Taller Social i Salut - Ajuntament de Tarragona

Institut Municipal de Serveis Socials
que persones amb determinades malalties i els seus familiars poden quedar exclosos d’una existència social digne.
model d’abordatge en el sistema d’atenció: límits o mancances en un abordatge més o menys integral de la situació de
la persona malalta i dels seus familiars.
- Manca sentit de procés en l’abordatge de les malalties. Es considera que des del “sistema” estan previstes intervencions
“parcials” al llarg del procés de la persona malalta, no exactament es cobreixen les diferents fases o aspectes de la malaltia.
Això suposa que hi ha fases, aspectes o moments en els quals les persones malaltes o els seus familiars “queden en terreny de
ningú” i sense orientació / suport: perquè “el sistema no ho te reconegut, o no està articulat entre les diferents competències o
protocols, o no es contempla la multidisciplinarietat /presència de múltiples actors en l’abordatge, per processos de derivacions
no adients..”. I aquesta manca de sentit de procés s’assenyala especialment greu en les malalties cròniques, on la variabilitat de
l’estat de la persona malalta pot ser constant, aquí l’acompanyament continu pot ajudar a encaixar aquestes variacions, tant a la
persona malalta com als seus familiars.
- Necessitat d’atendre a la “persona” i no únicament a la malaltia. Tot i que ja s’estan fent passos per incorporar actuacions
més integrals i articulades, s’apunta que la implantació d’un model integral i articulat comunitàriament triga temps i, mentrestant,
situacions d’exclusió continuen sense resposta. La qüestió és: “mentrestant, què passa amb les famílies de les persones
malaltes, amb les mares cuidadores d’infants malalts, amb la seva incorporació a la vida social, laboral...?. Manca un itinerari en
12