química i cervesa

AIQS 

news 

química 

i cervesa 

Karen peiró i Fina pons, 

mestres cerveseres 

assemblea de l’aiqs 

l’associació a eurocoat 2009 

publicació trimestral de l’associació de químics i enginyers de l’iqs núm. 54 febrer 2010

04 

Flaixos 

altes i baixes 

assemblea aiQs 

Eurocoat 2009 

Entrevista a silvestre Falguera, sJ 

Premis Pare salvador Gil 

22 

ahir i avui 

‘P. salvador Gil, creador del iQs moderno (1934-1957)’ 

ignasi de loiola, fundador de la Companyia de Jesús 

27 

QuímiCa i Cuina 

solucions alternatives per a la conservació d’aliments, 

per roberto xalabarder Coca (Prom. 1954) 

30 

a Fons 

Entrevista a Karen Peiró Coso i Fina Pons Calabuig, 


36 

GruPs ProFEssionals 

l’atenció al consumidor, una eina de qualitat 

nou Grup Professional de Pintures 

AIQS NEWS 54 

2 

40 

així són 

Conrad Blanch: “Considero l’esport com un mitjà 

per forjar la personalitat” 

ana monegal: “Conèixer una nova cultura comporta un 

creixement personal” 

46 

GEnt iQs 

Entrevista a marisa alcaide, bibliotecària de l’iQs 

49 

oCi aiQs 

sopar dels 25 anys d’entrada a l’iQs 

de la promoció 1989 

Certamen literari sant albert 2009 

sortida al Petit liceu 

54 

ProtaGonistEs 

Canvis professionals 

55 

PEtit anECdotari 

Fabricació a gran escala de tetraclorur de silici, 

per lluís victori, sJ

química 

i cervesa 

A I Q S 

news 

Karen peiró i Fina pons, 


assemblea de l’aiqs 

l’associació a eurocoat 2009 

Junta dirECtiva assoCiaCió 

dE QuímiCs i EnGinYErs 

dE l’institut QuímiC dE sarriÀ 

President: Jaume Árboles Muntadas 

vicepresident: Josep Beumala Griñó 

secretari: Albert Puyuelo Gómez 

vicesecretari: Josep Albert Jover Serra 

tresorera: Remei Areny Joval 

sotstresorer: Josep Mosquera Arias 

vocals: Francesc Xavier Castañé Sitjas, Lluís 

Comellas Riera, Josep Lluís Falcó Brenes, 

Laura Montero Suárez, Albert Palomer Benet, 

Rafael Queralt Teixidó, SJ, Berta Vega Sánchez 

aiQs 

Via Augusta, 390, 08017 Barcelona 

Tel. 93 267 20 12 - 93 267 20 00 

Tel. i fax directe: 93 280 42 76 

www.aiqs.es - aiqs@aiqs.es 

dissEnY i rEalitzaCió: 

BPmo EdiGruP 

C/ Guitard, 43, 1a planta 

08014 Barcelona 

Tel. 933637840 

www.grupobpmo.com 

Coordinació editorial: Daniel Martínez 

directora creativa: Paula Mastrángelo 

direcció d’art: Marta Solà 

maquetació: David Izquierdo, Bernat Majoral 

Edició fotogràfica: Carlota Prats 

assessorament lingüístic: Raúl Pelegrín 

Producció: Cristina Prats 

impremta: Enlaze3 Print Management 

tirada: 2.000 exemplars 

dipòsit legal: B-37419-97 

publicació trimestral de l’associació de químics i enginyers de l’iqs núm. 54 febrer 2010 

NEWS AIQS Núm. 54 

fEBrEr 2010 

aiQs És mEmBrE dE la 

FEdEraCió EsPanYola 

d’EnGinYErs QuímiCs 

aiQs És mEmBrE dE 

l’EuroPEan FEdEration 

oF ChEmiCal EnGinEErinG 

dEs dE 1974 

El primer News del 2010 recull les últimes activitats 

portades a terme per l’Associació el 2009, que tenen 

el seu reflex en l’extensa galeria fotogràfica que 

trobareu a l’article que resumeix el que va succeir 

a l’Assemblea General Ordinària de l’AIQS. Vam 

tornar a viure una entranyable vetllada en la qual 

vam retrobar moltes persones, ja que es van entregar 

insígnies commemoratives a les promocions del 1997, 

1984 i 1959, així com un clauer a la promoció del 

1969 i els diplomes corresponents a la promoció del 

1949. A més, en el decurs de l’acte, el Dr. Lluís Victori 

Companys, SJ va fer la presentació del seu llibre P. 

Salvador Gil, creador del IQS moderno (1934-1957), del 

qual podeu llegir en aquest número de la revista un 

capítol introductori escrit per l’autor. 

Ja en clau de futur, tenim en portada a dues joves 

professionals excel·lents, la Karen Peiró i la Fina Pons, 

antigues alumnes de l’IQS que hem volgut destacar 

per la seva especialització: ambdues són “mestres 

cerveseres”. Van cursar la seva especialització en 

tecnologia cervesera en llocs ben diferents –la Karen 

a Alemanya i la Fina a Espanya–, però totes dues 

han convergit a la fàbrica que l’empresa catalana 

Damm té al Prat de Llobregat, on la Karen és cap 

de Cerveseria i la Fina treballa al Departament 

d’Investigació Cervesera. 

Per altra banda, podeu llegir en pàgines interiors un 

extens resum de la sessió que l’AIQS va organitzar 

en el marc de l’Eurocoat 2009. La nostra participació 

va ser un èxit, i així ens ho va fer saber per carta 

l’Associació Espanyola de Tècnics en Pintures i Afins 

(AETEPA ), organitzadora de l’acte. 

L’entrevista als membres del jurat dels premis Pare 

Salvador Gil és un clàssic a la nostra revista: ens 

agrada que ens parlin dels nous valors que surten de 

l’IQS i que ens posin al dia sobre les investigacions 

que estan portant a terme. Són el futur. 

El resum de les activitats organitzades pels Grups 

Professionals i la Comissió de Joves és sempre 

benvingut. Les primeres ens permeten posar al dia els 

nostres coneixements, tot aprenent dels que més 

en saben, i fer networking. Les segones ens fan 

viure moments especials i gaudir en grup de 

visites culturals de tota mena. 

Feliç lectura i molt bon 

any 2010. 

AIQS NEWS 54 

3 

aiQs news no comparteix necessàriament les 

opinions expressades pels seus col·laboradors 

dóna’ns la tEva oPinió 

soBrE ‘aiQs nEws’. 

Volem saber què opines de la revista de l’AIQS. 

T’agrada el nou disseny? Trobes interessants 

els nous continguts? Canviaries alguna cosa? 

És la teva oportunitat! Fes-nos arribar la teva 

opinió a lidia.sirera@aiqs.es. Ens ajudarà a 

millorar la teva revista! 

a partir del 24 de febrer, podeu consultar 

a la nostra web la versió íntegra de l’aiQs news 

en els idiomes català i castellà. 

JaumE ÁrBolEs muntadas 

PRESIDEnT

4 AIQS NEWS 54 

Flaixos 

Grup Professional 

de Bioquímica i Biotecnologia 

El passat 28 de novembre els 

membres del Grup Professional 

de Bioquímica i Biotecnologia 

es van trobar per 

celebrar l’èxit de les Jornades 

BIET’09 i van fer una visita-dinar 

a alguns punts de la 

Costa Brava. 

Altes i baixes 

incorporacions des del 9/09/2009 al 31/12/09 

des del 9/09/2009 al 31/12/09 

Van començar pel recinte medieval 

de Pals i van acabar a Llafranc, 

on abans de dinar van 

poder gaudir d’unes meravelloses 

vistes del mar Mediterrani, 

mentre feien el camí de ronda 

que va de Llafranc a Calella de 

Palafrugell. 

nom cognoms any promoció 

Isabel Alonso Valdés 2007 

Daniel Artias Tràfach 2009 

Albert Barceló Compte 2009 

Montserrat Bel Also 2007 

Rafael Benavent París 2009 

Oriana Blanch Làzaro 2007 

Mercedes Calvo Seisdedos 2006 

Sergi Climent López Llic. Ciències Químiques 

UB-05 Màster Eng. Ambiental 

empreses IQS-1999 

Ana Cristel Ferrer Llic. Farmàcia UB i màster Química 

Agroalimentària IQS 1995 

D’ESQUERRA A DRETA I DE DARRERE A DAVAnT: 

REMEI AREny, TERESA RAVEnTóS, MOnTSE ORTEGA 

(MULLER DE J. L. ZEICHEn), FRAnCESC BLAnCH 

(MARIT DE M. LàZARO), AnTOnI PLAnAS, 

JOSé LUIS ZEICHEn, ARMAnD HIGUERAS 

(MARIT DE T. RAVEnTóS), KILIAn AVILéS, 

nEFERTITI CAMPOS, JORDI GIBERT I MOnTSE LàZARO 


Encarnación Ferré Jiménez 2007 

Mª Carmen Gálvez Sánchez 2008 

Maria Elena García Jiménez 1998 

Joan Gené Bassas 2008 

Anna Martínez Martínez 2009 

Juan Morillo Bentué 2004 

Alexandre Omedes Torrauba 1959 

Manel Pérez Bellés 2008 

Jaume Porta Muñoz 1965 

Daniel Romy Martí 2007 

Jordi Teixidó Closa 1986 

Elisabet Vilella Sibís 2004 

deFuncions tant d’associats com de no associats des del 9/09/2009 al 31/12/09 

des del 9/09/2009 al 31/12/09 


Jorge Alentorn Vila 1947 

Fernando Garí Rossi 1944 

Pedro Luis Millet Hombravella 1943 

Juan Ramón Sánchez Ruís 1950

Relació d’empreses amb les quals l’AIQS 

té en vigor un acord de col·laboració 

Llibreria Hispano 

Americana 

5% de descompte en la compra de 

qualsevol dels seus llibres. 

Més informació: 

• llibreria Hispano americana 

• Tel.: 93 317 53 37 

• www.llibreriaha.com 

Díaz de Santos Barcelona 

• tel.: 93 212 86 47 

• barcelona@diazdesantos.es 

• www.diazdesantos.es 

• 10% de descompte en qualsevol 

llibre comprat o encarregat a la 

botiga de Balmes. 

News publicat 48 

DiR 

• Tel.: 902 101 979 

• info@dirfitness.es 

• Els centres DiR ens ofereixen 

un 10% de descompte a la quota 

o modalitat Club Empresa. 

Si ets client DiR i no estàs 

acreditat ara ho pots fer a 

mkextern@dirfitness.es enviant 

el teu nom i cognoms. Si la 

teva parella és client DiR o s’hi 

vol apuntar, també gaudirà 

dels mateixos descomptes que 

tu. Els fills, fins als 26 anys, 

tindran descomptes segons 

l’edat. 


Hoteles Silken 

• Reserves: 902 36 36 00 

• booking@hoteles-silken.com 

• www.hoteles-silken.com 

• Preus per habitació estàndard 

i nit. IVA 7% no inclòs. 

IGIC 5% a Tenerife. IPI 4% 

Andorra. Taxes incloses a 

Brussel·les. Consulteu preus 

en temporades de fires, 

congressos... Preus especials en 

habitacions Silken Club. 


Derby Hotels Collection 

• info@derbyhotels.com 

• 10% de descompte sobre la millor 

tarifa disponible, en cada un dels 

seus hotels de Barcelona, Madrid i 

Londres. 


Vanguard Rent a Car 

• www.vanguardrent.com 

• Descomptes en el lloguer de 

vehicles. Motos: 25% sobre tarifa 

general. Turismes: 25% sobre 

tarifa general. Minibús i vehicles 

industrials: 25% sobre tarifa 

general. 


Mas El Sunyer 

Turisme Rural 

Casa rural a Beget on ens 

ofereixen un 5% de descompte. 

• tel.: 972 741 220 

• maselsunyer@maselsunyer.cat 

• www.maselsunyer.cat 


Pinchazos 24 h 

• Tel.: 93 426 13 56 

• www.pinchazosyneumaticos24h.com 

• Servicio permanente garaje España: 

condicions especials per al nostre 

col·lectiu per rodes noves (no 

punxades). 


Escola del Mar 

• Tel.: 93 751 49 28 – 636 249 792 

• consultors@xrabada.com 

• Vela, pesca esportiva, caiac, 

windsurf, etc., descomptes 

especials. Cursos tant de vela 

lleugera com de creuer. 


GHT Hoteles 

• Reserves individuals; contactar 

directament amb l’hotel 

escollit. 

• Reserves de grup (a partir de 20 

persones) i per a qualsevol altre 

esdeveniment, contactar amb: 

Sra. Corali Cunyat 

• tel.: 618 638 628 

• corali@ghthotels.com 

• descompte del 10% (segons 

tarifa vigent) en el cost de 

l’allotjament i el tipus de pensió 

escollida, durant la temporada 

del 2009. Aquestes condicions 

no s’aplicaran la setmana del 

24 de juny ni en el període 

comprès entre el primer i el 

tercer dissabte del mes d’agost 


AVIS Alquile 

un Coche, S.A. 

El nostre AWD (Avis Worldwide 

Discount) és K484706 

• www.avis.es 

• descomptes: 20% de descompte 

sobre la tarifa estàndard. 

5% de descompte en la tarifa 

promocional diària. 5% de 

descompte en la tarifa cap de 

setmana. 

• Servei gratuït Avis Preferred: 

Contracte preimprès i sense 

necessitat de signar-lo per 

recollir el cotxe. 

• Confirmació immediata de 

la reserva: gràcies a la clau 

personal, número de descompte 

AWD: K484706 


Halcón Viajes 

• Tel. 93 320 84 51 - Tel. 902 99 57 57 

• colectivos.cat@halcon-viajes.es 

Excel·lents avantatges i un 3% 

d’estalvi en paquets de vacances a 

través del portal www.halconviajes. 

com/colectivos/AIQSCOM 

Viajes Marsans 

• Sra. Araceli Hidalgo Directora 

Oficina Diagonal-Barcelona 

• tel. 93.430.12.00 

• E-mail: d153@marsans.es 

• www.marsans.com 

• descompte directe del 4% sobre 

l’import comissionable dels 

paquets de vacances. 

Asedesa 

Corredoria d’assegurances 

• Tel.: 93 201 05 21 

• Realització de tot tipus d’assegurances 

amb tracte preferent. 


Marítim 

• Tel.: 93 224 04 40. Fax: 93 224 04 41 

• maritim@claror.org www.claror.org 

• 100% de descompte en la matrícula 

i un 5% en la quota mensual (segons 

el nombre d’abonats d’un mateix 

col·lectiu, pot augmentar el 

descompte a la quota fins a un 20%). 


Securitas Direct 

Valentín Hernández 

• tel.: 696 333 944 

• valentin.hernandez@securitasdirect.es 

• www.securitasdirect.es 

• Sistemes d’alarma en unes condicions 

exclusives. 


Viajes Ecuador 

• Esther P. de los Cobos Lázaro. 

Directora Viajes Ecuador S.A. 

• Tel.: 93 318 14 16 Fax: 93 317 52 83 

• bcnbalmes@viajesecuador.net 

• 5% sobre paquets de vacances amb les 

majoristes col·laboradores, és a dir, al 

percentatge de descompte que tingui el 

paquet; si el client no disposa de la visa 

Viajes Ecuador, se li aplicarà el 5%. 


Prestigi Hoteles 

• tel.: (00) 376 873 600 

• booking1@prestigi.ad 

• www.prestigihotels.com 

• Si vols descobrir Andorra a tot 

confort, gaudeix dels descomptes 

i avantatges que Prestigi Hotels 

ofereix als nostres associats. 



Flaixos 

nota: PER BEnEFICIAR-SE D’AQUESTS SERVEIS éS IMPRESCInDIBLE PRESEnTAR EL CARnET D’ASSOCIAT A L’AIQS. 

TROBAREU InFORMACIó MéS DETALLADA A LA nOSTRA PàGInA wEB: HTTP://www.AIQS.EU/

Flaixos 

Assemblea general de l’AIQS 

el passat dia 20 de novembre es 

va celebrar l’assemblea general 

ordinària de l’associació de 

Químics i enginyers de l’iQs a 

la sala multimèdia de l’institut 

Químic de sarrià. 

Com s’ha estat fent cada any, 

va haver un balanç de totes les 

activitats que s’han dut a terme 

des de l’Associació, es van 

dir els guanyadors del primer 

certamen literari Sant Albert 

2009 i es van entregar els Premis 

Pare Salvador Gil del curs 

2008-2009 i les insígnies commemoratives 

a les promocions 

del 1997, 1984 i 1959, així 

com un clauer a la promoció 

1969 (que fa 40 anys que van 

acabar) i els diplomes corresponents 

a la promoció 1949. 

Va ser una vetllada molt especial, 

en la qual, per cert, el 

vi i el cava que es van servir 

durant el sopar –Viña Pomal 

Crianza 2006 (DO Rioja), Extrísimo 

Bach 2008 (DO Penedès), 

cava brut nature Anna 

6 

AIQS NEWS 54 

01 

01 D’ESQUERRA A DRETA: 

JOSEP BEUMALA, 

ALBERT PUyUELO, 

JAUME ÁRBOLES, 

LLUíS VICTORI, SJ 

I REMEI AREny 

02 VISTA GEnERAL 

DELS ASSISTEnTS A 

L’ASSEMBLEA 

02

de Codorniu (DO Cava)– van 

ser gentilesa del Sr. Ricard Raventós 

(de Codorniu), de la 

promoció del 1984, que enguany 

celebrava el seu 25è 

aniversari. 

En el decurs de l’acte, a més, 

Lluís Victori Companys, SJ va 

fer la presentació del seu llibre 

P. Salvador Gil, creador del 

IQS moderno (1934-1957), del 

qual podeu llegir el capítol 

preliminar a les pàgines 22 i 

23 de la revista. 

Voldríem destacar els 60 anys 

que celebrava la promoció 

1949, que va rebre el diploma 

corresponent. El Sr. Mariano 

Puig Planas, integrant 

d’aquesta promoció, va parlar 

del seu pas per l’Institut 

Químic de Sarrià i va explicar 

anècdotes de companys 

de classe i de professors. Va 

agrair igualment a la institució 

i al seu claustre de professors 

l’educació que li havien 

donat, no solament tècnica 

i química, sinó també en valors, 

ètica i, molt en especial, 

pel que fa referència a la cultura 

de l’esforç. 

03 MARTA CORA CAnALS, PREMI P. SALVADOR GIL 

DEL DEPARTAMEnT D’EnGInyERIA QUíMICA 

04 IñAKI GALVE MURILLO, PREMI P. SALVADOR GIL DEL DEPARTAMEnT 

DE QUíMICA ORGànICA; RECULL EL PREMI LA SEVA MARE 

05 JUAn MOnTER SOLAnS, PREMI P. SALVADOR GIL DEL DEPARTAMEnT 

DE BIOEnGInyERIA; RECULL DEL PREMI BORJA CASAMITJAnA 

06 FRAnCESC MARTORI ADRIÁn, PREMI P. SALVADOR GIL 

DE L’àREA D’ECOnOMIA 

07 XAVIER MODOLELL REGUéS, PREMI P. SALVADOR GIL DEL 

DEPARTAMEnT D’EnGInyERIA InDUSTRIAL 

08 URSInA ORTOLL REGULL, PREMI P. SALVADOR GIL DEL 

DEPARTAMEnT DE QUíMICA AnALíTICA 

03 

04 


Flaixos 

05 

06 

07 08


Flaixos 

09 

11 

10 

12 

13 

Prom. 1997 –12 anys– 

insígnia de bronze 

09 KILIAn AVILéS MOSQUERA 

10 JUDIT BÁGUEnA POLO 

11 RAüL CABRé GUIRAO 

12 KAREn PEIRó COSO 

13 FOTO GRUP PROMOCIó 1997

Prom. 1984 –25 anys– 

insígnia d’argent 

14 FOTO GRUP 

PROMOCIó 1984 

15 MARíA FERnÁnDEZ OTO 

16 JOSEP ALBERT 

JOVER SERRA 

17 JOSé MOSQUERA ARIAS 

18 ESTER TORRAS VASCO 

Prom. 1968 

A L’ASSEMBLEA DEL 2008 FEIA 

40 AnyS QUE HAVIEn 

ACABAT, I nO VAn PODER 

VEnIR A RECOLLIR 

EL CLAUER 

19 FRAnCESC FORnéS 

CALLíS, DELEGAT DE LA 

PROMOCIó DE 1968 

14 

En el decurs de l’acte, 

a més, Lluís Victori 

Companys, SJ va fer 

la presentació del 

seu llibre ‘P. Salvador 

Gil, creador del IQS 

moderno (1934-1957)’ 


Flaixos 

15 

16 

17 18 19


Flaixos 

20 21 

Prom. 1969 –40 anys– clauer 

20 CARLES GUILLEM BACH 

Prom. 1959 –50 anys– insígnia d’or 

21 MIQUEL GASSIOT MATAS 

22 XAVIER GUIX SIERRA 

23 FRAnCESC BAILLéS LóPEZ 

24 JOSEP BOU CABRé 

23 

25 FOTO GRUP PROMOCIó 1959 

22 

24 

25

26 

Va ser una vetllada molt 

especial, en la qual, 

per cert, el vi i el cava que 

es van servir durant 

el sopar van ser gentilesa 

del Sr. Ricard Raventós, 

de Codorniu (en la 

imatge de la dreta), 

de la promoció de 1984 

27 28 


Flaixos 

29 

30 31 

Prom. 1949 –60 anys– 

diPloma 

26 PARAULES DEL SR. 

MARIAnO PUIG PLAnAS 

DE LA PROM. DE 1949 – 60 

AnyS– ABAnS QUE ELS 

FOSSIn EnTREGATS ELS 

DIPLOMES 

27 MARIAnO PUIG PLAnAS 

28 ESTEBAn BARAnGé 

TUSQUETS 

29 JAUME ESCUDé COMAS 

30 JUAn LLOVERAS ROIG 

31 FOTO DE GRUP DE LA 

PROMOCIó DE 1949

Flaixos 

Eurocoat 2009: 

pintures de present i futur 

el grup proFessional de pintures de l’aiQs va organitZar, en el marc de les conFerències 

d’eurocoat 2009 de barcelona, una Jornada tècnica sota el títol la pintura, el seu Futur 

i els seus reptes, en la Qual van intervenir destacats ponents tant de l’aiQs com de l’iQs, 

Juntament amb reconegudes empreses del sector: doW advanced materials, basF, dupont 

poWder coatings, biK cHemie, Hexion i resiQuímica. 

AIQS NEWS 54 

12 

Partint de la base que el mercat 

mundial de polímers va arribar 

el 2008 als 150 milions 

de tones, i que al voltant de 

dos milions de tones van estar 

enfocades al camp dels recobriments, 

el catedràtic de 

Ciència dels Materials Dr. Salvador 

Borrós va introduir en 

la seva ponència la figura dels 

polímers biodegradables, dels 

quals s’esperen per al 2010 

creixements “molt alts, especialment 

a Europa Occidental a 

causa del gran interès mediambiental 

que hi ha en aquests 

països”. 

Però, què s’entén per polímers 

biodegradables? Com va explicar 

el professor de l’IQS, “és un 

polímer susceptible de sofrir un 

atac microbià enzimàtic i, per 

tant, de degradar-se per aquesta 

acció”. D’aquesta manera, i 

vista la biodegradabilitat i els 

problemes que poden donar, 

va comentar també la necessitat 

de “calcular quan la reducció 

d’energia produeix la utilització 

d’aquests biopolímers”. 

Amb tot això, va afirmar: “Vivim 

un moment en què la sostenibilitat 

està de moda i tenim 

dues forces motrius que lideren 

el canvi: el problema mediambiental 

i la falta de fonts de carboni. 

Un marc en el qual no hem 

de cometre el mateix error que 

vam cometre amb el biodièsel, 

i intentar fer aplicacions que siguin 

factibles, produïbles i que 

no generin més residus dels que 

volem evitar”. 

històrica, estructurant-la a partir 

dels midons com una matèria 

de futur prometedor. Fent 

un salt enrere, va comentar 

que a Austràlia i Jassili (Sàhara 

Central) “s’han trobat pintures 

de més de 20.000 anys d’antiguitat”. 

A partir d’aquí, va tornar 

al present per presentar 

alguns dels productes que podrien 

jugar un paper destacat 

com a lligants naturals, entre 

els quals, la caseïna. “Ofereix 

propietats interessants, amb 

un gran caràcter lligant, elasticitat 

i excel·lent caràcter filmogen, 

mentre que els midons 

JOSé MOSQUERA 

són polímers d’origen natural 

amb una estructura lineal o ramificada, 

un fort caràcter lligant 

i una gran capacitat de 

retenció d’aigua”, va explicar. 

D’aquesta manera, va comentar, 

“mentre que actualment 

la caseïna és cara i escassa, els 

midons són molt més econòmics 

i abundants, amb grans 

possibilitats per a la indústria 

química”. 

ELS HíBRIDS 

En la sessió organitzada per 

l’AIQS, els protagonistes també 

van ser els productes híbrids 

AnTOnI PUIG 

PERSPECTIVA HISTòRICA 

Per part seva, l’enginyer químic 

de l’IQS Antoni Puig va 

basar la seva intervenció en 

l’ús de les matèries primeres 

naturals en la producció de 

pintures des d’una perspectiva

com a innovació en la pintura 

decorativa, segment en què 

s’han començat a fer els primers 

passos a nivell domèstic, 

si bé ja se n’han fet en l’àmbit 

industrial. De tot això va 

parlar Luis Santos, de l’empresa 

BASF: “A través d’un sol producte 

hem de donar solució a 

diferents problemes com, per 

exemple, tenir alhora duresa i 

flexibilitat, uns factors que en 

molts casos són contradictoris 

i que hem de superar treballant 

en processos, en el laboratori, 

aconseguint una bona estructura 

molecular, etc.”. 

Tot i fer una presentació amb 

vista al futur, el ponent va voler 

aclarir que “el concepte d’híbrid 

és molt antic”, i va explicar 

també alguns dels desenvolupaments 

de la firma BASF, com ara 

els productes polímers multifàsics 

o la combinació de diferents 

materials per aconseguir híbrids 

intel·ligents. 

ÚLTIMS DESEnVOLUPAMEnTS 

Tornant al camp dels polímers 

d’origen natural, Andrea Capra, 

de l’empresa Hexion, va 

aportar a la sessió organitzada 

per l’AIQS més informació sobre 

la utilització dels polímers 

biomodificats per aconseguir 

més propietats d’humectació: 

són adequats per a substrats no 

metàl·lics i permeten reduir la 

L’organització d’Eurocoat 2009 va felicitar 

la nostra associació per “l’excel·lent 

organització i conducció de la sessió AIQS” 

en el marc del congrés 

dependència d’energies no renovables. 

Pel que fa a aquest últim 

concepte, va afegir que “el 

desenvolupament sostenible 

és el nostre compromís de cara 

a pròximes generacions”. Partint 

d’aquesta base, va posar 

d’exemple de futur els anomenats 

3 E’s of Biobased Powder 

Coatings, “productes respectuosos 

amb l’entorn gràcies a les seves 

reduïdes emissions de CO 2 

, 

que són fruit d’una tecnologia 

més econòmica i també suposen 

un pas endavant quant a facilitat 

de producció”. 

En la mateixa línia de nous 

desenvolupaments, el Dr. 

Andrew Trapani, de Dow Advanced 

Materials, va centrar la 

seva intervenció en la sostenibilitat 

de la tecnologia acrílica 

a l’aigua, les noves generacions 

de la qual combinen diferents 

avanços tecnològics amb baixes 

emissions. “Amb l’objectiu 

d’aconseguir una indústria sostenible 

i econòmica, totes les 

indústries han d’apostar per 

una innovació que produeixi 

més per menys, i que tingui en 

compte sempre totes les condicions 

del sistema necessàri- 


Flaixos 

AnDREA CAPRA 

DR. SALVADOR BORRóS


Flaixos 

CARLOS RODRíGUEZ 

es perquè sigui sostenible”, va 

destacar en la recta final de la 

seva intervenció. D’altra banda, 

i des de l’empresa DuPont, 

Carlos Rodríguez va plantejar 

els avantatges que ofereixen 

les pintures en pols (powder 

coatings), entre elles: qualitat 

per l’alta durabilitat que 

posseeixen; economia, perquè 

permeten reduir els costos 

d’operació; i respecte pel medi 

ambient. Centrat en les pintures 

en pols de baix curat, va 

assenyalar que els acrílics suposen 

“una nova generació de 

productes en termes de qualitat”, 

mentre que les pintures 

en pols metal·litzades, basades 

en una barreja entre pigments 

metàl·lics i powder coatings, 

tenen cada vegada més demanda 

per la seva estètica i aspectes 

funcionals. 

DR. AnDREw TRAPAnI 

A continuació, el representant 

de Byk i professor del Postgrau 

de Tecnologies de Pintures 

de l’IQS, Jaume Figueres, 

va parlar sobre els problemes i 

les solucions específiques dels 

sistemes aquosos en comparació 

amb els sistemes de base 

solvent. Partint de l’assecat físic 

en sistemes aquosos, associat 

al procés de coalescència, 

va repassar en la seva ponència 

algunes de les característiques 

de la resina, com la major sensibilitat 

a l’aigua del film quan 

el dissolvent és precisament aigua. 

A més a més, va dedicar 

part de la seva intervenció a 

explicar com actuen els espessidors 

associatius, i va indicar, 

per exemple, que “quan tenim 

un espessidor en condicions 

d’alta i baixa cisalla tenim un 

gran nombre de grups hidrofòbics 

en tota l’estructura”. Amb 

tot això, va finalitzar, cal tenir 

en compte aspectes com ara 

“la selecció adequada de l’antiespumant 

i del dispersant, així 

com els additius pseudoplàstics 

i newtonians”. 

El punt i final a la sessió el va 

posar Conceiçao Mouro, de la 

firma Resiquímica, que va parlar 

dels esmalts decoratius de baix 

VOC, amb els avantatges i limitacions 

corresponents. Una normativa 

que, com va explicar, 

“va sorgir de la necessitat de reduir 

el contingut en compostos 

orgànics volàtils, amb l’objectiu 

de protegir el medi ambient i la 

salut humana”. Quant a la seva 

implementació, va diferenciar 

entre la fase iniciada el gener 

del 2007, quan s’havia d’augmentar 

el contingut sòlid d’esmalt, 

i la del pròxim gener del 

2010, quan s’haurà de continuar 

augmentant aquest contingut. 

Altres opcions vàlides per 

complir el Reial Decret, va explicar 

Mouro, “són introduir aigua 

en una base dissolvent”. 

Finalment, ens agradaria esmentar 

que l’Associació Espanyola 

de Tècnics en Pintures 

i Afins (AETEPA) i l’organització 

d’Eurocoat 2009 van fer arribar 

a l’AIQS una carta: “Fem 

arribar la nostra més expressiva 

i cordial felicitació per l’excel·- 

lent organització i conducció 

de la sessió AIQS en el marc del 

nostre congrés, portada a terme 

pels seus companys José Mosquera 

i Jaume Roset i la resta 

de la comissió formada amb 

aquesta finalitat”.

conFerència del dr. lluís victori a eurocoat 2009 

La corrosió, a ratlla 

en el marc d’eurocoat 2009, el president del patronat de la Fundació de 

l’institut Químic de sarrià, el dr. lluís victori, va pronunciar una conFerència 

plenària molt pràctica sobre el Fenomen de la corrosió, els seus conceptes 

bàsics i la seva importància en el sector industrial. 

El Dr. Lluís Victori va voler iniciar 

la seva ponència assenyalant 

que qualsevol mètode de protecció 

només es mostrarà eficaç si 

s’aplica per millorar un sistema 

que ja funciona acceptablement 

bé. D’aquesta manera, va matisar: 

“Si amb una protecció pretenem 

arreglar el que ha desarreglat 

un mal material o disseny, no 

anem bé. Per tant, la meva idea 

és que qualsevol sistema de protecció 

no fa miracles, tot i que 

millora moltíssim el que ja funciona 

mitjanament bé”. A partir 

d’aquí, es va centrar en el concepte 

de corrosió, que va definir 

com “un atac a un material pel 

medi que l’envolta i amb la deterioració 

consegüent de les seves 

propietats bàsiques”. Fent referència 

en aquest punt, es va referir 

a l’Informe Hoar (Regne Unit, 

1971), que indica que l’impacte 

de la corrosió és complicat 

d’avaluar a causa de factors difícilment 

analitzables, i va apuntar 

que “el cost de la corrosió se situa 

entre l’1,4% i el 3,1% del PIB 

mundial”. Aquestes xifres, va afegir, 

insten a “aplicar els avanços 

disponibles amb l’objectiu de prevenir 

la corrosió”. 

instal·lació es corroeix pràcticament 

de la mateixa manera– 

i seguint per la localitzada 

–aquella en què únicament es 

corroeixen alguns punts de la 

instal·lació–. Sobre aquesta última 

tipologia, va fer referència 

a la corrosió per fissures o 

crevice, quan l’estructura afavoreix 

zones de semiestanquitat 

El cost de la corrosió se situa entre l’1,4% 

i el 3,1% del PIB mundial, xifra que ens 

insta a aplicar els avanços disponibles 

amb l’objectiu de prevenir-la 


Flaixos 

RESISTÈnCIA A LA CORROSIó 

Per la seva importància, 

el Dr. Lluís Victori va voler 

aprofundir també en els 

factors que influeixen en la 

resistència a la corrosió, entre 

els quals, aspectes termodinàmics 

i cinètics de 

l’entorn, factors d’aplicació 

i mecànics, així com els 

metal·lúrgics. 

Victori va aprofitar aquest 

punt de partida per apuntar 

els diferents tipus de corrosió 

humida, començant per la 

generalitzada –quan tota una 

que generen diferències de potencial 

com ara esquerdes o zones 

de mala circulació. 

Així mateix, no va oblidar tampoc 

altres problemes habituals, 

com la corrosió per picades, 

quan en una peça de forma aparentment 

homogènia amb el 

pas del temps apareixen punts 

d’atac de distribució i profunditat 

aleatòria, així com la corrosió 

sota tensió: “Fenomen que 

es deu a l’acció simultània d’un 

agressiu químic i un esforç mecànic 

d’un valor específic per a 

cada material”.

FlaixoS 

EntrEviSta a SilvEStrE FalguEra SJ, Promoció 1984 

“Volia lliurar-me a un projecte 

humanitzador i evangelitzador” 

El ParE FalguEra, En SilvEStrE, éS 

una PErSona SErEna, dE convErSa 

agradablE quE mEntrE ParlàvEm 

Em tranSmEtia una Pau i una 

tranquil·litat diFícil d’ExPlicar. 

amb la curioSitat SobrE El ProcéS 

intErior quE Porta algú a dEcidir 

dEdicar la SEva vida al SacErdoci, 

li vaig dEmanar dE FEr-li una 

EntrEviSta PEr comPartir aquESta 

vivència amb totS voSaltrES, El 

rESultat éS El SEgüEnt. 

AIQS NEWS 54 

16 

El passat 20 de novembre la 

meva promoció, la del 1984, rebia 

la insígnia dels 25 anys que 

dóna l’AIQS i com que un company 

d’estudis, en Silvestre Falguera 

SJ, es va fer jesuïta, li vaig 

demanar de concelebrar amb el 

Pare Queralt la missa en memòria 

dels associats difunts que es diu 

abans de l’Assemblea General Ordinària. 

Tot i que li vaig demanar 

abans de l’estiu, s’ho va apuntar i 

em va dir que sí immediatament. 

Em va fer molta il·lusió. La nostra 

no és una promoció molt nombrosa, 

només som 62 i encara que 

no ens relacionéssim tots amb tots 

diria que estàvem molt ben avinguts. 

Això ho comento perquè en 

aquells anys, tot i que alguna vegada 

havíem parlat en Silvestre i jo, 

no vaig tenir el gust d’aprofundir en 

el tracte. Ha estat ara, al cap de 25 

anys de no veure’ns, que aprofitant 

l’oportunitat de parlar-hi mentre 

es preparen els actes que organitza 

l’AIQS que he tingut la possibilitat 

de coneixe’l una mica més. 

Et podriEs prEsEntar 

brEumEnt i indicar-nos 

on vas cursar Els tEus 

primErs Estudis fins quE 

dEcidEixEs matricular-tE 

a l’iqs? pEr què vas triar 

l’iqs pEr als tEus Estudis 

supEriors? 

Vaig néixer al desembre de 1961 

a l’Hospitalet de Llobregat. El segon 

de tres germans. Vaig estudiar 

als jesuïtes de Sarrià, al costat 

del Químic. Allí em va impressionar 

un professor de química,

el Sr. Manuel Belmonte, exalumne 

de l’IQS, molt creatiu i admirable 

com a tutor i persona. A més, 

m’agradava la química. 

pots Explicar-nos un 

parEll dE momEnts 

importants dE la tEva 

època d’Estudiant a l’iqs 

quE rEcordis amb il·lusió? 

Dos moments importants de la 

meva època en el Químic. El primer, 

passar al segon curs al setembre 

quan al juny m’havia 

anat força malament! El segon, 

el viatge del pas de l’equador a 

l’estiu de tercer. Va suposar un 

gran goig i satisfacció compartir 

amb la majoria de la classe 

aquells dies de lleure, a més 

de realitzar visites interessants a 

empreses importants de Suïssa i 

Alemanya. 

quina assignatura Et va 

costar més Esforç? 

L’assignatura que més em va costar 

va ser la Química Orgànica de 

tercer. Em resultava difícil “l’art” 

de la síntesi orgànica, com deia el 

P. Pedro Victory. 

quant dE tEmps va passar 

mEntrE vas acabar la 

carrEra fins quE vas 

ingrEssar al noviciat 

dEls jEsuïtEs? què vas fEr 

mEntrEstant? 

Després d’acabar la carrera vaig 

treballar durant dos anys a la 

casa Danone. Em vaig encarregar 

d’estudiar i optimitzar el que feia 

referència a la “neteja química” 

de les instal·lacions. Això em va 

donar l’oportunitat de conèixer i 

treballar a les diferents fàbriques 

d’Espanya. 

què Et va portar a fEr-tE 

jEsuïta? fEs-nos cinc 

cèntims dEl procés 

intErior dE maduració 

dE la tEva vocació. 

Bé, ja en acabar el COU sentia el 

desig de ser-ho, però llavors no 

estava prou madur per donar el 

pas. Ja a l’escola, de prou jovenet, 

em sentia acompanyat per 

Déu. D’alguna manera el sentiment 

de la seva presència m’ha 

anat acompanyant al llarg de la 

vida. Moments clau van ser els 

recessos al col·legi, des de 2n de 

BUP: moments d’interiorització i 

també de compartir amb d’altres 

l’experiència de Déu. Especialment 

em va marcar el recés de 

COU. Al mateix temps, em cridava 

l’atenció la manera de ser 

de diversos jesuïtes coneguts en 

“És molt de l’espiritualitat ignasiana trobar 

Déu en la realitat concreta. De fet, trobem 

aquesta integració en els orígens i el 

desenvolupament de l’IQS!” 

els darrers anys escolars, especialment 

els pares Lluís Cortés i Jordi 

Ginestà. Tot i ser molt diferents 

de personalitat, hi trobava una 

gran qualitat humana així com 

una gran estimació, lliurament i 

disponibilitat envers els alumnes. 

I em transmetien un sentit transcendent 

de la vida i que hom podia 

comprometre’s en la tasca de 

transformar el món. 

En el curs de COU se’ns va convidar 

a participar a la Comunitat 

de Vida Cristiana CVX 

Berchmans. Des d’aleshores, 

les eucaristies dels dissabtes, les 

Pasqües viscudes en comunitat, 

les reunions de grup i de Catecumenat 

em van anar acompanyant 

al llarg de i en paral·lel a 

la carrera. També el servei com 

a catequista al barri de la Sagrada 

Família. En especial, van ser 

molt importants els Exercicis Espirituals 

a 3r de carrera, allí és 

on vaig tornar a sentir de manera 

forta la crida a seguir Jesús 


FlaixoS


FlaixoS 

més de prop. M’ajudava mantenir, 

de tant en tant, converses 

amb alguns dels jesuïtes que ens 

acompanyaven. 

Vaig anar madurant, els estudis 

eren exigents... L’etapa final 

de la decisió va ser durant els 

dos anys de treball professional 

un cop acabada la carrera. Després 

de tot l’esforç dels estudis, 

em vaig posar a prova en la feina. 

Nous reptes, marxar de casa... Especialment 

en el segon any vaig 

veure que havia arribat el moment 

de prendre la decisió i amb 

l’acompanyament d’un jesuïta 

vaig anant contrastant les experiències 

i els sentiments i pensaments 

que anava tenint en la 

pregària. Malgrat trobar-me molt 

bé en l’empresa i amb els companys, 

la tasca professional com 

a projecte personal no m’omplia. 

Volia lliurar-me més plenament a 

un projecte humanitzador i evangelitzador. 

Per fi vaig demanar 

l’ingrés a la Companyia de Jesús. 

Ho vas comEntar amb la 

família? quan Els Ho vas 

dir, com van rEaccionar? 

Hi Ha altrEs sacErdots a 

la tEva família? 

No, a la meva família no hi ha 

antecedents de compromís amb 

la vida religiosa o el sacerdoci. 

A casa ho vaig dir a principis de 

l’estiu, quan anava a entrar a finals 

de setembre, si m’admetien. 

No els va estranyar, però a aquelles 

alçades ja no s’ho esperaven 

pas! Els va costar una mica 

d’encaixar-ho al principi, tot i que 

volien el millor per a mi. Amb el 

temps n’han estat molt contents. 

firmes un xec en blanc, posant la 

teva confiança i la teva vida en 

mans de Déu i de la Companyia. 

D’aquests dos anys de “desert” 

i de procés llarg de creixement 

en destaco dues experiències. El 

mes d’Exercicis Espirituals i el 

mes “d’hospitals”. El primer és 

un llarg recés on fas carn pròpia 

l’experiència espiritual que proposa 

Sant Ignasi de Loiola: temps 

intens de coneixement propi, de 

coneixement vivencial de Déu en 

Jesucrist, de reconciliació, de ser 

impulsat cap endavant... El segon, 

en servei en un centre de 

“La formació és llarga i no consisteix només 

a estudiar. De fet, firmes un xec en blanc, 

posant la teva vida en mans de Déu” 

discapacitats psíquics, en contacte 

amb el món del sofriment, 

però també amb l’esperança. 

Després, els estudis: un curs pont 

de filosofia i tres de teologia a 

Barcelona. Al principi, amb el 

canvi i la dificultat que em va suposar 

el passar a estudiar “lletres”, 

pensar d’una altra manera i en altres 

aspectes de la realitat. Tot seguit 

el “magisteri”, dos anys al 

Col·legi Claver de Raimat, a Lleida. 

Allí vaig donar classes de mates 

i química a adolescents, junt 

amb altres activitats “pastorals”. 

I vaig ser ordenat diaca, de camí 

cap al sacerdoci. Després dos cursos 

més de teologia, un d’ells a 

Londres i l’ordenació de capellà. 

Llavors se m’encarrega la responsabilitat 

de la “pastoral” del mateix 

Col·legi Claver. I allí he restat 

fins al dia d’avui, amb el parèntesi 

del curs 2000-2001, en què vaig 

acabar la formació a Mèxic, període 

semblant al noviciat, però 

amb tot el bagatge de tretze anys 

com a jesuïta. 

com Has pogut intEgrar 

lEs duEs dimEnsions, 

ciEntífica i rEligiosa? 

Poden semblar mons molt diferents, 

en especial en la nostra societat 

tecnificada, competitiva, 

sovint poc oberta a la transcendència 

i la gratuïtat... però és molt 

de l’espiritualitat ignasiana el reconèixer 

i trobar Déu en la realitat 

concreta, en el món, en la creació, 

en la història. De fet, trobem 

aquesta integració en els orígens i 

el desenvolupament de l’IQS! 

quinEs són lEs 

tEvEs inquiEtuds 

i rEsponsabilitats 

actualmEnt? 

Actualment sóc el director de Pastoral 

del Col·legi Claver, però també 

se m’ha encarregat el servei de 

ser el superior de la comunitat de 

Lleida. La meva inquietud principal 

és l’evangelització: com anunciar 

la Bona Notícia de l’Evangeli, 

ajudar a reconèixer i desvetllar els 

seus valors, donar a conèixer i ajudar 

a posar en contacte les persones 

amb Jesucrist, fomentar la 

dimensió comunitària de la fe 

en l’Església, contribuir al creixement 

i desenvolupament de les 

persones, col·laborar a construir 

un món i una societat més justos i 

fraternals... 

Vull agrair expressament en Silvestre 

Falguera que hagi volgut compartir 

amb tots nosaltres aquestes 

reflexions tan íntimes. Moltes gràcies, 

Silvestre. 

albErt JovEr 

Promoció 1984 

quins Estudis vas HavEr 

dE cursar pEr prEparartE? 

Explica’ns un parEll 

d’anècdotEs mEntrE ErEs 

En formació. 

La formació és llarga i no consisteix 

només a estudiar. En primer 

lloc, els dos anys de noviciat. 

En acabar-los, es fan els primers 

vots com a jesuïta: pobresa, castedat 

i obediència. Ara seria llarg 

d’aprofundir en això, però, de fet,


FlaixoS 

Premis P. Salvador Gil 

ElS PrEmiS P. Salvador gil corrESPonEntS a l’Edició dE 

2009 ES van lliurar El 20 dE novEmbrE En rEconEixEmEnt 

alS alumnES quE han rEalitzat El millor trEball 

dE Final dE carrEra (tFc) a l’iqS. En ParlEm amb ElS 

mEmbrES dEl Jurat.


FlaixoS 

Encapçalada pel seu president, 

Jaume Árboles; la vicepresidenta, 

Berta Vega, i 

la secretària, Laura Montero, 

la comissió dels Premis 

Pare Salvador Gil d’aquest any 

va estar formada per Antoni 

Ylla-Català, Dr. Miquel Àngel 

Alòs, Dr. Joan Sallarés, Dr. 

Ricard Devesa, Dr. Antoni Borrell 

Valls, Dr. Josep Lluís Viladot, 

Dr. Alexis Pey i Dr. Jose 

A. Canicio. 

Entre els que van valorar per 

primera vegada els treballs presentats 

pels alumnes, figurava 

Antoni Ylla-Català, especialista 

en la tècnica de la pell, que 

va finalitzar Enginyeria Química 

a l’IQS l’any 1962 i va guanyar 

el Premi P. Salvador Gil. 

“Un bon motiu –explicava– 

per acceptar amb molt de gust 

formar part del jurat i per això 

quan m’ho van demanar no 

vaig dubtar en cap moment”. 

Una motivació compartida per 

Alexis Pey, guanyador del Premi 

l’any 2008 i que va participar 

també per primera vegada 

com a jurat. “Aquesta experiència 

d’estar a l’altre costat 

–explica– sempre és positiva 

per acabar el teu pas per 

la universitat”. 

“Els TFC són molt rigorosos i estan ben 

plantejats, amb objectius molt realistes 

i unes conclusions també molt clares” 

(Joan Sallarés) 

Dr. alexis Pey, laura 

montero 

(secretària), 

berta Vega 

(VicePresiDenta) 

i jaume Árboles 

(PresiDent) 

D’estuDiant a jutge 

En la mateixa línia, un altre 

dels nous membres de la comissió, 

Ricard Devesa, apuntava: 

“Em va fer especial il·lusió 

formar part del jurat, tenint en 

compte que aquest guardó és 

un dels molts bons records que 

tinc de la meva estada al Químic”. 

En concret, afegia: “Em 

va ser atorgat el premi corresponent 

a química analítica 

l’any 1983 per un treball sobre 

determinació de metalls en partícules 

atmosfèriques i, vinti-cinc 

anys després, el poder 

examinar els diferents projectes 

candidats m’ha permès comprovar 

que, encara que el nombre 

de treballs de fi de carrera 

que ara es defensen és molt inferior 

a la meva època, veritablement 

n’hi ha de molt bons”. 

Per la seva banda, i a partir de 

la seva primera experiència 

com a jurat, Joan Sallarés destacava 

dels treballs que “en general 

tenen un grau d’innovació 

important, són molt rigoro- 

els nous membres 

Del jurat D’aquest 

any són: alexis Pey, 

antoni ylla-català 

(en aquesta Pàgina) 

i joan sallarés (a 

la Pàgina 21, a baix)

sos i estan ben plantejats, amb 

uns objectius molt realistes i 

unes conclusions també molt 

clares”. Més enllà de la qualitat 

dels TFC presentats, afegia: 

“La seva lectura m’ha permès 

conèixer moltes coses noves de 

l’àmbit mèdic i posar-me al dia 

de què s’està fent a nivell de recerca, 

per la qual cosa ha estat 

molt enriquidor”. 

Una recerca que garanteix un 

bon futur per a l’IQS i que, 

com explicava Ricard Devesa: 

“Demostra que tenim un bon 

planter de químics analistes i 

podem encarar el futur amb 

optimisme”. 

els Premiats 

Després de la deliberació del jurat, 

el divendres 20 de novembre 

va tenir lloc el lliurament 

dels premis. En l’edició 2009, el 

reconeixement del Departament 

d’Enginyeria Química va ser per 

a Marta Cora Canals i el seu treball 

Determinación de los factores 

que afectan al crecimiento del camarón. 

Bahía de Jiquilisco, El Salvador, 

dirigit per la Dra. Rosa 

Nomen. Per la seva banda, des 

del Departament d’Enginyeria 

Industrial es va premiar Xavier 

Modolell Regués pel treball Síntesi 

de polièsters-policarbonats per 

a la seva aplicació en recobriments 

per a fusta i pell, sota la direcció 

de la Dra. Núria Agulló i el Dr. 

Marc Amorós. 

Quant al Departament de 

Química Analítica, i amb el 

Dr. Francesc Broto i la Dra. 

Lourdes Margarit com a directors, 

Ursina Ortoll Regull va 

ser premiada pel seu treball 

Determinación de los ácidos 

omega 3 CIS-5,8,11,14,17- 

eicosapentaenoico (EPA) y 

CIS-4,7,10,13,16,19-docosahexaenoico 

(DHA) en aceites de 

pescado por cromatografía de 

gases con detector FID. 

Sota el títol d’Estudio sobre el 

uso de un test ELISA para la determinación 

de actividad inhibidora 

sobre tirosina quinasas, 

el TFC d’Iñaki Galve Murillo 

va rebre el P. Pare Salvador 

Gil del Departament de 

Química Orgànica, un treball 

dirigit pel Dr. José Ignacio 

Borrell Bilbao. 

Com a novetat, l’àrea 

d’Economia va reconèixer 

Francesc Martori Adrián pel 

seu Estudi de l’impacte del reglament 

REACH a la indústria 

química catalana, dirigit 

pel Dr. Albert Florensa Giménez. 

En darrer terme, des 

del Departament de Bioenginyeria 

es va premiar Juan 

Monter Solans pel treball 

Evaluation of monocyte-endothelial 

interactions (MEI) under 

inflammatory conditions 

and anti-proliferative drugs, 

dirigit per la Dra. Mercedes 

Balcells. 


FlaixoS

ahIr I avuI 

‘P. Salvador Gil, creador del 

IQS moderno (1934-1957)’ 

El 2008 l’IQS va cElEbrar 

amb gran SolEmnItat El 

50 anIvErSarI dE la mort 

dEl P. Eduard vItòrIa. 

ara bé, El matEIx any 1958 

va morIr El P. Salvador 

gIl, SEgon dIrEctor dE 

l’InStItut, I no SE’n va 

fEr caP mEmòrIa. éS 

PEr aQuESta cauSa QuE 

El Patronat dE l’IQS I 

l’aSSocIacIó dE QuímIcS 

I EngInyErS dE l’IQS han 

dEcIdIt PublIcar aQuESt 

llIbrE bIogràfIc dEl P. gIl. 

l’autor dEl llIbrE, lluíS 

vIctorI, SJ, crEu QuE hI ha 

motIuS dE SobrES PEr a 

aQuESt rEcord. 

AIQS NEWS 54 

22 

És evident que el fundador del 

Laboratori Químic de l’Ebre, 

concebut com a centre fonamentalment 

d’investigació i de 

formació científica dels estudiants 

de la Companyia de Jesús, 

va ser el P. Eduard Vitòria; 

però, des del punt de vista de 

l’autor, qui va fundar l’Institut 

Químic de Sarrià, és a dir, el 

centre docent de nivell universitari 

al servei de la indústria 

química que tots nosaltres 

coneixem, va ser el P. Salvador 

Gil. 

Molt es queixava el P. Vitòria 

que li havien canviat el seu fill 

i que havia perdut el seu vessant 

apologètic i científic, dirigit 

sobretot als joves jesuïtes. 

Per aquest motiu va emprendre 

algunes accions que fora 

d’aquest context serien totalment 

inexplicables. L’autor 

creu que en aquest punt el P. 

Vitòria s’equivocava: el que havia 

canviat no era la finalitat 

del centre, sinó la manera concreta 

de portar a terme aquell 

servei a la fe cristiana. El centre 

havia deixat les estructures 

del segle XX. El P. Gil va ser 

un home amb visió de futur en 

tots els aspectes de la seva vida 

i aquest punt, com queda reflectit 

en el llibre, li va portar 

molts maldecaps, que fins i tot

La seva visió de futur li va portar molts 

maldecaps, que fins i tot li van arribar de part 

d’alguns dels seus col·laboradors més pròxims 

li van arribar de part d’alguns 

dels seus col·laboradors més 

pròxims. 

El P. Vitòria no va reconèixer 

mai com a fill seu l’IQS modern; 

i tenia raó, ja que el pare 

i creador de l’IQS que avui coneixem 

va ser el jesuïta P. Salvador 

Gil Quinzà. Aquesta 

afirmació la intentarem provar 

quan repassem les principals 

aportacions del P. Gil en 

els 23 anys que va passar com 

a director del centre, del 1934 

al 1957. 

sors de l’IQS i antics alumnes 

seus, en la qual parla de fer-li 

un gran homenatge pòstum. 

En aquesta carta resulten de 

gran interès les paraules amb 

què qualifica la tasca del P. 

Gil; i l’autor 1 creu que cal destacar-les 

d’una manera especial 

perquè van existir clares 

discrepàncies en l’actuació de 

totes dues persones i, malgrat 

tot, diu el P. Ferrer Pi: 

“Mentre que el P. Vitòria va tenir 

ja en vida un homenatge 

que li corresponia, el P. Gil, 

sense l’esforç i la clara visió del 

qual no existiria avui l’Institut 

Químic, ens va deixar a tots tan 

aviat que no vam tenir temps 

d’honrar-lo com era just”. 

Precisament aquest és, com s’ha 

indicat, l’objectiu d’aquest llibre, 

que hem volgut titular P. 

Salvador Gil, creador del IQS moderno 

(1934-1957). Esperem que 

aquest serà el merescut homenatge 

que mai no es va tributar 

al P. Gil, ni en vida ni després 

de la seva mort. 

El Patronat 

dE la fundacIó IQS 

1 

LA dOcUMENTAció cONSULTAdA PEr EScriUrE AqUEST LLibrE HA ESTAT LA qUE Hi HA A L’ArxiU 


ahIr I avuI 

HOMENATGE PÒSTUM 

Ha resultat summament 

il·luminador per a l’autor trobar 

una carta del successor del 

P. Gil en la direcció de l’IQS, 

el P. Pere Ferrer Pi; es tracta 

d’una carta circular datada 

el 10 de novembre de 1960, 

dos anys després de la mort 

del P. Gil, dirigida als profes- 

cENTrAL dELS JESUïTES dE cATALUNyA; S’HAN ESTUdiAT dUES ENTrAdES: SALvAdOr GiL qUiNzà i 

iNSTiTUT qUíMic dE SArrià. EN cONJUNT S’HAN ExAMiNAT AL vOLTANT dE viNT iNfOrMES i UNES 

qUArANTA cArTES qUE HAN PErMèS fONAMENTAr EL PrESENT EScriT. EN AqUEST EScriT S’HAN 

rEPrOdUïT dOS iNfOrMES dEL P. GiL AL P. PrOviNciAL dELS JESUïTES qUE HAN SEMbLAT d’ESPEciAL 

iNTErèS. UN d’AqUESTS iNfOrMES, TiTULAT iNSTiTUTO qUíMicO dE SArrià: SU HiSTOriA, SU vidA AcTUAL, 

SUS PLANES, EScriT L’ANy 1948, ES PUbLicA íNTEGrAMENT, AMb AbUNdANTS NOTES ExPLicATivES; dEL 

SEGON iNfOrME, TiTULAT NUEvA OrGANizAcióN dEL iNSTiTUTO qUíMicO y SU rESidENciA, EScriT EL 

1951, ES rEPrOdUEix LA PArT qUE fA rEfErèNciA A LA fiGUrA dEL P. GiL. TAMbé ES rEPrOdUEix UNA 

iNSTàNciA diriGidA AL MiNiSTEri d’EdUcAció i frAGMENTS dE cArTES qUE EScLArEixEN ALGUNS 

PUNTS dE LA vidA dEL NOSTrE PrOTAGONiSTA. A MéS A MéS, EN L’EScriT Hi HA ALGUNS cOMENTAriS 

qUE TENEN L’OriGEN EN cONvErSES PArTicULArS AMb ANTicS ALUMNES dEL P. GiL, A qUi AqUí vOLdriA 

dONAr LES GràciES PEL TEMPS dEdicAT A L’AUTOr.

ahIr I avuI 

Ignasi de Loiola, 

fundador de la 

Companyia de Jesús 

AIQS NEWS 54 

24 

IgnaSI nEIx El 1491; éS El 

méS PEtIt dE dEu gErmanS 

d’una famílIa bEnEStant 

d’azPEItIa, ElS lóPEz dE 

loyola. alS 15 anyS, Entra 

al SErvEI com a PatgE dE 

Juan vElázQuEz dE cuéllar, 

comPtador maJor dEl rEI 

fErran, El catòlIc, I Quan 

vElázQuEz mor, El 1517, 

IgnaSI Entra al SErvEI 

dEl duc dE náJEra, vIrrEI 

dE navarra. a náJEra 

SErà méS QuE PatgE, SErà 

gEntIlhomE. alS 20 anyS, 

El 1521, dEfEnSa PamPlona 

Enfront dE l’ExèrcIt 

francèS I cau fErIt. 

Aquesta joventut tan agitada la 

resumeix Ignasi mateix explicant 

la seva vida a Gonçalves 

da Camara, a Roma, tres anys 

abans de la seva mort, ocorreguda 

el 1556. I Camara ho resumeix 

en escriure l’autobiografia 

d’Ignasi, tot dient: “Fue hombre 

dado a las vanidades del mundo 

y principalmente se deleitaba 

en ejercicio de armas, con un 

grande y vano deseo de ganar 

honra”. I, precisament perquè 

volia “guanyar” honra, els seus 

projectes de futur eren molt ambiciosos, 

no sols en la carrera 

militar sinó en el seu amor 

humà, “imaginando lo que había 

de hacer en servicio de una 

señora… los hechos de armas 

que haría en su servicio…”. 

Conseqüent amb aquest tipus 

de vida, Ignasi, convalescent a 

Loiola de la seva ferida, demana, 

per tal de poder entretenirse 

llegint, aquells llibres que li 

agraden, els llibres de cavalleria 

–llibres d’accions brillants de cavallers 

d’aquells temps– i com 

que a la casa de Loiola aquells 

dies no en tenen, li deixen per 

llegir una vida de Jesús i un llibre 

amb vides de sants. 

LA rAó dE LA SEvA cONvErSió 

És amb aquesta personalitat 

descrita breument, sobre la 

qual es construirà el nou projecte 

de la vida d’Ignasi, com a 

resposta a la crida interior –la 

vocació– que neix de les lectures 

que li han caigut a les 

mans. En primer lloc, Ignasi 

queda impactat pel contacte 

directe amb la vida de Jesús, 

aquell que “estimà els seus fins 

a l’extrem” (Joan 13,1) i que 

presenta l’estimar com objectiu 

de vida, tot sabent que ”no 

hi ha un amor més gran que el 

donar la vida pels amics” (Joan 

15,13). D’aquí un nou objectiu 

en la vida d’Ignasi que

l’autobiografia sintetitza en 

una breu expressió: “el servicio 

de las ánimas”, com la concreció 

de la seva conversió al servei 

del Senyor Jesús, el Crist. 

L’impacten també a Ignasi, 

en segon lloc, els “fets cristians” 

que ha llegit en les vides 

d’homes grans com Francesc 

d’Assís i Domènec de Guzmán, 

tan diferents dels fets 

d’armes amb què somiava per 

guanyar l’amor d’una gran 

senyora, i aquestes lectures li 

arrenquen una primera reacció 

d’imitació: “Pues yo lo tengo 

que hacer” que contribuirà a 

decidir-lo a actuar radicalment. 

Una inscripció gravada en una 

vida de la Casa Pairal de Loiola 

presenta en una frase el resum 

del canvi realitzat en el 

cor d’Ignasi: “Aquí se entregó a 

Dios Íñigo de Loyola”. Estem a 

1521, als trenta anys d’Ignasi. 

EL diScErNiMENT dEL PrOJEcTE 

Quan Ignasi pren l’opció fonamental 

de seguir la seva nova 

vocació: “Lliurar la seva vida al 

servei de Crist”, ho encarna en 

Al veure la transformació que ell mateix 

està fent, decideix posar per escrit les seves 

experiències, perquè serveixin a d’altres 

una opció concreta d’anar a treballar 

i viure a Terra Santa, a la 

terra on Jesús mateix va viure 

i allí “gastar la vida”. No sap 

encara, però, que en el camí 

d’aquesta nova vida haurà de 

fer molts canvis per tal d’anar 

trobant on “millor” pot servir 

el Senyor. 

El primer canvi en la seva peregrinació 

a Jerusalem el portarà 

a Manresa, “donde determinaba 

estar un hospital algunos días 

y también notar algunas cosas 

en su libro”. Desprès –segon 

canvi–, perquè Barcelona, des 

d’on pensava embarcar-se cap 

a Jerusalem, està tancada per 

als pelegrins per raó d’una pesta, 

es quedarà uns mesos a Man- 

resa (del 25 març de 1521 fins 

a febrer de 1522) fent una experiència 

extraordinària de meditació 

i contemplació de la 

vida i l’Evangeli de Jesús. Ignasi, 

al veure la transformació que 

ell mateix està fent, es decideix 

de posar per escrit les seves experiències 

per tal que serveixin 

també a d’altres persones. La 

síntesi d’aquesta etapa l’expressa 

un monjo de Montserrat quan 

defineix al pelegrí Ignasi, en el 

procés de beatificació d’aquest, 

dient: “Aquel peregrino era loco 

por Nuestro Señor Jesucristo”. 


ahIr I avuI 

Servei en missió universal 

Tocarà a ignasi, elegit Superior General el 1541, 

redactar unes constitucions en què es defineixin 

els objectius més concrets de la companyia. i ja ben 

aviat, ignasi, veient que són moltes les peticions de 

bisbes demanant companys per a missions concretes, 

va demanar al Papa la delegació per tal que el mateix 

Superior General de la companyia pogués enviar en 

missió “con más facilidad en muchas partes y más 

seguridad de los que para este efecto fueren”. 

En les constitucions es determinaran els criteris 

d’elecció de les missions dels companys de la 

part del Superior General. Uns criteris que neixen 

de l’opció fonamental d’ignasi i els seus primers 

companys: “El servei en missió universal”. Heus 

aquí uns exemples d’aquests criteris que ens presenten 

la mentalitat d’ignasi per poder escollir les 

missions a les quals calia destinar els companys. 

El principi general és que “el bien cuanto más 

universal es más divino” i, per tant, els criteris 

per destinar una persona seran: “mirar el bien 

universal mayor”; mirar on existeixi “más necesidad; 

mayor disposición y facilidad con la gente; 

donde hay mayor deuda; cosas más urgentes; 

ocupaciones que se extienden a la ayuda de más 

prójimos”. La paraula “més” anima cada criteri. 

No és estrany, doncs, que es digui que “més” és la 

paraula característica d’ignasi de Loiola. Prenent 

paraules de la recent congregació General 35 de 

la companyia de Jesús, estem davant d’“un foc 

que encén altres focs”.

ahIr I avuI 

Amb aquestes noves i profundes 

vivències, Ignasi surt de Manresa 

pensant viatjar a Jerusalem i 

quedar-s’hi tota la vida. Va arribar-hi, 

sí, però no li va ser possible 

quedar-s’hi perquè no el va 

deixar el Delegat Pontifici. I va 

tornar a Barcelona i es va posar 

a estudiar llatí per després seguir 

amb la filosofia a Alcalá i Salamanca, 

i, finalment, la teologia 

a París perquè volia fer un servei 

seriós i pregon a l’Església, sacsejada 

en aquells anys per la Reforma 

de Luter. 

El seu projecte de servei als altres 

va estar marcat també des 

de l’etapa d’Alcalá de Henares 

pel desig de trobar companys 

amb qui compartir-lo. Els amics 

de les etapes a Alcalá i Salamanca 

no van quallar ni tampoc la 

seva estada en aquestes dues 

ciutats perquè va ser perseguit 

i, fins i tot, empresonat a Salamanca. 

Per això se n’anirà a Pa- 

tudis, decideixen anar a Roma 

per tal de demanar permís a la 

Santa Seu per anar a Terra Santa. 

Tanmateix, de fet no podran 

anar per raó de la guerra amb 

els turcs i per tant han de passar 

a assumir l’alternativa de 

posar-se al servei del Papa, perquè, 

com escriurà Pere Fabro, el 

primer company d’Ignasi a París, 

“él es quien conoce mejor 

lo que le conviene al universal 

cristianismo”. 

LA cOMPANyiA dE JESúS 

En el camí definitiu a Roma els 

companys van determinar el 

nom del seu grup, segons explica 

el secretari d’Ignasi a Roma, 

Juan de Polanco: “Y, visto que 

no tenían cabeza alguna... sino 

a Jesucristo, a quien solo deseaban 

servir, parecióles que tomasen 

nombre del que tenían por 

cabeza, diciéndose la Compañía 

de Jesús”. 

Ignasi i Joan Coduri van ser els encarregats 

de preparar els documents jurídics per a 

l’aprovació de la nova congregació 

AIQS NEWS 54 

26 

A Roma, a la Quaresma de 1539, 

els companys es reuneixen uns 

dies plegats per deliberar sobre 

el seu futur. El fet va ser que Pau 

III comença a donar missions als 

companys en diferents llocs. Davant 

de les separacions, els companys, 

en la seva deliberació, 

decideixen formar un Cos, perquè 

com diuen “la virtut unida 

té un plus de força”. I, a partir 

d’aquí, encarreguen a Ignasi i a 

Joan Coduri, un dels deu, que 

preparin els documents jurídics 

per a l’aprovació d’aquesta nova 

congregació “que deseamos se 

llame la Compañía de Jesús”. 

Des d’aquella primera determinació 

presa a Manresa de 

“ayudar a las ánimas” fins a 

aquests dies a Roma, quants 

canvis en la concreció del servei 

en la vida d’Ignasi de Loiola. 

Ara estem a Roma al servei 

de qui coneix millor “el universal 

cristianismo”. I aquest 

objectiu es concreta en les paraules 

que consten en el seu 

primer document d’aprovació 

rís i serà aquí on trobarà nous 

companys. Aquests nous companys, 

els primers dels quals són 

Pere Fabro i Francesc Xavier, es 

faran companys definitius després 

de repetir l’experiència 

espiritual dels Exercicis, una experiència 

que els portarà al lliurament 

total de les seves vides al 

servei de l’Evangeli. I també ells, 

a imitació d’Ignasi, voldran anar 

a Jeresalem a “gastar la vida en 

servicio de las ánimas”. 

Així, un 15 d’agost de 1534, un 

petit grup de set “amigos en el 

Señor” es trobarà a Montmartre, 

en una petita capella per 

fer un compromís de consagració 

a Jesús per mitjà dels vots de 

pobresa, castedat i viatjar a Terra 

Santa. I, com l’experiència 

d’Ignasi de no poder-s’hi quedar 

els alliçona, per si no poden anar 

a Terra Santa, decideixen l’anada 

a Roma a posar-se a la disposició 

del sant Pare perquè ell els enviï 

on hi hagi més necessitat. 

Conseqüents amb aquests vots, 

els companys, acabats els esdel 

Papa, Pau III, el 27 de setembre 

de 1540: “la Compañía 

es fundada para la propagación 

de la fe” i, des d’aquesta 

finalitat universal, la mirada al 

món anirà per tal de saber on 

estan les necessitats més urgents 

i ajudarà a concretar on 

van les missions. 

31 de juliol de 2009, en la festa 

de sant Ignasi de Loiola. Ignasi 

Salvat, SI. 

IgnaSI Salvat 

éS JESUïTA i vA fEr LA 

SEvA TESi dOcTOrAL 

SObrE EL cONcEPTE dE 

“MiSSió EN S. iGNASi dE 

LOiOLA”. AcTUALMENT, 

éS vicAri JUdiciAL 

AdJUNT A bArcELONA i 

cONSiLiAri dEL cENTrE 

dE PrEPArAció AL 

MATriMONi (cPM). A 

MéS, vA SEr ALUMNE dE 

L’iqS ELS ANyS 1948-50

Solucions alternatives 

per a la conservació 

d’aliments 

ÉS EViDEnT QuE La POSSiBiLiTaT DE 

cOnSERVaciÓ DELS aLimEnTS miTJanÇanT 

LES nOVES TEcnOLOGiES ESTÀ DESPERTanT 

un inTERÈS cREiXEnT. caDa VEGaDa Hi Ha 

mÉS aRTicLES SOBRE aLTES PRESSiOnS, 

imPuLSOS ELÈcTRicS, SÒnicS O LumínicS, 

ESTERiLiTZaciÓ ÒHmica O aPLicaciÓ 

inDuSTRiaL DEL micROOnES. 

Notes: 

1) El cilindre metàl·lic pot ser de qualsevol 

metall tolerat per FAO/OMS (evitar plom, 

cadmi i mercuri). 

2) Preferible treballar a l’aire lliure perquè, quan 

s’escatxifen, alguns microbis esquitxen. 

Però també és evident que 

l’enorme cost que suposaria 

la instal·lació a gran escala de 

qualsevol d’aquestes tecnologies 

desanima el més il·lusionat. Tot 

i això, es poden proposar solu· 

cions molt més assequibles i, el 

més atractiu, basades en “ener· 

gies renovables” com les que 

exposem a continuació i que se· 

guirem mostrant en Annexos II 

successius. 

NOVES TECNOLOGIES 1: 

ALTES PRESSIONS 

El gravat mostra clarament el 

fonament de la tecnologia: dos 

cepats al·lots hissen amb corri· 

oles un massís cilindre de me· 

tall sobre l’aliment a esterilitzar. 

A la veu de comandament del 

director tècnic, deixen anar les 

cordes i el pes cau, transformant 

l’energia potencial en energia 

cinètica i aquesta, al seu torn, 

en tèrmica en el moment de 

l’impacte, i es produeix la des· 

contaminació microbiana tant 

per l’alta pressió com per la ca· 

lor originades. 


Química i cuina


Química i cuina 

01 


IMPULSOS ELÈCTRICS 

Aquesta tecnologia es basa en 

el fet d’electrocutar els micro· 

bis. El gravat adjunt n’il·lustra 

perfectament el mecanisme: un 

noiet, aïllat del terra, alimentat 

amb anxoves, moixama i altres 

menges ben salades per facili· 

tar la conducció elèctrica, trans· 

met un corrent. Aquest corrent 

es genera per fregament d’una 

roda d’ebonita sobre les soles de 

camussa de les seves sabates. 

El corrent es descarrega sobre 

l’aliment a descontaminar, di· 

rectament o (com en el cas que 

il·lustrem a dalt) a través d’una 

altra persona, convenientment 

aïllada del terra mitjançant una 

bóta de serradures. 

Com a alternativa, en els ca· 

sos en què es produeixi una ex· 

cessiva despesa en sabates o, el 

més natural, que el noiet crei· 

xi, es proposa el dispositiu se· 

güent (gravat 2) en el qual, a 

més a més, la roda d’ebonita ha 

estat substituïda per una esfera 

de cuproníquel (més cara però 

més duradora). 


AÏLLADOR DE PRIONS 

Aquest mètode, aplicable a 

qualsevol semovent boví, s’ini· 

cia amb la identificació de 

l’animal sospitós de ser decla· 

rat priònic. Un treball de camp, 

a càrrec de veterinaris (que en 

el gravat 4 són dos, l’un ads· 

crit al Ministeri de Sanitat i l’al· 

tre al d’Agricultura) assenyalarà 

aquells animals el comporta· 

ment dels quals sigui anòmal 

(borden en comptes de bramar; 

fan tombarelles o rebutgen 

l’herba i l’emprenen a mosse· 

gades contra el pastor). El gra· 

vat 3 mostra el kit d’aïllament 

de prions, basat en el fet que el 

prió és una proteïna que no es 

comporta com a tal. N’hi hau· 

rà prou d’eliminar tota la resta 

del material orgànic de la vaca 

perquè quedi, com a residu, el 

prió pur. 

La tarima sobre la qual disposa· 

rem l’animal té una molla que, 

amb el pes d’aquell, fimbra 

unes barrombes. Això tranquil· 

litzarà la vaca i d’aquesta ma· 

nera no farà malbé el delicat 

instrumental amb guitzes o 

moviments bruscos. Immedi· 

atament l’electrocutem i, per 

mitjà dels diversos reactius ha· 

bituals, es van dissolent els ma· 

terials grassos i ossis. La part 

proteica es defeca (aprofitant 

per eliminar també les defecaci· 

ons de la vaca si se n’haguessin 

produït), es filtra, es centrifuga, 

es destil·la i, finalment, se se· 

paren amb un imant les partí· 

cules de ferro que, procedents 

de l’hemoglobina sanguínia, 

poguessin quedar en el resi· 

El gravat 3 mostra el kit d’aïllament de 

prions, basat en el fet que el prió és una 

proteïna que no es comporta com a tal 

du. Aquest és el prió pur que es 

guardarà sota clau. Els prismà· 

tics serveixen per observar el 

prió aïllat, sempre a una distàn· 

cia cautelosa. Finalment es re· 

dacta el dictamen d’“aquesta 

vaca no era apta per al consum 

humà”. Si, després del procés 

d’aïllament, no queda cap resi· 

du apreciable, el dictamen a re· 

dactar serà “aquesta vaca sí que 

era apta per al consum humà”.

02 


DETECCIÓ DE RADICALS LLIURES 

Tots sabem la creixent preo· 

cupació del consumidor per la 

presència dels temuts radicals 

lliures en els aliments grassos. 

En el gravat 5 exposem un 

simple giny que, a casa ma· 

teix i sense necessitat de cos· 

toses anàlisis (que, en tot cas, 

demoren la decisió de consu· 

mir o no l’aliment), ens per· 

met detectar·los. 

En una càpsula Petri de bona 

mida o, si no en tenim, a la pa· 

ella domèstica s’aboca l’oli o el 

greix fos a examinar. Una sim· 

ple plomada ens serveix de re· 

ferència. La tècnica es basa en 

la Llei de Lead: “Les cordes de 

dues plomades es mantindran 

sempre perfectament paral·leles, 

independentment de les seves 

longituds i de la distància que 

les separi”. 

N’hi haurà prou, doncs, d’anar 

passant una altra plomada 

(però, atenció, substituint el pes 

de plom per un altre de ferro) 

per la superfície del greix. El mi· 

cromagnetisme propi de tots els 

radicals lliures provocarà una 

desviació en la plomada de fer· 

ro, i amb això el paral·lelisme 

entre els cordills es veurà afectat 

de forma clara i a ull nu. Amb 

una mica de pràctica es pot arri· 

bar fins i tot a una quantificació 

satisfactòria. 

03 04 05 

ELS GRAVATS MOSTREN SOLUCIONS 

ASSEqUIbLES I, EL MéS ATRACTIU, 

bASADES EN “ENERGIES RENOVAbLES”. 

EN CONTINUAREM MOSTRANT MéS 

EN ANNExOS II SUCCESSIUS 


Química i cuina 

ROBERT XaLaBaRDER 

PROMOCIÓ 54

30 

AIQS NEWS 54 

a Fons 

“Passió per la química i... 

per una bona cervesa!” 

EnginyErEs QuímiQuEs pEr l’institut Químic dE sarrià, 

la KarEn pEiró coso i la Fina pons calabuig podEn 

prEsumir dE sEr lEs primErEs donEs dE l’iQs QuE s’han 

convErtit En mEstrEs cErvEsErEs a l’Estat Espanyol. 

una tasca QuE portEn a tErmE dEs dE Fa 10 i 4 anys, 

rEspEctivamEnt, amb passió i EntrEga a la planta dE 

producció QuE l’EmprEsa damm té al prat dE llobrEgat. 

Quan vau descobrir 

la vostra passió per 

la Química? 

KarEn: Des de ben petita em 

fascinava la transformació dels 

elements, les meravelles de la 

natura, el que l’home podia arribar 

a crear. Després, quan vaig 

cursar el batxillerat, i gràcies a 

la meva professora, vaig acabar 

d’entendre que tot és química, i 

em va atrapar.


a Fons 

Fina: El meu referent de química 

va ser l’àvia paterna, una apassionada 

i vocacional professional 

de la matèria, que va ser una de les 

primeres químiques de la Universitat 

de Barcelona... Però realment 

la meva passió per la química em 

va arribar de la mà del meu professor 

de química i física de l’escola, 

en Miquel Paraira. Curiosament, 

aquest mateix professor, 25 anys 

abans, va encisar i ajudar el meu 

pare en la decisió final de descartar 

la carrera de Telecomunicacions i 

decantar-se per ser enginyer industrial 

químic. 

per Què vau decidir 

cursar els estudis 

a l’iQs? 

KarEn: En aquells moments 

l’únic lloc on es cursava Enginyeria 

Química era a l’IQS. 

Tenia molt clar que volia estudiar 

enginyeria, però alhora 

considerava molt important 

tenir una bona base química i 

no l’especialització al final de 

la carrera. L’IQS m’oferia exactament 

el que volia, a més 

de potenciar-ho amb moltes 

hores de treball pràctic, fet 

diferencial amb qualsevol 

altre centre. 

Karen: “En moltes ocasions som nosaltres 

mateixes, les dones, les que renunciem 

a tenir més èxit en el món professional 

per temes personals” 

Fina: El meu cosí, tres anys 

més gran que jo, estava cursant 

Enginyeria Química a 

l’IQS, i entre ell i el meu pare, 

amb qui vaig assistir a la sessió 

informativa del Dr. Julià i la 

Dra. Espasa, em van fer veure 

que si el que volia era una en-


a Fons 

ginyeria sense renunciar a la 

meva passió per la química, 

l’opció adequada era l’IQS... 

Quins records teniu del 

vostre pas per l’iQs? van 

ser anys durs d’estudi? 

KarEn: Recordo els amics i companys, 

els professors, els laboratoris, 

la planta pilot, el bar, la 

senyora Socorro... És clar que 

van ser anys durs, sobretot al 

principi; després, a mesura que 

les assignatures eren més afins a 

mi, la cosa va anar molt millor. 

Fina: Els meus anys del Químic 

els recordo amb un 

gran somriure al cor. Van ser 

anys d’estudi, però també de 

conèixer grans i veritables 

amics, de compartir bons i no 

tan bons moments, de créixer 

com a persones, de formar-nos 

com a químics, de descobrir 

l’immens valor humà en professors, 

tutors, auxiliars, tècnics de 

laboratori, encarregats del bar 

i de la neteja, el senyor Juan, 

companys... 

Quina era la proporció 

entre nois i noies a les 

classes d’enginyeria 

Química en l’època 

en Què vau cursar els 

estudis? creieu Que avui 

les dones ho tenen més 

fàcil per destacar 

en el món de la Química 

o encara Queda molt 

per fer? 

KarEn: Bé, en el meu curs érem 

el mateix nombre de dones que 

d’homes els que cursaven Química, 

tot i que sí que és veritat que 

en el moment de l’especialització 

a Enginyeria la xifra es va desequilibrar 

i vam quedar molt poques 

noies a classe. No obstant 

això, crec que actualment, en 

principi, tenim les mateixes oportunitats, 

i que tot i que sí que 

existeix l’anomenat “sostre de vidre”, 

en moltes ocasions som 

L’art de fer una bona cervesa 

La Fina i la Karen són dues de les mestres cerveseres que treballen per a la 

Damm controlant la qualitat de les cerveses que després milions de persones 

consumim. Per part seva, la Karen és l’encarregada, entre moltes altres 

tasques, de la viabilitat dels nous productes a nivell industrial; de supervisar 

diàriament el control de la producció: les incidències en les instal·lacions o 

en el procés de fabricació per garantir la qualitat d’uns 2 600 000 litres de 

cervesa al dia. La Fina dedica molt temps a la recerca de nous productes per 

desenvolupar, així com a l’optimització del procés cerveser. Realitza la seva 

feina a la planta pilot, una fàbrica en petit (màxim 1.000 litres diaris) que és 

una eina vital per a fer investigació cervesera, de la qual és responsable. 

Per aquest motiu, tal com afirmen les dues enginyeres, una mestra 

cervesera ha de conèixer científicament i tecnològicament totes les 

fases del procés cerveser, des de la matèria primera, maltejat, elaboració 

del most en el brassatge, tractament del llevat, etapes de fermentació, 

guarda, filtració de la cervesa... fins a arribar a la cervesa envasada, a les 

instal·lacions de barril, tiratge d’una canya i a l’anàlisi sensorial. Tot, tal 

com ens recorda la Fina, “sent capaç d’entendre tot el diagrama industrial 

i tenir nocions d’higiene, tot assegurant una neteja impecable de la 

instal·lació (CIP) i tenint cura dels serveis necessaris (carbònic, aire estèril, 

aigua desairejada...)”. 

Un autèntic art, això de fer cervesa.

nosaltres mateixes les que renunciem 

a tenir més èxit en el món 

professional per temes personals. 

Fina: En la meva promoció, 

(1998-2003), també érem quasi bé 

la meitat dones, tot i que a tercer, 

més del 50% es va decantar per la 

Llicenciatura Química (Orgànica 

o Analítica), i va ser quan la classe 

d’Enginyeria va quedar una mica 

tactes que em van oferir la possibilitat 

d’anar a treballar amb una 

beca Leonardo en una empresa 

de tecnologia cervesera a Munic, 

Alemanya. 

Fina: En el meu cas, després de 

cursar Enginyeria Química, vaig 

decidir fer el TFC en nanotecnologia 

al Boston College. Després, 

quan vaig tornar dels EUA, 

Fina: “El món cerveser és apassionant 

i té molt contingut químic, 

del qual no em cansaré mai” 

descompensada. Les dones cada 

vegada tenim més portes obertes 

en el món de la química, però és 

un fet inqüestionable que nosaltres 

ho tenim molt més difícil per 

conciliar la vida professional amb 

la familiar en el moment de formar 

una família. 

com va ser la 

incorporació al món 

laboral després de 

cursar els estudis? 

KarEn: Mentre estava fent el 

TFC vaig entrar a fer pràctiques a 

Damm, on vaig aconseguir con- 

em vaig decidir a fer el curs pont 

per obtenir el títol d’enginyera 

industrial. Quan em quedaven 

quatre assignatures per acabar industrials, 

i totalment convençuda 

d’apostar pel sector alimentari, 

vaig tenir l’oportunitat d’entrar 

en pràctiques com a becària a 

Damm just quan arrencava la 

planta pilot, una eina boníssima 

per fer investigació cervesera. I 

des de llavors, fins ara, i que duri! 

podeu presumir de ser 

les primeres dones 

de l’iQs Que us vau 

convertir en mestres 

cerveseres. on vau 

aconseguir aQuest títol? 

KarEn: Jo el vaig obtenir al Versuchs 

und Lehranstalt für Brauerei 

(VLB), a Berlín. 

Fina: En el meu cas, Damm em 

va oferir la possibilitat de marxar 

sis mesos a estudiar a Madrid, 

a la Escuela Superior de 

Cerveza y Malta, curs de 2007, i 

sense pensar-m’hi gens vaig fer 

les maletes! 

així, gran part de la 

vostra trajectòria 

professional l’heu 

desenvolupat a damm? 

Fina: Sí. Jo vaig tenir la sort 

d’entrar a fer les primeres pràctiques 

a Damm i ja m’hi vaig 

quedar. Bé, abans vaig estar durant 

una setmana fent pràctiques 

en una petita consultoria 

de la qual em vaig escapar... No 

era el que jo estava buscant en 

el món laboral. 

KarEn: Després de fer les pràctiques 

a Alemanya vaig decidir 

tornar a Barcelona, ja que feia 

massa fred per a mi en aquell 

país i enyorava la família, i, gairebé 

immediatament, vaig entrar 

a Damm a l’àrea de producció. 


a Fons


a Fons 

Un projecte “Inèdit” 

La Fina i la Karen poden presumir de ser, en part, les responsables d’un 

dels productes més sofisticats de Damm: la cervesa Estrella Damm Inedit, 

elaborada conjuntament amb els sommeliers que treballen amb Ferran Adrià 

al seu restaurant elBulli, Ferran Centelles i David Seijas. Una experiència que 

les dues cataloguen d’inoblidable ja que, tal com explica la Fina, “ens va 

permetre fusionar els nostres coneixements cervesers amb els dels dos grans 

sommeliers com el Ferran i el David”. Així mateix, les dues creuen en la nova 

aposta de Damm, Inedit, d’elaborar una cervesa ideal per beure durant el 

menjar. “Ningú no hauria de quedar-se sense degustar-la”, afirma la Fina. 

Què és el Que més us 

agrada de la vostra 

feina? i el Que menys? 

Fina: El millor d’aquesta feina 

és que sempre fas coses 

noves i aprens dia a dia. A 

poc a poc vaig assolint més 

responsabilitats i vaig agafant 

confiança en el procés cerveser. 

El que menys m’agrada és 

el fet de no poder evitar alguna 

avaria de la instal·lació 

que, de vegades, llença per 

terra moltes hores de dedicació 

i treball del personal del 

departament. 

KarEn: El més agradable és 

veure la gent assaborir qualsevol 

de les nostres cerveses i saber 

que n’ets responsable; que 

és fruit de l’excel·lent feina de 

l’equip de persones del departament. 

El pitjor és que és un sector 

força estacional, i el volum 

de feina i la pressió a l’estiu són 

impressionants. 

us sentiu realitzades 

professionalment 

amb la feina Que 

desenvolupeu a damm? 

KarEn: Totalment, durant 

aquests 10 anys he progressat i 

m’he enriquit en l’aspecte personal 

i professional. Penso que 

jo he aportat molt a Damm 

i, d’altra banda, Damm m’ha 

aportat molt a mi a nivell 

de formació i experiència en 

molts camps de l’empresa. 

Fina: Sí. Considero que el món 

cerveser és apassionant i que té 

molt contingut químic, del qual 

no em cansaré mai. M’agrada 

la meva feina, m’agrada el meu 

entorn de treball... i m’agrada 

la cervesa! 

i Quina és la vostra 

cervesa preferida? 

KarEn: Per mi l’AK Damm. És 

una cervesa amb cos però alhora 

suau i equilibrada que recupera 

la fórmula original que el nostre 

fundador, August Kuentzmann 

Damm, va portar des d’Alsàcia. 

Fina: Hi ha cerveses molt, molt 

bones arreu del món, però 

jo em quedo amb l’Estrella 

Damm. Crec que cadascú és 

molt de la cervesa amb què 

neix i creix, i jo sóc d’Estrella 

fins al moll de l’os. 

com a expertes 

cerveseres, en podeu 

recomanar alguna, en 

especial als lectors? 

Fina: Jo diria que tothom ha 

de tastar, almenys una vegada 

a la vida, una Voll Damm. Pot 

ser que no t’agradi, o que decideixis 

que només la vols prendre 

molt tranquil·lament, però 

si t’enamora ja no podràs viure 

sense ella. També és digna de 

menció la cervesa 100% malta, 

l’AK Damm, d’una amargor més 

suau però amb la millor aroma 

i el cos de la malta d’ordi. Per 

acabar, recomano les Weissbier 

alemanyes, en general. 

KarEn. Totes! Sempre recomano 

a tothom que allà on viatgi es 

prengui un moment per degustar 

la cervesa pròpia del lloc. Igual 

que la gastronomia, la cervesa, 

amb tants anys d’història, és un 

reflex de la cultura de cada zona. 

en l’actualitat, Quins 

projectes professionals 

teniu per davant?

KarEn: Aquests últims tres 

anys Damm ha portat a terme 

una gran inversió per a 

l’ampliació de la fàbrica del 

Fina: Tot i que contínuament 

rebo informació de tots els actes 

que proposen, he perdut una 

mica la vinculació amb l’IQS, 

Fina: “La formació no acaba a la universitat, 

és una constant que perdurarà al llarg 

de tota la vida professional” 

Prat duplicant la seva capacitat 

de producció. En els 

propers anys l’objectiu és 

aconseguir una fàbrica d’alt 

rendiment, ja que disposem 

de tecnologia puntera del 

sector a nivell mundial i estem 

formant un equip humà 

amb el màxim de capacitats. 

Fina: Els que ens dediquem 

a investigació cervesera sempre 

estem buscant noves propostes, 

ja siguin de millora o 

optimització de cerveses existents, 

o a la recerca de nous 

productes. En termes generals, 

vull prosseguir la meva carrera 

a la Damm, ampliar coneixements, 

adquirir cada cop 

més experiència i agafar més 

responsabilitats. 

actualment continueu 

tenint alguna 

vinculació amb l’iQs? 

perquè tot i que em semblen 

molt interessants mai no trobo 

un moment per anar-hi... Espero 

poder-ho canviar aviat. 

KarEn: En ocasions he utilitzat 

els serveis tècnics de l’IQS per resoldre 

problemes de corrosió en 

les instal·lacions. 

assistiu als actes 

organitzats per 

l’associació d’enginyers 

i Químics de l’iQs? Quina 

opinió en teniu? 

Fina: Vaig assistir al XI Food 

Studies Meeting on Health and 

Chemistry: Focus on Food Allergens 

que va organitzar l’AIQS 

el novembre del 2007, i va ser 

molt interessant. Des de llavors, 

lamentablement, no he tingut 

l’oportunitat d’assistir a cap altre 

acte més. 

KarEn: Habitualment no, per 

falta de temps, però el novembre 

passat vaig assistir al 

sopar dels 12 anys de la meva 

promoció. Va estar molt bé 

retrobar-se amb els antics 

companys. 

Quins consells doneu 

als futurs professionals 

del sector Químic? 

KarEn: Que aprofitin al màxim 

tota la formació que estan rebent 

en el màxim de camps 

possibles, ja que en el món professional, 

en el moment que 

menys t’ho esperes, necessites 

conceptes d’aquella assignatura 

que pensaves que no faries 

servir mai. A més, cada cop és 

més important tenir una visió 

més àmplia que la purament 

tècnica, tenir coneixements de 

control de gestió, orientació al 

client, etc. 

Fina: Jo els aconsellaria que 

triessin bé el que volen estudiar, 

pensant sempre en la feina futura 

que voldran tenir. També 

els diria que la formació no acaba 

a la universitat, és una constant 

que perdurarà al llarg de 

tota la vida professional, i que, 

per tant, han d’estar disposats a 

no deixar d’estudiar mai. 

Temps en família 

La Fina i la Karen tenen més coses en comú del que aparentment podríem pensar. I és 

que, a més de compartir la seva passió per la química, la cervesa i la feina ben feta, les 

dues confessen ser dues persones molt familiars, que gaudeixen del poc temps lliure que 

tenen al costat dels seus éssers estimats. Una realitat que no pot estar més ben descrita 

que la que explica la Karen: “El somriure i el petó de la meva filla quan arribo a casa de 

la feina és, sense cap mena de dubte, el millor moment del dia”. D’altra banda, la Fina 

també afirma que necessita passar el seu temps lliure al costat de la seva parella i els seus 

amics, i també fent esport. “Frueixo amb una bona taula, cuinant un àpat, llegint un bon 

llibre o conversant amb els éssers estimats mentre compartim una cervesa. Tampoc no em 

podria estar sense jugar el meu partit de futbol sala els dimecres. M’agrada molt fer esport 

i darrerament he pujat a l’Aneto i he corregut la Behobia-Sant Sebastià, però cap de les 

dues activitats ha estat una fita individual, sinó més aviat el repte d’un grup d’amics... No 

tindrien cap sentit si no les pogués compartir amb els que estimo”. 


a Fons


Grups professionals 

L’atenció al consumidor, 

una eina de qualitat 

el passat 24 de novembre, orGanitzada conjuntament pel Grup professional alimentari de l’aiQs 

i el màster en Química i enGinyeria alimentària de l’institut Químic de sarrià (iQs), va tenir lloc 

la conferència el servei d’atenció al consumidor, una eina de Qualitat, a càrrec de la doctora 

rosa mª Hernández, responsable de Garantia de Qualitat i atenció al consumidor de l’empresa 

nutrition & santé, pertanyent al Grup japonès otsuka pHarmaceutical co. 

