Taller Social i Salut - Ajuntament de Tarragona

Institut Municipal de Serveis Socials
dones, familiars, ...).
Qui dóna aquesta informació valora que no resulta fàcil la definició d’aquests ens, donat que suposa un llarg termini d’implantació,
però que abans s’han de resoldre molts interrogants, des de com les polítiques d’abans no donen respostes a noves qüestions, a
com incorporar nous actors que fins ara no es comptava amb ells, com treballar oportunitats/límits i coresponsabilitats...
Davant d’aquest model, altres participants plantegen la tensió, sense resoldre, entre una atenció primària que requereix de
solucions més immediates (que és el que exigeix la pressió actual) o una atenció primària més comunitària, amb sortides
més globals... Però donant valor a l’atenció primària com la manera més adient per arribar a “un pacient autònom”. Tensió que
moltes vegades arriba a frustració professional per no tenir les condicions adients per aplicar aquest model més social i
comunitari... La qual cosa inclina la tendència, no volguda, a “resoldre en primer lloc la pressió de la demanda”, malgrat que això
reforci les relacions de dependència del pacient vers el professional. Per part dels i de les professionals, aquesta frustració és
viscuda com a una dificultat afegida a la tasca, ja que aquest model d’atenció més comunitària no està incorporat ni reconegut
“formalment” ni de manera extensiva.
D’altra banda es recull una apreciació que vol resoldre una confusió força generalitzada, segons el participant que fa la aportació:
“la discapacitat intel·lectual no ha d’associar-se a la malaltia mental. Caldria modificar aquesta associació per no arribar a
confusions indesitjades, p.ex., “diversitat funcional”. En aquesta expressió es recullen tot tipus de problemàtiques sensorials i
motores que generen dependència de la persona, en un ventall molt ampli de diversitat. En general, es valora per aquests casos
27