Els nostres records d'escola - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

50
colar. Aquest horari es va establir de 9 h a 12 h al matí i de dos quarts
de tres a dos quarts de cinc durant la tarda. D’aquesta manera s’aprofitava
al màxim la llum natural. Les escoles estaven en situacions molt
deficients, i havia bombardejos i mancava material de neteja, paper i
material escolar en general. Tot i les mancances assenyalades, el treball
dels mestres no es va interrompre en cap moment.
Vilanova i la Geltrú, igual que Barcelona, també va ser bombardejada,
però més esporàdicament que la capital catalana. Els avions que bombardejaren
Vilanova també eren italians i els objectius principals foren
la via del tren i les fàbriques, per exemple la Pirelli i la Calibradora
Mecànica, dedicades en aquells anys a la producció bèl·lica. Per aquest
motiu, la ciutat tenia tota una xarxa de refugis i es feia guàrdia.
Aquestes guàrdies es portaven a terme amb homes enfilats al campanar
de l’església, i s’havia d’estar molt atent a un telèfon especial que
hi havia i que es trobava connectat als centres neuràlgics del Far o a cal
Marquès. Quan s’acabava el perill, es feien tres repicons curts. Pel que
fa als morts per les bombes, el número de víctimes a Vilanova és baix.
A la nostra ciutat el nombre d’escoles de l’estat durant l’any 1937 va
ser de quatre i també n’hi havia de la Generalitat. Coexistien dues
escoles públiques o oficials a Vilanova i, per tant, també dos tipus de
mestres: els mestres de l’Estat i els mestres del CENU. Les escoles
confessionals canviaren de nom i en foren expulsats els capellans i
les monges que complien la seva tasca pedagògica. En línies generals,
l’esclat de la guerra va trasbalsar la vida quotidiana i les escoles
no en van quedar al marge, sobretot, les religioses, que un cop finalitzat
l’enfrontament bèl·lic, van continuar amb la seva tasca. En
canvi, les escoles creades en temps de guerra van desaparèixer.
Un altre aspecte important d’aquests anys va ser que a Vilanova vingueren
força nens refugiats, amb ells s’organitzaren colònies escolars
a les masies dels afores de la vila. Molts d’aquells nens i nenes,
un cop finalitzada la guerra, es quedaren amb les famílies de la ciutat,
ja que alguns havien perdut els seus veritables pares.