Eren poc més de les set de la tarda 

quan Montserrat Agut, professora 

titular i coordinadora 

del programa màster en Química 

i Enginyeria Alimentària de 

l’IQS va agrair la presència a la 

Sala Multimèdia de la ponent, 

a la qual va convidar expressament 

per celebrar aquest acte. La 

va qualificar d’“excel·lent comunicadora” 

i a continuació va ferne 

una breu presentació: doctora 

en Farmàcia, Rosa Mª Hernández 

ha dirigit durant quinze anys 

un departament de Qualitat, que 

és l’àmbit professional en què ha 

desenvolupat la seva carrera, àmbit 

que actualment inclou el Servei 

d’Atenció al Consumidor. 

També va realitzar un màster 

per aprofundir en aquest camp, 

on va començar fent anàlisi per 

dedicar-se finalment a la gestió 

de qualitat pròpiament dita. 

Des de fa cinc anys treballa en 

el desenvolupament de llets infantils, 

la qual cosa li permet 

“a part de la qualitat, exercitar 

la creativitat, i això sempre és 

agradable”. En l’actualitat treballa 

per a Nutrition & Santé, 

una empresa amb una àmplia 

cartera de productes, que va 

des dels que es venen a les farmàcies, 

com les citades llets infantils 

o els productes dietètics, 

fins als que estan a l’abast a les 

grans superfícies. 

AcotAr el concepte 

Hernández va començar la seva 

exposició acotant el concepte 

de Servei d’Atenció al Consumidor: 

si bé pertany a l’àmbit de 

la qualitat, l’hauríem de distingir 

del que fins ara hem conegut 

com a qualitat a la indústria. O 

en altres paraules: el concepte 

general de qualitat ha estat ampliat 

amb una branca específica, 

anomenada Servei d’Atenció 

al Consumidor. I va posar com 

a exemple d’aquesta diferència 

el fet que la qualitat, en l’àmbit 

de la indústria o de la producció, 

funciona segons un mecanisme 

relativament senzill: es 

fixa un objectiu (0% d’errors en

la fabricació d’una determinada 

peça, posem per cas) i al final 

del procés d’elaboració es 

mesura aquest paràmetre, tot 

detectant el seu grau de desviació 

respecte a l’objectiu prèviament 

determinat. La qualitat en 

l’àmbit de la producció, doncs, 

seria fàcilment determinable i 

mesurable, fins i tot per al propi 

consumidor. Res a veure amb 

la qualitat en el servei al client, 

on no existeixen paràmetres tan 

senzills de mesurar. Com determinar, 

per exemple, la qualitat 

d’una atenció hospitalària? 

És molt més difícil: el pacient 

pot confiar en els professionals, 

però no té un criteri mèdic 

per saber amb seguretat si està 

rebent un bon servei. Llavors, la 

manera de fer-ho és mitjançant 

una aproximació successiva: 

veure si les sales estan netes, si 

hi ha molta gent esperant ser 

atesa, com som atesos, la sensació 

de competència professional 

que ens transmeten metges 

i infermeres… 

Però tot i així no és un mètode 

fàcil, perquè hi intervé, lògicament, 

un component de subjectivitat 

molt important, el qual 

marca definitivament la distància 

amb la qualitat industrial. 

La qualitat en l’àmbit dels serveis 

és, a diferència d’aquesta, 

un fet poc tangible per al consumidor, 

sovint associat a la seva 

pròpia subjectivitat, a la seva personal 

manera de percebre aquesta 

qualitat. Enfront la “senzillesa” 

de la qualitat industrial, el subjectivisme 

propi de la qualitat 

en els serveis li aporta un grau 

de relativitat i complexitat molt 

superior. Aquest factor, la complexitat, 

s’ha d’intentar simplificar, 

tot proporcionant al client 

eines perquè mesuri de la forma 

més fàcil possible la qualitat del 

servei que rep. Perquè entengui 

que la nostra oferta de servei és 

millor que la de la competència. 

Com? El factor temps, per exem- 

ple, és important: el client en té 

poc per perdre en esperes, en serveis 

ineficaços. No és el mateix 

que un lampista digui “passaré al 

llarg del matí” que “passaré entre 

les 9 i les 11 del matí”. Valorem 

més aquest últim, fins i tot si és 

més car. De criteris professionals 

per valorar la tasca del nostre mecànic, 

segurament no en tenim; 

però el client japonès sí valora el 

fet que, al seu país, el mecànic recull 

el vehicle a domicili, com a 

servei afegit, estalviant-li molèsties 

i desplaçaments. 

lA cArA visible de l’empresA 

La ponent va continuar fent 

tota una explicació detallada 

de com ha de ser un bon Servei 

d’Atenció al Consumidor i 

què aporta al funcionament general 

de l’empresa. La responsabilitat 

d’aquest servei no només 

consisteix a resoldre incidències, 

sinó a respondre als anhels, 

desitjos i inquietuds del client. 

Fins i tot a les seves certeses, perquè 

algunes s’han de redirigir, 

L’atenció al client és un autèntic ‘feedback’, 

on l’empresa pot obtenir informació de 

primera mà sobre els seus productes 

en no ser del tot veritables. Sempre 

ha d’intentar donar solucions, 

perquè és el que el client 

espera, encara que la qüestió que 

plantegi sembli de poca importància. 

A més a més, l’atenció 

al consumidor és la cara visible 

de l’empresa, la veritable imatge 

de la marca en el moment en 

què s’està atenent el client. I ha 

d’estar en tot moment en línia 

amb la política de la companyia, 

amb els seus productes i amb les 

seves promocions. 

Donar una bona atenció requereix 

personal involucrat, no només 

amb el producte, sinó amb 

la filosofia de l’empresa. I que 

doni un tracte cordial i personalitzat, 

ja que cada client és únic. 

Que disposi a més d’informació 

actualitzada i que tingui ben 

clars i identificats tots els processos 

(com dirigir les preguntes, 

les reclamacions, que aquestes 

arribin als departaments adequats...). 

També és important ser 

conscients que l’atenció al client 

no és un flux de comunicació en 

un sol sentit: És un autèntic feedback, 

on l’empresa pot obtenir 

informació de primera mà sobre 

els seus productes. De fet, és 

la informació més fiable, perquè 

ningú millor que el mateix consumidor 

per dir-nos si el nostre 

producte funciona o no al mercat, 

per advertir-nos dels seus 

avantatges i inconvenients. Assolir 

tot això, fer sentir al consumidor 

que se li ha fet cas, té 

com a premi aconseguir nous 

clients per a l’empresa, a més de 

fidelitzar els ja existents. Servei 

d’Atenció al Consumidor: una 

tasca a l’altura, sens dubte, de la 

importància que els serveis han 

adquirit a l’economia de les modernes 

societats occidentals. 


Grups professionals



rosa mª Hernández* 

“El Servei d’Atenció al Consumidor no 

només ha de resoldre reclamacions” 

A EspAnyA hi hA unA 

culturA dE trucAr, 

d’informAr-sE mitjAnçAnt 

El sErvEi d’AtEnció Al 

consumidor? 

No, a menys que sigui per fer una 

reclamació. És cert que també hi 

ha persones que truquen per altres 

motius, però sobretot es tracta 

de reclamacions i incidències. 

El dEpArtAmEnt d’AtEnció 

Al consumidor Està 

només pEr rEsoldrE 

rEclAmAcions o 

incidènciEs? 

No és un departament que hagi 

de servir solament per solucionar 

aquests temes. Crec que 

és una qüestió que ha de decidir 

l’empresa: l’àmbit en què 

vol que es mogui el seu Servei 

d’Atenció al Consumidor. 

Pot decidir que només es dediqui 

a recollir queixes o pot utilitzar-lo 

per a alguna cosa més, 

com donar suport al màrqueting 

en promocions de certs productes, 

o fins i tot per proporcionar 

dietes que donin suport a productes 

que tenen com a finalitat 

aprimar-se. Tot això és una decisió 

de la direcció. 

com hA dE sEr un bon 

sErvEi d’AtEnció Al 

consumidor? 

És difícil aquesta pregunta... i àmplia. 

Bàsicament, ha d’estar molt 

ben coordinat amb els altres departaments 

de l’empresa; ha de 

disposar d’informació suficient 

i adequada per transmetre-la als 

clients i, alhora, ser capaç de recollir 

la informació que li proporcionen 

i comunicar-la als altres 

departaments, perquè la puguin 

aprofitar de manera estratègica. 

“En el meu sector, el servei al client 

ha de ser molt rigorós en les preguntes 

que se li fan a nivell tècnic” 

QuinEs pArticulAritAts 

pot tEnir El sErvEi 

d’AtEnció Al consumidor 

En El sEctor En Què vostè 

trEbAllA, El fArmAcèutic, 

En compArAció Amb 

d’AltrEs, com lA 

tElEfoniA? 

Una de molt important és que en 

el nostre sector, el servei al client 

ha de ser molt rigorós en les preguntes 

que se li fan a nivell tècnic. 

No podem donar qualsevol 

resposta quan darrere d’un producte 

tenim un consumidor amb 

una patologia. En l’atenció al 

client d’una telefonia pots donar-te 

el “luxe” de dir-li que tindrà 

una velocitat de navegació de 

10 Mb i en canvi ser una miqueta 

menys. Això tindrà la seva importància, 

no ho dubto, però mai 

serà tan greu com contestar a un 

consumidor que pot prendre cert 

producte sent al·lèrgic, quan en 

realitat no hauria de prendre’l. 

com és El pErfil dEl 

cliEnt QuE trucA Al sErvEi 

d’AtEnció Al consumidor 

En El sEctor fArmAcèutic? 

Crec que és una persona exigent, 

perquè considera que els productes 

sobre els quals fa la consulta 

tenen pràcticament les característiques 

d’un medicament. Quan 

parlem de productes que poden 

ser consumits per nadons o per 

persones amb una certa patologia, 

és lògic que el client vulgui 

assegurar-se que aquell producte 

és absolutament fiable, que no 

doni cap tipus de problema. 

* responsAble de GArAntiA de QuAlitAt i Atenció Al 

consumidor de l’empresA nutrition & sAnté, pertAnyent 

Al Grup jAponès otsukA phArmAceuticAl co.

Nou Grup Professional 

de Pintures 

us volem informar Que 

ja s’Ha format el Grup 

professional de pintures 

(Gpp) de l’associació de 

Químics. aQuest Grup 

Ha estat impulsat per 

reconeGuts professionals 

del sector de les pintures, 

membres de la nostra 

associació, com ara: tais 

arp, estHer Grau, vicenç 

sorribes, antoni puiG, 

jaume roset, berta veGa 

i josé mosQuera, entre 

d’altres. 

Des d’aquí volem animar tots 

els associats que estiguin interessats 

a formar part del Grup 

Professional de Pintures que es 

posin en contacte amb la Secretaria 

de l’AIQS o ens ho comuniquin 

a l’email del GPP: 

pinturas@aiqs.es, ja que a principis 

de gener se celebrarà la 

reunió de planificació de les activitats 

del grup per a l’any 2010. 



de dAlt A bAix i en 

el sentit de les 

AGulles del 

rellotGe: jAume 

roset, Antoni puiG, 

bertA veGA, josé 

mosQuerA, esther 

GrAu i tAis Arp


així són 

conrad Blanch i fors 

“Considero l’esport 

com un mitjà per 

forjar la personalitat” 

Primer com a afició i desPrés com a Professió, conrad 

Blanch, de la Promoció del 1972, ha troBat en la muntanya 

un veritaBle estil de vida que li Permet Basar el seu dia 

a dia en el treBall en equiP. als seus 59 anys, casat i 

Pare de tres fills, Blanch és, a més de químic, màster en 

administració i direcció d’emPreses Per esade, cosa que 

li ha Permès –a Banda de dedicar-se a l’activitat docent– 

Pertànyer als consells directius d’emPreses com nevasa 

(gestora de grandvalira), ensisa (estació d’esquí soldeu-el 

tarter) o casa tarradelles, entre d’altres. 

Com sorgeix la teva 

afiCió per l’alpinisme? 

Sorgeix des del moment en què, 

als 12 anys, entro a formar part 

de l’Agrupament Escolta de Pompeia: 

aquest va ser el meu primer 

contacte amb la muntanya. 

aleshores els teus pares ni 

s’imaginaven que aquest 

interès pel muntanyisme 

aCabaria esdevenint la 

teva prinCipal afiCió i, 

més tard, la teva 

professió. o sí? 

Sempre m’ha motivat molt la 

pràctica esportiva, ja que considero 

l’esport com un mitjà per 

forjar la personalitat. Ara bé, la 

meva professió ha estat enfocada 

primer a l’Enginyeria Química i 

després a la Gestió d’Empreses. 

El que sí que succeeix és que en 

la meva darrera etapa professional, 

he tingut l’oportunitat 

de gestionar un centre d’esquí i 

de muntanya, amb la qual cosa 

he pogut estar molt a prop de 

l’àmbit que m’apassiona. 

i Com passa aquesta 

afiCió a ser un veritable 

estil de vida per a 

Conrad blanCh? 

Acabada la meva etapa 

d’escoltisme, als 19 anys, vaig 

fer-me soci del Centre Excursionista 

de Catalunya, fet que em 

va permetre trobar una colla de 

companys i adquirir una experiència 

que m’ajudés a marcar, 

d’una forma progressiva, les meves 

fites alpinístiques. 

abans de dediCar-te 

professionalment a la 

teva afiCió i assumir la 

direCCió de soldeu el 

tarter, Com aConseguies 

treure temps per 

dediCar-t’hi? 

D’entrada he de dir que, tot i treballar 

en una empresa d’esquí i 

de muntanya, també he de pro-

curar treure el temps per dedicarlo 

a la meva afició, ja que és força 

exigent dirigir una empresa de serveis 

amb una plantilla de 650 persones 

a l’hivern. El que sí que tinc 

és l’oportunitat, quan estic al terreny, 

de moure’m en un entorn 

que estimo. També el fet de tenir 

el despatx al peu de l’estació em 

permet fer alguna escapada molt 

d’hora al matí o bé al vespre, quan 

abans m’havia de conformar amb 

entrenaments a la ciutat i aprofitar 

els caps de setmana. 

on prefereixes “perdre’t” 

quan surts d’exCursió? 

A Andorra visc al Tarter, a una 

alçada de 1710 m. Des de casa 

faig un itinerari a un cim proper 

amb dos estanys molt solitaris. 

alguna ruta que t’hagi 

marCat de per vida? 

L’ascensió, als 12 anys, al Pedraforca. 

Pujava amb altra gent, 

però en un moment determinat 

vaig acabar l’ascensió sol i vaig 

sentir-me fortament atret per 

la muntanya. 

què t’aporta enCapçalar 

grups de gent a les 

sortides que fas que no 

et reporta sortir sol? 

Poder transmetre una experiència 

i els valors que he trobat a 

la muntanya i compartir amb 

el grup tot el que representa la 

convivència en una sortida. 

Com valores (a tots els 

nivells, però sobretot 

en el moment de sortir 

amb el grup) el treball 

en equip? 

Si a la vida professional és bàsic 

a la muntanya encara ho és 

més. Pensa que en una situació 

límit a la muntanya la teva vida 

pot dependre de les persones 

que van amb tu. 

també surts sol? en 

aquests Casos, les teves 

preferènCies Canvien? 

Quan surto sol procuro indicar 

on vaig i tracto d’anar a zones 

conegudes, les sortides són més 

curtes i també cal dir que, avui 

dia, amb els mòbils, ha augmentat 

molt la seguretat. 

quins serien els requisits 

prinCipals per iniCiar-se 

en l’alpinisme? 

Cal aprendre les tècniques, sortir 

al principi amb gent que 

t’aporti experiència i marcar-se 

de forma progressiva la dificultat 

dels objectius que cal assolir. 

També una capacitat d’esforç i 

de superació considerables. 

també vas presidir el 

Centre exCursionista de 

Catalunya. quina tasCa 

vas dur a terme des 

d’aquesta assoCiaCió? 


així són


així són 

Gràcies a la seva afició, conrad Blanch ha poGut 

conèixer moltes muntanyes del món 

La de potenciar la muntanya en 

tots els seus àmbits: formació, 

activitats, refugis, arxius, conferències, 

etc. 

a l’estiu del 2010, farà 

25 anys que vas liderar 

la primera expediCió 

Catalana que va assolir 

el Cim de l’everest. Com 

va sorgir la idea? 

Tal com explicava, entrar al Centre 

Excursionista de Catalunya 

em va permetre conèixer 

moltes persones i constituir un 

equip, amb el qual vam realitzar 

un conjunt d’expedicions 

a diferents serralades de 7000 i 

de 8000 m. Teníem ja una bona 

experiència i vam pensar que 

era el moment de fixar-nos en 

l’Everest. Era l’any 1981 i vaig 

anar a Pequín per tramitar el permís 

d’ascensió des del Tibet (cara 

nord). L’accés a aquest vessant 

havia estat prohibit fins a l’any 

1980. Vam aconseguir el permís 

per fer la primera expedició 

la tardor del 1983. Aquest primer 

intent nostre es va acabar 

abandonant a 8300 m a causa de 

l’adversitat meteorològica, però 

finalment, en una segona expedició, 

es va assolir el cim el 28 

d’agost de 1985. 

Com reCordes aquells 

dies de preparaCió, 

exeCuCió i ConseCuCió 

de l’objeCtiu, ara quan 

gires la vista enrere? 

Com una experiència meravellosa, 

d’alta intensitat, i difícilment 

repetible. Vam tenir la sort 

d’accedir a la muntanya des d’un 

vessant magnífic, el Tibet, i desenvolupar 

l’ascensió sense cap 

altra expedició a la zona. Ens va 

costar molt aconseguir l’objectiu, 

i el record emocionant de les paraules 

de l’Òscar Cadiach –“Catalunya 

ha assolit el sostre del 

món. Visca Catalunya!”– quedarà 

per sempre amb nosaltres. 

Tampoc no oblidarem mai el 

complicat descens del cim, amb 

un bivac a 8600 m, que va posar 

al límit la nostra resistència. 

algun indret, a 

nivell naCional o 

internaCional, que 

Coneixe’l entri dintre 

dels teus reptes a més 

Curt o mitjà termini? 

He pogut conèixer moltes muntanyes 

del món i també deserts, 

però encara no he estat a zones 

polars. També m’atrau Groenlàndia. 

A part d’això, estem tractant 

d’organitzar amb els meus 

“En una situació límit a la muntanya 

la teva vida pot dependre de les persones 

que van amb tu” 

companys de l’Everest una expedició 

al Tibet l’any que ve, 

amb motiu dels 25 anys del cim. 

quines altres afiCions 

tens, a més de l’alpinisme? 

M’agrada estar al dia del que 

està relacionat amb la gestió, 

llegir novel·les, sentir música i 

practicar altres esports, com el 

tennis i el mountain bike. 

Comparteix la teva experiència 

si vols compartir les teves aficions, et recordem els noms i 

les dades de contacte dels associats que ens han explicat 

les seves en els darrers números de la revista i que, amb 

molt de gust, compartirien la seva experiència amb tu: 

news nom promoció afició contacte 

48 xavier Batllori aquilà 1982 afició pels ocells xavier.batllori@iqs.edu 

49 albert Palomer Benet 1983 navegació apalomer-research@ferrergrupo.com 

51 gemma gotor navarra 2001 maratons gemma.gotor@iqs.edu 

52 xavier Pérez 2000 enologia xavipj@aiqs.es 

53 Jordi Jansà 1996 Bonsais bcntgn@telefonica.net

ana monegal 

“Conèixer una nova cultura 

comporta un creixement personal” 


així són 

fa més de quatre anys que ana 

monegal va donar un gir a 

la seva vida Per anar a viure 

a milà. actualment treBalla 

en el centre d’investigació de 

l’ifom-ieo camPus. 

quan va sortir d’espanya? 

per què? 

Vaig sortir d’Espanya el novembre 

del 2005 per motius personals. 

Em vaig casar a Barcelona a 

l’octubre i en el mateix moment 

que vam acabar el viatge de nuvis, 

vam agafar el bitllet d’avió Barcelona-Milà 

amb el qual començava 

la nostra nova vida. El meu marit 

és suís i l’empresa per a la qual 

treballa li havia ofert una oportunitat 

molt bona a Itàlia. Ara fa 

una mica més de quatre anys que 

hi sóc i he de dir que m’han passat 

volant… Qui m’ho hauria dit 

quan vaig sortir de Barcelona! 

quines van ser les Coses 

que més la van xoCar al 

Començament de viure a 

itàlia? 

A nivell pràctic, em va xocar 

la quantitat de burocràcia que 

era necessària. Em va semblar 

increïble que un ciutadà de la 

Unió Europea, que se’n va a 

viure a un país de la Unió Europea, 

necessités un permís de residència, 

com el de qualsevol 

altre immigrant. Obtenir-lo no 

va ser una feina fàcil… Per sort 

des de fa un any els ciutadans 

de la Unió Europea ja no han 

d’obtenir un permís de residèn-


així són 

cia per viure a Itàlia. Hi ha altres 

petites coses que em van 

donar la sensació de viure en 

el passat, com el fet que els tiquets 

per als transports públics 

(tramvia, bus, metro) s’han de 

comprar en un estanc. Cal que 

pugis al transport després d’haver 

comprat el tiquet (cal assegurar-se 

que hi hagi algun 

estanc o bar a la vora i que en 

vengui); o el fet que no existeixen 

els parquímetres. Per aparcar 

el cotxe s’ha de comprar, a 

l’estanc o a algun empleat que 

es passegi per la zona, un tiquet 

que dura una hora (o les hores 

necessàries). Una altra curiositat 

és que a Itàlia qualsevol 

persona que tingui una llicenciatura 

és un doctor o una doctora 

i així l’has d’anomenar. 

I… podria explicar moltes més 

petites coses que al començament 

em xocaven, però a les 

quals m’he acabat acostumant. 

se sent plenament 

integrada? 

Em sento europea i sobretot 

molt espanyola, ja que vinc 

sovint a Espanya i mantinc 

fort el contacte amb la meva 

família i els amics. Això ha 

fet que la meva integració a 

Itàlia hagi estat més gradual 

i manejable. 

“Després de dos mesos a Milà, que vaig 

dedicar a conèixer la ciutat i instal·lar-m’hi, 

vaig trobar feina al centre d’investigació 

IFOM-IEO campus” 

vol tornar a espanya? 

M’agradaria en un futur tornar 

a Espanya, però en aquest 

moment encara no em plantejo 

quan, ni estic fent plans per 

tornar-hi. 

què és el que més 

enyora? 

El que més enyoro del meu 

país natal és la gent: la meva 

família i els amics. D’altra 

banda, Barcelona és una 

ciutat molt més bonica que 

Milà i… té mar, que encara 

que normalment no es vegi, 

se sent! 

amb què es quedaria 

d’itàlia? què hi 

Canviaria? 

Encara no sé amb què em quedaria 

d’Itàlia, en el fons la cultura 

italiana i l’espanyola són 

molt semblants. Els caps de setmana 

mirem de fer excursions 

per conèixer millor la bellesa 

d’aquest país. 

Canviaria el fet que la majoria 

de les coses es mouen per amiguisme 

(segons el meu parer 

més que a Espanya) i que per als 

joves “sense contactes” és difícil 

sortir-se’n. 

quines Coses d’espanya 

i d’itàlia ajuntaria per 

fer una CombinaCió 

perfeCta? 

L’equilibri entre la independència 

de viure en un lloc llunyà 

amb la possibilitat de viatjar per 

visitar família i amics, estant en 

una ciutat bonica com Barcelona 

i amb el seu clima. 

en què l’ha influïda 

positivament la seva 

experiènCia a l’exterior? 

Crec que el fet de conèixer 

una nova cultura i enfrontar-se 

a maneres diferents de 

pensar o viure comporta un 

creixement personal i ajuda 

a expandir horitzons. T’obliga 

a sortir d’una realitat reduïda 

i coneguda per adaptar-te 

a noves situacions a tots els 

nivells. A nivell laboral tam-

é suposa un nou repte. En el 

meu cas vaig tenir molta sort 

perquè, després de dos mesos 

a Milà, que vaig dedicar a 

conèixer una mica la ciutat i 

a instal·lar-m’hi, vaig trobar 

feina en un centre d’investigació, 

l’IFOM-IEO campus. 

Això m’ha donat l’oportunitat 

de treballar i col·laborar 

amb gent molt vàlida, en un 

institut d’ambient internacional 

que disposa de molts 

recursos. Això sí, en investigació 

i desenvolupament, per 

desgràcia, es continua sent 

precari… 

pot expliCar-nos 

alguna anèCdota 

derivada de la seva 

situaCió d’”estranger” 

en el país on viu? 

Poques setmanes després d’haver 

arribat, vaig saber que la 

dona d’un company de la feina 

era espanyola. Ella em va 

parlar d’un grup d’espanyoles 

que es reunia una vegada 

el mes. Vaig anar a una de les 

trobades que va tenir lloc per 

Nadal. Érem al voltant de 40 

dones espanyoles… un xivarri 

considerable! Després, m’he 

continuat veient amb un grup 

més reduït i ens intercanviem 

informació d’interès a tots els 

nivells. He de dir que va ser de 

gran ajuda al principi. 


així són 

dos mesos després 

d’arriBar a milà, l’ana va 

troBar feina a l’ifom-ieo, 

un institut amB amBient 

internacional on ha 

tinGut l’oportunitat de 

col·laBorar amB Gent 

molt vàlida


GENT IQS 

MARISA ALCALDE, BIBLIOTECàRIA DE L’IQS 

“Els alumnes, tot i dominar 

les noves tecnologies, continuen 

necessitant ser assessorats” 

MARISA ALCALDE HA PASSAT BONA PART DE LA SEVA 

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL A L’IQS VOLTADA DELS 

LLIBRES DE LA BIBLIOTECA, UN ESPAI ON HA VISCUT 

MOLTES EXPERIÈNCIES DIVERTIDES QUE HA VOLGUT 

COMPARTIR AMB NOSALTRES. 

Fa més de quatre dècades 

que ets a l’Iqs. com 

comença la hIstòrIa? 

Vaig entrar a treballar a la secretaria, 

però més tard vaig 

passar a la biblioteca. Vaig 

aconseguir la feina perquè havia 

estudiat al Sagrat Cor i em 

vaig apuntar a la borsa de treball 

perquè volia canviar d’em-


GENT IQS 

presa. Com vivia a Sarrià, em 

va interessar molt. 

Vas entrar a treballar 

molt joVe. explIca’ns 

alguna cosa d’aquella 

prImera època. 

Un dia vaig arribar a l’IQS amb 

el meu “Sis-cents”. Vaig parar el 

cotxe per aparcar i, de cop i volta, 

vaig notar que es movia. Eren 

uns alumnes que l’havien aixecat 

amb mi a dintre i ja em veus 

a mi escridassant-los perquè em 

baixessin. Ells vinga a riure i, 

quan van deixar el cotxe altre 

cop a terra, em van dir: “Marisa, 

ara sí que el tens ben aparcat” i 

van desaparèixer. [Rient]. 

de les sItuacIons 

VIscudes dIns de la 

bIblIoteca, quInes 

recordes? 

Una vegada hi vaig deixar tancat 

un alumne. Quan me’n 

vaig anar no el vaig veure i, 

quan ell se’n va adonar, va 

trucar a centraleta per explicar 

què li havia passat. El senyor 

Manolo, que atenia la 

centraleta a la tarda, no hi havia 

manera que entengués què 

passava tot i que l’alumne l’hi 

va explicar més d’una vegada. 

Només li contestava: “La 

Marisa se n’acaba d’anar ara 

mateix i la biblioteca no es tornarà 

a obrir fins demà al matí 

a les nou”. Al final, van cridar 

el pare Queralt i van obrir 

a l’alumne. 

segur que aquesta 

no ha estat l’únIca 

experIèncIa VIscuda amb 

els alumnes… 

Una altra de les anècdotes divertides 

que m’han passat va 

ser una vegada que un alumne 

em va avisar que hi havia un senyor 

roncant al pis de dalt. Era 

una persona que venia cada dia 

i vaig decidir no despertar-lo. Al 

cap d’una hora i mitja, va baixar 

les escales i em va dir adéu 

com cada dia. Quina migdiada 

que va fer!


GENT IQS 

més enllà del teu àmbIt 

de treball, recordes 

alguna anècdota? 

Moltes vegades em recordo 

de Regueiro, el cambrer de 

l’antic bar, que era molt més 

petit que l’actual. Cada dia 

hi anàvem i li preguntàvem: 

“Abans els alumnes tenien una 

comunicació més fluïda amb nosaltres” 

“Les pastes són d’avui?”. I 

després li dèiem que ja ho 

comprovaríem nosaltres mateixos 

i les potinejàvem totes. 

La veritat, no sé com ens 

aguantava. 

parlant dels companys, 

suposo que al llarg 

d’aquests anys heu 

VIscut moltes coses 

junts… 

I tant! Quan baixava a fer 

fotocòpies al magatzem 

ho feia amb un carretó ple 

de revistes enquadernades 

Una vida entre amics 

Nascuda a Deza (Sòria) fa 61 anys, Marisa Alcalde va arribar a Barcelona de 

menuda. Reconeix que una de les principals aficions que té són els amics i que 

gaudeix reunint-los. “Sempre els dic que no poden posar cap excusa per no venir, 

ja que en els enterraments la gent sempre troba un moment per assistir-hi”, 

explica. També afirma que “les millors companyes de viatge són les amigues” i 

no amaga la seva passió pel punt de creu: “He fet quadres per a tots els meus 

nebots”, comenta orgullosa. 

Ara que ja té la jubilació parcial afirma que “solament s’avorreix qui és avorrit”, 

i la il·lusió més gran que té és, després de fer les coses de la casa, arreglar-se, 

anar a comprar i prendre el cafè tranquil·lament mentre llegeix el diari. 

molt pesants. M’havia costat 

molt que me’l compressin 

i, mentre m’estaven fent 

les fotocòpies, em vaig girar 

i vaig veure que no hi era. 

Em vaig posar molt nerviosa 

i només pensava com explicaria 

que havia desaparegut. 

De cop i volta, els meus 

companys van començar a 

cantar: “¿Dónde estará mi 

carro? ¿Dónde estará mi carro?”. 

En realitat me l’havien 

amagat ells. Vaig passar una 

mala estona… 

com ha canVIat la teVa 

relacIó amb els alumnes 

al llarg d’aquests anys? 

Penso que abans els alumnes 

tenien una comunicació més 

fluïda amb nosaltres, mentre 

que ara són més autosuficients. 

Potser era per l’edat, però 

abans també em convidaven 

a sortir i em tractaven de tu. 

La primera vegada que em van 

dir senyora em vaig adonar 

que m’havia fet gran. 

I amb els que ja han 

marxat, has coIncIdIt 

alguna Vegada? 

Una vegada érem a Panticosa 

i el meu marit es va fixar que 

un noi de la taula del costat 

em mirava molt. Era un antic 

alumne i, quan ens vam aixecar, 

es va acostar i se’m va dirigir 

dient-me pel meu nom, 

es recordava de mi. Em va fer 

molta il·lusió. 

què és el que més 

Valores de la teVa 

FeIna de bIblIotecàrIa? 

M’agrada molt la relació amb 

els alumnes, però sempre que 

s’estiguin quietons i es comportin 

[riu]. Amb el pas dels 

anys la paciència se m’ha 

anat acabant, però reconec 

que sempre quan arribava 

l’estiu i veia les taules buides 

els trobava a faltar. 

I també han canVIat les 

tecnologIes que Feu 

serVIr… 

Jo sóc de la generació del llapis 

i la goma, però ara tot ha 

canviat i des del moment que 

em van posar un ordinador 

tenia clar que l’havia d’aprendre 

de fer servir. Els alumnes, 

tot i dominar les noves tecnologies 

continuen necessitant 

ser assessorats. Penso que cal 

avançar.

Sopar dels 25 anys d’entrada 

a l’IQS de la promoció 1989 

L’ANy 1984 VAM ENTRAR PER PRIMER COP A L’IQS (ALGUNS EL 1983). Sí, JA SóN 25 ELS ANyS QUE HAN 

PASSAT DES D’AQUELLA PRIMERA ENTRADA A TRAVéS D’UN CAMí PLE D’ARBRES I AMB UNA RIERA 

INCLOSA PER ON AVUI DIA PASSA LA VIA AUGUSTA. JUST PER COMMEMORAR AQUESTS 25 ANyS VAM 

DECIDIR MUNTAR, AMB L’AJUDA DE L’IQS I DE L’AIQS, UNA TROBADA EN EL MATEIX INSTITUT. 

La trobada va ser tot un èxit. 

Vam rebre els companys de la 

promoció a la Sala Blava, davant 

de direcció, i després de 

no haver-ne vist alguns durant 

bastant de temps, la frase 

que més es va repetir va ser la 

de “doncs jo et trobo igual...”. 

Com veieu, sembla que el pas 

per l’IQS va deixar bones maneres 

i bons valors en molts 

de nosaltres. 

La trobada semblava que començaria 

tard ja que (com 

sempre...) alguns companys 

van decidir de quedar prèviament 

a fer unes braves al 

Tomàs, ves per on! Però finalment 

l’agenda va poder seguir 

l’horari previst. Després dels típics 

problemes informàtics, es 

va projectar un seguit de fotografies 

de la carrera recopilades 

durant un parell de mesos (ep, 

ja eren en color!) i, seguidament, 

es va projectar el vídeo 

(passat a DVD per gentilesa de 

la germana de la Gemma) de 

l’obra de teatre de Sant Albert 

de l’any 1986 organitzada pel 

nostre curs. Va ser tot un èxit, i 

vam riure tot el que vam poder 

i encara més veient uns gags 

als laboratoris que s’havien 

La frase que més es va repetir 

va ser la de “doncs jo et trobo igual...” 

gravat per al mateix esdeveniment. 

També cal dir que el propietari 

del vídeo (no direm qui) 

va dir que només el guardava 

per poder mostrar a l’acadèmia 

sueca qui era realment en Pep, 

en cas que li donessin algun 

dia el premi Nobel. 

A continuació, i després d’una 

sessió de fotos a la mateixa 

sala (vegeu la foto adjunta), 

ens vam dividir en dos grups 

per poder fer un tour per les 

instal·lacions de l’IQS. Volem 

agrair tant al Dr. Lluís Comellas 

com a la Cristina Ribas (de 

la nostra promoció) que es fessin 

càrrec d’aquesta passejada. 

Vam visitar la biblioteca, 

l’edifici nou de biotecnologia, 

els pisos superiors nous, les noves 

aules, els nous laboratoris, 

i, evidentment, vam rememorar 

aquells anys fantàstics passats 

al Químic. Això sí, ja no 

hi havia les antigues balances, 

sinó material completament 

nou i actualitzat que ens va 

provocar enveja sana. 

Un cop reagrupats de nou, 

vam anar al bar de l’IQS (avui 

dia cap similitud amb el del 

Pepe i els seus coixins i la taula 

de ping-pong) i ens vam disposar 

a fer un sopar memorable 

amenitzat amb les diferents batalletes 

que s’hi van explicar. 

Bé, esperem que aquesta trobada 

no serà la darrera abans de 

la que organitzarà d’aquí a cinc 

anys l’AIQS, on ens oferirà la 

insígnia dels 25 anys, i que en 

podrem organitzar unes quantes 

més. També voldríem agrair 

a la Lídia i la Montse de l’AIQS, 

a la Dra. Mercè Manresa i al 

Lluís del bar tot l’ajut ofert per 

fer possible aquesta trobada. 

La comissió organitzadora (Lliberia, 

Pinent, Puig, Sola). 


OCI AIQS


oCi aiQs 

Certamen Literari 

Sant Albert 2009 

El dia dE l’assEmblEa GEnEral dE l’aiQs Es van fallar 

Els prEmis dEl CErtamEn litErari sant albErt 2009. El 

Guanyador En la CatEGoria dE rElat Curt va sEr José 

luis sErrano ruiz, dE la promoCió 1961, amb El rElat la 

QuímiCa En un puEblo. En la CatEGria dE ContE infantil, 

El Guanyador va sEr Jordi Caldés Casas, dE la promoCió 

1990, amb El títol lEs marmotEs i la pEdra màGiCa. 

rEproduïm a ContinuaCió Els tExtos prEmiats. 

La química en un pueblo 

Químicamente puro la guerra 

me recibió a 1.200 metros en 

plena Sierra Penibética. Crecí 

junto a mi abuelo en una almazara, 

chorreando aceite recién 

nacido por mis manos y alimentado 

con pan tostado inundado 

del líquido amarillento, molesto, 

pringoso y pegadizo. 

Supe que el fruto de olivo, su 

aceituna madura, molida y prensada 

con la ayuda del agua caliente, 

se recogía en unos depósitos. 

Escuché por primera vez la palabra 

densidad, que hablaba de separación. 

Los turbios (alpechín) 

eran líquidos sucios, aceitosos 

con muchos sólidos en mezcla. 

Cerca de la almazara, la Orujera, 

me dejó escuchar la primera palabra 

de química pura: sulfuro de 

carbono. Era la comadrona que 

ayudaba a sacar del alpechín el 

poco aceite que en él restaba. 

