, 50 ANYS INSPIRANT FUTURS

, 50 anys inspirant futurs

A • Abel lluch, XAvier • Agell JAné, núriA • AlbA Muñoz, irene • Alcocer Soro, MAriA JoSep • AleMAny gil,
ÁlvArez AleXiS, evA • ÁlvArez ÁlvArez, JoSé luiS • AnDrADe MArtínez, viviAnA • AngeluS SAñuDo, linDA •
beS, Julio • AnSótegui olcoz, cArMen • Antolín MASrierA, cArolinA • AñAñoS noguerA, MAurici • ApArici
llorenS, núriA • ArJonA SebAStiÁ, céSAr • ASenSio buchAcA, MArtA • ASpA eSpinASA, rAMon • Augé ArtigueS,
bAlDwin, belinDA • bAllAbrigA clAveríA, fernAnDo • bAnchS lópez, MontSerrAt • bAnDe firviDA, DAviD •
• bAtAllé DeScAlS, pere • bAtiStA foguet, JoAn M. • bAtlle Suñer, MAríA ASunción • bAtllori lloverAS,
DAviD • beneJAM botellA, cAritA • berché Moreno, eDuArDo • berDAh cohen, nicole • berkA, AnnA • bieto
guArDiolA, òScAr • blAnco Merinero, frAnceSc • boADA AnDréS, núriA • bofArull viu, ivAn • bonet guinó,
MAite • bovet plA, MontSe • bozA freSco, rAquel • brAin, robyn • brinckMAnn, JAn • brunAt cAMpAMAny,
• byrA, DAniel peter • c • cAbello SAiz, liDiA • cAbezAS cAStro, MAríA purificAción • cAlAtAyuD bArberÀ,
celS • cArDonA torrAS, eSperAnçA • cAretA MuntADA, tereSA • cArneroS egeA, AntoniA • cArpi MArtín,
vicente, SoniA • cArrerAS fiSAS, ignASi • cASAbAyó bonÁS, MònicA • cASAburi, ivAnA • cASASnovAS cAveStAny,
cAStellS puJol, AleXAnDrA • cAStillo DíAz, SAcrAMento • cAStiñeirA fernÁnDez, Àngel • cAStro cArrillo,
cAtherine AleXAnDrA • chiAneSe, clAuDiA • cipriÁn lópez, AnAïS • cirerA bernAl, cArMe • clApéS clApéS,
• colet petit, enric • collet, frAnçoiS • coMAJuncoSA ferrer, JoSep • contiJoch toMÁS, JoSep M. • copín
cribillerS rierA, frAnceSc • cruickShAnk owen, MAtthew • currAn, SArAh MArie • curtó pAgèS, ferrAn •
• DíAz gAbArrón, AnnA • DíAz gArcíA, Albert • DíAz olAno, JorDi • Díez herreroS, MAriAn • DiMovA, borJAnA
vigoróS, AnnA • Downey, cAtherine • DuArte SÁnchez, criStinA • DuMitreScu, AriADnA • DuplÁ MArín,
• eSpeltA luque, criStinA • eSpín zArAgozA, SílviA • eSpuñA cAMArASA, Albert • eStévez gonzÁlez, lino
núriA • férez fernÁnDez, MAnuel • fernÁnDez berlAngA, AinoA • fernÁnDez boSch, Sergi • fernÁnDez
SuSAnA elenA • fernÁnDez prADoS, finA • fernÁnDez roDrigo, rAquel • fernÁnDez SÁnchez, JuAn luiS •
puy, eliSenDA • folguerA bellMunt, conXitA • font MAnté, ÀleX • font SAurA, AnnA • fooDy JAqueS, richArD
MontSerrAt • gAlerA-rotger MArtin, SArA • gAliMAny celMA, pere • gÁllego lópez, pilAr • gAllego vAllS,
fuente, eDMunDo • gArcíA gAy, rAMon • gArcíA lAnchA, olAyA • gArcíA rey, MAríA • gArcíA roMero, cArleS
• geneScÀ DueñAS, gAbriel • genuyt, véronique • geronA reuS, eSther • giAvi rAMírez, flo • giMbert
cAlAbuig, SuSAnA • ginéS cAStellet, núriA • góMez ÁlvArez, Alberto • góMez DoMénech, pAtriciA • góMez
gonzÁlez SAlgADo, DeliA • gorinA torrentS, Sergio • grAnger lynch, MAry • grAtAcóS Alberti, M. Mercè
torrentS, XèniA • guArDingo bAch, cArMe • guArné viDAl, MArtA • guevArA pou, giSelA • guilArte SÁnchez,
h • hAnDley, MeliSSA • herAS forcADA, Miguel Ángel • herbolich gAllAgher, JiM • hernÁnDez ceMbellin,
corneliA • hugAS SAbAter, JAuMe • i • igleSiAS beDóS, oriol • ilie, cAMeliA • iñeStA coDinA, AnnA • iriSArri
JohnSon eDerrA, DAniel JAMeS • JoSé ferrer, MontSe • Jover AlcÁntArA, yolAnDA • JurADo SAlvAn, enrique
JoSiAne • lAbAzuy MirAnDA, AnA iSAbel • lAborDA coronil, AnnA • lAgüerA negre, DAviD • lAhoz lecinA,
olenA • linAreS roger, olgA • linn, frAnciS gerArD • little beASley, pAtriciA • llAMAS gAllego, frAnceSc

luiSA • AlfAro fAuS, MAnuel • AlfonSo lozAno, rAúl • AlgArrA bAScon, lAurA • AlonSo Merino, DAniel •
Anglí vAllDeoriolA, XAvier • AnguíS roDríguez, cArMe • AñoveroS terrADAS, beAtriz • AñoveroS triAS De
bruguéS, pere • ArboleDA, John • ArcAleAn, cAlin • ArenAS viveS, DAniel • ArgiléS forné, SílviA • ArgiléS
MAriA ÀngelS • b • bAlbÁS fernÁnDez, MAríA concepción • bAlch, clAire-roSe • bAlDerStone, John •
bAquero cArretero, pep • bArDAJí gÁlvez, lolA • bArtlett cAStellÀ, enric r. • bAStero roDríguez, MAiteDer
glòriA • beckerShAuS, cAroline • begg, chArleS-DoMinic • bell, roger • belligoi, geoff • beltrAn plerA,
cAubet, eugèniA • binefA cAMAnforte, MAriA JeSúS • binkert, AgneS kAthArinA • biSbe viñAS, JoSep • biStué
eDuArD • bonet MAlet, AnA • borniArD pino, Joyce-eliSAbet • bou AlAMeDA, elenA • bourrellier perDigo,
JorDi • brunel, liSe • bueSo SArDinero, SilviA • buSquetS cAlopA, MArtA • buSquetS cArretero, XAvier
MAnuelA • cAñellAS pAScuAl, MontSe • cAno giner, JoSep lluíS • cApArróS nebrA, olgA • cArDonA torrAS,
rebecA • cArqueiJeDA gArciA, SAnDrA • cArr, kAtie Annice • cArreño lópez, DolorS • cArrerA gArcíAguillerMo
• cASSi giMeno, JorDi • cAStelló MolinA, JAiMe • cAStellón guilA, norMA • cAStellS gAlí, ivet •
DeliA • cAtAlÀ puigbó, criStinA • cAtAlÁn cAtAlÁn, JAvier • ceSter guerrero, SílviA • chAhi, fAtihA • chAplin,
Mercè • clArke, Dee • clArke, SArAh • clotA bArceló, MíriAM • cockroft, AnnA • colell SAncho, MònicA
pererA, JAvier • corbAtón lópez, SilviA • cortéS Xifré, toni • coSAno coSAno, lAurA • coStA guiX, gerArD •
D • De grAu guinot, beAtriz • De lA villA riviere, JoSé MAríA • De wit gieSeMAnn, cAMilA • DíAz fort, eliSenDA
• DolAn, SiMon • DoMénech bullich, ArAceli • DoMènech cuffí, MireiA • DonéS MAS, AnnA • DonoSo
tereSA • DurÁn ponSA, núriA • e • elliS, Anthony • enzler fAnDoS, SAnDrA • eScAcenA berMúDez, JAvier
• eStiAn torelló, MArcoS • f • fÁbregAS coStA, ceScA • fAbregAt felDSztAJn, JorDi • fenero hernAnDo,
cArrASco, victoriA • fernÁnDez De cAStro kringS, AleX • fernÁnDez lópez, JorDi • fernÁnDez Molinero,
fernÁnDez torné, MAriA • fernÁnDez-MAnzAnoS pAino, DAviD • ferré pruñonoSA, cèliA • flynn, nick • folch
• forte ArcoS, SAntiAgo • frAnch bullich, JoSep • g • gAlÁn De frutoS, roSAlíA • gAl-boguñÀ cAMóS,
guilleM • gAllucci cAlAbreSe, cArlo • gÁrAte otegui, MAríA luiSA • gArcíA ArcoS, pAblo • gArcíA De lA
• gArcíA Solé, MArc • gArcíA teJero, Miguel Ángel • gAScón Muñoz, toni • geADA pico, MArie clAuDine
rÀfolS, XAvier • giMénez bAlAguerA, elenA • giMénez thoMSen, criStinA • giMeno SAnDig, Alberto • giner
MolinA, héctor • góMez SerrAno, SoniA • góMez villAnuevA, begoñA • gonzÁlez SAAveDrA, Antonio •
• grAu SAncho, núriA • grAu SArAbiA, MònicA • green, Jon • greenwooD, nick • gruber, vAlerie • guÀrDiA
MAríA luz • guilerA gili, núriA • guillén tenA, MoDe • gutiérrez MArtín, MiriAM • gwilliAM, philip-erneSt •
AurorA • hernÁnDez fernÁnDez, blAncA • hernAnDo JuncoSAS, AnnA • howley, MAeve cAtherine • hübner,
nAfArrAte, iñAki • izquierDo tAboADA, Sergio • J • JArque MolinS, XèniA • JelevA kAvAlDJievA, DonkA •
• JurgenS, cAroline eliSe • k • koMrowSki, chriStinA • kuhnlein cAtAlDo, beth lAuri • l • lAbAScoule pike,
higinio • lAMollA orMo, frAnceSc • lAngton, eMily • lArrión AnzuolA, irene • leAverton, AMy • levDAnSkA,
• llAurADó hiJAzo, SuSAnA • llebAríA SAMper, Sergio • lliDo SÁnchez, JorDi • llop SArSAneDAS, oriol •

, 50 anys inspirant futurs

Amb el pAtrocini de

4
Presentació
7
Arrels d’un futur
12
50 anys d’història
64
El 50è aniversari
130
Inspirant futurs
154
Un present obert al futur
(extracte de la memòria 2008-2009)
168
Missió i universitat: quin futur volem?
P. Adolfo Nicolás, superior general de la Companyia de Jesús
182
Missió, raó de ser i valors
Declaració de valors de la Comunitat d’ESADE
3

Joan Manuel Soler
President de la Fundació ESADE (2005-2009)
ara fa cinquanta anys, un grup d’empresaris i professionals de
barcelona van voler crear una institució educativa amb la vocació
de servir la societat del seu temps i de millorar-la. era al final dels
anys cinquanta. en aquell temps, no hi havia una bona formació
empresarial i, convençuts de la importància de l’educació i dels
valors humans i socials, van decidir encomanar aquest projecte
ambiciós a la companyia de Jesús, per tal que organitzés i dirigís
el nou centre –instal·lat llavors en un petit xalet al centre de la
ciutat–, ja que els jesuïtes tenien una gran experiència en aquest
àmbit en altres centres, com Georgetown als estats units o deusto
al nostre país.
per tal de consolidar-ne la continuïtat, van crear la fundació
esade, i al consell director del patronat li van encarregar la missió
ambiciosa de formar persones responsables, amb sòlids valors
socials i ètics, per tal que esdevinguessin professionals capaços
de dirigir i millorar les empreses i la societat.
crec, sincerament, que aquesta idea fundacional és la que ha
presidit i encara presideix el projecte d’esade, perquè esade
continua essent un gran projecte i una gran il·lusió per al conjunt
excel·lent de persones que han conformat i que conformen el
seu personal d’administració i serveis, l’excepcional claustre del
professorat i l’equip directiu.
i, alhora, és una gran realitat. el patronat que he tingut l’honor
de presidir ha posat a disposició d’esade un conjunt de centres
acadèmics modèlics, a barcelona, a madrid i a buenos aires i,
més recentment, a sant cugat del Vallès, que han convertit els
més de 36.000 alumnes que han passat per les seves aules en
el patrimoni més important d’esade, en el seu gran orgull. per
les obres els coneixereu: en els nostres antics alumnes podreu
veure que aquell gran projecte que van tenir uns visionaris l’any
1958, gràcies al treball i al suport de moltes persones al llarg
d’aquests cinquanta anys, és avui una realitat tangible, reconeguda
mundialment, i alhora continua essent un projecte jove, amb el
qual “inspirem futurs”.
l’enhorabona per aquests cinquanta anys. i la meva gratitud a tot
l’equip que ho ha fet possible.
Pedro Fontana
President de la Fundació ESADE (des de juny de 2009)
4

Carlos Losada
Director general d’ESADE
en l’al·locució inicial de la celebració del nostre cinquantenari, vaig
referir-me a l’estudi Built to Last, dels professors Jim collins i Jerry
porras. Hi analitzen el fet que les empreses que han aportat un
autèntic valor econòmic i social, i han tingut èxit al llarg de més
de cent anys, tenen dues característiques comunes: la primera, la
passió pel canvi, per la innovació, i, la segona, una identitat viscuda,
uns valors que es reflecteixen en les decisions de cada dia.
crec sincerament que esade és una institució que ha estat fidel als
valors fundacionals i ho continua essent, però que també ha estat
capaç de canviar i d’adaptar-se als temps, d’internacionalitzar-se i
de fer apostes pioneres i innovadores en la formació, en la recerca
i en el debat social.
la nostra vocació és contribuir al desenvolupament de persones
altament competents en la direcció i la gestió de les organitzacions
i en l’exercici de les professions jurídiques, que puguin afrontar
amb solvència la presa de decisions en entorns de complexitat
i d’incertesa creixents. persones conscients dels límits i de la
seva responsabilitat en la creació d’espais de col·laboració i de
millora col·lectiva. persones que integrin la dimensió ètica en el
seu comportament personal i professional en una continuïtat de
sentit, compromeses perquè saben que la seva competència i la
seva consciència els exigeixen determinació i voluntat per tirar
endavant iniciatives i projectes amb dedicació, sentit del canvi,
generositat i altura de mires. persones, en definitiva, que puguin
oferir el millor d’elles mateixes en benefici del bé comú, perquè
són compassives, en el sentit més genuí, és a dir, que “senten
amb” els altres i són per als altres.
la missió d’esade és formar persones d’aquestes característiques,
però també impulsar la creació de coneixement per mitjà de la
recerca i la revisió crítica del saber existent, com també promoure
la reflexió, l’anàlisi i el debat social sobre els temes de rellevància,
sobre els dilemes que afecten el desenvolupament i la transformació
social, des de les perspectives jurídica i empresarial.
amb la mirada posada en els milers d’alumnes i participants que
ens acompanyen cada curs, en les desenes de milers d’antics
alumnes i l’àmplia xarxa d’empreses, institucions i persones amb
les quals col·laborem, recollim novament el testimoni i donem
les gràcies a tots els qui han contribuït a forjar aquest llegat tan
desafiador i compromès. no volem ser la millor escola del món; ens
interessa molt més ser una de les millors escoles per al món.
5

Salvador Gabarró i Serra
President del Grup Gas Natural
des del punt de vista de l’empresa, de la formació de directius i
de la integració a la societat, esade ha acomplert un paper significatiu
en els seus primers cinquanta anys d’història. això s’explica,
bàsicament, pels trets que van diferenciar esade des del principi:
formar professionals socialment responsables i altament qualificats
en la gestió empresarial, fent especial atenció a la realitat
política, social i econòmica del país.
la dimensió d’aquest protagonisme, la reflecteixen, de manera
intensa, tant la seva trajectòria pionera i l’esperit innovador, com
les fites aconseguides. però, sobretot, cal reconèixer l’esforç
indubtable i la preparació sòlida de tots els qui han format i formen
l’equip d’esade, que, al llarg d’aquestes cinc dècades, han dut a
terme un treball magnífic.
el coneixement continua essent l’actiu més important de qualsevol
empresa i un dels factors clau de la seva supervivència, especialment
en moments d’incertesa econòmica i de canvis constants com els
que estem vivint. per això, esade continua potenciant amb força
la formació dels actuals i els futurs executius, per tal que, amb
el seu ajut i lideratge, puguin convertir-se en vertaders motors
d’innovació, de creixement i de progrés econòmic i social.
estic plenament convençut de l’èxit de l’estratègia de futur que
esade es proposa dur a terme. impulsar la internacionalització,
potenciar la innovació i la recerca rellevant, i augmentar la
vinculació amb l’empresa, fomentant l’esperit i la iniciativa
emprenedora, refermarà encara més el compromís fundacional
de formar professionals competents i ciutadans responsables.
aquest 50è aniversari, encara que sigui entranyable i representatiu
de l’excel·lent feina feta, no és un aniversari més. És una ocasió
immillorable per consolidar la labor, l’evolució i l’essència d’una
gran escola de negocis, reconeguda com una de les millors del
món i que, sempre fidel a les seves arrels i a la seva història,
es projecta amb fermesa cap al futur. per això, estem orgullosos
de formar part del patronat de la fundació esade, de patrocinar
la càtedra Vicens Vives i l’institut d’innovació social, com també
de poder contribuir, des de la nostra empresa, a ajudar-vos a
construir el futur.
6

arrels d’un futur
text extret de l’obra Arrels d’un futur. Una historia de ESADE y de la Asociación
de Antiguos Alumnos (barcelona, 2004) pel seu autor, pere-a. fàbregas, membre
del patronat de la fundació esade i president d’honor d’esade alumni.
7

arrels d’un futur
esade és el resultat d’una barreja suau i aromàtica
de diversos elements, tots rellevants i, sens dubte,
d’una gran profunditat i interès, com són la ciutat
de barcelona, la seva societat civil, l’educació
universitària i la companyia de Jesús.
Barcelona, la societat civil, la universitat, la
companyia de Jesús (segles xiii a xvii)
barcelona és una ciutat peculiar, amb una forta
personalitat, que és més ben coneguda arreu del
món arran dels Jocs olímpics de 1992, però que
durant segles ha estat una ciutat oberta, un centre
de cultura, d’intercanvi i de coneixement, i un port
important. Ja en temps reculats, al segle xiii, va
adquirir personalitat jurídica pròpia, és a dir, la
capacitat de representar-se directament davant el
rei i d’administrar la seva economia. els empresaris
i mercaders de l’època es van organitzar al voltant
de la junta de comerç i el consolat de mar.
així, doncs, al segle xiii barcelona ja era capaç
de guiar el seu destí. els empresaris havien creat
la xarxa de comerç més extensa d’aquell temps,
que cobria tota la mediterrània i, a més, amb la
seva pròpia jurisdicció. davant l’aparició d’una
necessitat, un problema o una oportunitat, la
societat civil de barcelona s’havia autoorganitzat,
aportant esforç i professionalitat; per això, el
progrés i els resultats van ser evidents.
la universitat medieval es caracteritzava bàsicament
per dos aspectes. el primer era la universitas
scholarium et professorum, que emfatitzava la idea
de comunitat, de relació personal. amb una finalitat
similar a la dels gremis medievals, els mestres
havien d’ensenyar els aprenents de mestre perquè,
al final del procés, els alumnes aconseguissin
la facultas ubique docendi, és a dir, la facultat
d’ensenyar ells mateixos com a mestres a qualsevol
lloc, i així continuar el procés. el segon aspecte,
també rellevant, era la recerca de la veritat, l’alêtheia
grega, entenent com a veritat l’adaequatio
mentis et rei, és a dir, la coincidència entre el que es
pensa i la realitat captada per la ment.
les primeres universitats europees van
sorgir el segle xii. aquest va ser el cas
de parís, Bolonya i oxford.
la de barcelona, tanmateix, no va aparèixer fins
més tard a causa de les discussions i les disparitats
entre el rei, la ciutat i la primera universitat de
la zona, l’estudi General de lleida, així com pels
problemes generats per la Guerra civil catalana.
tot això en va diferir l’inici de les activitats fins al
privilegi que atorgaria carles i el segle xVi.
el darrer element és la companyia de Jesús, que
també va aparèixer el segle xVi. el seu fundador,
ignasi de loyola, va mantenir una important relació
amb catalunya i barcelona, que el va portar a escriure
el 1536: “em sembla, i no ho dubto, que tinc més
càrrec i deute a aquesta població de barcelona que a
cap altre poble d’aquesta vida.”
aquests elements confluirán, per primera vegada, en
la constitució del col·legi de cordelles, a la rambla
de barcelona, dedicat a l’ensenyament superior,
promogut per la societat civil i la família cordelles,
la direcció del qual s’encomana a la companyia de
Jesús el 1662.
les escoles de la Junta de comerç (segle xviii)
en el segle xViii, hi va haver dos esdeveniments
d’especial rellevància. d’una banda, la Guerra
de successió espanyola i la pèrdua definitiva de
l’organització política pròpia de catalunya amb felip
V (1714). en aquest context, barcelona també perd
la seva universitat, que es trasllada a la ciutat de
cervera.
d’altra banda, en sentit contrari, cinquanta anys
més tard s’aconseguirà establir les bases per a
un gran canvi que permetrà a catalunya fer un salt
endavant: l’autorització per comerciar amb amèrica
des del port de barcelona, atorgada per carles iii, que
addicionalment restitueix als comerciants de la ciutat
els seus mecanismes organitzatius, és a dir, el cos de
comerciants, la Junta de comerç i el consolat de mar.
les possibilitats del tràfic comercial amb amèrica
plantejaran als comerciantes de barcelona una gran
oportunitat, però també el greu problema de com es
poden formar els professionals necessaris, ja que no
disposen d’universitat.
la societat civil de l’època i l’organització dels
comerciantes, la Junta de comerç, són conscients
que cal disposar de professionals formats per
donar resposta a l’evolució dinàmica de la societat,
que la universitat és lluny i que li cal adequar-se
als nous temps i als nous desenvolupaments, i no
esperen solucions d’un estat incipient que encara
no ha pensat que l’administració pública hagi de
tenir res a veure amb l’ensenyament. així, doncs, la
societat civil d’aquella època inventarà una solució:
les escoles de la Junta de comerç, que resoldran
el problema durant anys. una vegada més, i no
serà l’última, se segueix el mateix procés: sorgeix
un problema, la societat civil s’organitza i posa en
marxa la solució.
al final del segle xViii i l’inici del xix es crearan,
depenent de la Junta de comerç, escoles de nàutica,
nobles arts, química, taquigrafia, botànica, mecànica,
física, economia política, comerç, arquitectura,
matemàtiques i idiomes.
evidentment, els inicis i la consolidació del procés
de desenvolupament econòmic de catalunya,
amb l’obertura del comerç amb amèrica, no
haurien estat possibles sense els professionals
d’aquestes escoles. la incidència dels seus antics
alumnes en la societat de l’època va ser realment
transcendental, tant pel nombre com per la qualitat.
els ensenyaments tècnics (segle xix)
a espanya, l’etapa de la regència de maria cristina,
de 1833 a 1841, serà una autèntica època de canvi
per a la modernització del país.
la universitat torna a barcelona. tanmateix, la
universitat espanyola d’aquesta època és una
institució molt obsoleta. n’hi ha prou de llegir el
text d’un informe oficial de 1834: “recorreguem
aquestes universitats, on encara es conserva
la divisió del peripatetisme i el sistema o cercle
de les ciències que es va establir fa sis segles.
alguna vegada, com per excepció i d’esquitllentes,
s’hi ensenyen els primers elements de les
matemàtiques, mai la veritable física, ni la química
[…]”.
Quan per disposició legal desapareixen la Junta
de comerç i les seves escoles, el relleu el pren
un altre element de la societat civil emergent, els
fabricants, que mitjançant la Junta de fàbriques
crearan l’institut industrial de catalunya, que, tal
com indica roser solà, permet descobrir “un peculiar
món empresarial català, que, davant uns reptes
liberalitzadors d’obertura de fronteres, reacciona de
manera positiva, s’alia amb les forces de la cultura
i comença un camí que no es limita a la defensa,
sinó que busca la millora tecnològica per aconseguir
més competitivitat”. el 1849, l’institut començarà
a impartir classes de química industrial, mecànica
industrial, filatura, dibuix mecànic i teoria del teixit.
posteriorment, les escoles de la Junta de comerç
passaran a formar la base de l’escola industrial de
barcelona, antecessora de l’escola tècnica superior
d’enginyers industrials de barcelona.
amb tot, espanya és encara un país endarrerit. a
títol il·lustratiu, el 1866 només hi ha 39 societats
industrials per accions i d’aquestes 15 són a
barcelona, pràcticament el 40 %.
els primers cinquanta anys del segle xx
la situació general de l’ensenyament al principi
del segle xx era encara realment deplorable, amb
uns índexs alts d’analfabetisme. el primer ministeri
d’instrucció pública i belles arts no es va crear fins
a l’any 1900.
8

por una vegada, apareix una iniciativa pública
relacionada amb l’empresa: la universitat industrial,
promoguda per la diputació de barcelona i
posteriorment per la mancomunitat de catalunya,
creada el 1904 amb l’objectiu de preparar les
persones que es necessitaven per a la indústria,
tant si eren obrers especialitzats, tècnics de grau
mitjà o directius. amb tot, el projecte tenia el suport
d’un patronat, integrat per les forces vives de la
ciutat, de nou la societat civil.
mentrestant, la companyia de Jesús
inicia les activitats de l’observatori
astronòmic de l’ebre, a roquetes
(tarragona).
allí sorgirà una altra institució docent important,
que posteriorment es traslladarà a barcelona i
passarà a denominar-se institut Químic de sarrià
(iQs). també en les primeres albors del segle xx,
els jesuïtes creen a barcelona l’institut comercial
de la immaculada (ici), dedicat als ensenyaments
de comerç i comptabilitat.
més tard, el país passarà per unes dècades difícils:
la segona república, la Guerra civil, la segona
Guerra mundial, la dictadura del general franco, etc.
i, gairebé d’improvís, en la dècada dels cinquanta,
europa i també espanya es posen en marxa. es
crea la comunitat econòmica europea (1957),
actual unió europea, projecte superador de tants
conflictes i actituds enfrontades.
després d’una època d’aïllament, espanya signa
els primers acords internacionals de cooperació
i s’aprova el pla d’estabilització i liberalització
econòmica (1959), precursor dels anys del
desenvolupisme i de l’abandonament de l’autarquia
econòmica. a la universitat, es creen les facultats
de ciències polítiques, econòmiques i comercials
(1953-1954).
en el terreny específic de la formació empresarial,
destaca com a pionera la universidad comercial de
deusto, creada a bilbao per la companyia de Jesús
el 1916. però no és fins al final dels anys cinquanta
que es produeix l’expansió dels ensenyaments en
direcció empresarial. apareixen en aquells anys
noves institucions, que es creen des de diferents
perspectives: l’escola d’organització industrial
(eoi, madrid, 1955), dependent del ministeri
d’indústria; l’instituto católico de administración
y dirección de empresas (icade, madrid, 1956)
i la escuela superior de técnica empresarial
(este, sant sebastià, 1956), centres promoguts
per la companyia de Jesús, així com l’instituto
de estudios superiores de la empresa (iese,
barcelona, 1958), pertanyent a la universidad de
navarra, de l’opus dei.
l’aparició d’esade (1954-1975)
dins el context de ressorgiment de l’economia
espanyola d’aquests anys, apareixen les primeres
adaptacions dels models de les escoles de negocis
americanes. els canvis permeten veure que res
no serà ja com abans i que s’imposen nous
plantejaments i noves actituds.
esade apareix com al seu dia van aparèixer les
escoles de la Junta de comerç al final del segle
xViii. És un moment de canvi; cal gent preparada
per afrontar el desenvolupament econòmic
immediat, superador de les misèries de la
Guerra, la postguerra i el llarg període d’autarquia
econòmica. la millor societat civil de l’època
detecta les necessitats i es disposa a aportar el
seu esforç i compromís.
la idea d’esade sorgeix amb el plantejament
del col·legi de cordelles el segle xVii, creat per
una família de notaris, advocats i canonges que,
després de posar-lo en marxa, van sol·licitar a la
companyia de Jesús que el dirigís.
en aquest context, un grup d’empresaris i
professionals es reuneix a barcelona l’any 1954.
roglan ho resumeix així: “la primavera de 1954 un
grup de professionals i empresaris catalans concep
la idea de fundar a barcelona un centre universitari
dedicat a la recerca empresarial i a la formació
de persones capaces de crear i dirigir empreses i
organitzacions de tota mena. així neix el projecte
d’esade.”
la llista dels promotors del projecte, tots
empresaris i professionals rellevants, incloïa tretze
persones.
PROMOTORS DEL PROJECTE D’ESADE
(1954-1958)
ignasi Vidal Gironella
Joan Vidal Gironella
antonio Jover lamaña
leandro Jover lamaña
esteve negra Valls
ramon más-bagá cros
fernando del pozo i de Querol
albert folch rusiñol
fernando maristany pomar
francesc torras ferrer
antoni pérez portabella
francesc J. pérez portabella
Josep i. de anzizu borrell
les gestions per passar de la idea a la realitat
van començar immediatament. els promotors
van sol·licitar a la companyia de Jesús la seva
implicació en la creació d’un centre d’estudis
superiors per a la formació directiva i empresarial.
elevada la proposta al superior general de la
companyia, p. Juan b. Janssens, aquest, amb data
de 27 de maig de 1958, signa la carta aprovatòria
que obre el procés formal pel qual la companyia de
Jesús assumeix el paper d’entitat copromotora i a
la qual s’assigna la direcció d’esade.
el 17 d’octubre de 1958 se signa el contracte
privat entre la societat promotora enseñanza i
formación, sa (efsa) i la companyia de Jesús,
contracte que posteriorment serà elevat a
escriptura pública. des d’aleshores, diversos
acords entre ambdues entitats promotores l’han
anat adequant als canvis tant de la societat com
de l’evolució de la mateixa institució: el darrer,
de juny de 2003, recull i ratifica l’esperit inicial
mantingut en les successives actualitzacions
en les quals s’ha anat expressant de manera
inequívoca la voluntat de mantenir i aprofundir la
col·laboració paritària entre la companyia de Jesús
i la societat civil, així com la ratificació de l’encàrrec
acceptat des del principi per la companyia de Jesús
d’assumir la responsabilitat de la direcció d’esade.
per poder complir amb aquesta responsabilitat, la
companyia es reserva la facultat de proposar a
l’òrgan de govern de l’entitat titular d’esade el nom
de la persona escollida per l’orde per ocupar el
càrrec de director general.
actualment, l’entitat jurídica titular és la fundació
esade, els estatuts de la qual consoliden i reforcen
l’estructura jurídica d’una institució concebuda i
fonamentada, des de l’origen, sobre la base de
la col·laboració paritària entre la companyia de
Jesús i la societat civil. per això, la composició
del seu òrgan de govern –el patronat– és, així
mateix, paritària, i correspon al provincial de la
província tarraconense de la companyia de Jesús el
nomenament de la meitat dels membres.
el primer president serà l’empresari ignasi Vidal
Gironella i el primer director, el jesuïta lluís a.
sobreroca ferrer. el gener del 1959 es disposa
d’un primer local al passatge de Josep llovera,
4, de barcelona. l’1 d’octubre del mateix any
s’inaugura formalment l’activitat de l’escola
superior d’administració i direcció d’empreses
(esade) i s’inicien les classes del primer curs de
la llicenciatura en ciències empresarials, amb una
primera promoció de 34 alumnes.
en els anys successius, paral·lelament a la
total implantació de la llicenciatura en ciències
9

empresarials, s’hi van incorporant programes per
a directius i programes especialitzats. el 1962,
leandro Jover lamaña és nomenat president.
l’inici del programa master of Business
administration (mBa) el curs 1964-
1965 coincideix amb el nomenament
d’un nou director, mariano Íbar. És
precisament la línia de programes
mBa, implantats arreu del món,
la que amb el temps propiciarà el
reconeixement internacional d’esade.
el desenvolupament d’esade obliga a ampliar-ne
les instal·lacions i el curs 1965-1966 l’escola es
trasllada a un edifici de nova planta, de 6.500 m 2 ,
situat a l’avinguda de pedralbes, la qual cosa
comporta una considerable ampliació d’espais,
de serveis i, evidentment, d’imatge.
el 1969, xavier adroer és nomenat nou director
d’esade, i dirigirà els destins de la institució fins
al 1988.
esade en el context democràtic (1975-1989)
la desaparició del general franco i l’inici de la
transició espanyola a la democràcia, l’aprovació
d’una constitució i l’adequació de la societat
als models democràtics del món occidental es
produeixen en un moment en què esade ja ha
superat l’etapa de llançament inicial. en el curs
1972-1973 ja hi ha més de mil antics alumnes.
d’un bon començament, esade havia pres partit
per opcions democràtiques i havia treballat a favor
de la necessària apertura política, promovent,
en la mesura de les seves possibilitats, actituds
de pensament plural, de diàleg i de convivència.
l’arribada de la democràcia al país va referendar
aquests convenciments profunds, amb la qual cosa
l’adaptació o adequació d’esade al nou context
democràtic va ser fàcil, ràpida i eficaç.
el 1978, assumeix la presidència d’esade ignasi
m. Vidal arderiu. el 1982 esade inicia l’activitat
formativa a madrid, amb la implantació de programes
d’executive education.
la necessitat que els llicenciats d’esade poguessin
accedir a una titulació oficial a espanya aconsella
l’adscripció dels estudis de ciències empresarials a
la universitat politècnica de barcelona, actualment
universitat politècnica de catalunya (upc), adscripció
que serà autoritzada per la Generalitat de catalunya
el 1985. tanmateix, aquesta tramitació s’encreua
amb la llei de la reforma universitària de 1983,
que, entre altres canvis, permet la constitució i
el funcionament d’universitats privades al país.
a l’empara d’aquesta nova llei es constituirà
la universitat ramon llull, a la qual esade
s’incorporarà de manera progressiva.
el 1983 s’inaugurarà un nou edifici d’esade al
carrer marquès de mulhacén, que afegeix 7.800 m 2
a les disponibilitats d’espai. el 1984 assumeix la
presidència d’esade Jaume iglesias.
esade continuava evolucionant molt de pressa, tant
en dimensió com en influència sociològica, i també
en la qualitat i el nivell acadèmic i institucional.
el 1988 Jaime filella és nomenat nou director
general. s’inicia el programa de doctorat (phd).
el 1989 la Generalitat de catalunya va atorgar
a esade la creu de sant Jordi, que obeïa a la
motivació següent: “per la tasca de capacitació
dels seus alumnes per a l’exercici de les funcions
directives i administratives d’alt nivell des d’una
perspectiva científica i humana i amb un sentit
crític de les necessitats de l’home en una societat
sotmesa a un constant procés de transformació.”
es reconeixia el tarannà especial d’esade.
la constitució d’esade alumni (1988-2009)
en aquells temps de canvis rellevants, després
dels primers trenta anys d’existència d’esade es
va posar en evidència la circumstància, clarament
peculiar, que al cap de tants anys no hi hagués una
organització d’antics alumnes que els acostés a la
institució, que els facilités serveis, que dinamitzés
la seva capacitat d’aportació a l’escola i de suport
a la institucionalització en els diferents entorns.
aquesta mancança era especialment significativa
en un temps en què el nombre d’antics alumnes
creixia en gran manera i en què esade havia de
rebre el màxim d’impulsos per continuar la seva
brillant tasca de construcció de futur.
per resoldre aquest dèficit es va posar en marxa
el projecte de constitució de l’associació d’antics
alumnes, actual esade alumni, els dos primers
promotors de la qual van ser pere-a. fàbregas i
francesc rafart, representants dels antics alumnes
en la Junta de Govern d’esade.
el disseny de l’associació va establir que la nova
institució, encara que molt pròxima a esade,
tingués personalitat jurídica pròpia. així mateix,
es va constituir com a associació única a la qual
poguessin incorporar-se els antics alumnes de tots
els programes. els conceptes fonamentals eren la
promoció del networking i el desenvolupament del
sentiment de belonging, és a dir, xarxa i pertinença.
superades les dificultats inicials, el
desenvolupament i els èxits d’esade alumni durant
els seus primers vint anys d’existència han estat
espectaculars. actualment és una de les primeres
institucions d’antics alumnes de les escoles de
negocis d’europa, amb 14.360 socis en actiu
l’agost del 2009. durant aquests anys, la institució
ha tingut cinc presidents, que han mantingut el
democràtic costum de portar a cap un sol mandat
i no presentar-se a la reelecció: pere-a. fàbregas,
Joan miquel albouy, xavier pérez farguell, francisco
Guarner i Germán castejón, el president actual.
la Jornada anual d’esade alumni, iniciada el
1995, actualment té lloc a barcelona i a madrid, i
reuneix més de 2.500 persones en una cita anual
de coneixement i relació, en què s’atorguen els
premis Jaume de cordelles, actualment premis
esade. finalment, cal destacar que esade alumni
forma part de l’assemblea de membres de la
fundació esade, i és un dels primers donants a la
institució.
els primers anys a la universitat
ramon llull (1990-1998)
la caiguda del mur de berlín el 1989 i la posterior
dissolució de la unió soviètica emmarquen una
nova era que conduirà a la progressiva globalització
i a l’aparició de nous referents. a espanya, el
desenvolupament permanent de la societat, amb
la progressiva aparició d’universitats privades, i el
descens de la taxa de natalitat introduiran nous
elements a l’espai de desenvolupament d’esade,
tant en termes de competitivitat com d’eficiència.
el 1992 lluís m. pugès i Juan antonio delgado
són designats nou director general i nou president,
respectivament.
l’evolució d’esade no s’atura, i el curs 1992-1993
es comença a oferir una secció de l’mba en anglès
com a idioma vehicular. el 1991 s’inaugura un
tercer edifici singular a l’avinguda d’esplugues que,
amb una superfície de 12.500 m 2 , anirà acollint
progressivament diverses activitats i programes
d’esade.
una fita important en l’evolució d’esade va ser
la creació, el 1994, de la facultat de dret. la
nova facultat dissenya una carrera de dret en
la qual, a més d’una rigorosa formació jurídica,
s’ofereixin elements específics molt vinculats a les
professions jurídiques, com ara anàlisi d’estats
financers, informàtica jurídica, dret internacional i
idiomes. la seva creació va tenir lloc en el marc de
la universitat ramon llull (url), a la qual també
s’incorporaran els estudis universitaris de direcció
d’empreses.
els darrers anys (1998-2009)
tots els canvis institucionals introduïts en els
darrers anys convergeixen en un nou estatut
10

d’esade, que és aprovat el 1998 i que defineix
així la seva missió: “esade és una institució
privada d’ensenyament superior amb una
clara vocació d’internacionalitat, compatible
amb el seu esperit fundacional de fidelitat i
servei a catalunya i a espanya. la seva missió
és la recerca i la docència en els àmbits de
l’administració i direcció d’empreses, el dret
i les ciències socials en general, i també la
formació científica i humana d’homes i dones
capaços d’actuar professionalment amb sentit
crític orientat a la realització plena de la persona
i a la transformació de la societat. tot això amb
una actitud solidaria i de servei, dins un context
plural i democràtic, en el marc de les tradicions
humanística i cristiana.” els valors vius de la
institució continuen ferms, enfocats al futur.
Joan Josep brugera substitueix Juan antonio
delgado, traspassat sobtadament, en la
presidència d’esade el 1999. aquest mateix
any s’arriba a un acord amb la companyia
de Jesús que permetrà l’ús d’una zona del
centre borja dels jesuïtes a sant cugat per
ubicar instal·lacions acadèmiques i de recerca
en un nou campus, que inicia les activitats la
primavera del 2009, amb el trasllat allí dels
estudis universitaris d’administració i direcció
d’empreses, seguint el model europeu. el nou
campus universitari està cridat a tenir una
interrelació creixent amb el parc d’innovació
creapolis, promogut per esade a la mateixa
finca, concebut com un nou i avançat espai per a
la interacció d’empreses innovadores, la recerca
i l’ensenyament.
l’any 2000, carlos losada va ser
designat director general. cal destacar
que tant el nou director general com el
nou degà, xavier mendoza, i diversos
alts càrrecs d’esade són ja antics
alumnes de la institució.
el nou equip directiu promou un rigorós procés
de reflexió estratègica i defineix una nova
dinàmica institucional i un nou model de gestió. el
creixement i l’acceptació de l’activitat d’esade a
madrid fan necessari disposar d’uns nous espais
i, d’aquesta manera, es gestiona la utilització d’un
primer edifici de 2.500 m 2 a la zona de chamartín,
que posteriorment serà completat amb un segon
edifici contigu que aportarà 1.200 m 2 addicionals.
el pas següent serà buenos aires, amb la
constitució d’un campus destinat a programes
d’executive education, inaugurat l’any 2003.
carlos losada, en l’obertura del curs 2001-2002,
es referia al moment i la dinàmica d’esade en els
termes següents: “no és aquest, doncs, moment
per a la complaença: cal mirar amb serenitat,
però també amb fermesa, enfora d’esade. Hem
de mantenir-nos atents a les noves demandes
socials que ens exigeixen canviar. refugiar-se en
allò que s’ha aconseguit constitueix una de les
actituds més agradables, però també una de les
més pernicioses si ens proposem aportar el valor
social afegit per al qual es va crear esade i que
avui justifica la seva raó de ser.”
esade ha crescut i ha seguit una infatigable línia
ascendent, aconseguint posicionaments rellevants
en els rànquings internacionals, tant europeus
com mundials. després dels seus primers
joves cinquanta anys, esade és una institució
prestigiosa en l’àmbit acadèmic i notòria en el
seu posicionament social, que ha aconseguit ser
conseqüent permanentment amb els seus fins
fundacionals, resumits per Joan manuel soler,
president de la fundació esade des de l’any
2005 fins a la primavera de 2009, amb aquestes
paraules: “Jesuïtes i empresaris van emprendre
un projecte ambiciós per formar persones
responsables, amb forts valors socials i ètics,
com a directius capaços de dirigir i millorar les
empreses i la societat.”
avui en dia esade és una institució que anualment
ofereix formació a més de 12.000 persones, amb
campus a barcelona, madrid, sant cugat i buenos
aires, amb diferents centres acadèmics, com ara
la business school, la facultat de dret, l’executive
language center o el centre turisme sant ignasi -
url, que té un alt i reconegut nivell en les seves
activitats docents i de recerca.
la qualitat, la imatge i l’esforç de l’organització
han aconseguit una internacionalització creixent
de les seves activitats, que atreuen estudiants
i directius d’arreu del món. així mateix, un
professorat cada vegada més internacional es
completa amb un ampli equip d’investigadors.
en coherència amb la seva internacionalització
creixent, el suport d’administració i serveis
incorpora professionals de diferents procedències
internacionals.
el recorregut ha estat extens: en tan sols
cinquanta anys s’ha passat d’aquelles inquietuds
inicials de com preparar professionals per a
l’etapa posterior a l’autarquia dels anys quaranta
del segle xx, a una institució plenament adaptada
a la internacionalització, amb capacitat d’aportar
coneixements, inquietuds i, evidentment, valors,
en un context global.
escrivia fa uns anys: “esade pot i ha de contribuir
amb força i estil a una universitat europea
competitiva que permeti avançar en el context
empresarial i social, amb els matisos de la vella
europa i un profund respecte a les seves arrels. un
dels valors de futur de barcelona està en la seva
capacitat de crear un management amb aromes
mediterrànies, un management des d’un dels
bressols de la cultura del món.”
Pere-A. Fàbregas Vidal (Lic&MBA 1967)
Fundador i expresident de
l’Associació d’Antics Alumnes
BiBliograFia
fàbregas, pere-a. (2004).
Arrels d’un futur. Una historia
de ESADE y de la Asociación
de Antiguos Alumnos.
barcelona: esade.
roglan, Joaquim (1998).
1958-1998. ESADE, 40 anys.
barcelona: esade.
background papers:
lluís maria pugés.
ignasi Vila
documentació
complementària de
lluís m. pugès i ignasi Vila a
www.esade.edu/historia
Més informació sobre història i identitat
d’ESADE a www.esade.edu
11

1958-2008
50 anys d’Història
13

1958-1967:
1968-1977:
1978-1987:
1988-1997:
1998-2008:
50 anys d’història
El 1958, un grup de professionals i empresaris de Barcelona
es van posar en contacte amb la Companyia de Jesús
per crear un centre universitari destinat a la formació
en direcció d’empreses. Les converses van culminar
l’octubre de 1958, amb la constitució de l’Escola Superior
d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).

ELs iniCis
Els fundadors van veure clarament que,
per desenvolupar i modernitzar el país,
calien professionals competents en la
gestió d’empreses, que, a més, fossin
persones socialment responsables.
En un xalet del passatge de Josep
Llovera de Barcelona, EsadE comença
a impartir classes als primers 34
estudiants de la Llicenciatura en
Ciències Empresarials i Màster
en direcció d’Empreses. El 1960
s’inicien les activitats de formació i
desenvolupament directiu, i el 1964
es comença a impartir el programa
MBa. El 1965 s’inaugura la nova
seu d’EsadE a l’actual avinguda
de Pedralbes, i també l’Escola
d’idiomes enceta l’activitat.
La gestació i el naixement d’EsadE
s’emmarquen en un clima polític,
econòmic i social complex.
després de la ii Guerra Mundial,
Espanya queda al marge de la
reconstrucció europea i aïllada
dels organismes internacionals.
El model d’economia autàrquica
porta a la fallida i el Plan de
Estabilización de 1959 marcarà
unes bases dures. amb els fluxos
d’emigrants i l’arribada dels primers
turistes europeus, el 1961 s’apliquen
els Planes de Desarrollo. d’una Espanya
que cantava “la canción del Cola-Cao”
i que seguia amb interès les aventures
de la Família Ulises del tBO, es passa
a l’aparició dels primers televisors,
en què se senyalen amb dos rombes
les pel·lícules no recomanades per
als menors. L’espanyol mitjà sospira
per tenir un sis-cents, que serà el
seu primer cotxe, i ja pot escoltar un
concert dels Beatles en directe. a
l’Església Catòlica es perceben aires
de renovació amb la celebració del
Concili Vaticà ii.
Acte a l’auditori
provisional del
nou edifici de
l’avinguda de
Pedralbes, curs
1966-1967
16

17
1958-1967

Primera seu d’ESADE, en un xalet del
passatge de Josep Llovera de Barcelona
El 1957 s’inicia la
fabricació del Seat
600 a Espanya
La lectura de la Família
Ulises enganxa els futurs
estudiants
18

Invitació a la primera
conferència pública a ESADE:
“Formació de dirigents
d’empresa. Experiències
estrangeres i nacionals”
Pare Lluís Antoni Sobreroca
Activitats artístiques
de l’alumnat
Classe impartida
a la seu del
passatge de Josep
Llovera
19

Supervisió de la
construcció del nou edifici
Els Beatles arriben
a Barcelona (1965)
20

Primer fullet d’ESADE per a l’alumnat
Maqueta del nou edifici
a l’actual avinguda de
Pedralbes de Barcelona
21

Visita dels estudiants d’ESADE a la Casa
d’Exercicis Espirituals de Manresa
Primeres monedes de
plata de 100 pessetes
Jornades Internacionals
sobre Laboratoris
d’Idiomes, de 1967
22

El director d’ESADE
impedeix que els
“grisos” entrin a
l’Escola invocant
la seva condició
eclesiàstica
Trobada de jesuïtes que han col·laborat en
la posada en funcionament d’ESADE
Participants d’un
dels primers
programes d’Alta
Direcció
23

Curs d’Alta Direcció, amb el professor
Josep Maria de Segarra
Recuperant forces
al menjador
d’Alta Direcció
Estudiant a
la biblioteca del
nou edifici
24

Lliçó inaugural de Josep M. de
Muller i d’Abadal, president
de la Diputació de Barcelona
(1967-1968)
Gallina Blanca i Cola-Cao,
dos dels productes més
reconeguts de l’època
25

MÉs qUE Una EsCOLa
La revolta estudiantil del maig del 68
a França i els moviments juvenils contraculturals
marquen l’inici d’una dècada
de canvis en el món occidental.
Un any després, neil armstrong és
el primer home que arriba a la Lluna,
cosa que significa “un gran pas per a
la humanitat”. amb la mort de Franco,
el príncep Joan Carles és proclamat
rei i Espanya inicia un període històric
de transició cap a la democràcia.
Es legalitzen els partits polítics i els
sindicats, es convoquen les primeres
eleccions democràtiques, s’aprova
el 1978 una nova Constitució i es
restableix la Generalitat de Catalunya.
aquesta nova etapa democràtica
coincideix amb una situació de crisi
econòmica i el creixement de la inflació.
Mentrestant, turistes d’arreu
del món continuen arribant a un
país que està canviant els hàbits
socials i culturals. a tVE triomfen el
concurs Un, Dos, Tres i els Payasos
de la Tele, i esportistes com ara el
tennista Manolo santana o el motociclista
Ángel nieto assoleixen els
primers llocs a escala mundial.
Els anys setanta, la institució creix
i es consolida, i es converteix en
molt més que una escola. L’aposta
d’EsadE per la democràcia i les
llibertats és clara, i durant els anys
previs a la transició, i en la transició
mateixa, té un paper de fòrum cívic
i social, on s’organitzen cicles de
conferències per presentar en públic
les diverses opcions polítiques i sindicals
que aleshores encara són clandestines.
a més de consolidar-se com
una institució respectada pel seu tarannà
democràtic, pluralista i tolerant,
EsadE esdevé pionera a oferir un enfocament
universitari a l’ensenyament
de les ciències empresarials, que
trenca els models comptables i
administratius tradicionals i s’acosta
a les experiències internacionals
més innovadores. aquesta vocació
internacional d’EsadE es concreta, el
1969, en l’obertura del primer Centre
de documentació Europea a Espanya,
dipositari de totes les publicacions de
la Comunitat Econòmica Europea.
Curs d’Alta
Direcció, amb els
professors
Fred Weschler i
Sergio Barraza
(1971-1972)
26

27
1968-1977

Adéu al bitllet
d’una pesseta
S’emeten els primers
bitllets de 5.000
pessetes
El professor Carles
Comas impartint
una classe
d’Economia
Primera petjada
humana a la
Lluna (1969)
El professor Josep Angrill
en una de les seves classes
de Comptabilitat
28

Lliçó inaugural, a càrrec del
professor Antonio Marzal
Constitució i primera
Conferència Anual de
l’EFMD
29

El canvi cap a la democràcia
Arias Navarro comunica a
la societat espanyola la mort
del Generalísimo Franco
30

Conferència de l’economista Ramón Tamames
El professor Robert Tornabell
impartint classe de Finances
Conferència del professor José Luis
Aranguren
La fi de la dictadura permet
l’aparició de l’Avui i El País (1976)
La televisió arriba
a les llars
31

Antoni M. Güell,
professor de Sociologia
Sala d’ordinadors
Taula rodona en què participen sindicats
encara en la clandestinitat
32

Taula rodona sobre
forces polítiques
amb representants
de partits polítics
encara en la
clandestinitat
Conferència de Jordi Pujol:
“El moment actual”,
pronunciada el 21 de gener de
1974, acompanyat de Xavier
Adroer, director general
d’ESADE
Alto el foc al
Vietnam (1973)
33

Nou edifici a l’actual avinguda
d’Esplugues, 108, futura seu
dels Seminaris d’Alta Direcció
i d’ESADE Idiomes
Publicació interna de
l’Associació d’Alumnes
d’ESADE
34

35
Laboratori d’Idiomes

L’ExPansió
ESADE
amb l’inici de la nova etapa
democràtica, EsadE viu un fort
creixement i se’n potencien les
activitats de formació i de recerca.
La progressiva obertura econòmica
i política del país encara fa més
necessària la projecció internacional
de les empreses espanyoles, i
EsadE vol potenciar especialment
la formació de directius amb
vocació i visió internacionals. Per
assolir aquest objectiu, s’incorpora
activament a diverses xarxes i
aliances internacionals perquè el
seu alumnat pugui fer estades en
universitats d’arreu del món, i així
neix el Partnership in international
Management (PiM). al final dels
anys vuitanta, EsadE és una de
les institucions promotores de la
Community of European Management
schools (CEMs), l’aliança líder a
Europa constituïda per la principal
escola de negocis de cada país i per
empreses multinacionals importants.
EL MÓN
L’atur és la gran xacra del període
de canvi econòmic, polític i social
que està vivint Espanya. Com a
conseqüència de l’aprovació de
l’Estatut, es convoquen eleccions al
Parlament de Catalunya el 1980 i
Jordi Pujol és elegit president de la
Generalitat. adolfo suárez dimiteix
i l’intent de cop d’estat del 23-F
manté en suspens el país durant
una jornada molt tensa. El 1982, els
socialistes guanyen àmpliament les
eleccions generals i Felipe González
és elegit president del Govern.
El 1986, Espanya ingressa en la
Comunitat Econòmica Europea com
a membre de ple dret. a la pantalla
gran, el musical Grease introdueix
la moda de la brillantina de John
travolta i els pantalons “pitillo”
d’Olivia newton-John. Els més petits
segueixen les aventures d’E.T.,
de steven spielberg, o de Heidi a
la televisió, i el 1983 assistim al
naixement de tV3, un nou canal en
llengua catalana.
Vista aèria
dels edificis 1 i
2 (1984-1985)
36

37
1978-1987

Aprenent Política
d’Empresa amb el professor
Francesc Lamolla
Un grup de professors
davant de l’edifici del
carrer de Marqués de
Mulhacén (1984-1985)
Descans i cafès al bar
Grease triomfa a la
gran pantalla
TVE emet els
reconeguts
dibuixos japonesos
de Heidi (1975)
38

Conferència de l’economista
José Luis Sampedro
El professor Alfonso
Carlos Comín
Nova biblioteca a l’Edifici 2
El professor Joan Sureda en
una de les seves classes
39

Grup de professors als anys vuitanta
40

1978-1987
Grafismes i explicacions del professor Pere Batallé (1984-1985)
Reunió d’AIESEC
Encapçalat per Felipe
González, el Partit Socialista
Obrer Espanyol es proclama
vencedor de les eleccions
generals de 1982
La Llei del tercer canal (1983)
permet el naixement de TV3
41

Celebració de l’ascensió a l’Everest
dels professors Joan Massons i
Conrad Blanch (1984-1985)
Estudiants de
l’MBA dels anys
vuitanta
L’equip de gestió del programes d’Alta Direcció
Acte de commemoració del
25è aniversari d’ESADE
42

El popular bàrman Sansón ofereix una copa
a l’alcalde Pasqual Maragall
1987
El Departament
d’Activitats Culturals,
DAC, entre altres
activitats d’extensió
formativa, publica la
revista ReDACción en
què participen alumnes
i professors.
1987 1992 1998 2003 2008
43

aMPLiant hOritzOns
ESADE
EsadE es continua desenvolupant i
es dota d’infraestructures físiques
i tecnològiques homologables
internacionalment, com el nou edifici
de l’avinguda d’Esplugues, que
amplia notablement el campus de
Barcelona, en el qual s’imparteixen
programes de la Business school i
els de l’Executive Language Center.
El 1989, un grup d’antics alumnes
decideix agrupar diverses iniciatives
i constituir l’associació d’antics
alumnes, l’actual EsadE alumni,
amb la finalitat de crear una xarxa de
relacions i de serveis que acompanyi
els professionals que s’han format a
EsadE. La creació de la Universitat
ramon Llull, l’any 1991, amb la
seva estructura federativa, permetrà
iniciar les activitats de la nova
Facultat de dret i integrar l’Escola
superior d’administració i direcció
d’Empreses en aquesta universitat.
EL MÓN
La caiguda del mur de Berlín i els
processos de democratització
als països de l’Europa de l’Est
marquen l’inici d’una nova etapa
en les relacions internacionals de
superació de la divisió en blocs
militars. Els Jocs Olímpics de 1992
serveixen per projectar al món la
ciutat de Barcelona, que experimenta
una transformació urbanística i
s’obre al mar. El 1996, José María
aznar és elegit president, després
d’un període de catorze anys de
governs socialistes. Els canvis en
les tecnologies de la informació
faciliten la comunicació i transmeten
en directe conflictes com la guerra
del Golf o donen a conèixer les
condicions difícils en què viuen els
països anomenats del tercer Món.
Mentrestant, a les televisions triomfen
les sèries japoneses de dibuixos
animats, a les ràdios s’escolten les
cançons d’U2 i apareixen els primers
telèfons mòbils.
Entrada de l’edifici
de l’avinguda
d’Esplugues, 96
44

45
1988-1997

Lliçó inaugural de
l’empresari Pere
Duran Farell
ESADE fa música
46

La primera
promoció d’ESADE
celebra les noces de
plata, amb el pare
Sobreroca
La torxa olímpica, símbol
de record per al centenar
d’alumnes d’ESADE que
contribuiren en l’organització
de Barcelona’92
47

Estudiants al vestíbul de l’Edifici 1
El professor i director general
d’ESADE Jaume Filella
48

Coral d’ESADE
Incorporació d’ESADE a la URL
Equip de futbol format per professors
49

Crònica, publicació
trimestral d’ESADE
Presentació del nou
edifici de l’avinguda
d’Esplugues, 96
Visita a ESADE dels alcaldes de Madrid, Barcelona,
Sevilla i Santiago de Compostel·la amb motiu del
Simposi Internacional de Turisme
El professor J. Nepo García Nieto
50

José María Aznar i Narcís
Serra amb el director general
d’ESADE Lluís M. Pugès en
sengles conferències a ESADE
Cau el mur de
Berlín (1989)
51

Cerimònia de
graduació al Palau
de Pedralbes
Cerimònia de graduació
de la CEMS a Barcelona
52

Visita a ESADE del Príncep d’Asturias
Mostra de programes
d’ESADE
53

EsadE, insPirant FUtUrs
ESADE
Les publicacions econòmiques més
prestigioses (The Wall Street Journal,
BusinessWeek, The Financial Times)
situen EsadE i els seus programes,
especialment els MBa, entre els
primers del món. L’any 2003 s’amplia
el campus d’EsadE a Madrid amb un
segon edifici i s’obre un nou campus
a Buenos aires (argentina), els dos
dedicats a la formació de directius.
aprofitant la creació de l’Espai Europeu
d’Educació superior, EsadE llança
els programes de màster per a joves
titulats (els màsters Bolonya): els Msc
i els màsters en dret. EsadE alumni
supera els 11.500 associats, compta
amb 20 chapters internacionals i 30
clubs sectorials i territorials, i esdevé
la segona associació d’antics alumnes
més important d’Europa. El 2006
s’inaugura EsadEFOrUM, un espai per
al debat i la reflexió sobre els reptes
del futur, i s’anuncia la construcció d’un
nou campus a sant Cugat del Vallès, on
s’impartiran els programes universitaris
de management i que també serà la
seu d’EsadE Creapolis. “inspirem futurs”
és l’eslògan seleccionat per commemorar
el 50è aniversari d’EsadE.
EL MÓN
En un context de globalització de
l’economia, en què sorgeixen amb força
països emergents com ara la xina,
l’Índia, el Brasil o rússia, a la Unió
Europea entra en circulació l’euro
com a moneda comuna de la majoria
dels països europeus. Els atemptats
terroristes de l’11-s a nova york
sacsegen l’escena internacional. diversos
conflictes bèl·lics, la problemàtica
del canvi climàtic, les relacions
nord-sud, els fenòmens migratoris i
el diàleg entre civilitzacions marquen
l’agenda internacional. La revolució
de les comunicacions, especialment
internet i la telefonia mòbil, s’estén
arreu del món i modifica les formes
d’organitzar el treball i les relacions.
dies després dels atemptats terroristes
de Madrid, els socialistes guanyen
les eleccions i José Luis rodríguez
zapatero és nomenat president del
Govern. Matrix, Harry Potter, Google,
l’MP3 o l’iPod són ensenyes de la
nova generació de joves.
La nova identitat visual
(2003) simbolitza
l’esperit d’una nova
etapa que es basa en
un passat sòlid i que
mira cap al futur amb
seguretat i il·lusió
54

55
1998-2007

Campus a Madrid, al carrer
de Mateo Inurria, 25-27
Primera seu a Madrid,
al carrer de Cinca, 13
56

Facultat de Dret,
al carrer Marqués
de Mulhacén, 40-42
Acte de graduació de la primera promoció
de MSc Programmes in Management
57

ESADE als rànquings de la
premsa internacional
Inici del curs de la primera promoció EMBA a Madrid (2002-2003)
58

59
Participants d’un curs
d’Executive Education
a ESADE Madrid

www.guiame.net
Acte d’investidura
d’Antonio Garrigues
i Ricard Fornesa,
doctors honoris causa
per la URL
Portal institucional d’ESADE:
www.esade.edu
Acte d’investidura de Jordi Pujol,
doctor honoris causa per la URL
60

Remodelació de l’Edifici 1 i
construcció del nou ESADEFORUM
Acte inaugural de l’any acadèmic 2006-2007
de la Universitat Ramon Llull a ESADEFORUM
El professor i director general
d’ESADE, Carlos Losada
La revista Alumni manté
el lligam comunicatiu
amb els antics alumnes
d’ESADE
2008 2005 2000 1998
1989
61

ESADE traspassa fronteres:
Campus a Buenos Aires (Argentina)
Apareix
l’iPod Nano
L’euro substitueix
la pesseta
62

Projecte de campus a
Sant Cugat del Vallès
i ESADE Creapolis
S’inicia la celebració
dels actes de l’E50
63

2008-2009
El 50è anivErsari

CElEbrEm
Els 50 anys
Hem tingut l’oportunitat de celebrar la nostra història,
reviure-la i compartir-la. El recull d’imatges de les pàgines
següents és el testimoni gràfic de la il·lusió amb què s’ha
viscut aquest aniversari.

20·12·2007
L’aniversari
è
inici de les celebracions del
aniversari
68

L’Espai ESADEFORUM,
més acostumat a actes
acadèmics, va resultar
ser un entorn propici
per acollir també
trobades de caràcter
intern i familiar
Els membres de la
comunitat d’ESADE
que van néixer quan es
va fundar la institució
van celebrar el seu
aniversari
Ramon Garcia,
l’aleshores
administrador
general i director
del Servei de Recursos
Humans, adreçant-se
al personal amb motiu
de la inauguració de
l’exposició “ESADE 5.0”
69

25·05·2008
exposició
exposició d’imatges històriques per al futur
70

25·05·2008
exposició
12·02·2008
posteriorment, L’exposició es va trasLLadar a madrid i buenos aires.
72

econeixements
reconeixements
Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de
Catalunya, concedida
l’any 1988
amb motiu del 50è aniversari, l’ajuntament
i la cambra de comerç de barcelona van
voler reconèixer la tasca educativa, social
i econòmica duta a terme per esade i
van concedir-li, respectivament, els seus
guardons més distingits. L’any 1988, la
Generalitat de catalunya ja havia reconegut
esade amb la creu de sant Jordi.
Distinció de la Cambra de
Comerç, Indústria i Navegació
de Barcelona
Medalla d’Honor 2008
de l’Ajuntament de
Barcelona
73

18·09·2007
doctor honoris causa
James G. march
sociòleg i professor emèrit de la stanford university,
investit doctor honoris causa per la universitat ramon Llull,
a proposta d’esade
74

Dr. James G. march
“Les grans idees innovadores són esbojarrades
des del punt de vista del coneixement establert.
a vegades, una nova idea esbojarrada acaba
essent espectacularment important. tanmateix,
només una petita part d’aquestes acabarà essent
una gran idea i, habitualment, després d’un cert
temps. malgrat que s’han dedicat molts esforços
a descobrir vies fiables que portin a la creativitat i
a facilitar la identificació precoç de bones idees, la
major part d’aquest esforç no s’ha vist reconegut...
podem augmentar la creació i la persistència de
les bones idees noves, però aleshores també
s’incrementa la creació i la persistència de les
males idees noves.
aquests són els tipus de dilemes que caracteritzen
l’existència humana i no ens hauria de sorprendre
que es trobin també en el món del management
i en aquells que haurien de fomentar-hi
l’aprenentatge.”
A l’esquerra, el degà
d’ESADE, Dr. Alfons Sauquet,
pronunciant la laudatio
Sobre aquestes línies, d’esquerra a dreta:
Dr. Josep Maria Garrell, secretari general
de la Universitat Ramon Llull; Leopoldo
Rodés, president de la Universitat Ramon
Llull; Dra. Esther Giménez Salinas, rectora
de la Universitat Ramon Llull; M. Àngels
Cabasés, secretària general del Consell
Interuniversitari de Catalunya,i
Dr. Carlos Losada, director general d’ESADE
75

20·09·2007
reunió internacionaL
6th annual colloquium
of the european academy for
business in society (eabis)
afavorir la penetració de l’ètica en la vida empresarial és una
vocació transversal a diversos estaments acadèmics d’esade.
L’escola manté en aquest camp un rol capdavanter que va ser
decisiu a l’hora d’acollir, el setembre de 2007, la trobada anual
de l’european academy for business in society.
eabis és la institució de referència de l’estudi de la
responsabilitat corporativa, i el seu col·loqui anual és l’encontre
més important del món entre empresa i acadèmia en aquest
àmbit. a esade, més de 350 executius sènior, experts i
exponents de la societat civil van discutir el rol de l’empresa
en relació amb la governança internacional (integració europea,
canvi climàtic, objectius del mil·leni), regional (clústers, aliances
intersectorials) i individual (el dia a dia corporatiu).
76

77
El sopar de cloenda
va tenir lloc a
l’emblemàtic Saló de
Contractacions de la
Casa Llotja

30·10·2008
Acte
Acte d’obertura de l’any
acadèmic 2007-2008
Lliçó inaugural a càrrec de l’alcalde de
Barcelona, Jordi Hereu (Lic&MBA 1990)
78

79
“Fa cinquanta anys, eSADe va trencar motlles. Va
ser una idea oberta i pionera enmig de la grisor. Va
obrir un camí que després altres escoles de negocis
varen seguir.
Aquest mes d’octubre fa cinquanta anys que un grup
de persones, a Barcelona, varen saber anar un pas
per endavant de la resta de la societat. Varen ser
agosarats en un entorn aleshores molt incert. Molt
poc evident. Varen tenir una determinada actitud
d’obertura mental, d’il·lusió, d’anticipació, d’esforç,
de compromís cívic, d’esperit crític que en aquells
moments no era gens freqüent. Ni fàcil.”
“No ho dic jo, ho diuen gent que saben molt bé de
què parlen: fa pocs dies, per segon any consecutiu,
eSADe ha estat considerada per the Wall Street
Journal la primera escola de negocis a l’àmbit
internacional. Aquesta classificació, que es basa
en l’opinió de prop de 4.500 empreses d’arreu del
món que recluten titulats en MBA, el que destaca
dels directius formats a eSADe és la seva ‘integritat
i capacitat de treball en equip’. Penso que aquest
és un bon reconeixement, perquè el que es posa en
relleu són capacitacions i habilitats lligades al nucli
dur de la persona, a la seva intel·ligència emocional,
als seus recursos psicològics, relacionals o socials
al món de l’empresa.”

30·10·2008
Acte
En el transcurs de l’acte
es va nomenar professors
honoraris els doctors
Lluís M. Pugès, antic
director general d’ESADE,
i Eduard Bonet, professor
i primer director del
programa de doctorat
80

“eSADe es caracteritza per l’excel·lència en la
docència en tots els àmbits de l’empresa. I només
això ja és prou rellevant, perquè fer bé les coses
no es dóna sempre per descomptat. És important
el com es fan les coses, el do the things right. Però
també és cert que és important el do the right thing,
el què fem. Per això valoro el vessant d’eSADe de
reflexió, debat i creació de discurs entorn de la persona,
els valors i la societat.”
“Fa cinquanta anys de l’inici, a Barcelona, d’una determinada
actitud, d’una manera concreta de fer les
coses i de pensar la ciutat i el país. Ara, com fa cinquanta
anys, calen actituds valentes, emprenedores,
visionàries, de superació enfront del canvi, enfront de
les amenaces i les oportunitats. enfront del futur.”
“Us convido a fer junts aquest camí de lideratge i
il·lusió per Barcelona i per la seva gent.
Us convido que seguiu inspirant futurs però, sobretot,
que seguiu construint futurs.
Us ho demana, humilment, un exalumne d’eSADe.”
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
81

19·11·2007
ReUNIÓ
Lideratges clau en les
societats avançades
càtedra LideratgeS i Governança
Democràtica d’eSADe, Sant Benet de Bages
De l’activitat que es duu a terme en el marc de la càtedra
LideratgeS i Governança Democràtica d’eSADe, en destaca la
celebració d’un acte central anual que rep el nom de Jornada de
Reflexió i Debat. L’any 2007, aquesta Jornada va celebrar la seva
segona edició.
Prenent com a punt de partida l’enunciat “els lideratges clau en
les societats avançades: el lideratge des de la perspectiva de gènere
i el lideratge científic”, ponents i participants van construir
amb les seves intervencions un debat de caire multidisciplinari
i cohesionat al voltant d’un esforç: determinar l’estat actual de
la qüestió, elaborar-ne un diagnòstic acurat i albirar perspectives
futures de progrés col·lectiu en la matèria tractada.
La Jornada de Reflexió i Debat de la càtedra se celebra cada
tardor al Monestir de Sant Benet de Bages i compta amb el
patrocini de caixa Manresa. en la seva tercera edició, celebrada
el setembre de l’any 2008, l’equip de la càtedra, els experts
convidats i els assistents va prendre com a punt de partida el
fruit obtingut de les Jornades anteriors per abordar la qüestió del
lideratge polític i del lideratge intel·lectual a partir de la pregunta:
“Polítics sense idees, intel·lectuals sense poder?”
82

Intervenció de
Jordi Pujol durant
el sopar de cloenda
Joan Rigol, Valentí
Roqueta i Adolf Todó
conversen després
del col·loqui
83

04·12·2007
JORNADA ANUAL
Jornada Anual de
l’Institut d’Innovació
Social d’eSADe
L’Institut d’Innovació Social d’eSADe
s’obre a professionals de tots els sectors
per tal de dotar-los de les competències
necessàries per a la construcció d’un món
més just i sostenible. Amb aquest objectiu,
l’Institut participa en els programes
d’executive education, MBA i altres programes
universitaris, i posa a disposició tant
del sector privat com del no lucratiu iniciatives
de formació com el Programa eSADe-
”la caixa” per a ONG, que enforteixen la
contribució de cada persona i organització
a humanitzar els processos inherents a la
globalització i el desenvolupament.
Paral·lelament, l’Institut emprèn iniciatives
de generació i difusió de coneixement,
de consultoria i de sensibilització per tal
d’afavorir un comportament socialment
responsable de les empreses, una gestió
òptima de les organitzacions del tercer
sector i un teixit de relacions productives
entre l’empresa i el sector no lucratiu.
84

04·12·2007
VISItA
Visita de la ministra d’educació
La ministra d’Educació
i Ciència, Mercedes
Cabrera, va presentar a
ESADE el Pla nacional
d’R+D 2008-2011
85

18·12·2007
EXPOSICIÓ
Acte d’inauguració de
l’exposició “FER FER”
al Palau Robert, Barcelona
86

UNA EXPOSICIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL MANAGEMENT
El management és un coneixement que s’ha anat generant durant
els darrers 250 anys, que beu de moltes fonts, però que té
identitat pròpia. Alguns el consideren un dels coneixements més
rellevants que ha aportat el segle XX, i avui dia és inevitablement
present a les nostres vides.
L’exposició “FER FER” es planteja com un recorregut per
l’evolució del management. Des de la confusió actual de termes
i conceptes (com si fos una torre de Babel moderna), s’atura en
alguns dels moments que n’han marcat la història (il·lustrada
per mitjà d’un objecte o d’una eina) i acaba donant la paraula
a deu personatges que han estat protagonistes d’aquesta
evolució, entre els quals hi ha empresaris i acadèmics.
El management es pot aprendre, i aquesta exposició
commemora els 50 anys de la constitució d’ESADE, una escola
de negocis nascuda de la societat civil barcelonina, dedicada
a la formació de directius en els àmbits de les organitzacions
i del dret, a fi que siguin professionals competents i ciutadans
responsables, i que avui té una projecció molt àmplia i un gran
reconeixement internacional.
87

18·12·2007
EXPOSICIÓ
88

23·03·2009
Exposició i col·loquis “HACER HACER”
al CaixaForum Madrid
89

22·01·2008
JORNADA ANUAL
Jornada Anual
d’ESADE Alumni a Barcelona
Amb la presència de S. A. R. els Prínceps de
Asturias i de Girona al Gran Teatre del Liceu
“Entre les nostres escoles de negocis, destaquen el prestigi
i el reconeixement internacionals que ESADE ha assolit, amb
l’esforç i la dedicació que generacions successives hi han sabut
esmerçar, en els seus tres campus de Barcelona, Madrid i
Buenos Aires.
La vostra recerca permanent de l’excel·lència acadèmica,
juntament amb els valors humanistes que inspiren alhora
el desenvolupament personal i la responsabilitat social, us
permeten formar no tan sols professionals competents de
l’empresa i del dret, sinó també ciutadans compromesos”.
Felip de Borbó i Grècia
Sa Altesa Reial el Príncep de Asturias i de Girona
90

22·01·2008
JORNADA ANUAL
Al·locució de Germán Castejón, president
d’ESADE Alumni
Intervenció
d’Isidre
Fainé,
president de
”la Caixa”
En el transcurs de l’acte es va lliurar
un testimoni del reconeixement de la
institució als familiars i descendents
dels fundadors d’ESADE
92

93
L’escenari del Gran
Teatre del Liceu
va servir per
il·lustrar els 50 anys
d’història de ESADE

12·02·2008
JORNADA ANUAL
II Jornada d’ESADE Alumni a Madrid
“E50: Inspirando futuros”
94

95
L’acte es va celebrar
a l’edifici emblemàtic
de Mutua Madrileña al
Paseo de la Castellana
de Madrid

14·03·2008
ACTE DE GRADUACIÓ
28a promoció del Full Time MBA
96

Els graduats, en
l’esperat moment de
l’entrega dels diplomes
La taula presidencial va
estar formada per Glòria
Batllori, directora
del programa MBA;
Alfons Sauquet, degà
de la Business School;
O. Kjorven, secretari d’Estat
de Desenvolupament
Internacional del Govern de
Noruega, i Xavier Sánchez,
director d’ESADE Alumni
97

27·03·2008
CONFERèNCIA
L’empresa responsable
del segle XXI. “La rendibilitat
ajustada a principis”
A càrrec de Francisco González, president del BBVA
98

Iniciatives solidàries d’ESADE
50è aniversari
Concert solidari E50
El dijous 3 d’abril va tenir lloc, en el marc
incomparable de la basílica de Santa Maria del Mar
de Barcelona, un concert, promogut per la Fundació
ESADE, amb l’actuació de l’Orquestra Juvenil de San
Ignacio de Moxos (Bolívia), que va presentar el seu
espectacle “Tras las huellas de Loma Santa”.
Cooperació E50: Arrels Fundació
En el marc del 50è aniversari, es va impulsar un projecte de
col·laboració amb Arrels Fundació, fundació privada dedicada a
l’atenció de persones sense sostre de Barcelona. Es van dur a terme
diferents iniciatives: accions de voluntariat individual i col·lectiu (67
persones, entre alumnes i personal, van participar en la realització
del recompte censal dels “sense sostre” a Barcelona); donació
d’equipament informàtic, de roba i de mantes; donació econòmica
(individual i institucional), i participació el dia de Sant Jordi amb
parades de roses i d’artesania del taller d’Arrels.
99

09·04·2008
E50 AL MÓN
El Chapter França
celebra el cinquantenari d’ESADE i
els cinc anys del Chapter
Si els clubs territorials d’ESADE Alumni fomenten el networking
local amb trobades i activitats d’actualització acadèmica, en
l’àmbit internacional aquesta funció l’acompleixen els chapters.
Als chapters, la formació acadèmica i humana adquirida
a ESADE, i també l’orientació professional al lideratge
empresarial, constitueixen un bagatge comú que n’uneix els
integrants i que periòdicament els aglutina al voltant d’activitats
que mantenen viu l’esperit de la institució arreu del món.
Aquesta imatge de l’acte de
celebració del 50è aniversari
d’ESADE al Chapter França es
va repetir en la resta de chapters
internacionals que ESADE Alumni
té disseminats per diferents llocs
del món
Durant l’any, les reunions i
activitats dels exalumnes se
succeeixen a Washington, Nova York,
Regne Unit, Brasil, Xile, Equador,
Perú, Japó, Romania, Benelux
i Xina
100

Reconeixement del Memorial Democràtic
dels Treballadors de SEAT a l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE
09·04·2008
RECoNEIxEMENTS
Les circumstàncies polítiques en les
quals s’ha desenvolupat la història
d’ESADE han fet que la institució es
trobés davant de situacions que oferien
una oportunitat per incidir de manera
notable i positiva en el desenvolupament
socioeconòmic del país. En aquest sentit,
ESADE va rebre l’abril de l’any 2008 el
reconeixement dels treballadors de SEAT
pel suport de l’escola a la normalització
del sindicalisme en anys que foren difícils
pels moviments d’aquesta naturalesa.
D’esquerra a dreta: la consellera de
Treball, Mar Serna; el director de
l’Institut d’Estudis Laborals, Carlos
Obeso; el director general d’ESADE,
Carlos Losada, i Carles Vallejo i
Silvestre Gilaberte, del Memorial
Democràtic dels Treballadors de SEAT
101

21·04·2008
CoL·LoquIS
Cicle de col·loquis.
Records d’ESADE
Els antics directors generals,
degans i professors d’ESADE
Mariano G. Ibar i Josep Messa,
els doctors Jaume Filella, Robert
Tornabell i Eduard Bonet, són
alguns dels personatges de la
història d’ESADE, que acumulen
un bagatge ric i extens. Amb la
intenció de fer aflorar aquest fons
comú fet de records, vivències
i lliçons tant acadèmiques com
vitals, el Claustre del Professorat
d’ESADE va promoure, coincidint
amb el 50è aniversari, un cicle de
col·loquis on l’ESADE sènior va
prendre relaxadament la paraula.
102

103
25·04·2008
CoL·LoquIS

25·04·2008
VISITA
Visita i lliçó d’Emilio Botín
Assignatura: Política d’Empresa
Emilio Botín va impartir
una lliçó magistral a
l’Espai ESADEFORUM
Emilio Botín va voler
assistir com un oient
més a la presentació
de projectes per part
dels alumnes
104

Els mercats financers
19·05·2008
ACTE
Josep Oliu, president
de Banc Sabadell
Isidre Fainé, president
de ”la Caixa”
Antoni Castells, conseller d’Economia i
Finances de la Generalitat de Catalunya
105

19·05·2008
JORNADA
“Els escenaris de la gestió pública al segle XXI”
Institut de Governança i Direcció Pública
Passat, present i futur van confluir en
un acte que no només commemorava el
50è aniversari d’ESADE sinó que, alhora,
celebrava els vint anys d’existència de
l’Institut de Governança i Direcció Pública.
L’institut, en aquests anys, ha
desenvolupat una activitat acadèmica
prolífica i ha acollit intervencions de més
de 2.000 gestors públics. En aquesta
jornada, la mirada de ponents i assistents
va examinar diversos reptes de futur del
sector com el lideratge i la col·laboració
publicoprivada.
106

107

24·05·2008
JORNADA
Jornada de
portes obertes
A la manera d’altres institucions emblemàtiques
de la societat, ja siguin polítiques, econòmiques
o educatives, ESADE va voler celebrar amb motiu
del 50è aniversari una jornada de portes obertes
a les famílies de la comunitat d’ESADE.
Tant els espais històrics com els resultants
de la renovació aquitectònica de l’escola
van acollir la visita de més d’un centenar de
persones que van voler conèixer la institució
per dins i els seus directius de prop.
108

109

28·05·2008
AssembleA
Assemblea de Patrons
la Fundació i el seu
Patronat tenen com a
funció principal garantir
que el projecte educatiu
d’esADe mantingui,
en tot moment, un
vincle compassat amb
l’evolució del món empresarial
i de la societat
civil. A través de la
col·laboració econòmica,
en recerca i en serveis,
els membres de la
Fundació vetllen perquè
esADe proporcioni als
directius del futur una
formació que respongui
als reptes d’avui i de
demà.
L’Assemblea de
Patrons és una reunió
anual conjunta
dels membres de la
Fundació ESADE i del
seu òrgan de govern,
el Patronat
110

28·05·2008
AssembleA
Dinar-col·loqui sobre els
reptes econòmics d’europa,
amb la presència de Joaquín Almunia,
en el marc de l’Assemblea de Patrons
si la finalitat de l’Assemblea de Patrons
és orientar la tasca educativa d’esADe
cap a la solució dels reptes més actuals
de l’economia, l’any del 50è aniversari
aquest maridatge va donar-se al màxim
nivell, ja que va ser el comissari europeu
d’economia, Joaquín Almunia, qui va
intervenir a la reunió.
111

28·05·2008
Reconeixements
Descobriment de la placa
a la primera seu d’esADe,
al passatge de Josep llovera
L’equip directiu va desplaçar-se a la primera seu de
l’escola, actualment seu de l’empresa MED, que presideix
l’antic alumne Jordi Robinat (Lic&MBA 1978),
per descobrir-hi una placa commemorativa i declarar,
un cop més, la vigència dels valors fundacionals
112

29·05·2008
ReUniÓ inteRnAcionAl
Workshop on organisational stress
institut d’estudis laborals d’esADe (iel)
experts mundialment reconeguts dels
camps del management, la psicologia
i la medicina van reunir-se en un acte
que va aprofundir en una de les línies
de recerca essencials a l’iel: el diàleg
interdisciplinari per prevenir l’estrès i
per relacionar l’activitat professional
amb la salut, el benestar i la qualitat
de vida.
113

14·06·2008
olimPíADes e50
olimpíades e50
114

les celebracions per al 50è aniversari
van incloure una jornada esportiva en
què, almenys per un dia, el treball en
equip es va transformar en una experiència
lúdica, saludable i familiar.
el complex esportiu de can caralleu
va ser l’escenari d’un ampli ventall
d’activitats, en què els participants a
les olimpíades e50 i les seves famílies
van poder gaudir d’estones de futbol,
bàsquet, vòlei, tennis, ioga, tir amb arc,
piscina i bicicleta, com també de l’actuació
de pallassos, de jocs inflables i
d’activitats de pintura i màgia.
115

25·06·2008
DoctoR honoris causa
Henry mintzberg,
catedràtic de la mcGill University
(canadà). investit doctor honoris
causa per la Universitat Ramon llull,
a proposta d’esADe
A la dreta de
Henry Mintzberg, el doctor
Xavier Mendoza, que va
pronunciar la laudatio
116

117
Dr. Henry Mintzberg
“el lideratge implicat. el lideratge efectiu és un lideratge
implicat: la persona s’implica i, d’aquesta manera, implica els
altres. es tracta de persones profundament implicades en la
seva feina. es dediquen al seu sector, a la seva organització, a
la seva gent de manera seriosa i tranquil·la. Hi estan a prop per
experimentar les conseqüències de les seves accions.
Aquests líders es preocupen molt més de prevenir que de posar
remeis; connecten molt més del que controlen; manifesten molt
més per l’exemple que pel que decideixen –també a través de
la seva pròpia remuneració i de la retenció del seu personal.
Aquests líders no estan encimbellats al lloc més alt. treballen
a consciència. tant que parlem dels treballadors i de les xarxes
de coneixement i, en canvi, quedem embadalits davant l’alta
direcció. Un directiu que es posa al capdamunt d’una xarxa en
queda fora”.

06·07·2008
REUNIÓ INtERNacIoNal
7 th International
conference on
Mobile Business
ICMB 2008 va servir perquè es
presentessin les últimes novetats i
tendències del sector, relacionades
sovint amb la interconnexió
de tecnologies (televisió, Internet)
per fer arribar els continguts al
telèfon mòbil
118

Presentació de la
col·lecció Biblioteca
de Gestión
23·10·2008
PRESENtacIÓ
En un any especialment orientat a la perspectiva
històrica com el del cinquantenari, ESaDE i Ediciones
de Belloch van presentar la col·lecció Biblioteca
de Gestión, que recopila, precisament, els clàssics
del management del passat i actuals, i els combina
amb textos dels professors del claustre d’ESaDE per
contribuir a l’extensió de la cultura de la gestió i a
l’enfortiment del criteri dels directius.
119

30·10·2008
actE
120

121
acte d’obertura
de l’any acadèmic
2008-2009
a càrrec del governador
del Banc d’Espanya, Miguel
Ángel Fernández ordoñez

30·10·2008
actE
“És un plaer per a mi ser avui aquí amb vostès, coincidint amb
la celebració del 50è aniversari d’aquesta institució, que al llarg
d’aquest mig segle s’ha consolidat com una de les escoles
de negocis més prestigioses del món. Ningú no discuteix avui
que l’educació és el factor més important per avançar en el
desenvolupament econòmic i social. Per tant, vull començar la
meva intervenció traslladant-los la meva felicitació pel treball fet i
animar-los perquè continuïn per aquest camí”.
Miguel Ángel Fernández Ordóñez
Governador del Banc d’Espanya
122

123

30·06·2008
actE DE GRaDUacIÓ
XlV Promoció de la
llicenciatura i Màster
en Direcció d’Empreses i
X Promoció de la llicenciatura i
Màster en Dret
a més de les celebracions i els homenatges del 50è aniversari,
durant el curs es va seguir l’activitat lectiva habitual, que va conduir
a la superació dels objectius acadèmics. Els alumnes d’últim any dels
programes de llicenciatura i Màster en Direcció d’Empreses, d’una
banda, i en Dret, de l’altra, van rebre els seus títols en un acte que
va aplegar més de 1.200 persones a l’auditori de Barcelona.
124

125

11·12·2008
actE
acte amb els familiars
dels fundadors d’ESaDE
126

En el marc de les celebracions del cinquantè aniversari, ESaDE
va reunir els familiars dels patrons fundadors en una trobada que
va simbolitzar el reconeixement de l’escola actual a les persones
que van crear i posar en marxa la institució. Van assistir-hi, entre
d’altres, fills, esposes i altres parents dels patrons fundadors, i
també membres actius de la comunitat d’ESaDE, com ara carlos
tomás, que fou un dels primers a exercir-ne el càrrec de secretari
general i de director de relacions públiques.
127

CelebraCions de
l’e50 arreu del món
mèxiC
estats units
veneçuela
Colòmbia
brasil
perú
xile
argentina
128

andorra
suïssa
regne unit
benelux
àustria
alemanya
itàlia
xina
frança
espanya
Índia
portugal
129

130

131
InspIrAnT
FuTurs

inspiring
futures

Cinc eixos de futur
EsADE té, en la seva empremta fundacional,
alguns signes d’identitat que han inspirat
l’activitat de la institució i han permès fer una
aportació ben significativa i innovadora a la
societat.
Mitjançant la formació, la recerca i el debat
social, EsADE ha contribuït al llarg de la seva
història a potenciar autèntiques línies de
força en el plantejament teòric i en l’actuació
pràctica en els camps de l’empresa, del dret i
de les organitzacions socials:
Promovent una visió oberta del
management, que abasta tota mena
d’organitzacions: empreses, administracions
públiques i entitats no lucratives.
Impulsant el procés de modernització de
l’economia espanyola i la seva reeixida
internacionalització en les dues últimes
dècades.
Potenciant la innovació i l’esperit
emprenedor, per mitjà de la formació
d’empresaris capaços d’impulsar models de
negoci innovadors i sostenibles.
Transferint el seu know-how de formació
universitària i de postgrau en direcció
d’empreses a la formació de juristes, amb
unes connotacions tan innovadores com
ho han estat les que, des de fa cinquanta
anys, han marcat la formació dels nostres
directius.
Introduint i fomentant la responsabilitat
social de l’empresa, de manera que combini
la perspectiva de la competència professional
amb una visió del lideratge com a compromís
i servei a la societat.
Al llarg dels seus primers cinquanta anys
d’existència, EsADE ha estat innovant els
processos formatius, ampliant els horitzons
geogràfics, intensificant la creació i la difusió
de coneixement i, en definitiva, actualitzant la
seva aportació a la societat, fruit d’una actitud
constant d’autoanàlisi i de sintonització amb
l’entorn i les seves demandes.
Els darrers anys, successius processos de
reflexió estratègica han anat marcant les
pautes per reorientar constantment el rumb
vers el futur.
EsADE vol continuar inspirant futurs, com ho ha
fet fins ara. A les pàgines següents, s’apunten
cinc dels eixos inspiradors per al seu futur
immediat:
• Recerca i innovació, condicions per a la
qualitat acadèmica
• Oberts al món: internacionalitat
• Formació de juristes i perfil de les
professions jurídiques
• Iniciativa empresarial - Entrepreneurship
• Responsabilitat social de l’empresa (RSE)
133

inspiring futures
134

ecerca i innovació,
condicions per a la
qualitat acadèmica
una institució acadèmica que es vulgui projectar al món ha de
prestar una atenció molt especial al que constitueix el nucli
central de la seva activitat, és a dir, a l’àmbit acadèmic. EsADE
és una institució que es projecta al món amb l’ambició de
transformar-lo i de millorar-lo. Per això, presta la màxima atenció
als quatre processos clau en la construcció de la seva qualitat
acadèmica. Es tracta de desenvolupar la màxima qualitat (1)
en la impartició, és a dir, en la pedagogia; (2) en la síntesi dels
coneixements existents; (3) en la captació del coneixement, i,
finalment (4), en la creació de coneixement.
Aquests quatre àmbits d’actuació són interdependents i no es
pot assolir l’excel·lència sense fer atenció a cadascun d’ells.
Tanmateix, una institució pot destacar per la seva excel·lència
concentrant els esforços en alguns d’aquests àmbits. Així
mateix, al llarg de la història de la institució, l’enfocament o
la centralitat de cadascun d’aquests àmbits es pot modificar
significativament. A vegades, aquestes modificacions són
el resultat de l’evolució interna de la institució, com a
conseqüència de la maduració dels assoliments obtinguts en
una àrea determinada. Els canvis de prioritats també poden
estar motivats per canvis a l’entorn i per la voluntat de la
135

institució de donar-hi resposta. Així, per
exemple, una institució que es fixa com a
objectiu oferir un alt grau de qualitat en la
pedagogia, pot tenir un gran impacte en un
àmbit territorial més local o més estable.
Igualment, després d’assolir l’excel·lència
en la pedagogia, la institució pot concentrar
els esforços en la millora de la capacitat
de síntesi. no obstant això, concentrar els
esforços exclusivament en la pedagogia
i en la síntesi pot comportar dificultats
significatives per projectar-se en entorns
més amplis.
EsADE afronta avui la globalització
amb una atenció continuada als seus
programes i als seus participants. però,
en aquest context, la recerca ha deixat
de ser un complement conjuntural. Ben al
contrari, en un context global en el qual
totes les veus es poden sentir, la recerca
n’esdevé un element central de l’activitat,
una condició sine qua non. D’una banda,
un discurs d’incidència global és una
forma de transformar la nostra societat
i, a més, s’ha convertit en una de les
plataformes més poderoses de projecció
per a una institució acadèmica. D’altra
banda, la recerca, encara que els seus
fruits siguin menys originals, és la condició
per participar en el debat acadèmic global.
Finalment, les exigències pròpies de
l’activitat investigadora presenten alguns
dels trets centrals d’EsADE, com ara el
rigor, l’exigència i una ambició legítima
d’excel·lència.
136

L’activitat investigadora a EsADE es pot articular en els seus
diferents instituts, centres i càtedres, l’existència dels quals
ja constitueix un bon indicador del progrés en la creació
de coneixement. En cadascun d’aquests nuclis d’activitat
acadèmica, s’estableixen ponts entre diferents disciplines i
relacions amb altres institucions internacionals, de manera que
es converteixen en petits think tanks que participen en l’avenç
del coneixement i en la seva difusió, i n’informen tant a través
de les seves publicacions, recollides des de l’any 2005 al
Research Yearbook, com a través d’assignatures i programes,
alguns d’ells desenvolupats en cooperació amb altres centres
universitaris, com stanford, en l’àmbit de la responsabilitat social
de l’empresa, o Georgetown, a través del Global Executive MBA.
L’altra cara de la recerca és la innovació. La innovació és
aspiració a transformar l’statu quo; a desenvolupar noves idees
que causin impacte, que ajudin a millorar el món en què vivim.
La innovació garanteix que la creació de coneixement no sigui
un exercici acadèmic tancat en si mateix, sinó orientat cap al
canvi, cap a la transformació.
Els darrers anys, el potencial innovador d’EsADE s’ha
manifestat en la seva capacitat per elaborar programes
innovadors amb altres institucions, com el pasadena
Art Center College of Design; per actuar decisivament
en la construcció de xarxes europees d’excel·lència,
com l’European Institute of Innovation and Technology, i
també en l’actuació i l’impuls d’EsADE Creapolis, parc
de Creativitat Empresarial.
La recerca i la innovació no són dimensions noves
a EsADE. Constitueixen el nucli d’una institució
acadèmica i són elements centrals de la cultura
d’EsADE. són, doncs, part de la seva identitat i en
delimiten un horitzó, alhora que assenyalen la voluntat
i l’aspiració de millorar contínuament per servir millor
l’objectiu de formar adequadament les persones i
contribuir a millorar la societat.
Alfons Sauquet
Degà de la Business School
137

inspiring futures
138

Oberts al món:
Internacionalitat
La voluntat de projecció internacional ha estat
present en la visió, els valors i l’estratègia
d’EsADE des de fa més de tres dècades.
La participació al Programme in International
Management (PIM) va ser un primer pas molt
important en la internacionalització dels
programes d’ESADE. Fundat el 1973 per la
stern school of Business de la new York
university i per l’HEC paris, EsADE en va
esdevenir el quart membre l’any 1975. En
l’actualitat, 54 escoles de negocis d’arreu
del món són membres del pIM, i constitueix
la xarxa d’intercanvi d’estudiants de postgrau
en management més gran i amb una millor
reputació a escala mundial.
139

una altra fita important va ser la fundació de la Community
of European Management Schools (CEMS), el 1988, per
iniciativa d’HEC paris i d’EsADE, i a la qual es van afegir
com a membres fundadors la università Bocconi de Milà
i la Universität zu Köln. La CEMS compta avui dia amb 28
institucions acadèmiques de reconegut prestigi internacional
i amb el suport de prop de 60 empreses multinacionals líders
en els sectors respectius. Les escoles membres de la CEMs
imparteixen conjuntament el CEMS Master’s in International
Management, programa que ocupa el primer lloc en el darrer
rànquing mundial elaborat per The Financial Times en la
categoria de màsters en management adreçats a persones
sense experiència laboral (octubre de 2009).
El 1992, el Programa MBA a temps complet es va convertir
en el primer programa d’EsADE impartit íntegrament en
anglès. Actualment, tots els postgraus a temps complet,
com també alguns a temps parcial, s’imparteixen en
anglès (MSc in Management, MBA, Executive Master
in Marketing & Sales, Global Executive MBA, Master of
Research, PhD in Management Sciences). Des dels anys
noranta, la internacionalització progressiva dels programes
i dels estudiants també ha anat acompanyada d’una
140

