LOAiz

evista informativa de la cooperativa plana de vic
Número 74
Primavera 2015
Porc Duroc Plana
de Vic, el secret
d’una carn amb origen
1

Editorial
Ara fa 10 anys la Cooperativa Plana de Vic va decidir
completar la seva cadena de valor tot posant al
mercat els productes marca Plana de Vic per mitjà de
les seves botigues.
Passada una dècada, la iniciativa s’ha palesat exitosa
i ha aconseguit el prestigi de la marca Plana de Vic
–fet que confirmen les enquestes de qualitat dels
productes i el servei entre els consumidors.
Defensar una marca, i que el client l’apreciï vol dir
que s’ha treballat bé durant tots aquests anys. Així,
hem aconseguit que el consumidor conegui, provi i
valori els productes Plana de Vic, i que aquesta marca
s’hagi convertit en un segell de confiança.
Com a resposta a la satisfacció del client, els
productors i prescriptors de Plana de Vic tenen
la gran responsabilitat de no decebre aquest
consumidor. Una premisa que sempre és present
a la Cooperativa.
Fa anys que s’ha apostat per la marca Cooperativa
Plana de Vic, de manera que es defensen uns atributs
que van més enllà de la seguretat alimentària –que
d’entrada és un dels principals valors en què un
podria pensar quan es refereix a alimentació.
Per això, els valors que s’han anat contruint de la
marca Plana de Vic estan vinculats al territori amb
un doble sentit, tant pel que fa al sector com a la
realitat física; és la confiança com a manera de fer,
per transmetre transparència i seguretat, i sobretot
qualitat i servei en tota la nostra cadena de valor des
de l’origen i fins al consumidor.
La marca ens identifica, ens diferencia i ens ajuda a
dirigir el missatge que volem transmetre. Però,
sobretot, més que una imatge, Plana de Vic és segell
de qualitat i compromís amb el consumidor.
“Els productors i prescriptors
de Plana de Vic, com a segell de
qualitat, tenen la responsabilitat
de no decebre el consumidor”
Consell de redacció
Cooperativa Plana de Vic
Oficines
C/ Bisbe Morgades, 4
08500 Vic (Barcelona)
Tel. 93 885 22 13
Fax. 93 889 40 57
www.planadevic.cat
La CPV només mostra la seva opinió a través de l’editorial.
Foto portada: Marta Parés.
Dipòsit legal:
B-41.709-1999
3

actualitat
Els clients de les botigues Plana de
Vic valoren les constants millores
Un cop a l’any la Cooperativa Plana de Vic consulta, per
mitjà d’una enquesta, als consumidors de les botigues
durant un període d’un mes i mig. L’objectiu és
conèixer millor els clients de les botigues Plana de Vic
i com valoren els diferents aspectes que es troben a
l’hora de comprar als establiments (dos a Barcelona,
un al centre comercial de l’Ametlla del Vallès i un a Vic)
des de fa 10 anys.
Enguany els resultats han estat molt positius i,
respecte a 2013, s’ha incrementat un 2% la nota global
de les botigues amb un 9/10. L’enquesta té diferents
blocs de preguntes: sobre la botiga, els productes i les
accions concretes per als clients Plana de Vic.
Els aspectes relacionats amb la botiga (horaris, neteja
i tracte del personal), i la resolució d’incidències són
els que han tingut millor puntuació i amb un increment
respecte 2013, sobretot pel que fa al tracte al client.
Sobre la qualitat dels producte en general les
puntuacions han estat molt altes, com l’any passat i,
fins i tot, les actuacions del 2014 sobre la categoria
menys ben puntuada de l’any passat, com és la dels
plats preparats, ha tingut el seu fruit. Les puntuacions
més altes són per la carn i elaborats, producte en què
es posa la màxima atenció, ja que es controla tot el
procés d’elaboració des de l’origen amb la selecció de
la genètica, la nutrició dels animals i la posterior
elaboració dels productes per a consum.
També s’ha preguntat per l’atractiu de les ofertes
quinzenals, la varietat de l’assortiment i la informació
que oferim. Tot i tenir una nota força alta (8,5/10), és
una mica inferior a l’any passat (-2%). Des de la
Cooperativa es pren nota i ja s’està buscant solucions
per implementar aquest 2015.
En primer lloc, a partir del març canvia la política
promocional. Cada mes es presentarà una categoria
estrella amb uns preus força millorats i es podrà gaudir
de 5-6 productes amb un descompte atractiu. La idea
és anar presentant cada categoria que es ven a la
botiga perquè els clients puguin anar gaudint dels
millors productes als millors preus. A més, durant
febrer i març s‘estan revisant quines novetats es poden
introduir per tal d’anar millorant l’assortiment. Pel que
fa a la informació es preparen diferents materials per
tal d’anar informant de les característiques, propietats i
usos dels nostres principals productes perquè el client
estigui sempre informat de què menja.
En el bloc de les accions, la més ben valorada és el dia
de descompte directe a tots aquells clients que tenen
la targeta client. En segon lloc, el racó del Menja bé
compra avui, dissenyat per a la gestió del
malbaratament de productes i en què el client pot
gaudir de grans descomptes amb productes que estan
a punt de caducar.
Per tal de donar les gràcies als clients, que han
dedicat a la Cooperativa Plana de Vic part del seu
temps contestant el qüestionari, s’han sortejat 16
paneres de productes, que es van repartir durant el
desembre entre les més de 250 persones que van
reomplir les enquestes.
4

