âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”<br />
(Moreno Cabrera, 2000:128)<br />
“Los instrumentos de análisis gramatical que se utilizan en<br />
occidente proceden de la tradición grecolatina; es decir, fueron<br />
desarrollados por y para describir y estudiar las lenguas de la<br />
familia indoeuropea. Cuando intentamos aplicar estos<br />
conceptos analíticos a lenguas que presentan una hechura<br />
diferente, pueden surgir problemas. Lo que pasa es que,<br />
instalados en la cultura gramatical dominante, algunos<br />
gramáticos no echan la culpa a esos conceptos gramaticales<br />
tradicionales sino a la propia lengua que se intenta describir<br />
utilizándolos”<br />
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”<br />
(Moreno Cabrera, 2000:127)<br />
“En conclusión, no tiene sentido decir que las lenguas<br />
son fáciles o difíciles en términos absolutos; la<br />
presunta facilidad de un aspecto implica la presunta<br />
complejidad de otros en la misma lengua. Lo que sí<br />
tiene sentido es decir que todas las lenguas naturales<br />
<strong>del</strong> mundo presentan un equilibrio entre sus<br />
componentes: el equilibrio justo para poder ser<br />
aprendibles por los seres humanos”<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri<br />
“Lingüística popular” i ciències <strong>del</strong> <strong>llenguatge</strong><br />
Els <strong>prejudicis</strong> lingüístics<br />
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”<br />
Llengües “suaus” i llengües “aspres”<br />
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb<br />
“pocs parlants”<br />
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”<br />
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic<br />
Llengües “locals” i llengües “internacionals”<br />
Llengües “suaus” i llengües “aspres”<br />
(Tuson, 1988:47)<br />
“La habla catalana y mallorquina es violenta, fuerte,<br />
áspera, rasgada, y con cierta especie de greguesco,<br />
tiene más de gutural y ciertos ímpetus duros, broncos<br />
y violentos, no desemejantes a aquel desapacible<br />
sonido que solemos decir “margall”, que les hace<br />
arrojar las voces con cierta fuerza y resabio muy<br />
perceptible, con desagrado de quien les oye”<br />
(Marc Antoni d’Orellana, citat a PITARCH, V. (1972)<br />
Defensa de l’idioma. València: Tres i Quatre)<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri