Els nostres records d'escola - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

48
La Guerra Civil
18 de juliol de 1936, data clau que enceta aquesta nova etapa del nostre
camí per l’educació del segle XX a casa nostra. Tres anys d’anormalitat
i de destrucció, fi d’uns anys de canvis i d’evolució pedagògica.
La guerra civil representà un parèntesi en què com a nota destacada
hi ha la creació del CENU, un intent d’esgotar les possibilitats
legals que oferia l’Estatut i la Constitució de cara a crear una escola
realment catalana. Amb el CENU es tenia una oportunitat única, ja
que es pretenia tenir una escola unificada i una eina que coordinés
els serveis d’ensenyament a Catalunya.
EL CENU COMENÇA (Consell de l’Escola Nova Unificada) / El CENU volia
substituir l’escola confessional per una nova escola inspirada en els principis
racionalistes del treball i de la fraternitat humana. La Generalitat
n’assumia tots els graus educatius que, fins aleshores, el Govern espanyol
havia conservat. Aquest fet s’havia reflectit en el dret a crear, mantenir i
controlar les seves escoles a Catalunya i amb la llengua castellana com a
oficial, encara que havia admès que la Generalitat pogués crear escoles
pròpies. Mai, però, va fer aquesta cessió per escrit. En temps de guerra, la
Generalitat no va abandonar mai els projectes educatius.
El CENU va aconseguir fites importants, com ara, que els nens
poguessin tornar a l’escola a començaments del mes d’octubre de
1936, però les normes de funcionament del CENU només van estar
llestes l’any 1938 i encara són força actuals. Dos grans problemes als
quals va haver de fer front van ser el de la mobilitat i el de l’absentisme,
paraules definitòries de les escoles en temps de guerra.
Els mestres, normalment, estaven afiliats a la CNT, a la UGT, al
POUM... Un dels objectius del Consell de l’Escola Nova Unificada va
ser el de voler crear en un clima de revolució social i política, una
escola del poble i per al poble, basada en els principis racionalistes