notícies
El porc Duroc, present
al Mercat del Ram
Una vegada més, des de la Cooperativa
es vol mostrar la qualitat de la carn que
comercialitza des de l’origen, i mostrar a
tot el públic l’animal en viu.
En aquesta nova edició del Mercat del
Ram la Cooperativa hi és present, com ja
és tradició. Una novetat d’aquesta any és
que s’hi ha portat un porc Duroc, l’animal
que es comercialitza sota la marca Plana
de Vic, perquè tots els assistents puguin
participar en un sorteig, en què cal
endevinar quin és el pes del porc. El
premi per qui endevini el pes o s’hi apropi
més és el mateix porc o el valor d’aquest
amb productes Plana de Vic.
També s’ha renovat la imatge de l’estand
per tal d’explicar més gràficament la
qualitat dels productes i tot el procés des
de l’origen fins al consumidor.
Plana de Vic participa en
l’edició del Pack de Vic 2015
El pack és promogut per l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament
de Vic i iniciatives privades que ofereixen els seus productes o
serveis a fi de poder fer activitats gastronòmiques i culturals a la
ciutat durant un dia.
El passat dimecres 28 de gener es va fer la presentació a l’oficina
de Turisme amb les empreses participants i la regidora de
Turisme de la ciutat, Anna Erra.
Enguany s’ha ampliat la participació privada i es compta amb la
presència de quatre càrnies entre els quals hi la Cooperativa com
a elaboradors de productes frescos de porc.
Un porc a les botigues?
Amb l’objectiu de difondre al client urbà
el tipus de porc que s’està venent i que
el client el descobreixi, el reconegui i el
diferenciï, s’ha comprat un porc Duroc de
fibra de vidre de mida real que, durant
els dies de celebració del 10è aniversari i
també durant aquests dies del Mercat del
Ram, està posat a l’entrada de la botiga
de Vic. Després es portarà a les altres
botigues en ocasions en què s’hi
realitzin activitats. El porc ha tingut molt
èxit per la seva similitud a un porc real.
El següent pas és que el client associï
que la carn de porc de Plana de Vic prové
de porcs d’aquesta raça, i que té un
diferencial de qualitat amb el porc que es
pot trobar en altres establiments i
superfícies comercials.
El Pack consisteix en una activitat al matí i visites culturals i
comercials a la tarda. L’activitat del matí dura 1 hora
aproximadament i cada dissabte de mes n’hi ha una de diferent.
Es pot visitar l’assecador de Riera Ordeig, el segon cap de
setmana s’elabora un fuet a Ca la Teresona, el tercer dissabte es
pot anar a la botiga de la Cooperativa Plana de Vic a fer un taller
de pilotilles i descobrir les propietats del porc de raça duroc, i
finalment, el quart dissabte es pot fer un tast a cegues de
diferents pernils cuits a l’obrador d’Erre de Vic.
El Pack continua a la tarda amb una visita al Museu Episcopal
de Vic, la pujada al campanar romànic de la Catedral on es pot
escoltar una peça de música a càrrec dels alumnes de l’Escola
de Música de Vic i, finalment, una visita al centre històric, acabant
amb un passeig per la ciutat del comerç.
El preu de tota l’activitat és de 15 euros i s’ha de reservar
prèviament per poder-lo gaudir a la pròpia oficina de Turisme o al
telèfon 93 886 20 91.
Des de la Cooperativa hi ha molt interès en formar part d’aquesta
tipologia d’iniciatives ja que, un cop més vincula, l’activitat al
territori, i és una manera més de donar-lo a conèixer als visitants
de la ciutat.
5

notícies
Millora de l’eficiència
energètica a la fàbrica
Aquest mes s’ha fet un
canvi de font d’energia
a la fàbrica de pinso.
Concretament s’ha
passat de gasoil a gas
natural, gràcies a la
connexió a la
xarxa d’alta pressió de
gas natural. Aprofitant
aquest fet s’ha renovat
una de les calderes
antigues per una nova
de gas. Amb aquesta
inversió s’ha calculat que es farà un estalvi
important d’energia, i en 4 o 5 anys quedarà
amortitzada. Per altra banda, l’altra caldera
vella quedarà de suport per al manteniment
de la nova. Prèviament es va fer un estudi
econòmic per valorar les possibilitats. Una de
les que s’havia mirat era la de biomassa, però
es va descartar per l’elevada inversió i perquè
el rendiment era més baix. La fàbrica té unes
necessitats de vapor força importants per a
la fabricació del pinso i, amb el nou equip,
es podrà treballar a més altes pressions en
la granulació i així poder obtenir un millor
producte.
Can Barrina, primera
en producció de llet
La Federació de Frisona de Catalunya
(FEFRIC) acaba de publicar dins el sistema
d’informació de raça frisona de Catalunya la
classificació d’explotacions, amb resultats
recollits durant l’any 2014. Com cada any es fa
el rànquing de les explotacions tot
valorant- les en quatre aspectes: genètica,
producció, morfologia, i genètica i producció.
En l’apartat de producció, la millor explotació
de Catalunya és Can Barrina de Sta. Cecília
de Voltregà, que amb 221 vaques ha fet una
mitjana de 37,53 kg de llet/vaca/dia. Val a dir
que de les 20 primeres de Catalunya, 8 són
d’A.F. d’Osona, i, d’aquestes, 4 estan
assessorades nutricionalment i
productivament pels veterinaris de la
Cooperativa. Aquest fet avala la feina ben
feta tant dels ramaders com de l’equip de
veterinaris de Plana de Vic.
Comencen els tràmits per
a la nova PAC 2014-2020
El 2015 comença l’aplicació de la nova Política Agrària
Comuna (PAC) pel període 2014-2020, que comporta un canvi
del sistema d’ajuts directes. Els actuals Drets de Pagament
Únic deixen d’existir i s’assignaran Drets de Pagament Base
als agricultors i ramaders que van percebre ajuts directes el
2013, siguin agricultors actius i mantinguin l’activitat agrària.
Des de l’1 de març i fins al 15 de maig, la Cooperativa ofereix
la possibilitat, un any mes, de gestionar aquest ajut a tots els
agricultors i ramaders que ho desitgin, a més d’anticipar els
diners a través de la Secció de Crèdit amb unes condicions
molt competitives de mercat.
El passat dia 5 de març a la sala d’actes de la Cooperativa es
va fer una jornada de formació per a tècnics, de les que
organitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya,
en què hi van assistir una trentena de tècnics de
cooperatives, i als quals es van explicar les novetats
aplicades a la declaració sobretot en temes de ramaderia.
El president i director de la FCAC
visiten el consell rector de CPV
El 23 de febrer el consell rector va rebre el president de la
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon
Sarroca, i el seu director, Jordi Vives, que periòdicament fan
visites a les cooperatives catalanes per conèixer la seva
realitat. En la visita van exposar les línies mestres del pla
marc de les cooperatives catalanes i els objectius bàsics del
pla estratègic treballat en l’última reunió de Cooperatives de
Catalunya. Un dels valors que van reforçar més va ser la
consolidació de les marques pròpies, com a garantia per a
defensar els productes al mercat, defensant el producte de
proximitat i la garantia d’origen. Les marques pròpies cada
vegada són més valorades, en contraposició a les DOP, que
no han tingut la suficient utilitat per la qual van ser creades,
sobretot en el fet de defensar els preus.
7

actualitat
Curs de tècniques de munyida
El 9 de febrer es va celebrar a la Cooperativa Plana
de Vic un curs sobre tècniques de munyida destinat a
treballadors de les explotacions ramaderes, organitzat
per l’empresa Ebbenhe i la Cooperativa i impartit pel
veterinari de Servet Talavera, Luis Miguel Jiménez.
El curs va constar d’una part teòrica, que es va impartir
al matí, i una de pràctica, a la tarda.
Es va iniciar el curs fent un repàs a l’anatomia i
fisiologia del braguer per tal d’entendre com es
sintetitza la llet i com es manté la lactació en les
vaques. La formació del teixit mamari s’inicia en les
vedelles en creixement. D’aquí la importància que
l’alimentació en aquesta etapa sigui l’adequada per tal
que no es formi més teixit adipós del necessari en la
glàndula mamària.
Luis Miguel Jiménez, tècnic en qualitat de llet, va
explicar la importància de l’estimulació de la vaca per
facilitar la baixada de la llet, que s’aconsegueix amb
una bona rutina de munyida que consisteix en:
-Despuntat de les vaques, que ajuda també a detectar
possibles mamitis
-Aplicar un producte de prediping i deixar-lo actuar
durant un mínim de 30 segons
-Eixugat dels mugrons amb papers o draps d’un sol
ús, parant especial atenció a la neteja de la punta dels
mugrons.
Amb aquests tres passos de preparació del braguer
aconseguim una alliberació d’oxitocina suficient per
provocar l’ejecció ràpida de llet i evitar, d’aquesta
manera, la sobremunyida al principi de la munyida.
Per altra banda, si la preparació és bona, aconseguirem
que la corba de flux de la llet no sigui bimodal. Aquest
tipus de corbes es donen quan la vaca allibera la
primera llet cisternal i un cop alliberada no hi ha prou
oxitocina per la baixada de la llet alveolar. Aquests
casos s’han d’intentar evitar per tal de tenir també
baixos fluxos de llet a mitja munyida.
Posteriorment es va fer una revisió sobre què és la
mamitis i quines són les principals causes que la
provoquen. Qualsevol mamitis s’inicia quan hi ha una
entrada de microorganismes al braguer i es produeix
una alteració de la llet. Hi ha diversos graus de mamitis
en funció de la seva severitat. Les mamitis de grau 1
només provoquen alteració de la llet; en les de grau 2
hi ha alteració de la llet i inflamació del braguer, i en les
de grau 3 hi ha també una alteració de l’estat general
de la vaca. Per fer una bona detecció de les mamitis és
important fer un correcte despuntat i observació de la
llet. Existeixen també altres tècniques com són l’anàlisi
de la conductivitat de la llet, el test de Califòrnia i
òbviament l’anàlisi del recompte de cèl·lules
somàtiques.
El curs es va acabar fent una revisió del funcionament
de la màquina de munyir, puntal bàsic en un programa
de qualitat de la llet. El tècnic va explicar el
funcionament bàsic de la màquina i quines són les
mesures dinàmiques que serveixen per determinar si la
màquina és la causa de les mamitis en una explotació.
Seguidament, es va fer una pràctica amb una visita a
l’explotació de Can Barrina, a Santa Cecilia de Voltregà.
Aquesta explotació muny tres cops al dia i es va
aprofitar la munyida del migdia per posar en pràctica el
que s’havia explicat al matí.
Tots els assistents van valorar molt positivament el curs
i s’espera poder-ne celebrar més en altres ocasions.
8

