Ulleres de pasta generacionals Diari de Girona Suplement d'Oci i ...

Accents#697
Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
«RED»
Del còmic a la gran pantalla
Bruce Willis, Helen Mirren, John
Malkovich i Morgan Freeman se
sumen a la tendència de dur
novel·la gràfica al cinema >PÀG 4
LLETRES
L’Emperador del món
Una biografia que vol esdevenir
com la definitiva sobre un dels
monarques més poderosos de la
història, Felip II >PÀG 6
ESCENARIS
Ulleres de pasta generacionals
Jordi Casanovas porta a La Planeta «Un home amb ulleres de pasta», una obra
amb clara vocació de ser un crit generacional als qui ja tenen trenta anys i es
mouen en un univers que passa de la comèdia al drama de terror. >PÀG 8
«THE FIGHTER» MARK WAHLBERG INTERPRETA UNA ETERNA
PROMESA DE LA BOXA EN UN FILM NOMINAT A SET OSCARS
LA FITXA
Estats Units. 2010.
Durada: 116 min.
Gènere: Comèdia.
Direcció: James L. Brooks.
Intèrprets: Reese
Witherspoon, Paul Rudd,
Owen Wilson, Jack
Nicholson.
Albèniz Centre
(Girona), Cinemes Olot.
D’històries de boxejadors n’hem
vist de tots colors: des del Rocky de
Stallone i les seves seqüeles fins a
la magistral biografia al voltant de
Jake La Motta que Scorsese va realitzar
a Toro salvaje o passant pel
Million Dollar baby de Clint Eastwood,
el ring i les seves conseqüències
han estat material constant
per a les productores nordamericanes.
De totes maneres,
l’estrena de The fighter ens demostra
que amb un equip tècnic i
artístic en estat de gràcia, les misèries
del boxejador encara poden
estar contades amb bones maneres
i poden atraure l’espectador
més exigent.
CARLES RIBAS
Inspirada en fets reals, The fighter
ens explica la història de Micky Ward
(conegut amb el malnom de L’irlandès)
i la seva obsessió per triomfar en
el món de la boxa. En Micky és un bon
púgil però sempre que té l’oportunitat
d’entrar en la primera línia dels
grans combats de boxa veu les seves
expectatives frustrades. Malgrat tot
això, el noi no es rendeix i compta amb
l’incondicional suport de la seva família
i, en especial, del seu germanastre
Dicky, antiga promesa de la
boxa que va arruïnar la seva carrera
professional a causa dels seus problemes
amb les drogues.
Com apuntàvem, fins aquí The
fighter ens pot semblar un film convencional
més propi de sobretaula de
diumenge, però el director David O.
Rusell s’encarrega d’afegir-hi un plus
que ha catapultat el film a rebre excel·lents
crítiques, una taquilla espectacular
i set nominacions als premis
Oscar, tot una recol·lecta que
pocs esperaven davant els nombrosos
problemes que va patir la realització
del film. David O. Russell (al qual se
li van obrir totes les portes arran de l’èxit
de Tres reyes) sempre ha estat considerat
pels grans estudis com un cineasta
polèmic: en sis anys només
s’havia encarregat de rebutjar projectes
o deixar-los a mig fer. Pocs
confiaven, doncs, que en el moment
en què Darren Aronofski (director de
Réquiem por un sueño) va abandonar
el projecte per dedicar-se a rodar El cisne
negro (pel·lícula d’estrena imminent
i que, curiosament, també competirà
als Oscar), David O. Russell pogués
agafar les regnes del projecte sense
causar estralls. Malgrat els problemes
de pressupost i de guió (quatre
guionistes han fet falta), The fighter ha
arribat a bon port. En l’apartat artístic,
el film es beneficia de la presència
de quatre intèrprets que mostren
el millor de si mateixos: Mark Wahlberg
(el qual ja va col·laborar amb O.
Russell a Tres reyes), el camaleònic
Christian Bale, Melissa Leo (que ja ens
va mostrar les seves virtuts en l’excel·lent
intrepretació que va realitzar
a Frozen River) i Amy Adams, actriu
que finalment assoleix un registre
idoni on poder exhibir el seu talent natural,
fins ara poc vist en pantalla.
DIARI DE GIRONA

02 PUBLICITAT Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
1 2
2 3
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
4.00 6.00 - 7.30 - 9.00 - 10.35 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
4 5
5 6
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
4.00 - 8.30 6.15 - 10.45 4.15 - 8.35
6 7
7 8
8
6.25 - 10.45
10.15
9
4.00 - 6.15 8.25 - 10.35
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.30
3D
10
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
VERSIÓ CATALANA
4.15 - 6.15 - 8.15

LA FITXA
Estats Units.
2010. Títol
Original: «Devil».
Gènere: Terror.
Direcció: Drew
Dowdle, John Erick
Dowdle.
Intèrprets: Chris
Messina, Bojana
Novakovic, Caroline
Dhavernas, Logan
Marshall-Green,
Matt Craven,
Bokeem Woodbine.
Albéniz Centre,
Ocine (Girona),
Cinebox (Salt),
Lauren (Blanes),
Figueres, Kyton
(Palamós), Ocine
(Platja d’Aro),
Roses.
EL GUIÓ ÉS
L’ESTRELLA
Un repartiment
volgudament
anònim.
Una de les màximes
del nou segell de
Shyamalan és reduir
pressupostos
contractant actors i
actrius poc coneguts.
En el cas de “La
trampa del Mal”, els
rostres més
identificables són
Matt Craven, etern
secundari de
cineastes com Tony
Scott, i Bokeem
Woodbine, descobert
per Spike Lee a
Crooklyn i vist en
títols com “La Roca”.
LA FITXA
Estats
Units:
2009
Gènere: Documental
musical.
Durada: 86 min.
Direcció:
Tom DiCillo.
Intèrprets: Johnny
Depp (narrador), The
Doors.
Cinema Truffaut
(Girona).
El fracàs de La joven del agua va provocar
un tomb en la carrera de M.
Night Shyamalan, palpable tant en el
seu treball immediatament posterior,
El incidente (on oferia una faceta
sorprenentment violenta i corrosiva
del seu cinema), i a la controvertida
Airbender, que no ha estat el
fracàs econòmic que molts li pronosticaven.
PEP PRIETO
Potser perquè té ganes de tornar als
orígens, de recuperar una certa austeritat
d’idees i formes, el cineasta ha
creat el seu propi segell de cinema fantàstic
i de terror. Night Chronicles vol
produir un mínim d’un film a l’any emmarcat
en aquest gènere i sempre amb
pressupostos molt ajustats que en permetin
una ràpida rendibilitat. El pri-
Només van durar cinc anys, però està
clar que pocs grups han donat tant
per parlar (i escoltar) com The Doors
i el seu líder Jim Morrison. El cineasta
Tom DiCillo reuneix els antics mebres
de la formació per parlar d’aquella
època i ens ofereix material inèdit
gravat pel mateix Morrison al
llarg de la seva curta i intensa existència.
CARLES RIBAS
L’any 1991, el cineasta Oliver Stone, obsessionat
a elaborar contínuament retrats
que mostressin les llums i ombres
de l’Amèrica dels anys seixanta, va realitzar
The Doorsun film de ficció on es
relatava l’ascens i caiguda d’un grup
des de la seva creació a Los Angeles a
mitjan anys seixanta fins la mort del seu
líder Jim Morrison l’any 1971.
Tom DiCillo (Vivir rodando, Delirious)
entra per primera vegada en el
terreny del documental amb When
You’re strange, un film que intenta de-
mer títol d’aquesta nova factoria és La
trampa del Mal, cinta que només ha
costat 10 milions de dòlars i que ja ha
multiplicat per cinc aquesta xifra en la
seva distribució internacional.
La trampa del Mal, com tots els productes
de les Night Chronicles, parteix
d’una idea del mateix Shyamalan. I la
cosa pinta bé: l’acció de la pel·lícula se
situa en un únic espai, l’ascensor d’un
edifici d’oficines, on s’hi queden atrapades
mitja dotzena de persones que
no es coneixien entre elles. Els protagonistes,
al principi, s’ho agafen amb
humor, seguint els consells del responsable
de seguretat de l’edifici, que
es comunica amb ells a través del telèfon
d’emergències de l’ascensor. Però
aviat comença un joc de tensions i desconfiances
que els portarà al llindar de
la bogeria. El motiu no pot ser més in-
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
CINEMA 03
«LA TRAMPA DEL MAL» DREW DOWDLE I JOHN ERICK DOWDLE DIRIGEIXEN EL PRIMER TÍTOL DEL NOU
SEGELL CREAT PER M. NIGHT SHYAMALAN PER APADRINAR FILMS DE TERROR BARATS PERÒ ENGINYOSOS.
L’ascensor
de l’infern
«WHEN YOU’RE STRANGE» TOM DICILLO ELABORA UN PROFUND RELAT AL VOLTANT
D’UN DELS GRUP MÉS MÍTICS DE LA HISTÒRIA I DE L’ÈPOCA EN LA QUAL VAN VIURE
Quan érem joves
DIARI DE GIRONA
DIARI DE GIRONA
DIARI DE GIRONA
quietant: resulta que un d’ells és ni més
ni menys que l’encarnació del Diable.
Un argument, en definitiva, que recorda
algunes sèries B dels anys 70 i 80, sobretot
la oblidada (i molt reivindicable)
Vacío de Carl Schenkel. Dirigida
per Drew Dowdle i John Erick Dowdle,
artífexs del «remake» de la aclamada
i terrorífica REC, Quarantine, La
trampa del Mal té entre els seus al·licients
les complexitats de rodar en un
espai tan reduït i, per descomptat, la
depuració formal amb què està filmada,
que ha portat els seus responsables
a no allargar el metratge més enllà dels
80 minuts. Els seus protagonistes són
els actors Chris Messina, Bojana Novakovic,
Caroline Dhavernas, Logan
Marshall-Green, Geoffrey Arend, Jacob
Vargas, Matt Craven i Bokeem
Woodbine.
fugir els tòpics de les biografies corrents
per centrar-se a aprofundir en els
«coms» i els «perquès» de l’èxit d’un
grup i la seva autodestrucció.
Més alineada, en aquest aspecte, a
excel·lents documentals com el que Julien
Temple va realitzar a Joe Strummer:
vida y muerte de un cantante(2007), Di-
Cillo utilitza material visual de l’època
per ubicar l’espectador en els temps
convulsos en què visqueren una de les
grans llegendes de la música rock, The
Doors i en els enregistraments que va
realitzar el mateix Jim Morrison al llarg
dels cinc anys d’existència del grup. El
film, a més, compta amb l’al·licient, a
banda de reunir després de molts anys
els antics membres de la formació –el
teclista Ray Manzarek, el guitarrista
Robby Krieger i el batería John Densmore-,
d’escoltar la veu narradora de
Johnny Depp, el qual no va dubtar ni
un instant a l’hora de col·laborar en un
projecte que girava al voltant d’un dels
seus grups de referència.

04 CINEMA Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
OBRA MESTRA
MOLT BONA
BONA
INTERESSANT
REGULAR
DOLENTA
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA
Cartellera
LA PROGRAMACIÓ
DELS CINEMES DE
GIRONA ÉS A LA
PÀGINA 55
DdG
¿COMO SABES SI...?
Estats
Units. 2010. Durada: 116min. Títol original: «How do you know». Direcció i guió: James L. Brooks. Intèrprets: Reese Witherspoon, Paul Rudd, Owen Wilson,
Jack Nicholson, Kathryn Hahn. Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Cineasta
desigual però summament interessant, James L. Brooks acostuma a convertir les seves comèdies romàntiques en cròniques gens convencionals de l’enamorament tardà,
dels imprevisibles girs narratius de les relacions humanes i, sobretot, de la dimensió tragicòmica implícita en qualsevol història d’amor. És millor guionista que director
(Mejor imposible, per exemple, funciona gràcies a la brillantor de les paraules, mai per la solvència de les imatges), però el seu cinema sempre té al·licients, com si estigués
dotat d’una misteriosa empatia que el fa digerible més enllà de les funcionalitats cinematogràfiques. Almenys fins ara. ¿Como sabes si...?, que entronca amb els
seus anteriors treballs en el que es refereix a la radiografia irònica dels vaivens amorosos, és un autèntic despropòsit perquè, aquí més que mai, el divorci entre concepte
i forma es manifesta fins a extrems impensables. És a dir, que hi ha bones idees, algun diàleg espurnejant i, malgrat tot, un intent de reflexió generacional, però és tanta
l’agonia escènica, tan desafortunada la narrativa, que per primera vegada en la filmografia de Brooks s’acaba demanant l’hora. La dislèxia del guió porta el director a confondre
contrapunt amb arbitrarietat (el personatge del pare, interpretat per un desganat Jack Nicholson, és molt significatiu en aquest sentit) i tampoc no hi ajuda gaire
que el pes dramàtic recaigui sobre una actriu, Reese Whiterspoon, que es comporta ben bé com si estigués en un dels seus (insulsos) vehicles de lluïment. Contradient
els anteriors films de Brooks, els millors personatges de la funció acaben sent els masculins, en particular un Paul Rudd que fa creïble el paper més desagraït que li ha tocat
interpretar. Però ni la música de Hans Zimmer ni ocasionals fugues a l’enginy (el porter i la seva funció demiúrgica) redimeixen dues hores de dispersió que converteixen
l’anterior pitjor treball del director, Spanglish, en pràcticament una obra mestra. PEP PRIETO
MIL CRETINS
España.
2010. Durada: 111min. Direcció: Ventura Pons. Guió: Ventura Pons, basado en els relats de Quim Monzó.
Música: Carles Cases. Fotografia: Joan Minguell. Montatge: Pere Abadal. Intèrprets: Edu Soto, Joan Crosas, Santi Millán,
Marc Clotet, Jordi Bosch, Joan Borràs, Carme Molina, Roger Príncep, Clara Segura. Albéniz Centre (Girona), Catcines (Figueres).
Mil cretins constitueix la cita anual amb Ventura Pons, el veterà director que sol mostrar amb solvència les misèries
de la contemporaneïtat en clau barcelonina. I torna adaptant quinze contes de diversos llibres de Quim Monzó, tal com va
fer en El perquè de tot plegat (1995). A diferència de l'anterior encontre, la pantalla només aconsegueix transmetre en
comptades ocasions la mordacitat i l'estil propi d’aquest escriptor català. Encara que no conegui els textos originals, es fa
evident a l'espectador que l'adaptació cinematogràfica d'aquests resulta fallida. Algunes històries funcionen aïlladament:
la de l'escriptor novell, versus l'escriptor consagrat; la de la dona abandonada, o la que tanca amb tota crueltat i humor negre
la pel·lícula. Agrupades les històries en tres parts, la central, una revisió de relats clàssics de la cultura occidental, es
converteix en un experiment avorrit, que juga amb l'estètica del cinema mut i que, a la fi, resulta una pobra paròdia televisiva.
Incoherent i desigual producte, malgrat comptar amb actors de diverses generacions de l’star system audiovisual català.
HONORATO J. RUIZ
RED
EUA.
2010. Durada: 111min. Direcció:
Robert Schwentke. Guió: Jon Hoeber
y Erich Hoeber, basado en la novela
gráfica de Warren Ellis y Cully Hamner.
Música: Christophe Beck. Fotografia:
Florian Ballhaus. Montatge: Thom Noble.
Intèrprets: Bruce Willis, John Malkovich,
Mary-Louise Parker, Morgan Freeman,
Richard Dreyfuss. Albèniz Centre,
Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren
(Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós),
Ocine (Platja d’Aro), Roses. Per
descomptat, una cosa està clara, els
guionistes han trobat tot un mina en els
còmics per fer pel·lícules d'acció. RED és
un altre clar exemple d'aquesta tendència.
Schwentke porta a la pantalla als
personatges de Warren Ellis, uns agents
especials que, a un pas de la jubilació,
es veuen obligats a tornar al'acció. Molta
pirotècnia, molta acció, bons actors i,
en conjunt, un film que és al cinema el
que el menjar ràpid a la gastronomia, un
producte que es consumeix amb la mateixa
facilitat amb la qual s'oblida. Té un
parell de moments divertits, però es podien
haver explotat més certes situacions
i el vis còmica de l'elenc actoral.
Ara bé, entreté i no deixa gust dolent de
boca. JUAN LACASA

Girona 8.30 10.45 CATALÀ
Platja d’Aro 6.15 8.30 10.45
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*
Girona 8.15 10.30
Platja d’Aro 4.00 6.10
Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
www.ocine.es
GIRONA • PLATJA D’ARO
Girona 8.30 10.45 CATALÀ
Girona 5.00 7.30 10.15 0.30*
Platja d’Aro 8.30 10.45
* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes
Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
PUBLICITAT 05
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 4.00 6.15 Girona 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40*
Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.ocine.es
33DD

06 LLIBRES Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
Els més
venuts
GEOFFREY
PARKER
Felipe II
PLANETA,
1383 PÀGINES.
TRADUCCIÓ, VICTORIA
E. GORDO.
ARTHUR DE PINS
Zombillennium
ESTRELLA POLAR, 48 PÀGINES
Un contracte indefinit... per eternitat
T’atropellen. Mors a l’acte. Et ressuciten
un home llop i un vampir amb les seves
mossegades, així que no saps en què et
convertiràs quan tornis a la vida. Què més
pots fer, sinó entrar a treballar a
Zombillenium? Un parc d’atraccions on tot
l’equip és compost per monstres i morts
vivents, que hi queden contractats per tota
l’eternitat. | DdG
ANTÓNIO LOBO ANTUNES
El archipiélago del insomnio
MONDADORI, 263 PÀGINES
Veus combinades dels vius i els morts
Aquesta és la història de tres
generacions d’una poderosa família rural
de l’interior de Portugal. La d’un nen que
fantasieja amb empentar el germà a un
pou per cridar l’atenció del seu avi, d’una
criada que s’instal·la a l’habitació de l’amo
de la casa, i d’un home que colpeja el pare
fins a matar-lo. Una família entre dos no -
res: del que provenen, i al que van. | DdG
L’hispanista anglès Geoffrey
Parker (Nottingham, 1943),
deixeble d’Elliott, considerat un
dels màxims especialistes en la
monarquia hispànica a l’Edat
Moderna, traça un fresc sobre la
vida i l’època de Felip II, el primer
monarca global de la història, i
que va concentrar en una sola
corona una quarta part de la
població del món. Un poder
imponent, i se’ns diu, utilitzat amb
improvisació.
MOISÈS DE PABLO
FICCIÓ EN CATALÀ
1
L’arqueòleg
MARTÍ GIRONELL
COLUMNA
Parker traça un perfil enciclopèdic
sobre qui va ser el successor de les Corones
de Carles I, excepte com a emperador
del Sacre Imperi Romà Germànic:
rei de Castella i Aragó, rei de
Flandes i de les Índies. Parker és un
dels estudiosos que millor coneix els
arxius de l’època, des de Simancas a
Sevilla, passant per les memòries particulars
de les grans famílies nobles de
Castella, i ningú millor que ell per a traçar
la biografia d’aquest governant
que va incrementar el poder familiar,
a costa d’augmentar el dèficit econòmic
de la Monarquia, i encetar el seu
crepuscle com a potència mundial.
Felip II es retratat com un jove a qui
li costa estudiar, voluntariós, molt religiós,
a qui no li va costar gens prendre
el paper de defensor de la fe que
havia enarborat el seu pare. Un monarca
que llegeix en llatí i grec. Que, en
canvi, desconeix o coneix superficialment
llengües contemporànies
importants com el francès, i que rep
una educació humanista. Que, per
obra de figures com Sepúlveda, coneix
2
El camí fosc
ASA LARSSON
COLUMNA
LOLITA BOSCH
Ara, escric
EMPÚRIES NARRATIVA, 236 PÀGINES
Una novel·la, un assaig, un àlbum de fotos
Aquest és un text íntim que pot ser llegit
com una novel·la o com assaig, perquè és
ambdues coses. És la fotografia de l’autora i
del seu pare, en diaa que van pujar en un
avió de fusta per planar sobre Barcelona. És
el far que es veu quan s’aterra a Menorca.
És una tipografia exacta i un soroll mecànic
que només es pot sentir a Oaxaca, és el
record d’un viatge en autobús... | DdG
ÁLVARO ENRIQUE
Decencia
ANAGRAMA, 228 PÀGINES
els costums dels regnes que governava,
com la Corona d’Aragó. Del mateix
frare de las Casas va rebre la seva
Brevísima relación de la destrucción de
Quan el món és bellesa, tragèdia i sentit
Encara que aquesta és una novel·la
sobre la topografia del temps, també és
una història escrita amb suor i saliva. Un
vell és segrestat pels revolucionaris a
finals dels 70. A un nen li esclata a la cara
la Revolució Mexicana. El vell recorda el
nen que va ser; i el nen, el vell que serà.
Una celebració i paròdia de les ambicions
de les grans narratives llatines. | DdG
3
Sunset Park
PAUL AUSTER
EDICIONS 62
4
L’art de
l’assassí
MARI JUNGSTEDT
COLUMNA
5
Pa negre
EMILI TEIXIDOR
LA BUTXACA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
L’emperador del món
UNA BIOGRAFIA QUE VOL SER DEFINITIVA SOBRE UN DELS MONARQUES MÉS
PODEROSOS DE LA HISTÒRIA, EL REI DELS ÀUSTRIES, FELIP II
Felip II, de la corona hispànica dels Àustries, va ser el primer monarca global.
Ningú millor que Parker per
parlar d’aquest governant que va
incrementar el poder familiar, a
costa del dèficit de la Monarquia
NO-FICCIÓ CATALÀ
1
El lladre de
cervells
PERE ESTUPINYÀ
LA MAGRANA
DIARI DE GIRONA
las Indias. Un governant a qui el seu
pare va censurar la passió sexual, fins
a fer-li, se’ns apunta, a tenir un cert
trauma o, com a mínim, animadversió.
Recordin que es deia que Felip el
Formós havia mort segons la llegenda
popular pel desgast provocat per la
seva activitat sexual frenètica.
És el retrat d’un rei que vivia al
voltant d’una burocràcia i una justícia
que tractava sempre de conduir i di-
DAVID PEACE
1977
ALBA, 477 PÀGINES
Nou lliurament del James Ellroy britànic
Dos personatges supervivents de
1974, la primera novel·la del «Red Riding
Quartet», es troben ara: el periodista Jack
Whitehead, que porta bevent uns 40
anys, i el sargent Bob Fraser, el «Senyor
Net» tot i que no és fidel a la seva dona i
que té uns mètodes brutals interrogant.
Ambdós investiguen una sèrie de
terribles assassinats de prostitutes. | DdG
MICHAEL J. SANDEL
Justicia
DEBATE, 348 PÀGINES
D’un dels filòsofs polítics més influents
El llibre ha venut un milió d’exemplars, el
curs de Sandel a Harvard ha inspirat milions
de persones, i la seva versió televisiva és un
èxit. L’explicació és fàcil: a l’examinar el paper
de la justícia a les nostres vides, explica com
la filosofia pot ajudar a entendre la política, la
religió, la moral o les nostres conviccions,
aturant-se a temes com l’avortament,
l’eutanàsia, la pàtria o la dissidència. | DdG
2
El secret
RHONDA BYRNE
ENTRAMAT
3
El gran disseny
STEPHEN HAWKING
COLUMNA
rigir. En un esforç que és tan o més ciclopi
si es considera que els Consells
o grups de responsables que regien els
destins dels seus territoris eren molt
nombrosos. En el llegat que Carles donava
al seu jove successor ja li explicava
el que era el taló d’Aquil·les d’un
Imperi, en principi, imponent: la seva
situació econòmica. Que abocarà al
rei, cap al final del seu regnat a declarar
la suspensió de pagaments. Felip II no
va dubtar en impartir una justícia sumaríssima.
En recloure al seu propi fill
don Carles, malalt de danys cerebrals
i exemple de l’endogàmia dels Àustries,
sense una acusació clara, i que
s’havia envoltat d’uns buròcrates que
després faria servir el seu mateix pare.
Els casaments entre parents, ens diu
Parker: «produjeron una descendencia
con notables defectos físicos», a la
pàgina 407.
Un rei conscient de les febleses
Dels 55 anys de regnat de Felip, va passar
54 anys i 5 mesos en guerra. Contra
els seus súbdits rebels de Flandes,
contra Anglaterra i França, o contra el
turc. La primera guerra, se’ns diu, la
podria haver guanyat, o al menys,
una pau duradora. Víctima de la seva
pròpia política de duresa, Felip segons
Parker era un monarca ben conscient
de les seves debilitats humanes i econòmiques.
Hagués estat bé que Parker resumís,
amb el llenguatge entenedor i engrescador
que el caracteritza, el galimaties
de l’economia hispànica, que
feia que els ingressos de les mines
americanes anessin a raure, com deia
Quevedo, als bancs dels prestamistes
alemanys o genovesos. El llibre exposa
aquest encreuament d’interessos i
poders amb que s’enfrontava Felip
II, que tot i vèncer els perills, en molts
aspectes només va postergar uns resultats
que eren desastrosos pels interessos
dels regnes hispànics i pel seu
desenvolupament econòmic i cultural.
4
La màscara del
rei Artur
PILAR RAHOLA
LA MAGRANA

5
Barça,
estem fent
història
MIGUEL RUIZ /
RAÜL LLIMÓS
ANGLE
FICCIÓ CASTELLÀ
MARTIN AMIS
La viuda prenyada
EMPÚRIES, 499 PÀGINES
Obra àcida sobre la revolució sexual
Som a l’estiu de 1970, idíl·lic i calorós.
En un castell italià, un grup de joves
britànics són a punt d’entrar a l’edat
adulta. En plena revolució sexual, es
passen les hores explorant el límit de les
coses; elles s’han alliberat gràcies als
anticonceptius, i ells continuen
comportant-se com sempre. Aquest
promet ser l’estiu de la seva vida. | DdG
WAFA’ TARNOVA
Les mil i una nits
LA GALERA, 127 PÀGINES
Contes tradicionals, ara per als infants
Els tradicionals contes de l’Orient en
una edició molt especial pensada com a
llibre regal. L’autora ha recollit alguns dels
millors relats, que s’acompanyen de les
il·lustracions de Carole Hénaff. Aquest
contes formen part del patrimoni universal
mundial, i ara en aquesta adaptació per als
més petits, els secrets de la Xahrazad
arribaran a tots els públics. | DdG
DANIYAL MUEENUDDIN
El cuaderno invisible
LUMEN, 300 PÀGINES
La descripció del complex i bell Pakistan
Imaginem un home anotant en un
quadern invisible les seves idees i
emocions, sense temps de trobar llapis i
paper, però amb ganes de crear un món
peculiar que parli d’una antiga propietat a
Lahore, a Pakistan. Així és com podrien
haver nascut els relats de Mueenuddin,
lligats per un fil on s’entrecreuen els
mateixos homes i dones. | DdG
KAREN CHANCE
Ama de la muerte
LA FACTORÍA DE IDEAS, 376 PÀGINES
Una heroïna dura i descarada
La Dorina és una dhampir: meitat
humana, meitat vampira. La majoria porten
vides curtes i violentes, però ella ha
conseguit mantenir la cordura descarregant
la ira sobre dimonis que mereixien morir.
Després de la desaparició del seu oncle
Dràcula, creu que recuperarà la pau, però
dues visites alteraran el seu equilibri i la
portaran a una situació perillosa. | DdG
«LORCA Y URUGUAY. PAISAJES, HOMENAJES, POLÉMICAS», DE PABLO ROCCA I
EDUARDO ROLAND, RECUPERA LA FITA DEL VIATGE QUE VA FER EL POETA A
SUD-AMÈRICA EL 1934 I QUE VA MARCAR L’AGENDA CULTURAL AL PAÍS
Federico García Lorca contagiava
vitalitat i geni allà per on passava,
el seu magnetisme era de tots
conegut, i prova d’això va ser el
viatge que va fer a Buenos Aires i
Montevideo el 1934, del qual va
tornar com una autèntica
celebritat.
EFE/DdG
1
La senda oscura
ASA LARSSON
SEIX BARRAL
2
Riña de gatos
EDUARDO MENDOZA
PLANETA
Escrit pels professors uruguais Pablo
Rocca i Eduardo Roland, Lorca y Uruguay,
paisajes, homenajes, polémicas,
que ara es publica a Espanya de la mà
de l’editorial Alcalá, recupera aquest important
episodi en la vida del poeta, tant
en l’àmbit personal com en l’artístic i
creatiu, per l’abast que va tenir.
«Va marcar per sempre els seus coetanis,
i és un record que segueix viu en
la memòria dels qui el van conèixer, per
les ressonàncies específiques que va tenir
en la seva obra», segons paraules
dels autors. Aquests posen al servei del
lector tota la investigació sobre aquest
viatge, la presència del poeta de Granada,
la repercussió de la seva obra, les
seves polèmiques i la seva llarga ombra,
que es prolonguen fins avui.
Tot això narrat entra la crònica i
l’assaig per contextualitzar els 18 dies
que va passar Lorca a Montevideo,
l’any 1934, després d’estar a Buenos
Aires.
Lorca va arribar-hi el matí del dimarts
30 de gener de 1934, en un port
3
El tiempo entre
costuras
MARÍA DUEÑAS
PLANETA
4
El cementerio
de Praga
UMBERTO ECO
LUMEN
on l’esperaven ja molts periodistes, literatis
i amics, i la darrera de les seves
xerrades la va donar el 14 de febrer. Dos
dies després va tornar a Argentina,
des d’on tornaria, a mitjan maig, a Espanya.
A Barcelona l’esperava Margarita
Xirgu per estrenar-hi Yerma.
«Ignorar a Lorca a Uruguai és una
cosa difícil per a qui hagi creuat pels
5
La caída de
los gigantes
KEN FOLLET
PLAZA&JANÉS
seus estudis secundaris, i fins i tot primaris.
La seva obra hi és present sempre,
des de fa dècades. Des d’abans de
la seva mort, i encara quan era un
prometedor jove autor de Libros de poemas.
És un dels pocs clàssics a escala
contemporània en llengua espanyola,
molt representat al teatre uruguaià,
tant oficial com independent», va ex-
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
Un llibre desvetlla la petja de
Lorca al seu pas per Uruguai
El pas de Lorca per Llatinoamèrica va deixar-hi una forta petja.
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
1
España capital
París
GERMÀ BEL
DESTINO
DIARI DE GIRONA
2
El método
Dukan ilustrado
PIERRE DUKAN
INTEGRAL
3
El ladrón de
cerebros
PERE ESTUPINYÀ
DEBATE
PABLO ROCCA I
EDUARDO
ROLAND
Lorca y
Urugay.
Paisajes,
homenajes,
polémicas
EDITORIAL ALCALÁ
LLIBRES 07
EMMA HARDY
Disfraces divertidos para niños
GRIJALBO, 128 PÀGINES
35 grans idees per als més petits
Als nens els encantarà aquesta
col·lecció de disfresses, i als grans, com
són de fàcils de fer! Els petits podran
escollir què volen ser: un doctor, una
bruixa, una aranya, un dinosaure...
cadascun d’ells està explicat pas a pas,
amb instruccions pràctiques i patrons que
garanteixen un resultat molt graciós
sense haver de ser cap expert. | DdG
MICHAEL BOND
Un ós anomenat Paddington
VIENA EDICIONS, 150 PÀGINES
Un dels llibres més llegits a Anglaterra
No s’havien equivocat: evidentment, hi
havia un osset a l’estació de tren, amb un
barret i una etiqueta que demanava que
algú en tingués cura. Però quan els Brown
el van convidar a berenar i se’l van endur
a casa, no tenien ni idea de l’embolic on
s’estaven posant. Perquè en Paddington
és d’aquesta mena d’óssos a qui sempre
els passen coses. | DdG
4
El secreto
RHONDA BYRNE
URANO
5
No consigo
adelgazar
PIERRE DUKAN
INTEGRAL
plicar el professor Rocca.
El llibre aporta una important perspectiva,
diferent a la de Ian Gibson i Andrew
Anderson, que van analitzar la significació
de Montevideo per a Lorca, va
afegir Rocca. I és que ell i Eduardo Roland
posen la seva mirada del sud per
buscar, «al marge de l’anecdòtic i erudit,
què de Lorca van entendre els
uruguaians, què importava, en quina
mesura la seva obra i persona van significar
alguna cosa per a les polèmiques,
les estètiques i els alineaments interns».
I, quelcom fonamental per als autors,
«perquè la seva obra i imatge van continuar
venerant-se encara tants anys
després de la seva mort», va afegir.
Un Lorca estimat i disputat
Aquells van ser dies molt feliços pel de
Granada, que per aquella època era
considerat pels llatinoamericans «el
gran dramaturg en llengua hispana».
Les setmanes es van omplir d’homenatges,
taules rodones, xerrades, dinars
i sopars amb múltiples amics. Dies de
recitals amb versos d’El Romancero gitano,
Cantares o els versos negres del
seu Poeta en Nueva York, amanits amb
el seu riure i simpatia.
Un Lorca que es va deixar estimar i
que va aixecar disputes per la seva
persona entre els escriptors de diferents
posicions estètiques i polítiques.
«Des de la high society - argumenta
Rocca -, que va arribar a convidarlo
a alguna reunió en alguns dels seus
elegants salons, a les quals hi va assistir
gustosament; passant pels sectors
populars fins a la gens simpàtica acollida
del règim dictatorial que s’havia
instaurat al país, l’anomenada «dictatova»
de Daniel Terra», tots volien
comptar amb ell.
En quant a la seva condició sexual,
Rocca afegeix que no hi han trobat cap
menció, però sí una de força curiosa per
«erràtica»; i és que un cronista del diari
España republicana el va titllar de «seductor
de senyoretes».

08 TEATRE I MÚSICA Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
Planning
FOLK INDEPENDENT
SCOTT RUDD
ELS JARDINS DE LA MERCÈ (GIRONA)
Diumenge 6, 19h. Gratuït.
Scott Rudd viu a Brooklyn, Nova
York. Va començar a fer concerts a
finals de l’any 2008 i ben aviat es
va convertir en membre de l’escena
indie folk de la ciutat, i és un habitual
del Sidewalk Cafè, bressol de
l’escena antifolk. Quan no està tocant
es dedica a sobreviure professionalment
com a fotògraf. Les seves
cançons són peculiars, molt personals
i per sobre de tot excepcionalment
honestes. Reconeix influències
que van de Pavement a
l’Elliot Smith passant pel Daniel
Johnston i fins als Neutral Milk Hotel.
Aquesta és la primera vegada
que gira per Europa i presenta el seu
nou àlbum, Lonely life EP (extended),
que inclou vuit cançons.
MÚSICA DE CAMBRA
Trio Mozart Deloitte
AUDITORI DE L’ATENEU (BANYOLES)
Diumenge 6, 22h. 10€.
La primera residència d’un conjunt
a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles
serà per el prometedor Trio Mozart
Deloitte. Promoguda per Joventuts
Musicals de Banyoles, el prometedor
Trio Mozart de Deloitte, considerat
un dels grups de cambra amb
més projecció del nostre país i integrat
per Elena Rey, violí, Mikolaj Konopelski,
violoncel, i Noelia Fernández,
piano, efectuarà, en el marc de
la seva residència a l’Auditori de l’Ateneu,
tres recitals durant el 2011
així com diverses master classes i
altres activitats pedagògiques dirigides
als alumnes de l’Escola Municipal
de Música de Banyoles. El primer
recital tindrà lloc el proper diumenge
6 de febrer, a les 7 de la tarda,
amb un programa monogràfic
dedicat a Xostakòvitx que el trio estrena
aquesta mateixa setmana a
L’Auditori de Barcelona, i pel qual
comptarà amb la col·laboració de la
soprano Galyna Gurina. A partir d’aquí,
serà habitual que hi hagi formacions
joves com a residents.
Qui és l’home
de les ulleres
de pasta?
JORDI CASANOVAS DIRIGEIX UNA OBRA AMB
VOCACIÓ GENERACIONAL A LA PLANETA
TEATRE
Un home amb ulleres de pasta
LA PLANETA
Direcció, dramaturgia i espai escènic:
Jordi Casanovas. Intèrprets:
Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers
i Sergio Matamala. Producció:
FlyHard Produccions Dissabte 5,
22h; diumenge 6, 19h. 12€
Jordi Casanovas dirigeix una obra
amb clara vocació generacional, so-
bre el dolor més gran que pateix la generació
que superen, per poc, els
trenta anys. Un seguit d’ingredients
elementals com són les ganes de
triomfar, els dubtes existencials, els
notables fracassos amorosos, la incapacitat
pel compromís, una bona
dosi d’apatia, la desil·lusió i la inestabilitat
econòmica i emocional. Tot
un seguit de factors que han marcat
aquell grup de joves que estaven
cridats a ser els triomfadors, aquells
JASP que es venien en un anunci televisiu
dels anys noranta. D’aquesta
generació, des d’un punt de vista que
gira entorn d’una trama que s’articula
entre el drama i la comèdia, donant
pas a una curiosa història de terror,
parla aquesta obra que dissabte i diumenge
es podrà veure a la Sala La
Planeta de Girona. Els responsables
de l’obra asseguren haver fet una
comèdia que barreja clarament el terror
i la comèdia. Una comèdia que es
converteix en una història de terror.
Eminentment actual. Com sempre
ho han estat les obres de la companyia.
Una representació que analitza
en certa manera diversos aspectes
que marquen la tendència del
món actual, que no és precisament
un món qualsevol, sinó el nostre,
aquest que tenim més aprop, aquest
que viuen els nostres veïns, aquest
que ens fa estremir i mantenir esperances
alhora. Una invitació a l’esperança,
tot i que sense deixar de tocar
amb els peus a terra!
Sopar per dos (si pot ser)
TEATRE MUNICIPAL (GIRONA)
Lletra: Narcís Campmany i Pahissa
Música: Joan Rius. Una producció
de: Teatre joventut de l'Hospitalet
amb la col·laboració de: Amics de l'Ò-
DIARI DE GIRONA
Jordi Casanovas presenta a La Planeta una obra generacional sobre aquells qui han superat o s’acosten perillosament als temibles trenta anys.
pera de l'Hospitalet Diumenge 6,
19h. 6 € / 8 € / 10 € / 12 €.
La companyia Òpera Còmica de
Barcelona torna a apostar per la recuperació
de la sarsuela còmica catalana
amb l'estrena de l'obra Sopar
per a dos (si pot ser!). Es tracta d’un petit
vodevil, una comèdia d’embolics,
mals entesos i final feliç, que amb
la picara ingenuïtat d’alguns dels
seus texts i amb la més que visible doble
intenció fabrica situacions còmiques
que no deixen a l’espectador
ni un minut sense riure. El Sr. Palau,
cònjugue d’un matrimoni burgès
benestant, té com a pràctica habitual
la clàssica doble moral: sota una
aparença de matrimoni ben avingut,
el senyor es permet les aventures que
li semblen escaients, trobant sempre
una excusa perfecta de cara a la seva
esposa, que admet el joc per conveniències.
Ara bé: en aquest vespre del
sopar que ens ocupa, la senyora Palau
decideix també prendre’s les seves
llicències i agafa la iniciativa d’anar
a un ball de disfresses del Liceu.
La minyona del matrimoni, Roseta,
creient que estarà sola tot el vespre
aprofita per organitzar-se un sopar
amb el seu promès, en Pepet, però, el
sopar no serà precisament plàcid.

DISCOS
Chain & The
Gang
MUSIC’S NOT FOR
EVERYONE
K RECORDS/POP STOCK
L’extrema revolució del rock
INDISPENSABLE
Pearl Jam «LIVE ON TEN LEGS» (MONKEY WRENCH/IISLAND)
Un altre disc en viu de Pearl Jam? Doncs sí, un altre. Aquesta vegada, per commemorar el seu vintè aniversari
en actiu, i concebut com a segona part de Live on two legs (1998). És obvi que són una gran banda
de directe, com també ho és que el present àlbum no aporta grans novetats, excepte per les dues versions
que inclou: Arms aloft (Joe Strummer & The Mescaleros) i, sobretot, una magnífica Public image (PiL). La
resta, el ja més que conegut reguitzell d'èxits (Jeremy, Spin the black circle, Got some), que mantenen el tipus
estupendament. A per vint anys més! (ROCK - GRUNGE) | E.G.
Victor Coyote «DOS AÑOS LUZ Y CUARTO» (EUREKA)
En una altra de les seves extravagàncies, Víctor Coyote ha volgut definir l’estil del seu nou disc amb l’etiqueta
de glam-folk. En realitat, es tracta d'una nova col·lecció de cançons contagiades de la irregularitat
que ha caracteritzat aquest cantautor modern en els darrers anys. Arranjaments de corda, lletres entre la
ironia i el surrealisme, bons amics (Ricardo Moreno, Pablo Novoa, Mastretta) i producció de Fernando Vacas
(Flow) per un Lp singular, que tan li pica l’ullet a Kiko Veneno (Como si lo mereciera) que a Corcobado
(La zona oscura), però en el qual no abunden les composicions memorables. (ROCK D’AUTOR) | E.G.
British Sea Power «VALHALLA DANCEHALL» (ROUGHTRADE)
En el seu quart àlbum d'estudi, la banda liderada per Abi Fry, que s'ha ampliat a sextet, segueix en la
seva croada per convertir-se en carn d'estadi, a mig camí entre la vessant més simplista dels Kaiser
Chiefs i la grandiloqüència dels venerats Coldplay. Dels tres productors del previ Do you like rock music?
(2008), s'han quedat amb Graham Sutton (Bark Psychosis) per donar lluentor a un repertori en el qual el
que més se segueix trobant a faltar és una mica de personalitat pròpia, i que en els seus moments més
èpics es remet a bandes com Big Country. (POWER POP) | E.G.
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
NOTABLE
RECOMANABLE
FLUIX
PRESCINDIBLE
EL SEGON TREBALL DISCOGRÀFIC DEL NOU PROJECTE DE L’INQUIET MÚSIC I ACTIVISTA IAN
SVENONIUS (NATION OF ULYSSES, WEIRD WAR, THE MAKE UP)
Ian Svenonius té clar que el rock és el so de la contrarrevolució, que mai ha estat rebel i que
sempre ha format part del sistema. Com a ideòleg musical, les seves teories (exposades en el llibre
The psychic soviet, 2006) són d'allò més interessants. Com a músic, sempre ha dotat a les seves
bandes de contingut ideològic, des de Nation of Ulysses, que va compartir escena amb el moviment
riot grrrl, fins a The Make Up, que celebraven l'herència negra del rock i la portaven a extrems mai
pensats abans. Conseqüent amb les seves idees, s'ha mantingut semore fidel a la independència
discogràfica, que ha acollit els seus projectes amb els braços oberts. L'últim és Chain & The Gang,
banda en la qual l’acompanyen altres músics underground (membres de Saturday Looks Good to
Em, Dub Narcotic Sound System, Seahorse Liberation Army), que va debutar el 2009 (Down with
liberty... Up with chains!) i que ara publica el seu segon llarga durada, Music’s not for everyone. La
música negra segueix present, així com el rock alternatiu dels noranta, en unes cançons amb cert
aire retro (una contradicció?) que certifiquen la continuïtat de la seva lluita. (ROCK) | E.G.
MODA ÍNTIMA
COMPLEMENTS
Ens trobareu a l’estand núm. 177
Migdia, 17 - 17002 Girona
Tel. 972 225 378 - Fax 972 200 327
Av. Lluís Pericot, 36 - 17003 Girona
Tel. 972 21 77 47
Escenaris
ESPECTACLE
EL «VAUDEVILLE», UN RETORN A LA MÀGIA
Albèniz Plaça (Salt) Dissabte 5 a les 21h i
Diumenge 6 a les 19h.
Temps era temps quan el cinema comercial encara no
s’havia popularitzat, la gent dels pobles i ciutats tenia
formes alternatives per distreure’s els caps de setmana.
Els espectacles que combinaven viable la continuïtat tota
classe de jocs, màgia, una mica de picaresca, sempre amb
el punt just d’humor i gràcia conformaven l’imaginari de la
major part de la població. Deixant de banda els circs, un
dels espectacles més clàssics eren els vaudevilles. Els
cinemes Albèniz Plaça de Girona han decidit recuperar
aquella màgia que no necessitava gaires prestacions per
fer somriure als grans i als menuts. Des de ja fa un temps,
els Albèniz Plaça ofereixen cada cap de setmana la
possibilitat de viure una experiència altament saludable,
sense necessitat de mirar un dels clàssics productes
«made in Hollywood» a la gran pantalla. La màgia de
l’espectacle en viu és el principal argument de
«Vaudeville», una combinació de diverses disciplines on,
evidentment, el factor sorpresa sempre hi és present.
