04 CINEMA Accents DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> OBRA MESTRA MOLT BONA BONA INTERESSANT REGULAR DOLENTA CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA Cartellera LA PROGRAMACIÓ DELS CINEMES DE GIRONA ÉS A LA PÀGINA 55 DdG ¿COMO SABES SI...? Estats Units. 2010. Durada: 116min. Títol original: «How do you know». Direcció i guió: James L. Brooks. Intèrprets: Reese Witherspoon, Paul Rudd, Owen Wilson, Jack Nicholson, Kathryn Hahn. Ocine (<strong>Girona</strong>), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Cineasta <strong>de</strong>sigual però summament interessant, James L. Brooks acostuma a convertir les seves comèdies romàntiques en cròniques gens convencionals <strong>de</strong> l’enamorament tardà, <strong>de</strong>ls imprevisibles girs narratius <strong>de</strong> les relacions humanes i, sobretot, <strong>de</strong> la dimensió tragicòmica implícita en qualsevol història d’amor. És millor guionista que director (Mejor imposible, per exemple, funciona gràcies a la brillantor <strong>de</strong> les paraules, mai per la solvència <strong>de</strong> les imatges), però el seu cinema sempre té al·licients, com si estigués dotat d’una misteriosa empatia que el fa digerible més enllà <strong>de</strong> les funcionalitats cinematogràfiques. Almenys fins ara. ¿Como sabes si...?, que entronca amb els seus anteriors treballs en el que es refereix a la radiografia irònica <strong>de</strong>ls vaivens amorosos, és un autèntic <strong>de</strong>spropòsit perquè, aquí més que mai, el divorci entre concepte i forma es manifesta fins a extrems impensables. És a dir, que hi ha bones i<strong>de</strong>es, algun diàleg espurnejant i, malgrat tot, un intent <strong>de</strong> reflexió generacional, però és tanta l’agonia escènica, tan <strong>de</strong>safortunada la narrativa, que per primera vegada en la filmografia <strong>de</strong> Brooks s’acaba <strong>de</strong>manant l’hora. La dislèxia <strong>de</strong>l guió porta el director a confondre contrapunt amb arbitrarietat (el personatge <strong>de</strong>l pare, interpretat per un <strong>de</strong>sganat Jack Nicholson, és molt significatiu en aquest sentit) i tampoc no hi ajuda gaire que el pes dramàtic recaigui sobre una actriu, Reese Whiterspoon, que es comporta ben bé com si estigués en un <strong>de</strong>ls seus (insulsos) vehicles <strong>de</strong> lluïment. Contradient els anteriors films <strong>de</strong> Brooks, els millors personatges <strong>de</strong> la funció acaben sent els masculins, en particular un Paul Rudd que fa creïble el paper més <strong>de</strong>sagraït que li ha tocat interpretar. Però ni la música <strong>de</strong> Hans Zimmer ni ocasionals fugues a l’enginy (el porter i la seva funció <strong>de</strong>miúrgica) redimeixen dues hores <strong>de</strong> dispersió que converteixen l’anterior pitjor treball <strong>de</strong>l director, Spanglish, en pràcticament una obra mestra. PEP PRIETO MIL CRETINS España. 2010. Durada: 111min. Direcció: Ventura Pons. Guió: Ventura Pons, basado en els relats <strong>de</strong> Quim Monzó. Música: Carles Cases. Fotografia: Joan Minguell. Montatge: Pere Abadal. Intèrprets: Edu Soto, Joan Crosas, Santi Millán, Marc Clotet, Jordi Bosch, Joan Borràs, Carme Molina, Roger Príncep, Clara Segura. Albéniz Centre (<strong>Girona</strong>), Catcines (Figueres). Mil cretins constitueix la cita anual amb Ventura Pons, el veterà director que sol mostrar amb solvència les misèries <strong>de</strong> la contemporaneïtat en clau barcelonina. I torna adaptant quinze contes <strong>de</strong> diversos llibres <strong>de</strong> Quim Monzó, tal com va fer en El perquè <strong>de</strong> tot plegat (1995). A diferència <strong>de</strong> l'anterior encontre, la pantalla només aconsegueix transmetre en compta<strong>de</strong>s ocasions la mordacitat i l'estil propi d’aquest escriptor català. Encara que no conegui els textos originals, es fa evi<strong>de</strong>nt a l'espectador que l'adaptació cinematogràfica d'aquests resulta fallida. Algunes històries funcionen aïlladament: la <strong>de</strong> l'escriptor novell, versus l'escriptor consagrat; la <strong>de</strong> la dona abandonada, o la que tanca amb tota crueltat i humor negre la pel·lícula. Agrupa<strong>de</strong>s les històries en tres parts, la central, una revisió <strong>de</strong> relats clàssics <strong>de</strong> la cultura occi<strong>de</strong>ntal, es converteix en un experiment avorrit, que juga amb l'estètica <strong>de</strong>l cinema mut i que, a la fi, resulta una pobra paròdia televisiva. Incoherent i <strong>de</strong>sigual producte, malgrat comptar amb actors <strong>de</strong> diverses generacions <strong>de</strong> l’star system audiovisual català. HONORATO J. RUIZ RED EUA. 2010. Durada: 111min. Direcció: Robert Schwentke. Guió: Jon Hoeber y Erich Hoeber, basado en la novela gráfica <strong>de</strong> Warren Ellis y Cully Hamner. Música: Christophe Beck. Fotografia: Florian Ballhaus. Montatge: Thom Noble. Intèrprets: Bruce Willis, John Malkovich, Mary-Louise Parker, Morgan Freeman, Richard Dreyfuss. Albèniz Centre, Ocine (<strong>Girona</strong>), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Per <strong>de</strong>scomptat, una cosa està clara, els guionistes han trobat tot un mina en els còmics per fer pel·lícules d'acció. RED és un altre clar exemple d'aquesta tendència. Schwentke porta a la pantalla als personatges <strong>de</strong> Warren Ellis, uns agents especials que, a un pas <strong>de</strong> la jubilació, es veuen obligats a tornar al'acció. Molta pirotècnia, molta acció, bons actors i, en conjunt, un film que és al cinema el que el menjar ràpid a la gastronomia, un producte que es consumeix amb la mateixa facilitat amb la qual s'oblida. Té un parell <strong>de</strong> moments divertits, però es podien haver explotat més certes situacions i el vis còmica <strong>de</strong> l'elenc actoral. Ara bé, entreté i no <strong>de</strong>ixa gust dolent <strong>de</strong> boca. JUAN LACASA
<strong>Girona</strong> 8.30 10.45 CATALÀ Platja d’Aro 6.15 8.30 10.45 <strong>Girona</strong> 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 <strong>Girona</strong> 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* <strong>Girona</strong> 8.15 10.30 Platja d’Aro 4.00 6.10 <strong>Girona</strong> 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15* Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 Accents <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 www.ocine.es GIRONA • PLATJA D’ARO <strong>Girona</strong> 8.30 10.45 CATALÀ <strong>Girona</strong> 5.00 7.30 10.15 0.30* Platja d’Aro 8.30 10.45 * Sessions golfes només els divendres i els dissabtes <strong>Girona</strong> 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30* Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 PUBLICITAT 05 <strong>Girona</strong> 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 <strong>Girona</strong> 4.00 6.15 <strong>Girona</strong> 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40* Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30 <strong>Girona</strong> 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30* Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entra<strong>de</strong>s per Internet: www.ocine.es 33DD
Change language