Antes de venir la Orujera, el pueblo 

tenía una mujer –la Jabonera–, 

que venía a casa, tomaba 

sosa caústica, la añadía al alpechín, 

cocía la mezcla, la enfriaba 

y con un alambre sujeto a una 

madera la cortaba a trozos: era 

el jabón. 

Mi madre, que hacía de comer a 

los cerdos, me enseñó a conocer 

el chispe (último residuo sólido 

de la Orujera). Añadido a las 

patatas las aceitaba dando un 

sabor que al cerdo volvía loco 

de alegría. Llegué a la ciudad y 

los periódicos hablaban de talidomida 

y de niños deformes. 

Era un fármaco (producto/s 

químico/s) que tomaban las preñadas 

para evitar mareos y vómitos 

en los primeros meses de 

embarazo. Fue mi contacto con 

las aplicaciones y consecuencias 

de algo que tenía química. 

En el bachiller aprendí que con 

alcohol y esencia de plantas cogidas 

en la montaña que me recogió 

al nacer se fabricaba colonia; 

y la fabriqué. Por entonces ya sabía 

de memoria la tabla periódica 

de los elementos. Con la talidomida 

acababa la carrera en el IQS. 

Hice ladrillos refractarios con arcilla 

de las riberas del Miño y del 

Tambre. Utilicé el carburo de silicio 

para hacer crisoles donde 

fundir el oro y la plata. Para los 

pequeños hice millones de caramelos 

con palo, algunos millones 

de chicles y hasta chocolate 

con leche suavizado. Toqué el 

plástico ligado con el cine. Tritu- 

Para los pequeños hice millones de 

caramelos con palo, algunos millones de 

chicles y hasta chocolate con leche suavizado 

ré películas para sacar la plata y 

el acetato de celulosa. Fabriqué 

concentrados de color para pintar 

piezas de los nuevos automóviles. 

Y llené tiendas de vasos, 

tenedores y platos para picnics. 

Llegó la colza, ese híbrido de col 

y nabo, que se llevó las culpas de 

una contaminación de aceite comestible 

cuya composición nunca 

se supo. Aviones americanos 

en vuelo Alemania-Rota, pudieron 

soltar algo en la falla, entre 

Torrejón y León. Estudié ese síndrome 

y me libré por pelos de 

pagar por haber estudiado demasiado. 

Se habló del mal de las 

Montañas Rocosas, con síntomas 

parecidos, de lechugas y tomates 

envenenados y al final la 

colza desnaturalizada con anilina 

se llevó la culpa. Algún investigador 

pagó con su vida. El 

bichito era harto peligroso y muchos 

murieron y otros aún andan 

enfermos: un misterio más 

de nuestra España.

Ya en Europa integrados, la vida, 

siempre la vida, la intentan detener. 

Pastillas para el antes y el 

después y tijeras cortadoras para 

echar fuera al feto si hubo error. 

Mi vida ha sido feliz y cuando 

más he disfrutado ha sido con 

el algarabío de centenares de niños 

jubilosos con su palo en la 

mano chupando un caramelo. 

Han pasado 70 años, la química 

es diferente, la energía atómica es 

el futuro; bien tratada es la fuente 

de energía que más puede ayudar 

a hacer un mundo más fácil, 

más justo, más nutrido. Pero no 

todos los hombres piensan así. 

Quizás yo mismo o algún nieto 

Era divendres per la tarda, la Judith 

ja havia enllestit els deures, 

la pluja va aparèixer de sobte. Un 

tro es va deixar sentir i al tancar 

la finestra un ocell amb les 

ales de mil i un colors va entrar a 

l’habitació. L’ocell es va situar al 

costat d’un elefant i una granota 

de joguina. Sense més es va transformar 

en un ninot. La Judith tenia 

set anys, li faltava la dent del 

davant, els seus ulls eren petits i 

una mica estirats. Duia dues cuetes 

molt divertides que li donaven 

un aire atrevit. De seguida es 

va adonar que aquell ocell no estava 

allí per casualitat. No va dir 

res, ni va fer res especial, es va limitar 

a parlar amb ell com amb 

qualsevol altra joguina. 

La Judith convivia amb la Jaspa, 

una gosseta marró amb matisos 

de pastor belga i collie. La Jaspa 

també va tenir un pressentiment, 

va anar corrents a l’habitació de 

la Judith. Va obrir la porta sense 

fer soroll i va entrar. La Judith 

va prendre la nova joguina, tenia 

una petita butxaca amb deu glo- 

pueda seguir contando en la larga 

distancia otros relatos. 

La química del pueblo ya no 

existe, voló como los pájaros. 

José luis 

sErrano ruiz 

(Promoción 1961) 

Les Marmotes i la Pedra Màgica 

bus, un de cada color. En va inflar 

un i mentre subjectava el globus 

amb la mà dreta va aparèixer 

al bell mig d’un prat. Era de nit i 

no es veia pràcticament res. Per 

sort la Jaspa també li feia companyia, 

era estrany però no tenia 

gens de por. 

De cop una llum, no gaire lluny, 

va il·luminar un camí, cada vegada 

que s’acostava la Judith la brillantor 

era més i més intensa, era 

com si s’hagués fet de dia. 

La Pedra Màgica estava sobre el 

cau de la Marmota Grisa, feia més 

de mil anys que no s’il·luminava. 

Les marmotes petites van sortir 

totes a jugar cridant: –Mireu, mireu 

la pedra s’ha encès, el conte 

era veritat. 

La Marmota Grisa es va alçar: 

–Carai –va dir– ja és de dia? –i es 

va fregar els ulls. La seva pedra 

brillava com deia el dibuix gravat 

a sota. Un parell d’estrangers 

s’estaven aproximant. Totes les 

marmotes havien vist alguna vegada 

aquell dibuix, sabien que alguna 

cosa molt però que molt 

importat estava a punt de passar. 

Totes elles van sortir, i es van 

quedar paralitzades. 

Ningú no sabia què fer ni què dir. 

La Judith va tocar la pedra mentre 

la Jaspa olorava les marmotes. 

La pedra va parlar, una veu forta i 

clara va proclamar: 

–Benvinguts al país de les marmotes. 

La Judith estava molt tranquil·la, 

la pedra l’atreia com un imant. 

–Gràcies –va dir la Judith–, però 

què fem aquí? –va preguntar amb 

un somriure ampli. 

La pedra va contestar: 

–Jo acumulo els coneixements 

de milers i milers d’anys i sé 

que justament avui les aigües 

del riu, on tota la vida d’aquesta 

muntanya es nodreix es tornaran 

tòxiques. Per aquest motiu 

et necessitem perquè trobis la 

causa i el remei. 

–Jo, jo no en sé res de contaminació. 

Si tu ets tan savi, com és 

que tu no tens la solució? –va dir 

la Judith una mica més seriosa. 

–Jo no tinc la sort de tenir cames 


oCi aiQs


oCi aiQs 

La Judith la va recollir del terra i 

la va agafar entre els seus braços 

dolçament. –Marmota Grisa, com 

que el riu va sempre cap a baix, si 

es contamina ha de ser al damunt 

de la capçalera –va dir-li la Judith 

mentre l’acariciava suaument. 

La Marmota Grisa, ho va entendre 

ràpidament i va seguir caminant. 

Era estrany, confiava en la 

Judith i la Jaspa com si les conegués 

tota la vida. Mai havia estat 

entre els braços de cap humà, 

ni mai havia tingut aquella sensació 

de protecció, tot i que sempre 

li havien dit que mai s’acostés 

als humans. 

La Judith tenia raó. Una dèbil 

columna de fum es podia veure 

més enllà del roure mil·lenari. 

La Marmota Grisa es va espantar, 

la Judith va seguir sense pensar-s’ho. 

–Oh! és un helicòpter –va dir 

cridant. 

Tots van començar a córrer, però 

la Jaspa era la més ràpida i es va 

adonar que hi havia 4 bidons esclafats 

entre una xarxa malmesa 

que emanaven una substància 

de color groga que feia una forta 

olor desagradable i, per on passava, 

l’herba desapareixia. 

La Jaspa es va parar i els altres 

darrere ella. El rastre d’aquella 

substància anava cap al naixement 

del riu. La Judith i els seus 

amics van rodejar l’helicòpter 

pel darrere per evitar respirar 

aquell tòxic. Es va adonar que 

els dos tripulants estaven ferits 

sense coneixement. La Marmota 

Grisa va mirar la Judith i 

l’anell es va il·luminar. Per sort 

les marmotes més fortes els van 

seguir a distància. La Judith els 

va demanar que fessin un forat 

tan gran com poguessin. La Jaspa 

va començar amb totes les 

seves forces a excavar. La Judith 

va insistir en què una vegada fet 

el forat el trepitgessin molt fort 

perquè quedes compactat. El líquid 

va quedar retingut en el 

sot i va quedar a uns metres del 

naixement del riu. 

La Judith va trobar la ràdio. Semblava 

que encara funcionava i 

va comunicar-se amb els equips 

d’emergències. Va informar sobre 

la situació de l’helicòpter, va 

dir-los que els dos tripulants estaven 

inconscients i que tot i 

que els dipòsits de combustible 

no s’havien trencat la cài 

braços com tu, és per això que la 

Marmota Grisa et donarà un present 

per ajudar-te. 

La Marmota Grisa va baixar al 

seu cau, va agafar un petit paquet 

i li va donar a la Judith, que el va 

obrir amb molta cura. Tothom estava 

expectant, la Marmota Grisa 

havia guardat aquella capsa des 

que el seu pare li va confiar, i així 

durant mil anys. La Jaspa el va 

olorar movent la cua. Dins la capsa 

hi havia un anell, era metàl·lic, 

amb un gravat molt antic. La Pedra 

es va encendre encara més i 

més, va il·luminar tota la vall i les 

Totes les marmotes havien vist alguna 

vegada aquell dibuix, sabien que alguna 

cosa molt però que molt importat 

estava a punt de passar 

muntanyes com ho faria el sol. 

Aquest anell només el pot portar 

una persona de bon cor. 

–Ja te’l pots posar –va dir la Pedra. 

La Judith va encaixar l’anell en el 

seu dit anular i va notar un petit 

corrent elèctric pel seu cos. 

La Pedra va seguir parlant: 

–L’anell es una prolongació de la 

teva ment i t’ajudarà a aconseguir 

el que desitges. 

–Però com? –va dir la Judith. 

–Tu soleta ho descobriràs –va insistir 

la Pedra. 

Les marmotes seguien immòbils. 

La Judith va començar a caminar 

muntanya amunt, les marmotes 

li van obrir un passadís al 

seu davant, la Jaspa i la Marmota 

Grisa la seguien. Les altres marmotes 

van seguir-los una estona 

fins que la Marmota Grisa es 

va girar. El que més li sorprenia 

a la Judith és que podia comunicar-se 

amb les marmotes des que 

tenia l’anell posat. La Marmota 

Grisa era molt agradable i li va 

preguntar per què anava muntanya 

amunt. 

rrega de l’helicòpter s’havia 

abocat i que havia pogut contenir 

la contaminació amb l’ajut 

d’uns amics. La ràdio funcionava 

com els walkie-talkie de joguina 

que tenia a casa. Els equips 

d’emergència feia hores que buscaven 

l’helicòpter i aquella notícia 

va ser com un miracle. 

L’expedició va tornar al punt 

de la Pedra Màgica, que seguia 

il·luminada. Les marmotes van 

rebre la Judith i la Jaspa amb tots 

els honors, els xiulets i les tombarelles 

eren constants. A la fi li van 

dedicar un ball de comiat, agraïdes 

per la seva ajuda. La Pedra els 

va dedicar una cançó. Era increïble, 

també cantava. La Judith va 

inflar el globus màgic i va tornar 

a aparèixer al seu dormitori. La 

brillantor de la Pedra es va esmorteir 

i les marmotes van retornar 

al seu cau. 

Els seus pares la van avisar per 

anar a sopar, mentre ella estava 

guardant l’anell amb els altres 

de joguina. La Judith tenia molta 

gana, la seva mare es va sorprendre 

i de cop va deixar de menjar, 

va apujar el volum de la televisió 

en el moment que es veia 

l’helicòpter accidentat. El cap de 

bombers va agrair que una nena 

de set anys els va avisar i que 

un dels pilots va arribar a veurela 

amb un gos i moltes marmotes 

però no podia estar-ne segur. 

El pilot accidentat va dir unes paraules: 

–No sé qui ets, va dir amb els 

ulls plorosos, però sens dubte 

que sense la teva ajuda i els teus 

amics ara no seríem aquí i el bosc 

ja no seria bosc. 

La Judith es va girar i li va picar 

l’ullet a la Jaspa, mentre 

els seus pares comentaven què 

feia una nena tan petita de nit 

a aquelles hores al mig de la 

muntanya. La Judith va riure, 

i va seguir menjant com si res 

hagués passat, durant els postres 

va agafar el millor os del 

rebost i l’hi va donar a la Jaspa, 

que molt contenta se’l va 

menjar bordant tres vegades 

tot seguit. A la Judith no li calia 

l’anell per saber que li estava 

donant les gràcies. 

Jordi Caldés Casas 

(Promoció 1990)

protaGonistEs 54 AIQS NEWS 53 

oCi aiQs 

sortida al pEtit liCEu orGanitzada pEr l’assoCiaCió 

‘El superbarber de Sevilla’ 

Josep Lluís Falcó 

“Fa gairebé 36 anys que vaig néixer a Tortosa. 

Estic casat i tinc una nena de 5 anys, un nen de 

2 anys i, si Déu vol, tindré el tercer fill ben aviat. 

El darrer any l’he passat treballant i estudiant. 

Treballant al Grup Ferrer, al departament de 

Project Management del Centre d’R+D, departament 

encarregat de liderar els projectes i a la 

vegada aplicar una visió estratègica de Business 

Development d’R+D. I també estudiant un MBA 

que ja he finalitzat. 

Des del mes de novembre de 2009 em dedico 

al Business Development de les empreses spinoff 

de nova creació al Parc Científic de Barcelona, 

treballant a la Fundació Bosch i Gimpera. 

Treballem temes com el licensing-in/out, la viabilitat 

econòmica de noves iniciatives, preparació 

de business plans, etc. Dotem les empreses 

de recursos humans i financers, i les ubiquem a 

la bioincubadora d’empreses PCB-Santander, un 

espai del Parc Científic de Barcelona dedicat a 

les noves spin-off. 

Des de la Fundació Bosch i Gimpera, a més de 

la creació d’empreses, també es treballen aspectes 

com la valorització de projectes i la transferència 

de tecnologia i coneixement”. 

Roger Villar 

Un total de 27 persones –7 associats amb 

els seus acompanyants– van anar el passat 

28 de novembre al Petit Liceu de Cornellà 

de Llobregat per assistir a la representació 

d’El superbarber de Sevilla, una divertidíssima 

adaptació per a tots els públics de la 

cèlebre òpera de Rossini. 

L’argument de l’òpera parteix de 

l’apassionat amor que sent el ben plantat 

comte d’Almaviva per Rosina, la bella 

pupil·la que viu tancada sota la vigilància 

constant del seu tutor, el vell doctor 

Bàrtolo, que es vol casar amb la jove per 

aconseguir la seva rica herència. Amb el 

seu enginy i astúcia, Fígaro, barber i antic 

criat d’Almaviva, ajudarà el comte amb la 

finalitat que els dos amants, per fi, puguin 

estar junts. 

De Dreta a esquerra: JorDi segura i família; Pere Palacín i 

família; Joan a. fernánDez i família; aDaya gallarDo i família 

“Sóc enginyer químic de l’IQS, de la 

promoció del 1999. Després de vuit 

anys treballant al Grup Lasem, on vaig 

arribar a ser director tècnic de la divisió 

alimentària, vaig decidir fer un 

canvi professional i em vaig incorporar 

a l’empresa Graphic Packaging Intl, 

en qualitat de Technical Manager EMEA 

de la divisió de packaging actiu per a microones. 

Dins de la meva passió per la 

indústria alimentària, espero que em 

pugui oferir una visió més àmplia del 

món alimentari, així com uns coneixements 

més grans, aquesta vegada des 

del punt de vista del packaging. Penso 

que pot ser una bona oportunitat, motivadora 

i amb una bona trajectòria de futur, 

per poder desenvolupar aplicacions 

per a aquesta mena d’envasos no gaire 

implantats a nivell europeu. De totes 

maneres, per continuar relacionat amb 

el món dels ingredients i semielaborats, 

em podreu trobar a l’AIQS en els grups 

professionals Alimentari i de Bioquímica 

i Biotecnologia”.

Fabricació a 

gran escala de 

tetraclorur de silici 

A començaments dels anys 

50 el P. Salvador Gil va crear 

a l’IQS un laboratori d’anàlisis 

de mostres industrials al 

front del qual hi havia el nostre 

enginyer, el Sr. Ferran Picó; 

entre molts d’altres, feien anàlisis 

del poder calorífic de diferents 

carbons, anàlisis d’aigües, 

caracterització d’acers i fins i 

tot anàlisis d’arenes auríferes. 

En uns anys de fort aïllament 

del nostre país l’IQS era capaç 

de servir productes a l’estranger 

Tots els informes els signava el 

P. Gil. La realització d’aquestes 

anàlisis fou la primera llavor 

del departament de Serveis 

Tècnics, creat 10 anys més tard 

pels PP. Ferrer Pi i Montagut. 

També en temps del P. Gil l’IQS 

va servir de senzilla planta pilot 

per assajar les condicions 

òptimes de cara a muntar una 

indústria; aquí el Srs. Ribosa i 

Díaz van optimitzar les condicions 

d’obtenció del furfural i 

el Dr. Ribosa va posar a punt la 

sulfonació d’olis industrials de 

cara a la indústria de detergents 

i tensioactius. 

Em comentava el bon amic Picó 

que, a causa d’un accident que 

va patir una multinacional alemanya 

en una planta totalment 

automatitzada dedicada a la fabricació 

de tetraclorur de silici 

(intermedi per arribar al silicat 

d’etil, producte important per a 

la indústria tèxtil), l’esmentada 

companyia va recórrer a l’IQS 

perquè s’havia assabentat que 

també aquí es fabricava aquell 

producte. La planta de l’IQS 

era un petit pati on amb mètodes 

totalment artesanals s’anaven 

produint petites quantitats 

d’aquell producte. El bo del cas 

és que des de la central alemanya 

els van encarregar mil tones 

del producte. Aquí amb 

penes i treballs els en van servir 

cinc cents quilos. Deixant de 

banda l’anècdota, aquest fet demostra 

que en uns anys de fort 

aïllament del nostre país l’IQS 

era capaç de servir productes a 

l’estranger. 

lluís viCtori, sJ 


pEtit anECdotari

química i cervesa

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?