La Cambra de Girona alerta que la crisi financera ... - Diari de Girona

10EL CAMP ANÀLISI
L’ELIMINACIÓ DE LES
NORMES DE QUALITAT
L’articulista reflexiona dels inconvenients que suposarà l’aplicació de la mesura de
reducció de les normes de qualitat en les fruites i hortalizes arran de l’aprovació del
Comitè de Gestió de la Unió Europa a mitjans del novembre passat.
E
l passat mes de novembre el Comitè de
Gestió de la Unió Europea (UE) va aprovar
la desaparició de les normes de qualitat
comercial de 26 fruites i hortalisses, en
contra de l’opinió de 16 Estats membres, entre ells els
principals països productors comunitaris, cosa que
podria significar eliminar la transparència en el mercat
comunitari i obrir la porta a l’oferta de baixa qualitat de
països tercers, corrent el perill que Europa es converteixi
en el mercat de les segones qualitats de totes les
regions del món.
La nova normativa, que entrarà en vigor l’1 de gener
de 2009, estableix que es podran comercialitzar tots els
productes excepte aquells «que presentin podridura o altres
alteracions que els facin impropis del consum», el que
suposarà la comercialització de productes defectuosos.
Això, en principi, no beneficia ni als productors, ni als consumidors
ni a la distribució, perquè eliminarà la transparència
que suposa tenir una normativa comuna. A més,
suposa un alt risc deixar que el mercat determini, exclusivament,
la qualitat de les produccions hortofructícoles.
Aquest Reglament demostra que la Comissió fa cas
omís a la posició del sector productor de fruites i hortalisses
i dels Estats membres productors, que des que es
va iniciar la tramitació d’aquesta normativa, a l’abril d’aquest
any, l’han rebutjat perquè afectarà negativament a
la política de qualitat defensada pels productors, els Estats
membres i la pròpia Comissió i al comportament futur
del consum. Els nostres productes hortofrutícoles més
importants estan entre els deu per als quals contínua la
limitació, cosa que, de moment, no afectarà les produccions
gironines.
Penso que aquesta mesura provocarà el rebuig del consumidor
davant un producte que no estarà en òptimes
condicions. D’aquesta manera «els únics que treuran profit
d'aquesta mesura són les grans comercialitzadores europees
de productes de països tercers, que convertiran el
mercat comunitari en un gran basar de segones categories
i que, a més, no s’haurien de molestar a mantenir en
bones condicions les fruites i hortalisses exposades en els
lineals dels seus supermercats», comentava, amb raó, el
responsable de fruites i hortalisses de COAG, amb el qual
estic d’acord.
Podria ser una decisió precipitada ja que la decisió s’ha
pres sense esperar les conclusions del debat obert actualment
pel llibre Verd de la Qualitat dels productes agraris,
la qual cosa devalua aquesta consulta pública i demostra
la indiferència d'aquesta institució i el seu allunyament
de la ciutadania.
De totes maneres, amb aquesta mesura la Unió Europea
prioritza les normes de qualitat de cada Estat membre,
pel que ara el Govern central té l’oportunitat de diferenciar
la nostra producció mitjançant unes normes de
qualitat nacionals, acords amb excepcionals característiques
dels productes espanyols. En aquest context, la qualitat
serà ara més que mai un arma en un mercat comu-
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
La Setmana Jesús Domingo
del 6 al 12 de desembre de 2008
FIRES
Des del 4 i fins al 8 hi ha la Fira Mercat-Mercat del Cavall i Mostra Hortícola
de Catalunya a Amposta i Fira de Sant Nicolau. Nadal a Vic a Vic.
Avui té lloc Fira d’Hivern de Porqueres a Porqueres, la Fira de Sant Nicolau-Fira
de la Vall d’en Bas a Sant Privat de Bas.
Avui comença Pirineu Esport a Bellver de Cerdanya, la Fira-Mercat de
l’Alimara a Olot.
Demà la Fira de Nadal a Ribes de Freser.
Des de demà i fins al 9 Fira de Santa Llúcia al Masnou.
El proper dia 8, Fira de Nadal a Ripoll.
Dies del 12 al 14. Fira Avícola de la Raça del Prat al Prat de Llobregat.
Fins al dia 8 té lloc FERCAN - Fira d’Aus, Plantes i Flors, a Canàries i
Feria Aceituna, Licores y Vino a Almendralejo (Badajoz).
El dia 6. El Papel de la Genómica en la Mejora de Especies Hortofrutícolas
Cultivadas a Còrdova.
Dies 11 al 14. FERIA DEL JAMÓN DE JABUGO a Jabugo (Huelva) i SAMA-
TEC Saló de l’Agricultura, Medi ambient i Tecnologia, a Madrid.
Des d’avui i fins al 14 Salon de la Piscina & du Spa a París (França).
CONSELLS
A la preparació del sòl per a la sembra cal atorgar-li l’atenció necessària ja
que una preparació deficient pot afectar no només directament la producció
si no comprometre la bona realització de l’adobat, la sembra, els tractaments
i, fins i tot, la collita.
Els sistemes que garanteixen la seguretat i la salubritat de fruites i altres
vegetals frescos durant el creixement, la collita, la manipulació, post-collita i
els processos de preparat en fresc, es classifiquen dintre dels programes de
prevenció a: 1.- Bones pràctiques agrícoles. 2.- Bones pràctiques de
manufacturat i 3.- Anàlisi de Riscos i Control de Punts Crítics.
El desfullat dels ceps pot millorar l’acumulació d’aromes en el cas de les
vinyes amb greus problemes d’ensobrejament. Però quan aquesta técnica
implica una elevació excesiva de la temperatura dels raïms, l’efecte pot ser
contrari.
Junt a característiques tan importants com la millor varietal i tecnològica,
el cultiu de meló requereix una nutrició òptima, de manera que produeixi el
màxim rendiment i aconseguir la màxima qualitat.
Si l'objectiu és produir carn de manera eficaç i rendible sense recórrer a l'ús
regular d'antibiòtics, està clar que els sistemes de producció han de canviar.
A més de la modificació d'instal·lacions, gestió i maneig, com la bio-seguretat,
han de implantarse noves estratègies nutricionals amb la finalitat d'influir
en l'ecosistema intestinal d'aus i porcins.
Un dels problemes més importants, amb els quals tant nutricionistes com
ramaders s'han trobat en l'alimentació del bestiar boví per a carn, ha estat
explicar la diferent resposta dels animals a les diferents dietes. No sempre la
millor resposta s'ha obtingut amb la dieta més energètica ni amb els aliments
més fibrosos s'ha evitat l'aparició de les patologies nutricionals més comunes.
Les directrius que s’emmarquen a la nova política agrària comunitària poden
portar a una modificació de la cultura dels agricultors, es preveuen plantejaments
de substitució de cultius tradicionals, tant en secà com en reg, platejaments
ja posats en pràctica en altres tipus d’agricultura que la tradicional,
com ara l’agricultura ecològica, agricultura de conservació, agricultura de precisió,
sembra directa, la potenciació del desenvolupament de cultius destinats
exclusivament a l’obtenció d’enegia, etc.
Són diverses les estratègies alimentàries vàlides per incrementar de manera
substancial la concentració de CAL al greix de la llet.
A Espanya, tradicionalment l'ocupació de llavor certificada de cereal a l'hora
de realitzar les sembres ha estat molt baix, encara que varia segons les diferents
zones geogràfiques que es tracti i l'espècie. Així mentre en la major
part dels cultius herbacis l'agricultor pràcticament no sembra amb llavor precintada,
en el cas del blat dur, qualsevol professional agrari que vulgui cobrar
la subvenció de la *PAC està obligat a emprar aquest tipus de llavor.
