Manual Embera - Gobernación de Antioquia
Manual Embera - Gobernación de Antioquia
Manual Embera - Gobernación de Antioquia
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2. Saka jĩkuabarí chi iaɗe yaa bi’ia jĩkuabarí<br />
ekarn’ã kuɓumarẽ<br />
Chi iaɗe yaa bi’ia jĩkuabarí ekarn’ã, ãreáturu wãpeɗa<br />
jĩkuabarima, iaɗe yaa bi’ia jĩkuabarí nãeɗa. Mãu ‘consonante<br />
velar’ madau nãeɗa (ka) chi iaɗea yaa bi’ia jĩkuabarí ekarn’ã<br />
kuɓumarẽ kẽrame jĩjinia buru jĩkua bibaria. Cha nãarã:<br />
/ kώrɯ / [ k h ώ ɽ ɯ ] ‘oreja’/ / kára / [ k h ά ɽ ɑ ] ‘pluma’<br />
/ rá / [ ɼ ά ] ‘grasa’ / rú / [ ɼ ú ] ‘cola’<br />
3. Iaɗe yaa jĩkuabariira i u mãuɗe<br />
iaɗe yaa bi’ia jĩkua kau jĩkua ɓé j, w.<br />
Chi iaɗea yaa bi’ia jĩkuabariira, kẽrame ɯtɯ kuɓupeɗa<br />
mãarã i mãuɗe u ara chi jaratu mãu ‘aproximante’rãbiɗa, ara<br />
dachia bae jĩkua kopanuɗeba, chi jãarã ‘aproximante’rã maɗau,<br />
iaɗe yaa bi’ia jĩkuabari buru kõpaẽ kopanua (con dos vocales,<br />
la segunda como vocal <strong>de</strong> apoyo), iaɗe yaa bi’ia jĩkuabarí õme<br />
kopanumarẽ máturu mãu ‘diptongo’biɗa, nãarã beɗearã.<br />
/ dái / [ d ά j ] ‘nosotros’<br />
/ dáu / [ d ά w ] ‘ojo’<br />
/ chiára / [ ʈʃ j ά ɽ ɑ ] ‘encía’<br />
/ nuéɗa / [ n ~w ‘ẽ ɗ ɑ ] ‘ayer’<br />
Nãarã beɗeaɗerã jakaɗakama chi wiibarí barí<br />
õme nãarã beɗeaɗe:<br />
/ rúa / [ ɼ ú ʌ ] ‘tierra’ / bía / [ b í ʌ ] ‘bien’<br />
4. Chi iaɗe bi’ia jĩkuabarí eɗáuá koɓoaɗa<br />
baɗa waya ɯtá buru uabarima<br />
Chi iaɗe yaa bi’ia jĩkuabarí, õmeɗa eɗauá<br />
kopana peɗaɗa baɗa waya ɯtá buru uá kopanuma<br />
wiibarí barí baara kuɓuumare, nãarã beɗearã:<br />
/ itáe / [ i t h ά e ] ~ [ i t h ά ι ] ‘boca’<br />
/ jẽáy / [ x ẽ ‘ᾶ j ᷉ ] ~ [ x ᷉ ι ᷉ ‘ᾶ j ᷉ ] ‘llorar’<br />
/ dúa / [ d ú ʌ ] ‘anzuelo’<br />
/ dái / [ d ά j ] ‘nosotros’<br />
/ dáu / [ d ά w ] ‘ojo’<br />
/ chiára / [ ʈʃ j ά ɽ ɑ ] ‘encía’<br />
/ nuéɗa / [ n ~w ‘ẽ ɗ ɑ ] ‘ayer’<br />
Esto no suce<strong>de</strong> en palabras como rua ‘tierra ’o bia<br />
‘bien’ que acentúan estas vocales:<br />
/ rúa / [ ɼ ú ʌ ] ‘tierra’<br />
/ bía / [ b í ʌ ] ‘bien’<br />
4. Subida <strong>de</strong> las vocales bajas<br />
Las vocales bajas tien<strong>de</strong>n a subirse en diptongo e inacentuadas:<br />
/ itáe / [ i t h ά e ] ~ [ i t h ά ι ] ‘boca’<br />
/ jẽáy / [ x ẽ ‘ᾶ j ᷉ ] ~ [ x ᷉ ι ᷉ ‘ᾶ j ᷉ ] ‘llorar’<br />
/ dúa / [ d ú ʌ ] ‘anzuelo’<br />
5. Vocales nasales y nasalizadas<br />
En ẽbẽra una vocal es inherentemente oral o nasal, se oponen y<br />
hacen cambiar el significado <strong>de</strong> palabras, son por tanto fonemas. Pero<br />
las vocales orales se nasalizan antecedidas <strong>de</strong> consonantes nasales,<br />
como en español antecedidas <strong>de</strong> m, n o ñ. Estas vocales son alófonos<br />
nasalizados <strong>de</strong> las vocales orales, su nasalidad no es muy fuerte<br />
52 <strong>Manual</strong> <strong>de</strong> enseñanza y escritura ẽbẽra-chamí Karta ẽbẽra beɗea ɓɯ kawabiy ita 53