02 PUBLICITAT Accents DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> 1 2 2 3 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.00 6.00 - 7.30 - 9.00 - 10.35 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 4 5 5 6 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.00 - 8.30 6.15 - 10.45 4.15 - 8.35 6 7 7 8 8 6.25 - 10.45 10.15 9 4.00 - 6.15 8.25 - 10.35 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.30 3D 10 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 VERSIÓ CATALANA 4.15 - 6.15 - 8.15
LA FITXA Estats Units. 2010. Títol Original: «Devil». Gènere: Terror. Direcció: Drew Dowdle, John Erick Dowdle. Intèrprets: Chris Messina, Bojana Novakovic, Caroline Dhavernas, Logan Marshall-Green, Matt Craven, Bokeem Woodbine. Albéniz Centre, Ocine (<strong>Girona</strong>), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. EL GUIÓ ÉS L’ESTRELLA Un repartiment volgudament anònim. Una <strong>de</strong> les màximes <strong>de</strong>l nou segell <strong>de</strong> Shyamalan és reduir pressupostos contractant actors i actrius poc coneguts. En el cas <strong>de</strong> “La trampa <strong>de</strong>l Mal”, els rostres més i<strong>de</strong>ntificables són Matt Craven, etern secundari <strong>de</strong> cineastes com Tony Scott, i Bokeem Woodbine, <strong>de</strong>scobert per Spike Lee a Crooklyn i vist en títols com “La Roca”. LA FITXA Estats Units: 2009 Gènere: Documental musical. Durada: 86 min. Direcció: Tom DiCillo. Intèrprets: Johnny Depp (narrador), The Doors. Cinema Truffaut (<strong>Girona</strong>). El fracàs <strong>de</strong> La joven <strong>de</strong>l agua va provocar un tomb en la carrera <strong>de</strong> M. Night Shyamalan, palpable tant en el seu treball immediatament posterior, El inci<strong>de</strong>nte (on oferia una faceta sorprenentment violenta i corrosiva <strong>de</strong>l seu cinema), i a la controvertida Airben<strong>de</strong>r, que no ha estat el fracàs econòmic que molts li pronosticaven. PEP PRIETO Potser perquè té ganes <strong>de</strong> tornar als orígens, <strong>de</strong> recuperar una certa austeritat d’i<strong>de</strong>es i formes, el cineasta ha creat el seu propi segell <strong>de</strong> cinema fantàstic i <strong>de</strong> terror. Night Chronicles vol produir un mínim d’un film a l’any emmarcat en aquest gènere i sempre amb pressupostos molt ajustats que en permetin una ràpida rendibilitat. El pri- Només van durar cinc anys, però està clar que pocs grups han donat tant per parlar (i escoltar) com The Doors i el seu lí<strong>de</strong>r Jim Morrison. El cineasta Tom DiCillo reuneix els antics mebres <strong>de</strong> la formació per parlar d’aquella època i ens ofereix material inèdit gravat pel mateix Morrison al llarg <strong>de</strong> la seva curta i intensa existència. CARLES RIBAS L’any 1991, el cineasta Oliver Stone, obsessionat a elaborar contínuament retrats que mostressin les llums i ombres <strong>de</strong> l’Amèrica <strong>de</strong>ls anys seixanta, va realitzar The Doorsun film <strong>de</strong> ficció on es relatava l’ascens i caiguda d’un grup <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva creació a Los Angeles a mitjan anys seixanta fins la mort <strong>de</strong>l seu lí<strong>de</strong>r Jim Morrison l’any 1971. Tom DiCillo (Vivir rodando, Delirious) entra per primera vegada en el terreny <strong>de</strong>l documental amb When You’re strange, un film que intenta <strong>de</strong>- mer títol d’aquesta nova factoria és La trampa <strong>de</strong>l Mal, cinta que només ha costat 10 milions <strong>de</strong> dòlars i que ja ha multiplicat per cinc aquesta xifra en la seva distribució internacional. La trampa <strong>de</strong>l Mal, com tots els productes <strong>de</strong> les Night Chronicles, parteix d’una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>l mateix Shyamalan. I la cosa pinta bé: l’acció <strong>de</strong> la pel·lícula se situa en un únic espai, l’ascensor d’un edifici d’oficines, on s’hi que<strong>de</strong>n atrapa<strong>de</strong>s mitja dotzena <strong>de</strong> persones que no es coneixien entre elles. Els protagonistes, al principi, s’ho agafen amb humor, seguint els consells <strong>de</strong>l responsable <strong>de</strong> seguretat <strong>de</strong> l’edifici, que es comunica amb ells a través <strong>de</strong>l telèfon d’emergències <strong>de</strong> l’ascensor. Però aviat comença un joc <strong>de</strong> tensions i <strong>de</strong>sconfiances que els portarà al llindar <strong>de</strong> la bogeria. El motiu no pot ser més in- Accents <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 CINEMA 03 «LA TRAMPA DEL MAL» DREW DOWDLE I JOHN ERICK DOWDLE DIRIGEIXEN EL PRIMER TÍTOL DEL NOU SEGELL CREAT PER M. NIGHT SHYAMALAN PER APADRINAR FILMS DE TERROR BARATS PERÒ ENGINYOSOS. L’ascensor <strong>de</strong> l’infern «WHEN YOU’RE STRANGE» TOM DICILLO ELABORA UN PROFUND RELAT AL VOLTANT D’UN DELS GRUP MÉS MÍTICS DE LA HISTÒRIA I DE L’ÈPOCA EN LA QUAL VAN VIURE Quan érem joves DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA quietant: resulta que un d’ells és ni més ni menys que l’encarnació <strong>de</strong>l Diable. Un argument, en <strong>de</strong>finitiva, que recorda algunes sèries B <strong>de</strong>ls anys 70 i 80, sobretot la oblidada (i molt reivindicable) Vacío <strong>de</strong> Carl Schenkel. Dirigida per Drew Dowdle i John Erick Dowdle, artífexs <strong>de</strong>l «remake» <strong>de</strong> la aclamada i terrorífica REC, Quarantine, La trampa <strong>de</strong>l Mal té entre els seus al·licients les complexitats <strong>de</strong> rodar en un espai tan reduït i, per <strong>de</strong>scomptat, la <strong>de</strong>puració formal amb què està filmada, que ha portat els seus responsables a no allargar el metratge més enllà <strong>de</strong>ls 80 minuts. Els seus protagonistes són els actors Chris Messina, Bojana Novakovic, Caroline Dhavernas, Logan Marshall-Green, Geoffrey Arend, Jacob Vargas, Matt Craven i Bokeem Woodbine. fugir els tòpics <strong>de</strong> les biografies corrents per centrar-se a aprofundir en els «coms» i els «perquès» <strong>de</strong> l’èxit d’un grup i la seva auto<strong>de</strong>strucció. Més alineada, en aquest aspecte, a excel·lents documentals com el que Julien Temple va realitzar a Joe Strummer: vida y muerte <strong>de</strong> un cantante(2007), Di- Cillo utilitza material visual <strong>de</strong> l’època per ubicar l’espectador en els temps convulsos en què visqueren una <strong>de</strong> les grans llegen<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la música rock, The Doors i en els enregistraments que va realitzar el mateix Jim Morrison al llarg <strong>de</strong>ls cinc anys d’existència <strong>de</strong>l grup. El film, a més, compta amb l’al·licient, a banda <strong>de</strong> reunir <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molts anys els antics membres <strong>de</strong> la formació –el teclista Ray Manzarek, el guitarrista Robby Krieger i el batería John Densmore-, d’escoltar la veu narradora <strong>de</strong> Johnny Depp, el qual no va dubtar ni un instant a l’hora <strong>de</strong> col·laborar en un projecte que girava al voltant d’un <strong>de</strong>ls seus grups <strong>de</strong> referència.
Change language