Plans locals d'inclusió social - Guia metodològica - Igualada

| 25
Part II:
Els plans locals d’inclusió social
2.1. El paper dels ajuntaments en els Plans locals
d’inclusió social
2.1.1. El benestar i l’àmbit local
El benestar va deixant de ser una reivindicació global per convertir-se cada cop més en
una demanda personal i comunitària, articulada al voltant de la vida quotidiana i en els espais
de proximitat. Les expectatives viscudes a través de les organitzacions socials primàries
(la família, la comunitat, el barri) requereixen solucions concretes, a les quals cada vegada
és més difícil donar resposta des d’àmbits centrals de govern, caracteritzats per
prendre mesures universals a les demandes de la població. Aquesta és cada vegada més
diversa i més conscient de les seves necessitats específiques, i això fa que el focus de
tensió s’hagi traslladat cap a nivells més propers al ciutadà. Així, els governs i serveis locals
assumeixen una nova dimensió com a distribuïdors de benestar comunitari, passant
d’una concepció en què el benestar era entès com una seguretat en el manteniment dels
drets socials per a tota la població, a una nova forma de veure les relacions socials de manera
integradora i solidària.
En aquest nou escenari, la «proximitat» s’ha anat configurant com un factor cabdal
per a integrar les respostes concretes a demandes que requereixen abordaments integrals.
I, per tant, no és estrany que avui els municipis siguin espais decisius en el benestar
individual i col·lectiu. I és que, és precisament la gent del territori qui, des de la
proximitat, sap i comparteix la importància del que passa al municipi, hi manté vincles
de pertinença i implicació en els afers comuns, així com perspectives i horitzó de
futur.
Des de principis de la dècada dels 90, s’ha anat constatant que als consistoris hi havia
una creixent preocupació per trobar formes més integrades de relacionar les diferents polítiques
i actuacions municipals per fer front a la creixent complexitat de la realitat social i,
més concretament, per reaccionar davant de situacions d’exclusió social.
De fet, la majoria de municipis catalans ja han introduït a la seva agenda diverses actuacions
orientades al foment de la inclusió social, malgrat encara no es compti amb un
Pla local d’inclusió. Aquest tipus d’iniciatives, que poden ser molt diverses, es solen efectuar
mitjançant plans transversals a partir de criteris territorials (barris degradats, regeneració
de centres històrics, etc.) temàtics o sectorials (medi ambient, immigració, etc.)
o en base a col·lectius específics (infància, gent gran, dones, persones amb discapacitats,
etc.).