Preus relatius i distribució de l'excedent - Inici

Preus relatius i distribució de
l’excedent

La reproducció de l’economia
mitjançant el mercat
• Els preus relatius representen la relació entre el
valors dels diferents productes que fan possible
establir condicions estables d’intercanvi.
• Quan el mercat esdevé la forma principal de
garantir la coordinació del conjunt de processos
productius els preus juguen el paper de distribuir
el producte entre les seves destinacions.

La reproducció en una economia
de reproducció simple
• La forma més senzilla que pot adoptar una
economia és la que comporta simplement una
reproducció estricta dels elements del procés de
producció:
– el consum necessari
– el conjunt de mitjans de producció que cal
utilitzar per produir-lo.

La reproducció simple
• El sistema que hem estudiat en termes físics per
analitzar un sistema que permet únicament la
reproducció simple era:
100 g + 75 c +75 l → 750 g
450 g + 75 c +25 l → 250 c
• La reproducció implicava destinar 200 g i 100 c
als 100 treballadors, 100 g al sector productor
de gra, 450 g al del carbó, 75 c al sector del gra
i 75 c al sector del carbó.

10 0 g
200 g
G rr aa
450 g
75 c
C aa rr bb óó
C onsum 1 00 c
Consum
7 5 c

• Si considerem el consum necessari com una
quantitat fixa podem integrar les quantitats
corresponents en els fluxos de productes que
permeten la reproducció de les condicions
materials de la producció.
• El flux de productes a cada sector estarà format
pels que es necessiten per a la reproducció dels
mitjans de producció i per al consum dels
treballadors del sector.

• Per exemple, el sector del gra ha de rebre 100 g
com a mitjà de producció. També, però, compta
amb 75 treballadors que consumeixen 2 g cada
un, en total 150 g . Així doncs el sector
necessita un total de 250 g.
• El mateix sector utilitza també 75 c com a mitjà
de producció i els seus treballadors
consumeixen 75 c. El sector necessita, doncs,
un total de 150 c.

• En el cas del sector del carbó, les quantitats
corresponents seran :
– 450 g com a mitjà de producció i 50 g en tant
que consum necessari. En total 500 g.
– 75 c com a mitjà de producció i 25 c per al
consum necessari. En total 100 c.

Representació del treball en
forma implícita
• Incorporar a la utilització de mitjans de
producció les quantitats de béns idèntics que
formen el consum equival a representar el
treball en forma implícita, amb la qual cosa el
sistema apareix en una forma més compacta:
250 g + 150 c → 750 g
500 g + 100 c → 250 c

250 g
500 g
Grra Carrbó
150 c
100 c

• Els fluxos que apareixen a la gràfica anterior són
els que cal assegurar per tal que el sistema
pugui reproduir-se.
• El sector del gra necessita 150 unitats de carbó
que ell no produeix.
• En canvi, de les 750 unitats de gra que produeix
només en necessita 250.
• El sector del carbó necessita 500 unitats de gra
que no produeix.
• Tanmateix només necessita 100 c de les 250 c
que produeix.

• Una possibilitat és que tots dos sectors
intercanviïn les quantitats que necessiten
recíprocament:
– El sector de gra cedirà 500 g i rebrà 150 c.
– El sector del carbó cedirà 150 c i rebrà 500 g.
• Això significarà en termes de valor que 500 g
equivalen a 150 c.
• Per tant, que el preu relatiu del carbó en termes
de gra és 500/150, o sigui 10/3.

Pcg
=
10
=
3
3,
33...
• Aquesta expressió representa el preu relatiu del
carbó en termes de gra i significa que la
proporció entre gra i carbó en els intercanvis ha
de ser de 10 unitats de gra per 3 unitats de
carbó.
• Una expressió numèricament diferent però amb
el mateix sentit econòmic seria el preu relatiu del
gra en termes del carbó:
Pgc
=
3
=
10
0,
3

Ingressos i costos (1)
• La coordinació mitjançant l’intercanvi implica
que la relació entre la producció i l’assignació
del producte a les seves destinacions es faci a
través del mercat.
• Això vol dir que cada sector ha de vendre la
seva producció i amb l’ingrés que rep cobrir els
costos que comporta la compra dels inputs per a
la producció en el proper període.

