pdf - Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques - Generalitat ...

Lourdes ToledoPersonal: (Direcció) Rosa Díaz.L’equip de la biblioteca està formatper vint-i-cinc persones: tresbibliotecaris, més auxiliars,administratius i altre personal.Opac (Catàleg automatitzat enlínia, amb 8 ordinadors).Sales, horaris i serveis: SalaInfantil/Juvenil. Consulta del fonsde la sala i préstec a domicili dellibres: 4 volums durant 15 dies,durant l’estiu s’amplia a un mes.Horari: 12 - 4:00 h. i de 16 -20:30h. Dissabtes: 9:30-13:30 h. Horarivacances escolars: 11-14:00 h. i de16 a 20:30 h. (excepte dissabtes).Sala d’adults: Préstecs: 6 volumsdurant 15 dies, en estiu s’amplia aun mes. Sala d’hemeroteca:consulta de 312 revistes (informaciógeneral, divulgació i especialitzades)12 capçaleres de premsa diària(local, nacional i internacional) ibutlletins oficials. Lliure accés. Salade lectura: consulta de les obresde referència de la Biblioteca.Servei d’infor-macióbibliogràfica: Horari: 9:00-20:30 h. i dissabtes 9:30-13:30h. (d’octubre a juny). Agost: 9-14:00 h. Sala d’audiovisuals:Audició de DVD, CD-Rom, CD’s,Casets i Discos vinil. Projeccionsindividuals i col·lectives de vídeos.Préstec a domicili: 3 unitats per 1setmana. Horari: 16-20:30 h. idissabtes 9:30-13:30 h. Salad’investigadors: Consulta delfons antic i altres col·leccionsespecials, ss.XIX i XX fins a 1958,(accés restringit a investigadorsacreditats). Autopréstec iPréstec interbiblio-tecari ambla Xarxa de Lectura PúblicaValenciana i la Xarxa deBiblioteques Públiques de l’Estat.Servei de Desiderata:possibilitat de sol·licitar materiald’interés per part del lector.Autoservei de reprografia(excepte per al fons antic i lescol·leccions especials). Consultad’Internet. Activitats per axiquets: Contacontes: Segonsprogramació. Normalment, 16sessions entre novembre i març.Adreçats a xiquets des dels 4 anysfins als 7 anys. “Cinema per axiquets”, dissabtes a les 11 h.LA BIBLIOTECA PÚBLICAPROVINCIAL DE CASTELLÓREPORTATGESFITXA TÈCNICA:Adreça: C/ Rafalafena, 29 -12003 -Castelló de la Plana.Accés: línia 9 (Renfe) i 11 (UJI)Tel.: 964 224 309 i Fax: 964 236 557 C-e.: bpec@gva.esWeb:www.xlpv.cult.gva.cgi-bin/abwebp/L1/T1/SO103Accés al fons: a través del Catàleg Col·lectiu de laComunitat Valenciana http://bv.gva.es i CatálogoColectivo del Patrimonio Bibliográfico Españolwww.mcu.es/ccpbLa Biblioteca Provincial de Castelló organitza tots elsanys diverses exposicions relacionades amb el llibre.Visites a la Biblioteca per a escolarsi associacions.Superfície i llocs de lectura:superfície total 3.968 m 2 i 1.596m 2 d’ús bibliotecari. Llocs de lectura:225. Metres linials de prestatgeries:3.154 m/l.Població: 150.000 habitants.Nº Volums: 120.000 volumsmoderns.Fons Local: aproximadament4.500-5.000 volums, entremonografies, fullets, cartells i discos.Diversitat dels Fons: Col·leccióde cartells: 3.700 de la Bibliotecai 900 cartells del fons Huguet.Fons en valencià: 13.182 títols.UN PÚBLIC MOLT DIVERS VISITADIÀRIAMENT LA BIBLIOTECAPÚBLICA PROVINCIAL DECASTELLÓLa Biblioteca Pública Provincialde Castelló va ser creada en 1848.Actualment és un centre detitularitat estatal, gestionat per laGeneralitat Valenciana, a travésde la Direcció General del Llibre,Arxius i Biblioteques, i els seus fonses poden consultar en internet, através del Catàleg Col·lectiu dela Comunitat Valenciana http://biblioportal.cult.gva.es/ i en elCatálogo Colectivo del PatrimonioBibliogràfico Españolwww.mcu.es/ccpb. És un centreamb més de cent cinquanta anysd’història, i entre les seues parets,a més de les últimes tecnologies,guarda tresors molt valuosos. Ensreferim concretament al fonspatrimonial de la biblioteca, queconstitueix un dels fons antics mésimportants de les nostresbiblioteques, tant en xifres com enqualitat bibliogràfica, i al qualtenen accés tots els investigadors,corresponentment acreditats.La Biblioteca Pública Provincial deCastelló alberga 62 incunables,així com 112 manuscrits i 4.322obres impreses entre els segles XVIi el XVIII . Del segle XVI, hi ha 564exemplars i del segle XVII, 1.984,especialment de caràcter religiós,sobre teologia, mística, obresmorals, sermons i oracions, entre/REPORTATGES/ Biblioteca Pública Castelló3

REPORTATGES/ Biblioteca Pública Castelló4altres. Al segle XVIII pertanyen2.085 volums i al segle XIX5.474, aquests últims ja detemàtica més diversa. Quant ales impressions, aquestescorresponen a impremtes tantnacionals, on predominen les valencianes,com a estrangeres, sobretot lesfranceses de Lyon i París i lesitalianes de Venècia i Roma.Es tracta d’un centre públicmodern, informatitzat en 1991,data en què, entre altres avanços,s’hi va incorporar la utilizació delcarnet amb codi de barres.Actualment, la biblioteca ofereixel servei d’internet als seus usuarisi els seus fons -com apuntàvemadés- es poden consultar en línia,ja que des de setembre de 2001,està integrada en el CatàlegCol·lectiu de la GeneralitatValenciana, dins de la Xarxa deLectura Pública de la ComunitatValenciana. “Anteriorment -indicaRosa Díaz- va haver-hi uns anysde transició en què utilitzàvem elsdos mètodes, el manual il’informàtic, però això ara ja ésprehistòria, i ara disposem fins itot d’un sistema d’autopréstec”,una maquina similar a un caixerautomàtic, on el lector/a, nomésamb l’ajuda del codi de barresdel seu carnet pot dur-se a casaels llibres en préstec.Tots aquests avantatges fan de labiblioteca un centre adequat ales necessitats de la Societat dela Informació i el Coneixement.Ací troben resposta a les seuesdemandes els més menuts, elsadolescents atrets per lainformàtica i el món audiovisual,el públic universitari -que cadavegada reclama millors i mésdiversos mitjans de consulta- i elpúblic més madur, que bé buscaajuda per a la investigació, osimplement desitja trobar-hi boneslectures. Tot això fa pensar queper la biblioteca passa diàriamentun públic ben divers. Per tal desatisfer aquest ventall dedemandes, el centre s’esforça enpoder oferir els serveis méssol·licitats per cada públic. Eneixe sentit, sorprén la diversitat iriquesa de la seua col·lecció depréstec, molt utilitzada pels seususuaris.En els últims quinze anys, desde finals dels anys vuitanta -talcom indica la responsable delcentre- la Biblioteca ha dedicattambé una especial atenció alpúblic més menut, xiquets i joves,i per tant, al fons infantil. Provan’és que en 1988 començava aCastelló la primera campanyad’animació lectora i sis anys després,en 1994, s’iniciava la Rutadel Llibre, que en un principi varecórrer les poblacions d’Onda,Almassora, Benicàssim, Cabanes,Borriana, Alqueries i Almenara,afegint-s’hi després Borriol i Vinaròs.Des d’aquells començamentsfins a l’actualitat, la Biblioteca noha cessat en la preparació, anyrere any, de campanyesd’animació a la lectura, tant dirigidesals usuaris, com a les escoles,aquestes últimes organitzadesen anys alterns. L’objectiu -apuntaRosa Díaz- és recuperar la tradicióoral de la narració de contes ihistòries a través d’activitats comola confecció de llibres, les disfres-

La Biblioteca de Gaietà HuguetUn dels fons més apreciats dela Biblioteca de Castelló és el FonsHuguet. Els seus orígens es remuntena la tasca realitzada per Avel·líFlors de recopilació d’obres de lacultura valenciana i catalana aCastelló de la Plana, per tald’assegurar la seua posterior difusióentre estudiosos i personesinteressades. En 1982, tot coincidintamb el 50 aniversari de lesNormes de Castelló, Avel·lí Florsen va fer donació a la FundacióHuguet. Posteriorment, en 1989,el fons va ser adquirit per la llavorsanomenada Conselleria de Cultura,Educació i Ciència. A partird’aquell moment, el fons de laBiblioteca Gaietà Huguet va passara formar part de la Biblioteca PúblicaProvincial de Castelló, la qual-apunta Rosa Díaz- “ha intentatsempre augmentar i mantenirl’esperit del llegat tot adquirintnous fons en la nostra llengua”.El fons bibliogràfic de la BibliotecaGaietà Huguet està formatper llibres i publicacions periòdiques.Té aproximadament 7.700volums i al voltant de 900 publicacionsperiòdiques, entre les qualshi ha unes 80-90 revistes, escritestotes en la nostra llengua. Unacol·lecció “bastant completa, quanta la varietat temàtica”, tal comexplica Rosa Díaz, qui en destaca“les obres literàries, així com unavaluosa col·lecció de cartells ifullets diversos”. Així mateix, lespublicacions periòdiques ací guardadesrepresenten una de les millorsrecopilacions de títols publicatsa casa nostra, a Catalunya ia les Illes Balears.Val a dir que Gaietà Huguetva ser un destacat escriptor i políticcastellonenc, que va estudiar al’Institut Nacional Agronòmic deParís i va fundar a Castelló en1909 la Juventut Nacionalista, iposteriorment, el partit EsquerraValenciana, en 1930. Va ser unmecenes important per a diversesiniciatives culturals i literàries i enmorir, poc després de regressarde l’exili, va crear la FundacióGRÀFICS, DES DE 1998-Huguet, dedicada a fomentar l’úsi l’ensenyament de la nostrallengua. Dins del fons destaquentambé les edicions: Els valenciansde secà / Huget Segarra, Gaietà.-València: L’Estel, 1969 iSermones/ Vicente Ferrer, Santo.-Barcelona: Barcino,1932.Actualment, la col·lecciórespectadatal com estava en elsseus orígens, i ampliada avui- estàclassificada seguint l’ordenacióde la CDU. Una bona part delfons està destinat al préstec i l’altrapot ser consultada en la Sala deLectura. A l’igual que la resta delfons de la Biblioteca, estaninformatitzats, i per tant es podenfer recerces i tries en una base dedades. A més, gràcies a una clauespecífica identificativa, és possibleseleccionar-lo i recuperar-lo de laxarxa.Préstec:Estadística 2002Llibres: 70.760(adults:44.961/infantil:25.807)Documents Sonors: ……...........17.638Documents audiovisuals:……….25.792Documents electrònics:………......4.057Total:…………....................…118.255Número total d’usuaris inscrits:...29.610(2.303 nous durant l’any 2002)Préstec interbibliotecari: Préstecs efectuats:(66 originals, 32 còpies). Préstecs rebuts:(104 originals i 10 còpies).Usuaris: Adults (14 anys o més) 81.830(homes) / 69.167 (dones). Infantil (13 anyso menys) 33.878 (xiquets) / 33.797(xiquetes).Visites escolars:…………................ 80Animació lectora (infantil):…........... 80Projeccions infantils (dissabtes):……. 48Exposicions………………................ 3Despeses: La biblioteca va tenir en 2002unes despeses totals de 100.970,03 a (lesquals cobreixen les activitats per a públicinfantil, manteniment, mobiliari, equipamentinformàtic i d’oficina, personal i adquisicionsbibliogràfiques, entre altres).Pressupost: 115.000 a anuals destinats apart de les despeses de manteniment id’adquisicions bibliogràfiques, una partidaamb una inversió total de 39.688,14 €./REPORTATGES/ Biblioteca Pública Castelló5

EL PATRIMONIOGRÁFICO Y SUCONSERVACIÓNJosé Vergara,Restaurador de la Biblioteca ValencianaDesde que la restauración empezó aconsiderarse como disciplina, surgió lanecesidad de implantar teorías quefacilitarán principios con una validezpermanente y general para proyectarlocalizados en la Comunidad Valenciana,aunque sea un ejemplar idéntico, de lamisma edición, y realizado con los mismosmateriales, ya que las condiciones climáticasson totalmente distintas.Cuando la definición de conservaciónse aplica al material cultural de archivos ybibliotecas implica generalmente supreservación a través de la restauración yde un mantenimiento constante, perosiempre teniendo en cuenta que dicha acciónno debe ocasionar cambios o pérdidassignificativas de autenticidad en el material.La restauración, evidentementeprácticas para las reparaciones yconsolidaciones, que garanticen supervivencia a través del uso cotidiano.En ambos casos la metodología deintervención es análoga, lo que cambiason los objetos sobre los cuales seinterviene; en algunos de ellos (fondoantiguo, raro y valioso) su valor históricocultural es global, o sea, que tanto elcontenido (el bloque de texto), como elcontinente (la encuadernación) formaparte de lo que se podría denominarobjeto arqueológico y tiene valor en sí6EL PATRIMONIO Y SU CONSERVACIÓNARTICLESCosiendo y confeccionando las cabezas de un incunable.intervenciones correctas en todas lasdisciplinas que conforman el PatrimonioHistórico Cultural.La mayor parte del material quecomponen los fondos de archivos ybibliotecas es, básicamente, de procedenciaorgánica, muy susceptible al deterioro ysometidas a un proceso de degradaciónirreversible. Su estado de conservación, enla mayoría de los casos, depende de lascondiciones medioambientales a las queha sido expuesto a lo largo del tiempo.Esto hace de su conservación y restauraciónuna disciplina muy compleja y variada, yaque las intervenciones se proyectan deacuerdo al estado en que se encuentra elmaterial orgánico que lo compone, y estohace que sea muy difícil la creación denormas específicas para la restauración dedicho material. Por ejemplo, el materialconservado en archivos y bibliotecas deCastilla-La Mancha no presentará los mismosproblemas de conservación que aquellosdisminuye la originalidad del objeto, aunqueésta sólo trate de reparar daños, pérdidaso simplemente liberarlo de alteracionessufridas por reparaciones realizadas en elpasado. Generalmente, toda intervencióndisminuye la autenticidad del materialtratado.La restauración de los materiales dearchivos y bibliotecas puede presentar laparadoja de que según qué fondo estemostratando, se aplican unos conceptos deintervención u otros. Por ejemplo, si elejemplar a tratar pertenece al fondoantiguo, el tratamiento a realizar siempreestará dirigido a ocasionar los mínimoscambios posibles, tanto del material comode la propia estructura del ejemplar,efectuando las intervenciones necesariassin alterar lo que pudo ser su estructuraoriginal, que no necesariamente tiene que serla que nos ha llegado a nosotros en la actualidad,mientras que cuando se trata de material deconsulta general, se buscan soluciones másmismo. Mientras que los libros deconsulta general requierenintervenciones más sólidas, sobre todoen las actuaciones sobre el continente,para asegurar una mejor funcionalidady uso del objeto.Restauradores valencianosLa Comunidad Valenciana cuentacon un pequeño grupo de restauradores,con suficientes conocimientos yexperiencia para poder realizar trabajosde recuperación, restauración yconservación de los materiales culturalessobre soporte de papel que formanparte de cualquier fondo de archivo obiblioteca. Aunque, muy a mi pesar, ycomo opinión personal, he de decir queno todo aquel que tiene un título enConservación de Patrimonio Culturalestá capacitado para la práctica de estalabor.

En nuestra Comunidad se llegó afundar la asociación (ACRACV), con laintención de ayudar a cualquierrestaurador, de la especialidad que fuese,a mantener contacto directo con losmejores profesionales del mundo y lasnuevas tecnologías a través de seminariosy conferencias, y al mismo tiempo podercontrolar, de alguna manera, quién, cómoy dónde se realizan intervenciones sobreel patrimonio cultural en la ComunidadValenciana. Con el tiempo, la complejidady responsabilidad que conlleva esta labor,así como la falta de apoyo por parte deEn el ámbito privado encontramospocas empresas que se dediquen a larestauración de material cultural con soportede papel. Como sugerencia, me permitoapuntar que cualquiera que tuvieranecesidad de recurrir al servicio privado,se informe bien, puesto que, como hecomentado antes, una titulación no hacea un profesional, y mucho menos a un buentécnico.La profesión de conservador yrestaurador es muy compleja y,desgraciadamente, muy ecléctica en lo quese refiere al uso de las distintas técnicas.antes / después7EL PATRIMONIO Y SU CONSERVACIÓNDepartamento de Restauración de la Biblioteca Valenciana, y un “Grabado de la serie LeTHEATRE de la guerre en Allemagne, 1697”. Antes y después de su Restauración.la administración, ha limitado el éxito deesta asociación.En la actualidad existen dos centrosque, de alguna manera, son losresponsables de la conservación yrestauración del Patrimonio Cultural sobresoporte de papel en la ComunidadValenciana: el Arxiu del Regne, quedispone de cuatro técnicos especializadosen la restauración de material documental,y la Biblioteca Valenciana, que realizauna labor más enfocada hacia laconservación del libro (sobre todo delfondo antiguo, raro y valioso). Tambiénexiste un pequeño departamento derestauración en el Centro del Carmenque forma parte del Servicio deConservación y Restauración de BienesMuseísticos de la Conselleria de Culturay Educación, donde se forma a técnicos,ya licenciados, a través de becas, y que realizantrabajos de restauración para archivos dedistintos ayuntamientos de la Comunidad.Los buenos restauradores seforman a través de la experienciaque dan los años de trabajo,sobre todo destacan aquellos quetrabajan en archivos y bibliotecas,donde cada pieza arestaurar, por tratarse dematerial orgánico (papel),presenta distintos problemasde conservación.Siempre he dicho a misalumnos que la restauraciónes una profesión muy pocoagradecida, y que por muybuen profesional que sepueda ser siempre surgiránmomentos de deses-peración,al no poder resolver todos losproblemas de conservación quese le presentan al profesional. En cambio,también existen momentos de satisfaccióny orgullo al saber que una parte de ese patrimoniocultural subsiste gracias a nuestra intervención.“Quarta parssumme Alexandri de Alesthewologorum, 1472”. Antes de surestauración (El texto está tomado dellomo, el año del colofón). ARRIBA esel mismo incunable después de surestauración.

ADAPTACIÓN DE LALEY DE PROPIEDADINTELECTUAL A LASOCIEDAD DE LAINFORMACIÓNJavier Piñol, Asesor Técnico de laGeneralitat Valenciana.Registro Territorial de la PropiedadIntelectual de la Comunidad Valenciana.protección residenciada en la ley.Tradicionalmente, y en especial desde1978, en aparente contradicción con loindicado anteriormente, el legislador hacentrado su esfuerzo por proteger, hastaelevarlo a rango constitucional, el derechoque todos tienen de acceso a la cultura,siendo tarea de los poderes públicos lapromoción y tutela de dicho acceso (artículo44 C.E.). En este contexto, adquiere granrelevancia el trabajo que desde laadministración estatal (artículo 149.1.28ªC.E.) 1 y autonómica (artículo 148.1.15ªy 17ª) 2 se realiza a través de las bibliotecastareas de reproducción y préstamo, unámbito de libertad condicionada alcumplimiento de determinadosrequisitos. El artículo 37 del RealDecreto Legislativo 1/1996 por el quese aprueba el Texto Refundido de laLey de Propiedad Intelectual (TRLPI),siguiendo la estela de la Ley de 1987,establece las condiciones dentro delas cuales podrá practicarse lareproducción y el préstamo endeterminadas instituciones, rezandodel siguiente tenor: “1. Los titulares delos derechos de autor no podránADAPTACIÓN LEY DE LA PROPIEDAD8ARTICLES1.- El Plan de Fomento a la Lectura 2001-2004, incluye entresus líneas de actuación, el objetivo prioritario de potenciar lasbibliotecas públicas de titularidad estatal, así como apoyar lasacciones de desarrollo de las bibliotecas públicas que llevan acabo las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos, comoresponsables de la mejora y la gestión de los serviciosbibliotecarios en sus respectivos ámbitos territoriales. Tambiénestablece como uno de sus elementos principales, la mejora dela red de bibliotecas públicas y escolares.2.- Ley 10/1986, de 30 de diciembre, de OrganizaciónBibliotecaria de la Comunidad Valenciana. Exposición de Motivos:“La Generalitat Valenciana, que, en virtud de lo dispuesto enel artículo 31.6 de la Ley Orgánica 5/ 1982, de 1 de julio,tiene competencia exclusiva en materia de bibliotecas que nosean de titularidad estatal...deberá fomentar la lectura mediantela creación de la adecuada infraestructura bibliotecaria parala consecución de sus objetivos, proteger su patrimoniobibliográfico y ponerlo al servicio de todos los ciudadanos".En la actual sociedad de la información,los avances tecnológicos nos dan laposibilidad de acceder a diferentescontenidos culturales. Desde la versióncompleta de una obra literaria o científica,la representación en imágenes de una obraplástica, el archivo sonoro de una obramusical o el visionado de una obraaudiovisual o cinematográfica, hasta elcopioso entramado que se confecciona,día a día, en forma de comentarios, estudiosy análisis sobre tan vasto contenido, desdecualquier punto, y a través del manejo deuna terminal conectada a la Red. La libredifusión de todo un universo de contenidosculturales, la información accesible sobreaspectos relativos a las obras y sus autores,y aun más, la posibilidad de obtener copiasde todo ello, colisiona frontalmente conlos intereses morales y patrimoniales deautores y demás titulares de derechos depropiedad intelectual, quienes individual ocolectivamente intentan obtener unapúblicas y escolares, e instituciones comomuseos, archivos, hemerotecas, fonotecasy filmotecas de titularidad pública. Losconceptos de Préstamo y Reproduccióncomo derechos individuales o facultadespúblicas de interés general, cobran vida yhallan, en su confluencia, la imposibilidadde llenar plenamente los intereses de losautores y la tarea de aquellos que,preocupados por poner en la sociedad losmedios por alcanzar la función social deacceso a la cultura, realizan su trabajo diarioen alguna de las instituciones citadas, conespecial mención de las bibliotecas públicas.Con el fin de acotar el problema, darlesolución y encontrar un punto de equilibrioentre intereses públicos y privados, ellegislador de 1987 introdujo, a través dela Ley de Propiedad Intelectual, un sistemade límites que permitiera, sin desconocerlos derechos de los autores o los legítimosintereses de sus cesionarios, un accesorestringido al ejercicio legítimo de lasoponerse a las reproducciones de lasobras, cuando aquellas se realicen sinfinalidad lucrativa por los museos,bibliotecas, fonotecas, filmotecas,hemerotecas o archivos, de titularidadpública o integradas en institucionesde carácter cultural o científico, y lareproducción se realice exclusivamentepara fines de investigación. – 2.Asimismo, los museos, archivos,bibliotecas, hemerotecas, fonotecas ofilmotecas de titularidad pública o quepertenezcan a entidades de interésgeneral de carácter cultural, científico oeducativo sin ánimo de lucro, o ainstituciones docentes integradas en elsistema educativo español, noprecisarán autorización de los titularesde los derechos ni les satisfaránremuneración por los préstamos querealicen”.Un somero análisis del precepto transcritonos lleva a enunciar como límites delderecho que tiene el autor de prohibir

las reproducciones realizadas sin suautorización: -1º, la ausencia definalidad lucrativa; -2º, la necesidadde que la reproducción se realice poralguna de las instituciones que enumeray; -3º, un exclusivo fin de investigación.Respecto del derecho de préstamorealizado por esas instituciones, no sólono se precisa autorización, sino que,además, se prescinde de la necesidadde remunerar a los titulares de losderechos de autor.Por otro lado, el artículo 31 TRLPI,reconoce el derecho de copia privada,con fines de ilustración de la enseñanza ode investigación científica, sin interéscomercial e indicando la fuente de losdatos obtenidos. Tratándose de una basede datos no electrónica se permite lareproducción de sus contenidos con finesprivados.Si bien el equilibrio creado ha permitidola convivencia, no siempre pacífica, entrelos intereses de los autores y los derechosde los usuarios, con la llegada de lasociedad de la información se hacenecesario buscar medidas eficaces deprotección tanto desde un punto de vistaque se completa con la posibilidad dereproducir, con alta calidad, obras ensoportes tangibles de nueva creación(CDRom, DVD). Con laintención de lograr un nuevo equilibrio,hoy por hoy cuestionado por la mayoríade los sectores afectados según suspropios intereses, el Ministerio de Cultura,Educación y Deporte, siguiendo lasindicaciones de la Directiva 2001/29/CE,de 21 de mayo, del Parlamento Europeoy del Consejo 3 ha elaborado unanteproyecto de ley de reforma del TRLPI,donde se alteran, entre otros contenidos,3.- Directiva Europea relativa a la armonización dedeterminados aspectos de los derechos de autor y derechosafines a los derechos de autor en la sociedad de la información.ADAPTACIÓN LEY DE LA PROPIEDAD9A través de las siguientes imágenes, se puede apreciar una evolución de la actividad intelectuala lo largo de los siglos.por medio del cual, amparado en laausencia de finalidad colectiva o lucrativaen la utilización de la copia, todo usuariopuede reproducir cualquier tipo de obrasin la autorización de su autor.El legislador, preocupado por laprotección jurídica de las bases de datostranspuso la Directiva 96/9/CE delParlamento Europeo y el Consejo, de 11de marzo de 1996, incorporándola alderecho español a través de la Ley5/1988, 6 de marzo, reconociéndose laexistencia de derechos de autor sobre laselección o disposición original de suscontenidos, así como la protección delos elementos necesarios para elfuncionamiento o la consulta, como sonel tesauro y los sistemas de indexación.El derecho de reproducción reconocidoen el artículo 18 del TRLPI, encuentra unlímite (art. 34) que posibilita el acceso alas bases de datos, sin necesidad de laautorización del autor, cuando se realicetecnológico como legislativo. El entornodigital permite la transmisión interactiva deinfinidad de contenidos culturales o científicosy la libre prestación de servicios relacionadoscon estos contenidos a través de la red, conel consiguiente aumento del riesgo devulneración de los derechos de autor.La influencia de las llamadasTecnologías de la Información yComunicaciones (T.I.C.) y la adaptacióndel orden normativo existente, (que debecontemplar la posibilidad de obtener unapluralidad de contenidos culturales deforma interactiva en cualquier momento ydesde cualquier lugar, bien mediante elacceso a una obra almacenada en unservidor (streaming), bien mediante laobtención de una copia de esa obra en eldisco duro de un ordenador (download),el tráfico de estos contenidos por la red(peer to peer) sin la intervención deintermediarios, y la prestación de serviciosa la carta, ayudará a construir un panoramalos conceptos de derecho dereproducción, derecho de distribución,puesta a disposición, copia privada,derecho de cita y la libre reproducción ypréstamo en determinadas instituciones.A continuación, haremos un breveanálisis de la reforma y su posiblerepercusión en la actividad que realizanlas bibliotecas públicas:Derechos de reproducción y distribuciónLa propuesta de reforma se detieneen la ampliación de conceptos nosuficientemente claros en el texto anterior.Al definir el derecho de distribución (art.19) se hace referencia al “soportetangible”, excluyéndose así la transmisiónde datos realizada a través de la red, quesupondrá un acto de comunicaciónpública. El concepto de reproducción (art.18) incluye la totalidad de los actos dereproducción realizados en línea (on line)o fuera de línea (off line) por cualquier

medio y en cualquier forma, directamenteo a través de intermediario, provisional opermanentemente.La distribución (préstamo) y lareproducción sin autorización del autor,quedan limitadas, en las bibliotecaspúblicas, a determinados actos que sedeclaran exentos, como veremos, en elartículo 37 del anteproyecto.Derecho de comunicación públicaSe añade un supuesto consistente en“la puesta a disposición del público deobras, por procedimientos alámbricos oDerecho de citaSe excluye la necesidad de citar lafuente o el autor en los casos en queresulte imposible (art. 32).El primer borrador del anteproyectoincluía la posibilidad de utilizar obras parala ilustración con fines educativos o deinvestigación científica sin autorizacióndel autor. El anteproyecto, sin embargo,no recoge esta posibilidad, con elconsiguiente perjuicio para la actividadde las bibliotecas públicas en general ypara las pertenecientes a institucionesdocentes integradas en el sistemapública”. Esto va a provocar un granperjuicio para la propia institucióncultural privada que verá gravadas susfunciones al realizar actos dereproducción, préstamo y consultamediante terminales, produciéndosecon ello, indirectamente, un perjuiciopara los usuarios en su acceso a lainformación.Especial mención merece lainclusión de actos de consulta mediantered cerrada interna a través determinales especializados, instalados en10ADAPTACIÓN LEY DE LA PROPIEDADinalámbricos, de tal forma que cualquierpersona pueda acceder a ellas desde ellugar y en el momento que elija” (art. 20.2).La actividad de comunicación publicaqueda, igualmente, limitada por lodispuesto en el citado artículo 37.Copia privadaSe incluye el límite obligatorio (impuestopor la Directiva Europea) consistente en lareproducción provisional, transitoria oaccesoria y sin finalidad económica, integrantede un proceso tecnológico cuyo fin sea unatransmisión en red por medio de intermediario(art. 31). Es la llamada “copia caché” en elordenador del usuario.Se excluye de la consideración de copiaprivada, la efectuada mediante equipos,aparatos y materiales puestos a disposicióndel público u objeto de distribución medianteprecio.educativo español en particular.La libre reproducción y préstamo endeterminadas institucionesEl anteproyecto modifica el contenidoy la rúbrica de este artículo, “Actosespecíficos de reproducción, préstamo yconsulta mediante terminalesespecializados en determinadosestablecimientos”. La reforma incluye losfines de conservación, junto a los yaexistentes de investigación. Sin embargo,atribuye la exención, únicamente, aaquellas entidades en cuya normativa seincluyan estos fines como propios,excluyendo al resto de instituciones. Entrelos tipos de préstamo se incluye elinterbibliotecario.En cuanto al tipo de institucionesincluidas en el límite, si bien el primerborrador se refería a bibliotecas “accesiblesal público”, el anteproyecto restringe elámbito a aquellas que sean de “titularidaddeterminados establecimientos,únicamente a fines de investigación.El primer borrador del anteproyectoañadía el estudio personal como finexento, lo que suponía la posibilidadde las bibliotecas públicas de prestareste tipo de servicios sin necesidad deautorización, posibilidad que se diluyeen la redacción del anteproyecto, conla consiguiente merma en la actividadejercida por las bibliotecas.Como conclusión, diremos que, eltexto del anteproyecto, si bien integrala regulación de los avancestecnológicos, pierde la oportunidad demodificar conceptos que, todavía,quedan oscuros en el TRLPI, y de adaptarla legislación a las necesidades de lapoblación en el ejercicio del derechoconstitucional de acceso a la cultura.

