“Lingüística popular” i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüístics

Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Moreno Cabrera 2000: 148)
“El problema de plantear la riqueza de una
lengua en función del número de hablantes que
tiene radica en lo siguiente: ¿En qué cifra
situar ese salto cualitativo La respuesta es
clara: cada comunidad lingüística lo
establecerá en el mínimo número de hablantes
de que disponga para que su lengua obtenga
siempre el mayor grado de perfección”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Moreno Cabrera 2006: 51-52)
“¿Qué significa entonces decir que el inglés, español o
chino tienen centenas de millones de hablantes Pues
que la forma de escribir las diversas hablas de esos
millones de personas se realiza de manera uniforme,
que hace que los hablantes se identifiquen con un
modelo determinado de lengua escrita; no significa
que todas esas personas hablen exactamente lo
mismo.”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Navajo (Moreno Cabrera, 2000)
Comer algo duro: yishaaal
Comer carne: yishghal
Comer algo redondo: yishkeed
Comer algo plano en forma
de hoja: yishchozh
Comer algo pulposo: yistsééh
Comer algo líquido: yishdlá
Comer varias cosas: yishdeel
Comer en general: yishá
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri