Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

Saz P i Ortiz M naturista d’aquestes dades. Després es fa una exploració física i mental que permet establir un diagnòstic. Es fa un diagnòstic comentat amb el pacient i s’indiquen unes línies d’educació sanitària personalitzada dirigida a ensenyar el criteri naturista, a canviar o modificar hàbits i a refermar actitutds positives de salut. S’estableix un pla terapèutic: mesures higienicodietètiques i receptes específiques de fitoteràpia, homeopatia, oligoteràpia i amb indicacions concretes d’hidroteràpia, massatge, relaxació, etc. Finalment s’aclareixen els dubtes i les preguntes del pacient. Tractaments utilitzats en medicina naturista En els estatuts de la Societat Europea de Medicina Naturista Clàssica s’indica que els remeis naturals clàssics són substàncies i elements del nostre entorn. Els mètodes terapèutics es reagrupen en els apartats següents: 6 1. Teràpies físiques, incloent-hi hidrobalneoclimatoteràpia i teràpies del moviment. 2. Nutrició, dietètica i dejuni. 3. Fitoteràpia. 4. Psicoteràpia, higiene de vida, de l’equilibri personal, etc. Hidroteràpia La utilització de l’aigua és un element fonamental en la higiene diària de l’infant i segueix sent, juntament amb el sabó, el número 1 en la prevenció de malalties infeccioses. La utilització de tècniques d’hidroteràpia senzilles: compreses, rentats, friccions, també seran una ajuda terapèutica com a alleugeriment i teràpia en el tractament de malalties. La pràctica de rentat de mans disminueix les infeccions respiratòries 7 i les infeccions digestives per cucs en infants. Climatoteràpia, helioteràpia És important que l’infant faci una bona adaptació climàtica, sobretot en el medi que l’envolta, adaptant-s’hi amb entrenaments suaus i continuats, i prescindint de climes artificials d’aires condicionats o calefaccions, que cal utilitzar només en condicions extremes. També és important fer un entrenament al sol, i fugir tant de la poca exposició als rajos solars com de l’excessiva. Exercici És bàsic en el desenvolupament físic i psicològic dels infants. Es recomana en la recuperació de problemes de coordinació, alteracions visuals, prevenció de l’obesitat i malalties metabòliques, com la diabetis tipus II. Teràpies manuals És bo fer massatges als infants. Les recomanacions de Levoiyer, apreses dels massatges clàssics de l’Índia, han resultat ser positives per a tots els nens i nenes del món. Es tracta d’un massatge molt senzill aplicat després de la higiene corporal de l’infant que ajuda no solament a hidratar la pell, sinó també a estimular el sistema immunològic. Dieta Una dieta vegetariana planejada de manera apropiada és saludable, nutricionalment adequada i proporciona beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de malalties 8 . Llets i fermentats de soja Verdures i hortalisses Greixos, olis i dolços Fig. 1. Piràmide nutricional d’una dieta vegetariana. Llet, iogurt, formatge; llet i fermentats de soja Fruita Fruits secs, panses i llavors Llegums, cereals, pa, arròs, pasta Verdures i hortalisses Greixos, olis i dolços Llegums, fruits secs, panses, llavors, ous Fruita Cereals, pa, arròs i pasta Fig. 2. Piràmide nutricional d’una dieta ovolactovegetariana. 204 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Medicina naturista en pediatria Una dieta vegana exclou la carn, el peix, les aus, els productes lactis derivats d’animals i els ous (Fig. 1). La dieta lactovegetariana és com la vegana, però inclou els productes lactis. La dieta ovolactovegetariana inclou els productes lactis i els ous (Fig. 2). La dieta s’adaptarà a les circumstàncies del pacient: en el cas d’intolerància a la lactosa o al gluten s’exclouran aquests components de la dieta. La utilització de pesticides i herbicides en l’agricultura i la seva influència en la salut dels infants està replantejant la importància de la dieta ecològica ja assenyalada des de fa anys des de la perspectiva de la medicina naturista 9 . Fitoteràpia La fitoteràpia segueix sent una medicina bàsica per a la majoria dels infants del món pobre, i una medicina complementària per al món ric, encara que comença a solucionar molts problemes de salut en infants que reaccionen malament a l’excés de medicació dels tractaments convencionals. L’artemisa segueix sent el medicament bàsic per al tractament del paludisme. Les plantes utilitzades fins fa uns quants anys com a remeis fitotradicionals es triaven entres les plantes amb gran capacitat terapèutica i pocs efectes secundaris. Avui en dia s’han introduït en el mercat altres plantes, de les quals és important valorar l’efecte terapèutic i les contraindicacions. Tractament natural de la febre La medicina naturista proposa respectar els processos febrils i vigilar l’infant durant els processos infecciosos, establint diagnòstics precisos del tipus d’infecció i l’ajuda més adequada. Les crisis agudes infantils apareixen per contagi-imitació, una cosa molt normal i necessària per als infants. En totes apareix la febre, que provoca una gran revolució general. Es tracta de malalties cícliques, tenen un cicle ben determinat i, si intentem alterar-ho, l’única cosa que fem és afegir-hi complicacions. Durant el procés febril es dóna un augment del catabolisme i una disminució de l’anabolisme, amb la qual cosa el mateix cos ens està dient que no assimila i que és perillós forçar-lo a menjar i a assimilar. La malaltia aguda la provoca l’organisme mateix en un intent de restablir el seu equilibri vital i saludable. Una vegada ha passat la crisi, ocorre un canvi en el nen, pren un millor contacte amb el medi, i s’aclimata millor a l’ambient que l’envolta. L’infant queda immunitzat. Una immunitat sana i activa suposa també la capacitat d’aprendre i progressar. L’evidència no recomana el tractament preventiu de les convulsions febrils amb anticonvulsius. El tractament amb agents antipirètics no preveu l’aparició de noves convulsions i els seus efectes secundaris poden interferir amb l’habilitat dels pares i del metge de diferenciar entre un procés febril benigne d’una malaltia més seriosa. Cal educar els pares per ajudar-los a superar les seves pors, explicant-los la història natural del procés febril, el seu cicle i les seves conseqüències. Un factor que ajuda a disminuir la por dels pares és indicar-los que la probabilitat de sofrir una nova convulsió passats sis mesos de la primera disminueix ràpidament i ensenyar-los a col·locar al seu fill en cas d’una nova convulsió, un aspecte especialment important si el nen vomita 10 . Si en un moment determinat ens podem plantejar la necessitat de combatre la febre, hem de tenir en compte els punts següents: 1. L’elevació del grau termomètric. En general, davant temperatures de més de 39ºC, ens posarem en guàrdia per fer baixar la febre, però hem de tenir en compte els processos i el pacient, ja que hi ha malalts i malalties que aguanten aquesta temperatura. 2. La durada perllongada, durant dies. 3. Els símptomes que acompanyen, com convulsions o altres reaccions, que ens poden obligar a actuar. Banys: tant si el bany és fred com si és temperat, sempre ha de tenir una temperatura inferior a la del individu malalt, de la qual cosa resultarà que, tendint a igualar-se els dos graus termomètrics, el cos haurà de cedir calor forçosament a l’aigua del bany i aquest, com a conseqüència, es refrescarà, d’aquí precisament que sigui millor, per a rebaixar més la temperatura, el bany fred (de 18º a 20º) que el bany temperat (de 30º a 35º C). Cal tenir en compte que l’acció del fred sobre tota la superfície cutània, amb una durada d’un quart d’hora, exposa molt fàcilment a complicacions molt variades, especialment congestions i hemorràgies internes. Això no passa amb els banys temperats, que solen tenir una durada de mitja hora. És important indicar també les accions beneficioses dels banys temperats per a l’organisme: exerceixen una acció tonificant i també sedant sobre el sistema nerviós. Un altre benefici és l’acció mecànica que el bany representa en si mateix, escombrant la superfície cutània, i que té una influència benefactora de neteja en el curs dels processos febrils o en el desenvolupament de les malalties infeccioses. Embolcall amb llençol mullat: quan s’usa aquesta manera d’aplicar l’aigua, sempre s’empra l’aigua freda. Es mulla un llençol gran en aigua freda, s’esprem i s’embolica tot el cos nu del malalt, fins i tot el cap (deixant l’espai suficient per a respirar). La durada de l’embolcall ha de ser d’un a deu minuts i, una vegada tret el llençol, es fan friccions seques pel cos. Com més estona es manté l’embolcall, més efecte s’obté sobre la hipertèrmia, però si se sobrepasen els deu minuts, l’acció del fred sobre la pell tindrà els ma- Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 205
Page 1: MEDICINES COMPLEMENTÀRIES Butllet
Page 5 and 6: Medicina naturista en pediatria - D

Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?