Ingressos i costos (2)
• Ingressos i costos són l’expressió en diner del
valor dels inputs.
• En la mesura que hem expressat el treball en
forma implícita, els costos incorporen les
compres de mitjans de producció i el consum
necessari (la participació del treball en el
producte net).
• En la situació que considerem no hi ha excedent
i per tant els costos han de ser necessàriament
iguals als ingressos.

Ingressos i costos (3)
• Si expressem les condicions de la producció en
termes d’ingressos i costos podrem verificar que
l’expressió en diner del valor dels inputs és igual
a la del producte en cada sector.
• Cal, però, definir una unitat monetària que
permeti expressar d’una manera homogènia el
valor dels inputs.

Ingressos i costos (4)
• Si el preu relatiu del carbó en termes de gra és
10/3, podem prendre com a mesura del valor la
unitat de gra i llavors el preu absolut del gra es 1
i el del carbó 10/3.
• També podem suposar que existeix una unitat
monetària independent, l’euro ( €), que té el
mateix valor que una unitat de gra. Llavors
expressarem tots els valors en aquesta unitat.

Ingressos i costos (5)
• Els ingressos en el sector del gra seran:
750 g × p g = 750 × 1 € = 750 €
• Els costos:
250 g × p g + 150 c × p c = 250 €+ 150 ×10/3 €=
250 €+ 1500/3 €= 250 €+ 500 €= 750 €
• Els ingressos i els costos són iguals, com
correspon a la situació física del sistema
productiu.

Ingressos i costos (6)
• Els ingressos en el sector del carbó seran:
250 c × p c = 250 × 10/3 € = 2500/3 €
• Els costos:
500 g × p g + 100 c × p c = 500 €+ 100 ×10/3 €=
500 €+ 1000/3 €= 1500/3 €+ 1000/3 €=
2500/3 €
• Els ingressos i els costos també són iguals,
perquè la producció és estrictament igual a les
utilitzacions.

Ofertes i demandes recíproques (1)
• L’exemple que hem fet servir no fa palès el
paper fonamental que juga el mercat en el
intercanvis.
• Efectivament els preus relatius s'obtenien
comparant directament el que sobrava a un
sector amb el que necessitava l’altre.
• En la mesura que ens trobem en una situació de
reproducció estricta no podia ser d’una altra
manera.

Ofertes i demandes recíproques (2)
• Tanmateix, encara que es tracti d’un sistema en
reproducció estricta, la forma en què hem trobat
els preus relatius només es pot plantejar en el
cas que l’economia està formada per dos
sectors.
• Si el nombre de sectors és més gran els preus
relatius no es poden obtenir comparant
directament el que sobra a un sector amb el que
necessita qualsevol altre.
• En aquest cas i en general, cal que els preus
equiparin el valor del que el sector produeix amb
el que necessita.

Un exemple amb tres sectors (1)
• Suposem el següent sistema econòmic que està
format per tres sectors que produeixen gra,
carbó i ferro:
250 g + 150 c + 50 f → 900 g
500 g + 100 c + 100 f → 300 c
150 g + 50 c + 50 f → 200 f
• Podem comprovar que les utilitzacions
equivalen a les produccions i que, per tant, és
capaç de reproduir-se.

Un exemple amb tres sectors (2)
• El sector del gra necessita 150 c i 50 f que ha
de canviar per les 650 unitats de gra que no
necessita.
• El sector del carbó necessita 250 g i 100 f que
ha de canviar per les 200 unitats de carbó de
què pot disposar un cop coberta la reposició.
• El sector del ferro necessita 150 g i 50 c que ha
de canviar per les 150 unitats de ferro que no
necessita.

Un exemple amb tres sectors (3)
• La comparació directa no ens permet arribar a
una solució. No sabem com repartir la quantitat
de producte que no es necessita en cada sector
entre els altres sectors.
• Cal determinar uns preus relatius que facin
possible que cada sector pugui pagar amb els
ingressos de la venda del seu producte el
conjunt de costos de producció.

Un exemple amb tres sectors (4)
• Si suposem que el preu del gra és 1, caldrà
determinar els preus del carbó i del ferro perquè
sigui possible la reproducció.
• Les següents equacions permeten trobar la
solució:
250 + 150 × p c + 50 × p f = 900
500 + 100 × p c + 100 × p f = 300 × p c
150 + 50 × p c + 50 × p f = 200 × p f

Els preus en la reproducció simple
(1)
• Els preus que permeten la reproducció en el
sistema anterior són:
p g=1; p c= 3,6; p f= 2,2.
• Si substituïm el preus en el sistema anterior per
aquests preus podem comprovar que els
ingressos són iguals als costos.

Costos
250 + (150 × 3,6) + (50 × 2,2) = 900
500 + (100 × 3,6) + (100 × 2,2) = 300 × 3,6
150 + ( 50 × 3,6) + (50 × 2,2) = 200 × 2,2
Costos
Ingressos
Ingressos
250 + 540 + 110 = 900
500 + 360 + 220 = 1080
150 + 180 + 110 = 440

• Si mirem ara els intercanvis entre sectors
veurem que no són equivalents: per exemple,
el sector del gra ven un valor de 150 unitats
monetàries al sector del ferro i compra només
un valor de 110 unitats monetàries del
producte d’aquest sector.
• En canvi en el cas dels intercanvis amb el
sector del carbó la diferència de valor
afavoreix aquest últim.

Els preus en la reproducció simple
(2)
• Si no existeix una coordinació conscient del
conjunt de sectors qualsevol sistema productiu
necessita un mercat i un mitjà de canvi, el diner,
per fer compatibles les interrelacions
productives amb les diferències entre els fluxos
de valors entre sectors.
• La manera més general de plantejar el
problema, fins i tot en el cas de dos sectors, és
plantejar els preus des del punt de vista de la
necessària igualtat entre ingressos i costos.

Els preus en la reproducció simple
(3)
• Amb les dades del sistema que hem analitzat la
solució per obtenir el preu del carbó en termes
de gra seria:
Costos Ingressos
G 250 + 150 × p c = 750
C 500 + 100 × p c = 250 × p c
• Qualsevol de les dues equacions ens permet
obtenir el preu relatiu del carbó, que òbviament
és 10/3.

Els preus en la reproducció simple
(4)
• Les condicions de la reproducció simple són
difícilment compatibles amb una coordinació a
través del mercat.
• Efectivament, la formació dels preus d’una
forma espontània comporta errors que una
economia amb un conjunt d’assignacions tan
rígides no pot suportar.

Els preus en la reproducció
amb excedent (1)
• Veurem ara com es planteja la coordinació d’un
sistema productiu capaç de produir un excedent
a través de l’intercanvi.
• En la reproducció simple la funció del sistema
de preus era assegurar la única distribució de la
producció possible.

Els preus en la reproducció
amb excedent (2)
• En aparèixer un excedent és clar que altres
distribucions de la producció es poden
considerar.
• Efectivament, el producte net en la situació
anterior era equivalent al consum necessari que
s’integrava en el conjunt de destinacions de cada
producte als sectors.
• Ara, però, l’excedent no té una assignació
predeterminada ja que per definició no entra a la
reproducció.

Els preus en la reproducció
amb excedent (3)
• El sistema amb excedent que hem fet servir
per analitzar la reproducció amb excedent és
el següent:
100 g + 75 c + 75 l → 1250 g
450 g + 75 c + 25 l → 250 c
• Aquest sistema amb el treball plantejat en
forma implícita esdevé:
250 g + 150 c → 1250 g
500 g + 100 c → 250 c

Els preus en la reproducció
amb excedent (4)
• El sistema té els mateixos requeriments en
termes de mitjans de producció i consum
necessari que el sistema en situació de
reproducció simple.
• Així doncs, els preus que feien possible la
reproducció en el sistema anterior jugaran el
mateix paper:
p g =1; p c =10/3

Els preus en la reproducció
amb excedent (5)
• En la taula següent tenim els ingressos i els
costos dels dos sectors amb el sistema de preus
anterior:
Sectors
Gra
Carbó
Ingressos
1250
2500/3
Costos
750
2500/3
Excedent
500
-

Assignació de l’excedent al
sector del gra
• Amb aquest sistema de preus tot l’excedent en
valor queda en poder del sector del gra, la qual
cosa significa que pot disposar de l’excedent
físic perquè l'excés de valor dels ingressos
sobre els costos és igual al valor de l’excedent.
• El sector del carbó pot cobrir estrictament els
seus costos de producció com a la situació
anterior.

Assignació de l’excedent al
sector del carbó
• Suposem que els productors de carbó no es
conformen amb la situació anterior i reclamen
tota la producció de gra que no té una
assignació forçosa en el sector del gra, a canvi
del carbó que cedeixen. El preu del carbó seria
llavors:
( 500 +
500)
150
=
1000
150
=
20
3
=
6,
66

Gra
L’apropiació de l’excedent pel
sector del carbó
• En la taula següent tenim els ingressos i els
costos dels dos sectors amb el sistema de preus
anterior:
Carbó
Ingressos
1250
250 ×20/3=
5000/3
Costos
250+ 150×20/3=
1000
500 + 100 ×20/3=
1500/3+2000/3=
3500/3
Excedent
-
1500/3=
500

Assignació de l’excedent al
sector del carbó
• Amb aquest sistema de preus tot l’excedent en
valor queda en poder del sector del carbó, la
qual cosa significa que pot disposar de
l’excedent físic perquè l'excés de valor dels
ingressos sobre els costos és igual al valor de
l’excedent.
• El sector del gra pot cobrir estrictament els seus
costos de producció.

Comparació de les dues situacions
• Des del punt de vista de la reproducció del
sistema productiu les dues situacions anteriors
són possibles perquè en totes dues es
cobreixen els requeriments mínims de la
reproducció.
• Tanmateix, en una economia capitalista cap dels
dos sistemes de preus és satisfactori perquè no
és coherent amb la forma que té el control social
de la producció.

Les condicions de la producció
en una economia capitalista (1)
• En una economia capitalista l’inici de qualsevol
activitat productiva depèn d’un capital diner que
permet comprar els mitjans de producció i la
força de treball.
• Un cop completat el cicle productiu el capital
invertit en els elements de la producció es
recupera en vendre el producte.
• El capital que es recupera és superior al que
s’ha invertit i la diferència és el benefici, la
quantitat que ens apareixia com un excedent en
valor.

Les condicions de la producció
en una economia capitalista (2)
• Un cop recuperat el capital invertit en forma de
capital diner, el propietari podrà invertir-lo de la
forma que prefereixi.
• L’eficàcia del procés de producció capitalista es
mesura pel volum del benefici comparat amb el
capital invertit, es a dir el tipus de benefici.
• Per tant una situació en la que un sector no pot
apropiar-se de l’excedent en valor no és viable
en una economia capitalista.

El sistemes de preus
compatibles amb la reproducció
• Cap de les dues alternatives de preus que hem
vist poden ser estables en una economia
capitalista.
• Totes dues marquen, a més, els límits dels
sistemes de preus compatibles amb la
reproducció de l’economia.
• Tanmateix entre un sistema i l’altre existeix un
gran nombre de sistemes de preus possibles.

El capital i el benefici
• Si suposem que cada sector representa un
capital, l’excedent en valor que pugui aconseguir
representa el benefici d’aquest capital.
• Tots els capitals són quantitats de diner
perfectament homogènies. Per tant, en la
mesura que poden invertir-se en qualsevol
sector miraran que la proporció entre el benefici
i el capital, el tipus de benefici, sigui el més gran
possible.

La reproducció i
el rendiment del capital (1)
• Si ens plantegem les condicions de la reproducció
amb la forma característica del procés de
producció capitalista, el conjunt dels inputs del
procés de producció és el capital.
• Si anomenem C g i G c al capital dels sectors, r g i r c
a la taxa de benefici de cada sector la forma que
pren l’estructura productiva és:
C g ×(1+r g ) = C’ g ; C c ×(1+r c ) = C’ c

La reproducció i
el rendiment del capital (2)
• Si especifiquem la composició del capital en
quantitats de bens valorades als seus preus
tindrem:
C g = 250 p g + 150 p c ; C’ g = 1250 p g
C c = 500 p g + 100 p c ; C’ c = 250 p c
• Per tant les condicions de la reproducció seran
les següents.

(250 p g + 150 p c ) × (1+r g) = 1250 p g
(500 p g + 100 p c ) × (1+r c) = 250 p c
El tipus de benefici de cada sector serà:
r g =
1250 p g - (250 p g + 150 p c )
(250 p g + 150 p c )
r c = 250 p c - (500 p g + 100 p c )
( 500 p g + 100 p c )

Com podem veure, el tipus de benefici de cada
sector depèn dels preus dels béns.
Al quadre i a la gràfica següent podrem veure
com canvien els tipus de benefici de cada sector
en incrementar-se el preu del carbó.
El preu de partida es p c = 3,33...
Per aquest preu r c =0.

Preu del
carbó
Evolució del tipus de benefici amb el preu del carbó
Sector
gra
Capital
invertit
Sector
carbó
Capital
invertit
Tipus de
benefici
del gra
Tipus de
benefici
del carbó
3,33333 750 833,333 0,666667 0,00
3,5 775 850 0,612903 0,03
4 850 900 0,470588 0,11
4,5 925 950 0,351351 0,18
4,9 985 990 0,269036 0,24
5 1000 1000 0,25 0,25
6 1150 1100 0,086957 0,36
6,5 1225 1150 0,020408 0,41
6,6 1240 1160 0,008065 0,42
6,66667 1250 1166,67 0 0,43
0,7
En aquesta En aquest zona punt el tipus que
0,6
de correspon benefici a del En un carbó preu aquesta de és 5 zona el el tipus de
tipus mes
0,5de
alt benefici que el benefici del de gra
tots del dos gra és mes alt
sectors és igual que al 25% el del carbó
0,4
0,3
0,2
0,1
0
3,33
3,83
4,33
4,83
5,23
5,73
6,23
6,67
Tipus de benefici del gra
Tipus de benefici del carbó

El capital i el tipus de benefici
• A la gràfica anterior vèiem quines són les
conseqüències de la variació dels preus relatius
sobre el tipus de benefici de cada sector.
• Pel conjunt de preus del carbó inferiors a 5 el
tipus de benefici del sector del gra era superior.
• Pel conjunt de preus del carbó superiors a 5 el
tipus de benefici del sector del carbó era
superior.
• A un preu de 5 s’igualaven els tipus de benefici.

Els preus de producció
• L’única situació estable dels preus en una
economia capitalista és la que comporta la
igualtat del tipus de benefici.
• El sistema de preus de producció és el nom que
rep el sistema de preus que realitza aquesta
condició.
• El seu fonament és la mobilitat dels capitals, que
és conseqüència del caràcter monetari de
l’economia capitalista.
• p g =1; p c = 5 són els preus de producció d’aquest
sistema econòmic.

Els preus relatius i el salari

El salari com a variable monetària
(1)
• L’explicació dels preus en termes d’un consum
necessari fix representa una primera
aproximació als preus de producció.
• La incorporació dels béns que formen el salari a
les quantitats dels mateixos béns que formen
part del béns de producció significa considerar
l’aportació del treball en un mateix pla de
determinació que les lleis físiques de la
producció.
• Això no és possible en una economia monetària.

El salari com a variable monetària
(2)
• El salari és el pagament que rep el treball i que
fa possible el consum necessari.
• En accedir els treballadors al consum a través
del mercat, aquest consum no es determina
com una quantitat fixa de productes.
• El salari en termes de diner representa la
possibilitat d’accedir a una part no especificada
qualitativament ni quantitativament de la
producció social.

El salari com a variable
de la distribució (1)
• El salari apareix, doncs, com una participació en
el producte net.
• En la situació anterior els preus repartien
l’excedent en proporció al capital de cada
sector, valorant costos i ingressos de tal manera
que el tipus de benefici fos el mateix a tots els
sectors.
• Ara es tracta de repartir el producte net entre
salaris i beneficis.
• Llavors el sistema de preus no té ara una
solució única.

El salari i la distribució (2)
Cal recordar que el preu del gra es pot
prendre com igual a 1 perquè el que interessa
• Si suposem que el salari és una variable,
és la relació de canvi entre gra i carbó
les equacions que relacionen els costos i
l’ingrés de cada sector es modifiquen:
• (100 +75p c )(1+r) +75 w=1250.
• (450 +75 p c )(1+r)+25 w=250 p c
• Apareix el salari w, com una nova
variable.

El salari i la distribució (3)
• Si el salari és pagat per l’empresari abans de la
fi del període de producció:
• (100 +75p +75 w )(1+r) =1250
• (450 +75 p c +25 w )(1+r) = 250 p c
• En tots dos casos apareixen dues variables
distributives, el salari w i el benefici r, a més del
preu p c (perquè el preu del gra és 1) . Per tant,
el sistema no té una única solució.

La distribució entre
salaris i beneficis (1)
• En considerar el consum com una constant
diferents solucions de preus eren possibles i era
la competència entre capitals la que
determinava els preus de producció.
• De la mateixa manera, el fet que el salari sigui
una participació en el producte net implica que,
prèviament a la determinació dels preus, es
determini la divisió del producte net entre salaris
i beneficis.

La distribució entre
salaris i beneficis (2)
• El fonament bàsic d’aquest repartiment és la
divisió de la jornada de treball entre treball
excedent i treball necessari.
• Aquesta divisió es manifesta a dos nivells
fonamentals:
– En el procés de treball.
– En el salari com a quantitat de diner.

Anàlisi formal (1)
• El sistema tal com estava plantejat no té una
solució única, perquè formalment consta de 2
equacions i 3 incògnites.
(100 +75p c +75 w )(1+r) =1250
(450 +75 p c +25 w )(1+r) = 250 p c
• La forma de plantejar aquesta distribució és
suposar que una de les variables distributives r o
w estigui determinada, la qual cosa farà que ens
trobem amb un sistema de 2 equacions i 2
incògnites i, per tant, que sigui possible obtenir
els preus i l’altra variable distributiva.

Anàlisi formal (2)
• La manera de fer-ho serà, per exemple, donar
valors successius a la variable que considerem
que es determina de manera independent i en
funció d’aquests valors determinar el valor de
l’altra variable i els preus.
• Per començar, si donem al tipus de benefici el
valor zero, veurem quin és el valor que tindrà el
salari. Això no és possible en una economia
capitalista, però ens assenyala el límit del salari,
que significa l’apropiació total del producte net
pels treballadors.

Anàlisi formal (3)
• Seguirem incrementant el tipus de benefici fins
al punt en què el valor que tindrà el salari serà
zero.
• Això tampoc no és possible, voldria dir que els
treballadors viuen de l’aire.
• Ens assenyala, però, el límit del tipus benefici,
que significa l’apropiació total del producte net
pels capitalistes.

T i p u s d e
b e n e f i c i
S a l a r i p c
0 1 1 , 1 7 4 , 1 7
0 , 1 1 0 , 2 6 4 , 4 9
0 , 2 9 , 2 8 4 , 8 2
0 , 3 8 , 2 5 , 1 8
0 , 4 7 , 0 2 5 , 5 6
0 , 5 5 , 7 4 5 , 9 5
0 , 6 4 , 3 4 6 , 3 7
0 , 7 2 , 8 1 6 , 8 2
0 , 8 1 , 1 4 7 , 2 9
0 , 8 1 0 , 9 7 7 , 3 4
0 , 8 2 0 , 7 9 7 , 3 9
0 , 8 3 0 , 6 1 7 , 4 4
0 , 8 4 0 , 4 3 7 , 4 9
0 , 8 5 0 , 2 5 7 , 5 4
0 , 8 6 0 , 0 7 7 , 5 9
0 , 8 6 1 0 , 0 5 7 , 6
0 , 8 6 2 0 , 0 3 7 , 6
0 , 8 6 3 0 , 0 1 7 , 6 1
0 , 8 6 4 0 7 , 6 1
12
10
8
6
4
2
0
Salari
0 0,25 0,5 0,75 1
Salari

La frontera de salaris i beneficis (1)
• La corba anterior reflecteix les combinacions
possibles de les dues variables de la distribució,
el tipus de benefici i el nivell de salari.
• Per a cada punt, existeix un sistema de preus,
que fa possible el repartiment del producte net
entre salaris i beneficis en la forma que
reflecteix la corba i desprès per garantir una
taxa de benefici igual en els diferents sectors.

La frontera de salaris i beneficis (2)
• La frontera de salaris i beneficis indica les
possibilitats de la tecnologia.
• Per a cada nivell de salari, per exemple, hi ha un
tipus possible de benefici.
• Tanmateix, si millora la tècnica, la major
productivitat del treball farà possible un tipus de
benefici superior per a un mateix nivell de
salaris.

W
W 1
Si es produeix un canvi tècnic que comporti una major
eficàcia del procés de producció la corba que relaciona
el salari i el benefici es desplaçarà a la dreta.
Qualsevol punt de la corba
representa una combinació
determinada de nivell de salaris i el
tipus de benefici que hi correspon.
En aquest cas W 1 i R 1
Ara, per a un mateix nivell de salaris el
tipus de benefici pot ser més gran.
R 1 R 2 R

• Inversament, si les condicions de la producció
es fan menys eficients, per mantenir un nivell
salarial constant l’única forma és la reducció del
tipus de benefici.

W
W 1
Si es produeix un canvi tècnic que comporti una menor
eficàcia del procés de producció, la corba que relaciona
el salari i el benefici es desplaçarà a l’esquerra.
Ara, per a un mateix nivell de salaris el
tipus de benefici ha de ser menor
R2 R1 R