PROYECTO DEARCHIVOSESPAÑOLES EN RED(AER).UNA PUERTA ABIERTAA LA INVESTIGACIÓNVIRTUALwww.aer.esel proceso de digitalización.Paralelamente a AER, el Censo Guía deArchivos Españoles e Iberoamericanos,accesible igualmente a través de estaRed, permite también a los investigadoresdel siglo XXI conocer los contenidos quealbergan 40.000 archivos de España yde Iberoamérica.Archivos Españoles en Red tiene comoobjetivo facilitar el acceso inmediato ygratuito a los archivos españoles de losinvestigadores, y del público en general.Con este propósito, y a través de la red,14.621.859 imágenes procedentes delos siguientes archivos: del ArchivoGeneral de Indias (9.221.773), delArchivo Histórico Nacional (3.757.243),del Arxiu de la Corona d’Aragó (12.542),del Archivo General de la Administración(204.500), del Archivo General deSimancas (1.162.054), de la SecciónNobleza del Archivo Histórico Nacional(235.441) y de los fondos del ArchivoGeneral de la Guerra Civil Española(28.300).Así mismo, actualmente se estáprocediendo a la digitalización de losEn www.aer.es los investigadoresencontrarán instrucciones sobre cómodarse de alta en el servicio virtual, asícomo la posibilidad de entrar enexposiciones y visitas virtuals a travésde la Red. El programa es accesibledesde Internet Explorer v. 5.5 yversiones posteriores.ARTICLESARCHIVOS ESPAÑOLES EN RED11A través de AER se accede libre y gratuitamente a la información descriptiva de los diferentesfondos documentales conservados en los Archivos Estatales, así como a las imágines digitalizadas.Desde el pasado mes de abril hayuna nueva puerta abierta para todoslos ciudadanos que deseen investigarsobre el pasado histórico de susciudades y pueblos, así como supatrimonio cultural y sus orígenes. Setrata del proyecto Archivos Españolesen Red (AER): una iniciativa que permiteel acceso directo y gratuito a los fondosde los archivos del estado español através de la red.Cualquier ciudadano que lo deseepuede hoy consultar a través de Internetlos fondos de gran parte de los archivosestatales. Este proyecto, que constituyeun hito pionero en el mundo, albergaactualmente en un archivo digital másde catorce millones de imágenes, textosy otros contenidos digitalizados hastaahora, correspondientes a los fondosde los archivos estatales, un fondo quese incrementará a medida que avancese intentará albergar progresivamente enun archivo virtual los fondos de todos losarchivos estatales, de manera que esténdisponibles las veinticuatro horas del día,desde cualquier lugar del planeta. Endefinitiva, se trata de aprovechar lasventajas que proporcionan las nuevastecnologías, especialmente internet, yacortar las distancias físicas mediante unosavances que permiten a los investigadoresde hoy trabajar en una especie de salade investigación “virtual” sin moverse desu domicilio, o de su país. En ese sentido,el proyecto ofrece a los investigadores, yal público en general, la posibilidad desolicitar reproducciones de documentos,así como el envío de copias y decertificados en formato digital. Por otraparte, AER tiene el objetivo de consolidarseen un futuro como un fòrum para losinvestigadores.De momento se han digitalizadofondos documentales a partir demicrofilm, tanto en los archivosanteriormente citados, como en los dela Real Chancillería de Valladolid y elHistórico Provincial de Vizcaya. Un totalde 15.820.000 imágenes digitalizadas,que se añadirían a las anteriormentedescritas. Por otra parte, según fuentesde la Administració estatal, también seestá llevando a cabo la digitalización decasi 8.000 mapas y planos del ArchivoGeneral de Indias, así como de 950planos y dibujos que se guardan en elarchivo de la Real Chancillería y de200.000 fotografías del Archivo Generalde la Administración, y que en breve seincorporarán a AER.En cuanto a los antecedentes de AER,éstos se remontan a el año 1986, fechaen que con el objetivo de facilitar elacceso a los investigadores, se inició elproceso de digitalización y

informatización del Archivo General deIndias, mediante un convenio firmadoentre la Fundación Ramón Areces, elMinisterio de Educación, Cultura yDeporte (MECD) y la empresa informáticaIBM. Una iniciativa a la que se handedicado ocho años de trabajo, desde1986 hasta 1994. Posteriormente, en1999 se inició el proyecto piloto de AER,al que se han destinado en los últimoscinco años nueve millones de euros, yen el que han participado, además delas entidades ya citadas, Telefónica,Altadis, la Fundació Botín y la Sociedadde documentos. Asimismo, AER suponela interconexión de los Archivos Estatalespara llevar a cabo su gestión interna:organización, descripción y control demovimientos de fondos, reproducción yrestauración de documentos. Endefinitiva, se trata de un conjunto deventajas que multiplican las posibilidadesy los retos del trabajo de muchosinvestigadores, al tiempo que mejoranla gestión de los archivos españoles.Paralelamente a este proyecto deámbito estatal, las distintas comunidadesExposiciones yvisitas virtualesen red.12ARCHIVOS ESPAÑOLES EN REDEl proyecto presenta casi quince millones de documentos digitalizados, entre ellos, una parte de los fondos del Arxiu de la Corona d’Aragó, queestán disponibles en la Red desde el pasado mes de abril y que se podrán consultar desde cualquier ordenador conectado.Estatal para la Conmemoración de losCentenarios de Felipe II y Carlos V.Nuevos retos y mayores posibilidadespara los investigadoresA partir del pasado día 1 d’abril, ya través de la página web www.aer.es,todos los textos e imágenes de ArchivosEspañoles en Red son de acceso gratuitoy todo aquel que acceda lo hará como“investigador virtual”, dotado de unaTarjeta Nacional de Investigador Virtual,que está a disposición de cualquierciudadano de manera gratuita. El serviciovirtual dispone también de una direcciónelectrónica donde pueden dirigir susmensajes y sugerencias los visitantes dela Red: (aerAdglab.mcu.es). El proyectoprevé también que se puedan solicitarreproducciones de documentos en formatotradicional o digital, certificados y reservaautónomas están también poniendo enfuncionamiento procesos similaresaplicados a sus archivos. Se trata deoptimizar recursos y de adaptar latecnología existente a las necesidadesde los archivos, para poner a disposiciónde los ciudadanos sus fondos, a travésde diferentes programas informáticos, ygarantizar un acceso democrático,directo y gratuito. En este sentido, sondiversas ya las iniciativas que estánsiendo creadas por los gobiernosautonómicos, entre ellas, el proyecto deinformatización de los archivosvalencianos, impulsado por de laGeneralitat Valenciana, a través de laDirecció General del Llibre, Arxius iBiblioteques, y que en los próximosmeses se ocupará de ultimar ladigitalización de sus archivos, con elobjetivo de presentarlos en red dentrode un portal que ofrezca el acceso tantoa las imágenes, como a los textos.AER pone los archivos españolesal alcance de los investigadoresde todo el mundo, que puedenconsultar sus fondos sin necesidadde desplazarse.

DONACIONS IADQUISICIONS A LABIBLIOTECA VALENCIANA(BV):LA BV INCORPORA ELLLEGAT DE LA RECITADORAARGENTINA BERTASINGERMAN EN LA SECCIÓDE L’EXILILa Biblioteca Valenciana(BV) ha adquirit recentment elllegat de l’actriu i rapsodaargentina Berta Singerman, quiva estar estretament vinculadaals autors de la Generacióndel 27. La institució, que hapagat 114.000 euros per lacompra, incorporarà ambl’acord signat 5.000 volumsde poesia, entre els ques’inclouen obres dels principalsescriptors de l’època.Singerman, nascuda en1901 a la ciutat russa de Mozir,va morir a Buenos Aires en1998. Abans, però, va posarla seua veu sobre centenarsd’escenaris als poemes deFederico García Lorca o JuanRamón Jiménez i va manteniruna estreta relació amb elsautors del moment, sobretotdurant el transcurs de les seuesactuacions a Espanya,vinculació que va continuarmolt després durant l’exili.L’actriu argentina, protagonistade pel·lícules com Lavendedora de Harrords (1920)o Ceniza al viento (1942) vamantenir també un tractefreqüent amb els exiliatsvalencians.Juntament amb els llibres,la BV incorpora també unacol·lecció àmplia de fotografiesde totes les èpoques -guardada per Singerman alllarg dels anys- així com lacorrespondència que l’actriuva mantenir amb alguns delspoetes del moment.FEDERICO DOMÉNECH S.A;EMPRESA EDITORA DE LASPROVINCIAS, DONA A LABIBLIOTECA VALENCIANA ELSMICROFILMS DEL DIARILA OPINIÓN (1860-1866)Federico Doménech S.A;empresa editora de LasProvincias, ha donatrecentment a la BibliotecaValenciana (BV) una col·leccióde microfilms del diari LaOpinión, diari que fou la llavorde l’actual rotatiu Las Provincias,a mitjans del segle XIX. Les còpiesmicrofilmades del periòdic LaOpinión, creat pel marqués deCampo i dirigit per TeodoroLlorente, són una incorporaciórellevant, ja que aquest diariera l’única carència destacadade la BV, quant a fonsd’hemeroteca. La donació contésis rodets que condensen els sisanys de vida del diari.Un material de gran ajuda perals investigadors de cara acomprendre aspectes com aral’assentament de la burgesiavalenciana, la seua ascensióen el teixit social espanyol, obé el desenvolupament deValència, a través dels plansde sanejament, transport públic,i altres aspectes relatius al’expansió de la ciutat.La Opinión, tribuna privilegiadade la segona meitat del segleXIX, va ser un diari innovadori revolucionari en la seuaèpoca, que va incorporar lacorrespondència diària deMadrid i va aportar a la premsadel moment les notíciestelegràfiques.En l’actualitat, l’hemerotecade la BV reuneix més de 9.000títols de publicacions seriadesamb una àmplia diversitat:premsa, revistes generals iespecialitzades, guies i catàlegsde llibrers, llibres de festes icol·leccions de còmics, on estroba l’obra dels millors dibuixantsvalencians. Destaquentambé una col·lecció de revistesde l’època de la II República ila Guerra Civil, així compublicacions semiclandestinesi col·leccions de capçaleres ialtres publicacions periòdiquesdifícils de localitzar en altreshemeroteques.LA BV REP ELS ARXIUS RELATIUSALS PREMIS JAIME IL’acord l’han signat laConselleria de Cultura iEducació, a través de laBiblioteca Valenciana i laFONS ACTUALS:DONACIONS ADQUISICIONSFundació d’Estudis Avançats.Es tracta de la documentacióreferida als candidats als PremisRei Jaime I, des de la seuacreació l’any 1989. El llegatinclou els currículums delspremiats i les seuespublicacions més rellevants.Gràcies a l’acord, la BV podràmicrofilmar i reproduir ladocumentació per qualsevolmitjà tècnic amb finalitatcientífica, docent o cultural, pera ús dels investigadors que lasocil·liciten.LA FAMÍLIA VENTURA LLEGALA SEUA BIBLIOTECA ALSVALENCIANSLa Biblioteca Valencianaha sigut l’encarregada deformalitzar recentment larecepció del llegat de labiblioteca privada de la famíliaVentura. La donació estàformada aproximadament per2.500 volums, 500 fullets iunes 3.500 postals, a mésd’altres documents en diversossuports, com ara materialdidàctic, pel·lícules, fotografiesi maquetes retallables demaquinària industrial. Es tractad’un llegat que la família haacumulat a través de tresgeneracions i que serà exposaten una mostra bibliogràfica,a la Sala d’Informació de laBiblioteca Valenciana, sota eltítol El llegat dels Ventura, finsal mes de juny. Posteriormenta la firma del llegat, lacol·lecció es mostrarà en elclaustre sud de la biblioteca.ALTRES NOTÍCIES SOBREDOCUMENTSLA CAMBRA DE COMERÇDE VALÈNCIA RESTAURA ELLLIBRE DEL CONSOLAT DEMAR, A TRAVÉS DE LABIBLIOTECA VALENCIANAEs tracta de la restauraciódel Llibre del Consolat de Mar,una de les institucions mésantigues de València, publicaten 1539, després de moltsanys de debat entre els jutgesde Consolat. L’obra marcariales directrius per les qualshavien de regir-se lesnegociacions i litigis marítimsque sorgiren a partir d’aquelladata, un contingut quecontinua vigent encara avui.A l’Estat espanyol hi ha deuexemplars d’aquesta obra.Tres a la Biblioteca Nacionalde Madrid, un a Salamanca,dos més a Barcelona, i ara,amb la recuperació del presentexemplar, ja en són quatre elsque hi ha en terresvalencianes.La institució, que va encarregarla restauració a la BibliotecaValenciana, prepara enl’actualitat una edició rústicai altra en facsímil numerada,acompanyada d’un estudi delcodi del Llibre del Consotatde Mar, una obra que va/FONS ACTUALS/ Donacions i Adquisicions13

FONS ACTUALS/ Donacions i Adquisicions14arribar a Europa a través deles traduccions italianes delsegle XVI, i que va serassumida per Anglaterra,França i Alemanya, entrealtres. El Llibre del Consolatdel Mar no només va regularla vida marítima i comercial atota Europa i a molts llocsd’Iberoamèrica fins el segleXIX, sinó que encara ha estatinvocat en alguns tribunalsdurant el segle XX.La restauració del llibre haestat a càrrec de José Vergara,restaurador de la BibliotecaValenciana. Per a qui, segonsell, “ha resultat un dels treballsmés difícils realitzats al llargde quinze anys de professió”,ja que –com apunta Vergara-“el paper estava molt danyatper la humitat i va ser necessaridesmuntar el codi complet perpoder digitalitzar-lo”. A mésde la recuperació de lespàgines interiors, elsrestauradors han creat unacoberta nova per al llibre, jaque la original erairrecuperable.GIRONA RECUPERA 165MANUSCRITS HEBREUSINÈDITSL'Arxiu Històric de Gironaha localitzat 165 manuscritshebreus inèdits, considerats elfons més important d'aquestescaracterístiques conegut aEuropa. Els documents, quedaten dels segles XIV, XV i XVI,han aparegut dins les cobertesdels llibres que es guarden al’arxiu. La majoria dels escritssón fragments de textosreligiosos, o bé papers del'administració de la comunitatjueva instal·lada a l'antic callgironí, així com contractes entreprivats per compra-vendes o bésobre tractes i capítolsmatrimonials, entre altres temes.Val a dir que durant l’EdatMitjana, els papers actuavende protecció del llibre, en unaèpoca en què les bibliotequescol·locaven els volums de formahoritzontal, apilonats i lescobertes havien d'aguantar, pertant, més pes.Tot i que els eruditssospitaven des de feia anys del'existència d'algunes inscripcionsjudaiques inserides o amagadesen cobertes de llibres, ésrecentment que els responsablesde l’arxiu han decidit delocalitzar-les i inventariar-les,donat que aquests papers tanvaluosos són molt delicats -ja que estan cosits i encolatsa les tapes dels llibres i és moltcomplex desenganxar-lossense estripar-los ni fer malbécap volum- i a més, un copextrets, cal restaurar els llibres.Recentment, en iniciar-seuna revisió dels fons notarialsde la ciutat de Girona, iaprofitant que s'havien derestaurar i microfilmar lescol·leccions d'aquests llibresnotarials, els tècnics van posaren marxa una prospecció mésacurada, i el passat estiu esva constatar la rellevància delfons, encara que en els últimsmesos s'ha anat veient que hihavia més documents delsimaginats. De fet, es calculal’existència, com a mínim, de165 manuscrits. Segons eldirector de l'arxiu, Josep Matas,la descoberta “permetràampliar la informació de lacomunitat jueva gironina desdel seu interior, i aportarà nousconeixements sobre la seuavida quotidiana, ja que lamajoria de cròniques i estudisque s'han fet sempre són visionsque provenen de fora".El Ministeri de Cultura i eldepartament de Cultura de laGeneralitat estan disposats afinançar-ne la recuperació, jaque l'arxiu històric de Girona ésde titularitat de l'Estat i estàgestionat per la Generalitat.El CONSELL DE MALLORCAADQUIREIX L’ARXIUPERSONAL DEL FILÒLEGJOAN MASCARÓ FORNÉSLa Conselleria de Culturadel Consell de Mallorca haadquirit, per un poc més de51.000 euros, l'arxiu personaldel filòleg i orientalista de SantaMargalida, Joan MascaróFornés (1897-1987). L'arxiu deMascaró inclou des de la seuahemeroteca a documentsmanuscrits, postals i granquantitat de correspondència.Destaquen les cartes queintercanvià amb Francesc deBorja Moll i que, inèdites finsara, seran publicades ambmotiu de la commemoració delcentenari del naixement deldeixeble d'Antoni Maria Alcover.També hi figuren diverses cartesrebudes de l’exbeatledesaparegut George Harrison,qui fou també un granapassionat de l'orientalisme.L’ARXIU DE SUECAINCORPORA VINTPERGAMINS DELS SEGLES XVAL XIXL’Arxiu Municipal de Sueca(La Ribera Baixa) ha incorporatrecentment als seus fons unconjunt de documentsvaluosos, a través d’unadonació anònima d’unparticular. Entre els lots donats,hi ha títols de propietat,documentació judicial,econòmica, testaments,fundació de capellanies illicències per oficiar eucaristies.Es tracta d’una donació dedocuments privats que potajudar a entendre millor larealitat social del moment i serútils per als historiadors. Elllegat procedeix, en els seusorígens, dels Boïl de l’Escala,senyors de Manises, unafamília que va acabaremparentant-se amb l’últimdescendent dels Musquiz. Almarge de Sueca, elsdocuments també fanreferència a Patraix, Quart iManises.UN VEÍ DE SEGORBE DONAA L’ARXIU UN PERGAMÍ DELSEGLE XIVLa donació a l’Ajuntamentde Segorbe (Alto Palancia) d’unpergamí de mans de DanielRebull Esteruelas ha aportatrecentment un nou valor alsfons de l’Arxiu Municipal de lalocalitat, ja que -sengons elsexperts- el document recullaspectes novedosos relacionatsamb el senyor de la ciutat deSegorbe, Federico de Luna, iamb els conflictes existents enl’any 1422 amb les aljamesdels moros.D’altra banda, l’arxiu haincorporat en els últims mesosuna col·lecció de revistes definals del segle XIX, donades alconsistori per Manuel TenasMallol. Segons l’arxiver deSegorbe, Rafael Abad, lesrevistes, que correspon a lasèrie titulada La Ilustraciónespañola y americana,“reflecteixen la vida espanyolai americana de finals del segleXIX i contemplen aspectes quepoden ser d’utilitat per alsinvestigadors”.LA VILAVELLA RECUPERA UNMANUSCRIT ÀRAB ÚNIC ACASA NOSTRAEl Servei de Restauració deBéns Museístics de la GeneralitatValenciana ha recuperatrecentment un manuscrit àrabtitulat Risala, propietat del’Ajuntament de La Vilavella (LaPlana Baixa) i l’únic d’aquestescaracterístiques del qual es téconeixement a casa nostra. LaRisala, terme que significa cartao missatge, va ser composta enel 938 per Abi Zaud alQayrawani , i es tracta d’unaobra clàssica de la culturamusulmana. L’exemplar de LaVilavella, de 266 pàgines, vaser copiat vers l’any 1460.Segles més tard, en 1938, vaser redescobert i en 1999 vaser donat a l’ajuntament de lalocalitat. Els treballs derestauració, que han resultatlaboriosos, han comptat ambl’assessorament de la catedràticad’àrab de la Universitat de València,Carmen Barceló Torres.

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIARECUPERA CINC LLIBRESCANTORALS A ALACANTLa parròquia de SantaMaria, a Alacant, ha recuperatcinc llibres cantorals, datatsentre el segle XVI i XVIII, elsquals han estat restaurats ambl’ajuda de diverses institucionsi organismes, entre ells elCol·legi Oficial deFarmacèutics, que ha aporta2.500 euros per a laintervenció d’un dels llibres. Elsllibres passaran ara a formarpart del museu, que s’instal·laràal temple, quan finalitze larestauració actual.LA BIBLIOTECA PÚBLICA DETARRAGONA ESTRENA UNNOU CENTRE D’INTERÉSSEGLE XX: CRÒNICA DELNOSTRE PASSATEl nou centre d’interés dela Biblioteca Pública deTarragona (BPT) recull llibres(cròniques, biografies, estudis,novel·les i altres) així compel·lícules, documentals,música, i un conjunt ample dedocuments, tots ells albergatsa la biblioteca, relatius a la IIRepública, la Guerra Civil, elFranquisme, l’Exili i la Transició.Els materials que s’hi integrensón bàsicament divulgatius, i elllistat es pot consultar en formatPDF en l’apartat “D’actualitat”de la web de la biblioteca:http://cultura.gencat.net/bpt.Amb la creació del presentcentre d’interés, explica RoserLozano, responsable del centre,la BPT “vol donar resposta a lademanda actual dels ciutadansdavant l’intent de recuperacióde la memòria històrica”.LES MUTUALITATS DECATALUNYA CEDEIXEN A LAGENERALITAT ELS SEUSFONS DATATS A PARTIR DE1849Les Mutualitats deCatalunya van cedir a laGeneralitat el passat mes demarç els seus fons datats a partirdel 1849, per destinar-los al'Arxiu Nacional de Catalunya(ANC), a través d’un convenisignat entre l'ANC i la Federacióde Mutualitats de Catalunya.Els fons contenen arxius de lesactivitats de la Federació,documentació de les relacionsde l'entitat amb organismesoficials i fons d'altres mútues deprevisió social. Tot plegat ofereix-segons especifica el conveni-“un testimoni de la importànciai vitalitat del movimentmutualista a Catalunya”.LA UNIVERSITAT DEBARCELONA ACULL LABIBLIOTECA DE PAU GINÉS,UNA COL·LECCIÓ DELLIBRES EN 86 LLENGÜESLa Universitat de Barcelonaha integrat recentment en elsseus fons la Biblioteca de PauGinés, una col·lecció que,segons Pilar Llopart,subdirectora de la Bibliotecade la Universitat, “resulta únicaa Catalunya i a Espanya, inomés existeix un possibleequivalent a la Biblioteca delCongrés de Washington o a laBritànica".Entre els fons de lacol·lecció, que guarda llibresen 86 llegües diferents, trobemexemplars de manuals,diccionaris i gramàtiques del'àzeri, de tibetà, d’amhàric, detehigu, de guaraní, de cingalèsi de sòrab. A més, hi ha 147volums que no han pogut seridentificats, ja que estan escritsen llengües i alfabetsdesconeguts per a laUniversitat.El material recopilat perPau Ginés inclou també discosper aprendre idiomes de lacasa Linguafon, revistes imàquines d'escriure en rus, greci hebreu. A més, la donació haaportat els quaderns onl’estudiós anotava lesequivalències de les llengües,i on es pot observar el particularmètode que seguia. Igualment,hi trobem part de lacorrespondència que vamantenir amb gent de tots elsracons d'Europa, allà on hihagués una petita llengua enperill.Pau Ginés va néixer el1911 a Barcelona. Vacomençar a aprendre llengüesde ben jove, primer leseuropees, com ara l'alemany,el francès, l'anglès i el rus, entrealtres, i després es va aproximaramb una curiositat inesgotablea la resta. Va passar la seuavida recopilant informaciósobre les llengües del món finsa arribar a reunir més de5.000 títols en quasi 100llengües diferents. Especialmentinteressat per les llengüesminoritàries, va reunir al llargde la seua vida unaimpressionant biblioteca ambtot el llibre català d'abans dela guerra i el que posteriormentarribava de l'exili. Així mateix,Ginés va ser un entusiasta del’escriptor valencià Joan Fuster,a qui va ajudar en moltesocasions, sempre des del mésabsolut anonimat, només pelplaer de reviure el que haviaconegut durant la República.Excepte una petita partdedicada a les llengüesromàniques, que ja havia estatdonada amb anterioritat a laBiblioteca de Catalunya, lacol·lecció havia romangutdurant 25 anys en un pis del'Eixample, a l’espera d’un destímillor. Ara, la Universitat deBarcelona, a més d’albergarlai posar-la a l’abast delsinvestigadors/dores, crearà unaweb de la col·lecció ambl’objectiu de suscitar l’interèsper la figura de Pau Ginés,aquell col·leccionista dellengües, que va morir el 1979,enmig de la indiferènciageneral.LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓOBRI AL PÚBLIC EL FONS DEL’ARQUITECTE JOSEP LLUÍSSERTLa Fundació Joan Miró deBarcelona va obrir el passat8 d'abril la Sala Josep LluísSert, dedicada a l'arquitectecatalà (1902-1983), un espaide consulta annex a labiblioteca especialitzada enarquitectura i que reunirà els3.000 documents de l'artistaque conserva la fundació. LaSala alberga la donació fetaen 1982 a la Fundació perl’arquitecte d’un conjunt dedocumentació personal iprofessional molt variada, elqual ajuda a comprendre elsprojectes de Sert des del'època del GATPAC fins alseu pas per Harvard. Lacol·lecció alberga plànols,esbossos, fotografies, objectes,llibres, revistes personals,correspondència i algunesobres sobre paper d'artistescom ara Masson i Braque.CAN CASACUBERTAINCORPORA UN FONSCOMPLET I INUSUAL DECENT LLIBRES DE MÀGIALa biblioteca de CanCasacuberta de Badalonadisposa d'un fons documentalcomplet i excepcional enmatèria de màgia, ons’agrupen un centenar dellibres dividits segons públicinfantil i adult, i segons usuarisiniciats o avançats en màgia.Es tracta d’un fons inusualperquè aquests llibres noméssolen trobar-se en gransassociacions de màgia ocol·leccions privades de mags,i alguns estan, fins i tot,combinats amb manualitatsper fer els jocs de mans iaprendre'ls.El fons, majoritàriament encatalà, excepte algunes versionsque només estan en castellà, dónacontinuïtat als tallers de màgia queja s’estan realitzant en centres cívicsi biblioteques. E l f o n sespecialitzat en màgia de CanCasacuberta s’hi suma al ja existentfons especialitzat en solidaritat icooperació internacional./FONS ACTUALS/ Donacions i Adquisicions15

PUNTSD’ENCONTRE/EUREKA/16ARXIUSL'Escola Superior d'Arxivística i Gestió deDocuments (ESAGED) en col·laboració ambl'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació deBarcelona ha organitzat recentment un cicle deconferències amb l’objectiu de potenciar la formaciódels professionals del sector i esperonar la reflexióentorn dels reptes que cal afrontar en els propersanys. La primera conferència, impartida pel Dr. JoséRamón Cruz Mundet, professor titular d'arxivística dela Universitat Carlos III de Madrid, versà sobre lagestió documental i la gestió del coneixement comun servei per a l'eficiència i la qualitat en lesorganitzacions. La segona intervenció anà a càrrecdel Prof. Tomàs Baiget, documentalista i director dela revista "El profesional de la información", quiponderà el valor estratègic de la informació per ales empreses. Finalment, el Sr. Michel Duchein,Inspector Honorari dels arxius de França, va parlarsobre el paper de l'arxiver en el segle XXI. Globalment,el cicle tractà, sobretot, que els arxivers escoltessenveus plurals, amb visions no necessàriamentcoincidents de la realitat. Una informació que preténajudar-los a afrontar els reptes que ha d'encarar laprofessió en els propers anys. El cicle va estar adreçatals estudiants del Graduat Superior d'Arxivística iGestió de Documents, així com als arxivers municipalsde les comarques barcelonines i als socis del'Associació d'Arxivers de Catalunya,L'ESAGED és una escola pionera arreu de l'estatespanyol, depenent de la Fundació UniversitatAutònoma de Barcelona, que imparteix un títol desegon cicle, on la formació continuada és clau. Mésinformació en la web (www.escolaarxivistica.com).DECÁLOGO VALLADOLIDwww.aytovalladolid.netLa XIX Mesa Nacional de Archivos deAdministración Local, bajo el lema La conservaciónde los documentos: incidencia de la tecnología dela información en la producción y conservación delos documentos de la Administración Local, sereunió en Valladolid, durante los días 14 y 15 demarzo, y entre los acuerdos tomados, adoptó unaserie de recomendaciones para proponer a laEUREKAcomunidad archivística en relación con los documentos electrónicos. Estosacuerdos llevan el nombre de Decálogo de Valladolid.Según los expertos reunidos, se concluyó que: Las bases de datos soninstrumentos de gestión y/o tramitación administrativa, soportadoselectrónicamente, cuya estructura informativa responde a las funcionesadministrativas para las que han sido creadas. Y por tanto, con el fin dedesarrollar un sistema de gestión e información administrativa automatizadaque permita coordinar, regular y normalizar el tratamiento administrativo,se redactó el decálogo.Decálogo de Valladolid:Los archiveros:1.Deben conocer, identificar y relacionar las bases de datos y aquellosdocumentos electrónicos que no estén en base de datos, de su organización.2. Deben participar en los procesos de diseño y gestión de las bases dedatos de carácter corporativo de su organización.3. Deben velar por la existencia de mecanismos que garanticen la autenticidadde la información contenida en estas bases de datos.4. Deben participar en la definición de las políticas de seguridad para laadaptación de las organizaciones a la autenticación documental realizadacon firma electrónica.5. Deben identificar las series documentales emanadas de las bases de datos.6.Deben valorar y seleccionar la información contenida en estas seriesdocumentales.7. Deben participar en el establecimiento de las condiciones de acceso ala información en soporte electrónico.8. Deben conocer y velar por el cumplimiento de la normativa que afectaa la documentación electrónica y por ello participar en las comisionescreadas al efecto en su organización.9. Deben informar preceptivamente sobre la eliminación de bases de datos.10. Debe establecer recomendaciones para asegurar la conservación yacceso a la información en soporte electrónico, como formatos genéricos,calendarios de migración de datos, condiciones medioambientales, etc.FINS A ON ARRIBA ARXIVERS senseFRONTERES?Arxivers sense Fronteres(www.arxivers.org en català, www.archivum.org en anglés).Arxivers sense Fronteres (AsF) és una ONG de cooperació internacionalen matèria de patrimoni documental i arxius que actualment ja comptaamb associats a Europa (fonamentalment a Espanya), l’Àfrica i l’Amèrica

del Sud, i que suposa la resposta d'un col·lectiu d'arxivers que pensen queels valors de solidaritat i cooperació internacional no han de ser aliens alseu àmbit professional. L’organització va nàixer amb la voluntat d’oferir lacol·laboració tècnica i professional en aquells llocs on per manca derecursos, conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, entre altres, el patrimonidocumental es troba en perill, així com per defensar els valors d' identitat,memòria, dret a la informació i transparència administrativa. Entre elsobjectius d'AsF destaquen: Protegir la memòria històrica en el context dela diversitat cultural, proposar l'elaboració i execució de projectes decooperació internacional en matèria d'arxius, elaborar projectes d'organitzaciód'arxius i actuacions de prevenció i conservació, promoure la formació deprofessionals, cooperar amb entitats i associacions afins, i fomentar lesrelacions humanes i solidàries entre els arxivers de tot el món.Entre les seues activitats, hi ha la celebració d’unes jornades que vancomençar l’any 2000 i que han continuat, recentment, amb una segonaedició. Concretament, les II Jornades d’Arxivers sense Fronteres, celebradesels passats 21 i 22 de febrer al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona,es van dedicar a la relació entre “Arxius i Drets Democràtics”.Segons els organitzadors, les Jornades van ser un èxit tant pel nombred’assistents, prop d’un centenar, com per l’interès de les ponènciespresentades. Va iniciar les sessions l’historiador i polític Joaquim Nadal,que oferí la seva visió dels arxius, com a bon coneixedor i investigador quen’és, concebuts com a element, indispensable en l’exercici dels dretsdemocràtics. Tot seguit, Ricard Vinyes, professor d’Història Contemporàniade la Universitat de Barcelona, va oferir-ne l’exemple pràctic, tot relatantamb minucioses explicacions el seu treball d’investigació sobre els fills dedones represaliades pel franquisme després de la Guerra Civil, el qual haservit per a la realització d’un reportatge documental a la Televisió deCatalunya.La ponència d’Esteban Beltran, director de la Secció Espanyola d’AmnistiaInternacional (AI), va oferir la visió de les actuacions i de metodologiaescrupulosa de treball d’AI -on la feina de documentació i recollidad’informació és molt important per a iniciar qualsevol acció- alhora queva explicar la política d’accés als seus fons documentals. L’arxiu d’AI destacatant per la diversitat de temàtiques com per la rigorositat i fiabilitat de lesdades recollides, per la qual cosa és objecte de consulta de multitud depersones i institucions, fins i tot per l’Administració de Justícia.La ponència de Josep M. Navarro, antropòleg i membre de la ONGSodepau, va tractar els orígens i desenvolupament de l’actual conflicte aPalestina, amb proves documentals, com ara escrits, fotografies i mapesque testimoniaren la importància de la documentació per tal de mantenirviva la memòria i l’esperança de llibertat del poble palestí, i que van donarprova també de la política de l’estat hebreu d’anorreament i de destrucciód’aquells arxius, registres i documentació que lliga els palestins amb el seupassat i amb el present.Josep Cruanyes, historiador i advocat, va realitzar una anàlisi del marcjurídic de l’accés a la documentació, complementada amb exemples d’accésa alguns processos de la Guerra Civil, fruit de la seua experiència com ainvestigador.Per la seua banda, Ramon Alberch, arxiver i president d’AsF, va oferiruna visió sobre els arxius de la xarxa de repressió organitzada pels diversosrègims militars sud-americans per segrestar, torturar i eliminar els seus opositorsd'esquerres, una acció coneguda com “pla Cóndor”. Alberch va organtizar la seuaexposició tot recorrent l’origen, el desenvolupament i el descobriment el 1992, enuna comissaria de policia d’un suburbi d'Asunción, de Paraguai, de l’anomenat“Arxiu del Terror”, prova documental de l'existència d’aquest operatiu de terror irepressió.Laura Ureña, arxivera i membre d’AsF, va explicar el treball realitzat per aquestaONG d’un projecte de cooperació que té per objectiu la digitalització, des de faun parell d’anys, del ric fons documental del bisbe Pere Casaldàliga,L'experiència d’AsF, que arrenca de lacol·laboració que alguns arxivers de l'Ajuntament de Barcelona portaren a terme ales ciutats de Malabo (Guinea Equatorial) iNiamey (Níger).producte de l’activitat desenvolupada pel mateix bisbei per la Prelatura de Sao Felix do Araguaia, a la regiódel Mato Grosso (Brasil) i a nivell internacional.Finalment, i com a cloenda de les Jornades, vaintervenir l’escriptor i professor d’Història d’Àfrica ala Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), Alfred Bosch,amb la conferència “Quan els arxius ens exciten”,durant la qual va analitzar diferents sensacions quepoden produir els arxius en els seus usuaris.En la valoració final de les Jornades, RamonAlberch, president d’AsF, va destacar una de les ideesque van sorgir en els debats, en forma de petició aldirector de la Secció Espanyola d’AmnistiaInternacional, i que aquesta ONG assumeixi, com auna de les seves prioritats, i és la lluita per evitar ladesaparició o eliminació dels arxius i els documents,donat que, tal i com va quedar palès al llarg de lesJornades, a través de les ponències i dels debats,aquest és un dels primers objectius i/o resultats delsconflictes bèl·lics i de les etapes finals dels règimsrepressius.Més informació o col·laborarció amb Asf:Passatge del Crèdit núm. 7, pral. 00002 – BarcelonaTel.: 93 301 20 34 A/e.:arxiverssf@yahoo.esL'organització, constituïda i registrada en maig de 1998, vaaprovar els seus estatuts en setembre del mateix any, perresolució de la Conselleria de Justícia de la Generalitat deCatalunya./EUREKA/17

EUREKA/18PRESENTACIÓ DELPROJECTE DE LA SEGONAEDICIÓ DE LA NORMAINTERNACIONAL SOBREAUTORITATS ARXIVÍSTIQUESEl passat any 2000, el Comité sobre les normesde descripció del Consell Internacional dels Arxius(CIA) va anunciar el seu compromís amb el procésde revisió de la norma internacional sobre els escritsd’autoritat arxivística (que afecten col·lectivitats,persones i famílies): ISAAR/CPF. Així mateix, elComité ha elaborat un projecte de text per a lasegona edició, que es pot consultar en:www.hmc.gov.uk/icacds/fr/normesISAAR2.htmEn eixe sentit, tots els professionals de categoriesA i B del Consell Internacional dels Arxius, com aradireccions nacionals o organismes i associacionsprofessionals estan convidats a adreçar les seuesobservacions sobre el projecte, així com totaassociació professional o persones relacionadesamb la comunitat arxivística o aquells professionalsinteressants per la norma ISAAR (CPF).Els comentaris s’han d’elaborar preferentmenten anglés o en francés i adreçar-se a la Secretariadel Comité, abans del 15 de juliol, ja que seranestudiats durant la sessió plenària del ComitèCamberra (a Austràlia), en octubre 2003, durantla qual es confeccionarà el text definitiu, per tal depublicar-lo de cara al Congrés International delsArxius de Viena, en 2004.Els comentaris s’han d’adreçar a l’atenció:Adrian CunninghamSecretaria del Comité sobre les Normes de DescripcióNacional dels Arxius d’AustràliaPO Box 7425Camberra Mail CentreNOVESTECNOLOGIESEXPERTOS DEL MUNDO ANALIZAN ELEFECTO POSITIVO DE LAS NUEVASTECNOLOGÍAS SOBRE LA DEMOCRACIAEl pasado mes de marzo, dentro del marco de los encuentros previosa la asamblea anual del Banco Interamericano de Desarrollo (BID), diversosexpertos analizaron en Milán, entre otros aspectos, el papel de las NuevasTecnologías como medio que favorece el proceso democrático. Uno delos seminarios se dedicó al concepto de "gobernabilidad electrónica".En el foro se puso de manifiesto la conveniencia de situar la tecnologíade la información al servicio del desarrollo económico y social, y suprotagonismo como factor que puede fortalecer las institucionesdemocráticas.LLIBRESELS AUTORS I ELS LLIBRES VALENCIANS VANSER PROTAGONISTES CLAU EN LA FIRA DELLLIBRE DE VALÈNCIALa XXXIV edició de la Fira del Llibre de València, que es va celebrar alpasseig Antonio Machado dels Jardins de Vivers, entre el passat 30 d’abrili l’11 de maig, s’ha centrat principalment enguany en autors valencians,i que escriuen en valencià, ja que -com van informar els organitzadorselsgrans grups editorials en castellà continuen apostant per la seua pròpiapromoció i a penes s’hi comprometen a enviar escriptors. Segons lapresidenta del Gremi de Llibreters de València, Glòria Mañas, es tractad’una tendència que s’ha consolidat en els últims anys. Tot i així, la Firava comptar també amb la presència de Dulce Chacón, que va retre unhomenatge a les dones republicanes, Fernando Savater, Santiago Carrilloi Carmen Alborch, entre altres.Entre les activitats realitzades enguany, destaca la taula redona ambrepresentats polítics, on es va discutir sobre la situació del llibre, lapresentació de l’últim premi Sant Jordi de novel·la, Purgatori, de l’escriptorvalencià Joan Francesc Mira, la presentació de la nova revista de laBiblioteca Valenciana, Biblioteca Valenciana, que dedica la portada a JesúsMartínez Guerricabeitia, qui ha cedit recentment els seus fons bibliòfils ala institució, així com un homenatge a la pau a través de l’activitat “lecturesper la pau”, on van participar, entre altres, els escriptors Dulce Chacón iAlfons Cervera. Com a novetat, cal parlar del taller d’iniciació a labúsqueda documental de llibres per Internet, organitzat pel Gremi deLlibreters de València i impartit per Xelo Pons, documentalista de la Universitatde València. Un taller que va tractar des de la història del llibre, tipus iformats a través del temps, fins al llibre en la Xarxa, biblioteques, buscadors,directoris i enllaços, així com els antecedents, l’evolució, les perspectivesi els avantatges del llibre electrònic.No hi van faltar, tampoc, els ja tradicionals tallers infantils d’animacióa la lectura, contacontes, lectures poètiques, taules redones, performances,conferències i exposicions, com la de l’il·lustrador Carles Cano.Més d’un centenar de casetes es van instal·lar per a la cita més important amb elsllibres a València, un 60% per a les llibreries, i un 20% per a editorials i institucions,

en una edició que va disposar d’unpressupost de 240.000 euros, ambuna aportació institucional de60.000 euros. El balanç de vendesi visites, però, no ha estat tan positiucom en 2002, quan es va assolirun màxim històric de 420.000visitants. Segons l’organització ialguns editors, la climatologia, ambpluges constants, no ha ajudatgaire, ja que un dels principalsvisitants, les escoles amb el públicinfantil, no ha acudit a la cita ambtanta freqüència com en ocasionsanteriors. Altres, com l’escriptorFerrant Torrent, considera que unareubicació dins del mateix recinte delJardí dels Vivers podria ajudar a fer dela fira un lloc més agradable i visitable,i Josep Moreno, un dels responsablesde l’editorial valenciana Bromera, creuque probablement el gremi hauràd’assumir que “l’edició de 2002 fouexcepcional”.La XXVI Edición de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de València,celebrada durante el mes de marzoen la Gran Vía Márques del Turia,cerró sus casetas –según susorganizadores- con un balancepositivo, tanto por la afluencia depúblico en general, como por laoferta de libros y el valor culturalintrínseco que esta manifestacióncultural conlleva.La Feria de Valencia es unade las más importantes a nivelestatal, ya que a la ciudad sedesplazan más de veinticuatrolibrerías de todas partes de España,aparte de las veinte de laComunidad Valenciana. Este año,los casi cincuenta libreros abrieronsus puertas con medio millón deejemplares a la venta. Un año másel encuentro cultural ha sidoMes d’un centenar de casetesvan exposar les novetatseditorials durant la XXXIV Edicióde la Fira del Llibre de València.CINCUENTA LIBREROS PUSIERON A LA VENTAMEDIO MILLÓN DE EJEMPLARES DURANTELA XXVI EDICIÓN DE LA FERIA DEL LIBROANTIGUO Y DE OCASIÓNCartell de la XXVI Feria del Libro Antiguo y deOcasión, que contó con la asistencia de milesde visitantes en busca de libros raros, libros deocasión o joyas de bibliofilia.satisfactorio tanto para el comprador de libros en general como para laslibrerías, que han visto sus metas alcanzadas.Entre las adquisiciones de la pasada edición, destaca la realizada porparte de un gran coleccionista valenciano de un libro gótico de Medicina,y la venta de un incunable de Sant Vicent Ferrer, impreso en Colonia en1487, estimado en 2.000 euros, y que fue el libro estrella del evento.Durante los primeros días de la feria, que estuvo abierta desde el 28 defebrero al 23 de marzo, se vendieron cuatro de los seis incunables queaportó la librería Rafael Solaz.La feria contó también, como es habitual, conprimeras ediciones, entre ellas destacó la de Cartasfinlandesas de Ganivet, puesta a la venta por lalibrería Àngels, de Barcelona, y algunas obras deMax Aub, de quien se celebra su centenario.A modo de curiosidad, la feria contó con el libromás pequeño de España, una pequeña joya de uncentímetro de alto con textos religiosos, así comotebeos históricos de la Editorial Valenciana, a uneuro, y libros de bolsillo.BIBLIOTEQUESCONFERENCIA EUROPEA SOBRELAS BIBLIOTECAS PÚBLICASDurante los pasados días 13 y 14 de marzo, secelebró en Oeiras, Portugal, una conferencia europeasobre el papel de las bibliotecas públicas, los archivosy los museos en la Europa electrónica, con el títuloPublic Libraries, local Museum and Archives: learningfrom each other in e-Europe (Bibliotecas públicas, museosy archivos locales: aprendiendo de otros en la Europaelectrónica)La conferencia, organizada por EBLIDA y la Bibliotecade la Cámara Municipal de Oeiras, fue el puntoculminante de las acciones emprendidas dentro delproyecto europeo PULMAN (Public Library MobilisingAdvanced Network 2001 - 2003). Al encuentro asistieronmás de 200 profesionales del sector de las bibliotecaspúblicas, los archivos y los museos, así comorepresentantes políticos de más de 40 países, en sumayoría europeos.1,- 2,-1,- PULMAN(Public Library Mobilising Advanced Network)www.pulmanweb.org2,- PLAN DE ACCIÓN E-EUROPAhttp://europa.eu.int/information_society/eeurope/index_en.htm/EUREKA/19

EUREKA/20Representado a España, por parte de la SubdirecciónGeneral de Coordinación Bibliotecaria, Carmen CaroJaureguialzo, así como el director de la BibliotecaPública del Estado en Huelva, Antonio Agustín GómezGómez, coordinador nacional del proyecto. Asimismo,dentro de los diferentes talleres de la Conferencia sepresentaron dos estudios de proyectos innovadores:en el Taller sobre desarrollo económico y social,Joaquín Pinto y Mª Auxiliadora González Sánchez,del Centro de Desarrollo Sociocultural de la FundaciónGermán Sánchez Ruipérez en Peñaranda deBracamonte, expusieron los logros alcanzados por elproyecto Informar, y Nuria Ferrán, de la UniversitatOberta de Catalunya, presentó el proyecto COINEen el Taller sobre diversidad cultural.Entre los temas más importantes que se trataronen la conferencia figuraron el papel que pueden jugarlas bibliotecas públicas en el aprendizaje a lo largode la vida, la administración y gobierno electrónicos,el desarrollo social y económico y la diversidad cultural.Fueron numerosos los ejemplos y estudios de casosque ilustraron las prácticas más innovadoras en esteterreno y que constituyen una aportación esencial ala conformación de la sociedad de la información.El Manifiesto aprobado en esta ConferenciaInternacional subraya el importante papel quedesempeñan las bibliotecas públicas para satisfacerlas necesidades de los ciudadanos en la era digital,e impulsa la cooperación a nivel local con otrasinstituciones culturales, archivos y museos .El proyecto PULMAN, financiado por el programaIST de la Comisión Europea, ha estimulado el papelde las bibliotecas públicas en la era digital. Uno desus objetivos básicos ha sido concienciar a losprofesionales de las llamadas instituciones de lamemoria (museos, bibliotecas y archivos) sobre lanecesidad de establecer programas de cooperacióna nivel local y regional. Para ello, el proyecto se havolcado en identificar oportunidades en el ámbitotecnológico que puedan apoyar el desarrollo deservicios innovadores y de calidad. Ese es el caso delas llamadas Pautas PULMANhttp://www.pulmanweb.org/DGMs/DGMs.htm,unas recomendaciones en soporte digital que sedetienen en los campos de trabajo en común quetienen ante sí estas instituciones. La inclusión denumerosos ejemplos de prácticas de calidad así loconfirma. La 2ª edición recoge ya numerosos ejemplosespañoles -tal como se acordó en una jornada dedifusión en Madrid, en diciembre de 2002- y enbreve se publicará la versión en español. Por elmomento, se puede consultar la 1ª edición encastellano tanto en la página web de PULMAN comoen Travesía, el portal en Internet de las bibliotecaspúblicas españolas. http://travesia.mcu.es/textosg.aspAdemás, dentro de la información recopilada por parte española para PULMANdestaca la base de datos de recursos educativos en línea, de gran interés paralos profesionales de las bibliotecas, archivos y museos ,ya que recoge cursosde educación a distancia en distintos países europeoshttp://www.pulmanweb.org/database.asp y un completo informe redactadoen inglés sobre la situación de las bibliotecas públicas en Españahttp://www.pulmanweb.org/countries/Spain.htm.www.pulmanweb.org/DGMs/DGMs.htmMANIFIESTO DE OEIRAShttp://travesia.mcu.es/textos-g.aspwww.pulmanweb.org/database.aspEl Manifiesto de Oeiras, acordado el pasado mes de marzo marca puesunas directrices, a modo de prioridades, a seguir por todas los países queintegran la red, y establece que se hace necesaria una financiación suficientey el apoyo a nivel nacional y local para:· mejorar el papel de las bibliotecas públicas, en colaboración con losarchivos y los museos, como elementos básicos para cumplir los objetivos delplan de acción e-Europe, acelerando su desarrollo como centros de accesoa los recursos digitales.· atender las necesidades de todos los ciudadanos en la sociedad de lainformación, fomentando la asunción de políticas y prácticas promovidas porla red PULMAN.Para conseguir estos objetivos, las bibliotecas públicas deben:· ofrecer servicios de calidad innovadores, utilizando las tecnologías digitales,que permitan a los ciudadanos conseguir sus objetivos personales en unmundo cambiante y que contribuyan a lograr una sociedad unida y unaeconomía próspera basada en el conocimiento en Europa.· buscar una mejora cuantificable del uso de los servicios de la bibliotecapública por parte de los ciudadanos, especialmente de los que corren el riesgode la exclusión social o digital, partiendo de la base de los aproximadamente150 millones de socios inscritos en las bibliotecas públicas de los 36 paísesde la red PULMAN (www.libecon.org).La Conferencia de PULMAN acuerda que los ciudadanos se beneficiensustancialmente mediante un apoyo coherente a los servicios de bibliotecapública, archivos y museos a nivel local, nacional y europeo en cuatroáreas específicas.

Democracia y ciudadanía- Promover una sociedad civil y democrática atendiendo las necesidadesde la comunidad en su conjunto, proporcionar libre acceso a todas lasculturas y al conocimiento y combatir la exclusión ofreciendo a la poblaciónespacios atractivos y agradables. Se deben prever las necesidades de gruposespeciales como minusválidos, adolescentes, tercera edad, parados, yhabitantes de zonas rurales.- Apoyar la puesta en marcha de servicios para administración, salud,comercio y aprendizaje electrónicos, proporcionando acceso completo,objetivo y fácil, así como la formación en la utilización de los recursoselectrónicos.Aprendizaje a lo largo de la vida- Centrarse en las necesidades de los niños, y de los que los cuidan,proporcionando un ambiente divertido, seguro y estimulante para las tareasescolares y para el ocio, incorporando juegos y las nuevas tecnologías ycreando cauces de colaboración con las escuelas y con otras institucioneseducativas.- Desarrollar su papel como centros para el aprendizaje no reglado einformal, ofreciendo contenidos, formación y apoyo a los ciudadanos entodas las etapas de su vida, aprovechando todo el potencial del e-aprendizaje.- Contribuir al desarrollo de una sociedad de la información alfabetizadafuncionalmente, continuando con la promoción de la lectura y el uso detodos los medios, incluida la World Wide Web.Desarrollo económico y social- Ayudar a combatir el analfabetismo digital y la brecha digital, basándoseen su éxito demostrado como Punto de Acceso Público a Internet (PIAP)más utilizado en Europa, proporcionando acceso y formación a la poblacióncon riesgo de exclusión electrónica, y facilitando servicios a través de nuevoscanales como la TV digital, a medida que son accesibles localmente.- Trabajar en colaboración con la comunidad empresarial local y otrosproveedores de servicios para apoyar el desarrollo de la economía delconocimiento en Europa, proporcionando servicios de información convalor añadido.Diversidad cultural- Promover un sentido de la comunidad local, de historia familiar y localen un mundo cada vez más globalizado, contribuyendo a crear, a haceraccesible y a preservar para las generaciones futuras los contenidos digitalesy analógicos, tal como los custodiados por las bibliotecas públicas, museosy archivos locales.- Apoyar la diversidad étnica, cultural, lingüística y religiosa, lasidentidadesculturales y laintegración social,especialmenteimplicando a losciudadanos localesy a los grupos de lacomunidad en lacreación de unamemoria de lacomunidad derecursos digitalesaccesible para todos.www.libecon.orgDocumentos de referencia:Directrices Consejo de Europa/EBLIDA sobrelegislación y política bibliotecaria en Europa* Museos, Patrimonio Intangible y Globalización. Cartade Shanghai, ICOM (2002)http://icom.museum/shanghai_charter.html* Declaración de Glasgow de la IFLA sobre Bibliotecas,Servicios de Información y Libertad Intelectual (2002)http://www.ifla.org/faife/policy/iflastat/gldeclar-e.html* Manifiesto de la IFLA sobre Internet (2002)http://www.ifla.org/III/misc/internetmanif.htm* Declaración de NAPLE sobre las Bibliotecas PúblicasEuropeas en Desarrollo (2002)http://www.bs.dk/naple/statement.htm* Declaración de EBLIDA sobre el papel de los archivosy las bibliotecas en el aprendizaje a lo largo de la vida(2001)http://www.eblida.org/topics/lifelong/statements* El Servicio de Biblioteca Pública: las DirectricesIFLA/UNESCO para el Desarrollo (2001)* Principios de Lund: e-Europe, establecer cooperaciónpara la digitalización, DG Sociedad de la Información(2001)http://www.cordis.lu/ist/ka3/digicult/lund_principles.htm* Directrices Consejo de Europa/EBLIDA sobre LegislaciónBibliotecaria y Política en Europa (2000)http://www.coe.int/T/E/Cultural_Cooperation/Culture/Resources/Reference_texts/Guidelines/TopOfPage* Recomendación del Consejo de Europa sobre políticaeuropea de acceso a archivos (2000)http://www.coe.int/T/E/Cultural_Cooperation/Culture/Resources/Reference_texts/Recommendations/TopOfPage* Declaración de Copenhague (1999)http://presentations.aakb.dk/CopenhagenConference99/__declaration__.html* Comunicado de Leuven (1998)* Informe sobre el Papel de las bibliotecas en el mundomoderno del Comité de Cultura, Juventud, Educacióny Medios del Parlamento Europeo (1998)http://www.eblida.org/topics/infosoc/A4-0248_ryynanen.pdf* Museos y Diversidad Cultural: Declaración Política,ICOM (1997)http://icom.museum/diversity.html* Manifiesto IFLA/UNESCO sobre la Biblioteca Pública(1994)*Pautas sobre los servicios de las bibliotecas públicas(2002)http://www.cult.gva.es/dglab/imageslibro/Pautasleyre.pdg/EUREKA/21

A S: punt per punt/ARXIUS/ punt per punt22UN NOUARXIU ENPROJECTEPER AALACANT121- L’edifici tindrà dosvolums separats per unpati: un cos més baix,de dues altures, ons’ubicarà la salad’exposicions i el salód’actes, i un segon lum de quatre altures,vo-on estaran les zones servades es i privades, i ontambé s’albergarà elsre-dipòsits.2- Es tracta d’un edificiamb elements característicsde l’arquitecturatradicional alacantina,com ara la pedra naturalcalcària i el pati centrald’origen àrab.Des de 1974, data de la seua creació, l’Arxiu HistòricProvincial d’Alacant ha compartit dependències amb laBiblioteca Pública Azorín de la ciutat. La reubicació delnou edifici al carrer Ausiàs March, al barri de Benalúa,proporcionarà unes dependències àmplies i modernesi permetrà alhora alliberar espai a la Biblioteca Azorín.Les obres, que començaran en l’any 2004 i duraranentre dos i tres anys, preveuen la construcció d’un edificiamb una capacitat de trenta quilòmetres linials deprestatges, per tal d’atendre les necessitats dels pròxims50 anys, així com l’aplicació de les últimes tecnologies,les quals s’utilitzaran també per a incorporar la novaseu a la xarxa d’arxius espanyols i iberoamericans. Elnou arxiu estarà dividit en tres àrees: una reservada(vedada als visitants), on s’ubicaran els dipòsits, ambun total de 30.000m/l de prestatgeries, l’equivalent a2.800m 2 de compacte, i que suposarà el 75% de lasuperfície construïda. Les zones de treball amb unasuperfície de 545m 2 estaran a una àrea privada (d’accésrestringit) amb sala de treball, oficines i magatzem, queocuparà 160m 2 . I per últim, l’àrea pública, la més àmpliai d’accés controlat, que oferirà els serveis de recepció,sala d’investigadors i d’exposicions, biblioteca auxiliar,saló d’actes i altres dependències.En total, inclosos els dipòsits, l’arxiu disposarà d’unasuperfície útil de 4.065 m 2 , edificats sobre una parcel·lade 6.631,43 m 2 , i amb un pressupost estimat, per a larealització de les obres, de 5.100.000 euros.L’Arxiu Històric Provincial d’Alacant va ser creat per rebreles transferències dels fons documentals produïts pelsserveis de l’Administració de l’Estat a Alacant, així comper tal de salvaguardar els protocols notarials centenarisprocedents de la notaria del Notari-Arxiver, uns fons que,posteriorment, s’han incrementat amb la cessió de diversosarxius privats per a la seua custòdia. Actualment s’hiconserven documents des de 1692, si bé la part mésvoluminosa correspon als segles XIX i XX. La col·leccióde l’arxiu consta d’uns 4.866 sumaris dels jutjatsd’instrucció de la capital i la província; 2.188 protocolsnotarials, 5.244 llibres, 6.307 lligalls, 3.044 llibres ifullets i 69 títols de revistes, entre altres documents.

UN MAJORESPAI ISERVEIS NOUSSÓN ELSPRINCIPALSAVANTATGESDEL NOU ARXIUD’ALZIRAEl nou arxiu -queha permés trobar unasolució per als problemesd’espai- completala dotació cultural de laES PUBLICAUNABIBLIOGRAFIASOBREARXIUSTARRAGONINSEn els últims anys, el problema d’espai s’havia convertit per a l’Arxiu Municipal d’Alzira en unapreocupació constant -com apunta Aureliano Lairón- responsable de l’arxiu. Alzira, amb una poblacióde 41.000 habitants i un dels fons històrics més importants entre els nostres arxius “urgia de novesinstal·lacions. Aquest nou espai és una realitat des del passat 29 d’abril, dia en què es va inaugurarla nova seu de l’arxiu, al carrer José Dolz. Un edifici ampli i modern, amb quatre plantes, equipatamb els últims avanços tecnològics per garantir la preservació i la seguretat de la documentació.Tecnologies que permeten adequar la temperatura i el grau d’humitat a les condicions necessàriesper al manteniment idoni dels materials emmagatzemats, així com la possibilitat de sofocar un incendi,encara que a l’immoble no hi haja ningú.L’edifici -amb una superfície construïda de 1.900 m 2 i un cost d’obres de 1,8 milions d’eurosestàdistribuït en una planta baixa, amb les sales de primera classificació i accés a documents. Unprimer pis, amb una gran sala d’exposicions, a més de les sales d’investigadors, serveis de reprografiai biblioteca auxiliar i oficines administratives. La segona planta acull un museu de documentacióhistòrica, una sala de classificació i el dipòsit documental, i a la tercera altura trobem l’hemeroteca,una segona sala de classificació i més dipòsits.Val a dir que, si alguns d’aquests serveis ja existien a les dependències anteriors, altres són denova creació i donen un aspecte més obert i participatiu a l’arxiu. En aquest sentit, destaquen la salad’exposicions i el museu, on es mostraran permanentment els documents més destacats de l’arxiu,així com altres mostres intinerants. També cal destacar la nova biblioteca auxiliar o l’hemeroteca,ara ampliades, tots ells, serveis que permetran obrir les portes de l’arxiu a un públic més ampli inombrós. A més, l’arxiu d’Alzira es planteja també la realització de tallers d’història, conferències,així com continuar amb les visites organitzades. “Al capdavall -explica l’arxiver- es tracta de facilitarla tasca dels investigadors i de donar a conéixer a la societat el llegat d’Alzira, ja que l’arxiu –subratllaésl’autèntic document d’identitat de la ciutat”.(Per a més informació pràctica sobre l’arxiu: telèfons, horaris, fons, i altres, consulteu Compactusnº5).El darrer número de la revista HISTORIA ET DOCUMENTA (núm. 6) que edita l’Arxiu HistòricComarcal de Valls, integrat a la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, inclou entre les pàgines45 i 157 un extens treball dels arxivers Josep M.T.Grau i Manel Güell titulat “Arxius i arxivística ales comarques tarragonines. Un balanç finimil·lenari. Història i producció bibliogràfica”. Es tractad’una recopilació exhaustiva de tots aquells articles i llibres d’arxivística publicats sobre la demarcacióprovincial de Tarragona. Les fitxes s’estructuren segons la titularitat i tipologia d’arxius.La introducció del text endinsa el lector en la història dels arxius, la seva creació, desenvolupamenti organització des de l’Edat Mitjana fins el segle XX, amb especial èmfasi en la plena normalitzacióde les darreres dècades. Així l’any 1998 es comptaven 26 centres de documentació concentratssobretot a les capitals, els quals custodiaven prop de trenta mil metres lineals.En total s’hi aporten 575 entrades, amb un índexs d’autors al final. Quant al seu dinamisme,destaca la zona del Camp de Tarragona, amb l’eix Tarragona-Reus-Valls, segueixen les Terres del’Ebre, amb el protagonisme de Tortosa. A la cua trobem les comarques de muntanya com el Priorati la Terra Alta i també el Baix Penedès. La major part de les obres relacionades descriuen els fons alnoranta per cent, tot i que amb la celebració de màsters i cursos de postgrau universitaris vanapareixent treballs teòrics.A més d’arxivers, hi han col·laborat també historiadors i persones amb d’altres ocupacions. Lamajor activitat de divulgació és la que porten a terme els centres depenents de l’administració pública(53,7 %) seguits dels eclesiàstics (35 %). Les possibilitats que ofereix internet seran les que en un futurmarcaran les polítiques de difusió d’aquestes institucions, amb una major rapidesa, economia iamplitud. De moment, només hi ha un arxiu amb l’inventari a la xarxa i amb la digitalització del seucontingut, l’arxiu municipal de la Selva del Camp.Un tema pendent és l’atenció sobre els arxius foranis, tant els situats a la resta del Principat coma la resta de l’Estat o d’Europa, amb fons encara per explorar, que la distància, la deficiència dellur descripció i la manca de recursos de molts investigadors per a desplaçaments els fan inaccessibles.Aquest recull el precedeix un altre que realitzà en 1994 l’arxiver Ramon Alberch sobre les comarquesgironines, una excel·lent base avui per a una futura confecció del llibre blanc dels arxius catalans.Els interessats en aquesta publicació poden posar-se en contacte amb el seu coordinador, JoanPapell ( Passeig dels Caputxins 18, 43800 VALLS, tel. 977606654)./ARXIUS/ punt per punt23

L’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut per lahistòriaL’ARXIU MUNICIPALDE VALÈNCIA.Un recorregut per laHistòria/MONOGRÀFIC / AMV24El pati d’entrada, deplanta quadrada, onestà ubicada l’àrea derecepció i l’entradaprincipal.FITXA TÈCNICAArxiu Municipal de València (AMV)Adreça: Palau de Cervelló, plaça de Tetuan, nº 3.Tel.: 96 3525478/ Ext. 4496 (C.e. i web: en preparació).Com arribar-hi: autobús EMT (números 6,8,9,11,16,26,36,70 i 7). Metro Albereda i Colón.Horari: (Per als investigadors): de dilluns a divendres 8:30-14:30, de dilluns a dimecres: 16:45 a18:45. Desembre, juliol, agost i setembre: tancat de vesprada. (Per a visites, com a museu): tancatdilluns. Obert dissabtes i diumenges de matí.Superfície i dipòsits: 8.000 metres linials de prestatgeries, repartits en quatre plantes. La superfíciede les noves instal·lacions és de 3.500 metres quadrats aproximadament.Fons: La documentació que integra l’AMV està bàsicament generada pel Govern de la ciutat des delsegle XIII fins a l’actualitat. Així com algunes altres sèries documentals ingressades per compra o donació(Documentació Gremial, Tribunal de Comerç, Documentació de Llotja i sobre pobles annexionats, etc).Documents més destacats:-El Llivre dels Furs, és un dels cinc còdexs de furs valencians coneguts actualment. Es tracta d’un documentdel segle XIII, de gran valor històric i artístic, conté els furs de Jaume I i Alfons II de València.-El Llibre de Consolat de Mar. Valuós còdex del segle XIV que conté ordinacions jurídiques medievalsde tipus mercantil-marítim, les quals tingueren gran acceptació arreu de la Mediterrània fins a l’EdatModerna. Aquest de València n’és un dels més bells entre els coneguts dins el seu gènere.-El Llibre del Mustaçaf. Una de les portades més artístiques corresponents a llibres manuscrits o impresosconservats a l’Arxiu.-El llibre d’insaculació. Llibre destinat a la regulació dels “insaculats” o persones elegides entre elsprohoms de la Ciutat per als “Oficis Majors”, que podien ésser exercits per cavallers, generosos iciutadans. És l’exemplar més ricament enquadernat de tots els de l’Arxiu.-El llibre del Ceremonial. Confeccionat per orde del Consell de la Ciutat entre els segles XVII i XVIII. Tractade les obligacions, assistències i funcions dels Jurats, Racional, Síndic i altres oficials, funcionaris irepresentants de la Ciutat.-La Bul·la de Sixt V. És un còdex preciós manuscrit, format per trenta folis de vitel·la útils, més dos deguarda, harmoniosament cal·ligrafiats, el text del qual, escrit en llatí, és una mostra del bon quefer dela lletra processal de la darreria del segle XVI (1585).Fons fotogràfics: Integrat per negatius (en plaques de cristall i cel·luloide) i fotografies positivades desde la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat.Serveis: Sala d’Investigació: consulta en sala, tant de materials originals com de microfilms. Sala dereunions, Biblioteca auxiliar de l’arxiu. Sala de reprografia, on es poden reproduir documents, tant permicrofilmació, com per escàner o gravació digital. Assessorament a l’investigador. Lectors de microfilm.Laboratori de microfilmació. Laboratori de restauració i conservació de documents, el disseny i l’equipamentdel qual han comptat amb l’assessorament de José Vergara, conservador de la Biblioteca Valenciana.Biblioteca auxiliar: alberga més de 3.000 volums. En l’actualitat està sent acabada de catalogar. Els fonsbibliogràfics estan formats bàsicament per publicacions relacionades amb la història de la ciutat de València,així com monografies sobre arxivística i altres disciplines relacionades amb els arxius.Personal: En l’actualitat l’arxiu compta amb un equip format per un tècnic superior, arxiver, de categoriaA, Encarna Furió, així com amb tres tècnics de gestió, del grup B, Adrian Blas Mínguez Anaya, AliciaMartínez Alonso, Miguel Hernández Alepuz, un tècnic auxiliar, Marta Vivas Rebolledo, i un total de vuitajudants: Carlos Martínez Mora, Antonio Arcos Matín, Pedro Sánchez Soriano, Miguel Ángel

L’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut per lahistòriaGimeno Alagarda, Mº Dolores Orts Carrero, Pedro Hernández Sánchez, Mari Carmen Arques Vicente,Amparo Orenga Martínez. Una plantilla que haurà de ser ampliada en breu per tal de dotar ellaboratori de restauració de personal especialitzat, així com també als altres departaments. Quant aBeques, l’AMV convoca quatre beques de manera anual, adreçades als llicenciats en Geografia iHistòria, amb una doble finalitat: d’una banda, accelar la catalogació del fons documentals, i d’altra,facilitat una pràctica en un arxiu als futurs professionals.Població: 738.441 (2001)Estadístiques 2002: L’Arxiu va rebre 7.500 visites per a la consulta de documents durant 2002 (acíno s’inclouen les consultes telefòniques, ni altres consultes personals).Altres: L’arxiu està dotat d’accessos per a persones amb invalideses físiques mitjançant ascensorsadaptats, així com de calefacció central, aire condicionat i sistemes de seguretat.L’ARXIU MUNICIPAL DE VALÈNCIA. UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIALa inauguració de la nova seu de l’arxiu municipal de la ciutat de València és el que explica que lidediquem el monogràfic de la revista Compactus al seu arxiu municipal, el més important de la ComunitatValenciana i un dels més rellevants d’Europa. La seua importància rau no sols en els milers de documentsque conserva referents a la ciutat de València, sinó a totes les terres valencianes. Això s’explica perquèla ciutat de València era el cap i casal del regne de València, al qual va donarel nom, com era tradicional en els regnes musulmans medievals.AntecedentsL’origen de l’Arxiu Municipal de València es remunta al segleXIII. En efecte, el 1238 Jaume I d’Aragó ocupava la ciutat deValència i creava les primeres institucions locals premunicipals: elbatle, el cúria (que a partir de 1250 passaria a nomenar-se justícia),el mostassaf i el consell dels prohoms. Posteriorment, set anys despréscreava, mitjançant l’estatut de 13 de setembre de 1245, la instituciódels jurats, fet que va suposar el naixement de la universitat o municipide la ciutat de València. Fou el primer gran municipi que va crear JaumeI a la Coronad’Aragó, ja que posteriorment va atorgar estatuts semblants a Barcelona (1249), la Ciutat de Mallorca(1249) i Saragossa (1272).L’evolució posterior del municipi de la ciutat de València durant l’època foral i el segle XVIII, així comdurant l’època contemporània, ens ajuden a comprendre la importància dels seus fons arxivístics. No caldir que, amb el pas dels segles, l’arxiu de la ciutat de València ha esdevingut el dipositari del testimoniatgehistòric de les més diverses manifestacions històriques, socials, religioses, econòmiques, literàries i culturalsvalencianes. Un llegat que ha anat incrementant-se en transcórrer el temps i que ha exigit canviar-nel’emplaçament en més d’una ocasió, per tal d’adaptar l’arxiu a les condicions socials, polítiques i, sobretot,d’espai que anaven sorgint.Així doncs, podem comprovar com des de la creació de les primeres institucions municipals, el consellmunicipal de la ciutat de València va buscar una seu per allotjar-les i conservar els documents. Així, elprimer emplaçament de l’arxiu va ser un conjunt de cases habilitades per a l’establiment del cúria i la seua1 21,La rehabilitació del’edifici ha conservatla façana. En laimatge, l’entradaprincipal de l’ArxiuMunicipal deValència, a la PlaçaTetuan.2,Llibre de Stablimentsde la Ciutat Sig. C-2,segle XVII.Corredor deseparació entre lazona d’us públic(esquerra) i la detreball intern del’Arxiu (dreta)./MONOGRÀFIC / AMV25

26 /MONOGRÀFIC / AMVL’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut per lahistòria3,Portada del “Llivre delMustaçaf”. Miniaturadel pintor Miquel JoanPorta. Una de lesportades mésartístiquescorresponents a llibresmanuscrits o impresosconservats a l’Arxiu.3La part d’accésrestringit de l’arxiudisposa de quatreplantes, on se situenels dipòsits i moblescompactes queguarden ladocumentació.cort de justícia, a la plaça de l’Almoina, darrere de la catedral de València. Posteriorment, el 1311, elconsell de la ciutat va adquirir unes cases al carrer Cavallers i en aquest solar (on actualment hi ha elsjardins del Palau de la Generalitat) feu construir un edifici gòtic, que fou la seu del consell municipal.En ell es van conservar els fons de l’Arxiu Municipal, junt amb altres elements artístics de gran vàlua,fins a mitjans del segle XIXEn efecte, a mitjans del segle XIX es va construir un edifici de nova planta destinat a cobrir lesnecessitats polítiques i administratives de la ciutat, les quals l’antic palau gòtic ja no podia satisfer,a causa del seu estat runós. A partir d’aquell moment l’arxiu, que ha estat sempre unit física iespiritualment a la corporació municipal, va trobar una nova ubicació. De fet, l’Arxiu Municipal deValència va ser una de les primeres instal·lacions que s’incorporà, entre 1855 i 1856, a l’immobleon actualment es troba l’ajuntament de la ciutat. Els fons municipals quedaren ubicats aleshores ala Reial Casa de l’Ensenyança, un edifici d’estil academicista, situat a l’actual carrer ArquebisbeMayoral, que oferia majors possibilitats d’espai. L’ocupació, però, de la Reial Casa d’Ensenyançafou lenta i costosa, i si bé en 1854 començaven a traslladar-s’hi les primeres dependències municipals,no es va consolidar fins a 1935, ja durant la Segona República, període en què van ser incorporadesles dependències annexes a l’edifici de l’arxiu per tal d’instal·lar-hi definitivament l’Arxiu Municipalde València i el Museu Històric de la Ciutat, tal com l’hem conegut fins als nostres dies.En les últimes dues dècades, els vuitanta i els noranta, els imperatius d’espai, sobretot, però tambéles noves pautes marcades per les últimes tecnologies de la comunicació i de la informació, han fetpalesa la necessitat de buscar una nova ubicació per a l’Arxiu Municipal. Així doncs, el projecte,concebut al llarg dels últims quinze anys, és avui una realitat, i la ciutat de València compta ja ambun arxiu nou. Un edifici funcional, modern i bonic, adequat a les necessitats d’un arxiu del segle XXI.El Palau de Cervelló, recentment rehabilitat, és aquest nou destí de l’arxiu.Inaugurat el passat dia vuit de maig, el nou arxiu, que obrirà les seus portes al públic desprésde l’estiu, ofereix el tresor d’una memòria llarga,a través de la qual hom pot fer un recorreguthistòric que abraça quasi vuit-cents anysde la història de laciutat i el regne de València.L’Arxiu, tresor de la MemòriaEls fons de l’Arxiu Municipal de Valènciaconstitueixen un dels tresors més estimats dela nostra memòria col·lectiva, un testimoni delpassat i una font de coneixement irreemplaçables.L’arxiu -que alberga un ric patrimoniescrit- s’ocupa també de conservar-lo idifondre’l per a les generacions. D’ací queresponsables de diversos camps hagen treballatconjuntament per bastir un edifici pràctic,amb tots els avantatges per a la millor conservaciói difusió possible dels fons municipals i històrics,a partir de la rehabilitació del Palau de Cervelló, un edifici de gran relleu durant el segle XIX.Fa pocs dies, a principis del mes de maig, el Palau de Cervelló ha passat a ser la nova seu del’Arxiu Municipal de València. A partir d’ara, i fins a després de l’estiu, s’hi traslladaran els fons del’arxiu, del carrer Arquebisbe Majoral a la Plaça de Tetuan. Un trasllat que ja ha començat, i que estàprevist que dure aproximadament tres mesos, de manera que l’arxiu puga obrir les seues portes al públicen la tardor.Si bé l’Arxiu de la ciutat té un valor històric incalculable, potser fins ara la seua difusió entre elsciutadans no ha estat molt àmplia i molts valencians el desconeixen. En aquest sentit, i aprofitantl’avinentesa del nou emplaçament, el Palau de Cervelló albergarà també, a partir de mitjans de juliol,dues exposicions permaments: una que explicarà la història de la ciutat de València i l’origen de l’arxiu,a partir dels seus fons, i que durà per títol L’Arxiu, tresor de la Memòria i una segona mostra sobre elPalau de Cervelló, on es parlarà de la seua història i els seus protagonistes.La primera exposició estarà dividida en tres èpoques: l’època foral, amb els documents mésrepresentatius del període, com els Privilegis del Rei Jaume I, documents de l’època borbònica, ques’inicia amb el Decret de Nova Planta, en 1707, i que suposa un nou règim polític i administratiu, entrealtres canvis. I finalment, l’època constitucional o contemporània, que arriba fins als nostres dies, i quecomença amb els processos revolucionaris liberals iniciats per la burgesia a principis del segle XIX. Una

època marcada per la fi de l’absolutisme i de l’Àntic Règim, sobre la qual es destacarà el document de1923 d’aprovació, per part de l’Ajuntament, del nou reglament de l’arxiu i la biblioteca municipal, ones marca un nou règim de funcionament, classificació, organització i serveis, així com la nova custòdia,la conservació, catalogació i l’estudi del seu fons, gran part dels quals estan encara vigents.La mostra, concebuda com una mena de divulgació gràfica i visual dels fons de l’Arxiu, vol contarel perquè de l’Arxiu, aprofundir en la seua vigència actual, tot viatjant al llarg de les tres èpoques quehan dividit la ciutat, contades a partit dels documents del fons documental de l’Arxiu. Per a això, l’exposiciócomptarà també amb un sala especial amb tres elements interactius: fotografies i cartells de l’arxiu,fotografies del procés de restauració dels documents, així com imatges del tractament dels documents iciències auxiliars de l’arxivística. Un altre apartat especial de la mostra es dedicarà a València i el comerça l’època foral, on s’exposaran la Taula de Canvis i l’exemplar del Llibre del Consolat de Mar que conserval’arxiu. Entre altres documents que també es mostraran, hi haurà els Furs i algun Manual de Consells.L’altra mostra, com hem dit, estarà dedicada al Palau Cervelló: origen, propietaris, i altres aspectesrelatius a la història de l’edifici, el qual va ser seu reial en el segle XIX i un dels edificis més representatiusde la ciutat en aquell moment. Per les seues estances van passar i s’hi van allotjar protagonistes de lahistòria d’Espanya com el mariscal Suchet, Ferran VII, la regent Mª Cristina, Isabel II, Espartero i Amadeode Saboya, entre altres. La mostra donarà a conèixer objectes de l’època, gravats, retrats, i estarà igualmentil·lustrada amb recursos audiovisuals. Les dues exposicions s’instal·laran en la planta baixa, pròximes alpati d’entrada a l’edifici, un espai lluminós de planta quadrada, que dóna accés a les escales quecondueixen als pisos superiors, on hi ha les dependències del palau conservades a través d’una rèplicaper a l’ocasió, així com les instal·lacions i els diferents serveis que l’Arxiu ofereix als investigadors.Val a dir que amb la restauració del Palau de Cervelló s’ha aconseguit recuperar l’edifici i reproduir,mitjançant una rèplica, el palau d’estil rococó del segle XIX que va ser, tot seguint els patrons de l’època,després d’una reconstrucció que ha volgut retornar a l’edifici el seu aspecte original. Amb eixe objectiu,s’han reproduït amb molta exactitud les formes i els colors de les tapisseries i la ceràmica de l’època quecobreixen sol i parets. Una reproducció que ha estat possible aconseguir gràcies a què s’hi conservavamolta documentació sobre l’antic immoble, especialment gràficaAvantatges i reptes del nou enclavament de l’Arxiu. Un projecte molt meditatLa concepció i la posterior construcció del nou arxiu, un projecte concebut a finals dels anys vuitanta,ha estat un procés llarg: analitzat pas a pas, discutit i treballat en conjunt. Els treballs de rehabilitacióhan comptat amb l’assessorament i l’experiència de l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de València,José María Herrera, qui, tal com destaquen des de l’Arxiu, “s’ha mostrat en tot moment molt receptiu iobert de cara a les necessitats tècniques que l’arxiu requeria”.L’espai ha estat concebut amb un disseny i una estructura dividida en dos edificis separats per uncorredor que delimita l’espai privat del públic. Cal subratllar, doncs, la separació que s’ha creat entrel’antic Palau de Cervelló, destinat a la part pública, d’accés als investigadors i ciutadans en general, iuna zona de nova planta d’accés molt restringit, excepte en ocasions excepcionals, on s’han ubicat elsserveis interns, com ara dipòsits i laboratoris, i que està separat de l’altre edifici per un corredor quedelimita les dues zones de treball.En primer lloc i pel fa a l’espai públic, en el primer pis de l’antic palau trobem la Biblioteca “JoséSerrano Morales”, creada en 1908 amb el llegat d’aquest erudit i bibliòfil, la qual conté més de 20.000volums, entre ells més de 20 incunables, així com molts llibres rars i altres documents de gran vàlua, comara la correspondència de l’il·lustrat valencià Gregori Mayans. Es tracta d’una biblioteca històrica ambun fons documental molt important, la qual està incorporada a l’Arxiu Municipal.A la segona altura del Palau, i sempre dins de la zona d’accés públic, s’ha ubicat la sala d’investigació.Es tracta d’un espai ample i ben insonoritzat que sorprén pel silenci i la calma que hi ha, tot i estar alcentre de la ciutat, i que acollirà els investigadors que desitgen consultar els fons de l’arxiu. La sala téuna capacitat per a quaranta persones i està equipada amb terminals per a connexions informàtiques itelefòniques, on podran connectar-se els ordinadors portàtils dels investigadors. A més, disposa de terminalsfitxes per tal de consultar in situ les bases de dades de l’arxiu: fons i instruments de treball, així com lesfitxes catalogràfiques, que en breu es digitalitzaran, i de dos lectors de microfilms.Un dels aspectes més novedosos i més pensats de la segona planta és que està construïda com si fosun circuit, de manera que l’ascensor d’ús públic dóna accés a la sala d’investigadors i, alhora, aquestaestà connectada -a través d’un finestral i un banc on servir la documentació- amb la sala de personaltècnic. En aquesta planta s’ha habilitat també un espai que es destinarà a aula i centre de reunions, ones podran realitzar seminaris, jornades, conferències o cursos de formació especialitzada, funcions queL’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut perla històriaL’Arxiu albergadocuments des delsegle XIII fins al’actualitat. En lesfotos podemapreciar una mostrad’aquestsdocuments./MONOGRÀFIC / AMV27

L’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut perla història/MONOGRÀFIC / AMV284 54,Mostra de documentsde l’Arxiu.5,Manual de Consells,Sig. A (1437-1450).La part d’accésrestringit de l’arxiudisposa de quatreplantes, on se situenels dipòsits i moblescompactes queguarden ladocumentació.compartirà amb la biblioteca auxiliar. Per facilitar la circulació de la documentació, s’ha instal·lat un petitmuntacàrregues per als llibres que comunica totes les plantes dels dipòsits.Pel que fa a la zona d’accés restringit, el nou Arxiu Municipal de València disposa de quatre dipòsitsubicats en la primera, segona, tercera i quarta planta. Tots ells estan equipats amb armaris compactesde mecanisme manual, pels avantatges de maneig que proporciona aquest sistema. En tots els dipòsitss’han instal·lat mesures de seguretat, com ara l’accés al dipòsit controlat de forma magnètica, així comuna serie de mesures de conservació dels documents i d’extinció d’incendis, com ara portes tallafocsdobles a tots els dipòsits. Així mateix, s’hi ha dotat l’arxiu d’un sistema de detecció de focs dins de cadacarril dels mobles compactes, de manera que en cas de declarar-se un incendi, es bloqueja la zonaafectada, tot evitant-s’hi l’extensió de les flames. A més, els compactes duen incorporats també una eixidade gas “FM 200”, innocu per a les persones, per tal d’apagar el foc.Quant a la conservació dels documents, els dipòsitsestan controlats pertal de regular les condicions ambientals -temperatura i graud’humitat- més adequades per a la correcta conservaciódels documents, de manera que la temperatura oscil·lesempre entre 18 i 22 graus centígrades i el graud’humitat entre el 45 i 55%, tant als dipòsits coma les sales on s’ubicaran les exposicions ambdocuments originals. D’altra banda, l’edifici estàcondicionat amb un sistema de vigilància interna ialarma antirrobatori i disposa de calefacció i aire condicionat.Respecte a l’entrada dels documents, aquests arriben a l’arxiu perla planta baixa. Ací hi ha instal·lada una zona on es descarrega la documentaciódenova entrada, la qual disposa d’un sistema de cinta mecànica per on circula la d o -cumentació que arriba a l’arxiu, així com dues sales. Una primera destinada al tractament d e l sdocuments, on hi ha una cambra de fumigació i on s’efectua la neteja. Una vegada nets i desinfectats,els documents passen a la sala de classificació, habilitada amb taules i prestatgeries, on es procedeix ala classificació, ordenació i fins i tot a la catalogació. Un cop preparada, la documentació es distribueixals dipòsits que corresponga, els quals es troben ubicats, com hem dit, a les plantes altes.Els documents de l’Arxiu. Un recorregut per l’edifici i per la històriaPodem fer un repàs per la documentació que conserva l’arxiu municipal de València seguint les novesinstal·lacions. Així la primera planta allotjarà tota aquella documentació aliena a l’Ajuntament, és a dir,la que no ha sigut generada pel Consell Municipal. Es tracta de la documentació relativa als Gremis,Tribunal de Comerç, la Llotja, els pobles annexionats a la ciutat de València en el segle XIX, etc.,documentació que abasta del segle XIII al XIX.El segon dipòsit, que està ubicat a la segona altura, alberga la documentació històrica i intrínsecamentmés valuosa per a l’arxiu, la referent al Consell Municipal de la ciutat. Es tracta de les sèries de documentaciótancades de l’època foral, que abracen -excepte algun període breu aïllat- des del segle XIV al XVIII,tot coincidint amb el Decret de Nova Planta de 1707, data a partir de la qual es van reestructurar lesinstitucions administratives i polítiques valencianes. També es guarda la documentació municipal borbònicaposterior del segle XVIII. Per exemple, en aquest dipòsit es guarden també els manuals de consells, que

L’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut per lahistòriaposteriorment passarien a dir-se llibres capitulars i ja en època contemporània actes municipals, del pleo de la comissió de govern, els quals es conserven pràcticament de manera ininterrompuda des de 1306a l’actualitat. En aquest dipòsit trobem també els còdexs, els més de sis-cents Privilegis Reials, el mésantic dels quals data de 1226. I entre ells, cabria destacar el de la creació de la Taula de Canvis, de1407, així com la col·lecció de documentació eclesiàstica, entre la qual destac la Bul·la expedida perAlexandre VI en 1501, autoritzant la creació del Studi General. La tercera planta acull gran part de ladocumentació més consultada. Parlem de la documentació moderna agrupada en l’apartat anomenat“Plantilles”, les quals es divideixen en quatre seccions: Governació, Hisenda, Foment i Personal, al llargd’un període que abraça des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. Cada secció estàdividida fins a 14/15 sèries documentals. Per exemple, dins de Governació trobem la sèrie d’Estadística,on trobem informació sobre la població de la ciutat i altres aspectes molt variats, però també hi hanaltres series molt interessant, com ara Eleccions, Juntes, Beneficència, Sanitat i Festes. Totes aquestessèries documentals de la secció de Governació segueixen encara el sistema d’organització i descripcióque es va disposar a principis del segle passat, en 1923. La secció d’Hisenda, en canvi, segueix ja unaclassificació arxivística orgànica funcional de dígits i subdígits, tal com estableix l’actual normativa. Lasecció de Foment, que també segueix la normativa antiga, alberga informació sobre Policia Rural, AigüesPotables, Telefónica i l’Eixample. La Policia Urbana, que en un principi formava part de Foment, passaara a estar ubicada en la quarta planta, on es guarda la Plantilla o secció d’Urbanisme o Policia Urbanadels segles XVIII, XIX i part del XX.66L’Arxiu albergadocuments des delsegle XIII fins al’actualitat. En lesfotos podem apreciaruna mostra d’aquestsdocuments.29 /MONOGRÀFIC / AMVL’activitat de l’arxiu. Actualitat i projeccióL’Arxiu Municipal -que va rebre en el 2002 més de 7.500 visites per a la consulta dedocumentació, encara que ací no s’inclouen les consultes telefòniques i altres consultes personalscobreixles expectatives de molts i ben diversos investigadors. La documentació més sol·licitadasol ser la moderna, que s’ubicarà a la tercera planta, la qual abraça una temàtica molt àmplia,si bé els investigadors d’història medieval i moderna, més minoritaris, consulten amb moltafreqüència totes les sèries que s’albergaran en el segon dipòsit. La documentació menysdemandada és, per la seua especificitat, la que s’ubica a la primera planta i que correspon aestudis i investigacions històriques ben concretes, tal com expliquen els arxivers municipals. Enels últims anys, però, la documentació estrella ha estat la relativa a temes d’urbanisme, ja queper a les rehabilitacions actuals d’edificis -les quals són cada vegada més freqüents- és necessarirecopilar els antecedents dels immobles.Quant a les pròximes passes a donar, la prioritat la té ara el trasllat dels fons, així coml’equipament tècnic, tant de mobiliari i maquinària, i sobretot, el de personal especialitzat, elqual ha de cobrir les noves necessitats del centre. Altre aspecte en el què la direcció del centrevol incidir és la difusió d l’Arxiu, per tal de donar a conèixer-lo entre els ciutadans. En aquestsentit, un dels objectius més importants de totes les activitats que envoltaran l’obertura del nouedifici són les dues inauguracions que donaran a conèixer el tresor històric de l’Arxiu Municipalde València als valencians i visitants d’altres llocs. Així mateix, i per tal d’ajudar a la seuadivulgació, s’ha creat recentment, en 2002, una col·lecció, que forma part de les publicacionsde l’Ajuntament de València, en la qual s’ha publicat ja un facsímil del primer Manual deConsells i, pròximament, s’editarà un treball sobre els instruments de descripció de l’arxiu, aixícom la pròpia guia del centre, un projecte que està ja molt avançat.Vista de la claraboiadel pati d’entrada

DESCOBRIR/Arxius i Biblioteques30d e s c o b r i r4 5 19 3 15 2 18 9 18arxius i bibliotequesXÀTIVA, ABANS I DESPRÉS DE 1707El fons documentals de l’arxiu municipal de Xàtiva comencen en el segle XIII, encara queamb escassos documents, els quals s’incrementen de manera paulatina entre els segles XIV, XV,XVI i XVII. Aquesta circumstància s'explica per la crema en 1707 de l’arxiu, durant l’incendi iextermini de la ciutat de Xàtiva, ordenada pel rei Felip V durant la Guerra de Sucessió, i ambla qual va desaparéixer gran part de la documentació de l’arxiu de Xàtiva. De manera que –talcom indica l’arxiver Isaïes Blesa– les sèries documentals comencen a tenir continuïtat a partirdel segle XVIII fins a avui. “Tot i així –indica Blesa–, afortunadament, s'ha conservat mésdocumentació d'època foral de la que creiem, de manera que han arribat fins a nosaltres d'eixetemps bastant documentació”.La fi del segle XX ha estat més generosa per als arxius, si bé fins la dècada dels vuitanta, i comla gran majoria d’arxius, va primar més el voluntarisme que els criteris científics o una correctapolítica arxivística. Fins eixa dècada destaca la tasca realitzada per l’arxiver Carlos Sarthou Carreres,que es va jubilar en 1961. Des d’eixe any fins als anys vuitanta l’arxiu va estar atés de maneraesporàdica, fins que el Consistori va decidir normalitzar la situació i va procedir a inventariar i aorganitzar la documentació. Posteriorment, en 1991 s’hi va inaugurar l’edifici actual –per a la qualcosa es va rehabilitar l'exconvent dels Trinitaris, del segle XIII–, on s’ubica avui l’arxiu.1, 2,Un canvi en la Filosofia dels ArxiusActualment, tal com subratlla Isaïes Blesa, l’arxiu de Xàtiva, apart d'atendre el seu treballhabitual amb l'administració municipal xativenca i els ciutadans, és també Centre Comarcald’Arxius de la Mancomunitat de La Costera-La Canal, per tal com conserva en còpia informàticala informació de les localitats comarcals, la qual cosa el converteix -en paraules de l’arxiverenun referent històric-comarcal. En eixe sentit, l’arxiu regenta un programa d’inventari/catalogaciódels arxius de poblacions amb menor número d’habitants, per tal d’actualitzar els seus arxius,garantir la seua conservació i custòdia, servir amb eficàcia a l'administració i posar-los al serveidels ciutadans. Per a això, disposa d’un arxiver itinerant, i una subvenció anual de 12.000 euros,de la Generalitat Valenciana (Conselleria de Cultura i Educació), a través de la firma d'un conveniamb la Mancomunitat, a més d’uns mòduls que abonen anualment els ajuntaments adscrits.Les poblacions que fins ara s’han adherit al projecte són: Barxeta, Canals, Genovés, Llanerade Ranes, Llocnou d'en Fenollet, Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Rotglà i Corberà i Vallada(La Costera) i Bolbaite i Enguera (La Canal).A hores d’ara, com indica l’arxiver de Xàtiva, l’Arxiu Municipal de la capital de la Costeradéu estar implicat en la vida social i cultural de la ciutat, i en general, de la comarca, en “unintent de contribuir a recuperar el patrimoni documental i desenvolupar la historiografia local”.En aquest sentit, el centre manté contacte amb associacions ciutadanes, religioses, festives,esportives o culturals, totes elles testimoni clau de les moltes activitats distintes a la meramentadministrativa, protagonitzades, a més, per un sector nombrós de la població. Igualment, talcom apunta Blesa, “s’hi està fent un esforç per recuperar tot tipus de documentació relativa ala ciutat, bé a través en llibreries de vell, cases de subhastes o de fires, i a més, l’arxiu estàarxiusf i t x a6 9 20 24 1t è c n i c a20 5 3 14 9 3 1Xàtiva (La Costera):Arxiu Municipal de XàtivaArxiver en cap: Isaïes Blesa DuetAdreça: Plaça de la Trinitat, 746800 -Xàtiva-.Tel. i fax: 962271167C-e.: arxiu@servidex.comHorari d’atenció al públic: matins:8:00-15:00 de dilluns a divendres.Vesprades (dilluns): 16.30-19:00,d’octubre a maig.Serveis i superfície útil: Planta baixa(293 m 2 ): recepció, bibliotecaauxiliar, reprografia, sales declassificació i ordenació dedocuments, sala d’investigadors,lector de microfilms.Planta primera (197 m 2 ) dipòsit dedocuments amb mòduls compactes:textos jurídics i serveiscomplementaris.Planta segona (160 m 2 ): dipòsit dedocuments amb mòduls compactes:arxiu del districte notarial idocumentació recentmentcatalogada. Metres linials: 1.500.Biblioteca Auxiliar: Bibliografiaarxivística. Recuperació de documentacióhistòrica i de bibliografia especialitzadasobre Xàtiva i la Costera, en part, a travésde llibres adquirits en llibreries de vell,en subhasta o per donacions.Volums: 2.875. Caixes: 3.000.Pergamins: 61 (ss. XIII-XIX).Població: 27.000 habitants.Documents més antics i importants:Liber privilegiorum civitatis et regniValentie, ca. 1350 (Llibre de Privilegis)i les Ordenanzas generales para elgobierno político y económico de la1, Mobles compactes del primer dipòsit. 2, Llibres de Propis i Arbitres del s.XVIII custodiats a l’arxiu.

3,ciudad de San Phelipe, de 1750.Estadístiques: Mitjana de visitesdiàries: 2-4. Anualment: 800-900visites d’investigadors, 400-500 deciutadans i aproximadament 1.000consultes sobre matèria de legislació.Setmanalment, entre 5 i 10 demandesper part del personal administratiude l’Ajuntament. Delsdistints serveis d'aquest tambésol·liciten assessorament d'índolehistòrica.Sistemes de seguretat: alarmaantirobament i alarma antiincendisi sistema contraincendis Halón 1301,que es canviarà pròximament, talcom preveu la normativa, a FE-10o trifluormetano. Deshumificador enels dos dipòsits.constantment en contacte amb altres arxius i biblioteques per tal d’intercanviar documents i altretipus d’informació”.Un dels aspectes que destaca l’arxiver de Xàtiva són les donacions i les incorporacions delsúltims fons, tot començant pel Fons Sarthou (ss. XVII-XX) que recull l’arxiu i la biblioteca personalde Carlos Sarthou, cronista i arxiver de Xàtiva fins 1961, i que va ser una donació de Carlos iLidia Sarthou, la seua filla, qui fou bibliotecària de Xàtiva. Igualment, destaca el Fons del Riu delsSants (ss.XVII-XX), amb documentació semipública que havia estat dipositada prèviament al’Ajuntament, a l’igual que el fons del Patronat de la Plaça de Bous, fons que actualment custòdial’arxiu. A més, en els últims anys l’arxiu de Xàtiva ha recuperat documentació d’arxius d’empresesi associacions disoltes, com és el cas de la Unió Taquigràfica Valenciana, desapareguda en 2002,per l'especial vinculació de Xàtiva amb la taquigrafia. Recentment també, en 2001, l’Ajuntamentva adquirir part del fons José López Sellés, concretament una biblioteca amb llibres entre els seglesXVIII i XX, molts d’ells de temàtica local. Igualment, l’arxiu s’ocupa avui de la recuperació icatalogació dels fons de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders del s.XX, i custòdia ladocumentació del desaparegut Hospital “Major de Pobres”. A més, des de fa poc, l’arxiu haesdevingut el Banc dipositari de Partitures de la Federació de Bandes de Música de La Costera.Breu història de l’edifici. Inervenció arquitectònicaSegons l’arquitecte responsable de la rehabilitació de l’antiga església dels Trinitaris, JoséManuel Dapena, l'edifici on avui s’ubica l’arxiu, és un monument que, a més de tenir un granvalor històric i arquitectònic, ha estat sempre molt present en la memòria col·lectiva de la ciutat.Recordem ara que l’orde dels Trinitaris fou fundat amb la finalitat de redimir els captius cristiansen poder dels musulmans; ordes que al llarg de la conquesta del regne de València per JaumeI, anaren instal·lant-se en les distintes poblacions. El de la citada Orde s'instal·là a Xàtiva en 1259.4, 5,6,/DESCOBRIR/Arxius i Biblioteques31Pressupost de l’arxiu: 20.000 aanuals. Apart pressupost inversions.Visites: Grups d'alumnes deSecundària i estudiants universitarisde Geografia i Història, durant elperíode acadèmic. A més, l’arxiuestà obert a les associacions icol·lectius de la ciutat que desitgenapropar-s’hi, així com als mitjans decomunicació, els quals sol·licitenregularment informació. Visites departiculars.En 1986 l’Ajuntament va decidir albergar l’Arxiu Municipal en aquest edifici, que prèviament,en 1845, havia estat destinat a magatzem, i després, fins 1939, va ser Casino Republicà. Desd'eixa data va ser utilitzat per a diferents necessitats de l'administració local. En l’actualitat esla seu de l’arxiu, el qual disposa d’un espai ample des de 1991, on de moment -indica Blesa-“hi ha suficient lloc per anar dipositant la documentació que anem inventariant i catalogant”.Isaïes Blesa considera que en els últims anys hi ha hagut un canvi en la filosofia dels arxiusi que actualment l’accés a la documentació i als serveis que s’hi ofereix és més ample, ja quel’arxiu -assegura- “està cada dia més obert als ciutadans perquè en facen ús dels seus drets,el que comporta una major participació”.Una altra de les tasques claus de l’arxiu, apunta Blesa, és tenir cura de la restauració dela documentació històrica. Així doncs, l’arxiu manté relacions amb diferents entitats, com laTreballs realitzats a partir de l’arxiu: Conselleria de Cultura i Educació, a través del Servei de Conservació i Restauració de BénsTreballs d'investigació per a publicar Museístics; amb la Biblioteca Valenciana; i amb el Departament de conservació i restauraciócom llibres o articles en revistes de béns culturals de la Universitat Politècnica de València, amb les que s'arriba a acords puntualsespecialitzades. Consultes d'alumnes dede col.laboració per a restaurar a poc a poc la documentació històrica.secundària i universitaris per a treballs deles corresponents assignatures. També Quant a la informatització, actualment s’està abocant a l’ordinador la informació de lesinvestigacions per a tesines i tesis més de 20.000 fitxes que guarden els fitxers tradicionals, per tal d’inventariar-la i catalogar-la,doctorals. Demandes de documentaciótot començant per la documentació de l’arxiu administratiu, que és la que té una major demandad’investigadors extrangers, majoritàriamentfrancesos i anglesos, principalment per per l'ajuntament. A més, s’hi ha elaborat una base de dades sobre els fons de l’Hemeroteca icorrespondència o correu electrònic. la Bibliografia Auxiliar, amb l’existència de catàlegs analítics d’articles i llibres per ajudarRecerques genealògiques. Consultes l’investigador en la consulta i la recerca. Un dels pròxims projectes és la digitalització dede ciutadans particulars.documents, tot començant prioritàriament per la documentació històrica, per tal de preservarla seua integritat física i conservar-la per a les generacions futures.3, Accés a l’arxiu Municipal, ubicat a l’antiga esglèsia dels Trinitaris, una de lespeces arquitectòniques més rellevants de Xàtiva. 4, Sala d’Investigadors destinada a consulta de documents.5 i 6, Plaça de la Trinitat: actualment i foto datada de 1883.

DESCOBRIR/Arxius i BibliotequesPATERNA: “EL QUE MÉS ENS PREOCUPA ARA ÉSLA NECESSITAT D’ESPAI”Segons Camilo Segura, arxiver de Paterna, el problema més acuciant per a l’arxiud’aquesta localitat és, ara per ara, l’espai. Per a l’arxiver, aquesta necessitat afectaespecialment l’arxiu administratiu, fins al punt que part dels expedients de l’Ajuntament,que són de consulta freqüent, han hagut de ser enviats a l’arxiu històric, que en el cas dePaterna es troba separat físicament del primer. “Una solució provisional –tal com explicaSegura– perquè l’arxiu històric també està al límit de les seues possibilitats de magatzematge”.L’espai és doncs una preocupació constant per a l’arxiu de Paterna, ja que el creixementde la localitat i de les zones urbanitzades ha provocat un augment imparable de ladocumentació. Una necessitat que Segura veu com prioritària i urgent. “A més, una novareubicació –apunta– resoldria el risc d’inundacions, i alhora milloraria l’accessibilitat pera les consultes dels ciutadans”.D’altra banda, assenyala l’arxiver, i a pesar que va ser inaugurat en 1998, Paternanecessita també noves dependències per a l’arxiu històric, “d’acord amb l’interés i el relleudels fons que conté l’arxiu, i que alhora pugen millorar-hi l’accés dels ciutadans i delsinvestigadors”. En eixe sentit, per a Segura el més desitjable seria un apropament físic delsdos arxius, amb la creació de l’Arxiu Històric de la Vila de Paterna en el casc urbà, ja queactualment està ubicat a les rodalies de la població.1, 2,f i t x a6 9 20 24 1t è c n i c a20 5 3 14 9 3 1Arxiu Municipal de PaternaArxiu Municipal de Paterna(L’Horta)Adreça:Arxiu Administratiu:Casa Consistorial. Pl. EnginyerCastells, nº 1. Tel.: 961379608.Arxiu Històric:Centre de serveis municipals.Ciutat de Llíria, nº 5.Tl.:961343910.C-e.: segura.cam@aytopaterna.esPersonal: Arxiver en cap i cronistamunicipal: Camilo Segura Artiaga.Auxiliar d’Arxiu: Félix GámezGarcíaHorari d’atenció al públic:9 – 14 h.Estadístiques 2002:32Expedients: 1.333, butlletins: 938(préstecs i consultes realitzadesper les dependènciesadministratives, la Corporació, elsinvestigadors i els ciutadans).Aquesta situació ha fet, com indica l’arxiver, que a Paterna l’arxiu administratiu funcionecom a un arxiu central de gestió i l’arxiu històric, com a mena d’arxiu intermitjà. Actualmentl’arxiu administratiu alberga la documentació administrativa, l’hemeroteca (on es guardala premsa local i tots aquells articles que parlen sobre Paterna), la bibliografia de consultai una part de la documentació històrica, com són les Actes Municipals, protegides per unarmari ignífug. Per la seua banda, l’arxiu històric disposa de sala d’investigadors amb unordinador, així con d’un catàleg en fitxes que es pot consultar en suport paper, on ladocumentació històrica està catalogada per numerus currens.D’altra banda, l’Arxiu de Paterna, que va ser un dels pioners a Espanya en establir unreglament d’arxius municipals en l’any 1990, col·labora actualment amb diferentspublicacions, com ara Llibres de Festes, suplements de premsa, revistes o en l’última GuiaPaterna 2002-2003, publicada en juliol 2002. Igualment, l’arxiu també ha participat coma membre de jurat en diferents premis d’investigació. En aquest sentit, tal com apuntaCamilo Segura, manté dia a dia una col·laboració directa amb les diferents regidoriesde l’Ajuntament, quant a assessorament històric, documental i cultural, especialment ambAlcaldia, Protocol, Normalització Lingüística, Cultura, Turisme, Desenvolupament Local,Festes i Educació. Igualment, l’arxiu -que pertany al Col·lectiu d’Arxivers de l’Horta i dela Ribera- ha participat recentment en programes de televisió sobre Paterna, i ha cooperatamb nombroses entitats i associacions locals. També des de Paterna promouen l’intercanvide publicacions amb altres centres d’arxius, així com amb biblioteques i organismes públics.Al capdavall, destaca l’arxiver, “l’arxiu està al servei de la ciutadania, i per aixòresponem les seus sol·licituds”. En eixe sentit, des de Paterna atenen consultes sobre dades1, Ajuntament de Paterna, on està ubicat actualment l’Arxiu Administratiu. 2, Dipòsit de l’Arxiu Administratiu.Superfície:A. Administratiu: 750 m/l. A.Històric: 1.779 m/l. Dipòsits ambmobles compactes.Població: aproximadament50.000.Documents més importants imés antics: La documentació del’Arxiu de Paterna s’inicia en elsegle XIX, els documents mésantics són els llibres de padrons,que s’hi guarden des de 1824. Ladocumentació anterior l’albergal’arxiu de la Casa Ducal deMedinaceli, una còpia de la quales troba microfilmada a Segorbe.Donacions i fons incorporats:Adquisició de col·lecció defotografies de Paterna amb 1.000imatges aproximadament, tant enblanc i negre com en color (ambnegatius). Actualment l’arxius’ocupa també del tractament delllegat d’Antonio Ferrandis, així com

del fons de la Cámara LocalAgrària, els quals estan pendentsde classificació i catalogació.Sistemes de seguretat: alarmaantiincendis.Visites dirigides a grupsd’estudiants i associacions (ambcita prèvia).3,estadístiques diverses, aporten informació històrica a col·legis i particulars i ofereixenl’atenció i l’assessorament històric als familiars dels afusellats a Paterna i als investigadorsi estudiants que ens visiten.Quant a la salvaguarda del patrimoni cultural, l’arxiu històric de Paterna –diu Camilo–està desenvolupant una tasca important en la recopilació de documentació cultural,social, religiosa i festiva, entre altres, amb la finalitat de poder oferir-lo com a materiald’investigació per a tots aquells ciutadans interessats en la història de la vila. “De moment-diu Camilo- la documentació més demandada pels investigadors, tant la medieval, comla posterior, fins al s. XIX, es troba tant a l’Arxiu del Regne de València, com a la FundacióCaixa Segorbe, en còpia microfilmada, ja que Paterna va ser lloc de Senyoriu”. “Relatiua la documentació del segle XIX, i que ja guardem ací –afegeix Camilo– els investigadorsbusquen sobretot temes demogràfics, urbanístics i d’infraestructures”.“En els últims anys -comenta l’arxiver- l’arxiu ha seguit dia a dia els esdevenimentsrelatius a Paterna, i en eixe sentit, des de 1995 guardem tot tipus de documentaciógenerada pels comicis electorals així com els articles de premsa (original i còpia) sobrePaterna, junt a totes les publicacions de premsa local”.6,4,33/DESCOBRIR/Arxius i Biblioteques5,3, Portada del projecte de la casa de l’Ajuntament. 4, Llibre d’Actes Municipals de 1866. 5, Portada del Llibrede festes de 1945. 6, Imatge treta de la portada de la publicació “Reglamento del Archivo Municipal dePaterna”. Detall del dipòsit de l’Arxiu Administratiu.

DESCOBRIR/Arxius i Biblioteques34BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPALD’ONDA.Els orígens coneguts de la Biblioteca Pública Municipal d’Onda (La Plana Baixa) esremunten a finals del segle XIX, concretament a 1882, data en què situem els orígens dela primera biblioteca de la localitat, ubicada en el mateix edifici que l’Ajuntament, i que,ja en el segle XX, va ser coordinada durant molts anys per un treballador de la CasaConsistorial, concretament fins a finals dels anys cinquanta, principis dels seixanta.A meitats dels seixanta, després d’alguns anys tancada, la biblioteca es va situar en unedifici separat de l’Ajuntament. A principis dels vuitanta –tot coincidint amb el reactivamentde les biblioteques públiques arreu del nostre territori– va gaudir d’una ampliació i tornavaa obrir al públic amb nou mobiliari, noves instal·lacions, bibliotecari estable i assignaciópressupostària pròpia. L’any 92 la secció infantil es separava definitivament de la d’adults,portant-se a un edifici distint i prou distant.Segons la responsable del centre, la decisió de dividir les dues biblioteques va ser presaperquè hi havia problemes amb els usuaris. “Demanar un comportament seriós i de silencien la sala infantil és quasi impossible -explica- i els adults es queixaven que no podien llegirni treballar, de manera que en separar-les vam crear dos espais amb característiques diferents,i els xiquets ja podien comportar-se amb més llibertat, com a xiquets que són, amb actitudpròpia de la seua edat. Es tractava de crear dos espais per a atendre les necessitats i1,espectatives de dos públics ben distints.”Aquesta separació, no obstant -en paraules de Mercè, “responsable del centre icoordinadora de la Casa de Cultura- “va ser massa dràstica”. “Segons la nostra experiència-explica- en les biblioteques en ocasions un adult acompanya un menut i a la inversa, isempre hi ha una activitat i una circulació més fluida si les sales no estan excesivamentseparades.”Les instal·lacions actuals, però, són ben modernes. Daten de 2001, quan es va inaugurarla Casa de Cultura. Primer, en juliol, s’hi va traslladar la biblioteca d’adults, i en desembre,la infantil. A hores d’ara les biblioteques, ubicades en un mateix edifici, matenen espaispropis ben diferenciats però suficientment propers. “A més -continua explicant Camposhemintentat crear un lloc atractiu per a ells, on els siga grat d’anar”. En eixe sentit, els mésmenuts disposen a la biblioteca d’Onda d’una habitació gran i atractiva destinada a lesseues activitats, com és el taller de l’hora del conte per a xiquets en grups de 15, que esfa dues voltes a la setmana, i que enguany -explica Mercé- ha tingut una resposta tan bona,que han hagut d’ampliar l’activitat dos mesos més. L’altra activitat són els contacontes, quees fan una vegada al més, i on els menuts poden acudir acompanyats dels pares o els avis.Els llibres, classificats per edats i per matèries, omplin una sala àmplia, ben il·luminadai plena de colors, on els menuts poden apropar-se al món de la lectura. A més, com anorma de la casa, els petits, que poden dur-se en préstec dos articles, han de triar semprealmenys un llibre. I no només hi ha llibres i contes, sinó que la biblioteca prepara unaprojecció de cinema infantil cada divendres al saló d’actes de la Casa de la Cultura. Unaactivitat per a la qual el centre compta amb la col·laboració de voluntariat, proporcionat1, La biblioteca d’adults d’Onda ofereix servei d’internet, en torns de 30 minuts, i accés a la consulta del catàleg OPAC.2, Prestageries amb carpetes blaves, roges i blanques.2,bibliotequesf i t x a6 9 20 24 1t è c n i c a20 5 3 14 9 3 1Biblioteca Pública Municipald’Onda (La Plana Baixa)Personal:Direcció: Mercè Campos.Biblioteca infantil: Mª CarmenFausto; Biblioteca d’adults: PilarAparici.Adreça: Casa de la Cultura. CarrerBalmes, 2Tel. i Fax: 964771193.C-e.:bibliotecaAajuntament-onda.orgLa biblioteca disposarà d’un enllaçen la futura pàgina web del’Ajuntament.Horari: La biblioteca d’adults vaampliar horari l’any 2002 amb unincrement de 13 hores setmanals.Actualment obri de dilluns adivendres 10:30 - 13:30 h. i 16:30 -20:30 h. i els dissabtes 10:30 -13:30 h. En estiu: matí 10:30 - 13:30h. i vesprada 18:30 - 20:30h. Labiblioteca Infantil: 17:00 - 20:00 h.En estiu, 10:30 - 13:30h.M 2 i lineals: 450 m 2 , 420 m/l.Llocs de lectura: 86.Fons i Nº de volums:29.702 llibres,723 CDs, 2.280 Vídeos i 325CDRomBIBLIOTECA INFANTIL: La salainfantil disposa de material per ausuaris entre 0 i 13 anys, ja que als14 passen a la sala d’adults.Activitats d’animació a la lecturadurant el curs escolar. Ludoteca itallers en període de vacancesescolars.BIBLIOTECA D’ADULTS:Serveis: Ordinadors al públic: Accéspúblic al catàleg OPAC i a Internet.Sala annexa amb cabinesindividuals d’estudi, amb sol·licitudprèvia. Aparador de novetats i serveide desiderata, a través del qual elsusuaris fan suggeriments al centre,sobre títols de lectura i altresqüestions.Pressupost anual d’ambduesbiblioteques: 21.000 euros.

"CAP QÜESTIÓ SOBREARXIUS M’ÉS ALIENA”Vicenta Cortés és una dona ambmolta empenta que ha viatjat per migmón, coneix cultures i llengües diferents.Curiosa i aventurera, s'interessa perqualsevol aspecte que puga enriquir elseu bagatge cultural. Entusiasta comningú, entusiasma el seu interlocutor. Ésdona d'enraonar, franca i directa en laconversa i si a qualsevol cosa diu queno, ho argumenta i viceversa. Ha dedicatmitjançant una beca de l'Institut Francés.Poc després es desplaçaria a Madrid perassistir en 1952-1953 al Curso deFormación Técnica de ArchiverosBibliotecarios, tot reconduint la seuacarrera cap al món dels arxius iincorporant-se al Cuerpo Facultativo deArchiveros, Bibliotecarios y Arqueólogosper lliure oposició l'any 1954. El seuprimer destí important va ser l'ArxiuGeneral d'Índies (Sevilla), on va treballarentre 1954-1957 i anys més tard, entre1964-1968.En 1957 va viatjar a Amèrica del Sud,i Ciència a Madrid, però com bérecorden els companys de professiód'aquell temps i d'ara -molts d'ellsantics alumnes- la tasca més lloable,la va realitzar Vicenta Cortés alcapdavant de la Inspecció Generald'Arxius a Madrid, entre 1973 i 1984.Allà va elaborar un modeld'estadístiques d'arxius i un model dememòries anuals de la gestió i vatraçar el perfil del que havia d'ésseruna biblioteca auxiliar adequada acada arxiu. A més, al llarg de la seuatrajectòria professional, Vicenta Cortés/CONVERSES / Vicenta CortésCONVERSESMEMORABLESVicenta Cortés36Lourdes ToledoIntervenció de Vicenta Cortés en el VIII Congrés Internacional d’Arxius a Washington D:C enOctubre de 1976.la seua vida als arxius, i ho resumeix ambuna frase: "cap qüestió sobre arxius m'ésaliena".Vicenta Cortés Alonso va nàixer aValència i va ser educada a l'escolaCossío de la mateixa ciutat en els anystrenta, on arribaven els nous aires de laInstitución Libre de Enseñanza, i on laprofessora María Moliner li va ensenyara escriure "clar i senzill a la comprensió,sense més notes que les imprescindibles".Va cursar estudis universitaris a la ciutatde València, i en 1948 hi va obtenir eltítol de Llicenciada en Filosofia i Lletres,Secció d'Història, amb qualificacióExcel·lent i Premi Extraordinari. Vacompletar la seua formació acadèmicaa la Universitat Complutense de Madrid,on en 1952 es va doctorar en Històriaamb una tesi sobre els "Indis al Mississipí",amb qualificacions brillants, un temasobre el qual va continuar treballant enels Arxius Nacionals de França, a París,contractada pel Govern colombià, on vatreballar a l'Arxiu Nacional (Bogotà D.E)fins 1958. Després, entre 1960 i 1962,va traslladar-se als Estats Units, com abecària de l'Organització dels EstatsAmericans, per tal d'estudiar les tècniquesd'Arxius nord-americans. De 1962 a 1964va ser directora de l'Arxiu de la Delegacióde Hisenda de Huelva, directora de laBiblioteca Pública de Huelva i, allà mateix,responsable del Centre Coordinador deBiblioteques, on -en paraules d'ella- vaser un període de treball intens, ple detasques diferents, des de treballar ambels mitjans de comunicació locals iocupar-se de la catalogació i classificacióde col·leccions de la Biblioteca, fins arealitzar un cens d'arxius municipals,parroquials, i de protocols de la província,que no va arribar a ser publicat.Posteriorment, entre 1968 i 1972, va serdirectora del Gabinet de Documentació,Biblioteca i Arxiu del Ministeri d'Educacióha publicat assajos, llibres d'històriai diversos articles en publicacionsperiòdiques i en altres,d'especialitzades. Entre les seuspublicacions més tècniques destaquen:"Guía de Investigadores de los ArchivosEspañoles" i "Guía de los ArchivosEstatales Españoles. Guía delInvestigador".-Com i per què es va decidir d'anara l'Arxiu General de Índies de Sevilla?-Vaig triar com a destí l'Arxiu d'Índiesperquè jo havia estudiat històriad'Amèrica, encara que sabia que noseria fàcil, però no m'han agradat mailes coses fàcils. I bé, imagina que Sevillaen 1954 no era el que és ara, no hihavia residències d'estudiants i amb elque guanyàvem tampoc no podíemviure en un hotel, tampoc no existien

tants apartaments com ara per llogar, i enaqueixes condicions era bastant dur, però...Hi vam sobreviure. I així va ser com estanta Sevilla, va sorgir l'oferta de Colòmbia idel Govern Espanyol, i me'n vaig anar atreballar per un any a l'Arxiu Nacional deBogotà, que avui es diu Arxiu General dela Nació i és un dels millors d'Amèrica, jaque l'ha construït un arquitecte molt bo iperquè -afortunadament- es va escoltarl'arxiver, cosa molt important, i l'espai delsdespatxos, les zones de comunicació, i elsdipòsits especialment, estan molt bencalculats, sobretot tenint en compte quela humitat del clima de Bogotà és moltadversa. Després d'aquell any a l'arxiu, emvaig quedar ensenyant Paleografia iDiplomàtica, entre altres coses, a laUniversitat Nacional, i de Colòmbia vaigpassar als Estats Units, on vaig estar exercintd'arxivera a la Biblioteca del Congrés, pertal de realitzar un inventari de la LatinAmerican Collection de documents, finsque en 1960 vaig participar en un projecteinterdisciplinar molt apassionant amb elProjecte Chiapas de la Universitat deChicago, i allò em va dur a Mèxic,Guatemala, i de nou a Sevilla, a l'Arxiud'Índies, i finalment a Roma, ja que caliaarreplegar els papers relacionats amb FraBartolomé de las Casas i Chiapas. Desprésvaig tornar encara un any a la Bibliotecadel Congrés, a Washington, i quan vaigvoler tornar a Espanya, no hi havia vacanta Sevilla, i vaig anar a Huelva.Blat com a assessor, i que jo els haviaconegut tots dos a Colòmbia i, clar, ellsm'ajudaren molt amb la reforma del centre/CONVERSES / Vicenta Cortés37-I com va assimilar aquell canvi tanbrusc, de Washington a Huelva?-Huelva va ser una experiència moltimportant per a mi perquè allò era comla fi del món, amb un índex altd'analfabetisme i una pobresa terrible. Allàem vaig encarregar de l'Arxiu d'Hisenda,de la Biblioteca Pública i del CentreCoordinador de Biblioteques. Huelvaestava quasi desassistida, i per a mil'experiència va ser molt humana i em vapermetre conéixer cada racó de laprovíncia. Dos anys després tornaria aSevilla, i després de nou a Madrid,concretament al Gabinet deDocumentació, Biblioteca i Arxiu delMinisteri d'Educació. I la història és curiosa,en arribar jo a Madrid, va coincidir ambla "invasió" del Ministre valencià VillarPalasí, perquè així els anomenaven, els"invasors". Resulta que Palasí tenia DíezHochleitner com a sots-secretari, i Josédel que volia, jo vaig publicar un modela seguir sota el nom La memoria anual delos archivos. Al meu parer, una memòriaben redactada és una radiografia i enspot estalviar fins i tot fer una inspecciódel centre en concret, ja que les xifresparlen per si soles. El cas és que aquellva ser un treball molt gratificant per a mi.Abans de les inspeccions tècniques jo elsavisava, i no valia que inventaren resperquè el primer que jo feia era llegir elsinformes d'anys anteriors, i les xifres sónun punt clau. De manera que des de laInspecció vaig donar a conéixer en quinasituació estaven els nostres arxius quant apersonal i instal·lacions, i a més, vaigaconseguir que redactaren una memòriaanual on constaven els projectes que tenien,perquè sense projecte, crec jo, no es potestar en la vida. Durant aquells onze anysque vaig estar a la inspecció vaig publicaranualment una memòria amb xifres i vaigdissenyar també el model d'una bibliotecas'havia de donar a conéixer tota ladocumentació sobre València, Catalunyai Mallorca que hi ha en l'Arxiu HistòricNacional i així ho he fet. A més, heprocurat també que quedés clar que unarxiu són milers de metres i mantenirlocosta diners i que és un treball ques'ha de pagar bé.-Vosté ha publicat nombrosos llibressobre història i arxius, què li ha dut aescriure tant?-Crec que en el moment que ens decidima publicar un treball, comptem amb allò quese sap en aquell moment, i que com tot llibreés el fruit d'un treball constant, amb el tempsi noves investigacions sempre és possiblemillorar-ho. Ara bé, considere que convédonar a conéixer allò que escrivim perquèens diguen on ens hem equivocat o què ensha restat per dir, i incorporar-ho com aautors, donant crèdit a aquell que liaporta nova informació. L'honradesa és

CONVERSES / Vicenta Cortés38un valor important. A més, en els arxiuss'ha de ser humil perquè ningú no potacabar-hi una obra, als dos diesapareixen de nou dos lligalls més, demanera que arriba un moment en quècal publicar. Crec que el cervell va mésde pressa que la realitat i que semprees pot corregir, així que el fet de nohaver vist dos lligalls entre 2.000 nodetermina un treball. Els arxius, igualque les biblioteques, creixen i canviendiàriament, de forma que cada certtemps cal donar a conéixer tot el quehem fet de nou i demanar més dinerso més gent, si és necessari. Per a mi,de no treballar així, el fracàs és total.-Per què li han preocupat sempre tantles xifres?-Després de dotze anys com aInspectora General d'Arxius, puc dirque els arxius espanyols me'ls conecmolt bé, i malgrat tot el que hemavançat des dels anys 50, amb lesautonomies i els governs democràtics,encara ens queda molt per fer. Caparxiu disposa avui del mínim depersonal i pressupost per dur endavantla seua tasca correctament. Insistisc enquè crec que són els ciutadans els quehan de reclamar de les autoritats lainversió en els testimonis de la història,insistisc, en els testimonis i no en lahistòria, això ja vindrà després. Ésinconcebible que un ciutadà vaja a unlloc a demanar una certificació o untestimoni que li interessa per a la seuavida o el seu treball i que no el pugaaconseguir perquè no hi ha arxiver osimplement, no hi ha espai per alsdocuments, o no estan ben arreglats.Sé de sobra que tot això no es potsolucionar amb una vareta màgica endos minuts, però cal plantejar-ho primerdes d'un punt de vista teòric, amb unpressupost per davant, i després atreballar.-Què va significar per a vosté aquellcurs a Madrid entre 1952-53, un cursque va marcar el destí d'altrescompanys seus de professió?-En aquell moment, la Direcció Generalva pensar que havia de fer alguna cosaperquè en 1900 s'havia tancat l'EscolaSuperior de Diplomàtica i els jovesnecessitàvem una formació de cara ales oposicions. De fet, feia deu anys queno n'havien convocades. La Guerra haviasuposat la suspensió de tota rutina detreball i els arxius s'havien quedatpràcticament sense professionals. Totsaquells que marxaren, més aquells quevan ser sancionats van deixar vacants,així que en el 1941 i 43 va haver-hioposicions generals, el que vol dir que escobrien les places de nou, i per això fins1954 no hi hagué cap altra convocatòria,i clar... n'érem molts els que esperàvemla nostra plaça. Va ser un moment decisiuper a la nostra carrera, en aquella oposicióvaig coincidir amb Amparo Pérez, quedesprés va tornar a València, on va feruna labor magnífica a càrrec de l'Arxiu delRegne i com a inspectora de Biblioteques,però jo no vaig tornar a València perquède fet, ja havia començat a fer la meuatesi a Madrid sobre història americana,concretament sobre els EUA i després, javaig anar a Sevilla i vaig començar aviatjar pel món.-Vosté va començar a viatjar des de moltjove en la seua vida, d'on li havia sorgitaquell esperit aventurer?-La veritat és que havia tingut sempre clarque volia veure món. En 1947, encaramolt jove, vaig obtenir la primera becaper anar en estiu de la Universitat d'Oviedo.Ara les coses han canviat molt, però viatjaren aquell temps era una aventura. Recordeque un dels dos xics becats i jo vam anaren tercera classe. Més tard, i com que ami sempre m'han agradat molt les llengües-i això li ho he d'agrair a l'escola Cossíovaigdemanar una beca a la Universitatde Grenoble per perfeccionar els meusconeixements de francés, d'on guarde bonsrecords i anècdotes, com aquellesconverses en què alguns francesos encaraem recordaven la lluita dels maquis a laResistència. Però, sense cap dubte, elviatge, que esdevingué una odissea, vaser la primera vegada que vaig volar en1957 per anar a Colòmbia en un aviód'hèlice. Van ser 33 hores per arribar-hi,després d'una parada a Lisboa, Illes Açores,"Crec que el cervell va més de pressa que la realitat i que semprees pot corregir, així que el fet de no haver vist dos lligalls entre2.000 no determina un treball. Els arxius, igual que lesbiblioteques, creixen i canvien diàriament, de forma que cadacert temps cal donar a conéixer tot el que hem fet de nou idemanar més diners o més gent, si és necessari. Per a mi, deno treballar així, el fracàs és total"Les Bahames, Cartagena i Bogotà.-I què va trobar a Amèrica en aquellmoment en què molts altres valenciansencara vivien en l'exili?-Quan jo vaig decidir anar a Amèrica jahavia tornat a València Josep Maria OtsCapdequí, qui havia estat en Índies, onhavia publicat molt, i clar jo el coneixiaperquè havia anat amb el seu fill a l'escolaCossío. Doncs bé, és possible creure quel'obra feta per ell durant l'exili no estavaa la Biblioteca Nacional i que s'haviaelaborat una Enciclopèdia Valenciana onni tan sols figurava el seu nom. Em vaigquedar tan parada que ho vaig fer públicen un article sobre els valencians aAmèrica, que duia per títol: "La biobibliografíacomo fuente histórica. La obraimpresa de los intelectuales exiliadosvalencianos en América 1936-1945". Elcas és que abans de viatjar a Amèrica

vaig anar a veure'l, ell es va alegrar molti em va recomanar que a Bogotà -calrecordar que la ciutat està a 3.000 metresd'altura- encara que em perseguís un bouno corregués perquè perdria l'alé, però abanda de les anècdotes, també em vadonar el nom i les adreces d'alguns exiliatsrepublicans, com el doctor Trías, que emva atendre quan ho vaig necessitar. Abanda d'això, curiosament el responsabledel programa de beques quan jo vaigarribar a Washington era un toledà, JavierMalagón, qui amb els anys, i a partir dels9.000 volums que ell hi va enviar, hainstal·lar la biblioteca d'un dels pobles mésrics dins del saló d'actes del consistori? Iaixí...uns quants exemples més.Afortunadament això ha canviat. El cas ésque quan jo vaig arribar a Huelva no hihavia bibliotecari i encara hi havia a labiblioteca paquets de llibres perdesembalar. Vaig haver-hi d'ensenyar alsdos porters que hi havia com havien defer els lligalls, com es col·locaven els llibres,com es desfeien els paquets. I com solpassar, un d'ells era fantàstic i l'altre erauna calamitat i es feia el despistat. Recorde(riu) que en escriure a la meua mare per-També ha dedicat un temps a ladocència: com va ser l'experiència delcurs per a iberoamericans a Madrid?-Com a conseqüència de la meuaexperiència a Bogotà, vaig tenirl'oportunitat de coordinar a Madrid elcurs sobre organització i administraciód'arxius històrics: Diez años decooperación archivística iberoamericana(1985). Va ser una ocasió importantper a intercanviar experiències: nosaltresels vam mostrar la nostra situació talcom era, sense presumir, i ells van veure"Des de la Inspecció jo vaigdonar a conéixer en quinasituació estaven els nostresarxius, quant a personal iinstal·lacions. En aqueix sentit,quan els visitava els demanavaque redactaren una memòriaanual on constaren elsprojectes que tenien, perquèsense projecte no es pot viureen la vida"/CONVERSES / Vicenta Cortés39II Curso de Organización y Administración de Archivos, Madrid, juny de 1974.aconseguit reunir una bibliotecaextraordinària a Toledo sobre històriad'Amèrica, la qual cosa indica que la gentexiliada estava sempre pensant en quèpodien fer ells per Espanya.-Què destacaria de la seua experiènciaen biblioteques?-Va ser a Huelva quan hi vaig estar mésen contacte, des del Centre Coordinadorde Biblioteques. Tal com ells deien, allòera "la fin der mundo", de Huelva no s'enrecordava ningú i encara avui no se sapmolt bé què és Huelva. Però ha canviatmolt, prosperen raonablement, sensecoses extravagants, però almenys en arxiushan aconseguit programes magnífics ambl'ajuda de la Diputació. El cas és que quanjo hi vaig arribar hi havia moltíssimes"biblioteques públiques" perquè elsconvenia crear-les, però allò no erenrealment biblioteques... A qui se li ocorredir-li que estava bé i demanar-li quem'enviés un guardapols obscur, ella emva preguntar si estava treballant debibliotecària o de carbonera. En fi, joguarde molt bon record d'aquells dos anysque van ser durs al principi perquè hi haviad'anar a les inspeccions en autobús finsque la Diputació em va prestar un vehicle,però que en algunes ocasions anava ambcompanyia dels meus col·legues de lainspecció de primària i per a mi era unagran ajuda perquè a ells els coneixien elsalcaldes i a mi no, la qual cosa emdemostra que el bon treball es fa encol·laboració amb els altres. I al marged'això, una gran satisfacció va ser tambéque a Huelva vaig tenir accés a moltadocumentació i vaig fer-ne un cens completde la població, encara que mai no es vapublicar, i a més, publicava en un periòdiclocal les novetats bibliogràfiques cadadues setmanes, la qual cosa m'agradava.que ací també teníem carències i queintentàvem solucionar-les com podíem.El que va ser molt important és que enaquell moment molts llatinoamericanses van poder conéixer i fer un balançde la situació de cada país, ja que noté res a veure Mèxic amb Nicaragua,Xile o Paraguai. Aquell encontre va sertambé la llavor de l'AssociacióAmericana d'Arxius, ja que molts arxiversno van entrar en contacte fins aquellmoment i per a mi l'intercanviprofessional és fonamental. Recordeamb molta estima els vuit anys durantels quals vaig ser presidenta de l'Asociación de Archiveros, Bibliotecarios,Museólogos y Documentalistas, perquèjo sempre he promogut els treball enequip. En aquest sentit, les autonomieshan de tractar-se molt, eixir a conéixerel que han fet els altres i oferir el quefan ells. Jo tinc, al respecte, l'experiènciadel Grupo de Archiveros Municipales

de Madrid, que en vint anys ha fet unafeina admirable. Són uns gransprofessionals, a nivell de l'Administració,és clar, perquè crec que no ens ha dedonar vergonya parlar de diners, jaque si volem fer alguna cosagratuïtament, la fem i punt, però calque quede clar sempre davant de quisiga que la nostra feina val diners i queels projectes s'han de pagar.-Com s'explica una jove tanemprenedora en el context dels anys50, i que encara avui continuaen Valencia en tiempo de los ReyesCatólicos (1497-1516), un treball que vameréixer el premi Senyera i la seuapublicació. Tant m'ha entusiasmat el tema,que fins i tot avui hi continue interessada,i desitge que el meu fitxer (1410-1479)l'incloga l'Arxiu del Regne de València enels seus projectes informàtics.-En quin ambient es va criar vosté?-El meu pare era un home moltexcepcional. Regentava el quiosc Romea,que va desaparéixer després de la guerra,i allà ell venia llibres a moltes persones,d'ells mateixos, i aqueix capítol m'encantaperquè jo sóc tenaç. Una amiga em deiaun dia que era curiós com conservaval'amistat amb totes les persones que havientreballat amb mi, i és que la gent que haestat amb mi ha aprés a treballar sota lameua concepció del treball i treballar noés una condemna, però cal saber fer-hointeressant i jo crec que tothom no ha desaber fer les mateixes coses i que cadascúpot rendir i ser útil en alguna mesura. Pera mi va ser molt grat aquell temps en quèens coneixíem tots els col·legues d'arxiusi que ens ajudàvem i donàvem suport uns/CONVERSES / Vicenta CortésVicenta Cortés és autorad’una extensabibliografia dedicada alsarxius, entre els seusllibres destaca “Archivosde España y América”,publicat en 1979 per laUniversitat Complutensede Madrid40Primera reunió interamericana sobre arxius. En la foto en representació de Colòmbia, VicentaCortés, segona per l’esquerra, amb representants d’arxius dels Estats Units, Colòmbia i Espanya.treballant i guiant companys en elsseus projectes?-Jo sóc molt treballadora i sempre m'hainteressat publicar, el meu gust per lahistòria i per l'antropologia em van dura publicar alguns treballs a Colòmbiaque resulten completament nous peraquell moment, com va ser aquellrecompte censal de 1610 de la ciutatde Tunja, Tunja y sus vecinos, amb elsnoms de tots els veïns, i que elshistoriadors locals van publicar enrevistes professionals. Recorde que elmeu pare em deia: -"xiqueta, per a quètant de treball, buscar tots els veïns? Ijo li deia... Bé... Si no ho faig jo, quiho ha de fer. A més, a mi m'interessava.No puc oblidar el meu treball sobrel'esclavitud, sorgit en un començamentde la meua investigació com a estudiant,i que després vaig continuar durant lesvacances, per acabar sent La esclavitudalguna d'elles degué parlar-li de l'escolaCossío, i com que ell era un sindicalistapreocupat perquè els seus fills estudiareni la meua mare era molt bona lectora,anàrem a parar a l'escola. Era un centreque no tenia tarifa fixa, sinó que ellscobraven a cada família allò que els parespodien pagar. Una escola fenomenal ontots rebíem el mateix tracte. Els meus pares,cap dels dos no tenia formació, peròsempre els va interessar molt la cultura icrec que m'ho van transmetre.-Què li ha agradat més de la seua tascacom a investigadora, la gestió dels centreso guiar els altres en la investigació?-Cal distingir entre aquella feina que emprograme jo mateixa i m'organitze al meuritme i aquella altra que organitzem a nivelladministratiu, i que depén d'uns plansgenerals, dels diners i del que faran elsaltres, que a la vegada depén de la voluntata altres davant de les autoritats. Recordeque anava amb una col·lega de Vigo quetreballava amb un superior que era jovei amb qui la situació de vegades resultavatensa i jo vaig arribar-hi en qualitatd'inspectora i aquell jove em va començara parlar d'informàtica i jo li vaig dir quenosaltres ja teníem el nostre curs, etc. Lameua amiga em va comentar després queaquell jove s'havia quedat de pedra enparlar amb mi perquè ell s'esperava unainspectora anciana, "modosa", i finalmenthavíem estat parlant d'informàtica. Untreball molt satisfactori ha estat la posadaen marxa en 1981, com deia abans, delGrupo de Archiveros Municipales deMadrid, gràcies a l'alcalde d'Alcobendas.Un grup que va començar amb setpersones i que ha anat creixent fins complirara el 20é aniversari. El nostre objectiuva ser des d'un principi que cada arxiu deprimera categoria que comptés amb unpressupost suficient havia de convocar i

crear places A obligatòriament, i en aquestsentit sempre hem comptat amb l'ajudade la Comunitat de Madrid, de maneraque vam poder construir la piràmide:arxiver, ajudant, conserge, etc... depenentdel pressupost, de la població i de ladocumentació. El fet és que en 20 anyshan passat de set arxivers a vint-i-nou ihan publicat molt, a més de convocar,primer, jornades anuals, i ara bianuals,sobre temes claus, i redactar el primerTesaurus en la història sobre arxiusmunicipals. Tot dins d'un esperit decooperació i intercanvi, com ho demostraarxivers i després ja vingué Londres, en1978, per al Congrés Internacionald'Arxius, de manera que nosaltres dúiemdos anys d'avantatge, i això em va alegrarmolt perquè jo formava part del Comitéd'Informàtica.-Com veu vostè avui l'Arxiu del Regnede València?-Els valencians de vegades no s'estimensuficientment el que tenen. A penes si esdiu que l'Arxiu del Regne de València eraun dels més moderns en els anys 60.immediats?-Ara fa deu anys que amb beques dela Fundació Juan March vam buidar elsProtocols Notarials d'Albacete -perquèen els Protocols és on està la històriafenttalls cronològics de 50 anys desde 1550 a 1850, i a Madrid hem fettambé els de 1550. El meu desig ésque açò siga publicat, la Comunitat deMadrid té intencions de fer-ho, siCastella-La Manxa també els publica,i després vindrien València i Sevilla iaixí podríem saber què passava en41/CONVERSES / Vicenta Cortésles reunions amb els veïns de Castella-la Evidentment, després de 40 anys, resultaManxa, i les con7TOf7’OEcon77nuN co 5Manxa insuficient 4’NOcional per cobrir totes les necessitatsactuals i és important que es revisen lesinstal·lacions i que s’instal·len compactusper poder rebre milers de metres dedocuments- en un centre útil per a laprimera dècada del 2000. A l'arxiu s'hande conscienciar que han de seguir rebentdocumentació i que amb l'edifici que tenenara no és suficient i hauran d'ampliar-lo.Els arxius no paren mai i els arxivers hand'estar al dia i tenir la possibilitat de ferprojectes, no projectes d'escales de marbrei coses semblants, sinó projectessubstancials perquè al capdavall els arxivershem de ser pràctics i procurar tenir a puntla documentació que interessa al ciutadà,i no només en les grans administracionsés important comptar amb bons arxius,sinó també en les autonomies i elsmunicipis.aqueix temps aquí, però també a Limao Mèxic, perquè sempre hi haconnexions, encara que siguen lleus,ja que en els arxius de Protocols apareixtot. M'agradaria també treballar un pocsobre la meua experiència a Huelva,comentar tot el que s'escrivia a lapremsa i que en aquell temps jo nopodia analitzar com ara, i també tincen ment escriure sobre María Molinercom arxivera-bibliotecària. Iespecialment, m'agradaria animar elsmeus companys valencians a quèpublicaren els treballs que han escrit ique encara no han vist la llum.¿Quins són els seus projectes més

ABC/ Ajudes/Beques/Cursos42AGENDA DE CURSOSCURSOS 2003 DE LA DIRECCIÓNGENERAL DEL LIBRO, ARCHIVOS YBIBLIOTECASLa Direcció General del Llibre, Arxius iBiblioteques ha confeccionado para el año 2003un programa de cursos dirigido a los bibliotecariosy archiveros de la Comunidad Valenciana, encolaboración con el Institut Valencià d’AdministracióPública y dirigido a funcionarios de la GeneralitatValenciana:- Organización y gestión de mediatecas. Dirigidoespecíficamente a bibliotecarios de la GeneralitatValenciana e impartido por expertos de la FundaciónGermán Sánchez Ruipérez.- Recuperación de información en Internet parabibliotecas, archivos y centros de documentación.Dirigido a bibliotecarios, archiveros y documentalistasde la Generalitat Valenciana e impartido por técnicosdel CINDOC.- Acceso y preservación de los documentoselectrónicos de la administración. Dirigido a gruposA y B de la Administración de la Generalitat Valenciana.- Valoración y selección de documentos de laadministración. Dirigido a grupos A, B, C y D de laAdministración de la Generalitat Valenciana.Por otra parte, también se han organizado cursos paralos bibliotecarios pertenecientes a las bibliotecasmunicipales con convenio firmado con la GeneralitatValenciana.- Catalogación de materiales especiales en bibliotecaspúblicas I: grabaciones sonoras y videograbaciones.Ediciones en Alacant, Castelló y València. Imparte: JosefaOrs (Técnica de la Biblioteca Pública de Orihuela). Abril-Mayo 2003.- Sistemas de Información Local en bibliotecasmunicipales. Edición en València. Imparte: Ricardo Fornás(Biblioteca Pública de Godella), Dolors Saumell (BibliotecaPública de Tarragona), Francisco Javier García Gómez yAntonio Díaz Grau. (Biblioteca Pública de San Javier-Murcia). Junio 2003.- Acercar la biblioteca pública alusuario. Ediciones en Alicant yValència. Imparte: FundaciónGermán Sánchez Ruipérez. Octubre2003.- Cursos de formación en elCatálogo Colectivo de la Red deLectura Pública Valenciana.Dirigido a: bibliotecas municipalesque se integran en el Programa deInformatización Común de lasBibliotecas Valencianas. 6 edicionesde Absys Web Prof y Absys Cliente.CURSOS DEPOSTGRAUI MÀSTERSDiplomatura i Llicenciatura desegon cicle en Biblioteconomia iDocumentació en modalitatsemipresencial.Organitza: Facultat de CiènciesHumanes, Traducció i Documentaciói l'Escola Politècnica Superior de laUniversitat de Vic.Continguts i Objectiu: Mòdulsdidàctics de les assignaturs en formatelectrònic; atenció personalitzada(tutories, consultes); serveis de la webdel campus virtual (c-e. Personal,documentació addicional , fòrumsde participació, bossa de treball,enllaços a recursos), així com sessionsi seminaris presencials els dissabtesde cada mes durant el cursacadèmic. Els objectius sónl’experimentació i el pilotatge d’unanova metodologia docent i el fomentde la figura docent del tutor. El cursbusca aconseguir un equilibri entrel’aplicació de la tecnologia(ensenyament a distància) i la classepresencial.Lloc: Vic. Durant el curs 2003-2004es completarà la possibilitat de seguirles assignatures en suport digital entot el cicle.Més informació: Departament d’Informaciói Documentació.Director Joan-Isidre Badell(joan.badell@uvic.es) Tel.:938816024.Web:www.uvic.es/fchtd/biblioteconomia.htmlLlicenciatura Superior enArxivística i Gestió de documentsOrganitza: L’Escola Superiord'Arxivística i Gestió de Documents(vinculada a la UAB i amb lacol·laboració de l'Associaciód'Arxivers de Catalunya).Altres cursos: formació continuada(postgraus, cursos de perfeccionament,etc. ) i funcions de consultoria. Finsara, la UAB ha impartit cinc edicionsdel Màster d’Arxivística i Gestió delsdocuments i dels arxius, repartidesentre la Universitat de Girona, laUniversitat de Lleida i la Universitat deTarragona, amb la col·laboració de l’Associació d'Arxivers de Catalunya.Més informació:www.escolaarxivistica.comPostgrau en gestió de contingutsInternet. Titulació (ICT)Organitza: L’Institut Català deTecnologia (ICT)Objectiu: capacitar els professionalsper gestionar els continguts d’unaweb dins de l’empresa (modificar,dissenyar i maquetar la informació).Dirigit a: professionals que per la seuaactivitat es veuen en la necessitat degestionar, dissenyar o intervenir en lagestió dels continguts en Internet.Titulats en Ciències de la Informació,Biblioteconomia i Documentació,Geografia i Història, Psicologia,Biologia, Química i altres arees socials,científiques i tècniques.Contingut: creació, gestió i desenvolupamentde continguts, Internet imarketing per a Internet, Aspecteslegals i fiscals i administració deserveis.Data: de febrer a juny del cursescolar. Duració: 126 horas. Preudel curs: 2.300 €.Més informació:jselles@ictonline.es(Jordi SellésParera).Web:http://formacio.ictnet.es/cataleg/cat/contingutsinternet.pdf

Juny-Novembre2003Cursos de Formació de laFundación Germán SánchezRuipérez 2003Organitzen: Centro de DesarrolloSociocultural de la Fundación GermánSánchez Ruipérez de Peñaranda deBracamonte (Salamanca). CentroInternacional del Libro Infantil y Juvenilde la Fundación Germán SánchezRuipérez de Salamanca.Departamentos de Biblioteconomíay Documentación de la UniversidadCarlos III de Madrid y de laUniversidad de Salamanca. Els cursoss’imparteixen a SalamancaBuscar en la red: búsquedasavanzadas y agentes inteligentes6 i 7 de junyLloc: Aula de Informática de laFacultad de Traducción yDocumentación C. Francisco deVitoria, 6-16. 37008 SalamancaDigitalización de documentos enBibliotecas, Archivos y Centros deDocumentación: 26 i 27 desetembreLas nuevas pautas de la bibliotecaen España:10 i 11 d’octubrePromoción de la biblioteca y susservicios14 i 15 de novembreLloc:Centro de DesarrolloSociocultural de la FundaciónGermán Sánchez Ruiperez. Plaza deEspaña, 14-37.300-Peñaranda deBracamonte. SalamancaDestinataris dels cursos:Bibliotecarios, documentalistas,estudiantes y titulados enBiblioteconomía y Documentación.Matrícula: Tots els cursos 81 Euros,excepte el 7é, 90 Euros.Més informació sobre inscripcions icursos:Fundación Germán SánchezRuipérez. Secretaria CursosPlaza de España, 14. 37300 Peñarandade Bracamonte. Salamanca.Telf.: 923541200 Fax: 923541687Web cursos:sonsoles.nunez@fundaciongsr.eswww.fundaciongsr.es/cursos2003.htmWeb Fundación:www.fundaciongsr.es/Cursos monográficosespecializados 2003 SEDIC:Dirección y gestión de bibliotecas:Una apuesta por la calidadLloc i data:Madrid, 2 y 3 de juniode 2003.Horas lectivas: 16 h. Nº de plazas:24 Matrícula: (socios) 200 €. Nosocios: 260 €. Inscripció i programa:web de SEDIC:Jornades de l’Associació d’ArxiversValencians (AVV) :Valoració i taxació del patrimonidocumental arxivísticLloc i data: Sala Joan Fuster. Facultatde Geografia i Història-Universitatde València. Av. Blasco Ibáñez,28,València. Juny de 2003. Jornadade conferències al respectecomplementada amb una TaulaRodona.Organitza:(AVV)(www.arxiversvalencians.org)Sistemas de gestión de bases dedatos documentales versusrelacionesLloc i data: Madrid, 4, 5, y 6 de juniode 2003.Horari: Días 4 y 5: de 10:00 a 14:00 h.y de 16:00 a 20:00 h.; Día 6: de 10:00a 14:00 h.Hores lectives: 20 h. n. de places:21Matrícula: Socis: 250 €; No socis: 325 €Més informació:Secretaria SEDIC: C/ Santa Engracianº 17, 3º - 28010 MadridTel.: 91 593 40 59Fax: 91 593 41 28e-mail:sedic@sedic.esAuditoría de circuitos administrativos.Análisis y propuestas de mejoraLloc i data: Saragossa, 9 i 10 de juny de2003Organitza: Anabad-AragónHorari: Dia 9: 10 a 14 i de 16 a 20 h idia 10: 10 a 14 hNúmero de places: 25Lloc: Aula de CAI-Universidad C/Serrano Sanz, 10-12. Saragossa.Inscripcions: fins al 3 de juny.Preu del curs:Socis d’Anabad-Aragón 80 €. No socis:110 €.Més informació: aragonanabad@eresmas.netSeminaris 2003 de Gestió en l'àmbit de lesBiblioteques Públiques de la FundaciónBertelsmann: juny i novembre-Introducción a la gestión de Bibliotecas PúblicasLloc i data: Barcelona, del 2 al 6 de juny de 2003.Seminari sobre la introducció als elements clau de lagestió aplicada a les Biblioteques Públiques ambl'objectiu d'oferir eines i conceptes bàsics per a lareforma organitzativa que els professionals dels centreshan d'emprendre.-Nuevos servicios y nuevas experiencias de gestiónen Bibliotecas PúblicasLloc i data: del 3 al 7 de novembre de 2003. Seminarisobre els aspectes més innovadors que s'estandesenvolupant en el marc de les biblioteques públiques,en referència a serveis i experiències, amb l'objectiud'oferir una plataforma de reflexió i intercanvi alsprofessionals que desitgin conéixer de prop els aspectesmés actuals del sector.Dirigits a: professionals en actiu de l'àmbit de labiblioteca pública que ocupen el càrrec de directordel centre o de responsable de xarxa, tant municipal,com de caràcter regional.Informació i inscripcions:www.fundacionbertelsmann.es/actividades/seminarios2003Cómo implantar paso a paso un sistema documentalen una organizaciónObjectius:Conocer todos los pasos que deben darseen un entorno de trabajo para acometer un proyectode implantación de un sistema de gestión documental.Tipus de curs: TeleformaciónLloc i data i lloc: del 9 al 30 de junio de 2003Horas lectivas: 30 horas Nº de plazas: 30 plazasRequisitos: contar con acceso a Internet durante losdías que dura el curso y dos semanas antes y unadespués de la finalización del mismo.Coordinació i Informació: Instituto Andaluz de laMujerMatrícula: Socios/as: 192 € No socios/as: 216 €Por correo-e: administracion@aadocumentalistas.orgAsociación Andaluza de Documentalistas:C/ Cuesta del Rosario, 8. Casa 1,1ºI. SevillaTel/Fax:954560961 Web: www.aadocumentalistas.orgC-e.: administracion@aadocumentalistasCurso Introducción al XMLLloc i data: València, dies 5, 6 i 7 de juny (1ª edició)26, 27 i 28 de juny de (2ª edició).Organitza: L’Associació Valenciana d’Especialistes enInformació (AVEI).Duració de 20h. Preu de matrícula: 130 euros.Disponibilitat: 22 places.Més informació i inscripcions:http://www.uv.es/avei/asociacion/formacion.htm/ABC/ Ajudes/Beques/Cursos43

conservación documental en archivosy bibliotecas. Definición de loselementos de un programa deconservación documental, entre másaspectos.Inscripció: 55 € socis d’ANABAD,FESABID y de Coordinadores deAsociaciones de Archivos, 65 € nosocios. Més informació: ANABADCastilla-La Mancha. Telf.: (925) 2577 38, Fax: (925) 26 77 59, C.e.:anabadclm@inicia.esPropietat Intel·lectual i Serveisd'InformacióOrganitza: COBDC ha programatamb la col.laboració i el patrocinide FESABID i CEDRO.Lloc i data: Col.legi Oficial deBibliotecaris-Documentalistes deCatalunya.17, 18 i 19 de juny de2003 de 9,30 a 13,30 horesObjectius: Conèixer els aspecteslegals relacionats amb els drets d'autoren els aspectes de la documentacióen paper, audiovisual i en formatelectrònic. Conèixer els aspectes dela Directiva 2001/29/CE delParlament Europeu i del Consejo, de22 de maig de 2001, relativa al'harmonització dels diferents aspectesdels drets d'autor i drets afins, i elsesborranys de la trasposició en lalegislació espanyola. Analitzar des delpunt de vista legal els drets d'autordes dels serveis que s'ofereixen a lesbiblioteques.Preu: Membres del COBDC gratuït.Altres: 150 eurosInscripcions: A partir del 28 de maigde 2003Més informació: Col.legi Oficial deBibliotecaris-Documentalistes deCatalunya, Ribera, 8 pral 08003Barcelona. Tel.+34 93 319 76 75Fax.+ 34 93 319 78 74Creación de páginas web enarchivospasos a seguir para la creación ydesarrollo de una Web que de accesoa los fondos documentales de unarchivo.Objectius: Aprender a valorar lasnuevas posibilidades de difusión queofrece internet para los archivos,conociendo, a través de ejemplosprácticos, las estrategias, técnicas ymétodos para la planificación ypuesta en marcha de una Web.Més informació: ANABAD.C/ Recoletos, 5, 3º Izda. 28001Madrid Tel.: 91 575 17 27Fax: 91 578 16 15.C.e.: anabad@anabad.orgCursos d'extensióuniversitària curs 2003:-Disseny web orientat a l'usuari:usabilitat i accessibilitat a la web(30 hores)-Estadística per bibliotecaris idocumentalistes (30 hores)Lloc, data i preu: Barcelona, junyde 2003, 156 €-Fonts d'informació en humanitats(30 hores)-Preservació dels recursos digitals.Lloc, data i preu: Barcelona, del30 de juny a l'11 de juliol de 2003.Preu: 156,00 €Organitza: La Facultat deBiblioteconomia i Documentació dela Universitat de Barcelona.Més informació: sobre programa,professorat, calendari, inscripció.Tel.: 93 403 57 58 - Fax: 93 403 57 72C-e.:bibdoc@fbd.ub.esWeb:www.ub.es/biblio/enseny5.htmFuentes bibliográficas ydocumentales para el estudio dela minería contemporáneaespañola siglos XIX y XXObjectiu: Estimular la información yreflexión sobre el patrimoniodocumental español en sus másvariados aspectos.Lloc i data: del 7 al 11 de juliol, LaPola de Gordon (León).Organitza:La Fundación HulleraVasco-Leonesa en el marco de los

cursos de verano la Universidad deLeón. El Curso concede 3 créditos.Duració: 30 horas (3 créditos)Características del alumnado:alumnos universitarios y depostgrado. Diplomados y licenciados.Desempleados, profesionales einteresados en general.Matrícula: son 67 € para alumnosuniversitarios y desempleados y 90euros para el resto de interesados.Més informació: Rosa LlamasAlonso, directora del Curso.Tel.:987 291455.II Jornadas sobre Imagen, Culturay TecnologíaLloc i data: Universidad Carlos III deMadrid. Madrid. Del 1 al 3 de juliol.Organitza: Instituto Cultura yTecnología Miguel de Unamuno.Instituto Agustín Millares deDocumentación y Gestión de laInformación, con el patrocinio de laUniversidad Carlos III de Madrid.Objectius: Aspectos relacionadoscon la preservación, gestión y difusióndel patrimonio fotográfico.Comunicacions: (extensión máxima15 páginas) hasta el 30 de mayo del2003, acompañadas de un currículumbreve.Inscripcions: hasta el 28 de junio del2003. Certificado a los participantesque acrediten el 80% de asistencia.Cuota Normal: 75 €, reducida: 30 €(para alumnos de postgrado i alumnosde la Universidad Carlos III). Diez becasa jóvenes investigadores que presentencomunicación.Informació i inscripcions: Secretaríade las Primeras Jornadas sobreImagen, Cultura y Tecnología. Tel.:(00 34) 91 624 92 58C-e.: evargas@hum.uc3m.esWeb:http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MU/fr_actividades.htmSEMINARIOS ONLINE-La biblioteca sin muros: el papel delos Documentalistas en laconstrucción de redes inteligentes-Gestión del Conocimiento en Red:proyecte su organización hacia elmercado mundialOrganitza: La Asociación Hispanade Documentalistas en Interneten red. Seminarios en colaboracióncon las empresas Working (Chile) yen.red.ando (España).Data: del 30 de junio al 21 de julio.Metodologia: Los seminarios serealizarán en una plataforma virtualde formación de en.red.ando. Estaplataforma ofrece acceso a losdistintos materiales formativos,permite la continuidad de los debatescon los consultores y un aumento dela base de conocimiento colectiva,todo mediante actividades didácticasque crean una comunidad virtual ypermiten la Gestión de Conocimientoen red. La plataforma virtual deformación se basa en la tecnologíaen.medi@, de reconocida excelenciaen programas de eLearning. En ellase llevará a cabo la formación conla participación de expertos yprofesores.Preus: Socios AHDI 166,25 / Nosocio 175 Euros.Més informació: Asociación Hispanade Documentalistas en Internethttp://www.documentalistas.com+34 658 677 217TID 03 : Gestión del Conocimientoy Auditoría de la InformaciónOrganitza: curso de verano de laUniv. de Zaragoza.Lloc i data: Jaca, dies 28, 29 i 30de Juliol.Més informació:http://digital.docunautica.com.Plantemiento, programa ymatrícula.Novembre 2003IV Jornadas de BibliotecasDigitales (JBIDI 2003)Lloc i data: Alacant, 10-12 novembre2003. Organitza: La Biblioteca VirtualMiguel de Cervantes (BVMC) i laUniversitat d’Alacant (UA).Objectius: afianzar tanto la presenciacomo el intercambio de conocimientoentre las distintas comunidadesrelacionadas con la multidisciplinarárea de las bibliotecas digitales, así comoservir de estímulo para la colaboraciónentre los especialistas en tecnología y losespecialistas en contenidos.Més informació:(http://nacho.cps.unizar.es/jbidi03)III Jornadas Andaluzas de Documentación(JADOC'03)Organizaciones electrónicas: Situación actual yperspectivas de la E-documentaciónLloc i data: Sevilla, 20, 21 i 22 de novembre 2003Organitza: Asociación Andaluza de Documentalistas (AAD)Activitats paral·leles: talleres, pósteres y mesas redondassobre iniciativas y problemas de interés para los asistentesrelacionados con el lema de las Jornadas. Exposicióntécnico-comercial con el objetivo de poner en contactolas empresas con los asistentes.Comunicacions: Las comunicaciones deberán versarsobre aspectos que estén relacionados con el lema ycon los cuatro bloques temáticos de las Jornadas. Losautores/as deberán remitir el texto completo de sucomunicación antes del 23 de julio.Las comunicacionesaceptadas se publicarán en el libro de actas de lasJornadas, que se distribuirán al comienzo de las mismas.Informació: Secretaría de las III Jornadas Andaluzasde Documentación. C/ Cuesta del Rosario, 8, 41004Sevilla Tel./Fax: 954 56 09 61C-e.: secretariajadoc03@aadocumentalistas.orgWeb:http://www.aadocumentalistas.orgGestió de la identificació, la valoració i la seleccióen un sistema arxivísticLloc i data: Alacant, novembre de 2003. Arxiu Generalde la Universitat d’Alacant. Edifici Biblioteca General.Universitat d’Alacant. Carretera de Sant Vicent, s/n.03690 Alacant. Curs de formació dirigit als secretarisgenerals de les administracions públiques, tècnicsd'administració general, professionals dels arxius,gerents d'empreses i responsables polítics.Organitza: Associació d’Arxivers Valencians (AVV)(www.arxiversvalencians.org)CITESINTERNACIONALSCurso de Clasificación de la Biblioteca del Congresode Washington (LCC)Organitza: UEM Washington. Lloc i data: Del 30 demaig al 15 de juny, 2003.Més informació:www.uem.es/cursos_biblioteca/curso_clasifica.htmSeminari ERPANET: Preservació del material enxarxaOrganitza: the University of Kerkira and ERPANET.Lloc i data: Kerkira (Corfou), Greece , maig 2003, 22 i 24Objectius: Una anàlisi de les principals iniciatives d’arxivísticaaplicades a la Xarxa, així com la preservació a llarg termini delmaterial obtés a través de les fonts d’Internet.Destinat: arxiversi bibliotecaris, companyies que treballen amb materials en xarxa,personal responsable d’intranets i de “sites” públics, conservadors.Matrícula: 50 euros.Més informació: italian.editor@erpanet.orgWeb: www.erpanet.orgLibraries in the Digital Age (LIDA) 2003 (Biblioteques enl’era digital)Lloc i data: Dubrovnik (Croàcia), del 26 al 30 de/ABC/ Ajudes/Beques/Cursos45

