guiÃ³ adaptat al cte per a la documentaciÃ³ escrita - Sabadell

More documents

Recommendations

Info

∑ j≥1 G k, j + P + Q k, 1 + ∑ i> 1 Combinació freqüent Gk, j + P + Ψ Q + ∑ j≥1 1,1 k ,1 Ψ 0, i ∑ i> 1 Q γ k , i Q, i Combinació quasi permanent Gk, j + P + Ψ Q ∑ j≥1 ∑ i> 1 2, i k , i Ψ 2, i Q k, i On: Gk,j Valor característic de les accions permanents G*k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant Qk,1 Valor característic de l’acció variable determinant ψo,i Qk, Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants ψ1,1 Qk,1 Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant ψ2,i Qk,i Valors representatius quasi permanents de les acciones variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental Ak Valor característic de l’acció accidental AE,k Valor característic de l’acció sísmica Per la verificació dels elements estructurals de formigó armat s’han tingut en comte les combinacions d’accions definides en el capítol 13 de la EHE: ”Instrucción del hormigón estructural” - Per a Estats Límit Últims: Situacions permanents o transitòries: a) Situacions amb una sola acció variable, Qk,1: γ G + γ P + γ Q ∑ j≥ 1 G, j k , j P k Q,1 k ,1 b) Situacions amb dues o més accions variables: γ G + γ P + 0. γ Q ∑ j≥1 ∑ G, j k , j P k 9 i≥1 Situacions sísmiques: γ G + γ P + γ ∑ j≥1 Q, i ∑ k , i G, j k, j P k A AE , k + 0. 8 i≥1 γ Q, i Q k , i -Per a Estats Límit de Servei Combinació poc probable o freqüent: a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1: γ G + γ P + γ Q ∑ j≥ 1 G, j k , j P k Q,1 k ,1 b) Situacions amb dues o més accions variables Qk,1: ESCOLA BRESSOL CREU ALTA AJUNTAMENT DE SABADELL I. Memòria abril 2007
∑ j≥1 γ G, jGk , j + γ P Pk + 0. 9 ∑ i≥1 γ Q, i c) Combinació quasi permanent: γ G + 0. γ Q ∑ j≥1 ∑ G, j k , j 6 i≥1 Q, i k, i Q k, i Els coeficients de minoració de resistència graven de forma distinta als elements en funció de diversos paràmetres, dels quals el més rellevant és el tipus de material que els constitueix, tal i com esmenta el capítol 4.2.3 de l’esmentat document. Per l’acer laminat s’han adoptat els següents valors (capítol 2.3.3 del DB SE-A) γM0 = 1.05 relatiu a la plastificació del material. γM1 = 1.05 relatiu a fenòmens d’inestabilitat. γM2 = 1.05 relatiu a resistència última del material o secció, i a medis d’unió. γM3 = 1.10 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELS. γM3 = 1.25 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU. γM3 = 1.40 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU, en el cas de forats ovals o amb sobremesura. Per a la determinació dels coeficients de minoració de resistència del formigó armat fa falta distingir el que s’aplica directament sobre el formigó, γc, i el que ho fa sobre l’acer d’armar i el de pretesar, γs. Donat que el nivell de control d’execució de l’obra és normal, els coeficients respectius són 1.50 y 1.15, respectivament. En relació als coeficients γc que graven en les estructures d’acer, es consideren els que estableix la el Documento Básico SE Seguridad estructural, a la taula 4.1 del capítol 4. Tipus de Situació Persistent o transitòria verificació Efecte desfavorable Efecte favorable Resistència Permanents Pes propi Empenta del 1.35 1.35 0.80 0.70 terreny Pressió aigua 1.20 0.90 Variable 1,50 1,00 Estabilitat Permanents Pes propi Empenta terreny del desestabilitzadora 1.10 1.35 1.05 Pressió aigua Variable 1.50 0 Taula 3: Coeficients parcials γ de seguretat per a accions. estabilitzadora 0.90 0.80 0.95 En canvi, segons tipifica la EHE en el seu article 12, apartats 1 i 2, i en l’article 95, els coeficients de majoració considerats per a un nivell d’execució normal són els que es relacionen en la taula 1 per als Estats Límit Últim (ELU) i en la taula 2 per als Estats Límit de Servei (ELS). ESCOLA BRESSOL CREU ALTA AJUNTAMENT DE SABADELL I. Memòria abril 2007
Page 1 and 2: PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ ESC
Page 3 and 4: I. MEMÒRIA ESCOLA BRESSOL CREU ALT
Page 5 and 6: 1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Orga
Page 7 and 8: El programa de necessitats de l’E
Page 9 and 10: Pel que fa a l’avaluació prèvia
Page 11 and 12: amb placa de guix laminat de 15 mm
Page 13 and 14: Entre el paviment interior de les a
Page 15 and 16: Les intensitats i seccions dels cir
Page 17 and 18: Tota la distribució interior de le
Page 19 and 20: Proteccions contra contactes direct
Page 21 and 22: A partir d’aquest punt i utilitza
Page 23 and 24: Se situa a la façana Sud, a la fa
Page 25 and 26: En la producció d'ACS, el sistema
Page 27 and 28: - Estar homologats a l'Estat espany
Page 29 and 30: - Les membranes i els materials res
Page 31 and 32: 2.6.2.9.- Càlculs d’instal·laci
Page 33 and 34: Per la producció d’aigua calenta
Page 35: I.3.- COMPLIMENT DEL CTE 3.1.- SEGU
Page 39 and 40: Estructures de formigó: Element J
Page 41 and 42: DB-SE-AE.4.1.- SISME En la determin
Page 43 and 44: Cal destacar, que la càrrega consi
Page 45 and 46: 1. Control general del comportament
Page 47 and 48: L’estructura de formigó queda ex
Page 49 and 50: ESPAIS OCULTS. No s’escau. Espais
Page 51 and 52: El material de revestiment de la co
Page 53 and 54: SI 4. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCI
Page 55 and 56: B. Condicions d’entorn i d’acce
Page 57 and 58: Nº graons per tram: 11 graons (h=
Page 59 and 60: Aquest apartat s’especifíca en l
Page 61 and 62: ) Amb la finalitat d’establir els
Page 63 and 64: intervenen en la obtenció d’una
Page 65 and 66: Q = V.ρ . C . T =15.408kcal=64.405

guiÃ³ adaptat al cte per a la documentaciÃ³ escrita - Sabadell

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?