Taller Social i Salut - Ajuntament de Tarragona

Institut Municipal de Serveis Socials
insuficient o incorrecta informació o orientació pot dificultar l’accés a recursos adients... I pot derivar en situacions d’exclusió,
fins i tot quan hi ha possibilitat de respostes i recursos adients. També es planteja aquesta discrecionalitat en determinades
situacions de malalties, on manca sentit integral i de procés en les respostes: això produeix que en unes vegades hi hagi
resposta i en unes altres, la persona malalta i el seu entorn familiar queden “aïllats i sense resposta”.
- La consideració més central o perifèrica de la malaltia: “l’avantatge d’una malaltia més central” fa posar més atenció i/o
recursos per a les persones en aquestes situacions. Fins i tot es parla de que la possibilitat d’estar més atès o no pugui estar
associada a “modes o etiquetes”. La seva conseqüència arriba a segmentar, i directa o indirectament excloure persones amb
determinades dificultats de salut. A tall d’exemple de situacions vulnerables “ocultades” amb tractament clarament deficitaris:
malalties mentals, malalties infeccioses, VIH... Altres, com ara trastorns alimentaris, d’addicions / drogodependències..., poden
obtenir més recursos. Aquí es valora també la incidència de la voluntat política / administrativa en algunes actuacions
(polítiques, tècniques, pressupostaries...) i de l’acció dels mitjans de comunicació: com es canalitza cap a “temes – tabú” o no.
Això també pot observar-se en diferents experiències: a l’entorn del voluntariat, on es recull el refús social o la por que hi ha
vers la malaltia mental, ja que gairebé cap voluntari vol treballar en aquest tipus de suport. O quan es presta més atenció als
nuclis familiars d’anorèxia que als grups familiars de malalts d’esquizofrènia.
En definitiva, l’arbitrarietat que existeix per determinar si una malaltia rep el suport adequat o queda estigmatitzada, significa
11