Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona, SA (EMATSA ...

SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 32/95-A
1.2. INTRODUCCIÓ A L'ENS FISCALITZAT
1.2.1. Antecedents i creació
1.2.1.1. Antecedents
L'Ajuntament de Tarragona, com entitat subministradora de l'aigua que es
consumia a la ciutat, va haver de fer front, durant les dècades dels anys 1960 i
1970, al fort increment del consum provocat pel creixement urbanístic i pel
desenvolupament industrial, amb la implantació dels diversos complexos químics
i petroquímics, fent-se evidents quatre grans problemes al municipi:
- Distribució dels escassos recursos hidràulics entre l'abastament municipal i la
indústria
- Sobreexplotació dels aqüífers per l'increment del nombre d'extraccions
- Perill de contaminació de les aigües superficials o les dependents d'elles
(subàlvies)
- Incapacitat de la infraestructura tècnica hidràulica per a satisfer la demanda
Davant d'aquesta problemàtica, la Corporació Municipal a l'any 1977 va convocar
un concurs públic per a optar a la concessió de l'explotació del Servei Municipal
d'Abastament d'Aigua, essent l'adjudicatària del mateix, en data 30.09.77,
l'empresa "Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, SA" (d'ara endavant
SAUR).
L'any 1982, la Corporació Municipal va tenir interès a participar en la gestió del
Servei d'Aigües, establint l'any 1983 l'acord amb l'empresa concessionària SAUR
per a la creació de l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona, SA.
Fins a l'any 1989, EMATSA va explotar el Servei d'Abastament d'Aigua amb
l'aprofitament de les aigües superficials del riu Francolí, mitjançant una estació de
tractaments d'aigües potables, a més de disposar de noves captacions d'aigua
subterrània de bona qualitat (Pous de Soler-Bas, Mas del Puig, etc.).
Si bé és cert que amb aquestes instal·lacions i captacions, el Servei d'Abastament
va millorar, era obvi que el desenvolupament del municipi precisava disposar d'un
abastament que no estigués limitat per la carència de cabals.
Donat que el problema de l'abastament suficient d'aigua no era exclusiu de
l'Ajuntament de Tarragona i de la gran indústria petroquímica, sinó que també era
compartit pels Ajuntaments de la demarcació i per la indústria turística de la costa
tarragonina, la Generalitat va prendre la iniciativa de resoldre el problema aprofitant
l'aigua del riu Ebre que es perdia a causa d'una canalització deficient, a través de
la creació d'un consorci on tots els interessats estiguessin presents.
10