin
caigut al voltant del 60%.
Per a les varietats de pomera sensibles a xancres es recomana
utilitzar «caldo Bordelès».
«Els nostres productes hortofructícoles més
importants estan entre els deu per als quals
continua la limitació, cosa que, de moment, no
afectarà les produccions gironines. Però penso
que la mesura provocarà rebuig al consumidor»
«Lluny d’aconseguir un adequat funcionament
del mercat únic i de la simplificació, amb la
supressió d'aquesta regulació el que s’afavoreix
és l’entrada en el mercat comunitari de tot tipus
de producte barat, però de pitjor qualitat»
nitari que es podrà veure envaït per aliments molt baixa
qualitat.
Sorprèn, no obstant això, que mentre EEUU reforça la
seva política de qualitat amb l’aprovació de noves «màrqueting
orders», la UE fomenta la comercialització de productes
sense tenir en compte la grandària, la maduració,
el grau de sucre o qualsevol altra premissa de qualitat, etc.
Recordem que la utilització de paràmetres objectius com
el calibre, el pes, el nombre de fruits i l’homogeneïtat (de
tipus de format i qualitats) han permès, fins a ara, determinar
un preu per a cada qualitat de manera clara i unívoca,
des del productor fins al consumidor.
La tendència dels preus a la baixa
L’argument que la Comissió Europea addueix per a l’eliminació
d’aquestes normes és que amb això es reduirà
la càrrega burocràtica i administrativa. No obstant això obre
les portes als Estats membres a establir les seves pròpies
normes nacionals i fins i tot proliferaran, encara més, les
reglamentacions privades que la gran distribució ja aplica,
no per a aconseguir millors estàndards de qualitat, sinó
per a forçar a la baixa els preus de les fruites i hortalisses.
Lluny d’aconseguir un adequat funcionament del
mercat únic i de la simplificació, amb la supressió d'aquesta
regulació comercial el que s’afavoreix és l’entrada
en el mercat comunitari de tot tipus de producte barat,
però de pitjor qualitat, una mica que en cap mesura afavoreix
al consumidor europeu i que perjudica greument
als nostres productors que haurien de competir amb genero
importat, mes barat i que ara va a arribar sense les
limitacions de qualitat que fins a ara s’imposaven.
Al meu entendre no es tracta solament que al mercat
arribin productes amb formes no regulades, com explicava
poèticament la comissària d'Agricultura, Marian Fischer
Boel: «Aquesta iniciativa assenyala una nova alba
per als cogombres corbs i les pastanagues nuoses», la qüestió
de fons és una altra: davant uns albercocs sense el grau
necessari de sucre o uns alvocats sense un mínim de maduresa,
quina defensa tindrà el productor davant els consumidors?
Quin paper jugaran els cultius de meravella
amb productes de màxima qualitat? I on queden les qualitats
com el sabor, la teixidura, l’olor, etc. ...?
Plagues i malalties que cal combatre a l’hivern:
Xancres i fum: aprofitant les feines d’esporga recomanem
tallar i cremar, els brots i les branques amb símptomes.
Zeuzera i sèssia: s’han de destruir les erugues a l'interior
de les galeries actives.
PRESSEGUERS
Fussicocum: les parcel·les o varietats afectades per fussicocum
(brindilles seques) cal que es tractin quan comencin
a caure les fulles i quan n’hagin caigut al voltant del 70%.

Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 EL CAMP 11
El 10% de les explotacions de
conills espanyoles han tancat
UPA denuncia les pèrdues de rendibilitat constants del sector que se
suma a la resta d’explotacions ramaderes en situació inestable
UPA assegura que els productors de conill fa mesos que veuen perillar la rendibilitat de les explotacions.
GIRONA | DdG
A dia d’avui ja no només les explotacions
de vaquí o porcí es manifesten
denunciant les pèrdues
constants de les explotacions i de la
falta de reacció de les administracions
tant estatals com autonòmiques,
sinó que ara el sector conícula
també alça la veu. I és que des de
l’estiu del 2007 un 10% de les explotacions
a tot Espanya han desaparegut
per no poder fer front a la
difícil situació econòmica.
Així mateix ho ha comunicat
aquesta setmana la Unió de Petits
Agricultors i Ramaders (UPA) d’Espanya
que ha fet una crida al productors
de conills perquè es prengui
precaució en la gestió de les explotacions,
ja que «no tots els problemes
del sector s’han superat
després del es últimes pujdes de
preu».
Respecte als costos i preus de
venta també s’ha fet esmena des
d’UPA que han revelat que al voltant
del 83% dels costos de producció
d’una explotació venen donat per
les despeses del pinso compost i que
a més, el preu que rep el productor
per la venta dels conills pot arribar
fins hi tot a ser 10 cèntiems inferiors
als de la llotja. Segons les dades
aportades pel mateix sindicat,
aquesta última setmana el preu
mitjà de conill a la llotja es situava
al voltant dels 1,90 euros per quilo.
Així doncs, tal i com es va reflexionar
des d’UPA, si es té en compte
que el preu que percep el productor
és inferior que el de la llotja
(encara que poc) i que els costos de
producció de les explotacions es situen
al voltant del 1,90 euros per
quilo (igual que el de la llotja), és evident
que el sector comenci a tenir
«pèrdua de rentabilitat» ja que «els
preus percebuts estan al llindar»
dels costos de producció.
Empitjorar amb el Nadal
Segons el sindicat espanyol del
sector conícula la situació es veurà
empitjorada amb l’arribada de l’època
de Nadal. En aquest sentit,
UPA va assegurar que durant
aquests dies, la cotització dels preus
dels conills pateixen una certa devallada
que no sol arribar als 50 cèntims,
mentre que els costos de producció
es mentindran. Les dades
aportades pel sindicat revelen que
els preus propis de la temporada nadalenca
es situen al voltant dels
1,50 o 1,60 euros al quilo de producte.
UPA assegura que el sector es troba
en una situació de «precarietat
econòmica» i que no ha aparegut
fa pocs dies sinó que són ja «molts
EN XIFRES
1,90 EUROS/QUILO
DIARI DE GIRONA
Preu de llotja i cost de producció
Els preus de venta del conill a la llotja
s’equiparen amb els costos de producció
del pagès, mentre aquest el
vent més barat.
1,80 EUROS/QUILO
Preu percebut pel productor
Sol ser de fins al 10 cèntims menor
que el preu de llotja.
1,50 EUROS/QUILO
Preu durant el Nadal
El preu del quilo del conill sol baixar
lleugerament a finals d’any amb l’època
de Nadal.
mesos» de viure en aquest context.
Segons les dades ofertes, es dedueix
que aquest sector, tot i no romandre
en una situació més extrema
com el porcí o el boví, es troba
tal i com assegura el sindicat «al límit
de la seva supervència»; en són
un exemple el 10% de les explotacions
donades de baixa en el període
d’una any i mig.
La llotja de Palamós ha
rebut durant aquest 2008
més de 1.550 tones de peix
La seva venda ha suposat
l’obtenció d’un valor de 9,2
milions d’euros a repartir
entre 102 embarcacions
PALAMÓS | DdG
A punt de finalitzar l’any i fent un
balanç del sector pesquer a Girona,
segons ha informat aquesta setmana
Ports de la Generalitat, la
llotja de Palamós ha rebut més de
1.550 tones de peix provinents de les
102 embarcacions que surten i atraquen
en aquest port.
Aquesta xifra és l’obtinguda fins
a finals del mes de setembre on s’inclouen
a banda del peix, mol·luscs
i crustacis. Com tota activitat ecoòmica,
posterioment a la pesca segueix
la venta del producte. Les
1.554 tones han tingut un valor de
venda en llotja de 9,2 milions d’euros.
Al llard dels darrers anys, el port
de Palamós ha rebut una inversió de
6,2 milions d’euros, dels quals se
n’ha vist beneficiada la llotja amb la
seva reforma que ha permès, entre
altres diferenciar el circuit del peix
i la creació d’un itinerari de visita.
Pel que fa al sector comercial, des
del gener el port de Palamós ha mogut
un total de 277.530 tones de
mercaderia, de les quals un 0,6%
corresponen a la fusta.
Les exportacions de vi espanyoles
augmenten un 13% fins al setembre
MADRID | DdG
Segons ha informat l’Observatori
Espanyol del Mercat del Vi durant
els 9 primers mesos d’aquest any
les exportacions espanyoles de vi
s’han incrementat un 12,7% quant
a valor arribant fins als 1.439 euros.
Respecte el volum de litres venuts
també s’ha registrat un augment
del 14,8%, percentatge que es
quantifica amb 1.285 milions de litres,
dades que van facilitar la Di-
recció Genera d’Aduanes i Impostos
especials.
De totes maneres, segons l’anàlisi
de l’Observatori es conclou
que el preu mitjà al que s’ha venut
el litre de vi ha descendit un 1,8%
respecte l’any passat i s’ha venut a
1,12 euros.
També s’ha confirmat que el
client principal dels vins espanyols
continua sent Alemanya on
s’ha venut un 4% més de vi.
UP reparteix 1.000 quilos de porc
per denunciar la diferència de preu
BARCELONA | DdG
Durant el matí d’ahir el sindicat
agrari d’Unió de Pagesos va repartir
a Barcelona un total de 1.000
quilos de llom de porc sota el
lema «Amb les coses del menjar no
s’hi juga». L’objectiu: denunciar públicament
«l’alt diferencial existent»
entre el preu que perceben
els productors de porcí i el que han
de pagar els conumidors.
LES DADES
Tipologia d’embarcacions que
atraquen al port de Palamós
Arrossegament 37
Arts menors 35
Encerclament 6
Palangre 14
Auxiliars 10
TOTAL 102
DIARI DE GIRONA
Una imatge de la jornada d’ahir.

El Camp Marcadors
AGROMETEREOLOGIA
ESTACIÓ DE CABANES
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
28-11 12,4 -1,3 0,0 1,2 11,1
29-11 11,5 -2,8 0,8 0,4 11,1
30-11 14,0 3,4 0,0 1,2 8,7
01-11 13,3 2,9 2,8 0,9 10,1
02-11 10,9 0,8 0,2 1,1 12,9
03-11 12,4 -2,0 0,0 0,7 3,0
04-11 11,1 -0,7 0,0 0,6 2,4
Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.
PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES
SECTOR PORCÍ
MERCAT DE LLEIDA
PORCS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Porcs selectes 1,04 1,04
Porcs Lleida 1,03 1,03
Garrí 26,0 21,0
OVELLES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
22,1-25 Kg 4,15 4,15
25,1-28 Kg 3,95 3,95
VAQUES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vaca «R» 2,17 2,20
Vaca «O» 1,81 1,87
VEDELLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vedella creuada «R» 3,67 3,67
Vedella creuada «O» 3,42 3,42
Vedell creuat «R» 3,43 3,43
Vedell creuat «O» 3,21 3,21
Vedell frisó «R» 3,42 3,39
CEREALS PREU P. SETMANA
TON. PASSADA
Blat pinso 140 140
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
28-11 13,9 0,4 1,0 – –
29-11 12,9 -0,5 0,6 - -
30-11 12,0 2,6 0,0 – –
01-11 12,7 1,7 0,0 – –
02-11 11,1 0,0 0,0 – –
03-11 12,4 -2,1 0,0 – –
04-11 13,3 0,0 0,0 – –
Blat planificable 167 170
Ordi P.E. 64 132 136
Blat de moro (Urgell) 142 144
FRUITA PREU P. SETMANA
KG. PASSADA
Poma Golden i 70 i + 0,39 0,39
Poma V. Amer. 70-90 0,35 0,35
Pera Blanquilla 58i+ 0,63 0,63
Pera Conference 60i+ 0,63 0,63
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Pollastres groc viu 1,03 1,03
Pollastres groc canal 1,57 1,57
Gallina lleugera 0,01 0,01
Gallina semip. 2,2 kg. 0,46 0,46
Gallina semip. 2,5 kg. 0,56 0,56
Gallina pesada 1,08 0,83
CONILLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Conill jove 2,05 1,95
OUS PREI P. SETMANA
DOTZENA PASSADA
Categoria M (63 a 53gr.) 0,74 0,74
ESTACIÓ DE FORNELLS
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
28-11 13,2 2,6 0,2 – –
29-11 11,9 3,5 1,6 – –
30-11 11,9 1,0 0,0 – –
01-11 12,7 -0,1 0,0 – –
02-11 11,9 -4,6 0,2 – –
03-11 12,3 -5,3 0,0 – –
04-11 12,7 -3,8 0,0 – –
ESTACIÓ DE MONELLS
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
Llotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió del dia 5-12-2008 (setmana núm. 48)
PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ
Porc selecte - 1,044 repeteix
Porc normal - 1,032 repeteix
Porc gras - 1,020 repeteix
Godalls de 20 kg - 32,00 +3,00
Godalls de 16 kg partida petita - - -
Canal II - 1,37 repeteix
Truges -
SECTOR CARNI Preu indicatiu. FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.
PREU TENDENCIA
Pernil cuit 1,95-1,98 =
Pernil rodó 2,29-2,32 =
Espatlla sense pell 1,51-1,54 =
Magra 1a – =
Panxeta 1,89/1,92 =
Bacó sense os 2,32/2,35 =
Greix canal 1,28/1,31 =
Papada
SECTOR OVI
1,48/1,51 =
Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal,
posat al corral de l’es cor xa dor.a
Xai (fins a 10'9 kg/ canal) 8,90
Xai (d’11 a 12'7 kg/ canal) 8,50
Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) 7,90
Xai (més de 14,6 kg/canal) 7,30
Cabrit sacrificat Escorxador local –
Comentari: Petites tensions en l’oferta porten a una lleugera
baixada de 0,10€
SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.
Poma de Girona (80/85) (1a cat.) 0,94
Poma Golden (75/80) (1a cat.) 0,84
Poma Golden (65/70) (2a cat.) 0,80
FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.
COTITZACIO DEL BESTIAR BOVÍ Preus en Canal / PTA KG
Les lletres EUROP
expressen els nivells
de qualitat del
producte segons la
normativa europea.
U R O P VAR
Vedell 281–320 Kg. 3,69 3,55 3,39 – +0,03
Vedell 241–280 Kg. 3,75 3,64 3,48 2,80 +0,03
Vedell 200–240 Kg. 3,84 3,70 3,51 2,83 +0,03
Vedella 261–300 Kg. 3,67 3,63 – – +0,03
Vedella 221–260 Kg. 3,94 3,85 3,69 – +0,03
Vedella 180–220 Kg. 4,14 4,03 3,72 2,67 +0,03
Vaca 2,16 1,68 1,20 rep.
Comentari: La puja és moderada degut als preus elevats de la
llista, ja que per la demanda i l’escassetat de bestir la puja és més
elevada.
SECTOR CEREALS I ALTRES
Comentari:
El mercat
segueix en
calma i els
preus
s’estabilitzen
als nivells
actuals.
Blat 147,00
Blat de moro - francès (destí) 147,00
Blat de moro - país (origen) 137,00
Blat de moro - (Port Tarragona) -
Civada 172,00
Gluten Feed (origen port de Tarragona) -
Mandioca (port de Tarragona) 130,00
Ordi (64 mínim pes específic) 143,00
Polpa remolatxa (port Tarragona) 157,00
Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) 245,00
Sègol (Port Tarragona) -
Sorgo (origen Port Tarragona) -
Pèsol proteginós (Port Tarragona) –
Favons (destí) -
Segones - a dojo (destí) 130,00
Garrofes a dojo - trossejades 187,00
Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 840,00
Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria 114,00
2a categoria 102,00
3a categoria 78,00
Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa 30,00
Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa 27,00
Greix porc 3-5º acidesa 490,00
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
CEREALS I LLEGUMINOSES POSICIÓ EUROS/TM
Blat de moro CE s/c/d 146,00
Blat de moro importació s/c/o Tarr. 140,00
Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 166,00
Blat farratger 72 PE s/c/d 140,00
Blat farratger 72 PE s/c/o Tarr. 132,00
Sorgo importació s/c/o Tarr. 135,00
Sègol s/c/o Tarr. -
Mill importació s/c/d 520,00
Ordi nacional 64 PE s/c/d 140,00
Alpiste canadenc E s/c/d 720,00
Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. -
Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 165,00
Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 155,00
Farina de garrofa / Tarragona s/c/d –
Garrofa sement / Tarragona s/c/d -
Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 246,00
Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 246,00
Gluten feed EUA s/v/m Tarr. 150,00
Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 102,00
Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 150,00
Sement de cotó s/c/o Tarr. 220,00
Coco / granel s/c/o Tarr. -
Farina de peix 60% nacional s/c/d 670,00
Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. -
Farina de peix Chile 70% s/c/d -
Farina d’alfals s/c/o Lleida 170,00
Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 130,00
Segó de blat / fi s/c/d 125,00
Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o 190,00
Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –
Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 290,00
DdG
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
28-11 13,9 1,6 0,6 0,9 10,3
29-11 12,9 0,4 1,2 0,6 12,4
30-11 12,0 2,2 8,4 1,2 12,3
01-11 13,7 4,2 0,0 1,0 4,8
02-11 11,8 -2,0 0,0 1,0 8,9
03-11 13,3 -3,2 0,0 1,0 5,9
04-11 13,3 -1,7 0,0 0,9 8,6
Deixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONA
La seva màgia impregna tot allò que toca… Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!
PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22
Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa
ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
28-11 14,4 -0,8 0,2 – –
29-11 13,4 2,6 1,6 – –
30-11 12,2 4,7 0,0 – –
01-11 13,5 1,6 0,0 – –
02-11 12,0 0,3 0,0 – –
03-11 14,2 -3,5 0,0 – –
04-11 13,3 -2,1 0,0 – –
Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient
SECTOR FUSTA
Diari de Girona
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008
ECONOMIA I EMPRESA
COORDINA Oriol Puig A/E economia.diaridegirona@epi.es
EL CAMP
COORDINA Anna Tarrés A/E camp.diaridegirona@epi.es
Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica
o sobre trailer. Preus de la fusta de la reunió del 19/10/07.
Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.
12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø
Pollancre
Xapa desenrotllades primeres 56,00-66,00 € m
Xapa desenrotllades segones 46,00-55,00 € m3
Pi Douglas 39,00-42,00 54,00-87,00 € Tm
Pi Pinyer 36,00-42,00 € Tm
Pi Marítim 39,00 € Tm 48,00-51,00 € Tm
Pi Insignis 39,00-42,00 € Tm 51,00-66,00 € Tm
Pi Bord o Halepensis 39,00-45,00 € Tm
Plàtan 48,00-54,00 € Tm
Freixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € Tm
Vern
Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € Tm
Faig
primeres, de 30 a més 84,00-90,00 € Tm
segones 54,00-72,00 Tm
Llenya Alzina 54,00-60,00 € Tm
Llenya Roure 39,00-43,00 € Tm
Llenya Suro pelut 33,00-36,00 € Tm
Fustes de triturar 23,00-30,00 € Tm
Perxes Barramenta-Castanyer 36,00-39,00 € Tm
Castanyer (perxes), de 12 a més ø -
Roure fulla petita, de 20 a més ø -
Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00-360 € Tm
Pela de suro en rasa verd sobre magatzem
sense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat 600,00-1.200 € Tm
Pela de suro - verd rebutjat -
Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 370,00
Greix Importació 3º/5º s/c/d s/c
Greix Nacional 3º/5º s/c/d 450,00
Mantega 1a s/c/d 600,00
Mantega 2a s/c/d 560,00
FRUITS SECS I LLEGUMS QUALITAT POSICIÓ EUROS/TM
Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d 1.600,00
Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.300,00
Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 900,00
Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –
Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.100,00
Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.060,00
Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.030,00
Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.040,00
Mongetes nacional Planchet s/c/d –
Mongetes nacional Pinta s/c/d –
Mongetes nacional Boliche s/c/d 1.800,00
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 1.400,00
Mongetes import. EUA Northern s/c/d 1.100,00
Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 1.150,00
Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 1.130,00
Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 5.350,00
Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 7.500,00
Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d s/c
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 3.800,00
Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 23.500,00
Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –