“Lingüística popular” i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüístics

“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Els prejudicis lingüístics
• Els tres prejudicis més populars
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i
llengües amb “pocs parlants”
(Tuson, 1988)
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:118)
“La dificultad de una lengua, entre otros
factores, depende de su similitud con la lengua
de la que se parte. Por ello una lengua no es
difícil ni fácil en términos absolutos, sino sólo
en términos relativos, respecto de una u otras
lenguas que sirven de punto de partida”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Chinook (Tuson, 1988)
Iniáludam “He vingut per donar-li-ho a ella”
i-: passat recent
-n-: jo
-i-: pronom de tercera persona referit a objectes
-á-: ella
-l-: indica que “á” s’ha d’entendre com a “beneficiària”
-u-: moviment amb què el parlant s’allunya d’allà on era
-d-: donar
-am: venir
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Català (Tuson, 1988)
He vingut per donar-li-ho a ella
He: primera persona singular en un passat immediat proper al
present
vin-: desplaçar-se cap a un altre (variant de ven-)
-(g)ut: caràcter perfectiu de l’acció
per: finalitat
don-: fer que alguna cosa passi d’una persona a una altra
-ar: marca de conjugació
li: beneficiari
ho: objecte
a: precedint “ella” indica beneficiari
ella: persona, femení, singular
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Tuson, 1988: 46-47)
“Per al parlant nadiu no hi ha llengües difícils (…)
encara s’ha de demostrar que els nens xinesos o
alemanys triguin més a parlar que els nens catalans,
castellans o francesos”.
“Cal que ens fem iguals als altres i admetem que la
“dificultat” o la “foscor” d’algunes llengües és només
un fantasma, creat per l’omnipresència de la llengua
que ens és “fàcil” i “clara”
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:119)
“La extensión de una lengua se suele atribuir a su
supuesta facilidad de aprendizaje como lengua
segunda basándose en la simplicidad y perfección de
su sistema fonológico (…)”
Español: 5 vocales y 19 consonantes
Griego moderno: 5 vocales y 19 consonantes
Inglés: 6 vocales y 21 consonantes
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:124 ss)
• En una lengua con 2 vocales y 2 consonantes, si las sílabas
terminadas en consonante no son aceptables, podemos
formar 120 palabras trisílabas; para llegar a unas 5000
palabras, la inmensa mayoría de las palabras serían de más
de tres sílabas.
• En una lengua con 300 vocales y 600 consonantes podría
haber muchísimas palabras monosilábicas, pero se
necesitaría una atención excesiva en la pronunciación y en la
recepción.
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:124)
“Siempre ocurre que cuando una lengua parece
muy sencilla desde un punto de vista, resulta
ser complicada desde otro punto de vista.
Todas las lenguas presentan un equilibrio entre
la complicación y simplicidad de sus
componentes estructurales y no hay dos que
sean idénticas en este aspecto (…)”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Basc (Moreno Cabrera, 2000)
d-akarki-o-t: Se lo traigo a él
d-akarki-e-t: Se lo traigo a ellos
d-akarki-o-gu: Se lo traemos a él
d-akarki-e-gu: Se lo traemos a ellos
d-akarki-o-zu: Se lo trae usted a él
d-akarki-e-zu: Se lo trae usted a ellos
d-akarki-o-te: Se lo traen a él
d-akarki-e-te: Se lo traen a ellos
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Castellà (Moreno Cabrera, 2000)
Me-lo-trae
Te-lo-trae
Se-lo-trae
Nos-lo-trae
Nos-los-trae
Os-lo-trae
Os-los-trae
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:128)
“Los instrumentos de análisis gramatical que se utilizan en
occidente proceden de la tradición grecolatina; es decir, fueron
desarrollados por y para describir y estudiar las lenguas de la
familia indoeuropea. Cuando intentamos aplicar estos
conceptos analíticos a lenguas que presentan una hechura
diferente, pueden surgir problemas. Lo que pasa es que,
instalados en la cultura gramatical dominante, algunos
gramáticos no echan la culpa a esos conceptos gramaticales
tradicionales sino a la propia lengua que se intenta describir
utilizándolos”
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
(Moreno Cabrera, 2000:127)
“En conclusión, no tiene sentido decir que las lenguas
son fáciles o difíciles en términos absolutos; la