La simplificació del flux de procés, optimització de les cel·les de magatzematge
i transportadores verticals, pot reduir significativament la contaminació
dels pinsos.
Podem confirmar que el consum del cargol a la conca mediterrània es remunta
a l’antiguitat i que es manté en molts països fins als nostres dies.
AVISOS FITOSANITARIS
PER A TOTS ELS FRUITERS
Tractament de caiguda de la fulla: Per ajudar a cicatritzar
les ferides de la base dels pecíols i dificultar l’entrada de
malalties recomanem fer un tractament amb oxiclorur de
coure a l’inici de la caiguda de fulles i repetir-lo quant n’hagin
caigut al voltant del 60%.
Per a les varietats de pomera sensibles a xancres es recomana
utilitzar «caldo Bordelès».
«Els nostres productes hortofructícoles més
importants estan entre els deu per als quals
continua la limitació, cosa que, de moment, no
afectarà les produccions gironines. Però penso
que la mesura provocarà rebuig al consumidor»
«Lluny d’aconseguir un adequat funcionament
del mercat únic i de la simplificació, amb la
supressió d'aquesta regulació el que s’afavoreix
és l’entrada en el mercat comunitari de tot tipus
de producte barat, però de pitjor qualitat»
nitari que es podrà veure envaït per aliments molt baixa
qualitat.
Sorprèn, no obstant això, que mentre EEUU reforça la
seva política de qualitat amb l’aprovació de noves «màrqueting
orders», la UE fomenta la comercialització de productes
sense tenir en compte la grandària, la maduració,
el grau de sucre o qualsevol altra premissa de qualitat, etc.
Recordem que la utilització de paràmetres objectius com
el calibre, el pes, el nombre de fruits i l’homogeneïtat (de
tipus de format i qualitats) han permès, fins a ara, determinar
un preu per a cada qualitat de manera clara i unívoca,
des del productor fins al consumidor.
La tendència dels preus a la baixa
L’argument que la Comissió Europea addueix per a l’eliminació
d’aquestes normes és que amb això es reduirà
la càrrega burocràtica i administrativa. No obstant això obre
les portes als Estats membres a establir les seves pròpies
normes nacionals i fins i tot proliferaran, encara més, les
reglamentacions privades que la gran distribució ja aplica,
no per a aconseguir millors estàndards de qualitat, sinó
per a forçar a la baixa els preus de les fruites i hortalisses.
Lluny d’aconseguir un adequat funcionament del
mercat únic i de la simplificació, amb la supressió d'aquesta
regulació comercial el que s’afavoreix és l’entrada
en el mercat comunitari de tot tipus de producte barat,
però de pitjor qualitat, una mica que en cap mesura afavoreix
al consumidor europeu i que perjudica greument
als nostres productors que haurien de competir amb genero
importat, mes barat i que ara va a arribar sense les
limitacions de qualitat que fins a ara s’imposaven.
Al meu entendre no es tracta solament que al mercat
arribin productes amb formes no regulades, com explicava
poèticament la comissària d'Agricultura, Marian Fischer
Boel: «Aquesta iniciativa assenyala una nova alba
per als cogombres corbs i les pastanagues nuoses», la qüestió
de fons és una altra: davant uns albercocs sense el grau
necessari de sucre o uns alvocats sense un mínim de maduresa,
quina defensa tindrà el productor davant els consumidors?
Quin paper jugaran els cultius de meravella
amb productes de màxima qualitat? I on queden les qualitats
com el sabor, la teixidura, l’olor, etc. ...?
Plagues i malalties que cal combatre a l’hivern:
Xancres i fum: aprofitant les feines d’esporga recomanem
tallar i cremar, els brots i les branques amb símptomes.
Zeuzera i sèssia: s’han de destruir les erugues a l'interior
de les galeries actives.
PRESSEGUERS
Fussicocum: les parcel·les o varietats afectades per fussicocum
(brindilles seques) cal que es tractin quan comencin
a caure les fulles i quan n’hagin caigut al voltant del 70%.