notícies
10 anys de la marca Plana de Vic
El passat 23 de febrer va fer
10 anys que es va inaugurar
la primera botiga del projecte
que es va començar amb el canvi
de mil·lenni. Primer es va obrir la
botiga a la Rambla Hospital de Vic,
uns mesos més tard es va obrir la
primera de Barcelona al carrer
Còrsega i fins el cap de dos
anys no se’n van obrir tres més
a l’Ametlla del Vallès, a Vilanova i
Igualada (aquestes dues últimes,
més tard, es van tancar), obrint
l’última al barri de Gràcia de
Barcelona, després d’haver
treballat en redefinir el model i
buscar la millor ubicació per
aquest.
Des dels seus inicis els
establiments Plana de Vic estaven
pensats com a botigues
especialitzades de proximitat, per
facilitar la compra ràpida i amb la
garantia d’un producte fresc, segur
i artesà.
Una de les feines més importants
que s’ha fet durant aquests 10 anys
ha estat el treball en la definició del
producte, buscant en tot moment
el que ens ha de fer especialistes,
el que sabem produir i que n’hem
controlat tot el procés de
producció, però a la vegada el que
el consumidor vol, perquè li agradi
i repeteixi.
Si des del primer moment es va
definir com a botiga de frescos, en
general, bàsicament carn, embotits
i làctics, amb els anys s’ha vist que
Hi ha dos productes
estrella que els clients
valoren molt: el porc
Duroc i la vedella femella
calia definir una mica més la tipologia
de productes a vendre ja que
aquests identifiquen i diferencien la
Cooperativa. Especialment amb la
carn, s’ha anat treballant amb una
línia de qualitat amb un preu adequat,
seguint els embotits, làctics i
plats preparats.
Les estrelles de les botigues
Amb els anys les botigues tenen
dos punts forts, un és el porc
Duroc, i l’altre és la vedella femella,
amb els quals s’ha anat
evolucionant, i buscant el punt que
millor satisfaci al consumidor.
Tota la carn de porc i vedella de
les botigues prové de granges
dels socis, identificades sempre a
l’etiqueta, i amb la garantia de
certificació en el cas de la vedella o
de traçabilitat en el cas del porc.
D’altres famílies de productes que
al llarg d’aquests anys han
representat una part important són
els làctics, els embotits i, des de fa
dos anys, els plats preparats.
El binomi Plana de Vic- Carnovic
Des de 2010, i per necessitats
estructurals, la compra de la
10

societat Carnovic, i la posada en
funcionament de la sala de desfer,
ha començat a donar bons resultats
a la Cooperativa.
La possibilitat de garantir el
100% els animals, amb la forma
d’elaborar-los tal com el client
demana, ha fet que l’obrador sigui
ara indispensable pel funcionament.
Per altra banda, la carn que surt de
Plana de Vic també es pot trobar en
altres punts, sobretot és la que es
pot menjar en moltes col·lectivitats
(escoles i residències),
principalment d’Osona però
també de Catalunya, restaurants i
en algun distribuïdor.
Productes amb marca Plana de Vic
Al llarg d’aquests anys s’ha anat
ampliant l’oferta de productes
complementaris amb marca Plana
de Vic, fins al punt que gairebé són
ja el 70%. Aquest valor afegit que
dóna la marca, fa que el
consumidor el compri amb
tranquil·litat, ja que la marca li
aporta confiança i qualitat.
Més del 60% dels clients
de les botigues Plana
de Vic gaudeixen
d’avantatges d’estar
al pla de fidelització
A l’hora de fer la selecció dels
proveïdors es prioritza que aquest
tingui algun tipus de vincle amb la
cooperativa, ja sigui perquè és soci
de la cooperativa, d’una altra
cooperativa, artesà o bé hi tingui
algun tipus de lligam pel producte.
Un tracte excel·lent i
un client molt fidelitzat
Un aspecte molt valorat pels clients
de les botigues és el tracte dels
seus professionals. L’equip humà
que fa possible la botiga és qui
millor coneix el client i sap com
tractar-lo i què vol en cada moment.
Un aspecte que ho fa visible és que
més de 60% de les vendes de les
botigues es fan a clients que
gaudeixen dels avantatges d’estar
al pla de fidelització Plana de Vic.
El conseller de Comerç, Josep Huguet, a la inauguració el 23 de febrer de 2005
Especialistes de proximitat
Però a part d’aquesta acreditació,
Plana de Vic, vol ser la botiga de
proximitat especialitzada en la carn.
Carn de qualitat i tota una gran
varietat d’elaborats. Des dels inicis
ha estat una preocupació innovar
en el producte, buscant formats i
combinacions noves, fent proves, i
buscant la diferenciació.
Altres avantatges que al llarg
dels anys s’ha aconseguit és
l’acreditació de la Generalitat de
Comerç de Proximitat, pel fet
de tenir la gestió dels animals i
l’elaboració de la carn en la pròpia
Cooperativa.
Presents a les xarxes socials
Per poder estar més en contacte
directe amb el client, fa més de dos
anys la Cooperativa va obrir el seu
canal online (Facebook i Twitter)
per difondre principalment les
activitats i els productes que
resulten d’aquestes. A dia d’avui ja
hi ha gairebé 600 seguidors a
Facebook amb un compromís del
7,29% i més de 700 seguidors i
2.600 piulades a Twitter.
El futur
Després de deu anys de
recorregut, s’ha d’acabar de
La celebració
Per tal de celebrar el 10è
aniversari amb els clients, s’ha
fet una campanya que ha durat
gairebé tot el mes de febrer en
que s’ha ofert una gran
quantitat de productes al 10%
de descompte, a més d’una
campanya anomenada 10 anys,
10 regals, que ha consistit en
sortejar 10 regals entre els
clients fidelitzats que han fet la
seva compra aquests dies de la
celebració.
consolidar el projecte i veure
quines seran les estratègies de
futur per continuar creixent.
Des de la direcció es té clar que
les botigues han de continuar sent
una via de sostenibilitat per al
sector agroramader, una via que
tanca tota la cadena de valor, i
dóna sentit al procés integral que
va de la producció a l’alimentació, i
ajuda a reforçar la marca
Cooperativa Plana de Vic.
11

article tècnic
Porc Duroc Plana de Vic,
el secret d’una carn amb origen
El consumidor de carn de porc,
cada vegada més, exigeix qualitat
en la carn, sobretot a nivell
organolèptic i saludable, a més
d’una bona relació qualitat/preu.
Com a conseqüència d’aquesta
demanda, el ramader ha d’ajustar
la genètica i el sistema de maneig
dels animals (nutrició, tractaments,
instal·lacions, etc.) per poder
produir de la forma el màxim
d’eficient possible un producte
homogeni i amb la qualitat
desitjada.
Actualment, el porc que genera la
producció porcina intensiva
aconsegueix, generalment, uns
índexs tècnics adequats i una bona
qualitat de la canal, però la qualitat
de la carn pot ser deficient. Així,
el baix grau d’engreixament de les
canals i l’escàs contingut de greix
intramuscular (GIM) incideix
desfavorablement en algunes
característiques importants
inherents a la qualitat de la carn
com són la tendresa, suculència,
sabor i aroma.
Pel que fa al tema de la raça, les
propietats que es busquen en les
truges (mares dels porcs d’engreix)
són de caràcter maternal, és a dir,
que facin el màxim de garrins i que
tinguin molta llet per
poder-los criar. En canvi, en els
verros es busquen temes de
creixement ràpid i amb un alt
Totes les races
que van intervenir en
la creació del porc Duroc
tenen una qualitat
de carn excel·lent
percentatge de carn. L’inconvenient
que tenen aquests verros és la
qualitat de la seva carn, ja que no
és tan bona perquè perd aigua
amb facilitat, és més dura i menys
gustosa.
Per aconseguir totes aquestes
característiques cal treballar
primerament amb una raça que ho
afavoreixi. Entre les races amb
millor qualitat de carn hi ha la
Duroc. Aquesta raça prové dels
EUA, i en la creació de la raça al
segle XIX hi van intervenir els
descendents dels porcs Ibèrics
portats pels espanyols i els
portuguesos durant la colonització
d’América que s’havien anat criant
i seleccionant amb els anys, porcs
africans també d’origen ibèric i
porcs anglesos com el Berkshire.
Totes les races que van intervenir
en la seva creació tenen una
qualitat de carn excel·lent i, per
tant, el porc Duroc destaca
especialment en això, a mes de per
la fortalesa, vigorositat,
12

usticitat i el fet que aguanta
molt bé els climes càlids. A tall
d’exemple, és l’única raça
acceptada per fer creuaments amb
el porc ibèric sense que els seus
híbrids perdin la denominació de
qualitat. Dins de cada raça, però,
existeixen centenars de línies
genètiques i totes les empreses de
selecció treballen per a millorar els
caràcters de cada línia en funció
de l’objectiu d’utilització d’aquestes
races.
Entrevista a joan pujol,
Soci de la Cooperativa i propietari de granges de porc Duroc
“Volíem una raça més rústica, que
tingués bon maneig i de bona qualitat”
La Cooperativa ha escollit per a la
carn que posa amb la marca Plana
de Vic una genètica que
aconsegueix màxim greix
intramuscular, seleccionat en
base a mesures in vivo amb equip
d’ultrasonografia diagnòstica en
la línia pura, però alhora també es
valora que no empitjori els índexs
productius i el producte final
presenti la màxima homogeneïtat.
Si a la selecció de la línia genètica
Duroc hi afegim els següents
paràmetres, permetrà obtenir
aquest porc que s’ha comprovat
que el consumidor valora:
- Un pes elevat de l’animal per
aconseguir el nivell d’infiltració
de greix correcte; a més pes, més
infiltració.
- Per a un mateix pes de canal i un
maneig similar de l’alimentació, el
nivell de greix infiltrat en mascles
castrats és superior al de les
femelles.
- Una estratègia d’alimentació és
clau, ja que al ser animals molt
menjadors, cal vigilar que no
s’engreixin a etapes inicials del
creixement i dipositin el greix en la
fase d’acabat. Cal establir una
pauta d’alimentació correcte
utilitzant els pinsos adequats per a
cada etapa.
- Finalment, a nivell nutricional
s’ha de treballar amb molta cura
el perfil d’àcids grassos de la carn
amb el pinso acabat. Per aquest
motiu, es treballa amb matèries que
afavoreixin un millor perfil d’àcids
grassos, predominant àcids grassos
insaturats com l’àcid oleic i
disminuint el contingut en àcids
grassos saturats.
Serveis Veterinaris de Plana de Vic
-Per què vas decidir passar la granja a raça Duroc?
-A casa des de sempre ja no ens havia convençut mai treballar amb
Pietrain pur. Buscàvem una raça més rústica, que tingués bon maneig,
més resistent i que donés una qualitat similar a la que ja et donava en
aquell moment el Pietrain. Per tant, a la línia materna amb la raça LW
i LD hi vam afegir Duroc de capa blanca, que es deia abans, i vam fer
triple híbrid. D’això ja fa 18 anys. Després, el 2000, es va començar a
pensar amb el projecte de les botigues i la Cooperativa em va plantejar
de sumar-m’hi, i fer proves amb el nostre porc amb el 37% Duroc. Al final
era una qüestió d’estar al moment adequat al lloc adequat, i decidir si t’hi
apuntaves, ja que nosaltres ja estàvem fent aquest tipus de porc. Avui
ja estem amb una genètica del 50% Duroc, i hem aconseguit així més
qualitat i un excel·lent rendiment a la granja.
-Per què la Cooperativa?
-Som socis des de fa molts anys, de fet el pare ja ho era i la
Cooperativa ha anat evolucionant molt, va més enllà de l’alimentació
dels animals, tenim el servei de nutrició, l’assessorament administratiu,
veterinaris, l’economat i la farmàcia... Tota una sèrie de temes que si, a
més, hi ajuntes la generació de la demanda del porc que criem a casa fa
complet el lligam. Aquest últim ens ha anat portant junts a
especialitzar-nos, i anar perfeccionant i trobant el porc que demanda una
part del mercat avui.
-Què sents quan vas a la botiga i veus la teva carn i el nom de la granja
a l’etiqueta?
-El principi a tots ens estranyava, no hi estàvem acostumats a veure la
granja etiquetada a la carn, i més sent la de casa, però a mesura que va
anar passant el temps el sentiment és molt positiu. Veure el nom de casa
em dóna satisfacció de la feina ben feta, garantia de qualitat i que tot el
que s’està fent forma part d’un projecte molt més gran i amb un lligam al
nostre territori que fa que tingui tot més sentit.
13

l’economat
Netejador multiús Volvone
Novetat
Nou producte de neteja apte per a molt usos a la llar.
És un preparat especial de formulació alcalina únic en el mercat, a base de
solució amoniacal, tensioactius aniònics i una agradable i fresca essència
de flors silvestres.
Serveix per a rentar roba a mà i a màquina, catifes, tapisseries i moquetes,
mantes, cuines, banys, terres, joies i metalls.
Producte no irritant amb resultats espectaculars.
Preu: 1,80 euros (iVA inclòs). Ampolla de 750 ml.
Galliner amb quatre departaments
Novetat
Gàbia per a gallines ponedores amb quatre departaments en un pis, amb
capacitat per a 12/16 gallines. Fabricada amb vareta galvanitzada i
electrosoldada. Té portes en el frontal amb obertura independent. Té una
menjadora fabricada amb xapa galvanitzada, abeuradors de cassoleta
automàtics i dipòsit d’aigua de 8 litres.
Mides de la gàbia: 1645 x 650 x 1000 mm.
Mida de cada departament: 400 x 400 x 450 mm.
Preu: 84,52 euros (iVA inclòs).
Arbres fruiters, flors i planter
Temporada
Com cada any i amb l’arribada de la primavera, l’economat ofereix una gran
gamma de plantes: arbres fruiters, planter per a l’hort i flors.
Els arbres fruiters que més es venen són: cirerers, pomeres, pruneres,
pereres, ametllers, caquis, presseguers, i codonyers…
Moltes varietats disponibles i, sota comanda, es poden demanar les que es
vulguin.
Economat: Bisbe Morgades, 4 Vic // T 93 885 22 13 // economat@planadevic.cat
15

actualitat article tècnic
El porc duroc de Plana de Vic,
al ‘Menú Degustació’ de TV3
Durant l’any 2014 es va iniciar una campanya per donar
diferents idees i opcions per cuinar els productes
Plana de Vic. A partir dels productes més emblemàtics
de la Cooperativa i amb la col·laboració del cuiner
del restaurant Sambucus i dues bloggeres
especialitzades en cuina s’ha volgut aportar idees
de menjar, tot oferint receptes fàcils i pràctiques als
clients.
Totes aquestes receptes s’han anat recopilant en una
web, i se n’ha fet difusió repartint-les als clients. Es
poden veure a www.topxefplanadevic.cat i en aquests
moments ja se’n poden trobar més de cinquanta de
diferents.
Seguint en la mateixa línia, el passat mes d’octubre
de 2014 des de la productora que dirigeixen i graven
el programa Menú Degustació de TV3, presentat per
Llucià Ferrer, es buscava un expert en carn per fer el
duel de cuina amb una àvia i el cuiner Jordi Jacas del
restaurant El Molí de l’Escala.
Després de diferents propostes es va creure oportú
de presentar a càsting la Pilar Dorca, carnissera de la
botiga de Vic, i que fos ella qui pugues, no només fer el
duel, sinó difondre les qualitats del nostre producte en
el programa.
El passat 13 de novembre, un cop passada la prova i
escollit el plat a cuinarm es va gravar el programa al
restaurant El Nacional en ple passeig de Gràcia de
Barcelona.
El duel d’aquest programa en concret consistia en
cuinar un plat relacionat amb el porc i, entre els 3 plats
cuinats, el presentador escull el millor cuiner.
En el cas de la Cooperativa es va escollir una peça
poc coneguda, però molt apreciada del porc com és
el secret i, a més, amb el porc de Plana de Vic que té
un estructura genètica del 50% duroc, que fa una carn
més tendre, sana i no fa aigua al cuinar.
Concretament, la recepta es diu Secret de porc duroc
a la sal, i el més interessant és la senzillesa del plat i la
curiositat de la cocció de la carn, ja que es fa sense oli,
només amb una base de sal.
Properament aquest programa s’emetrà per TV3, un
diumenge al voltant de les 20.30 h.
16

ecepta
17

article tècnic
L’etanol, el competidor dels pinsos?
El sector elaborador de pinsos es
troba sovint sotmès als capricis del
mercat de les matèries primeres,
els preus de les quals s’estableixen
en base a múltiples factors com
són la previsió de collites, les
reserves mundials, les inclemències
meteorològiques, etc.
Tot i així, en aquesta llei d’oferta i
demanda tenen un paper rellevant
aspectes econòmics com la relació
euro/dòlar i, com no, el petroli, que
en la seva espectacular caiguda ha
arrastrat amb ell l’etanol,
encara que en menor mesura del
que es podia esperar. El ritme de la
demanda d’aquest biocombustible
s’ha convertit en un dels elements
que més incideixen en el preu del
blat de moro, el que fa necessari fer
una mica d’història, i analitzar el seu
procés d’obtenció i els avantatges o
inconvenients que ens ofereix.
L’etanol és l’alcohol obtingut a partir
de la fermentació de sucres
procedents de plantes que el
porten de manera natural (com la
canya de sucre, la remolatxa, el
raïm…) o bé de plantes que tinguin
midó (convertint-lo aquest en sucre
i fermentant-lo).
El procediment mitjançant el qual
s’obté l’etanol és quasi tan antic
com l’home. Gràcies a la
fermentació del most del raïm, Noé
ostenta l’honor de ser el primer
El procediment per mitjà
del qual s’obté l’etanol
és quasi tan antic
com l’home i, a més,
és relativament senzill
home que es va emborratxar (això,
segons la Bíblia, clar). A més com
que el procés de fermentació és
relativament senzill, l’home des de
fa segles el va incorporar a la seva
dieta ja sigui per alegrar les festes
o com a aliment. Lògicament, com
que no a tot arreu hi abundaven les
plantes riques en sucre, l’home va
buscar la manera d’obtenir alcohol
del cereal més barat o més
abundant en cada lloc.
Posem, per exemple, el vodka,
l’autèntic vodka rus s’obté a partir
de l’etanol obtingut gràcies a la
fermentació del blat, el sake
japonès de l’etanol obtingut de
l’arròs, el whisky de la
fermentació de l’ordi o el bourbon
s’obté gràcies al blat de moro.
A Centre Amèrica utilitzen l’alcohol
obtingut de plantes carnoses com
el peiot. Per últim, recalcar que la
beguda més consumida i també la
més antiga, la cervesa, s’obté
mitjançant la fermentació de l’ordi.
En definitiva, els homes en general
han procurat obtenir alcohol de
les plantes que tenien més al seu
abast.
18

Producció mundial d’etanol combustible l’any 2013
Continent
Calderes
Però ara centrem-nos en el tema
que ens ocupa, parlem de l’etanol,
no per la seva importància en la
fabricació de begudes alcohòliques,
sinó per la seva incorporació com
a combustible, és a dir pel seu ús
substitutiu del petroli.
Per començar, hem de tenir en
compte:
- Es necessiten aproximadament
tres quilos de matèria primera per
aconseguir un d’etanol. De la
mateixa manera també són
necessaris 3 litres d’aigua per cada
un d’etanol.
- L’etanol obtingut de la canya de
sucre només necessita un pas,
passar de sucre a alcohol. Per
obtenir etanol gràcies als cereals
necessitem dos passos: primer hem
d’hidrolitzar el midó afegint-li un
enzim, per posteriorment
transformar-lo en sucre i a partir
d’aquí convertir-lo en etanol.
- Si volem obtenir etanol a partir de
la cel·lulosa són tres els passos que
haurem de seguir: primer cal tractar
la matèria vegetal mitjançant àcids
per a continuació seguir els altres
passos descrits en el cas dels
cereals.
- Pel que fa al balanç energètic,
varia depenent dels producte
utilitzat i de la situació de les
plantes productores respecte a les
fonts de producció (quant més lluny
estan les fàbriques d’etanol de les
zones productores de cereals). Això
pot oscil·lar entre 0,5 a 2 unitats
d’energia de l’etanol per unitat
d’energia de combustible fòssil
consumida.
- Part del combustible. Actualment
Gasoil
milions Gasoil amb de galons
cremador de pèl·let
Estats Units 13.300
Brasil 6.267
Europa 1.371
Xina 696
Índia 545
Canadà 523
Resta del món 727
és l’additiu més utilitzat per
originar gasolina, augmentant la
seva aportació energètica en
substitució del MTBE (metil
terbutílic) utilitzat anteriorment i
prohibit a l’actualitat per ser
altament contaminant pel sòl i
l’aigua.
Ara m’agradaria detallar alguns dels
pros i contres en la producció i l’ús
de l’etanol com a combustible.
Com a avantatges:
Pèl·let
* 1 galó equival a 3,7854 litres Font: USDA-FAS
- Es produeix a partir de fonts
renovables.
- Presenta un elevat índex
d’octanatge (105), tot afavorint la
combustió i evitant els cops del
motor.
- La seva combustió allibera menys
diòxid de carboni que la gasolina.
- Genera menys monòxid de
carboni (amb l’ús del 10% d’etanol
a la barreja s’aconsegueix una
reducció del 25 al 30% en les
emissions de CO2).
- És menys inflamable que la
gasolina i que el dièsel.
- Presenta baixa toxicitat.
- No emet compostos de sofre.
- La combinació del 10% pot
usar-se sense cap modificació en
els vehicles.
- I la més important per a la majoria
de països, redueix la dependència
del petroli.
Com a desavantatges podem trobar
els següents:
- Presenta menor poder calorífic
que la gasolina, per la qual cosa
requereix un major consum.
- Conté 2/3 de l’energia continguda
en el mateix volum.
- L’elaboració d’etanol a partir de
grans és aproximadament 1,5
vegades més cara que la gasolina.
- Presenta problemes de corrosió
en parts mecàniques i segells.
- En climes molt freds pot presentar
dificultats per a l’encesa del motor.
- Genera emissions d’òxid de
nitrogen i aldehids (contaminants
menors).
- Per a ús de mescles superiors al
10% s’han de modificar els motors.
- I possiblement el
desavantatge més comentat:
usant gra per l’elaboració de
combustibles estem canviant
menjar per gasolina. L’augment de
la demanda a causa d’aquesta nova
indústria ha contribuït a l’augment
del preu dels cereals i ha afectat
sobretot els països més pobres
(encara que també ha beneficiat els
països productors).
En resum, per als polítics a dia
d’avui té més importància poder
comptar amb fonts alternatives
d’energia al petroli per a no
La Unió Europea té
previst que al 2020 el
consum i la producció
d’etanol arribi
als 10 milions de litres
dependre dels vaivens del preu del
mateix (encara que ara
estigui molt barat, ningú vol
dependre d’altres països, en aquest
cas l’OPEP, per a un producte
estratègic en l’economia com és el
petroli).
Aquest factor és molt més
important que els efectes
negatius o la no-viabilitat
econòmica del mateix, exceptuant
tal vegada el cas del Brasil que
obté etanol a partir de la canya de
sucre, essent un país productor de
canya és de per si més viable.
A Europa, Estats Units i Brasil o
bé s’obliga a un consum mínim de
bioetanol o es prima l’exportació
del mateix (com a EUA) o es prima
la construcció de plantes (ja sigui
19

mitjançant la reducció d’impostos o
beneficis fiscals) o es prima la seva
producció (com a Europa).
Concretament en el nostre àmbit, la
Unió Europea té previst que al 2020
el consum i la producció d’etanol
arribi els 10 milions de litres, és
cert que a dia d’avui els experts
creuen que és impossible que
s’aconsegueixi ja que, arran de la
crisi econòmica, s’han alentit totes
les inversions.
Per acabar dos apunts. El primer,
l’etanol com a combustible ha
vingut per a quedar-se, ens agradi
o no.
En segon lloc, hem de suposar ja
que la terra cultivable i la
producció de la mateixa és
limitada (això sense tenir en
compte els 70 milions d’humans
que cada any neixen i augmenten
la demanda de menjar) la tendència
serà, espero, fomentar la producció
d’etanol de segona generació (a
partir de la cel·lulosa) ja que
aquesta en la seva major part (entre
90 i 95%) no s’utilitza i és un residu
no aprofitat, de manera que el preu
és més baix, i té menys
implicacions en l’oferta i demanda
de productes per a l’alimentació.
Jordi Beascoechea
Subministradora de Cereals SL
20

article d’opinió
LA FINESTRA OBERTA, per Josep Erra
Director d’Agrària Plana de Vic i Secció de Crèdit SCCL
Serà la qualitat, la nostra raó de ser?
En els darrers any les cooperatives ramaderes hem
hagut de lluitar de manera titànica per mantenir-nos
competitius en el mercat. Veient com altres models de
producció gaudien d’uns costos inferiors, hem aplicat
solucions imaginatives per guanyar eficiència i poder
ajustar uns marges que, malauradament, han estat
negatius en períodes que se’ns han fet massa llargs.
En aquest procés, hem estat molt curosos amb la
productivitat, l’alimentació i la sanitat, com a principals
factors de cost, sense oblidar l’aplicació del benestar
animal, un escull que la producció ha sabut superar
amb èxit. Mentrestant, aspectes lligats a la qualitat
han quedat en segon pla, fins que tot d’una ens hem
adonat que tenim raons de sobres per parar-hi atenció.
Potser és agosarat afirmar que ens trobem en un
punt d’inflexió, però sí que, com a mínim, en aquests
moments hi ha un replantejament de cap a on ha
d’anar la nostra producció. Sabem què no volem:
que la carn, un dels eixos de la nostra alimentació,
es pugui convertir en un commoditie. Els productes
d’origen animal han de ser extremadament valorats,
no només per tradició, sinó perquè constitueixen la
nostra principal font de proteïna, suposen un tresor
per al creixement i formen part de qualsevol dieta
equilibrada.
En el cas de la carn de porc, afortunadament cada
dia sorgeixen més professionals, des de carnissers a
xefs, que la valoren i l’assimilen a la d’altres espècies.
Races com el Duroc o el Berkshire, últimament s’estan
implantant en el món de la producció per donar
satisfacció a les noves necessitats del consumidor. En
la recerca d’un producte de bon sabor i textura, cada
etapa de la cadena de subministrament és clau, de
manera que necessitem desenvolupar un enfocament
múltiple per assegurar l’èxit. En aquest terreny encara
ens queda molt camí per recórrer, ja que un bistec
de la millor genètica pot esdevenir incomestible si
el producte no s’ha cuinat correctament, o si hi ha
una falla en algun punt de la línia de producció. Si
ramaders, processadors i minoristes aprenem a
optimitzar la qualitat i el gust de la carn, en farem
més partícip el consumidor i en sortirem tots
guanyant.
Les cooperatives ens trobem en una situació
privilegiada per donar resposta a aquesta
demanda, atès que cobrim tot el procés. Controlem
l’alimentació, la cria i l’engreix, i fins i tot alguns
arribem directament al consumidor. Això suposa un
gran avantatge respecte altres models productius,
ja que en el nostre cas, el ramader que té cura
dels animals n’és el propietari i, per tant, el primer
interessat en què els animals gaudeixin del
benestar que necessiten i que no s’origini cap falla
en el procediment.
“Les cooperatives ens trobem en
una situació privilegiada, ja que
controlem l’alimentació, la cria i
l’engreix, i alguns arribem a botiga”
Tot i així, encara hi ha camí per recórrer, atès
que cal també que l’esforç del productor es vegi
recompensat, i és aquí on ens topem amb el fet
que la qualitat pot esdevenir un concepte massa
subjectiu. Des del moment en què invertim en la
seva millora, el que volem és que el valor afegit
obtingut es pugui quantificar, la qual cosa es pot
materialitzar mitjançant l’avaluació de diferents
paràmetres que hi incideixen, com ara la genètica,
el sexe, el pes al sacrifici, el percentatge de carns
exsudatives, el pH o el color.
En aquest nou escenari, les cooperatives apostarem
fermament per aconseguir un producte que el
client sap valorar, ja que lligat a la qualitat també hi
trobem vinculats conceptes com innovació, tradició,
proximitat, sostenibilitat i treball cooperatiu.
21