presunta facilidad de un aspecto implica la presunta
complejidad de otros en la misma lengua. Lo que sí
tiene sentido es decir que todas las lenguas naturales
del mundo presentan un equilibrio entre sus
componentes: el equilibrio justo para poder ser
aprendibles por los seres humanos”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
(Tuson, 1988:47)
“La habla catalana y mallorquina es violenta, fuerte,
áspera, rasgada, y con cierta especie de greguesco,
tiene más de gutural y ciertos ímpetus duros, broncos
y violentos, no desemejantes a aquel desapacible
sonido que solemos decir “margall”, que les hace
arrojar las voces con cierta fuerza y resabio muy
perceptible, con desagrado de quien les oye”
(Marc Antoni d’Orellana, citat a PITARCH, V. (1972)
Defensa de l’idioma. València: Tres i Quatre)
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “suaus” i llengües “aspres”
(Tuson, 1988:48)
El fonocentrisme
• Convertim en punts de referència absolut els
patrons fonètics que ens són familiars
• Llengües “suaus”, “dolces”, “musicals”,
“femenines” vs. llengües “virils”,
“enèrgiques”, “masculines”
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Tuson, 1988:55)
“(…) cal assenyalar que tot depèn de si es consideren
parlants només els nadius o si s’hi inclou tota la gent
que té aquests idiomes com a segona llengua (sigui
triada o sigui imposada): molt sovint, els
recomptadors de les llengües milionàries funcionen
com els leucòcits i fagociten estadísticament les
llengües “petites” tot defensant-se ells mateixos de no
se sap quin perill”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Tuson, 1988:57)
“Pel que fa al nombre de parlants, és freqüent
l’argumentació a favor de les llengües
multimilionàries sobre la base d’unes
possibilitats hipotètiques de comunicació. Des
del punt de vista de les estadístiques, és clar
que els parlants del xinès mandarí es poden
comunicar amb més gent que no pas els qui
tenen com a llengua pròpia (pobres!) l’anglès”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Moreno Cabrera 2000: 148)
“El problema de plantear la riqueza de una
lengua en función del número de hablantes que
tiene radica en lo siguiente: ¿En qué cifra
situar ese salto cualitativo La respuesta es
clara: cada comunidad lingüística lo
establecerá en el mínimo número de hablantes
de que disponga para que su lengua obtenga
siempre el mayor grado de perfección”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”
(Moreno Cabrera 2006: 51-52)
“¿Qué significa entonces decir que el inglés, español o
chino tienen centenas de millones de hablantes Pues
que la forma de escribir las diversas hablas de esos
millones de personas se realiza de manera uniforme,
que hace que los hablantes se identifiquen con un
modelo determinado de lengua escrita; no significa
que todas esas personas hablen exactamente lo
mismo.”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Navajo (Moreno Cabrera, 2000)
Comer algo duro: yishaaal
Comer carne: yishghal
Comer algo redondo: yishkeed
Comer algo plano en forma
de hoja: yishchozh
Comer algo pulposo: yistsééh
Comer algo líquido: yishdlá
Comer varias cosas: yishdeel
Comer en general: yishá
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Castellà (Moreno Cabrera, 2000)
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Daní (Moreno Cabrera, 2000)
Un pellizco de sal / *Un pellizco de agua
Una brizna de hierba / *Una brizna de carne
Un jirón de ropa / *Un jirón de papel
Viruta de madera, de cartón, de latón /
*Viruta de agua
Copo de nieve, de avena / *Copo de carne
Esquirla de hueso, de diente, de piedra /
*Esquirla de agua, de carne, de libro
Hoja: sólo con cosas planas
Gota: sólo con líquidos
Whath-i: lo he matado
What-i-ki: lo maté hace mucho
Was-ik: lo mataré
Was-ik-in: lo matará pronto
Wat-hvp: lo matará dentro de mucho
tiempo
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
(Moreno Cabrera, 2000:109)
“Y he aquí dónde radica la diferencia entre las
lenguas: cada una nos ofrece una perspectiva
original y única de adaptación al entorno
natural y cultural en el que se usa. El estudio
de estos aspectos de la adaptación de las
lenguas a su entorno es lo que se denomina
ecología lingüística”
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Yidín (Moreno Cabrera, 2000)
Dalmba: ruido producido al cortar algo
Mida: ruido de una persona que chasquea la lengua
contra el paladar
Maral: ruido de aplauso
Ñurrugu: el ronroneo de palabras que se oyen en la
lejanía sin poder entenderse
Yuyurungul: el ruido de la serpiente cuando se desliza
por la hierba
Ganga: ruido que hace una persona cuando se aproxima
Gugu: ruido
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
(Moreno Cabrera, 2000:191)
“La riqueza del léxico no es, pues, un elemento
definitorio en sí de las lenguas humanas, dado que
dicha riqueza tiene un límite claro: el número de
palabras que puede memorizar un individuo. Sin
embargo, gracias a la sintaxis, un usuario de la lengua
puede construir un número ilimitado de oraciones y,
por tanto, no hay límite sobre las cosas que se pueden
decir en una lengua humana.”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
(Tuson 1988:63)
“per principi, una llengua té exactament les paraules
que ha de tenir; les que han de fer sevir els parlants
per anomenar els objectes i els conceptes que tenen
validesa en el seu entorn. Tot sovint, les “mancances”
lèxiques no són res més que l’indicador d’una invasió
i un desplaçament, i serà la cultura imposada la que
ofereixi tot d’objectes i de nocions inhabituals als
desplaçats.”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
(Moreno Cabrera, 2000:191)
“Como ni el español ni el inglés disponían
de palabras para denotar los átomos,
hemos tenido que recurrir a otra lengua,
el griego, para nombrar ese objeto.
¿Quiere esto decir que el español y el
inglés son idiomas inútiles para la
ciencia”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
(Moreno Cabrera, 2000:182)
“¿Qué ocurriría si despojáramos momentáneamente a
nuestra lengua de todos estos elementos léxicos
tomados de otras para hacerla más pura y genuina y
nos quedáramos únicamente con las voces
patrimoniales que hemos heredado de nuestra lengua
madre, el latín vulgar Que el español se vería
reducido a un castellano con un léxico rural y que
podríamos juzgar no apto para expresar la cultura
urbana actual.”
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
(Moreno Cabrera, 2000:29-30)
“Se dice que el inglés es una lengua muy apta
para la comunicación internacional porque
acepta con facilidad préstamos de muchas
lenguas diferentes. (…) El inglés no es una
lengua internacional porque tenga préstamos.
Tiene préstamos porque se ha impuesto como
lengua internacional.”
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
(Moreno Cabrera, 2000:66)
“Se dice a veces que para entenderse es necesario
hablar una lengua común. Esto puede parecer
razonable, pero dicho en una situación de clara
desigualdad lingüística lleva más o menos
inevitablemente a la siguiente conclusión: luego usted
debe hablar mi lengua (que es la más extendida). Esta
conclusión no es otra que el imperativo siguiente:
usted debe entenderme a mi, no yo a usted.”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri

Llengües “locals” i llengües “internacionals”
(Tuson, 1988:91)
“En el fons, quan alguna persona
identificada amb la mentalitat lingüística
del poder us diu que la seva llengua és “de
comunicació”, el que us vol dir és que no
està gens disposada a comunicar-se amb
la vostra; que cal que vós feu un esforç
que ell no vol fer.”
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
(Tuson, 1988:92)
“Una llengua és una llengua i només arriba a
ésser “internacional” a causa d’una expansió
colonitzadora, amb un exèrcit fent
d’ambaixador o amb l’espasa damoclea de la
seva amenaça. Potser, també, gràcies a l’esquer
d’una “modernització” que és venuda als
anomenats pobles “primitius” per convertir-los
en consumidors de l’empori imperial.”
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri
“Lingüística popular” i ciències del llenguatge
Els prejudicis lingüístics
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants” i llengües amb
“pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”
Els prejudicis lingüístics
MORENO CABRERA, J.C. (2000) La dignidad e igualdad
de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística.
Madrid: Alianza Editorial (Filología y Lingüística).
MORENO CABRERA, J.C. (2006) De Babel a Pentecostés.
Manifiesto plurilingüista. Barcelona: Horsori.
TUSON, J. (1988) Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis
lingüístics. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal, 36),
1991 8ena edició. Trad. libre del autor: Los prejuicios
lingüísticos. Barcelona. Octaedro (Lenguaje y
Comunicación), 1997.
Joaquim Llisterri
Joaquim Llisterri