internacionalització significativa del Claustre del professorat i
d’un fort compromís amb la recerca.
La qualitat dels programes oferts per EsADE ha estat
àmpliament reconeguda a escala internacional, tal com ho
demostra el fet que ha estat la primera escola de negocis
espanyola a assolir les tres acreditacions internacionals
més prestigioses del sector (EQUIS, AACSB i AMBA). En
l’actualitat, la dimensió internacional és present en tots els
aspectes que conformen la vida acadèmica i institucional
d’EsADE: els programes formatius, l’alumnat, el professorat i
el pAs, la recerca, les relacions amb els antics alumnes, amb
les empreses i amb els partners acadèmics, o la composició
dels òrgans de govern.
Com a resultat d’aquest llarg procés, EsADE ha esdevingut
una escola reconeguda mundialment que se situa en els
primers llocs dels rànquings internacionals elaborats
per prestigiosos mitjans de comunicació (BusinessWeek,
The Financial Times, The Wall Street Journal). Tanmateix,
la globalització creixent de la formació en management,
especialment en els àmbits dels postgraus i de la formació
directiva, planteja nous desafiaments per a EsADE, que
podríem resumir en tres grans reptes: aprofitar plenament
les oportunitats derivades de l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior (EEES), tenir una presència global i construir una
marca global.
El repte de l’EEEs. L’aposta pel nou campus de sant
Cugat, operatiu des del febrer de 2009, i el desplegament
progressiu de l’oferta dels anomenats màsters Bolonya (MSc
in Management i Master of Research) constitueixen els dos
elements centrals per posicionar EsADE com una de les
escoles de referència a Europa en l’àmbit de l’EEEs.
El repte de tenir una presència global. Barcelona, Madrid
i Buenos Aires són nodes importants en un món cada cop
més globalitzat. Els campus d’EsADE en aquestes tres
ciutats, juntament amb els global centers situats a são
paulo i a Munic, com també els estrets lligams amb les
principals escoles dels Estats units, posicionen EsADE
com a nexe d’unió i d’interrelació privilegiat entre tres
importants regions del món: Europa, l’Amèrica Llatina i
els Estats units. D’altra banda, davant de la importància
de conèixer de primera mà el desenvolupament de les
economies de la regió de l’Àsia i el pacífic, en els darrers
anys EsADE ha ampliat els acords de col·laboració
existents i n’ha signat de nous amb les principals escoles
de l’Índia, la Xina, Taiwan, el Japó i singapur. Finalment,
convé assenyalar que aquesta presència global es veu
reforçada i complementada per la xarxa formada pels
antics alumnes d’ESADE, presents en prop de 100 països,
i pels chapters internacionals d’EsADE Alumni, actualment
presents en 25 països d’arreu del món.
El repte de construir una marca global. Es tracta del
repte més difícil i que requereix més temps, ja que és
el resultat de múltiples elements, d’entre els quals
en podríem destacar quatre: a) assolir l’excel·lència
acadèmica en tots els programes; b) disposar de
programes d’abast mundial (com ara el Full Time MBA
i el Global Executive MBA, impartit conjuntament amb
la university of Georgetown, als quals esperem que
s’afegeixin en un futur proper els MSc in Management);
c) comptar amb una àmplia base d’antics alumnes
internacionals distribuïts arreu del món i compromesos
amb ESADE, i d) tenir una capacitat sostinguda de
generar coneixement que aporti perspectives realment
innovadores i impactants, orientades a millorar la pràctica
del management a les organitzacions i oferir una major
contribució a la societat.
Xavier Mendoza
Director general associat
141

inspiring futures
142

El dret, la formació
i el perfil de les
professions jurídiques
La Facultat de Dret d’EsADE va néixer el
1992, fonamentada en cinquanta anys de
tradició formativa universitària, per satisfer
una demanda del món professional: formar
juristes capaços d’afrontar els nous reptes
que planteja la professió jurídica. I, alhora,
amb la voluntat d’erigir-se en un centre de
reflexió i de debat de les grans qüestions
jurídiques.
Des dels inicis, la Facultat de Dret ha destacat
per la seva clara orientació internacional, que
es materialitza en una xarxa consolidada de
programes d’intercanvi amb més de cinquanta
universitats de prestigi d’Europa i Amèrica. I un
altre element que la diferencia és la connexió
amb el món jurídic professional, ja que és l’única
facultat de dret d’Espanya que compta amb
143

un consell professional format per representants de totes les
professions jurídiques i de més de trenta despatxos de prestigi
internacional.
Amb uns programes dissenyats amb rigor i enormement innovadors,
té l’objectiu que l’estudiant assimili els conceptes fonamentals
del sistema jurídic espanyol i, alhora, aprofundeixi en els
conceptes propis dels principals ordenaments actuals a escala
internacional, i desenvolupi les competències que exigeix l’exercici
de les diferents professions jurídiques: comunicació escrita i
oral, lideratge, negociació, presa de decisions, treball en equip,
responsabilitat social i sensibilitat multicultural, entre d’altres.
Amb aquest objectiu, la Facultat ha anat conformant, al llarg
dels anys, un sistema pedagògic propi i summament flexible,
basat en l’aprenentatge actiu i en la reflexió, que combina
diverses metodologies fonamentades en el seguiment i l’atenció
personalitzats de l’estudiant.
144

El futur de la nostra Facultat de Dret està marcat per les
perspectives dels tres eixos claus sobre els quals es
basa el seu projecte: el dret, la formació del jurista i el
perfil de les professions jurídiques.
La Facultat ha d’afrontar, en primer lloc, la necessitat d’explicar
la transformació en curs del paradigma de dret que hem
conegut al llarg del segle XX, que es basava en la llei com a
expressió tècnica de l’aspiració de certesa o de seguretat
jurídica i en l’eficiència com a resposta a una economia
marcada per l’objectiu d’incrementar la producció de béns
assequibles. Aquest paradigma es va alterar ja durant el
segle XX mitjançant una mena de “mcdonalització” del dret
que, per una part, l’ha uniformitzat, fent sorgir un dret substancialment
semblant en tots els països civilitzats d’un món
global (dret que, tot i que encara és local, té, com la Big
Mac, la mateixa aroma a escala universal) i, per l’altra, l’ha
privat de qualsevol coherència a causa del seu propòsit de
respondre amb eficiència els requeriments puntuals d’una
gran diversitat de pretensions econòmiques particularitzades.
És l’evolució que desemboca en la pèrdua de certesa
o seguretat i en l’aparició d’instruments reguladors que
s’enfronten a la llei general (autoregulació, lleis a mida).
La Facultat s’ha d’implicar en l’explicació complexa i en la
superació d’aquesta transformació, que no és gens pacífica.
En segon lloc, la Facultat té assumida, com a funció cardinal
la formació del jurista. si bé és cert que l’experiència
de segles d’ensenyament i de recerca en dret ha consolidat
uns elements formatius d’un gran valor, també ho és que
tot el que fa referència a la formació universitària està avui
profundament agitat i, amb raó, subjecte a crítica i a revisió.
En aquest àmbit, el repte de la Facultat és mantenir la identitat
i l’equilibri, sense desaprofitar les noves propostes. El
procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació superior
—model que sorgeix dels anomenats acords de Bolonya—
pretén postular una aplicació nomotètica i universal, que
s’ha de singularitzar, sense fonamentalismes a favor o en
contra, amb relació a la didàctica de la ciència del dret. En
dependrà la viabilitat de l’estat dels recursos, de manera
que l’assumpció del que convingui no serà factible si no és
paral·lela a la incorporació dels mitjans (persones, materials
i instal·lacions). Aconseguir aquests recursos, mantenir
les millors pràctiques i incorporar-ne de noves seran
factors que condicionaran un èxit incert però possible.
Finalment, la Facultat està compromesa amb les professions
jurídiques. La Facultat forma juristes, però pràcticament
tots reben aquesta formació per integrar-se a l’exercici
d’alguna de les múltiples professions que exigeixen la
perícia en el dret. si la Facultat dóna l’esquena a aquesta
realitat, traeix la seva funció social. I el repte rau en la
necessitat d’atendre la transformació i la problemàtica
profundes en què estan immerses avui, i amb vista al futur,
les diverses professions jurídiques, en què l’advocacia
apareix com a arquetip de les altres. En aquest àmbit,
els reptes són apassionants, compromesos i, a vegades,
contradictoris: l’especialització; la incorporació de bases
de dades d’accés públic que, a partir de l’elaboració de
patrons de transaccions, aconsellen conductes a seguir
i debiliten l’àmbit reservat a l’expert; l’expansió de la
litigiositat; la internacionalització; la formació continuada,
la configuració progressiva dels serveis d’advocat com una
mercaderia, la asimetria entre l’actuació dels advocats i
dels tribunals, entre d’altres. En definitiva: la recuperació
dels valors de justícia i de solidaritat i la seva integració en
un quadre axiològic que doni resposta a les demandes de
la societat actual.
Pere Mirosa
Degà de la
Facultat de Dret
2001-2009
Enric R. Bartlett
Degà de la
Facultat de Dret
145

inspiring futures
146

Iniciativa empresarial
Entrepreneurship
La fundació d’EsADE va ser fruit de la
iniciativa i de la visió emprenedora d’un
grup d’empresaris i de professionals.
La seva determinació i l’experiència
de la Companyia de Jesús van ser
la combinació perfecta per crear un
nou projecte: una escola per formar
professionals del management. Aquest
caràcter emprenedor forma part de l’ADn
d’EsADE. I, en el futur, volem continuar
inspirant aquest esperit emprenedor en
les noves generacions.
147

Estem convençuts que les societats avancen
gràcies a l’existència de persones i d’equips
que saben detectar noves oportunitats i que
són capaces de mobilitzar recursos perquè
aquests nous projectes esdevinguin una
realitat.
Aquest esperit emprenedor es pot aplicar a
la creació de noves empreses, però també
al foment de noves iniciatives dins de les
empreses existents o en altres àmbits socials,
com ara les organitzacions del tercer sector o
les administracions públiques.
EsADE va ser una de les primeres escoles de
negocis que va incloure als plans d’estudis
la realització d’un projecte de creació
d’empresa com a treball final de carrera,
com també l’assignatura Entrepreneurship
en els programes MBA. Cada any, més de
400 alumnes cursen a ESADE assignatures
que fomenten l’esperit emprenedor amb
metodologies actives l’objectiu de les quals és
aprendre a identificar noves formes de negoci,
a elaborar el pla d’una nova empresa o bé a
desenvolupar projectes innovadors.
El professorat que imparteix aquestes
assignatures és expert en l’acompanyament
d’emprenedors. A més, compta amb el suport
de directius i de professionals que fan de
“tutors” dels equips d’estudiants que estan
desenvolupant un nou projecte.
La creació l’any 1997 de l’actual ESADE
Entrepreneurship Institute (EEI) pretén
interrelacionar l’activitat docent, la recerca i
les accions de projecció social que es duen a
148

terme per potenciar-les, i convertir-se així en un
centre de referència a escala internacional.
El Grup de recerca en Iniciativa Emprenedora
(GRIE) d’ESADE-Universitat Ramon Llull ha
estat reconegut com un grup de recerca
consolidat i aplega investigadors que treballen
en els àmbits de la creació d’empreses, les
empreses de ràpid creixement, el finançament
de noves empreses, el foment del corporate
entrepreneurship i de l’empresa familiar.
La seva activitat investigadora ha estat
presentada en congressos internacionals i ha
motivat la realització de diverses tesis doctorals,
que han estat publicades en articles científics
en les principals publicacions especialitzades i
en altres formats, com ara llibres i informes.
En col·laboració amb l’Associació d’Antics
Alumnes d’EsADE, es vol donar suport als
nous projectes i fomentar el debat social
sobre el futur de l’entrepreneurship, i com
es pot ajudar a promoure’n i fomentar-ne el
desenvolupament.
La inauguració d’EsADE Creapolis ofereix, a
més, un nou espai per fomentar de la creació
d’empreses de base científica.
Cinquanta anys després de la fundació
d’EsADE, volem continuar inspirant futurs
i fomentar l’esperit emprenedor per tal
d’aconseguir una societat més desenvolupada
i socialment més justa.
Eugènia Bieto
Subdirectora general
corporativa
Marcel Planellas
Secretari general
149

inspiring futures
150

Responsabilitat social de l’empresa (RSE)
EsADE és una institució universitària
compromesa amb la seva missió
i la seva raó de ser. El compromís
institucional consisteix a formar
persones amb el nivell de
competència professional més
elevat possible, amb un clar perfil
internacional, conscients, així mateix,
de les seves responsabilitats com a
ciutadans i com a professionals.
La nostra contribució a impulsar i
fomentar la responsabilitat social en
moltes empreses i organitzacions ha
estat, fins ara, significativa, tal com
s’ha reconegut en diversos rànquings
i instàncies d’acreditació. A més,
EsADE va ser una de les primeres
institucions espanyoles signants del
Global Compact i dels Principles for
Responsible Management Education,
promoguts per l’Organització de les
nacions unides.
151

Tot plegat ens obliga a avançar i consolidar una praxi
institucional coherent, en què no tan sols continuarà sent
clau el desenvolupament d’una formació i d’una recerca
rellevants en l’àmbit de la rsE, sinó que anirà adquirint
una importància progressiva la nostra visibilitat com a
organització amb bones pràctiques, fins i tot modèliques,
en tot allò relacionat amb les polítiques que afecten
les persones de la comunitat acadèmica, l’ús racional i
sostenible dels recursos, el plantejament de les nostres
accions i iniciatives socials i, en definitiva, les nostres
pràctiques de govern, de transparència i de rendició de
comptes. En aquest sentit, avançar i consolidar la nostra
política interna de rsE és un autèntic repte de futur.
un altre desafiament permanent és com afrontem la formació
i el desenvolupament de la responsabilitat social de l’empresa,
compaginant la perspectiva de la competència professional
amb una visió de lideratge com a servei i compromís
amb la societat. Tot i que EsADE ha estat reconeguda
internacionalment com una de les escoles pioneres a
incorporar en els seus programes formatius la promoció de
la rsE, hem de continuar aprofundint en un enfocament de la
gestió de les organitzacions que s’adeqüi progressivament a
les realitats i les exigències dels nous temps.
Certament, estem compromesos amb la rsE per aconseguir
que cada cop hi hagi més directius que optin per integrarla
en els valors i en l’estratègia de l’empresa. Creiem que,
actuant així, impulsaran un tipus d’empresa que s’ajustarà
més i millor a les demandes futures dels stakeholders.
serà el tipus d’empresa que triomfarà en aquest segle XXI,
perquè és indiscutible l’interès progressiu dels consumidors
152

i dels organismes reguladors per conèixer i millorar
l’impacte social i mediambiental de les empreses. Els
processos de deslocalització en el marc de la globalització,
el canvi climàtic, l’augment del preu dels productes
alimentaris, l’accés als medicaments per part dels països
pobres, etc., són algunes de les qüestions socials i
polítiques la solució de les quals requereix, a banda de
l’actuació dels governs i dels organismes internacionals,
que les empreses en prenguin consciència i canviïn la
manera d’actuar.
El protagonisme creixent de la rsE al llarg d’aquesta
primera dècada del segle XXI es mostra encara més decisiu
en el context de la intensa —i previsiblement prolongada—
crisi econòmica. Les noves exigències pressionen les
companyies en qüestions de transparència, de gestió del
risc i de bon govern. I és en aquest nou escenari en què,
de manera potser sorprenent per a algunes persones, la
rsE està assolint rellevància i sentit, perquè les bones
pràctiques que promou es comencen a considerar com una
part de la solució i no pas com una qüestió col·lateral o de
segon ordre.
I, tot plegat, perquè les empreses han constatat que la
rsE reporta beneficis en aspectes importants per a la
competitivitat. D’una banda, ajuda a millorar-ne la reputació
i el nivell de reconeixement i de valoració per part dels
principals stakeholders. De l’altra, reforça significativament el
grau d’implicació dels treballadors i enforteix la capacitat de
les companyies per atraure i retenir talent, aspectes decisius
en les polítiques de recursos humans. Finalment, la rsE
esdevé una aliada de les empreses en el desenvolupament
de les seves competències estratègiques. Comença a
ser considerada com una catalitzadora per a la innovació,
ja sigui perquè impulsa l’evolució cap a noves formes
d’actuació i nous models de negoci o bé perquè potencia
el desenvolupament de productes o mercats que responen
als nous plantejaments i les noves demandes socials i
mediambientals.
En definitiva, el repte permanent d’EsADE continuarà sent
dur a terme una recerca rigorosa per crear coneixement
rellevant en l’àmbit de la rsE i, d’aquesta manera, enriquir
el debat social sobre aquestes qüestions i contribuir
a una formació que ajudi les persones a crear i dirigir
empreses capaces de generar més valor econòmic de
manera compatible amb la generació de més valor social
i mediambiental. I és des d’aquesta perspectiva que
hem d’enfocar la nostra contribució: posar en valor un
coneixement que faci possible una solidaritat ben informada
que orienti l’acció cap al compromís per la justícia i pel
desenvolupament humà de la societat.
Ignasi Carreras
Director de l’Institut
d’Innovació Social
Enrique López Viguria
Secretari tècnic i
president de Comitè
de RSE d’ESADE
153

UN PRESENT
OBERT AL FUTUR
EXTRACTE DE LA MEMÒRIA, CURS 2008-2009

programEs acadèmics
12.058 PERSONES hAN PARTICIPAT EN ELS DIFERENTS
PROgRAMES ACADèMICS DURANT EL CURS 2008-2009
businEss schooL
7.518 PARTICIPANTS
Dades
rellevants
curs 2008-2009
businEss
schooL
7.518
FacuLtat
dE drEt
855
UNITAT DE PROgRAMES
UNIvERSITARIS
2.038 estudiants
MBA
626 participants
EXECUTIvE EDUCATION
4.143 participants
EXECUTIvE MASTERS
711 participants
FacuLtat dE drEt
855 ESTUDIANTS
ExEcutivE
LanguagE cEntEr
3.685
ExEcutivE
LanguagE cEntEr
3.685 ALUMNES
2.226 ALUMNES EXTERNS D’ANgLèS
426 ALUMNES EXTERNS D’ESPANyOL
897 ALUMNES IN-COMPANy D’ANgLèS,
FRANCèS, ALEMANy I ITALIà
136 ALUMNES D’INTERCANvI qUE
hAN REBUT CLASSES D’ESPANyOL
urL turismE sant ignasi
216 estudiants
CENTRE PROMOgUT
PER LA FUNDACIó ESADE
156

ànquings intErnacionaLs
mba
4t
Millor MBA del món
América Economía
Juny de 2009
6è
Millor MBA del món
Business Week
Octubre de 2008
8è
Millor MBA del món
Forbes
Agost de 2009
18è
Millor MBA del món
Financial Times
gener de 2009
ExEcutivE Education
8a
Millor escola de negocis del
món en programes a mida
Financial Times
Maig de 2009
10a
Millor escola de negocis del món
per a empreses llatinoamericanes
América Economía
Novembre de 2008
programEs univErsitaris
3r
Màster CEMS per la internacionalitat
del programa i dels seus participants
Financial Times
Setembre de 2008
16è
Millor màster en direcció d’empreses d’Europa
Financial Times
Setembre de 2008
FacuLtat dE drEt
1r
Millor màster en la seva especialitat:
Dret Internacional dels Negocis
El Mundo
Juny de 2009
2n
Millor màster en la seva especialitat:
Assessoria i gestió Tributària
El Mundo
Juny de 2009
mEtrEs quadrats dE supErFíciE
campus barcelona-pedralbes:
Edifici 1 9.300 m²
Edifici 2 7.475 m²
Edifici 3 12.700 m²
campus barcelona-sant cugat: 16.260 m²
campus madrid: 2.500 m²
campus buenos aires: 1.487 m²
rEsum dE prEmsa
impactes a la premsa escrita:
4.126 (nacional) i
1.021 (internacional)
articles d’opinió:
419 (nacional) i
39 (internacional)
nombrE d’actEs i dE participants
Actes públics organitzats: 273
Participants: 36.434
157

vocació intErnacionaL
ESADE éS UNA INSTITUCIó D’EDUCACIó SUPERIOR gLOBAL,
qUE PROMOU LA INTERNACIONALITzACIó DE LES SEvES
ACTIvITATS, TANT EN LA DOCèNCIA COM EN LA RECERCA.
nombrE d’Estudiants intErnacionaLs
1.151 ALUMNES INTERNACIONALS
MATRICULATS ALS PROgRAMES
82 NACIONALITATS
EsadE campus
campus barcelona
campus madrid
campus buenos aires
cEms acadEmic mEmbErs
copenhagen business school,
copenhaguen, Dinamarca
corvinus university of budapest,
Budapest, hongria
École des hautes Études commerciales,
París, França
Escuela de graduados en administración
y dirección de Empresas (EgadE),
Tecnológico de Monterrey, Mèxic
EsadE business school,
Barcelona, Espanya
Faculdade de Economia da universidade
nova de Lisboa, Lisboa, Portugal
Fundação getulio vargas - Escola de
administração de Empresas de são paulo,
São Paulo, Brasil
helsinki school of Economics,
hèlsinki, Finlàndia
iag, université catholique de Louvain,
Lovaina, Bèlgica
Koç university, Istanbul (Turquia)
mEs, London school of Economics,
Londres, Regne Unit
michael smurfit school of business,
university college dublin, Dublín, Irlanda
national university of singapore, Singapur
richard ivey school of business, university
of Western ontario, London, Canadà
norwegian school of Economics and
business administration, Bergen, Noruega
rsm Erasmus university,
Rotterdam, Països Baixos
st. petersburg state university school of
management, Sant Petersburg, Rússia
stockholm school of Economics,
Estocolm, Suècia
Warsaw school of Economics,
varsòvia, Polònia
università commerciale Luigi bocconi,
Milà, Itàlia
universität st. gallen, St. gallen, Suïssa
universität zu Köln, W irtshaffs-und
socialwissenschaftche Fakultät,
Colònia, Alemanya
university of sydney, Sydney, Austràlia
university of Economics,
Praga, República Txeca
Wirtschaftsuniversität Wien, viena, àustria
cEms associatE acadEmic mEmbErs
chinese university of hong Kong,
hong Kong, Xina
Keio university, Tòquio, Japó
tsinghua university, Pequín, Xina
thEmis acadEmic mEmbErs
Freie universität berlin, Berlín, Alemanya
université paris xii, París, França
università commerciale Luigi bocconi,
Milà, Itàlia
EsadE Law school, Barcelona, Espanya
Joint ExEcutivE Education
programmEs
mcdonough school of business / Walsh
school of Foreing service, georgetown
university, Washington D.C., Estats Units
stanford graduate school of business.
stanford university, Califòrnia, Estats Units
università commerciale Luigi bocconi,
Milà, Itàlia
universität st. gallen, St. gallen, Suïssa
main acadEmic partnErs
(EntrE d’aLtrEs)
georgetown university,
Washington, Estats Units
standford university,
Califòrnia, Estats Units
harvard business
school, harvard university, boston,
Massachussetts, Estats Units
babson college, Wellesley,
Massachussetts, Estats Units
Fudan school of management, Fudan
university, Xangai, Xina
indian school of business,
hyderabad, Índia
guanghua school of management,
peking university, Xina
158

producció acadèmica
Recerca i coneixement
ESADE porta a terme una recerca de rellevància per a la comunitat
acadèmica internacional i per als nostres partners en els àmbits
específics del management i del dret.
80 journals
45 articles en journals indexats
35 articles en altres journals rellevants
37 llibres
35 capítols
77 contribucions científiques
139 conferències
4 working papers
20 casos
10 monografies
9 tesis doctorals
programa dE doctorat
90 doctorands
(49 a ESADE i 41 a ESADE-ESAN)
20 nacionalitats
pubLicacions pròpiEs
ESADE KnowledgeBriefings
Research Yearbook 2008-2009
Butlletins de recerca
Informe Económico de ESADE
rEcursos humans
138 persones implicades en la recerca
20 unitats de recerca
proJEctEs dE rEcErca
78 projectes de recerca
unitats dE rEcErca
INSTITUTS:
Institut de governança i Direcció Pública
Institut d’Estudis Laborals
Institut d’Innovació Social
Institut d’Iniciativa Emprenedora
Institut de Probàtica i Dret Probatori
CàTEDRES:
Càtedra LideratgeS i governança Democràtica
Càtedra de gestió del Disseny
CENTRES:
Centre de Direcció Turística
Centre d’Indústries Culturals
i Creatives
Centre de la Marca
Survey Research Center
Consorci per a la Innovació
OEME - Observatori de l’Empresa
Multinacional Espanyola
159
gRUPS DE RECERCA:
gRACO - grup de Recerca en Aprenentatge
i Coneixement a les Organitzacions
gREC - grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
BuNeD - Business Network Dynamics
gRIE - grup de Recerca en Iniciativa Emprenedora
gLIgP - grup de Recerca en Lideratge i Innovació en gestió Pública
grup de Recerca en Estudis Laborals
gRUgET - grup de Recerca en gestió Turística
gRECOMAR - grup de Recerca en Consum i Marca
gREF - grup de Recerca en Economia i Finances

Antics alumnes
ESADE compta amb una xarxa de més de 36.000 antics alumnes
que exerceixen la seva professió en els principals sectors econòmics
i socials en 95 països diferents.
socis
14.280
EsadE aLumni En xiFrEs
actEs
657
assistEnts
30.921
160

La xarxa d’EsadE aLumni
14.280 SOCIS
450 DELEgATS DE PROMOCIó
750 ANTICS ALUMNES COL·LABORADORS
ACTIUS EN LES ACTIvITATS DE L’ASSOCIACIó
10 CLUBS TERRITORIALS
• Andalusia Occidental
• Andalusia Oriental
• Aragó
• Astúries
• Balears
• Canàries
• Comunitat Valenciana
• Galícia
• Girona
• Lleida
21 CLUBS FUNCIONALS I SECTORIALS
• Assegurances
• Automoció
• BIT
• CEI
• Comunicació
• Direcció Pública
• Dret
• Empresa Familiar
• Espai Vicens Vives
• Esport i Gestió
• Finances
• Gestió Turística
• Global Business
• Immobiliari
• Indústries Culturals
• Innovació
• Màrqueting
• Negocis i Responsabilitat Social
• Operacions
• Recursos Humans
• Salut i Farma
32 ChAPTERS I DELEgACIONS INTERNACIONALS
• Alemanya
• Andorra
• Argentina
• Àustria
• Benelux
• Brasil
• Canadà
• Chicago
• Colòmbia
• Costa Rica
• Dubai
• Equador
• França
• Greater China
• Índia
• Israel
• Itàlia
• Japó
• Los Angeles
• Mèxic
• Miami
• Nova York
• Perú
• Portugal
• Rússia
• Singapur
• Suïssa
• Turquia
• UK
• Veneçuela
• Washington
• Xile
161

pLantiLLa d’EsadE
En data 31.08.09
pLantiLLa
525 PERSONES
PERSONAL D’ADMINISTRACIó
I SERvEIS
313 persones
Persones
Persones amb una manera diferent de fer les coses,
amb valors diferencials i una visió humana i plural de
les organitzacions i de la societat.
PROFESSORS
212 professors
pErsonaL d’administració
i sErvEis
90 homes (28,75 %)
223 dones (71,25 %)
MITJANA D’EDAT
40,02 anys
PROCEDèNCIA
INTERNACIONAL
38 persones
12,14 % de la plantilla
16 nacionalitats
PERSONES qUE hAN
REALITzAT FORMACIó
267 en desenvolupament
professional
85 en idiomes
proFEssorat
Professorat de
Management i Dret: 127
15 nacionalitats
70 % doctors
6 professors a temps parcial
34 professors visitants
499 col·laboradors acadèmics
8 professors honoraris
3 professors emèrits
311 directius /
professors convidats
70 professors de
l’Executive Language Center
45 professors i
col·laboradors acadèmics
9 nacionalitats
162

dirEcció
PATRONAT
President
Joan manuel soler pujol
(fins al maig de 2009)
pedro Fontana garcía
(des del maig de 2009)
vicepresident
ignasi salvat Ferrer
Secretari
Josep E. milà mallafré
Membres
melecio agúndez agúndez
(fins al maig de 2009)
alfredo bassal riera
(fins al maig de 2009)
artur carulla Font
pere a. Fábregas vidal
pedro Fontana garcía
(fins al maig de 2009)
Juan José López burniol
pedro navarro martínez
Joan maría nin gènova
xavier pérez Farguell
manuel raventós negra
Eugenio recio Figueiras
(fins al maig de 2009)
mario rotllant solá
alfredo sáenz abad
(fins al maig de 2009)
Josep oriol tuñí vancells
Des del maig de 2009,
s’hi incorporen:
Eduard bonet guinó
sol daurella comadrán
Jesús m. Eguiluz ortúzar
Jaume guardiola romojaro
Josep m. rubiralta vilaseca
COMITè EXECUTIU
carlos Losada
Director general
alfons sauquet
Degà de la Business School
pedro mirosa
Degà de la Facultat de Dret
Eugènia bieto
Subdirectora general
corporativa
xavier mendoza
Director general associat
marcel planellas
Secretari general
Enrique López viguria
Secretari tècnic
manel peiró
vicedegà acadèmic
carlo m. gallucci
Director executiu de
Programes Universitaris
glòria batllori
Directora executiva
de Programes MBA
Jaume hugas
Director d’Executive
Education
ramon aspa
Director executiu de
l’Executive Language Center
Francisco Longo
President del Claustre
del Professorat
163

intErnationaL
advisorY board
Relació amb
empreses,
organitzacions
i persones
gràcies al consell i suport de la societat civil i empresarial,
el projecte social i educatiu d’ESADE es manté viu i aspira
a anar més enllà.
bernard castaing
Exvicepresident mundial de Beauty Care
de Procter&gamble (França)
xavier Ferran
Partner de Lion Capital (Espanya)
hanneke c. Frese
Exdirectora del Capabilities group de
zürich International Company (Suïssa)
antonio garrigues
President de garrigues Abogados (Espanya)
michael c. Jensen
Professor emèrit de harvard
Business School (Estats Units)
christine Lagarde
Ministra d’Economia,
Finances i Treball (França)
alex o. Lendi
President i CEO de Lis Internacional Company
(Liechtenstein)
philippe Louvet
Director de Desenvolupament Corporatiu
i Formació de L’Oréal (França)
bernard ramanantsoa
Degà d’hEC School of Management (França)
david risher
Exvicepresident d’Amazon.com
(Estats Units)
alfredo sáenz
vicepresident segon i conseller delegat
del grupo Santander (Espanya)
mario vaupel
Director d’ERgO Management Akademie
(Alemanya)
ingo Zuberbier
Exvicepresident de Lintas
World Wide (Alemanya)
carlos Losada
Director general d’ESADE
Eugènia bieto
Subdirectora general corporativa d’ESADE
alfons sauquet
Degà d’ESADE
Jaume hugas
Director d’Executive Education d’ESADE
glòria batllori
Directora executiva de Programes MBA d’ESADE
colin mcElwee
Director de Màrqueting Corporatiu d’ESADE
164

consELL proFEssionaL d’EsadE
consELL proFEssionaL
dE La FacuLtat dE drEt
Juan arena
Expresident de Bankinter
i president del Consell
Professional d’ESADE
maite arango
vicepresidenta del grupo vIPS
santiago bergareche
vicepresident del
grupo Ferrovial
anna m. birulés
Presidenta d’ABC
Luis conde
President de Seeliger y Conde
Juan ignacio Entrecanales
vicepresident d’Acciona
miguel Fernández de pinedo
vicepresident del Club
d’Indústria, Tecnologia i Mineria
maría garaña
Presidenta de Microsoft Espanya
manuel márquez
Conseller delegat d’Amper
Juan pablo Lázaro
President de la Comissió
d’Innovació i Desenvolupament
Tecnològic de la CEOE Madrid
Juan Lladó
vicepresident i conseller delegat
del grupo Técnicas Reunidas
iván martén
vicepresident sènior
i soci director del Boston
Consulting group
amparo moraleda
Directora de l’àrea
Internacional d’Iberdrola
vicente moreno
President i conseller delegat
d’Accenture Espanya
Juan José nieto
President d’hSM group
ignacio polanco
President del grupo Prisa
Francisco román
Conseller delegat
de vodafone Espanya
Juan manuel soler
President de quadis
• AAMC Abogados y Asesores Tributarios
• Abogacía General del
Estado en Barcelona
• Allen & Overy
• Arasa & De Miquel - Advocats
Associats
• Baker & McKenzie Abogados
• BDO Audiberia Abogados
y Asesores Tributarios
• Brosa Abogados y Economistas
• Brugueras, García Bragado,
Molinero y Asociados
• Bufet Antràs, Advocats Associats
• Clifford Chance Abogados
• Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, S.L.P.
• Deloitte Abogados
y Asesores Tributarios
• D & G Advocats, S.L.
• Ernst & Young Abogados
• Font Abogados y Economistas
• Freshfields Bruckhaus Deringer LLP
• Garrigues, Abogados
y Asesores Tributarios
• Gay-Vendrell Advocats
• Gómez Acebo & Pombo Abogados, S.L.
• Jausas
• JGBR Horwath Abogados
y Asesores Tributarios
• KPMG Abogados
• Landwell-PricewaterhouseCoopers
• Manubens & Asociados Abogados
• Mazars & Asociados
• Pedrosa Lagos
• Pérez-Llorca
• Roca Junyent Advocats Associats
• Sagardoy Abogados
• Uría Menéndez
• Ventura Garcés & López-Ibor Advocats
• VIALEGIS Asesores
Legales y Tributarios
165

assEmbLEa dE mEmbrEs dE La Fundació EsadE
PERSONES FÍSIqUES
• Albouy Martí, Joan Miquel
• Brugera Clavero, Juan José
• Espiau Espiau, Manuel
• Fábregas Vidal, Pere-À
• Gallardo Ballart, Jorge
• Guarner Muñoz, Francisco
• Iglesias Sitjes, Jaume
• Khalo Glykidis, Esteban
• Magriñá, Luis
• Masó Vázquez, Enric
• Pérez Farguell, Xavier
• Pugès Cambra, Antoni M.
• Soler Pujol, Joan Manuel
• Vidal Arderiu, Ignasi M.
PERSONES JURÍDIqUES
• Abertis
• Accenture
• Agbar, Fundación
• Agrolimen
• Aramark
• Bacardi España
• Banc Sabadell, Fundació
• Bayer
• BBVA
• Bimbo
• Caixa Catalunya
• “la Caixa”
• Caixa Manresa, Fundació
• Caja Madrid
• Cámara Oficial de Comercio,
Industria y Navegación de
Barcelona
• Caprabo
• Celsa Group TM
• Cementos Molins
• Clickair
• Cobega
• Damm, Fundación
• Danone
• Deloitte
• Endesa Red
• ESADE Alumni
• FMC Foret
• Freixenet
• Miarnau, Fundación
• Gas Natural SDG
• Goldman Sachs
• Grupo Catalana Occidente
• Henkel Ibérica
• Hewlett-Packard Española
• IBM
• Laboratorios Dr. Esteve
• Metalogenia
• Miguel Torres
• Nestlé España
• Novartis en España, Grupo
• Panrico
• Penteo ICT Analyst
• PricewaterhouseCoopers
• Puig, Fundació
• Quadis
• Repsol YPF
• Roca
• Santa&Cole
• Santander, Grupo
• Seat
• Unilever
• Werfen Group
166

SOCIS D’hONOR
Agrolimen
ESADE Alumni
SOCIS
Cementos Molins
Clickair
Celsa group TM
Panrico
Repsol yPF
Werfen group
Empreses, organitzacions
i persones
que han donat suport a la finalitat fundacional
d’ESADE a través del Programa de Relacions Corporatives
EmprEsEs i organitZacions quE han contribuït a proJEctEs concrEts
RECERCA I FORMACIó
APORTACIONS PRINCIPALS
• ABERTIS INFRAESTRUCTURAS
• ACCENTURE
• AGROLIMEN
• BBVA
• CAIXA DE MANRESA
• CRITERIA CAIXACORP
• DELOITTE
• EGARSAT
• FUNDACIÓ ”LA CAIXA”
• FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA
• FUNDACIÓ CAIXA DE SABADELL
• FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA
• FUNDACIÓN AGBAR
• FUNDACIÓN CULTURAL
BANESTO
• FUNDACIÓN INSTITUTO
EDAD y vIDA
• FUNDACIÓN NOVIA SALCEDO
• FUNDACIÓN
PRICEWATERhOUSEECOOPERS
atracció dE taLEnt
• FUNDACIÓN REPSOL
• GAS NATURAL SDG
• HOTELES HESPERIA
• IBM
• ICEX
• INTER PARTNER ASSISTANCE
ESPAÑA
• INVEST IN SPAIN
• KPMG
• MICROBANK ”LA CAIXA”
• PORTEvRO-SERvIçOS DE APOIO
AS EMPRESAS, UNIPESSOAL, LDA
• PRICEWATERhOUSECOOPERS
• PROMOCIóN y PLANIFICACIóN
hOTELERA
• SOC. ESTATAL PARA LA PROM.
y ATRACCIóN DE INvERSIONES
EXTERIORES
ALTRES
• AJUNTAMENT DE TERRASSA
• AOPC
• ASEPEYO
• BANCAJA
• CÁMARA DE
COMERCIO AMERICANA
• CAMBRA DE COMERÇ,
INDUSTRIA I NAvEgACIó
• CELSA
• COORDINADORA DE
gESTIóN DE INgRESOS
• ECR EUROPE
• FUNDACIÓ PRIVADA MIARNAU
• GREMI D’EDITORS
DE CATALUNyA
• INSTITUT DE GESTIÓ
ESTRATègICA, PROMOCIó
ECONÒMICA I SOCIETAT
DE LA INFORMACIó
• IZASA
• MINISTERIO DE INDUSTRIA,
TURISMO y COMERCIO
• ORANGE CATALUNYA
• UNIÓ CATALANA D’HOSPITALS
• WILICO WIRELESS NETWORKING
PROMOTORS SENIOR
Abertis
Endesa
gas Natural SDg
grupo Santander
ISS Facility Services
Nestlé España
grupo Comsa EMTE
Roca
PROMOTORS
Accenture
Acsa Sorigué
Aramark
Bacardi España
Bayer
BBvA
Caixa Manresa
Caja Madrid
Caprabo
grupo Catalana Occidente
Cobega
Criteria
Danone
Deloitte
Elecnor
FMC Foret
Freixenet
Fundació Agbar
Fundació Caixa Catalunya
Fundació Damm
Fundació Puig
grupo Mahou San Miguel
Grupo Novartis en España
henkel
IBM
Metalogenia
Penteo ICT Analyst
PricewaterhouseCoopers
Santa & Cole
zurich
APORTACIONS PRINCIPALS
• Fundació Banc Sabadell
• Cresa Patrimonial
ALTRES
• Deutsche Bank
• “la Caixa”
INFRAESTRUCTURES I SERvEIS
• Cementos Molins
• Diputació de Barcelona
• Figueras International Seating
• Roca
• QlikView
COL·LABORADORS
Crédito y Caución
FIATC
Ince
Suez Energy
Miguel Torres
167

168

Missió i universitat:
quin futur voleM?
ConferènCia a CàrreC del P. adolfo niColás,
suPerior general de la CoMPanyia de Jesús
169

12·11·2008
Missió i universitat:
quin futur volem?
Conferència a càrrec del P. adolfo nicolás,
superior general de la Companyia de Jesús
170

en primer lloc, voldria agrair-vos a tots la presència en aquesta
ocasió i saludar especialment Joan Manuel soler, president de
la fundació esade, per tota l’ajuda i el suport del Patronat.
una salutació també a la rectora de la universitat ramon llull,
esther giménez-salinas; al director general d’esade, Carlos
losada, i als companys de taula i de feina, amb qui hem parlat i
seguim reflexionant. salutació també al senyor bisbe de la seu
d’urgell, Joan enric vives, i a tants d’altres que probablement
oblido o no sé que són aquí. a tots, el meu agraïment per la
seva presència.
És certament una gran satisfacció ser avui a esade i a Barcelona.
Com saben, pel que ha dit a la presentació el pare provincial
lluís Magriñà, vaig passar aquí nou anys de la meva infantesa,
abans de ser jesuïta. són els nou anys en què es fa una
persona, dels quatre als tretze. vaig aprendre català malament,
i em sap greu no poder-lo parlar, perquè era un “català del
carrer”. en aquell temps, no podíem parlar català a l’escola i
no el vam estudiar. Malgrat els anys transcorreguts, sembla que
la llengua torna a florir en mi, tot i que certament no la domino
ni em permet controlar un llenguatge més elegant; per tant,
parlaré en castellà.
va ser el començament d’una vida en la qual he estat convidat a
submergir-me en diverses cultures: la japonesa, especialment, i
també altres de l’àsia oriental. aquestes successives “immersions”
m’han fet viure la immensa riquesa humana de les diverses
cultures i m’han fet sentir el desig de no menysprear res i aprendre
de tothom. Com dic, és per a mi una gran satisfacció tornar a
Catalunya, on va començar tot això.
recordo que no era gaire agradable canviar de col·legi, i jo vaig
canviar bastant per raons de mobilitat i per raons econòmiques.
era més aviat un noi tímid, però els canvis m’han servit sobretot
quan he anat a l’àsia, perquè els asiàtics són tímids, més que jo,
i també perquè a l’àsia m’he hagut de trobar amb noves comunitats
amb les quals s’ha d’aprendre a entrar a poc a poc, com
entrava jo en els col·legis de Barcelona. o sigui, que tot serveix.
El momEnt actual d’ESadE
És també una gran satisfacció ser en aquest lloc, a esade. es
diu dels jesuïtes que la nostra missió ens porta a les “fronteres”,
als llocs on es debat i es treballa pràcticament per resoldre els
grans problemes de la humanitat: sortir de la pobresa i progressar
en el desenvolupament humà; organitzar la convivència amb
171

12·11·2008
criteris de solidaritat, justícia i respecte mutu; cercar pràcticament
els valors que humanitzen les persones i les societats.
esade és clarament un lloc de frontera: per això, aquí em sento
realment “a casa”. Primerament, esade és un lloc cada vegada
més internacional: professors i alumnes d’arreu del món vénen
aquí a ensenyar i a aprendre superant barreres culturals i socials.
a més, en una societat d’organitzacions, el dret i la direcció d’empreses
són decisius per organitzar un món més humà. en la vostra
recerca i docència, es discuteixen quins són els grans valors que
haurien de presidir un desenvolupament al servei de l’ésser humà
concret. i, finalment, l’afany d’esade per ser plataforma de diàleg
i d’influència pública en qüestions importants per a la societat
us situa igualment en una zona d’encreuament. esteu —o estem
tots— treballant en una frontera veritablement decisiva.
He dit “esteu”, però he corregit per “estem”, perquè a esade
hi treballem junts laics i jesuïtes, creients i no creients, que
compartim els valors expressats en la missió d’esade i en la declaració
de valors que heu aprovat i publicat recentment. aquesta
és també una situació de frontera: en els vostres cinquanta anys
d’història, heu construït una convivència que ha superat antigues
barreres que tant mal han fet a espanya i arreu del món. a
esade, el pluralisme, també el religiós, ha estat ocasió per a una
convivència molt fructífera al voltant de valors compartits, en un
clima de llibertat, tolerància i respecte mutu.
172

esade forma part de la universitat ramon llull, i en aquesta
pertinença es dóna també una frontera: la universitat es reconeix
“d’inspiració cristiana” i acull una pluralitat de centres nascuts
de diverses iniciatives religioses i laiques. ni esade ni els jesuïtes
hi tenim l’última paraula, i així es mostra la nostra comuna
vocació de servei, sense pretensió de poder.
voldria aprofitar aquest moment per fer un incís i felicitar l’instituto
Católico de artes e industrias (iCai), un centre de la Companyia
de Jesús que enguany també celebra el seu centenari. des
que es va fundar, el 1908, ha cercat promocionar per mitjà de
l’educació les classes menys afavorides i possibilitar que la majoria
de la població accedís a una bona formació tècnica. aquell
primer iCai s’ha convertit en escuela de ingenieros i acull també
iCade, ambdues institucions pertanyents a la universidad de
Comillas, el rector de la qual tenim avui entre nosaltres: felicitats
també a ells!
també esade es troba en un moment important de la seva
història: us he de felicitar per aquests cinquanta anys que heu
complert i que estem celebrant. a aquesta felicitació cal afegir
el reconeixement del gran esforç que realitzeu per orientar la
institució en diverses línies decisives, totes necessàries en una
bona universitat i, esecialment, en una universitat vinculada a la
Companyia de Jesús.
en primer lloc, impulseu un intens procés d’internacionalització:
professors, personal i alumnes de tots els programes provenen,
cada vegada més, de països molt diversos. teniu una presència
institucional a l’argentina i puntual a molts llocs d’amèrica, europa
i àsia i, de manera incipient, a l’àfrica. la internacionalització és,
sens dubte, una necessitat de supervivència i desenvolupament
per a un centre universitari en l’era d’internet i dels transports ràpids,
però és també una crida que totes les universitats vinculades
a la Companyia de Jesús han d’atendre per unir els recursos mundials
al servei del desenvolupament humà i per promoure un diàleg
profund entre cultures. en aquest sentit, crec que la internacionalització
no hauria de consagrar el domini d’una cultura sobre les
altres: al contrari, hauria de donar a totes les cultures l’oportunitat
d’incidir, des dels propis valors, en la construcció d’un corpus de
sabers que estigués al servei d’un desenvolupament humà arrelat
en el que és concret i en el que és universal.
Per ser presents en l’arena internacional, heu hagut de fer —i
feu— un gran esforç en el camp de la recerca. i això us situa
també en una frontera o, més ben dit, en una cruïlla. Perquè la
lògica espontània d’un centre universitari és investigar allò per
a què pot obtenir recursos. en aquesta lògica, pot passar que
s’investiguin coses útils però només per a certs grups socials o
que la recerca immediatament pràctica passi al davant de la que
aborda problemes fonamentals de l’economia, les empreses i
la justícia. la creació d’instituts de recerca especialitzats en la
innovació social i en la gestió pública mostra el vostre interès per
detectar els problemes clau de la governabilitat d’un món complex.
en definitiva, per ser coherents amb els valors proclamats,
no podeu veure en la recerca tan sols un instrument de prestigi i
de supervivència, sinó sobretot un treball que us permeti dir una
paraula autoritzada en els fòrums i debats realment importants
del món econòmic i jurídic: els que repercuteixen en el desenvolupament
humà per a tothom.
en el terreny educatiu, el cinquantè aniversari us ha portat un
“regal” difícil: la posada en marxa de l’espai europeu d’educació
superior (eees). tal com assenyalaré més endavant, l’ensenyament
jesuïta a tots els nivells ha volgut ser útil i pràctic:
s’ha preocupat sempre per centrar-se en l’alumne, en el seu
desenvolupament integral. en aquest sentit, la nova orientació
de l’ensenyament universitari a europa pot ser una bona ocasió
per avançar i aprofundir en una pedagogia integral i integrada,
orientada de manera personalitzada a l’alumne. sens dubte, això
implica un gran esforç de creativitat i de canvi, que pot donar
resultats molt positius en els vostres alumnes. Però la implantació
de l’eees se situa també en una frontera, perquè el treball
d’aprenentatge de competències pot estar orientat solament a
satisfer les necessitats immediates del mercat, o es pot proposar
també aconseguir un desenvolupament integral i integrat dels
alumnes, segons un concepte de persona capaç d’enfrontar-se
amb les necessitats profundes de la societat actual. al capdavall,
tal com deia el meu antecessor, el P. Kolvenbach, l’èxit d’un centre
educatiu s’ha de mesurar pel que els seus alumnes arriben a
ser un cop l’han abandonat. en aquest sentit, la nova orientació
docent pot ajudar aquests alumnes d’una manera més profunda i
personalitzada perquè arribin a ser persones de qualitat humana,
ciutadans compromesos i grans professionals.
Com deia al principi, esade és un centre d’encreuament i de
frontera. Per això, els jesuïtes ens sentim a gust aquí: és un bon
lloc per a la nostra missió. i, alhora, ens sentim coresponsables,
amb tots vosaltres, d’orientar correctament la capacitat d’incidència
en la societat que té esade.
tal com diu el lema que ha presidit la celebració del vostre
aniversari, voleu “inspirar futurs”, i crec sincerament que teniu
la capacitat de fer-ho. la pregunta inevitable és: quina mena
de futur voleu inspirar? voldria reflexionar amb vosaltres sobre
aquest punt.
173

12·11·2008
174

“InSpIrar futurS”
en efecte, “inspirar futurs” és un lema que, segons que m’han
explicat, va ser escollit per una gran majoria entre altres propostes.
em sembla un lema afortunat i, valgui la redundància, “inspirador”.
la paraula inspirar té la mateixa arrel que esperit, que originàriament
significa ‘vent’, ‘alè’. Però al món hi ha molts “esperits”, és
a dir, molts valors, de vegades contradictoris. Max Weber va parlar
de l’“esperit” del capitalisme i avui dia n’hi ha molts que parlen
d’un esperit del neoliberalisme. de fet, les escoles de negocis
i les facultats de dret poden triar entre molts esperits. si volem
“inspirar futurs”, quin “esperit”, quin vent volem que infli les nostres
veles? quins valors volem que configurin el futur?
Permeteu-me, encara, alguna pregunta més. un antic refrany
diu que “ningú no dóna el que no té”. si voleu “inspirar futurs”,
això significa que voleu treballar el vostre “esperit” per poder-lo
comunicar? Però esperit és una paraula polisèmica, amb diversos
significats, ja que al món coexisteixen i, a vegades, s’enfronten
“esperits”, és a dir, valors molt diferents i fins i tot oposats. quin
esperit volem cultivar? i qui volem inspirar?
afortunadament, l’“esperit” i l’espiritualitat van deixant de ser
patrimoni exclusiu de les religions i dels creients. Molts homes
i dones del nostre temps, allunyats per motius diversos de les
grans tradicions religioses, no renuncien per això a cultivar el seu
esperit. som en un món plural i, per tant, la definició de l’esperit
és difícil de precisar. Però sembla que els diferents itineraris conflueixen
en alguns punts forts: el cultiu d’una sensibilitat humana
profunda que doni, alhora, empatia i capacitat de discerniment; la
sortida de les perspectives espontàniament egocèntriques amb
les quals ens situem davant les persones i davant tota realitat; la
recerca d’una manera de veure i viure el món pacífica, compassiva
i solidària. treballar l’esperit pot significar també “desenvolupar
la qualitat humana”. en tot cas, la persona “espiritual” és la que
cerca, discerneix i intenta donar cos a les grans opcions de la
vida, des d’una gran llibertat inspirada en l’amor.
la paraula esperit és plena de suggeriments simbòlics. a la Bíblia,
l’esperit és el vent que empeny amb força i la direcció del qual no pot
ser encasellada en unes regles donades per endavant. en l’escena
de Pentecostès, l’esperit sant és “vent” i també “foc” que transforma
les persones: el resultat és que els amics de Jesús vencen la por,
surten al carrer i prediquen amb convenciment i llibertat el sorprenent
missatge del seu amic i mestre. simptomàticament, els jesuïtes, en
la nostra última Congregació general, hem triat aquesta metàfora del
foc (i de l’esperit) com a símbol que resumeix el que sentim que és la
nostra missió: “ser un foc que encén altres focs”, és a dir, que “inspira”.
“inspirar” és tot el contrari de coaccionar, imposar o adoctrinar.
És suggerir, apel·lant al millor que l’altre porta dins. És convidar en el
diàleg al desenvolupament autònom de cada u.
en un món en què els fonamentalismes de tota mena, religiosos i
ideològics, divideixen, enfronten i arriben a justificar la violència, el
veritable esperit posa en marxa processos de diàleg respectuós.
l’espiritualitat, és a dir, el cultiu de l’esperit, és el millor sòl en el
qual pot arrelar la llavor del diàleg intercultural i interreligiós, que és
un element decisiu per a un futur econòmic i polític més lliure, més
just i pacífic.
els jesuïtes som creients que, reconeixent-nos imperfectes i
egoistes, ens sentim cridats a ser companys de Jesús, com ho va
ser sant ignasi. això vol dir que nosaltres volem ser moguts per
l’esperit de Jesús: la seva manera de ser, el seu tarannà, els seus
valors, les seves preferències. Ho diem amb molta humilitat, perquè
és una pretensió desmesurada. en tot cas, per a nosaltres,
és una crida i un regal que provoca el nostre agraïment i motiva la
nostra resposta, que volem que sigui total i incondicionada.
aquesta aspiració està marcada per una recerca, per un discerniment.
sant ignasi, que va viure en la frontera cultural de l’edat mitjana
amb el renaixement i de l’església romana enfront de la reforma,
va haver d’afrontar la necessitat de discernir, entre els molts “esperits”
del seu temps, per decidir per quin es volia deixar “inspirar”.
tal vegada, doncs, els jesuïtes i la nostra tradició podem collaborar
en aquesta identificació de l’esperit que volem que
configuri la pràctica educativa de les universitats vinculades a la
Companyia de Jesús.
en aquest sentit, diego de ledesma, professor jesuïta i rector del
Col·legi romà (avui universitat gregoriana de roma), adduïa en el
segle xvi quatre raons perquè els jesuïtes treballessin en institucions
educatives.
“Primer, perquè proveeixen la gent amb molts avantatges per a
la vida pràctica; en segon lloc, perquè contribueixen al correcte
govern dels afers públics i a l’apropiada formulació de les lleis;
en tercer lloc, perquè donen decòrum, esplendor i perfecció a
la nostra naturalesa racional, i, en quart lloc, que és de summa
importància, perquè són la defensa de la religió i ens guien amb
gran seguretat i facilitat en la consecució del nostre fi últim.”
aquestes quatre raons han estat interpretades i desenvolupades
pel meu predecessor, el P. Kolvenbach, com a quatre finalitats últimes
de l’educació dels jesuïtes. de manera condensada,
175

12·11·2008
el P. Kolvenbach les anomenava pels seus noms llatins: la utilitas,
la iustitia, la humanitas i la fides (utilitat, justícia, humanitat i fe).
la reflexió sobre aquestes quatre dimensions constitueix un nucli
fonamental del pensament universitari del P. Kolvenbach, que jo assumeixo
com una de les característiques de la universitat jesuïta.
voldria ara reflexionar amb vosaltres de quina manera aquestes
quatre dimensions poden definir l’“esperit” que voleu “inspirar” en
els “futurs” del món.
InSpIrant futurS amb un ESpErIt
d’utilitas, iustitia, humanitas I fides
a) Un esperit “útil”
l’esperit que inspira futurs és, en primer lloc, un esperit “útil”. un
esperit que vol resoldre els problemes i atendre les necessitats de
les persones concretes, especialment dels més pobres.
l’educació jesuïta ha volgut ser sempre una educació orientada a
la pràctica, tant en la recerca com en la docència. Però la utilitat i
el sentit pràctic no poden ser curts de mires. la recerca, tal com
he subratllat abans, ha de pretendre no solament resoldre els
problemes a curt termini, sinó també col·laborar a solucionar els
grans problemes que afecten actualment la humanitat: el desenvolupament
sostenible i just, la convivència intercultural, els valors
que donen sentit a l’acció transformadora de la societat.
la docència realment pràctica s’ha d’orientar a la formació de bons
professionals que, essent tècnicament competents, sàpiguen descobrir
i viure el sentit social de tota professió: el servei expert a la societat
en un camp concret. en el cas d’esade, esteu treballant en els camps
de la direcció d’organitzacions i en el dret. una professionalitat que no
solament s’adapta al món tal com és, sinó que “aspira” (paraula que
al·ludeix també a l’esperit) a transformar-lo i fer-lo més humà.
l’esperit de la utilitas és un esperit que engendra professionals
conscients de la diversitat de riqueses que pot produir l’exercici
d’una professió: riquesa econòmica; satisfacció ecològicament
sostenible de necessitats vitals, i també sentit de l’existència
i construcció d’una comunitat més respectuosa de la dignitat
humana. aquesta consciència de les múltiples repercussions que
l’exercici professional té en la societat fa el professional necessàriament
humil, l’obre al treball en equip i, finalment, el projecta a
consensuar decisions, a actuar. es tracta de decisions inserides
en contextos complexos i difícils: perquè les cruïlles i les fronteres
se’ns acosten i es multipliquen al voltant nostre.
i, enmig d’aquesta complexitat, es pot obrir pas una senzilla forma
d’utilitas que és el servei. formar persones en la “utilitat”, formar
persones “útils”, és potser formar servidors. no formar els millors
del món, sinó formar els millors per al món. en conseqüència,
l’excel·lència d’un professional es mesura, abans de tot, amb el
paràmetre del servei més gran a la família humana.
tal vegada aquesta descripció del professional pot semblar molt
idealitzada i poc “pràctica”. Però, és realment “útil” a la societat
el professional que només cerca els béns externs de la professió:
la recompensa econòmica, el prestigi i el poder? És que la societat
no necessita aquesta altra mena de professionals? no són els
realment “útils”?
Però formar professionals d’aquesta mena no és possible si no es
cultiva en ells també l’“esperit” de la justícia i el de la humanitat.
b) Un esperit de “justícia”
l’esperit inspirador de futurs és, en segon lloc, un esperit de
justícia. la promoció de la justícia és una dimensió de la missió
dels jesuïtes que es va explicitar especialment a partir de la 32a
Congregació general: una trobada de responsables jesuïtes que va
tenir lloc a roma el 1975 i que va marcar profundament la nostra
identitat i la nostra missió. les congregacions generals posteriors
han confirmat una vegada i una altra aquesta opció per la justícia
com a exigència de la nostra espiritualitat.
el que s’ha dit en aquestes congregacions generals és que la nostra
fe és fe en el déu de Jesús, que vol el bé de tots els homes
i dones del món, i que només podem dir que la vivim si el nostre
amor a les persones concretes ens porta a defensar-ne els drets,
és a dir, a promoure una societat més justa. aquest senzill descobriment
ha canviat la nostra perspectiva: ens ha acostumat a
mirar el món des de la perspectiva dels pobres, dels que pateixen
la injustícia. Per això, la nostra opció per la justícia és també una
opció preferencial pels pobres.
aquestes opcions han significat una gran transformació per a la
Companyia de Jesús. una transformació difícil a vegades. vosaltres
sou experts en organització i sabeu que les transformacions
de la “cultura organitzativa” no es fan sense dificultats ni tensions.
Però, actualment, és un canvi assumit, per bé que som
conscients que l’hem de renovar cada dia, perquè el món en el
qual vivim no ajuda a mantenir aquesta opció.
en tot cas, els jesuïtes no podem oblidar que el compromís amb
la justícia ha tingut conseqüències doloroses per a nosaltres,
entre les quals el vessament de sang de companys jesuïtes i de
molts amics nostres. Per això, estem convençuts que cap de les
institucions vinculades a la Companyia de Jesús ha de romandre
176

els centres universitaris han de fer possible que els estudiants,
“al llarg de la seva formació […] deixin entrar en les seves vides la
realitat pertorbadora d’aquest món, de tal manera que aprenguin a
sentir-lo, a pensar-lo críticament, a respondre als seus sofriments i
a comprometre-s’hi de manera constructiva. Haurien d’aprendre a
percebre, pensar, jutjar, triar i actuar a favor dels drets dels altres,
especialment dels que estan en més inferioritat de condicions”.
els estudiants no tan sols necessiten sensibilització, sinó també
rigor acadèmic, per enfocar correctament les qüestions socials al
llarg de la seva vida professional. tal com també deia el P. Kolvenbach,
necessiten una “solidaritat ben informada”.
ignorant d’aquest compromís: tampoc les universitats, incloent-hi
les facultats de dret i les escoles de negocis.
l’arrel econòmica de la injusta desigualtat que divideix dramàticament
el món és evident, bé que no és l’única. i és també evident
el paper que les empreses i el dret tenen tant en la creació de
situacions injustes com en la promoció d’un desenvolupament econòmic
just i sostenible. Per això, és responsabilitat d’un centre com
esade no separar la creació de riquesa de la seva justa distribució.
es tracta de superar la divisió del saber que permet despreocupar-se
de la repercussió social i humana del funcionament de les
empreses en el mercat. avui en dia, les grans empreses parlen de
“responsabilitat social”. la responsabilitat social més important
d’un centre universitari com esade és ser promotor de justícia, en
tots els àmbits: en les relacions individuals, en les organitzacions
i també en les societats en què opera, amb una visió alhora local
i global. una justícia que, com han subratllat les nostres últimes
congregacions generals, ha d’integrar noves dimensions: la sostenibilitat
en forma de justícia mediambiental, la dimensió de gènere i
la convivència humana en un món multicultural.
un centre universitari ha de promoure la justícia en totes les
seves activitats. naturalment, en la seva organització interna i
amb els seus propis stakeholders. en la recerca sobre els grans
problemes de la humanitat, com ja he assenyalat. en la seva
feina de catalitzador i impulsor d’idees i projectes que canvien la
societat envers una justícia més gran. en la docència, promovent
la sensibilització dels estudiants. tal com deia el P. Kolvenbach,
en aquest sentit, l’esperit de justícia ja actua a esade. aquest esperit
convida a l’estreta col·laboració entre la facultat de Management
en tots els seus programes, la facultat de dret i l’executive
language Center. demana també el treball conjunt d’organitzacions
d’índole diversa: empreses, administracions públiques i ong.
i ens porta finalment a l’impuls de xarxes globals (entre les quals,
les xarxes jesuïtes de business schools i de facultats de dret),
que puguin donar respostes adequades a reptes com més va
més planetaris.
c) Un esperit humanista
tal com hem esmentat, en el segle xvi diego de ledesma es
referia a la humanitas com l’atribut que “dóna decòrum, esplendor
i perfecció a la nostra naturalesa racional”.
els jesuïtes tenim una visió esperançada (no sempre optimista)
de l’ésser humà perquè creiem fermament en “la misericòrdia de
déu i el seu amor a l’home” (Carta de sant Pau a tito, 3,4; text
de la Missa de nadal). l’última Congregació general diu que la
nostra manera de procedir és “descobrir els senyals de déu arreu,
sabent que l’esperit de Crist està actiu en tots llocs i situacions i
en totes les activitats i mediacions que intenten fer-lo més present
en el món” (“un fuego que enciende otros fuegos”, Cg 35, d. 2,
n. 8). som convidats a ser conscients de l’acció de déu en llocs i
persones en què mai no hauríem pensat, a descobrir-lo “interessat
per totes les zones àrides del seu món” (ibíd., n. 12). Per tot això,
volem ajudar al desenvolupament integral dels homes i dones del
nostre temps.
així, en els nostres centres universitaris, volem acollir l’alumne
en la seva realitat concreta. alumnes marcats, en el món occidental,
per la cultura de les societats riques i consumistes. amb
dificultats per orientar-se en la vida en les societats pluralistes i
individualistes. amb tot el bagatge, positiu i negatiu, de la postmodernitat.
volem ajudar aquests alumnes a descobrir totes les
177

12·11·2008
seves dimensions, també les que sovint són silenciades en la
nostra societat. el treball de la dimensió espiritual de la persona
s’ha d’oferir en llibertat en els nostres centres perquè els que
l’acullen la puguin desenvolupar.
l’espai europeu d’educació superior orienta les universitats a
organitzar l’aprenentatge dels alumnes desenvolupant-ne les
competències. les competències poden estar orientades només
al mercat, però també poden ser compreses en el marc d’un humanisme
que les porti a ser elements d’una formació integrada i
integral de la persona humana.
en aquests darrers temps, els jesuïtes i els laics implicats en
l’educació universitària parlen de quatre característiques de la
persona humana íntegra i integral, a partir de quatre qualitats
que comencen per la lletra c. en efecte, l’esperit humanista
genera persones conscients, competents, compassives i compromeses.
Conscients d’elles mateixes i del món en què viuen, amb
els seus drames, però també amb els seus goigs i esperances.
Competents per afrontar els problemes tècnics, socials i humans
que afronta un professional. Persones també mogudes per una
forta compassió. aquesta paraula ha estat, sovint, mal usada,
aplicada a un sentimentalisme superficial que humilia la persona
a la qual pretesament es vol ajudar. Però, en realitat, com-passió,
amb un guió que separa les dues parts de la paraula, indica una
cosa molt profunda i molt humana: la capacitat de sentir com a
propi el goig i el dolor dels altres; la capacitat de posar-se a la
seva pell; la capacitat d’acompanyar-los i ajudar-los des de dins
de la situació; la constatació que l’altre, qualsevol altre, especialment
l’altre que pateix, és el meu germà o la meva germana.
aquesta compassió és el motor a llarg termini que mou el
compromís: la forma d’amor en la qual l’ésser humà no tan sols
dóna alguna cosa, sinó que es dóna ell mateix al llarg del temps.
i m’agradaria afegir que la compassió és, segons el meu punt
de vista, la virtut més universal. el centre ètic del budisme és la
compassió. l’islam proposa una vida compassiva: les almoines
i compartir amb els pobres, com a elements centrals. Crec que,
sempre que hi ha hagut una renovació religiosa o espiritual, la
compassió n’ha estat un element central.
en el fons de l’esperit humanista hi ha la convicció i l’experiència
que els éssers humans podem ser transformats a un nivell
que va més enllà de la moral i els bons sentiments en ús. que
podem treballar allò que han anomenat la “qualitat humana”.
És difícil definir-la, però reconeixem fàcilment les persones que
la tenen. no és res elitista i la trobem sovint en persones molt
senzilles. en la declaració de valors que heu redactat, l’heu
definit com una “combinació de coneixement, criteri, sensibilitat,
equilibri i profunditat, que genera persones serenes, coherents,
fiables, capaces d’encarnar —jo hi afegiria “amb apassionament”—
els valors fonamentals que ens fan més humans”.
d) Un esperit de fe
l’última dimensió de l’esperit, segons la caracterització del
jesuïta diego de ledesma, és la fides. resulta especialment delicat
parlar de la fides, de la fe. És delicat perquè, actualment, a
esade i a la major part de les universitats que estan vinculades
als jesuïtes, una part significativa del personal no docent i del
professorat no comparteix plenament la nostra fe. Pot semblar
que parlar de la fe és parlar, una altra vegada, del que separa i
divideix. tanmateix, crec que cal parlar-ne, de la fe. Perquè els jesuïtes
som creients i volem mostrar les intencions: dir clarament
per què sentim com a pròpia la missió que ens uneix a tothom,
i expressar també el que, amb una gran modèstia, ens sembla
que podem aportar des de la nostra experiència. Personalment,
he de confessar que em trobo molt a gust, molt a casa, en una
institució que és conscient del procés de secularització que està
tenint lloc. els anys viscuts a l’àsia m’han familiaritzat amb un
món que sent i veu les coses d’una manera diferent, en el qual
la fe no és una fe exclusiva. la fe és una obertura de la persona
a la transcendència, una obertura que es pot comunicar de mil
maneres als altres, i no necessàriament amb paraules.
a més, parlar de la fe resulta difícil perquè, en aquest món en
què cauen les fronteres polítiques, les religions es converteixen
de vegades en excusa per construir noves fronteres, per tancarse
en la por i per excloure els diferents.
la fe és una vivència difícil de formular i a la qual vull referir-me
“amb temor i tremolor”, perquè altres formulacions d’aquesta
vivència generen, de fet, inhumanitat i violència.
els jesuïtes hem escoltat la Bona notícia que Jesús va anunciar:
déu és a la vora de tot home i de tota dona. i quan les persones
s’obren a aquesta proximitat amorosa, surten d’elles mateixes
i miren els altres i el món “d’una altra manera”: com germans i
germanes de tothom, com creació de déu. el nostre déu no és
un déu guerrer, intransigent ni excloent. És, segons que diuen les
paràboles de Jesús, com un pare que festeja alegrement la tornada
del seu fill, com un bon samarità que ajuda concretament les
víctimes de la violència humana pels camins del món.
no creiem que la nostra fe ens faci més bons que els altres,
perquè creiem i experimentem que som dèbils i fràgils. els meus
companys jesuïtes d’esade us mostren diàriament la seva debilitat
i fragilitat, i si em coneguessin a mi una mica més veurien
178

la meva, però com que visc lluny els semblo millor. tanmateix, la
nostra és una vivència de gratuïtat: el millor del que som ho hem
rebut. i sentim que la fe ens ha ajudat a “créixer en humanitat”,
perquè ens dóna confiança que tot ésser humà porta en ell una
potencialitat que el transcendeix i que sempre pot desenvolupar-se
i créixer. la fe ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens
ajuda a estimar desinteressadament, assumint pacientment els
nostres límits. i, per això, la fe ens convida a superar les pors
que són inherents a la nostra condició humana: la por al dolor, a
la malaltia, a la inseguretat, a la pobresa i a la soledat.
aquest esperit de fe ens impulsa a desenvolupar pacientment i
apassionadament “la utilitat, la justícia i la humanitat”. la “utilitat”
és també servei a la creació contínua del món. la “justícia”
és acollir el que Jesús anomenava “el regne de déu”: la crida a
transformar el món a l’encalç de la solidaritat i la reconciliació.
la “humanitat” és creure profundament en l’amor de déu a l’ésser
humà, i en la seva capacitat de transcendència.
Per tot això, els jesuïtes estem a gust treballant de costat amb
persones que comparteixen la passió per la utilitas, la iustitia i la
humanitas, encara que no comparteixin la nostra fe. escoltem la
veu de Jesús que deia que, quan hi ha en joc el bé de la humanitat,
“qui no està contra vosaltres, està de part vostra” (lc 9,51).
Perquè el criteri d’autenticitat de la nostra fe és el treball pel bé
dels éssers humans.
Creiem que junts podem treballar l’“esperit humà”. això significa
treballar la nostra capacitat d’estimar. la nostra llibertat profunda.
la qualitat de les nostres relacions. treballar perquè les
persones, els col·lectius i les societats siguin més sensibles i
madurs, més justos i solidaris.

12·11·2008
VISIó I compromISoS
Cultivar, viure i desenvolupar aquestes quatre dimensions de
l’esperit no és una tasca fàcil. el context social i cultural en el
qual us moveu a Catalunya i a espanya planteja reptes d’un altre
ordre, però que cal tenir en compte.
en primer lloc, vivim una cultura laica que, sovint, és laïcista, és
a dir, que relega la qüestió de la fe i de la religió a l’espai estrictament
individual i privat. el sant Pare ha parlat de la laïcitat
positiva. si puc comparar el que passa a europa, potser a espanya,
amb la laïcitat japonesa, diria que la japonesa és una laïcitat
més antiga però que és pacífica. És una laïcitat serena, respectuosa
amb la religió, respectuosa amb el pensament dels altres.
un dels contrastos amb els quals m’estic enfrontant recentment
és el que hi ha entre la laïcitat pacífica que jo he vist al Japó i la
laïcitat més desassossegada que he vist per aquí. esade pot ser
un bon “laboratori experimental” en el qual es visqui una “laïcitat
positiva”, en el qual les posicions laiques i creients dialoguin públicament,
en peu d’igualtat, sobre els grans reptes que afronta
la humanitat actualment.
aquest diàleg públic és necessari perquè la realitat d’esade
(com la de tot el món occidental) és la convivència de persones
que defineixen de maneres molt diverses les seves
opcions fonamentals davant la vida. Per això, creiem que cal
explicitar què significa treballar junts en la tasca universitària.
Homes i dones, creients i no creients, creients de diferents
confessions religioses col·laboren en les universitats jesuïtes
d’arreu del món. i ho fan des de perspectives diverses. Per
als uns, és un compromís professional. d’altres s’identifiquen
a fons amb la missió compartida en els centres universitaris
jesuïtes (com uniJes). Per a d’altres, aquesta missió és viscuda
des d’una experiència creient. en tot cas, és important
que ens sentim compromesos amb una gran causa comuna: la
formació universitària, la qualitat presidida per l’“esperit” de
les quatre dimensions definides abans.
la visió i la missió serveixen de ben poc si no es concreten en
projectes estratègics específics i que puguin ser avaluats. Per
això, és important que els centres d’uniJes a espanya compassin,
en la mesura que puguin, els seus objectius, els seus
mètodes i els seus processos d’avaluació.
finalment, una reflexió que té en compte els temps postmoderns
que vivim. en un món complex i canviant, són molt importants la
flexibilitat, la capacitat de canvi i d’innovació. Però són importants
si estan al servei de fites de llarg abast i de compromisos
seriosos, que superen les dificultats, els desànims i les ofertes
temptadores que desvien de l’objectiu perseguit. la recerca i la
docència són tasques de llarg abast, que requereixen compromisos
duradors.
concluSIó
Permeteu-me expressar, per acabar, un desig i una recomanació,
fins i tot una petició. en una societat sobrecarregada d’estímuls,
la interioritat és important i també ho és el treball de l’esperit
humà que ens obre a l’esperit amb majúscules. Modestament,
els jesuïtes creiem que podem aportar alguna cosa en aquest
camp. l’espiritualitat ignasiana (que troba la seva arrel en l’experiència
personal de sant ignasi, el nostre fundador) és un regal
que ens ha estat fet i que els jesuïtes oferim, convençuts del seu
valor per a tota persona en recerca, en el món actual.
la historiadora Karen armstrong va escriure dos anys el llibre La
gran transformación. És un llibre que m’ha resultat molt suggerent.
Hi analitza el camí espiritual de quatre cultures que van
produir, entre els segles v i iii abans de Crist, un canvi de consciència
humana de tal envergadura que Kart Jaspers va anomenar
aquest temps “l’època axial”. doncs bé, Karen armstrong creu
180

descobrir en el camí espiritual de cinc segles que preparen el
temps axial la marxa feixuga i d’intensa recerca per trobar la clau
de com es pot superar la violència, la inhumanitat i el sofriment
que ens infligim els uns als altres per mitjà de la injustícia, l’exclusió,
el prejudici o la guerra.
el que resumeix les intuïcions del temps axial és el retorn al
camí interior. aquesta intuïció, compartida per Confuci, lao-tzu,
Mencio, Buda, els místics de l’upanishad, la Bhagavad gītā,
Jeremies, ezequiel, sòcrates i Plató, emergeix després de quatre
segles de cercar solucions externes, rituals, substitutes del canvi
radical de mentalitat i de cor.
desafortunadament, aquestes intuïcions es perden amb la simbiosi
manipuladora del que és religiós i el que és polític; amb la manipulació
de la recerca autènticament religiosa i de la veritable preocupació
política per ideologies i altres interessos. torna de nou amb
Jesús i sant Pau, més tard amb Mohamed… i, crec jo, amb ignasi
de loiola i els místics espanyols, alemanys, escandinaus.
És el meu desig profund que nosaltres també puguem integrar
aquest camí de vida interior i transformador amb les altres preocupacions
acadèmiques i socials que són a l’arrel del projecte
esade, i que donen forma històrica a les preocupacions més
profundes i concretes de l’esperit religiós. la comunitat, l’església
o la confessió concretes poden ajudar a definir la identitat i la
tradició; però és el cor obert i transformat el que dóna cos, en el
treball, en l’empresa, en la tecnologia o en el govern, a la recerca
multisecular d’un món més just, humà i fratern, quelcom que
Jesús va anunciar en termes del regne de déu.
nosaltres, els jesuïtes, acabem de passar per l’experiència d’una
Congregació general (la trenta-cinquena de la nostra història).
Hi hem tractat de reflexionar sobre la nostra identitat, la nostra
missió, la nostra col·laboració amb d’altres, la nostra gestió de la
planificació i el govern. són molts els reptes que la Congregació
general ens ha assenyalat. i esperem saber i poder afrontar-los.
aprofito aquesta oportunitat de parlar davant tants de vosaltres
que ens veieu i acompanyeu de prop, que compartiu la nostra
missió i us preocupeu, a vegades, de la nostra consistència espiritual
i del nostre futur. aprofito, repeteixo, aquesta oportunitat
per demanar-vos ajuda. no em refereixo només al suport que ja
ens doneu amb la vostra dedicació total, intel·ligent i generosa, a
les obres que tirem endavant i que contribueixen a la seva bona
direcció i fins i tot al seu èxit. us demano ajuda per acompanyarnos
pel camí més profund amb fidelitat al camí interior rebut
de sant ignasi. no tingueu por de desafiar-nos quan ens vegeu
confusos en la nostra identitat religiosa o eclesial; no dubteu de
corregir-nos quan ens creguem millors, massa amos del que pertany
a tothom; feu costat a la visibilitat diària i convincent de la
nostra vida en l’esperit; dissuadiu-nos amb decisió de tot el que
torbi la visió i motivació de servir la humanitat en la humilitat de
la recerca, l’ensenyament i el treball, per fer que el nostre món
sigui una mica millor.
Permeteu-me que repeteixi aquí el que vaig dir en la meva última
homilia en acabar la Congregació general. tant la missió en la
qual estam compromesos, com la nostra herència ignasiana,
pertanyen a l’església i a la humanitat. tothom qui participa
d’ambdues és el nostre col·laborador. i quan d’altres van més
enllà que nosaltres en cor i esperit, aleshores som nosaltres els
seus col·laboradors. aquest és l’únic terreny en el qual és honest
competir per als qui tenim en Crist el model i el mestre.
a més, per molt que tots nosaltres hàgim rebut una influència
especial d’un o altre professor o mestre en els nostres anys universitaris,
tots sabem que la veritable educació és fruit del treball
coordinat i complementari de tothom. una universalitat més gran
—i a això es refereix la universitat— demana una col·laboració
més gran i ofereix més riquesa de formació personal i social. el
que la globalització porta d’excessiva influència d’una manera de
viure o de pensar ha de ser equilibrat per la solidaritat original i
creativa de la universitat. aquesta, mitjançant moltes aportacions
i serveis, prepara persones i grups per a una llibertat veritablement
responsable.
en acabar aquesta llarga exposició, vull expressar una esperança.
la Congregació general ens ha deixat un manament
de revisió a fons de les nostres estructures de govern. no és
una tasca fàcil, i nosaltres no tenim la mena de coneixements,
d’experiència o de saviesa per portar a cap aquest manament.
És la meva esperança que puguem comptar amb vosaltres per a
això. He conegut l’altura acadèmica d’esade des d’àsia (xina i
filipines) i ara des d’europa, i espero que també més a prop, des
de roma, puguem beneficiar-nos d’aquesta mateixa saviesa en
forma d’assessorament, mentre ens acompanyeu en les noves
tasques de planificar i de governar.
És hora de concloure les meves paraules. a tots vosaltres desitjo,
abans de res, donar-vos les gràcies perquè, amb el vostre
esforç i il·lusió diaris, feu possible la formació de persones al
servei dels altres. i, en segon lloc, vull transmetre-us humilment
el meu suport i la meva oració perquè continueu amb tenacitat
aquesta sacrificada però apassionant tasca en la qual esteu
compromesos.
Moltes gràcies.
181

Missió, raó de
ser i valors
deClaraCió de valors de la CoMunitat d’esade*
183

esade és una institució acadèmica universitària independent, sense
finalitat de lucre, creada el 1958, a Barcelona, per iniciativa d’un grup
d’empresaris i de la Companyia de Jesús. des de l’any 1995, forma
part de la universitat ramon llull
184

Missió
la missió d’esade és impulsar la docència i la
recerca en els àmbits de la direcció d’empreses i del
dret, a fi de contribuir a la formació científica, social
i humana de persones que es caracteritzin per un
elevat nivell de competència professional i per una
plena consciència de la seva responsabilitat en el
desenvolupament d’una societat que promogui la
dignitat de les persones, en el marc de les tradicions
humanista i cristiana, i en un context de diàleg
intercultural.
raó de ser
esade, com a institució acadèmica universitària, està
compromesa amb la seva raó de ser per impulsar
la docència i la recerca en els àmbits de la direcció
d’empreses i del dret, amb la finalitat de:
• Formar persones amb un nivell màxim de
competència professional i un clar perfil
internacional, conscients de les seves
responsabilitats com a ciutadans i com a
professionals. Per això, tracta el procés pedagògic
des d’una perspectiva global i integral, com un
servei a la persona i a la societat.
• Crear i difondre coneixement, a partir de l’estudi
crític del saber existent i d’una recerca d’alt rigor
científic i de rellevància nacional i internacional.
• Afavorir el debat social, amb informació i
propostes sobre temes rellevants i prioritaris per al
futur, per tal de contribuir des de la independència
a la transformació de la societat cap a unes cotes
de justícia i de llibertat més elevades.
declaració de valors
de la comunitat d’esade
La nostra comUnitat
els valors d’esade com institució estan expressats en la
seva declaració de missió.
esade vol formar persones amb un alt nivell de
competència professional, conscients de les seves
responsabilitats com a ciutadans del propi país i del món,
sensibles a la solidaritat i la justícia social, i capaces
de comprometre’s en projectes col·lectius. Per a això,
vol fomentar la “qualitat humana”: una combinació de
coneixement, criteri, equilibri i profunditat, que genera
persones serenes, coherents, fiables i capaces de viure
valors fonamentals.
formar part d’una institució universitària com esade ha
d’implicar una actitud de compromís amb la missió de
la institució, un compromís que s’expressa en els valors
que en regeixen la convivència quotidiana i l’activitat
acadèmica. les persones que comparteixen aquests
valors formen la comunitat d’esade.
els membres d’esade formen part lliurement de la seva
comunitat i, dintre de l’acceptació bàsica d’aquests valors,
cadascú ha de decidir la seva manera personal de viure’ls.
en aquest mateix clima de llibertat i de respecte mutu,
esade convida els seus membres a promoure accions i
comportaments que siguin coherents amb aquells valors.
la declaració està oberta als canvis que la comunitat vagi
experimentant.
185

ELs nostrEs vaLors
la comunitat d’esade es compromet a promoure d’un conjunt de
valors coherents amb la qualitat humana i l’excel·lència acadèmica
i professional, valors que vol posar al servei de la societat local i
global en què està immersa.
aquests valors són:
• Actuar amb integritat en el treball acadèmic i professional.
vol dir comportar-se, fins i tot en circumstàncies difícils, de forma
compromesa amb valors fonamentals, com el rigor i l’esforç en
l’acompliment, l’honradesa, l’esperit crític, l’equitat i el sentit de
la responsabilitat.
• Respectar els companys, totes les persones i un mateix, i ser
sensible a la situació concreta dels altres.
significa reconèixer la dignitat de totes les persones i ser una
persona capaç d’acompanyar i d’ajudar els altres quan ho
necessiten, i així col·laborar a construir un món més just i humà.
• Valorar positivament la diversitat i aprendre de les diferències
entre persones, idees i situacions.
significa comprendre que les diferències de gènere, estatus
socioeconòmic, origen ètnic, cultura, llengua, religió, orientació
sexual, qualitats físiques o d’altres diferències són oportunitats
enriquidores per aprendre d’altres persones, del món i d’un
mateix.
• Buscar, compartir i contribuir al bé comú de la
comunitat d’ESADE.
significa ser conscient que l’obtenció del propi bé no es pot
deslligar del bé de tota la comunitat i es reflecteix en actituds de
respecte i de responsabilitat envers la comunitat.
• Assumir responsabilitats i compromisos al servei d’una societat
més justa.
significa comprendre no tan sols el que la realitat “és” de fet,
sinó també el que “hauria de ser” d’acord amb la justícia, valor
fonamental expressat a la declaració universal dels drets
Humans.
EL nostrE compromís
d’acord amb aquests valors, els membres de la comunitat d’esade
es comprometen, en definitiva, a actuar amb integritat personal,
exigència professional i responsabilitat social.
• Integritat personal significa que les paraules i les accions siguin
coherents entre si, amb les pròpies conviccions o creences i amb
els valors inclosos en aquesta declaració.
• Exigència professional significa rigor en l’acompliment, cultura
de l’esforç, actualització continuada, capacitat d’autonomia i
cooperació, creativitat transformadora i esperit de servei i de
superació.
• Responsabilitat social significa assumir i tenir en compte les
conseqüències de les pròpies decisions i el seu efecte en la
justícia de les organitzacions i de la societat, tant local com global.
(*) Aquesta Declaració de Valors va ser
aprovada pel Patronat de la Fundació ESADE
el 24 de gener de 2008, amb l’informe previ
favorable dels òrgans de direcció, i després d’un
procés obert a la participació del professorat,
del personal d’administració i serveis, i dels
representants de l’alumnat.
186

agraïments
volem expressar el nostre agraïment més profund a totes les persones
i les institucions que ens han acompanyat al llarg d’aquests primers
cinquanta anys de vida i als qui actualment formen part de la comunitat
d’esade –professorat i personal no docent–, els noms dels quals es
reprodueixen a les guardes del llibre com a mostra de reconeixement.
187

l’equip que ha coordinat i elaborat aquest
llibre expressa l’agraïment més sincer a
totes les persones que, amb la seva ajuda
i col·laboració, han fet possible que aquest
projecte es faci realitat. Ha estat elaborat
amb el màxim rigor i cura.
ediCió
CoordinaCió
relacions Públiques d’esade
assessoraMent lingüístiC
servei lingüístic d’esade
disseny i realitzaCió
BPMo edigrup / www.bpmoedigrup.com
fotografies
arxiu fotogràfic d’esade
BPMo Photo
ProduCCió editorial
laia libros
PriMera ediCió
abril de 2010
diPòsit legal
B-12.580-2010
Per a l’elaboració d’aquest llibre, s’ha fet servir paper lumisilk semimat de 170 g/m 2
garantit amb la certificació forest stewardship Council (fsC). la certificació fsC assegura
que la fibra verge utilitzada en la fabricació d’aquest paper procedeix de masses certificades
amb les màximes garanties d’una gestió forestal responsable des del punt de vista social i
mediambiental, i d’altres fonts controlades. Consumint paper fsC, promovem la conservació
dels boscos del planeta i el seu ús responsable.
188

llovet boSch, MArc • lobAto pérez, enric • longo MArtínez, frAnciSco • lópez burgueño, Miguel • lópez
lozAno Soler, JoSep MAriA • luengo elvirA, vAlentinA • lugo villAcAMpA, evA • luMbiArreS llAnAS, eSther
• MAnero MeSoneS, gregorio • MAngrAné pArrAl, JuDith • MArAngeS bAyó, JAuMe • MArcet riSA, neuS •
tuyA, belén • MArtí ripoll, MArgAritA • MArtí vilAnovA, DÀliA • MArtín MillÁn, criStinA • MArtin young, will
MArzAl yetAno, eliA • MASSonS rAbASSA, JoAn • MASucci, vAninA • MAyo SubirAtS, núriA • MccorMick brADy,
frAnceSc XAvier • MenA lópez, SAnDrA • MenDozA MAyorDoMo, XAvier • MenguAl rubio, JoSé Antonio •
cArole • MichAeliDeS, gAby • Miller wheeller, DAn lee • Miquel fornóS, ÀngelS • MirAlleS MASSAnéS,
pere • MolinA cApellA, JorDi • MonbouSSin, yveS • MontAlvo gArcíA, ADolfo • MontAñA MAtoSAS, JorDi
MorA pintADo, JorDi • Morente MegiAS, JoSefA • MorriS JAMeS, roSA • MotillA SAbAté, SuSAnA • Müller,
MonteS, SílviA • Muñoz roig, AlfonS • Muñoz vilA, AnnA • Mur torné, ignAcio • Murillo bonvehí, DAviD
SÁnchez, SoniA • nebot hervAS, ADelA • neff foX, JAckie • niño góMez, AnA iSAbel • noguerA uStrell, JoAn
octubre ciuDAD, tere • ogAyA vAlléS, Mercè • olAbArríA borrell, criStinA • ollé vAllS, MontSe • oller
rhiAn • p • pAchón lArioS, MontSerrAt • pADillA boiX, pilAr • pÁez fuenteS, verónicA cArolinA • pAlAu
viDA-ribAS, SAntiAgo • pArrAMón roDríguez, eSter • pAScuAl De roSSelló, criStinA • pAtiño lópez, cArMen
bernAt • pérez MAtA, nAtÀliA • pérez oJeDA, SuSAnA • pérez orDen, AMeliA • peroSAnz lozAno, MireiA •
MArcel • plAzA vAlleJo, olgA • pleSS, nicolA • poblAcioneS gAztelu, JoSé • porcAr prAtS, JAuMe • poveDA
• r • rAMiS puJol, JuAn • rAyA cortéS, MerceDeS • reDó pArDo, rAquel • reMenDo coS, SòniA • renArt
• ring, helgA • riuS SAtué, MònicA • rivAS roDríguez, AnAbel • rocA priAnte, iSAbel • roDón MòDol, JoAn
cleMente, grAciA • roDríguez góMez, evA • roDríguez gonzÁlez, Jorge luiS • roDríguez hereDiA, Antonio
vilA, Miguel Ángel • roMero ÁlvArez, cArMen • roMero velASco, MArgAritA • rontein teillArD, JeAnne
6
rowDon, benJAMin • ruAno brAvo, MAríA Del MAr • rubinAt roSillo, SòniA • rucAbADo AguilAr, JoSep • ruiz
JoSep • SAcreSt lloSAS, toni • SAinz pelegrí, vegA • SAlDAñA JuvillA, MónicA • SAloM viDAl, AnnA • SÁnchez
MAriScAl, AleJAnDro • SAnz cAbAllero, JuAn ignAcio • SASSot pérez Del pulgAr, criStinA • SAuquet rovirA,
SepúlveDA gutiérrez, peDro • SerlAvóS SerrA, ricArD • SerrA cArrerA, líDiA • SerrA eliAS, MAriA DolorS
SerrAno rASero, ignAcio • SeSé MuniAtegui, feliciAno • SierrA oliverA, vicentA • SiMón Del burgo, SAntiAgo
SolÀ ASenSio, cArolinA • SolÀ MArtí, AnA • SolAnellAS llobet, XAvier • Solé bArreDA, MònicA • Solé buXó,
SureDA pAScuAl, JoAn • SureDA vArelA, MAriA • Suriol ferrer, XAvier • SveJenovA neDevA, SilviyA • Sweeney,
cArrio, robert • torrecillA guMbAu, cArleS • torrente SAnz, roSAnA • trAgAnt eStefAnell, SílviA • triAS
u• ulieD MArtínez, AguStín • unDerwooD, MichAel • uSon roDríguez, MAite • v • vAllS giMénez, JoSep
SAnDrA • vArelA nieto, pAblo • vArelA otero, roSA • vÁzquez olivÁn, AnA MAríA • vÁzquez tAvAreS,
Jeroen • verniS DoMènech, AlfreD • vilA Del cAStillo, MontSe • vilA fernÁnDez-SAntAcruz, MAr •
vinAiXA SerrA, JorDi • viveS De prADA, luiS • von lippA, frAnziSkA • w • wAllAce, eileen • wArehAM,
X • Xifré clAvel, trini • Xifré Del cAMpo, eSther • y • yAgüe MénDez, beAtriz • ySA figuerAS, tAMyko • z •

luque, Miguel • lópez viguriA, enrique • lópez-riobóo Moreno, tereSA • loSADA MArroDÁn, cArloS •
• M • MAeStre trillo, AnnA • MAkinen, JuttA eMiliA • MAnchón bArceló, cArlotA • MAnent oStÁriz ,roSA M.
MArch plAnA, Albert • MArcuSSon, MAtt • MÀriA SerrAno, JoSep frAnceSc • MAriMón Arbiol, M. JoSé • MArín
• MArtínez guASch, núriA • MArtínez lAMelA, Àngel • MArtínez ribeS, lluíS • MArtínez toloSAnA, pAtriciA •
SArA • Mcelwee, colin • MeJíAS cArAvAcA, MAríA De loS ÁngeleS • MeMbrive AguStín, líDiA • MenA lópez,
MercADé nAvArro, iSAbel • Mercuri, MAriA clAuDiA • Merino MArtínez De pinilloS, lAurA • MeSnA weiDner,
JoSep • MirAlleS SegurA, JoSep • MirAnDA villAlbA, tAMArA • MirAS AlbArrÁn, MilA • MiroSA MArtínez,
• MontAñéS perAire, MArtA • MonteAguDo plAnA, núriA • MonteS oyA, iSAbel • MorA llonch, glòriA •
iSAbellA kArin • MullerAS vinziA, borJA • Muñoz AviléS, MAríA JoSé • Muñoz giMeno, frAnceSc • Muñoz
• Murko, MAJA • Mutchler, lee Ann • n • nAvArro cAbAllero, JuAn • nAvArro oliver, iSAbel • nAvArro
• nuAlArt gonzÁlez, lAurA • núñez AlMAzÁn, conchitA • o • obeSo AbAlDe, cArloS • o’brAte chASe, JiM •
coMAS, DAviD • orovAl plAnAS, JoSep M. • orúS fArré, DolorS • o’SullivAn brown, MAurA • owen hAwArD,
MontAñAnA, JeSúS • pArADA bAlDerrAMA, peDro • pArDo SpinolA, eSter • pArellADA llADó, MontSe • pAríS
• peiró poSADAS, MAnel • peiX ventAyolS, AnnA • pelÁez SAnz, frAnciSco • pellegrini, JAninA • pérez cASAS,
pfeil, ronAlD wAyne • piñol Morte, MAríA • piqué AlDoMÀ, fÀtiMA • plAnAS herrero, finA • plAnellAS ArÁn,
pASAMAr, JeSúS • power, John • prAtDepÀDuA iSern, AleiX • puig bAStArD, pere • puigbó SAnviSenS, JuDith
MAnent, núriA • reXAch pérez, iSAbel • riberA regull, rAiMon • rierA gil, AnA criStinA • rigo ArnAvAt, AntòniA
• roDríguez AlArcón, JuliA • roDríguez ArroJo, AleJAnDrA • roDríguez bArrio, JoSé Antonio • roDríguez
DAniel • roig AlDASoro, JoAn • roig nAvArro, cArleS • roig virgili, cArMe • rolo AlAye, MAurici • roMÁn
MArie renée • roS frizón, lyDiA • roSA ÁlvArez, MerceDeS • roSell góMez, pere • rovirA lloberA, XAri • 7
MÁrquez, MónicA • ruiz MArtínez, neuS • rull AMilS, SílviA • S • SAbAl cÁrDenAS, JAiMe • SAbAté SAuMell,
SegurA, iSAbel • SÁnchez torreS, eSther • SAncho cASADeSúS, AnA • SAncho rovirA, XAvier • SAntAnA
AlfonS • SAyerAS MASperA, JoSep • SegArrA coStA, enric • SenDrA eroleS, ricArD • Señor Montero, AnA •
• SerrA MArtín, Albert • SerrA SegurA, AntòniA MAriA • SerrA ticó, frAnceSc • SerrAno MirAS, MArtine •
• Singh, JAtinDer Jit • SiSternAS nAvAleS, MònicA • SkirA lAplAce, feliciA • SMith, MiriAM • SMith, triciA •
criStinA • Soler bigAS, beAtriz De • Soler teiXiDor, JoSep • Soler vicente, ceferí • Stöckli, chriStinA •
gerry • t • tArife conDe, AnA JuliA • tobAruelA cArrerA, beAtriz • toMbArelli, kiMberly • tornAbell
De beS uStÁriz, belén • tríAS SAgnier, Miguel • trullÀS flotAtS, DolorS • trullén fernÁnDez, JorDi •
frAnceSc • vAn De broek, hAnS • vAn De pAverD, eSther • vAn Der herten, urSi • vAn lotringen benAvent,
lAurA MAríA • veDinA, rebekkA • verAStegui góMez, MAríA JoSé • vergéS ortiz, JoSep M. • verhoeven,
vilADAS ollé, helenA • vilAhur fornéS, frAnceSc • vilAnovA igleSiAS, roSA • vilAnovA pichot, MArc •
JonAthAn • wernicke, kirSten • weSt, SArAh • weSterMAnn, bernD • wilSon, JonAthAn MichAel •
zAMbrAno cASteJón, yolAnDA • zArAgozA núñez, Miguel Ángel • zurAno llort, MontSe • zyMAntAS, JurA

AMB EL P
A TROCINI