Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

Medicina naturista en pediatria
– Documentació química, farmacèutica i biològica
per a l’autorització de comercialització i registre.
Mentre, els comerciants de productes miracle, aprofitant
la mala legislació i amb la pràctica habitual de
l’engany, venen els seus productes amb unes característiques
determinades que són la més pura presentació
de l’engany: propietats indefinides per a
tota mena de patologia crònica, farfolla pseudocientífica,
innocuïtat del producte, tradicions ancestrals,
aval de revistes científiques inexistents, recomanacions
d’autoritats acadèmiques desconegudes,
preu elevat amb premi i regal en la publicitat del
llançament, testimoni de famosos en l’eficàcia del
producte...
L’OMS ja ha posat a disposició dels països unes directrius
ben definides i concretes per a la regulació dels
medicaments herbals 17 . Fins ara, les actuacions en
matèria legislativa dutes a terme a Espanya són escasses
i insuficients, i cal proposar noves mesures per al
subministrament, la preparació i la distribució de
plantes medicinals que condueixin a una aplicació segura
per als pacients, beneficiaris directes de les grans
possibilitats d’aplicació de les plantes medicinals.
Qui la pràctica
La medicina naturista pot ser practicada per qualsevol
metge. La necessitat de crear un distintiu entre
els metges que practiquen aquestes teràpies ha fet
que l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Saragossa
hagi creat unes plaques distintives que els professionals
poden col·locar a la porta de la seva consulta, com
una garantia per als pacients. Entre altres requisits,
es demana una acreditació d’una formació teòrica
de 150 hores i de 100 hores pràctiques com a mínim,
amb preferència per titulacions universitàries, tant
nacionals com comunitàries i les estrangeres que disposin
de prestigi internacional 18 . No obstant això, a
nivell universitari, la formació en medicina naturista
es redueix a alguna assignatura de lliure configuració
i a algun curs de postgrau.
L’accés del pacient a una consulta de medicina naturista
es fa a través de consultes privades. Pel que fa
al Sistema Nacional de Salut, el Centre de Salut del
Barrio Oliver de Saragossa, disposa, des de la tardor
del 1993, d’una consulta de medicina naturista. Es
tracta d’una consulta que atén els pacients que hi
accedeixen per iniciativa pròpia o que són remesos
per altres professionals. L’horari de consulta s’ha
anat ampliant de manera progressiva des de dues
hores diàries durant dos dies a la setmana, fins a cinc
dies a la setmana. Pel que fa a la pediatria, el motiu
més freqüent de consulta és el de les infeccions respiratòries,
seguit de les al·lèrgies, la salut mental,
problemes dermatològics i cefalees 5 .
La societat actual pren consciència de la importància
de la medicina naturista, encara que sol referir-s’hi
com una alternativa que «està de moda». Tanmateix,
malgrat la demanda creixent de pacients que
acudeixen a aquest tipus de consultes (un estudi publicat
el 27 de maig de 2004 pels Centers for Disease
Control and Preventions (CDC) indica que el 62%
dels adults dels Estats Units va utilitzar algun tipus
de teràpia complementària els darrers 12 mesos) 19 ,
és una branca de la medicina que encara compta
amb poc suport dins la medicina al·lopàtica. Nosaltres
pensem que això es deu principalment a tres
factors: d’una banda, l’escassa formació en medicina
naturista que s’imparteix a les universitats (alguna
assignatura de lliure elecció i cursos de postgrau
oferts per alguna universitat, entre elles la Universitat
de Saragossa); d’una altra banda, la investigació
duta a terme en aquest camp és escassa, malgrat
l’elevada eficàcia empírica dels tractaments i la satisfacció
dels pacients que acudeixen a aquest tipus de
consultes. El nombre de treballs publicats en les revistes
de més impacte és molt reduït, com també la
presència en les principals bases de dades mèdiques.
Finalment, la falta d’una regulació específica fa que
moltes teràpies alternatives siguin practicades per
personal no especialitzat i que es creïn, de vegades,
situacions de confusió.
Així doncs, no es pot ignorar la realitat quotidiana
d’aquestes teràpies: la medicina complementària i
alternativa no és una opció que es pugui ignorar o
considerar com una cosa fora dels processos normals
de la ciència o de la medicina. Cal que s’assumeixi la
responsabilitat de dedicar més recursos a la investigació,
a la formació especialitzada tant a nivell universitari
com als professionals de la sanitat i a una
regulació més concreta. Aquests factors asseguraran
una pràctica més eficaç i segura, amb una satisfacció
més gran dels pacients, objectiu final de tota pràctica
mèdica.
L’avaluació de les teràpies complementàries presenta
sovint reptes metodològics únics, no comuns en
intervencions convencionals, per exemple l’absència,
de vegades, de grup control. No obstant això, aquestes
teràpies es poden avaluar amb mètodes d’investigació
rigorosos i acceptats 20 . La investigació en medicina
complementària i alternativa ha augmentat des
del 1992, quan es va crear l’Oficina de Medicina Alternativa
dels National Institutes of Health dels Estats
Units amb un pressupost inicial de dos milions de dòlars.
Aquesta oficina va ser substituïda pel National
Center for Complementary and Alternative Medicine
el 1998, i el pressupost s’ha incrementat de 50
milions de dòlars el 1999 a 114,1 milions estimats el
2003 21 .
L’accés a informació especialitzada en medicina naturista
demana cerques especialitzades i bases de
dades específiques. A PubMed hi ha una estratègia
de cerca que inclou els termes MeSH i altres termes
indicats pel National Center for Complementary and
Alternative Medicine dels Estats Units. Una base de
dades de referència en teràpies alternatives i com-
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 207