Els nostres records d'escola - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

31
Jaume
Dallà i Gorgas
Vilanova i la Geltrú, 1922
La Memòria del Futur
L’escola Montessori,
una escola diferent
El meu pare, d’ofici barber, com jo, que era procedent de Cal Vivó
perruqueria i barberia, era el barber del metge Joaquim Miret.
Aquest va ser un dels promotors de l’escola Montessori de Vilanova
i la Geltrú, i un dia que vaig anar al metge el mateix sr. Miret li va
dir al meu pare que ens hi apuntés al meu germà i a mi. I, així ho
va fer.
Els meus records d’aquells anys són molt entranyables. L’escola era
en una casa molt bonica i lluminosa. Tenia dues habitacions destinades
a aules. La primera per a infants de 5 a 7 anys i la segona per
infants de 7 a 9 anys, aproximadament. A cada classe hi havia una
mestra i una auxiliar. La mestra dels grans era la Lluïsa Farràs. A
cada classe hi havia finestres i recordo que havia un càntir de vidre
per beure aigua.
A la classe dels més petits hi havia uns escambells (tamborets) amb
catifes de diferents colors. Servien per aprendre els colors tot
jugant. Als més petits la mestra era la que els donava l’aigua, ells
només calia que aixequessin el dit i obrissin la boca. També jugaven
als telers, eren unes peces semblants a telers; les quals estaven formades
per cintes, botons, crecs, i del que es tractava era d’anar
aprenent a fer llaços o a cordar botons, sempre tot jugant. També
utilitzàvem unes lletres en relleu, unes figures geomètriques, fèiem
dictats, apreníem les lletres i l’abecedari amb els sons. Els més
7. Els nostres records d’escola