Trucs de màgia que els propis espectadors poden viure en
directe, picaresca carregada d’humor i la pantalla del
cinema com a punt de suport conformen una proposta
apte per a tots aquells qui vulguin disfrutar, amb tots els
sentits activats, de la màgia del passat en els temps
moderns. | ALBERT CORNELLÀ
MÚSICA
MÚSICA 09
IVETTE NADAL PRESENTA NOU TREBALL
Sala La Planeta (Girona) Divendres 11, 22h.
10 €.
Música i poesia són els dos ingredients bàsics amb els
quals la barcelonina Ivette Nadal ha configurat el seu darrer
treball discogràfic, A l’esquena d’un elefant (RGB). I és
que aquesta jove cantautora ha anat pujant com l’escuma
dins del panorama musical català. Va començar a despuntar
a través dels petits concerts que oferia en petit bars de
la ciutat Barcelona, i especialment en el bohemi barri de
Gràcia. I a partir d’aquí, Nadal va iniciar una trajectòria que
s’ha anat veient reconeguda amb el temps tant per part
del públic, cada cop més encisat, com per la crítica musical.
Poesia i música, o el que és el mateix, art en estat pur. | A.C

10 ART Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
MEDINA-CAMPENY I
JOAN CROUS
Can Mario, Palafrugell.
Plaça de Can Mario, 7. Del
2 d’octubre al 29 de maig.
Diari de 17 a 21,30h. Dimarts
tancat.
Si bé és cert, com escriu
Francesc Miralles, que «la riquesa
de l’obra escultòrica de
Medina-Campeny es fonamenta
en les contraposicions»
(contraposicions internes
en relació al propi treball,
s’entén), no ho és menys que
una bona manera de descobrir
l’artista de Barcelona és també
contraposant-lo, com han
decidit fer els responsables
de la Fundació Vila Casas, a
un escultor com Joan Crous
que, malgrat tot el que comparteixen,
se situa en un territori
antagònic o, com a mínim,
perfectament diferenciable.
Mentre que Medina-Campeny
recolza la seva vasta producció
escultòrica en una concepció
sensualista dels volums
sense renunciar, en cap cas, a
un sòlid corpus conceptual
que bascula sense problemes
de la fina ironia al dramatisme
més descarnat, la permanència
dels volums, en canvi, té
per a Joan Crous una gènesi
molt més precària, fins al punt
que a l’artista li agrada explicitar
un dels seus referents
clàssics: es tracta d’aquella
malaguanyada Pompeia que
va quedar vitrificada sota les
cendres ardents escopides
per la ira del Vesubi. D’això es
tracta: mentre que Medina-
Campeny enyora la forma i la
restitueix, Joan Crous la mostra
a través de les runes, mitjançant
una «resta arqueològica»
que ha perdut tot rastre
de solemnitat clàssica. | E.
CAMPS
JOSEP SUBIRATS
Museu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 4-
47. Del 22 de gener al 27
de febrer. www.museuexili.cat
La proposta artística de Josep
Subirats (1914-1997) és exemplar:
els seus dibuixos o les seves
aquarel·les —la immediatesa
del mitjà és fonamental— fets al
front d’Aragó quan es trobava
destinat a la 27a Divisió de l’Exèrcit
Popular de la Républica o,
encara més, els que va esbossar
durant els seus diferents internaments
als camps de concentració
francesos, no només eviten
qualsevol dimensió heroica
en la plasmació de l’imaginari
del vencut sinó que aposten, de
manera desacomplexada, per la
reproducció sense artificis d’un
paisatge marcat per l’absència
de tota forma de pietat humana.
| E. CAMPS
ANNA BAHÍ
Centre Cultural la Mercè
de Girona. Pujada de la Mercè,
12. Del 13 de gener al 5
de febrer. De dilluns a divendres
de 10 a 14h i de 17 a 21 h.
Les imatges que Anna Bahí
ha anat destil·lant des de finals
dels noranta fins avui tenen un
fil conductor clar que no és altre
que el de l'autopercepció concretada
a través de la fotografia.
Una autopercepció que necessàriament
troba la seva matèria
primera en el fragment, en les
restes d'un cos naufragat que
cal recompondre amb eines precàries
i, sobre tot, a través d'uns
plànols incomplets i d'una idea
vague sobre allò que creiem saber
d'ell; es tracta d'un espectre
fet de realitat, memòria i ficció
que l'artista intenta restituir per
a la vida. | E. CAMPS
BENET COSTA
L’Altell d’Art, Banyoles. Carrer
Canal, 2. Fins el 5 de
febrer. Feiners de 9 a 13h. i de
17 a 21h.
Benet Costa (Sant Esteve de
Guialbes, 1957), que ens té
acostumats a grans camps de
colors escampats sobre vastes
superfícies de tela o paper (que
ell penja a la paret com si es
tractés de la pell d’alguna rara
espècie pictòrica escorxada per
a l’ocasió) no només no els ha
convertit en protagonistes de la
mostra que presenta a L’Altell
de Banyoles sinó que ha fet que
cedissin la veu a uns treballs de
petit format que, a les antípodes
de la presència heroica dels
altres, troben el seu sentit en
una forma de replegament gràfic
d’insospitada eficàcia expressiva.
| E. CAMPS
EL CENTRE D’ART CONTEMPORANI «ÀCENTMETRESDUCENTREDUMONDE», SITUAT AL COR MATEIX DE PERPINYÀ, TORNA A PLANTEJAR UNA
CONTRAPOSICIÓ ENTRE DOS PINTORS QUE, MALGRAT LES EVIDENTS DIFERÈNCIES FORMALS DELS SEUS TREBALLS, APOSTEN PEL MITJÀ.
La contraposició entesa com a diàleg
SANTIAGO YDAÑEZ
I HORACIO SILVA
Àcentmètresducentredumonde, Perpinyà.
Avda. de la Grande Bretagne, 3.
Del 21 de gener al 20 de març. Tots els
dies (festius inclosos) de 14 a 18h.
EUDALD CAMPS
D’ençà de la seva obertura l’any 2004,
aquest centre d’art contemporani —fruit
de la iniciativa privada del valencià Vicent
Madramany— situat al cor de Perpinyà («a
cent metres del centre del món», segons
l’histrió de Dalí) s’ha mantingut fidel a l’art
de qualitat (o seriós, que bé a ser el mateix)
amb una sensibilitat molt especial en
relació a la pintura i sense caure, a més,
en la temptació perenne de sucumbir a uns
formats —no calen exemples— que disfressen
de contemporaneïtat reflexions,
com a mínim, de volada més aviat limitada:
autors com Joan Barberá, Rafael Armengol,
Artur Heras, Ben Vautier, Claude
Viallat, Jean Le Gac o Guinovart, tots
ells excel·lent mostres de la vigència del
llenguatge pictòric —com a mínim en un
passat recent—, certifiquen amb escreix
aquesta empresa cultural singular i, hores
d’ara, imprescindible a la nostra Catalunya
Nord.
En aquest sentit, l’espai de Perpinyà s’ha
prodigat en la programació d’exposicions
protagonitzades sovint per duets escollits
de manera molt conscient: resultava paradigmàtica,
per posar un exemple ocurregut
ara fa exactament un any, la mostra
que va posar de costat Jean-Michel
Meurice i Ricard Vaccaro: el primer, a banda
de ser un cineasta autor de nombrosos
documentals (va obtenir el Garn Prix
National de la Création Audiovisuelle el
1992) i un dels fundadors del canal franco-alemany
Arte (el va dirigir entre els anys
1986 i 89), és també un dels artistes que
trobem en la gènesi històrica del grup Support-surface
mentre que el segon, Vaccaro,
servia de contrapunt a Meurice —en un
sentit quasi musical— gràcies a la pulsió
lírica, poètica, de les seves obres. La proposta
que actualment es pot veure en
aquest antic magatzem de fruites recupera
aquesta contraposició entesa des de la seva
vessant més dialògica: per una banda, Santiago
Ydañez (Jaen, 1969) se submergeix
sense filtres en l’expressivitat més
desfermada continguda en uns rostres
que, malgrat la seva concreció formal, volen
ser arquetips de tot un ventall d’estats
anímics que ens defineixen com a humans
mentre que, per l’altra, Horacio Silva
(1950) —i malgrat uns inicis marcats pel
ÀLEX NOGUÉ
I ESTER BAULIDA
Fundació Valvi, Girona.
Avda. Jaume I, 42 baixos Del
27 de gener al 12 de març.
De dilluns a divendres de 18 a
20,30h. Dissabtes d’11,30 a
14h. i de 18 a 20,30h.
El títol de l’exposició que Àlex
Nogué i Ester Baulida presenten
conjuntament a la Fundació
Valvi (Les illes no existeixen) és
una adaptació de la idea que el
poeta John Donne (1572-1631)
va expressar en la Meditació
XVII al referir-se a la interrelació
entre totes les coses i, de manera
molt especial, entre els homes,
que finalitza amb aquestes
cèlebres paraules: «Cap
home és una illa, la mort de
qualsevol m’afecta per què estic
unit a la humanitat, per això no
preguntis per a qui toquen a
mort les campanes, hi toquen
per a tu». | E. CAMPS
realisme minuciós— cedeix tot el protagonisme
a la superfície pictòrica confiant
en el procediment mateix la possibilitat de
comunicar quelcom diferent a l’estricte materialitat
d’unes obres que no només no se
centren en una imatge única i resolta sinó
que s’afirmen en el seu caràcter de palimpsest.
Hom resta a l’expectativa de nous binomis
artístics destinats a il·luminar la fèrtil
polisèmia que segueix acompanyant a
la pràctica de la pintura. Que la iniciativa
sigui privada, encara ho fa més encomiable
tot plegat.
Dos extrems
pictòrics
L’exposició
contraposa
opcions expressivesdiferents
però
igualment
compromeses
amb la pràctica
de la pintura.

IGNASI ROSÉS
Galeia, Presenta..., Girona.
Carrer del Nord, 13.
Del 16 de desembre al 19
de febrer. De dimarts a diumenge
de 17 a 20 h.
El problema —entès com a
límit programàtic— de tot
plantejament fotmalista és
clar: hauria d’interessar-nos
tan la descripció de la forma
(amb tot el conjunt de relacions
internes i externes que
aquesta habilita) com les diferents
maneres de negar-la o,
com a mínim, d’assenyalar els
seus intersticis més orgànics
o, fins i tot, la seva vessant
més impura. En aquest sentit,
la proposta d’Ignasi Rosés
(Barcelona, 1969) resulta paradigmàtica:
les seves pintures
responen a una voluntat
netament constructiva articulada
a través d’una intel·ligent
utilització dels plans i de l’es-
pai però que no renuncia, en
cap cas, a una posada en escena
amarada de precarietat.
Es tracta de papers pintats
amb un deix de certa indolència
que ens parlen de l’atàvica
necessitat humana d’inventar
espais habitables (a nivell físic,
però també mental) i, de
manera molt especial, ens
mostra el caràcter provisional
d’aquests mateixos espais o,
potser millor, el seu caràcter
necessàriament irresolt. I, justament
per això, la seva utilització
del color és també primària:
colors plans i propoers
a un ordre visual que vol ser
essencial, idèntic a la nostra
intuició. D’això es tracta: Rosés
«contamina» el formalisme
i el minimalisme amb la
seva concepció orgànica de
l’art. | E. CAMPS
JAUME FAIXÓ
I JOAQUIM LLUCIÀ
Espai VolART2, Barcelona.
Carrer Ausiàs March, 22. Del
20 de gener al 20 de juny.
De dimarts a divendres de 17 a
20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. i
de 17 a 20,30h. Festius tancat.
L'exposició s'ha plantejat
com una trama de relacions entre
les obres de Joaquim Llucià
(Vidreres 1929 - Barcelona
1973) i Jaume Faixó (Girona
1952-1998), dos autors poc o
mal coneguts que, a grans trets,
van compartir els mateixos posicionaments
al voltant de l'art.
En aquest sentit, aspectes
como la problemàtica de la forma
i de la composició, la recerca
de la llum, la idea de creació, la
investigació i la incorporació de
materials o les relacions amb el
romànic o les corrents constructivistes,
esdevenen l'eix conductor
de la mostra. | E. CAMPS
Vilà i Merino recomposen
la memòria visual domèstica
PERE VILÀ I LAURA MERINO
(COL·LECTIU STALKER)
Museu de l’Empordà, Figueres.
Rambla, 2. Del 28 de gener al 27 de
febrer. De dimarts a dissabte d’11 a 19h.
Festius d’11 a 14h.
EUDALD CAMPS
Pere Vilà i Laura Merino, integrants
del Col·lectiu Stalker, presenten al Museu
de l'Empordà Història de les individualitats,
una proposta que pretén fer
un retrat intimista de la ciutat de Figueres
a través de filmacions amateurs
de totes èpoques i formats cedides
voluntàriament per figuerencs
que van respondre a una crida ciuta-
dana: es tracta, segons els seus responsables,
«d’un assaig visual i creatiu
a partir dels records que contenen
aquestes gravacions familiars i íntimes
que, malgrat ser particulars, evoquen
una memòria col·lectiva al testimoniar
un temps i un espai compartits». En
aquest sentit, a través d’aquest material
real, s’han construït nou històries
fictícies independents tot i que interconnectades,
que volen ser més properes
a la vessant creativa que al reportatge
historicodocumental.
Aquest projecte ha estat possible
gràcies a que ha rebut una de les Beca
Agita atorgades per l'Ajuntament de Figueres
enl'edició 2009.
JOAN PUIGDEMONT
«PUTXY»
Cafè Sport, Olot. Passeig
d’en Blay, 2. Del 3 de desembre
al 28 de febrer. Horaris:
obertura del local.
L’exposició Oblits efímers,
segons el seu autor, està integrada
per una sèrie que «es una
continuació d’Oblits, una col·lecció
dedicada als espais abandonats,
més concretament a les
antigues fàbriques de les nostres
contrades on tantes històries
personals i anònimes s’hi ha
forjat». Més enllà dels referents
escollits, en tot cas, destaca l’acurada
realització de les instantànies
així com el seu posterior
positivat: «presento unes fotografies
casolanes, emulsionades
sobre paper d’aquarel·les i
sobre papers de cotó fabricats
expressament per aquest fet»,
explica «Putxy». | E. CAMPS
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011
ART I GASTRONOMIA
Museu d’Art de Girona. Pujada
de la Catedral, 12. De
l’1 al 28 de febrer. Diari de
10 a 18h. Festius de 10 a 14h.
Dilluns tancat.
Des dels orígens de l’art, els
aliments i la seva manipulació
han estat constants més o menys
presents en la representació
pictòrica. Aprofitant aquest
ben entès, el Museu d’Art de Girona,
amb la col·laboració del Fòrum
Gastronòmic —que se celebra
del 20 al 23 de febrer— i Girona
Bons Fogons, organitzen la
mostra Art i Gastronomia que
és, de fet, una selecció de diferents
obres de la col·lecció del
Museu vinculades amb la temàtica
culinària acompanyades de
textos realitzats per cuiners. És
a dir: una proposta per a tots els
gustos. | E. CAMPS
ART 11
LLUÍS VILÀ
Vilà_espai eat art de Banyoles.
Plaça Major, 33. Permanent.
De dimarts a divendres
de 16,30 a 20,30h. Disssabtes
de 10 a 13,30 i de 16,30
a 20,30h.
Lluís Vilà, irònic, utilitzava la
imatge de Pollock, invertida, per
explicar la seva concepció «negativa»
de l’absolut: «Si ell feia
dripping, jo faig undripping, despinto
les meves pròpies obres
amb aire a pressió o amb aigua
fins que pràcticament han desaparegut.
Si no m’aturo, el resultat
seria el blanc inicial...».
Aquesta era la seva síntesi: destrucció
de l’obra com en els
mandales budistes i, al mateix
temps, diàleg actiu amb la nostra
memòria visual del segle
que acabem de deixar enrere.
Els seus absoluts s’exposen al
recentment creat Vilà_espai eat
art de Banyoles. | E. CAMPS
Imatges d’arxius
domèstics
Vilà i Merino
han treballat a
partir de diferents
documents filmogràfics
cedits pels
figuerencs.

12 ÚLTIMA Accents
DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona
DdG
Agenda de la setmana
DISSABTE 5
Música
LLANÇÀ
Orquestra de Cambra A les
7 de la tarda a l’Auditori de
Llançà, concert a càrrec de l'Orquestra
de Cambra de l'Empordà.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Sant Feliu Fest Sota Zero
A les 4 de la tarda a la Casa Irla,
projecció del documental «A
proposito de Rodríguez» protagonitzat
per la formació The
New Raemon.
A les 6 de la tarda a la Casa
Irla, concert a càrrec de la cantautora
Maria Rodés.
A les 7 de la tarda a la Casa
Irla, concert de folk pop amb el
grup El Petit de Cal Eril.
A 2/4 de 10 de la nit al Teatre
Municipal actuació del grup
Me and The Bees.
A 2/4 d’11 de la nit, alTeatre
Municipal, concert de Madee.
Una de les últimes actuacions
d’aquesta històrica formació de
l’escena independent catalana
que en breu es disoldrà.
A les 12 de la nit al Chic Bar
concert amb l'actuació de La
Castanya Dj's.
OLOT
Escola de Música A les 6 de
la tarda a l’Auditori de l'Escola
Municipal de Música Xavier
Montsalvatge, segon Giraconcert,
a càrrec de diversos alumnes
pertanyents a les escoles
municipals de música gironines.
A les 6 de la tarda, nivell elemental,
i a les 8 del vespre,
grau professional o superior.
Cinema
PALAFRUGELL
The tourist A les 5 de la tarda
i a 1/4 d’11 al Teatre Municipal.
A 1/4 de 8, Poesia.
Espectacles
PORTBOU
Exili Amb motiu de la Com-
memoració de la Retirada s'organitza
l'espectacle audiovisual
Exili, pel Cor País Meu, a les 7
de la tarda a la sala municipal
La Congesta.
Teatre
GIRONA
Sopar per a dos (Si pot ser)
d’Òpera Còmica de Barcelona
A les 7 de la tarda al Teatre Municipal.
Preus: 12, 10 8 i 6 euros.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
6è Concurs de Teatre Amateur
Representació de l’obra
Miracle a la casa negra amb la
companyia Grup de Teatre Quatre
per Quatre de Granollers. Al
Teatre Auditori Municipal. Preu:
8,00 € - Abonaments de 3
obres: 18,00 €. Venda d’entrades
anticipades a l’ Oficina de
Turisme o una hora abans de
l’espectacle a la taquilla del teatre.
GIRONA
Programació estable A les
7 de la tarda, a La Planeta, representació
d’Un home amb
ulleres de pasta, la darrera creació
de Jordi Casanovas al capdavant
de la companyia Flyhard
Teatre Contemporani. Aquesta
és una obra generacional, sobre
els patiments, anhels i preocupacions
d’aquells qui superen
per poc, els trenta anys. Preu
de l’entrada, 12 euros.
Música
BUGADERIA
• Restaurants, hotels, etc.
• Bugaderia particular:
mantes, edredons, cortines,
catifes, sacs de dormir...
Donem qualitat!
M. de Déu de Montserrat, 26
Tel. 972 57 54 40 - Porqueres
DIUMENGE 6
GIRONA
Els Jardins de la Mercè A
partir de les 7 de la tarda al restaurant
Els Jardins de la Mercè,
concert a càrrec de Scott Rudd.
El novaiorquès és un habitual
de l’escena indie folk de la ciutat,
i mostra influències que
van de Pavement a Elliot Smith,
passant per Daniel Johnston i
fins als Neutral Milk Hotel.
Aquesta és la primera vegada
que gira per Europa i presenta
el seu nou àlbum, Lonely life
EP. Entrada lliure
DIARI DE GIRONA
5/02/11 SALT
El millor del hip-hop amb Tote King
La Mirona A partir de les 10 de la nit a la Sala 1 de La
Mirona de Salt, un dels artistes més reconeguts dins del panorama
del hip-hop estatal, el sevillà Tote King, presentarà
en directe els temes del seu darrer àlbum, El lado oscuro de
Gandhi. Prèviament els Matador Rockers de Terrassa oferiran
el seu potent hip-hop per escalfar l’ambient. Preu: 15 €
DIUMENGE 6 DE FEBRER
Sávats a l’Auditori de Girona
Auditori de Girona, a les 19 hores.
Paisatges de carretera i nits a la ciutat, avions i mars, recerca i pèrdua i tornem a començar. El
millor per descobrir Sávats és deixar que la seva mateixa música parli i ens convenci del seu discurs:
de vegades tan directe com el pop d'El esqueleto, i altres tan suament seductor com a «Hacia
ningún sitio». El prestigiós Paco Loco s'ha encarregat de la producció d'«Un hombre blandengue»,
el seu segon treball, que presenta a l'Auditori de Girona amb una banda de luxe formada per
7 «blandengues», la manera ideal d'assaborir aquest treball i mostrar la màquina perfectament
ajustada que és Sávats. Es tracta d’un dels grups gironins que més donen de parlar en els darrers
temps. Rock directe, salvatge, eclèctic i, tal vegada, sense etiquetes vàlides. Una barreja que, aparentment
ens fa veure des del Bunbury més energètic, o les dòcils melodies de l’indie pop, sense
perdre mai una actitud totalment rockera i, com és lògic, amb gran movilitat sobre l’escenari. L’Auditori
Palau de Congressos serà sens dubte l’escenari per celebrar el seu èxit que ja els ha fet actuar
amb bandes de prestigi com els Piano Magic, en el transcurs del festival In-Somni de l’any
passat. Preu: 6 €
BANYOLES
Trio Mozart Deloitte A partir
de les 10 de la nit a l’Auditori
de l’Ateneu de Banyoles, el
Trio Mozart Deloitte presenta el
concert Xostakòvitx a tres bandes.
Aquest conjunt de música
de cambra és actualment el resident
a l’Auditor de Banyoles.
Preu: 10 euros.
PALAFRUGELL
Centre Fraternal A les 6 de
la tarda, música en viu a la Plaça
Nova, número 4.
Cinema
LA BISBAL
La llave de Sarah 7 de la
tarda al Mundial. majors de 7
anys.
Infantil
HOSTALRIC
Espectacle familiar Rita,
la
rínxols i els 3 óssos, de la Companyia
Binixiflat. A les 6 de la
tarda al Centre Cultural Polivalent
Serafí
DILLUNS 7
Conferències
GIRONA
Crisi «De
quina crisi estem
parlant? Crisi econòmica i crisi
de civilització» a càrrec de Jordi
DIARI DE GIRONA
de Cambra, doctor en Ciències
Econòmiques per la Universitat
Autònoma de Madrid i professor
de Sociologia. 7 de la tarda,
Casa de Cultura.
Tertúlies
PALAMÓS
L’arbre de Judes De Sílvia
Soler i Guasch. Biblioteca Lluís
Barceló i Bou. 8 de la tarda.
DIMARTS 8
Diversos
PALAMÓS
Converses en anglès Tots
els dimarts a la Biblioteca Lluís
Barceló i Bou, converses en anglès
amb Gary Keleghan. Horari:
de 2/4 de 5 a 2/4 de 6 de la
tarda, Nivell bàsic. De 6 a 7 de
la tarda, Nivell avançat. Preu:
45 € totes les sessions. És necessari
inscriure’s prèviamentOrganitza:
Biblioteca Lluís Barceló
i Bou.
Llibres
10/02/11 GIRONA
Indi Gest es posa d’acord a La Mercè
Centre Cultural La Mercè A partir de les 9 de la nit, Indi
Gest presenta la representació Ara estem d'acord, estem
d'acord, una obra dirigida per Jordi Oriol i que tracta d’aquells
viatges més aparentment insignificants com el curiós
trajecte espiritual d'una pilota de futbol o l'estúpida
història d'un home fet mite. Surrealisme escènic. Preu: 5 €
GIRONA
Campus Centre de l’Escola
Universitària d’Infermeria i
Facultat de Medicina de la
UdG A 2/4 de 7 del vespre,
presentació del llibre publicat
per l’Institut Borja de Bioètica
(Universitat Ramon Llull) Entre
la vida i la mort, obra editada
pel segell universitari Documenta
Universitària que recull
els resultats de la recerca sobre
l’Estat Vegetatiu Permament.
L’acte anirà a càrrec de Núria
Terribas, Marina Geli, David Ballester
i Mònica Terribas.
DIMECRES 9
Conferències
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Aules Culturals «Història
del
Monestir de Sant Feliu a través
de l’ arqueologia» pel Sr. Lluís
Palahí i Grimal; llicenciat en his-
Accents#695
COORDINA Albert Cornellà
A/E tv.diaridegirona@epi.es
DISSENY PORTADA ADRIÀ.
tòria i investigador de la Universitat
de Girona. 6 de la yarda,
a la biblioteca del Centre
Cívic Tueda.
Infantils
CASTELL-PLATJA D’ARO
L’Hora del conte A
les 6 de
la tarda, Biblioteca Mercè Rodoreda.
Platja d’Aro. Sessió de
contes adreçada a infants a
partir de 4 anys. Informació: T
972 825 491 biblioteca@platjadaro.com
DIJOUS 10
Cinema
GIRONA
Videofòrum A les 7 de la
tarda a la Casa de Cultura, projecció
de la pel·lícula La extraña
pareja de Gene Saks.
Documental del Mes A les
8 del vespre al Centre Cívic
Santa Eugènia, una nova projecció
del cicle. Es tracta de Quimio,
un film de Pawel Lozinski
sobre què pensen, com viuen
els malalts de càncer.
DIVENDRES 11
Música
LA BISBAL D’EMPORDÀ
El Petit de Cal Eril A partir
de les 11 de la nit a la Sala Tràmit,
actuació del grup El Petit
de Cal Eril, que presentarà el
seu nou treball, Vol i dol. Tot seguit,
sessió de Bankrobber
Gang Dj's.
GIRONA
Jazz A les 8 del vespre a
l’Auditori Josep Viader. Concert
a càrrec de Jazz't sing amb Marina
Torres, veu, David Poblete,
piano i David Bayes, contrabaix
i percussió.
La Planeta A les 10 de la nit
a la Sala La Planeta, la cantautora
Ivette Nadal presentarà el
seu darrer treball A l'esquena
d'un elefant. Preu; 10 euros.
ESPONELLÀ Dissabte 5 de febrer de 2011
FESTA DE LA CANDELERA
✣ Matí, a 2/4 de 12
Ofici solemne i benedicció de candeles amb la Coral Jove i, seguidament, vermut a la plaça
✣ Tarda, a les 4
Sardanes i Ball del Tortell amb la cobla La Principal de Porqueres
VENDA DE TORTELLS I BUNYOLS A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA DURANT ELS ACTES