âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
âLingüÃstica popularâ i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüÃstics
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic<br />
Yidín (Moreno Cabrera, 2000)<br />
Dalmba: ruido producido al cortar algo<br />
Mida: ruido de una persona que chasquea la lengua<br />
contra el paladar<br />
Maral: ruido de aplauso<br />
Ñurrugu: el ronroneo de palabras que se oyen en la<br />
lejanía sin poder entenderse<br />
Yuyurungul: el ruido de la serpiente cuando se desliza<br />
por la hierba<br />
Ganga: ruido que hace una persona cuando se aproxima<br />
Gugu: ruido<br />
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic<br />
(Moreno Cabrera, 2000:191)<br />
“La riqueza <strong>del</strong> léxico no es, pues, un elemento<br />
definitorio en sí de las lenguas humanas, dado que<br />
dicha riqueza tiene un límite claro: el número de<br />
palabras que puede memorizar un individuo. Sin<br />
embargo, gracias a la sintaxis, un usuario de la lengua<br />
puede construir un número ilimitado de oraciones y,<br />
por tanto, no hay límite sobre las cosas que se pueden<br />
decir en una lengua humana.”<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri<br />
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic<br />
(Tuson 1988:63)<br />
“per principi, una llengua té exactament les paraules<br />
que ha de tenir; les que han de fer sevir <strong>els</strong> parlants<br />
per anomenar <strong>els</strong> objectes i <strong>els</strong> conceptes que tenen<br />
validesa en el seu entorn. Tot sovint, les “mancances”<br />
lèxiques no són res més que l’indicador d’una invasió<br />
i un desplaçament, i serà la cultura imposada la que<br />
ofereixi tot d’objectes i de nocions inhabituals als<br />
desplaçats.”<br />
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic<br />
(Moreno Cabrera, 2000:191)<br />
“Como ni el español ni el inglés disponían<br />
de palabras para denotar los átomos,<br />
hemos tenido que recurrir a otra lengua,<br />
el griego, para nombrar ese objeto.<br />
¿Quiere esto decir que el español y el<br />
inglés son idiomas inútiles para la<br />
ciencia”<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri