Bajo Cinca - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Actividades e información del IES
TALLER DE GARROTÍN
Sandra Fullola – 1rA – ESO
El dimarts 9 d’octubre va venir al
nostre IES Marta Canales, que és la
representant del “Casal Jaume I” de
Fraga. Ens va presentar a en Carles
Juste –conegut pel sobrenom
“Beethoven”– i en Jordi Noro ( percussionista
del grup musical “La Violeta”
i mestre de primària). Tots dos,
ens van oferir un “Taller de Garrotín”
Van venir perquè dintre de les classes
de català també fem coses sobre les
tradicions populars.
Primer ens van explicar coses sobre
la Rumba:
- La Rumba va venir de Cuba, tot i
que la rumba catalana no té res a veure
amb aquella.
La Rumba i l’Havanera diuen que
van venir en vaixell
i al començament
per
acompanyar el
ritme utilitzaven el que tenien a mà:
picaments de mans, peus i altres coses
senzilles com ampolles de vidre,
caixes de peix, barrils de vi i les esquelles
que són les campanes de les
vaques.
Al llarg del temps es van anar introduint
altres instruments com el
“caixó” o la caixa flamenca i les congues
(d’origen afrocubà). El primer
guitarrista que va introduir el caixó al
seu espectacle va ser Paco de Lucia
als anys cinquanta.
Les tres bases fonamentals de la
Rumba són: les veus, la guitarra i la
percussió.
L’instrument bàsic de la Rumba és la
guitarra, i la forma de tocar la guitarra
es diu: “ventilador “. Es diu així
pel moviment que fa la mà.
Després ens van explicar coses sobre
Garrotín:
- El Garrotín de Lleida és com un
germà de la Rumba que va néixer a
començaments del segle XX.
- És com una música d’improvisació
on la pulsació va a contratemps, per
això la manera de ballar el Garrotín
es diu: “Ball de les postures“.
Quan van acabar, ens van cantar la
cançó del Garrotín de Lleida i alguns
alumnes van inventar algunes estròfes.
Ai Garrotín, Ai Garrotan,
A la vera vera vera de Sant Joan.
Ai Garrotín, Ai Garrotan,
quines garrotades que mos fotran.
Els peixos del riu de Lleida
diuen que són de mal pair,
però els gitanos del pla de l’aigua
se’ls jalen sense fregir ◘
DE NUEVA ORLEANS AL BAJO CINCA.
Mary Roche: la nueva lectora de inglés
Mary Roche (Lectora del IES Bajo Cinca)
When I found out about my assignment
as an English language assistant
in Fraga, I set out to learn what I could
about my new home, but nothing could
have prepared me for Fraga’s Pilar celebration.
I come from Louisiana, where
we take pride in our annual celebration of
Mardi Gras at the end of two weeks of
Carnival festivities. Much like it is in
Fraga, everything in South Louisiana
stops for the few days just around the
holiday, when friends gather to enjoy
food, drink, and parades together. As a
veteran of many Mardi Gras celebrations,
I considered myself knowledgeable in the
field of public festivities. After all,
Lousiana’s Mardi Gras may just be the
biggest party that the United States produces.
All the same, I could not believe
the variety of events provided in this
small city in Aragón, a fraction of the
size of New Orleans.
My first days of the festivities
were spent as an outsider. At the opening
ceremonies, I clearly
stood out dressed in a
black sweater among
a sea of white shirts
and orange bandannas.
I decided to embrace
my status as an
observer and take it
all in, as a true tourist
would do. On
Wednesday I headed
for Zaragoza for a
glimpse of what I was
told was the main
event. I enjoyed seeing
the energetic concerts
and busy preparations
for the floral
procession the following day, as well as
visiting the Basilica de la Virgen del Pilar,
but I scoffed at my English language
assistant friends when they admired the
spirit of the relatively few people walking
around with Zaragoza’s red and black
checkered bandannas. I had already seen
the enthusiasm demonstrated by my students,
colleagues, and acquaintances
back in Fraga, and I longed to return to
the real party.
I had carefully examined the
schedule of events for Fraga’s Fiestas del
Pilar, and my plans for the 12 th were relatively
calm. I made it to Plaza San Pedro
just before the start of the baturra floral
procession. A bit disoriented in the still
unfamiliar Old Fraga, I stumbled into the
procession itself in the narrow Calle
página 8