Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

Saz P i Ortiz M
teixos inconvenients que el dels banys freds.
Locions: aquestes locions es porten a terme passant
una esponja mullada en aigua freda i lleugerament
espremuda, per tota la superfície del cos i, algunes
vegades, amb l’esponja només humitejada, sense
que la loció vagi seguida de fricció de cap mena; no
obstant això, és millor que vagin acompanyades de
compreses fredes al cap, que s’aniran canviant a mesura
que s’escalfin. Les locions es renoven diverses
vegades en 24 hores, segons la marxa de la temperatura
i la de la malaltia.
Els efectes que s’obtenen amb les locions són molt
interessants. D’una banda, l’acció del fred és momentània
i passatgera i s’obtè amb aquest mitjà l’acció
tònica sobre tot l’organisme, especialment sobre
el sistema nerviós, com en l’embolcall de ràpida i
curta durada; d’altra banda, deixant la pell humitejada,
s’aconsegueix que disminuexi la sensació tan
molesta per al malalt de sequedat i coïssor que sent
en la pell, i que perdi part de la seva calor evaporant
l’aigua que ha quedat humitejant els teguments.
Dieta: sobre la dieta de les malalties agudes, un primer
punt d’importància cabdal és abstenir-se d’alimentar
els malalts en un moment més intens de la
malaltia. La dieta s’ha de basar en sucs i aigua i, s’ha
d’atenir a les necessitats que tingui el pacient, que
serà el que indicarà quan té ganes de menjar.
Aquesta és la manera de veure que el procés de la
malaltia arriba a la seva fi.
Seguretat i efectes adversos de la
medicina naturista
L’aplicació de la medicina naturista té diversos aspectes
que cal remarcar pel que fa a la seguretat.
a) Quant a la premissa sobre la capacitat que té
l’orgnanisme de resoldre la malaltia, si bé és
certa, sempre ha d’estar basada en un bon
diagnòstic clínic i en el coneixement de l’evolució
espontània de la malaltia: no té la mateixa forma
d’evolució i curació una apendicitis aguda que un
còlic nefrític. Per tant, només un bon diagnòstic
clínic permet aconsellar i fer un bon pronòstic de
la malaltia i poder triar com a tractament l’evolució
espontània 1 .
b) Si bé les tècniques usades d’hidroteràpia, helioteràpia
i exercici són senzilles, han de tenir un
diagnòstic correcte i una aplicació correcta, ja que
si no poden multiplicar els efectes adversos. Un
bany calent alleujarà un còlic nefrític i serà mortal
per a una apendicitis. L’evolució espontània i el
tractament aconsellat no seran els mateixos davant
un xarampió que davant una reacció al·lèrgica 1 .
c) La dieta vegetariana ha estat criticada pel perill
que suposava que manqués d’aminoàcids essencials,
vitamina D i B12, ferro i calci. Avui en dia no
tan sols ha demostrat que és equilibrada, sinó que
està molt indicada en la prevenció de patologies
d’alteracions metabòliques, malalties cardiovasculars
i càncer. Només cal tenir en compte dues
premisses: que sigui suficient en quantitat i que sigui
variada. Alguns autors consideren que hi ha
d’haver seguretat a l’hora de comprovar que els
aliments que són fonts de vitamina B12 realment
en porten 8 .
d) Malgrat que les plantes s’han usat durant segles,
només una quantitat relativament petita d’espècies
de plantes s’ha estudiat per a les possibles
aplicacions mèdiques. I encara es disposa d’un
nombre més petit d’estudis sobre la seva seguretat
i eficàcia 11 .
En alguns països les fitomedicines estan ben establertes,
disposen de reglamentació i de registre
dels medicaments herbaris propis, mentre que en
altres són considerades aliments i no es permet
sostenir que posseeixen qualitats terapèutiques.
El nostre país és dels que disposen d’aquesta legislació
dubitativa 12 .
El consumidor espanyol que compra una planta
medicina es troba que pot estar registrada de tres
formes diferents:
– Com a medicament, regulat per la Llei del medicament
13 .
– Com a planta medicinal (PM), descrita en l’Ordre
de 3 d’octubre de 1973 14 .
– Com a aliment, registrat al Registre General Sanitari
d’Aliments 15 , amb molt menys control i
amb cabuda per a plantes que es poden vendre
com a aliment amb millor qualitat que una
planta, o també amb el frau d’haver-li tret els
principis actius. N’és un exemple l’anís en gran a
qual es treu l’essència per fer una beguda alcohòlica
i aquest mateix anís que es torna a vendre sec
com a producte curatiu, que molta gent compra
també per fer botifarrons.
Malgrat aixó, fins ara no s’han regulat aquestes activitats.
S’ha elaborat un projecte de reial decret
amb data de 10 de febrer de 2003 16 , que no ha entrat
en vigor. Aquest projecte inclou, igual que l’ordre
esmentada en el paràgraf anterior, una llista de
les plantes la venda al públic de les quals estaria
prohibida o restringida per raó de la seva toxicitat.
A més, desenvolupa el que estableix la Llei del medicament,
emmagatzematge, comercialització prescripció
i dispensació de plantes medicinals i els seus
preparats. El projecte indica, entre d’altres:
– Espècies vegetals i posologies recomanades per a
les al·legacions d’ús tradicional.
– Informació que han de contenir els medicaments
tradicionals de plantes, garanties d’identificació i
informació, publicitat, distribució.
206 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66