Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

Medicina naturista en pediatria
Una dieta vegana exclou la carn, el peix, les aus, els
productes lactis derivats d’animals i els ous (Fig. 1).
La dieta lactovegetariana és com la vegana, però inclou
els productes lactis. La dieta ovolactovegetariana
inclou els productes lactis i els ous (Fig. 2).
La dieta s’adaptarà a les circumstàncies del pacient:
en el cas d’intolerància a la lactosa o al gluten s’exclouran
aquests components de la dieta.
La utilització de pesticides i herbicides en l’agricultura
i la seva influència en la salut dels infants està
replantejant la importància de la dieta ecològica ja
assenyalada des de fa anys des de la perspectiva de
la medicina naturista 9 .
Fitoteràpia
La fitoteràpia segueix sent una medicina bàsica per
a la majoria dels infants del món pobre, i una medicina
complementària per al món ric, encara que
comença a solucionar molts problemes de salut en
infants que reaccionen malament a l’excés de medicació
dels tractaments convencionals.
L’artemisa segueix sent el medicament bàsic per al
tractament del paludisme. Les plantes utilitzades fins
fa uns quants anys com a remeis fitotradicionals es
triaven entres les plantes amb gran capacitat terapèutica
i pocs efectes secundaris. Avui en dia s’han introduït
en el mercat altres plantes, de les quals és important
valorar l’efecte terapèutic i les contraindicacions.
Tractament natural de la febre
La medicina naturista proposa respectar els processos
febrils i vigilar l’infant durant els processos infecciosos,
establint diagnòstics precisos del tipus
d’infecció i l’ajuda més adequada.
Les crisis agudes infantils apareixen per contagi-imitació,
una cosa molt normal i necessària per als infants.
En totes apareix la febre, que provoca una gran
revolució general. Es tracta de malalties cícliques, tenen
un cicle ben determinat i, si intentem alterar-ho,
l’única cosa que fem és afegir-hi complicacions.
Durant el procés febril es dóna un augment del catabolisme
i una disminució de l’anabolisme, amb la
qual cosa el mateix cos ens està dient que no assimila
i que és perillós forçar-lo a menjar i a assimilar.
La malaltia aguda la provoca l’organisme mateix en
un intent de restablir el seu equilibri vital i saludable.
Una vegada ha passat la crisi, ocorre un canvi en
el nen, pren un millor contacte amb el medi, i s’aclimata
millor a l’ambient que l’envolta. L’infant queda
immunitzat. Una immunitat sana i activa suposa
també la capacitat d’aprendre i progressar.
L’evidència no recomana el tractament preventiu de
les convulsions febrils amb anticonvulsius. El tractament
amb agents antipirètics no preveu l’aparició
de noves convulsions i els seus efectes secundaris poden
interferir amb l’habilitat dels pares i del metge
de diferenciar entre un procés febril benigne d’una
malaltia més seriosa. Cal educar els pares per ajudar-los
a superar les seves pors, explicant-los la història natural
del procés febril, el seu cicle i les seves conseqüències.
Un factor que ajuda a disminuir la por dels
pares és indicar-los que la probabilitat de sofrir una
nova convulsió passats sis mesos de la primera disminueix
ràpidament i ensenyar-los a col·locar al seu
fill en cas d’una nova convulsió, un aspecte especialment
important si el nen vomita 10 .
Si en un moment determinat ens podem plantejar la
necessitat de combatre la febre, hem de tenir en
compte els punts següents:
1. L’elevació del grau termomètric. En general, davant
temperatures de més de 39ºC, ens posarem en guàrdia
per fer baixar la febre, però hem de tenir en
compte els processos i el pacient, ja que hi ha malalts
i malalties que aguanten aquesta temperatura.
2. La durada perllongada, durant dies.
3. Els símptomes que acompanyen, com convulsions
o altres reaccions, que ens poden obligar a actuar.
Banys: tant si el bany és fred com si és temperat,
sempre ha de tenir una temperatura inferior a la del
individu malalt, de la qual cosa resultarà que, tendint
a igualar-se els dos graus termomètrics, el cos
haurà de cedir calor forçosament a l’aigua del bany
i aquest, com a conseqüència, es refrescarà, d’aquí
precisament que sigui millor, per a rebaixar més la
temperatura, el bany fred (de 18º a 20º) que el bany
temperat (de 30º a 35º C).
Cal tenir en compte que l’acció del fred sobre tota la
superfície cutània, amb una durada d’un quart
d’hora, exposa molt fàcilment a complicacions molt
variades, especialment congestions i hemorràgies internes.
Això no passa amb els banys temperats, que
solen tenir una durada de mitja hora. És important
indicar també les accions beneficioses dels banys
temperats per a l’organisme: exerceixen una acció
tonificant i també sedant sobre el sistema nerviós.
Un altre benefici és l’acció mecànica que el bany representa
en si mateix, escombrant la superfície cutània,
i que té una influència benefactora de neteja en
el curs dels processos febrils o en el desenvolupament
de les malalties infeccioses.
Embolcall amb llençol mullat: quan s’usa aquesta
manera d’aplicar l’aigua, sempre s’empra l’aigua
freda. Es mulla un llençol gran en aigua freda, s’esprem
i s’embolica tot el cos nu del malalt, fins i tot
el cap (deixant l’espai suficient per a respirar). La durada
de l’embolcall ha de ser d’un a deu minuts i,
una vegada tret el llençol, es fan friccions seques pel
cos. Com més estona es manté l’embolcall, més efecte
s’obté sobre la hipertèrmia, però si se sobrepasen els
deu minuts, l’acció del fred sobre la pell tindrà els ma-
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 205