La Cambra de Girona alerta que la crisi financera ... - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

2ECONOMIA I EMPRESA Pedro Nueno Professor de l’IESE i consultor. Pedro Nueno posseeix gairebé trenta anys d'experiència com a consultor i analista del sector de l’automòbil. És professor de l’IESE-Universitat de Navarra i va rebre l'encàrrec del Ministeri d'Indústria per elaborar –a principis d'aquesta dècada– el Llibre Blanc de l’Automoció, un ampli anàlisi sobre el futur dels fabricants a Espanya. «La indústria de l’automoció, a diferència de l’alimentària, és un sector mal gestionat» José Luis Zaragozá GIRONA P La indústria de l'automòbil preveu passar una bona temporada al ralentí. Paral·lelament a la crisi del sistema financer, els tres grans de Detroit (General Motors, Ford i Chrysler) busquen un pla de rescat del Govern dels EUA per evitar, diuen, una possible bancarrota. Què passarà en les filials europees si no solucionen els seus problemes de liquiditat? R No seria una bona notícia si General Motors fes fallida, tot i que també s'ha de tenir en compte que no desapareixerà perquè els seus actius se'ls repartirien altres. Sigui com sigui, ho passarien malament les seves filials europees. Sempre quedaran grans inversors com els Kerkorian, Buffet o Sorus de torn que entrarien amb la part més petita i rendible dels seus actius. En qualsevol cas, si alguna de les grans corporacions nord-americanes anés a la bancarrota el Govern dels Estats Units hauria de fer-se càrrec dels compromisos socials amb els treballadors i deutes amb proveïdors. P Per què l'automòbil ha arribat a aquesta situació? Pensa que les ajudes públiques distorsionen el mercat i la competència? R És una indústria tremendament important en les economies de tot el món. La seva cadena de valors s'estén a les empreses de components, logística, assegurances, financeres o de recanvis, entre d'altres. A més, és un dels sectors productius que més aprofita les inversions en R+D. Les seves màquines i robots són dels més avançats en la indústria. Per tant, si la de l'automòbil fa fallida succeirà el mateix amb gran part de la indústria. El consum ha cai- Pedro Nueno considera que a Espanya no sobren plantes de fabricació. gut, per tant les vendes de l'automòbil també. Així, la producció ha d’aturar-se. Com que hi ha riscos grans és normal que els governs hagin d’anar al rescat perquè estan en joc milers de llocs de treball. Cal entendre els plans de rescat. La industria de l'automòbil, a diferència d'altres grans negocis com l’alimentari, per exemple, és un sector mal gestionat. Si es mira el valor generat per als seus accionistes, en comparació amb les seves xifres de facturació, és ridícul. P Són competitives les fàbri- ques d'automòbils implantades a Espanya, entre aquestes Ford? R És una indústria molt viable. Els costos de produir a Espanya són baixos respecte els d’Europa, la seva productivitat i qualitat, perfectes. També ajuda la flexibilitat laboral i els convenis són exemplars. Es pot dir que és un país qualificat per fabricar cotxes. El problema és que no tenim centres de decisió aquí. P Les decisions es prenen des dels seus quarters generals als Estats Units, França o Alemanya. R És clar. Els vehicles que fabri- quem a Espanya es venen també fora del país i podríem preguntarnos si els preus de transferència d'aquests cotxes a les comercials que están fora són adequats, o potser queda algun marge que no reverteix al país on està implantada la fàbrica. A més, com portem components de les empreses matrius caldria preguntar-se si aquests ingressos són els que corresponen o els marges es queden en algun lloc. Dit d’una altra for- ma, la indústria espanyola podria estar subvencionant la casa matriu. P Sobren plantes de producció a Espanya? R No. En el món sí i a Europa potser alguna. Les marques s'enganyen i no és el sector que tingui precisament la millor gestió. P R Per què? Només s’ha d’observar el valor que generen als accionistes. Per al que facturen són xifres ridícules. Les seves estructures de balanços no estan bé. Utilitzen un poder brutal sobre la cadena de valor: proveïdors i distribuïdors. No estan bé si es compara amb l'alimentació, amb multinacionals com Nestlé, Unilever, Kraft, entre d'altres, que sí estan bé. Generen valor i llocs de treball. Mentrestant, el sector de l'automòbil co- DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona ANIOL RESCLOSA lla i després ofega. Després va malament. Poden anar a la fallida i diuen llavors que necessiten un pla de rescat per sortir d'aquesta situació tan complexa. P Espanya és un país perifèric dins de la Unió Europea i les seves infraestructures són poc adients, sobretot les terrestres, per exportar en el Vell Continent. Suposa això molt desavantatge davant de competidors emergents com els països de l'Est? R Suposa una clar desavantatge el problema logístic. Una cosa que és atribuïble al Ministeri de Foment. No hi ha altres culpables. Es ve repetint any rere any. Com que hi ha crisi diuen que faran més obra pública, però això no passa en realitat. Totes les connexions de ferrocarril, dels ports, així com les intermodals tampoc estan resoltes a Espanya. Hi ha avenços, però escassos. P Quins altres punts febles tenen les plantes espanyoles? R L'absentisme laboral. És un as- pecte que els fabricants han tret a la llum en els últims anys. En qualsevol cas, cal solucionar les escasses infraestructures perquè aquest dèficit augmenta els costos de les marques a Espanya. P R Fa falta més flexibilitat laboral? Ja existeix. Espanya és un país ben posicionat en aquest aspec- te. P Preveu noves regulacions d’o- cupació en les fàbriques espanyoles en els propers mesos? R Són necessaris. Són productes que no es poden col·locar en existències, ja que el consumidor vol productes diferenciats. Quan un consumidor compra un model el vol amb determinades característiques. Això té un cost i per això no es poden posar en «stock» molt de temps. Si el mercat cau cal deixar de produir vehícles.
Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA 3 Estudien que els prejubilats per ERO compatibilitzin un lloc de treball amb els ajuts El Govern considera que aquesta mesura evitaria la reducció del nombre de cotitzants i desincentivaria els expedients d’ocupació MADRID | OTR PRESS/DdG Que els treballadors prejubilats a partir d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) puguin percebre la renda compensatòria mentre desenvolupen una ocupació. Aquesta ha estat la proposta del secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, qui va assegurar que amb aquesta mesura, l’Executiu pretén no reduir el nombre de cotitzants i desincentivar el recurs de les empreses als ERO. Segons la proposta de Granado que els prejubilats per una regulació d’ocupació compaginin ocupació i ajudes, els ERO’s que realitzin les empreses hauran de seguir a Telefónica, que ja va aplicar aquesta solució en la seva regulació d’ocupació. Concretament, en el seu ERO, Telefónica es va comprometre a pagar plans de recol·locació, formació i reinserció per ajudar als treballadors afectats per l’ERO a trobar un lloc de treball, dins de la pròpia empresa o fora d’ella. A la vegada, Telefónica es farà càrrec de les rendes compensatòries fins que els afectats compleixin els 65 anys, l’edat de jubilació il·legal. En la línia del ministre de Treball, Celestino Corbacho, Granado va insistir que els prejubilats no haurien d’engrandir les llistes de la desocupació. La proposta de Granado és que formin «part del registre de demandants de millora d’ocupació», ja que n’hi ha molts que compten ja amb rendes indemnizatòries suficients», va declarar fa uns dies després de la seva intervenció a la Comissió de Pressupostos del Senat. Octavio Granado, en una imatge d’arxiu. També als ERO’s es va referir la secretària general d’Ocupació, Maravillas Rojo, qui va assegurar que el Govern s’està plantejant modificar la legislació relativa als expedients de regulació d’ocupació per permetre als prejubilats accedir a nous llocs de treball, entre moltes altres qüestions. En aquest sentit, Rojo va donar suport a Granado afirmant que seria «oportú» fer compatible les dues situacions i que aquesta opció ja té partidaris entre els agents socials. No obstant això, va reconèixer que aquesta proposta planteja certes dificultats, ja que és una mesura que hauria d’afectar «a tots els prejubilats». Així, la responsable d’Ocupació va explicar que fer compatible l’accés a un nou ocupació amb el cobrament del subsidi públic per desocupació és una de les «qüestions de fons» que plantegen més dificultats a l’hora d’abordar la regulació en aquest sentit. En qualsevol cas, Rojo va con- EFE siderar, de la mateixa manera que Granado, que d’aquesta manera es «desincentivarien» els ERO’s en les empreses al permetre a un empleat passar a treballar «per a la competència» per menor salari, a l’estar percebent una cotització per part de l’empresa que el va prejubilar. D’altra banda, Octavio Granado va avançar que la liquidació d’ingressos de cotitzacions socials d’empreses i treballadors seran entre 3.500 i 4.000 milions d’euros superior al pressupostat per a 2008 i un 3% superior a la liquidació de 2007. No obstant això, el secretari d’estat també va assenyalar que les previsions per a 2009 són «pessimistes» a l’espera d’un «decreixement de l’afiliació» Així mateix va avançar que preveu disposar d’un esborrany de projecte de Llei per crear l’agència única de la Seguretat Social a finals d’any, de manera que la seva redacció entri en les Corts Generals en el pròxim període de sessions. DADES, MENTIDES I CINTES DE VÍDEO Francisco Muro de Iscar francisco.muro@planalfa.es L’ avantatge de les notícies econòmiques avui és que la que coneixem en aquest moment és sempre millor que la que ens ha d’arribar. Cadascú es consola com pot. Segons Le Monde, a la crisi financera l’ha seguit la crisi econòmica que és on estem ara, i a aquests dos la seguirà la crisi social, amb el creixement del nombre de desocupats, els possibles problemes d’una immigració sense l’aixopluc familiar d’altres treballadors, i, després, la crisi política. Alguns alts directius alerten que la profunditat de la depressió econòmica i la consegüent crisi social poden tenir molt greus conseqüències amb vagues i mobilitzacions socials que poden acabar en conflictes violents. I d’aquí a la crisi política dels qui han ocultat la gravetat de la situació per raons partidistes, no saben gestionar la crisi ni són capaços de transmetre confiança a penes hi ha un pas. Vaig assistir a un sopar on havia petits i mitjans empresaris, la majoria amb vocació d’internacionalització, i representants de la gran banca i del Govern. Un dels objectius era «Hem entrat en recessió i no veiem que partits, líders polítics sindicats i patronal busquin solucions, controlin excessos i ofereixin confiança» debatre sobre la crisi i donar l’oportunitat a tots d’oferir/trobar un llamp de llum en un fosc horitzó. La conclusió va ser la contrària: estem malament, però és previsible que estiguem molt pitjor. No només es creu que les ajudes a les pimes, que són les que creen ga- irebé la totalitat de l’ocupació, no arriben o arribaran molt tard, sinó que els diners de tots que el Govern ha alliberat perquè els bancs els prestin no arriba a ciutadans ni a empresaris. Són pocs els que s’atreveixen a anar a un banc per demanar un crèdit o una hipoteca, però quan van es troben que la finestreta està tancada excepte per a aquells que no ofereixen ni el més mínim risc. A la «bombolla immobiliària» l’està seguint l’automobilística. El mercat ha caigut un 50 per cent i això no afecta només els fabricants; també els concessionaris i a les empreses auxiliars. Milers de llocs de treball en greu perill. Després de fabricar més automòbils dels que es podien vendre, de forçar als concessionaris a quedar-se amb més unitats, ara no hi ha prou espai on guardar els estocs. Però en aquesta «crisi multimèdia», alguns estan aprofitant per fer la seva reconversió encoberta. Molts acomiadaments tenen causes objectivament falses. Empreses que han guanyat milers de milions fins fa molt poc s’estan fent un vestit a mida aprofitant la crisi. A la Borsa, en caiguda lliure, alguns treballen les seves grans fortunes futures. Els sindicats, almenys aquí, a Espanya, miren cap a una altra banda i els petits i mitjans empresaris, els primers que pateixen la morositat, no poden fer front als seus pagaments. Hem entrat en recessió i no veiem que partits, líders polítics, sindicats i patronal estiguin asseguts a la taula buscant solucions, controlant excessos i oferint confiança. Aquesta pel·lícula no promet un bon final.
Page 1: PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERI
Page 5 and 6: Diari de Girona | DISSABTE, 6 DE DE

La Cambra de Girona alerta que la crisi financera ... - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?