ABC/ Ajudes/Beques/Cursos46maig de 2003. Organitza i informa: LIDA Web:http://www.ffzg.hr/infoz/lida. Tel.: 385 1 6002 302/ fax:385 1 6156 879Juliol 2003International Association of School Librarianship(IASL). 2003 Conferència AnualLloc i data: Durban, South Africa, 7-11 juliol 2003Més informació: Sandy Zinn, Department of Libraryand Information Science, University of the WesternCape, Private Bag X17, Belville, 7535, South Africa.Fax: +27 21 959 3659. C-e.:szinn@uwc.ac.zaWeb:http://www.iasl-slo.org/conference2003-call.htmlMatrícula: fins al 31 de Maig .Coping with Continual Change-ChangeManagament in SLIS. Lloc i data: Postdam, Alemanya,del 30 de juliol a l’1 d’agost de 2003. Més informació:www.jbi.hio.no/bibin/euclid/callforpapers 3/.Agost 2003The International Federation of LibraryAssociations and Institutions (IFLA).Conferència deBerlinLloc i data: Berlin, Alemanya, de l’1 al 9 d’agost,2003.Organitza: (IFLA) Section on Audiovisual andMultimedia and Section on Education and TrainingFòrums oberts: "Audiovisual and Multimedia as partof the Curricula in Library Schools and ContinuingEducation - Visions and Realities". Contingut: Estudiarprogrames, continguts i infraestructures amb el suportd’aprenentatge en laboratoris, amb l’objectiu d’adquiriruna major competència en aplicacions audiovisualsi multimèdia per a les biblioteques.Eighth International Summer School on the DigitalLibrary: (Escola internacional d’estiu sobrebiblioteques digitals)-Library vision and strategyLloc i data: Tres cursos impartits a la Tilburg University,the Netherlands, agost 2003.Organitzen: Ticer B.V. (Tilburg Innovation Centre forElectronic Resources) en cooperació amb TilburgUniversity, the European University Institute a Itàlia ila University of Leeds in the UK.Lloc i data: Tilburg, 11 agost - 12 agost. Objectiu:discutir i desenvolupar visions per al futur per tald’anticipar tendències en els plans estratètigs i en lespolítiques bibliotecàries.-Change mangement: Making it Happen in yourLibraryLloc i data: Tilburg, 13 agost - 15 agost.Objectius: noves oportunitats per als bibliotecaris, einesper al canvi en l’organització dels centres, especialmenten els centres universitaris i d’investigació. Plans, estratègies,marcs de canvi, recursos humans, comunicació, millorade programes i millora en la gestió.-Management of electronicresources and e-publishingLloc i data: Tilburg, 25 agost - 27agost.Curs impartit per: HansGeleijnse, Director of InformationService and Systems at the EuropeanUniversity Institute in FlorenceObjectius: mostrar les novesoportunitats de treball per a lesbiblioteques universitàries id’investigació. Dirigit a gestors idirectors de biblioteques, inclosos elscentres digitals, així com a editors. S’hitractaran els canvis en la informaciói les noves funcions dels editors i deles biblioteques com una portad’informació i edició, preservació iarxivística digital, entre altres temes.Professorat: Els cursos comptaranamb una llista extensa d’experts dereconegut prestigi internacionalprovinents d’Estats Units, GranBretanya, Itàlia i Països Baixos . Durantels cursos s’hi crearan grups de debati tallers encarats a amplicar lainformació generada a la situacióparticular dels participants.Més informació: Ticer'sweb:http://www.ticer.nl/summer03.Ms. Jola Prinsen or Mrs Leonne Portz,P.O. Box 4191- 5004 JD Tilburg TheNetherlands Tl.: 13-4668310Fax: 13-4668383. C-e:ticer@uvt.nlhttp://www.ticer.nlSetembre 2003International Council on Archives:Archives and changing societies:active strategies for meeting public,institutional and archival needsOrganitza: Section of University andResearch Institution Archives. Seminarianual. Lloc i data: Polònia, setembre de2003 a Warsaw and Krakow.Més informació:Renata.Arovelius@adm.slu.seFax: +46 18 672000 / William J. Maher(University of Illinois).C-e.: w-maher@staff.uiuc.edu.Fax: + 1 217 333-2868Desembre 2003Cimera Mundial sobre la Societat dela InformacióWSIS - The World Summit on theInformation Society.Lloc i data: Primera fase: Ginebra , 10-12 de desembre 2003 . Segona fase:Tunísia 16-18 Novembre 2005.Més informació:www.itu.int/wsis/index.htmlJuliol 2004Eighth International ISKOConference(VIII Conferència InternacionalISKO)Organitza: The International Societyfor Knowledge Organization (ISKO)Lloc i data: London, England, juliol13-16 2004.Tema i objectius: Organització delconeixement i de la Societat de laInformació Global.Presentació de comunicacions perpart de professors, participants iinvestigados: Resums de lescomunicacions entre 1.500 i 2.000paraules fins al 30 de setembre del2003 en versió rtf a l’atenció de:Professor I.C. McIlwaine, ProgrammeChair, a l C-e.: isko2004@ucl.ac.ukTambé s’hi poden presentar propostesper a una sessió de pòsters.Número limitat de beques per aestudiants que presentencomuniacions.Més informació: ISKO 2004 Schoolof Library, Archive and InformationStudies University College LondonGower Street.London WC1E 6BTTel.: +44 207679 7204Fax: +44 207383 0557C-e.: isko2004@ucl.ac.uk Web:http://www.ucl.ac.uk/isko2004/Agost 200415th International Congress onArchives (ICA Consell Internacionaldels Arxius)(Archives, Memory, andKnowledge in Central Europe)Lloc i data: Viena, Agost, del 23 al27 del 2004.Organitza i informa:ICA (www.ica.org)C.E.:ical@majordomo.srv.ualberta.ca).Responsable del programa ConsellInternational dels Arxius (CIA) aFrança:60 rue des Francs Bourgeois-75003 Paris – França T: +33 (0)140 27 61 37 F: +33 (0)1 42 72 2065 C.e.: wareham@ica.org

BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COMW WEL NOU SISTEMAINFORMÀTIC DE LABIBLIOTECA VALENCIANAhttp://bv.gva.esRomà Seguí i FrancèsCap de Coordinació Tècnica de la BibliotecaValencianaEn gener de 2003, el catàleg de la BibliotecaValenciana es va migrar a Absys, tot i que el seucatàleg en línia no va ser consultable fins a lameitat d’abril. Aquest canvi de sistema informàticva obeir a una decisió: que el sistema bibliotecarique coordina o depèn de la Direcció General delLlibre, Arxius i Biblioteques tingués un mateixprogramari. Com que la Xàrxa de Lectura Públicaes gestionava amb Absys, a la Biblioteca Valenciana,com a capçalera de l’organització bibliotecària,es va pensar d’efectuar el canvi, tot imitantl’experiència de les biblioteques populars.Aquesta migració va portar una redefinició del’estructura de la base de dades. Es van contemplardos catàlegs diferenciats, tot i que comparteixenels registres bibliogràfics. D’una banda, esparametritzà el catàleg de la Biblioteca Valenciana,i es van definir estacions de treball que poguessenpermetre una autonomia operativa –qui treballa auna estació només pot actualitzar dades que lipertanyen, i no pot modificar les alienes- i uncontrol de seguretat que limités les tasques delsusuaris de manteniment; per això, a la BibliotecaValenciana, s’hi van incorporar les següentsestacions: Fons Modern, Fons Antic, Fons Gràfic,WHemeroteca, Manuscrits i Materials Especials. De l’altra, es contemplà elCatàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià com una altra base,i es van perfilar tres estacions que corresponen a les províncies de la nostracomunitat.Qualsevol implantació comporta un canvi, i la novetat no sempre ésagradable: implica variacions en els mètodes de treball i l’aprenentatge delfuncionament del programari. La formació general –la bàsica per a la introduccióde dades- i l’específica –per a cada mòdul- es va planificar perquè tot elpersonal tècnic pogués conèixer les utilitats de manteniment.D’altra banda, una part important de la gent bibliotecària va accedir als cursosd’administrador, tot i que moltes d’aquestes tasques, les havia d’executar elpersonal informàtic. La informació, sobre què es pot fer i què no, ésimportantíssima en el moment de prendre decisions de manera col·legiada,la qual cosa indica que el treball en equip permet assolir solucions ràpides,sempre que el personal siga conscient, mitjançant la informació, dels límitsque s’han d’assumir. Perquè el coneixement ha de presumir generositat, i elcostum d’amagar la informació es converteix en incompetència organitzativa,en el millor dels casos, quan no en la impossiblitat de dur endavant capprojecte. La formació ha estat informació, i la trasparència que demanava hapermès que la meua gent, a pesar de l’esforç que els ha suposat i que maino es té en compte, acceptés el canvi. Ningú no s’ha d’enganyar: qualsevolnovetat, i més dins del camp tecnològic, obliga, i l’experiència ensenya quesense el personal no hi ha possibilitats de materialitzar les ruptures.La definició de mesures de seguretat va incidir en el replantejament deles tasques i en l’acceptació d’un major control. L’organització del treball ésconsubstancial a la planificació dels perfils d’usuari i a l’adscripció del fonsque manipularan. Els límits, però, semblen incongruents, quan el costumno ha estat el d’aconsellar compartimentacions, i la pràctica que s’haassumit ha patit els desequilibris normals fins que s’ha aconseguit lacompensació entre les parts. Cadascú té el seu espai, amb les llibertats igaranties que li pertoquen.Tota aquesta despesa, però, ha de dur a un punt d’inflexió, a unaconfluència d’interessos. No es pot pensar que una operació d’aquestamagnitud ha estat una simple decisió. Per ara, i a tall d’exemple, hi ha unparell de solucions que ha permés l’assumpció del mateix programari perpart de la Xarxa de Lectura Pública i la Biblioteca Valenciana:· La creació d’una passarel·la de consulta conjunta Xarxa de LecturaPública-Biblioteca Valenciana que, tot i que evidencia tota una sèried’incongruències i errors que s’han d’eliminar –no us escandalitzeu: quifa, s’enganya, qui no, no ho fa mai-, permet a l’usuari accedir a dos gransbases de dades alhora.· La planificació de la incorporació del fons patrimonial de les bibliotequesde la Xarxa al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià, sotala coordinació de la Biblioteca Valenciana. Les biblioteques que tenenAbsys rebran un ofici del nostre director general, on es donen unes mínimesinstruccions i uns punts de contacte per dur endavant el projecte amb lamajor eficàcia possible.Després de cinc mesos de la migració, quan redacte aquestes línies,he d’afirmar que funcionen tots els mòduls que es van adquirir, i a plerendiment, la qual cosa indica que s’ha treballat de valent, tant per partdel personal bibliotecari com dels tècnics informàtics que ens donen elsuport necessari. És cert que queden modificacions que cal implementar,però no s’ha perdre el nord i s’ha de fer una estimació global. Tot el que/BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www47

s’ha fet no hagués estat possible sense la complicitat dela meua gent, a la qual he d’agrair molt més del quepoden pensar. Queda molta feina per revisar, quedenmoltes dades per introduir, i la Biblioteca Valenciana,amb tots aquests canvis, continua viva i sencera.A partir de mayo de 2003 se habilitó en el Portalde Bibliotecas Valencianas (http://biblioportal.cult.gva.es/)un nuevo producto de la Dirección General del Libro,Archivos y Bibliotecas de la Comunidad Valenciana:el Catàleg Col·lectiu Valencià.Este programa permite consultar en línea y demanera conjunta dos de las bases de datosbibliotecarias más importantes de la ComunidadValenciana: la de la Red de Lectura Pública Valenciana(con ciento veintiséis bibliotecas públicas integradas)y la de la Biblioteca Valenciana. El total de ejemplaresaccesibles supera 1.700.000 ítems.Se trata de un catálogo virtual construido a partirde una pasarela web que permitirá en el futuro el trabajo conjuntocon las dos bases de datos a la hora de la normalización de autoridadesy otras tareas técnicas.Actualmente, a través de un doble interfaz bilingüe, el usuario puedeconsultar las dos bases de datos mediante una pantalla de búsquedaasistida y otra experta. El resultado nos dirá cuántos documentos hay encada catálogo relacionados con la búsqueda. Posteriormente, aparece larelación de documentos y su ubicación concreta en alguna de las bibliotecasadheridas al programa. Este Catálogo Colectivo Valenciano contemplatambién la posibilidad de la integración futura de nuevos catálogoscolectivos de bibliotecas valencianas, cuando éstos sean una realidad.El Catàleg Col·lectiu Valencià es otro producto integrado dentro delPograma Común de Informatización de las Biblotecas Valencianas de laDirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas de la GeneralitatValenciana. Dentro de este Programa Común también se ha incorporadoel Portal de las Bibliotecas Valencianas http://biblioportal.cult.gva.es (queunifica el resto de productos), el Catálogo Colectivo de la Red de LecturaPública Valenciana (http://biblioportal.cult.gva.es/frcatalogo.htm), eldirectorio web del Sistema Bibliotecario Valenciano (XABIBhttp://appweb.cult.gva.es/hdfi/webapps/xabib/directorio/V_DIRECTORIO_cdef.jsp) o la página web común de losdistintos servicios y centros de la Dirección General del Libro, Archivos yBibliotecas (http://www.cult.gva.es/dglab/)En la nova etapa que ara s'inicia, la Biblioteca Valenciana Digital(BIVALDI) -accessible via web (http://bv2.gva.es) o a través de les pàginesweb de la Biblioteca Valenciana (http://bv.gva.es)- ha incrementat el seucatàleg amb un total de vint-i-quatre noves col·leccions temàtiques en què,gradualment, l'usuari podrà visualitzar les noves obres digitalitzades, lesquals abracen el període situat entre el s. XV i el s. XXI.Algunes d'aquestes noves col·leccions són: «Publicacions de laBiblioteca Valenciana», integrada per 22 monografies històriques elaboradesper professors universitaris i investigadors editades per la BibliotecaValenciana o la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques entre elsanys 2000 i 2003. Per a facilitar la visualització, lectura i impressiód'aquestes publicacions, s’ha incorporat als PDF un marc amb un índexsobre el qual es pot polsar per a navegar a través de les pàgines de lesmonografies digitalitzades. També hi trobem la col·lecció «Polígrafsvalencians», per on serà possible en un futur inmediat, via web, navegari fer recerques a text lliure entre les més de 19.000 pàgines impreses del'obra castellana de Gregori Maians. A través de la versió web del MaiansDigital, l'usuari registrat podrà accedir, per mitjà de recerques a text lliure,a tot el corpus maiansià digitalitzat -obres completes, epistolari, bibliografia-

http://bv2.gva.esSota el títol de «Clàssics historiogràfics», l'usuari trobarà, pròximamentobres com els Anales de Zurita o les edicions de finals del s. XIX de laCrònica de Viciana. «Història valenciana foral (s. XV-XVII)» permetrà podervisualitzar, entre altres, La Montesa Ilustrada d’Hipólito Samper, les Dècadesd'Escolano o les edicions del s. XVI de la Segona, Tercera i Quarta partde la Crònica de Viciana. En la col·lecció «Literatura Foral Valenciana (s.XV-XVII)» el lector localitzarà totes les edicions impreses en el s. XVI del'obra poètica d’Ausiàs March o diferents obres d'autors com Joan deTimoneda i Lluís Milà, entre altres. I finalment, «Genealogia i Heràldica»,dóna accés a obres i manuscrits com el Nobiliario d’Onofre Esquerdo, lesTrobes de mossén Febrer, el Tratado de la nobleza de la Corona de Aragónde Madramany i Calatayud, entre altres obres.Amb la digitalització d'aquestes obres i la seua integració dins deBIVALDI, la Biblioteca Valenciana vol complir amb el seu compromís dedifondre el ric patrimoni bibliogràfic, històric i cultural dels valencians arreudel món, tot sincorporant-se també a la celebració de diferents efemèridesculturals i històriques, com ara l’Any Viciana, declarat per les CortsValencianes en commemoració del cinc-cents aniversari del naixement delcronista i historiador Rafael Martí de Viciana, així com al centenari delnaixement de l'il·lustre escriptor valencià Lluís Guarner, i a la commemoraciódel setanta aniversari de les Normes de Castelló o Normes del 32,Quant a l’accés a les prestacions oferides per BIVALDI, és imprescindibleestar registrat com usuari de la biblioteca digital, per a la qual cosa noméscal omplir un formulari electrònic i el sistema s’encarrega d’enviar unes claushttp://bv.gva.esindividuals que poden ser utilitzades cada vegada que es desitge accedir-hi.La Biblioteca Valenciana Digital, que es va posar en funcionament enmaig de 2002, compta a hores d’ara amb un total de 2.758 usuarisregistrats, prop de 1.048.834 arxius servits i més de 1.885.150 accessos.Actualment, hi ha disponibles diversos manuscrits i obres impreses procedentsde diferents institucions i biblioteques, com ara la Universitat de València,la Hispanic Society, l'Abadia de Montserrat, la Biblioteca Nacional deMadrid, l'Ajuntament de València i la Biblioteca Valenciana, entre altres.LES BIBLIOTEQUESUNIVERSITÀRIESVALENCIANES PACTEN UNCONSORCI PERINCORPORAR 1.700 TÍTOLSDE REVISTESELECTRÒNIQUES ALSSEUS FONSLes cinc universitats públiques valencianes:Universitat de València, Universitat Politècnica deValència, Universitat Jaume I, Universitat d’Alacant,Universitat Miguel Hernández d’Elx, junt amb laUniversitat de La Laguna, la de Las Palmas i laU.Politècnica de Cartagena han firmat un acord pera subscriure una col·lecció de revistes electròniquesd’Elsevier Science, una editorial potent en aquestcamp. En paraules de Victoria García Esteve, tècnicaresponsable de la biblioteca universitària de Valènciai coordinadora del conveni, el consorci permetrà ales universitats valencianes oferir als seus usuaris mésde 1.700 títols de revistes en versió electrònica.Fins ara, altres tres consorcis bibliotecaris del’Estat Espanyol, a Catalunya, a Andalucia i el delCSIC (veure Compactus nº 4) havien signat acordsen aquesta línia amb l’editorial nordamericana Wiley(www.interscience.wileycom), dins d’una políticad’acords entre editorials i universitats que va cadadia a més perquè, tal com explica Garcia -quiassegura que el cost de les revistes electròniques,material de referència utilitzat amb molta freqüènciaper professores i investigadores, s’ha disparat- “hiha subscripcions de revistes que poden costar fins a6.000 euros anuals". Així ho confirmen també lesdades aportades per Rebiun, la Xarxa de BibliotequesUniversitàries vinculades a la Conferència de Rectors,on s’indica que mentre entre 1994 y 2001 lessubscripcions a aquest tipus de revistes va créixer un50%, el pressupost dedicat a costejar-les es va triplicar.Per a José Llorens, responsable de la Bibliotecade la Universitat Politècnica, “és una tendència queha de canviar, però de moment -explica- l’únicasolució per a paliar el problema d’accedir a lesrevistes és consorciar-se”. Ara fa dos anys, durantl’assemblea celebrada a Alacant pels responsablesde biblioteques universitàries i científiques espanyolesaglutinats en Rebiun, es va acordar demanar alGovern una ajuda addicional per a l’adquisició derecursos electrònics. Segons l’últim anuari de Rebiun,la tendència general dels darrers dos anys és que "elmanteniment de las revistes es fa a costa de la inversióen llibres, si bé aquests són encara el material mésutilitzat pels alumnes”.Serveis i projectesLa Biblioteca de la Universitat Jaume I proporcionaaccés a 3.200 títols de revistes electròniques i a/BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www49

BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www50universidadesdiferents bases dedades. Segons VicentFalomir, responsabledel centre, "aquestaoferta és possiblegràcies a laparticipació enVALENCIA http://www.upv.es diferents consorcis,ALICANTE http://www.ua.estipus el Consorci deBibliotequesUniversitàries deCatalunya”.A la Biblioteca de laUniversitat d’Alacant,Remedios Blanes,responsable del centre,destaca l’impuls donatals recursos electrònicscom una de les “clausdel període actual”, eneixe sentit, la BibliotecaUniversitària està apunt de llançar unabase de dades de totesCASTELLÓN les revistes que rep. Amés, a partir d’ací esdigitalitzaran articlesper tal d’enviar-los ales adreces de correuelectrònic dels usuaris,ien cas de tenirELCHE http://www.umh.essuscripció on line,podrien enllaçar ambl’article complet. Amés, a Alacantcompten amb diversosprojectes deCARTAGENA http://www.upct.esdigitalització dels seusfons, bàsicament, fonsantic.Pel que respecta a laUniversitat Politècnica,els seus responsablesaposten perl’adquisició de llibresLAS PALMASelectrònics, iúltimament hanrealitzat compres adiverses editorials, lesquals suposaranl’accés a 4.000 o5.000 llibreselectrònics.LA LAGUNA http://www.ual.esEn aquesta línia, algunesuniversitats, com lad’Alacant, la Jaume I i la Miguel Hernández han creat enels últims anys respectives comissions d’usuaris per tal dedetectar les necessitats de l’alumnat i el professorat imillorar els serveis i la comuniació.Noticies breusLa Comissió Europea llança la proposta de crear una Agència Europeade ciberseguretat amb l'objectiu de lluitar contra la pirateria informàtica.L'agència que proposa Brussel·les ( The Safer Internet Action Plan:www.saferinternet.org ), hauria de coordinar les accions dels estatsmembres de la UE contra el cibercrim i faria les funcions de centred'assessorament, on, a més, puguen acudir les institucions, en casd'emergència.Segons la Comissió, atacs recents com el del SQL Slammer handemostrat que la UE no té cap mecanisme eficaç de resposta davant aquesttipus d’actes, ja que, ara per ara, no hi ha cap organització europea quecoordine o centralitze aspectes de seguretat informàtica.La nova agència, que entraria en funcionament l'any 2004, costaràuns 24 milions d'euros els cincs primers anys. Abans, però, haurà de seraprovada per la majoria del Parlament Europeu. Dels plans de la UE quanta la Societat de la Informació, hi ha tots els detalls a la web de l'ActionPlan (europa.eu.int/information_society/ programmes/iap/index_en.htm)Los Quince invertirán 10.000 millones de euros en promover la Sociedadde la InformaciónLa promoción de la sociedad de la información recibirá en el períodoentre 2000 y 2006 unos 10.000 millones de euros procedentes de losFondos Estructurales de la UE, lo que supone el 7,3 % del total de estapartida comunitaria. La aportación europea responde a los objetivos fijadospor los Estados miembros en la cumbre Lisboa, en el año 2000,especialmente en relación con la iniciativa e-Europe. Un proyecto que estádestinado a lograr la disponibilidad y la utilización generalizadas de redesde banda ancha en toda la Unión antes de 2005, a aumentar la penetraciónde Internet en los hogares, y a garantizar la seguridad de las redes y dela información, así como la de la administración, el comercio electrónicoy la sanidad en línea.Según el comisario en Política Regional, Michel Barnier, esta inversiónsupone una oportunidad real para el desarrollo regional, porque ayudaa las zonas más remotas a conectarse con el resto de la Unión y del mundo,y, por tanto, a acabar con la "fractura digital" entre zonas ricas y pobres.Según un reciente estudio de evaluación sobre el reparto de los fondosestructurales de la UE, aunque alrededor de la mitad de las regiones, delas que una elevada proporción son objetivo uno (de desarrollo prioritariode la UE), otorgan prioridad a la sociedad de la información, el dinerodedicado a ésta oscila en un gran margen, desde 0,6 euros por habitanteen la Baja Sajonia (Alemania) hasta 358 euros en la región de Frontera,Centro y Oeste (Irlanda).La cantidad destinada a fomentar la sociedad de la información encada región, está determinada por factores como el grado de madurezdel mercado o la densidad de población, además de la disponibilidad depersonal capacitado y de estructuras de planificación.La Diputació de València compta ja amb un Sistema d'AdministracióElectrònica (SIBOP) des de novembre de 2002, que permet exercir lagestió administrativa digitalment, via internet, des de totes les corporacionslocals valencianes, així com la consulta del Butlletí Oficial de la Província(BOP) des dels domicilis dels ciutadans. De moment, el SIBOP té previstincrementar les seues aplicacions i impulsar la creació de noves iniciativesamb els ajuntaments, mancomunitats, entitats i institucions públiquesvalencianes.Els resultats del projecte en els primers cinc mesos es van concretar en més

de 5.000 edictes publicats a través de la xarxa informàtica, la reducció del seutemps de publicació en un 60 % i la utilització d'aquesta aplicació per més del90% dels municipis de València. Diàriament han realitzat les seues gestionsmitjançant el SIBOP 700 entitats publicadores, 1.200 usuaris i 1.300 subscriptors.El passat mes de febrer es va celebrar el desé aniversari de la primerapàgina web valenciana. Aquesta web va estar confeccionada a la UniversitatJaume I de Castelló (UJI) a càrrec d’un equip dirigit per Jordi Adell, i va seruna de les cent primeres de tot el món. L’acte, que es va fer coincidir amb lafesta d’internet al nostre país, va comptar, com cada any, amb la participaciódels internautes, però per a l’ocasió, en lloc de 24 webs, una per cada hora,n'hi va haver deu, una per cada any. A més, el passat mes d’abril, l’UJI vacelebrar la cinquena edició de la iParty, una festa informàtica organitzada perl’Associació per al Desenvolupament de la Informàtica i la Telemàtica, Aditel,que tenia com a objectiu el foment del sistema operatiu Linux, de softwarelliure. A la festa assistiren centenars de persones, el que confirma, segons Aditelque la convocatòria s’ha consolidat com un punt de referència important pera la comunitat informàtica. De fet, enguany el programa incloia conferències,i concursos sobre seguretat, programació, disseny, TEG i netris, entre altres isorteigs, amb premis d’equips i complements informàtics. La principal novetatde la present edició ha estat, però, el taller de construcció d’antenes wireless(sense cable) amb materials alternatius, a càrrecs de professors de Mataró.El laboratori de Robòtica Intel·ligent de la Universitat Jaume I crea el robotbibliotecari Jaume I, un projece d’investigació sobre robòtica de serveis.La seua funció és dispensar llibres, a través d’un sistema de navegació. El robotrecorre els corredors de la biblioteca fins localitzar el volumen requerit, a travésd’una base de dades i unes càmeres per aïllar el codi del llibre sol·licitat.Posteriorment, la màquina extrau el llibre del prestatge i el transporta al llocexacte de lliurament. Una tasca que pot semblar senzilla, però per a la qualcal tot un sistema de sensors de contacte, de destresa i de força.Le Monde Diplomatique ja es pot trobar en català en la xarxa(www.mondiplomatique.com). La web presenta amb periodicitat mensual elscontinguts traduïts de l’edició francesa d’un dels periòdics més prestigiosesquant a actualitat internacional, dirigit per Ignacio Ramonet. També hi ha unasecció que inclou el material elaborat pel col·lectiu ATTAC (Associació Ciutadanapel Control Democràtic dels Mercats Financers i Institucions Corresponents)d’Andorra, entitat que s’encarrega de la publicació catalana.Ja es pot consultar la Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines d'enJordi des Racó. www.rondalles.uib.es/infoBiblioteca.php. El projecte comprénalgunes de les composicions més conegudes de mossén Antoni Maria Alcover;concretament els tres primers volums de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'enJordi des Racó. La Biblioteca disposa d’un cercador que permet de triar lesrondalles de cada volum per tipus o pel títol, i si bé la consulta és oberta atothom, els impulsors de la iniciativa han pensat especialment en els educadors.La biblioteca, promoguda des de la Conselleria d'Educació i Cultura del governbalear, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i l'Editorial Moll,té previst oferir-hi, en breu, un recull de rondalles de Menorca (a cura d'AndreuFebrer) i un altre de rondalles eivissenques (a cura de Joan Castelló).La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (www.lluisvives.cervantesvirtual.com)ha incorporat recentment les obres següents: -Tirant lo Blanc, de JoanotMartorell. Reproducció digital del full manuscrit conservat a l'Arxiu de laDiputació de València. Fons Duquessa d'Almodóvar, e.4.1; caixa 15.-De conceptione Beate Virginis Mariae, de Ramon Llull. Edició digital basadaen l'edició d'Hispali: Paulus de Colonia et socii alemani, impens. MartiniAlmodouar, 12 març, 1491.Crida general del ... Señor don Gaston de Moncada,Lloctinent, y Capita general ... de Sardeñya. Sardenya.Lloctinent General. Edició digital basada en l'edició deCallar, per Francesch Guarnerio, impressor de IuanMaria Galcerino, 1591.-Cobles ara novament fetes de un cavaller y unapastoreta: son molt gracioses pera cantar y sonar ables de diume Juliana. Edició digital basada en l'edicióde Barcelona, en casa de Pere Regner, 1566.-Sentencia donada per lo rey en Jacme sobre los delmese primicies del regne de Valencia. Corona catalanoaragonesa.Monarca (1213-1276 : Jaume I). Ediciódigital basada en l'edició de Valentia, Lambert Palmart,10 setembre, 1487.- Cobles ara novament fetes sobre la mort del Malet.Edició digital basada en l'edició de Barcelona : [s.n.],1549 Lloables costums, vida, y practiques que tenen lesmajordones dels capellans compost per Archangel Puig.Edició digital basada en l'edició de Barcelona, en casaLlorens Déu, 1639.-Segona part dels lloables costums de las majordonesdels capellans, feta per un rector aragones. Edició digitalbasada en la de Barcelona, Sebastia de CormellasMercader, 1641.- Constitucions fetes per lo illustrissimo e serenissimosenyor Rey don Fernando ... en la segona cort deCathalunya celebrada en Barcelona en l’any MilCCCC.LXXXXIII. Catalunya. Corts (1493 : Barcelona).Edició digital basada en l'edició de Barchinone, JohanesRosenbach, 1494.BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES(BVMC)www.mecd.eswww.cervantesvirtual.comNoves incorporacions a la Biblioteca Virtual Miguelde Cervantes. El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports(MECD) i la Fundació de la Biblioteca Virtual Miguel deCervantes (BVMC) van firmar el passat mes de febrerun conveni de col·laboració pel qual la BVMC digitalitzarài difondrà per internet obres clàssiques literàries icientífiques , del patrimoni cultural en llengua castellana.La firma del conveni ha suposat també la incorporacióal Patronat de la Fundació del MECD.La iniciativa preveu també facilitar la consultaimmediata de la premsa de les províncies ultramarinesde Cuba, Puerto Rico i Filipines i de la premsa i revistesespanyoles del segle XIX de la Biblioteca Nacional; aixícom la incorporació d'imatges digitalitzades de l'ArxiuGeneral d'Indies o, d’altra banda, la digitalització del'obra de Ramón Llull, que acull la Biblioteca Pública del'Estat de Palma de Mallorca.Els Arxius Estatals, les Biblioteques Públiques del'Estat, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Virtual Miguelde Cervantes tindran la possibilitat, a més, d’intercanviarels seus fons ja digitalitzats perquè puguen consultarsea través de les pàgines web de qualsevol d'elles, així/BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www51

BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www52com des del web del Ministeri.Actualment, en el catàleg de la BVMC(www.cervantesvirtual.com) hi ha aproximadament10.000 títols. A mès, la Biblioteca disposa de 27 portalstemàtics i institucionals i de 39 biblioteques d'autorsclàssics i contemporanis. Igualment, compta amb unabiblioteca d'història; una altra de signes, concebuda perals usuaris amb deficiències auditives; una fonoteca,dirigida a persones amb problemes de visió; edicionsmultimèdia i una videoteca de producció pròpia.El fons documental i les tesis doctorals de laHispalense es difondran en la BVMC. Part del fonsbíbliogràfic i de les tesis doctorals de la Universitat deSevilla es poden consultar actualment en la BVMC, coma fruit d’un conveni signat entre la Universitat Hispalensei la Universitat d’Alacant. Es tracta d’unes 184 obresseleccionades del fons antic, que es difondran abansde final de curs, així com 32.000 imatges ja digitalizadescorresponents als negatius més antics.A més, en un termini inferior a un any s’hi incorporaran555 obres de l’Arxiu Històric de Sevilla, entre ellesincunables, manuscrits dels primers segles i impresossevillans i andalusos del segle XVI. A més llarg termini,entre dos o tres anys, estaran preparades entre 80.000i 100.000 obres, corresponents a positius sobre papero cartró, mentre que les tesis doctorals de la Universitatde Sevilla es difondran a mesura que es digitalitzen, alvoltant de 300 tesis per any.En fases posteriors, s’hi podrà accedir a 7.792impresos del segle XVI i a 31.755 impresos del segleXVII i XVIII, que es digitalitzaran en funció dels resultatsde les fases anteriors.La BVMC posarà també a l’abast dels seus usuarisla fototeca del Laboratori d’Art de la UniversitatHispalense.La BVMC obre el portal Manuscrits de América enles col·leccions Reials. Es tracta d’un acord entre laReal Biblioteca de Madrid i la BVMC per albergar enun portal manuscrits d’Amèrica de les antigues col·leccionsreials, que actualment es troben repartides entre la RealBiblioteca de Madrid, la Biblioteca del Real Monasteriodel Escorial i els Colegios Mayores de Salamanca. Enuna primera fase del projecte, s’hi ha incorporat elsmanuscrits pertanyents a la col·lecció de Juan de Palafoxy Mendoza. A més de l’Atlas de Oliva i el Códice Velcía,entre altres.La BVMC va celebrar el Dia del Llibre el passat 23d’abril amb la incorporació al portal cibernètic Miguelde Cervantes d’una de las Novelas Ejemplares mésconegudes de l’autor de El Quijote, El LicenciadoVidriera. Segons la Biblioteca, es tracta d’unhomenatge a Cervantes, en el dia en què es recordala seua mort i la de Shakespeare, en 1616. La novaincorporació completa l’exhaust material recopilatfins ara sobre Cervantes, un fons que està previstaugmentar fins al 2005, any en què se celebra el quart centenari de lapublicació de Don Quijote de la Mancha.Nou sistema de control d'audiències d'Internet (www.alexa.com)L'empresa nord-americana Alexa ha fet públic un nou sistema de controld'audiències d'internet que permet, per primer vegada, de tenir dades devisites de la majoria de webs del món. La relació inclou milers de webs enla nostra llengua, entre elles, la més visitada de totes és la web de la Caixa,i que ocupa el lloc 1.687 de tot el món.Entre les vint mil webs més visitades del món hi ha deu en valencià,entre elles, estan les corresponents a les quatre institucions: Generalitatde Catalunya, Generalitat Valenciana, Ajuntament de Barcelona i Serveide Telemàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya. Dues sónd'universitats: la de la Universitat Barcelona i la de la Universitat Obertade Catalunya (UOC). Dues més són de mitjans de comunicació: la delPeriódico (però la gran majoria en visiten la versió castellana) i la deVilaWeb.Per mirar la classificació de qualsevol altra web n'hi ha prou d'anar aAlexa. En la classificació mundial, la web més visitada és la de Yahoo!,seguida de la de Microsoft Network i de les coreanes Daum.net i Naver.com.La classificació d'Alexa és la primera d'abast mundial, i sorprén la quantitatde webs coreanes i japoneses que hi ha entre les cent més visitades delmón.Servei d'Informació Bibliogràfica. www.CAT365.net. El passat mes demarç es va posar en funcionament, a través del portal Cat365, el Serveid'Informació Bibliogràfica, que inicialment proporcionen les BibliotequesPúbliques de Girona, de Lleida i de Tarragona, i que pot sol·licitar tothom,sense necessitat de tenir el carnet de préstec de les biblioteques que l'ofereixen.Es tracta d’un servei que té com a finalitat respondre consultes dels ciutadanssobre la localització d’un document i com obtenir-lo, tot proporcionant-hiinformació sobre quines biblioteques públiques disposen d’ell i de les viesd'accés a aquest document.A través de Cat365 s’ha posat també en funcionament el servei de présteca domicili, el qual ofereix la tramesa del document en préstec fins al puntindicat per l’usuari, si bé, comporta el pagament de despeses de transport.Igualment, a través del present portal ja es poden utilitzar els serveis d’obtenciódel carnet i reserva de documetns.Nova adreça de la web de la Biblioteca Pública de Tarragona (BPT).http://cultura.gencat.net/bpt. La Biblioteca Pública de Tarragona ha renovatel disseny del web i hi ha incorporat algunes novetats, com ara l’accés desde la pàgina principal a la Base de dades locals, elaborada pel centre, aixícom la incorporació de la Base de dades legislativa d’àmbit local (BDL),presentada a València en octubre de 2002, durant el Primer CongresoNacional de Bibliotecas Públicas, la qual conté, ara per ara, més de 4.000registres procedents de les diferents publicacions oficials i és actualitzadadiàriament. La pàgina nova facilita, a més, l’accés a la Base de dades depremsa local i comarcal, que la BPT elabora des de 1997. Igualment, desde la Biblioteca s’envia quinzenalment, i per correu electrònic, informacióde les noves disposicions incloses en la base de dades relatives a tots aquellsmunicipis, els ajuntaments dels quals ho sol·liciten.Incorporacions al Catàleg Col·lectiu de Catalunya (CCC):http://www.gencat.es/ccc.Les noves incorporacions són: Biblioteca Pública de Tarragona, BibliotecaPública de Girona, Catàleg retrospectiu de la Biblioteca de Catalunya (BC) (inclouDipòsit legal 1981-1990), buidats de revistes de la BC (1932-84) i fullets Bonsoms).Amb aquestes incorporacions el CCC dóna actualment notícia sobre 1.600.000títols i 3.500.000 d'exemplars.

ADRECES D iNTEReS:PUBLiCACiONS ELECTRoNiQUESi DiRECTORIS PROFESSiONALS· Actualitat en la Web de l'Associació d'Arxivers Valencians (AAV):http://www.arxiversvalencians.org:-AGENDA: Pla de Formació de l'AAV per a 2003 amb el programa de cadacurs i el procediment d'inscripció.-PUBLICACIONS: butlletí trimestral, publicacions de l'associació, entre elles,el primer monogràfic Auditoria de circuits administratius: anàlisi i propostesde millora, a càrrec d’Antoni Puig-Pey i Pere Guiu.-ACTUALITAT: dossier de notícies sobre arxius valencians. Continuen enconstrucció les seccions enllaços en legislació.· Adreça d’utilitat per localitzar bibliografia sobre arxius i arxivística:http://www.mcu.es/bases/spa/barc/BARC.html· Nova web de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació dela Universitat de Vic:En http://www.uvic.es/fchtd/biblioteconomia.html es pot trobar informaciósobre la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació en les duesmodalitats, presencial i semipresencial. També hi ha altres qüestions d’interésper als professionals d’aquest àmbit.· Nova Web del Servei de Biblioteques Públiques de Barcelona:http://www.diba.es/biblioteques. La pàgina presenta dues àrees claramentdiferenciades: Enllaços directes: Catàleg Col·lectiu, el Catàleg Infantil Chiliasi el Cercador del web i Continguts reestructurats en cinc blocs d'informació:Treball en Xarxa, Biblioteques, Biblioteca Electrònica, Gestions en línia iAgenda.· El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (www.cccb.org) iel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (www.cbuc.es)han signat un conveni pel qual s'integra el fons del Centre de Documentaciódel CCCB al Catàleg Col·lectiu d'Universitats de Catalunya. Aquestaintegració permetrà que tant la comunitat investigadora com el gran públictinguen accés a l'important fons documental especialitzat en la temàticapròpia del CCCB, "Ciutat, Creació, Cultura, Barcelona", així com als catàlegsi publicacions de les activitats que s'hi han generat des de la seua inauguració,l'any 1994. Està previst que la integració total d'aquest fons es produisca alllarg de 2003 i 2004, tot coincidint amb el desè aniversari del Centre.Més informació: Centre de Documentació Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona Montalegre, 5 08001-Barcelona http://www.cccb.org/· La Biblioteca de Catalunya ha aprofitat la Diada de Sant Jordi perinaugurar l'exposició Ex-libris modernistes de la Biblioteca de Catalunya,la primera que només es podrà consultar a internet:http://www.gencat.es/bchttp://www.gencat.es/bc/exlibris/index.html· Nuevo diseño de la página web del Archivo General de la UniversidadCarlos III de Madrid, adaptado al manual de estilo web de la Institución ycon contenidos actualizados: http://icaro.uc3m.es/archivo1.html.· L’Associació Valenciana d'Especialistes en Informació (AVEI) posa enconeixement dels professionals de les biblioteques,arxius i centres de documentació, que, com a conseqüènciadel tancament de la seua seu física, l’adreçaon s’han de remetre els enviaments d’ara endavantés: Apartat de correus nº 1321, València (CP 46080).En la pàgina web d’AVEI: http://www.uv.es/avei. hiha també dades d’interés com: telèfon, fax i altres.· Web del Centre de Documentació EuropeaFundació General de la Universitat de València:http://www.uv.es/cde/. Us informem que el centre hapublicat recentment una Guía de Financión ComunitariaCD Programas y ayudas de la Unión Europea. Unaeina fonamental per a biblioteques i centres dedocumentació i altres institucions interessades enaconseguir finançament de diverses institucionscomunitàries, on es recopilen les quasi dues-centeslínies financeres de la UE. CD-ROM Versió Windows3.0. ISBN: 84-931851-7-5.DL:V-424-2003. Preu: 50s.· L’Associación Asturiana de Bibliotecarios,Archiveros, Documentalistas y Museólogos(AABADOM) inaugura pàgina web:http://www.aabadom.org.· La Comunidad Autónoma de La Rioja renova iactualitza la seua pàgina web d’Arxius Municipals:(http://www.larioja.org/archivosmunicipales)La pàgina està estructurada a través de quatre accessos:1.Introducció. 2. Archivos Municipales de La Rioja:Archivos en web (inventari en la seua totalitat). Archivoscon Inventario en papel: (referències). Archivos Censados(tots els municipis de La Rioja). 3. Quadres deClassificació: Municipal, Judicial Municipal i CámaraAgraria Local. 4. Buscador: búsqueda per qualsevolcamp.· L’editorial Acimed presenta la seua BibliotecaVirtual de Ciències de la Informació i de la Comunicacióen Salut: http://cis.sld.cu· Inaugurada la pàgina web de l’arxiu de la Diputaciónde Albacete: www.dipualba.es/archivo· La pàgina web de l'Arxiu Històric Nacional d'Andorraha canviat d'adreça: http://arxius.andorra.ad· Nou servei electrònic a la Biblioteca de la UniversitatRey Juan Carlos . http://www.urjc.es. Es tracta d’unaplataforma electrònica que ofereix una extensa documentacióen format PDF, amb un fons de més de 10.000 llibres,procedents, majoritàriament de 130 editorials. A més, hi haaccés a un servei de comptes de correu electrònic, anomenatbiblioteca personal, on es poden magatzemar llibres d’interési seleccionar fragments o fer-hi anotacions. Igualment, laplataforma permet al personal docent i investigadorde publicar-hi els seus treballs./BIBLIOTEQUES/ARXIUS.COM/www53

· Pàgina web del Archivo General de laUniversidad de Castilla-La Mancha donde se puedenencontrar gran número de enlaces con diferentesrecursos archivísticos: www.uclm.es/archivo/· Revista digital B i D: (http://www.ub.es/bid), textosuniversitaris de Biblioteconomia i Documentació. Lanova opció de consulta permet recuperar qualsevoltext publicat en B i D per mitjà dels índexs d’autors,de matèries o realitzant recerques combinades peraltres camps d’interés.· Web de MetaMap:http://mapageweb.umontreal.ca/turner/meta/english/index.html. Site interesante que aclara lasrelaciones entre las normas de descripción demetadatos, instituciones, iniciativas, etc. Lo mejor essu presentación: se asemeja a un mapa de metro enel que cada estación es uno de estos ítems, con sudefinición, vinculaciones (transbordos de estación),etc. Muy pedagógico. El plug-in para descargar esde fácil acceso.· El Archivo General de la Universidad de Castilla-La Mancha ha elaborado y publicado un año másen su página web www.uclm.es/archivo/ el "MapaWeb de los Archivos Universitarios Españoles 2003",revisado y actualizado con nuevos enlaces que, enLloc per comparar preus de llibreries.· Encoded Archival Description (EAD) Official Web Site:http://www.loc.gov/ead/Imprescindible per seguir els estàndards de metadades.· Google Watch: http://www.google-watch.org/La cara fosca de Google.· How do people evaluate a Web site's credibility (Com evaluar lacredibilitat d’un pàgina web):http://www.consumerwebwatch.org/news/report3_credibilityresearc/stanfordPTL.pdf. Informe de recerca sobre el tema.· Journalist's Toolbox: http://www.journaliststoolbox.comReuneix més de 16.500 llocs web com a eines útils per a les recerquesperiodístiques.· Languages Today: http://www.languagestoday.comWeb sobre llengües diverses.· Marquis Who's Who On the Web: http://search.marquiswhoswho.comServei de pagament. Un Who's Who que inclou informació sobre més d'unmilió de "personatges" d'arreu del món· Origin Search: http://www.originsearch.com.Cercador d'informació genealògica.· Llibreries i editorials: www.libreros.orgLa Confederación de Gremios de Libreros de España va presentar aValència el passat mes d’abril el Projecte Cegal Net, el qual unirà 1.500llibreries de l’estat espanyol a través d’Internet i que crearà una base dedades de 250.000 referències a la que tindran accés tots els llibreters, aixícom un portal corporatiu i interactiu, que ja es pot visitar www.libreros.org.La iniciativa, que permetrà també l’accés a les 60.000 referències denovetats anuals, disposa d’ajudes del Ministeri de Ciència i Tecnologia–aproximadament el 60% del cost de la instal·lació- i permetrà la compraen línia.http://librosybitios.com· Creació del nou “site” Librosybitios, dedicat a temes de l’edicióelectrònica i de l’edició en general. El “site” inclou una agenda, enllaços,bibliografies i notícies actualitzades. El projecte és el resultat de la fusióentre Edición electrónica o digital i la zona de dedicada a lectura i llibres.· Webs d’algunes editorials en la nostra llengua. En elles trobaranavantatges com ara: catalàlegs de publicacions, la consulta de les basesde dades d’obres, la compra electrònica de llibres, la ràpida adquisicióde les novetats editorials o l’accés a determinats productes editorialsd’electrònica:www.editorialbarcino.comxyz.balears.net/moll/www.provicom.com/afers/www.ctv.es/USERS/laxarawww.altafull.comwww.quadernscrema.comwww.hermeseditora.com/castellnou/www.eumoeditorial.comwww.pamsa.comwww.llibres.com

B/NBIBLIONOTÍCIESESTADO DEL CATÁLOGO COLECTIVO DE LA RED DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA A ABRIL DE 20031El Catálogo Colectivo de la Red de Lectura Pública Valenciana (http://biblioportal.cult.gva.es) sigue su andadura con la incorporaciónde nuevas bibliotecas municipales. Entre febrero y marzo de 2003 se integraron en el programa los siguientes centros de lectura pública:redes bibliotecarias municipales de Xàbia y Xirivella; bibliotecas públicas de Banyeres de Mariola, Bétera, Callosa de Segura, Onil,Sueca, Albatera, Almassora, La Nucía, Picassent y Torrevieja y agencias de lectura de Bocairent y Gata de Gorgos. Para junio de 2003está prevista la integración de los siguientes centros de lectura públicos: red bibliotecaria de La Vila Joiosa; bibliotecas de Alboraia,Benetússer, Canals, Chiva, L’Alcúdia, Monòver y Xàtiva y agencias de lectura de Alfarrasí y Vinalesa.Actualmente ya trabajan juntas 129 bibliotecas pertenecientes a 73 municipios valencianos. En total el catálogo está compuesto yade 1.346.531 ejemplares y 549.464 documentos (cifras del 10 de abril de 2003). En el mes de marzo de 2003 se incorporaron alcatálogo colectivo en línea 44.006 ejemplares, de los cuales sólo el 18’12 % son catalogaciones nuevas, el resto son ejemplares añadidosa catalogaciones existentes. Este es un ejemplo claro de que la catalogación cooperativa en línea está funcionando como se habíaprevisto. La media de préstamos mensuales realizados por el catálogo colectivo es de 70.000 ejemplares prestados automatizadamentedesde el servidor central.Además, el 14 de enero de 2003, tuvo lugar una reunión entre las bibliotecas integradas en el Catálogo Colectivo y los técnicosdel Servicio de Archivos y Bibliotecas donde, entre otros puntos, se informó sobre la puesta en marcha de grupos de trabajo específicos,la iniciación de las labores de depuración retrospectiva, el cambio a una nueva versión de Absys, el establecimiento de una pasarelade trabajo con la Biblioteca Valenciana o la prioridad para la próxima migración de catálogos de los municipios de más de 10.000habitantes con interés en la integración en el programa./B/N/BiblionotíciesGANDIA AMPLIA LA BIBLIOTECA CENTRAL AMB LAREHABILITACIÓ DEL CONVENT DE SANT ROCEl passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es van reobrir al públic les portesdel 2convent de Sant Roc, del segle XVI, que després d’una rehabilitacióarquitectònica amb una definitiva i completa ampliació de les instal·lacionsde l’antic convent, ha quedat convertit ara en un nou centre cultural (l’antichavia estat inaugurat en 1995).Els treballs de reubicació inclouen també l’ampliació dels serveis queintegraven fins ara la biblioteca, i s’hi incorpora com a novetat la BibliotecaCentral Infantil i Juvenil, procedent del Parc de l’Estació. La nova bibliotecacentral inclou seccions de llibres per a adults i per a xiquets i joves, així comcabines per accedir a internet, una sala de premsa, una sala d’estudi i unasala d’audiovisuals. El centre disposa també d’un saló d’actes per a seixantapersones i una cafeteria instal·lada al claustre de l’antic convent de novacreació. La inversió total -la qual ha comptat també amb l’ajuda de la DireccióGeneral del Llibre, Arxius i Biblioteques- ha suposat un total de 2,1 milionsd’euros, dividits en deu fases, des de 1989 a 2003. Durant l’última, s’hihan invertit 480.000 euros, per a les obres, i 348.000 per a l’equipament.La nova biblioteca juvenil i intantil té una extensión de 580 m 2 , 73 llocs delectura, 18.500 documents i 270 metres linials de prestatgeries. I ofereix:servei de lectura i consulta en sala, préstec personal de fins a 8 documents,animació infantil i contacontes, catàleg públic OPAC i catàleg col·lectiu enlínia : www.xlpv.cult.gva.es , taquilles personals . Està destinada a socis finsa 13 anys i té un horari de vesprades (de dilluns a divendres de 17 a 21 h),dissabtes obri de10 a 13’30 h., i en agost de matí (9 a 14 h).FITXA TÈCNICA :Biblioteca Central, GANDIAAdreça: Plaça Rei en Jaume I, nº 10, CP 46700 GandiaTelf: 96-2959555. C-e.: gamsellens@gandia.infoville.netLa Biblioteca Central està formada per: La BibliotecaJosep Climent, anomenada també Biblioteca Central(Biblioteca d’adults,) la Biblioteca central infantil i juvenil(nova incorporació), Arxiu Històric de Gandia, i CEIC(Centre d’estudis i investigacions comarcals “Alfons elVell”) i Biblioteca Comarcal de Investigació “JosepCamarena”. Tel. 96 295 95 55 Fax. 96 295 95 55Població: 59.000 aproximadament(2001). Serveis: préstec personal fins a 12documents, lectura i consulta en sala, sala de premsa irevistes, sales d’estudi individual i col·lectiu, catàlegautomatitzat OPAC, catàleg internet , publicacions oficials,accés a internet amb 8 cabines, taquilles personals.Requisits: Carné de soci gratuït.Aceptació del reglament del servei. Major de 14 anys.Horari: De dilluns a divendres: 10 -21h. Dissabtes: 10 - 13’30h. Agost: 9 - 14 h.Superfície i llocs de lectura: Superfície total deles instal·lacions de 2.352 m 2 als 4.144 m 2 . L’extensióes, de 2.056 m 2 , 245 seients, 30.000 documents i 840metres lineals de prestatgeries.Més informació sobre la xarxa debiblioteques públiques de Gandia: http://xlpv.cult.gva.es/cgibin/abwcbp/x5114/ID28600/GO55

AGENCIA 3DE LECTURA MUNICIPAL DE BOCAIRENTEn Noviembre de 2002, once años después de su creación, seinauguraron las nuevas dependencias de la Agencia de Lectura Municipalde Bocairent (La Vall d’Albaida). Éstas están integradas dentro del nuevoedificio del Ayuntamiento, junto con la Escuela Permanente de Adultosy la Oficina de Turismo.El crecimiento del fondo bibliográfico, así como el del número deusuarios había hecho imprescindible esta ampliación, y las nuevasinstalaciones han aportado finalmente más espacio, así como una mejorfuncionalidad en el mobiliario y en la iluminación.La nueva agencia consta de una sala de referencia infantil y otrade adultos, ambas comunicadas. Hay una tercera sala de consulta,de acceso restringido, y como depósito de libros se ha aprovechadoel espacio de la escalera que comunica las salas de referencia con lade consulta. Las instalaciones están adaptadas por normativa paraminusválidos, por ello cuenta con ascensor y servicios adaptados ymayor anchura de puertas.Entre los nuevos servicios que ofrece, destacan dos puntos paraconsulta por internet, prensa diaria y revistas, así como préstamo denuevos materiales como discos compactos de música y películas devideo.FICHA TÉCNICA:Agència de Lectura Municipal de BocairentDirección: Plaça de l’Ajuntament, 20 -46880- Bocairent.Tel.: 962355027.Responsable: Josefa SempereC-e: bocairent_bib@gva.es.Horario: De lunes a viernes de 4 a 8.Puestos de lectura: 42 entre las tres salas.Fondo: 9.628 libros. Socios: 1138.Superficie útil: 170 m 2 .Servicios: Lectura en sala, préstamo a domicilio,publicaciones periódicas, servicio de informaciónbibliográfica, actividades de animación a la lectura yreprografía. Población: 4.457 hab. (2001)Sala infantil.Sala de adultos./B/N/Biblionotícies56NUEVA INSTALACIÓN DE LA AGENCIA DE LECTURA DEMONTSERRATEl pasado día 1 de mayo se inauguró la nueva Agència de Lecturade Montserrat (La Ribera Alta), ubicada en la planta baja de la Casade la Cultura, y el pasado día 5 abrió sus puertas al público. El4amplio espacio y las nuevas instalaciones han supuesto unaconsiderable mejora de los servicios destinados a los usuarios,además de proporcionar una distribución más racional y asequiblede los fondos, que ha separado las zonas infantil y de adultosmediante estanterías. De todos modos -tal como apunta Luz Cóceraresponsabledel centro, se trata de una primera distribución, yaque durante los primeros meses de funcionamiento se estudiará laubicación más óptima para cubrir las expectativas de todos losusuarios.La agencia ofrece a los usuarios/as acceso a internet, un servicioque ha mejorado con el paso de línea RDSI a ADSL, y que pone adisposición del público tres ordenadores. Además, próximamente,en cuanto el proceso de informatización de los fondos y del préstamoesté más avanzado (ya que la agencia se incorporó a la Xarxa deLectura Pública Valenciana a finales de noviembre del año pasado),se instalará un nuevo ordenador que realizará las funciones deOPAC.Junto a la sala de lectura se ha creado también un aula deinformática con conexión a internet que complementa y mejora losservicios y prestaciones que la agencia de lectura ofrece a sususuarios.El centro, que està ubicado en la planta baja de la Casa deCultura de la localidad, dispone de acceso para minusválidos, asícomo de calefacción, aire acondicionado, alarma antiincendios yantirobo. Para la creación de la nueva agencia, Montserrat hacontado con subvenciones destinadas al mobiliario y a las instalacionesinformáticas, así como las habituales de incremento bibliogràficoy fomento del hábito lector, procedentes de la Direcció Generaldel Llibre, Arxius i Biblioteques.FICHA TÉCNICA:Agencia de Lectura Pública de MontserratCasa de Cultura de Montserrat. C/ Dos de maig, 4-46192- Monserrat. Tel.: 962998178 Fax: 962998178.C.e.: aytobiblio@teleline.esResponsable: Luz Cócera.Horario (invierno): lunes, miércoles y viernes de 9,30 a14h. Tardes: de 16,30 a 20h. (verano): de 9 a 13h. Tardes:martes y jueves de 16 a 20.Servicios: lectura en sala, préstamo de documentos,servicio de información bibliográfica, actividades culturalesy de animación a la lectura, visitas guiadas, formaciónde usuarios, acceso a internet. Puestos de Lectura: 45Socios: 1.166Superficie: 228 m/l de estanterías /250m 2(aproximadamente)Fondo bibliográfico: aproximadamente 12.000 volúmenes.(Actualmente se están realizando tareas de expurgo).El fondo más abundante en valenciano es el infantil y eljuvenil.Población: 3.386 (2001).Sala de adultos.Zona de Consulta (internet) ila sala infantil.

NOVA 5AGÈNCIA DE LECTURA MUNICIPAL DE SERRADes del passat més de desembre, la localitat de Serra (Campde Túria) compta amb un espai ampli i modern dedicat a la novaAgència de Lectura. Les noves instal·lacions tenen una superfícieaproximada de 200 m 2 i alberguen un fons d’uns 5.000 volums.A la biblioteca s’han creat dues àrees diferenciades, separades mitjançantprestatgeries: D’una banda hi ha la secció infantil-juvenil i puntd’informació juvenil, i d’altra, la secció d’adults. A les dues saless’ofereixen els serveis de lectura i consulta en sala, així com consultad’obres de referència i un servei de préstec a domicili presentant elcarnet de soci.El punt d’informació juvenil, integrat dins de la Xarxa Valencianad’Informació Juvenil, ofereix als joves de la localitat informació sobretreball, beques, cursos, seminaris, viatges, concursos i voluntariat, entrealtres. De moment, la nova seu a Serra ha rebut una acollida moltpositiva i durant els dos primers mesos de funcionament, l’Agènciaha registrat més de 1.000 visites.FITXA TÈCNICA:Agència de Lectura Municipal de SerraAdreça:C/Empedrat, 17-baix.-46118-Serra.Tel.: 961688226 C-e. : biblioteca_serra@hotmail.comResponable: Laura Martínez.Horari: De dimarts a divendres de 16:00 a 20:00 h.Dissabtes de 10:00 a 14:00 h.Llocs de lectura: 30. Població: 2.400 hab. (2001)En desembre, amb motiu de la inauguració, es va realitzar unaactivitat d’animació, consistent en una sessió de contacontes i tallerde manualitats, a la qual van assistir aproximadament 30 xiquets ixiquetes d’entre 3 i 12 anys. Tot coincidint amb del dia del llibre, el23 d’abril, s’hi van preparar també diverses activitats d’animació lectoradirigides als més menuts de la localitat, com ara l’hora del conte,tallers de creació literària i teatre de titelles, i s’hi van organitzar visitesguiades per als alumnes del col·legi de la localitat.ES CREA L’AGÈNCIA DE LECTURA ENRIC VALOR A BENICULLDE XÚQUER6La Agència de Lectura Municipal "Enric Valor" de Benicull deXúquer, inaugurada el 28 de febrer de 2003, està ubicada enun edifici construït específicament per satisfer les necessitats d’espaii de llum que requereix una biblioteca. A més, el centre disposad’una bona il·luminació artificial, que afavoreix les condicionsde treball. Els llibres estan classificats per matèries i per edats, idistribuïts en una secció per a adults i una altra per a juvenil iinfantil (amb diferents colors per cada edat).Durant les dues primeres setmanes -i com a benvinguda perals usuaris- la biblioteca va organitzar nombroses activitats pera xiquets i adults, com ara contacontes, lectura a càrrec de xiquetsde l’escola, tallers educatius organitzats pel grup juvenil La Taronja,així com diversos tallers d’escriptura a càrrec de la biblioteca iobres de teatre.A més, el 23 d'abril, dia del llibre, s’hi van celebrar contacontesa càrrec dels xiquets de l'escola Eugeni Martí, i sessions de cinemadurant tota la setmana.D’altra banda, cada estiu, el Grup Juvenil La Taronja organitzadues setmanes d'escola d'estiu, que a partir d'enguany comptaranamb la col·laboració de la Biblioteca. Així mateix, el Grup deTeatre Local El Pinyonet, dirigit per Cristina Soler, que transmetla cultura popular del nostre entorn als més menuts, empraràtambé, a partir d’ara, el material de la Biblioteca per a les seusrepresentacions teatrals.FITXA TÈCNICA :Agència de Lectura Enric Valor a Benicull de XúquerResponsable: Mila Alberola.Adreça: C/ Juan Carlos I, s/n Tel. i Fax: labiblioteca disposarà d'aquests servei el més aviat possible.Horari: de dilluns a divendres de 17:00 a 20:00 hores, idissabtes de 10:00 a 13:00 hores ( 20 hores setmanals).Llocs de lectura: sala per a adults i infantil (35 cadiresgrans i 12 xicotetes).Nº de volums: 1.340 llibres. La biblioteca disposa tambéde CDs sonors, CDRoms, Vídeos i DVDs.Serveis: Sala annexa d'audiovisuals amb vídeo i DVD,així com servei d’hemeroteca, amb publicacionsperiòdiques: revistes i premsa diària.Població: 980 habitants aproximadament./B/N/Biblionotícies57

B/N/Biblionotícies587una ludoteca, destinada als més petits, i un aula que s’utilitzaràBIBLIOTECA INFANTIL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE CULTURAI JOVENTUT DE BURJASSOTInaugurada el passat mes d’abril, en un acte que va comptaramb la presència d’un grup d’animació de carrer i un gran espectacle,la nova Biblioteca Infantil de Burjassot (L’Horta Nord) suposa unespai per als menuts del municipi, on xiquets i xiquetes trobaranresposta a les seues peticions de lectura i joc. A més, la novaubicació del centre, encara que molt pròxim a l’anterior, millora,però, l’accés dels menuts, ja que l’entrada està situada a una plaçaon no hi ha trànsit de vehicles. El local, recreat amb un ambientmés acollidor que l’anterior, disposa de dues parts ben diferenciades:com a sala d’estudi i lectura. Quant a les activitats del centre,la nova biblioteca ha représ la Campanya d'Animació a la lectura,amb nombrosos tallers i activitats programades per a aquestaprimavera, com ara un taller de manualitats, on els xiquets treballaranen equip i sessions de contacontes relacionades amb els tallers.Així mateix, i amb motiu del Dia del Llibre, del 23 al 25 s’abril s’hiva celebrar la Setmana del Llibre amb activitats i animaciones diverses,que van finalitzar amb la creació, per part de tots els petits, d’unLlibre Gegant, on tots van plasmar les seues idees i els seuspensaments. La Campanya de 2003 té previst acabar el 30 de maig,amb un final de festa on El buscador de Contes animarà els méspetits per continuar llegint durant les vacances d’estiu.NOU ESPAI PER A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MELIANA8El passat 5 de maig, la Biblioteca Municipal Meliana obria lesseues portes, instal·lada ara a un nou edifici de la Plaça de laCultura, un nou espai cultural on s'ubica, a més del servei debiblioteca, la sala d'exposicions municipal.La biblioteca, que hi ocupa tota una planta, disposa de duessales diferenciades: una per al públic infantil i una altra per alsadults. És interessant ressaltar la importància que se li ha donat ala llum natural a l'hora de dissenyar l’edifici nou, la qual cosa hapermés que la biblioteca es configure com un espai obert i acollidorde cara als seus usuaris.Amb aquest nou equipament, el públic del centre pot gaudird'unes condicions òptimes, tant pel que fa a la millora de lesinstal·lacions, com pel que respecta a la ubicació estratègica delservei dintre del casc urbà del municipi.Des de la Biblioteca Municipal de Meliana -concebuda tambécom a servei d'informació i centre de foment de la lectura- insisteixenen què volen continuar millorant la qualitat dels seus serveis, i eneixe sentit destaca l’actual II Campanya d'Animació Lectora, ques’hi està duent a terme amb la col·laboració de tots els centreseducatius del municipi, així com la posada en marxa del servei deconsulta per internet.L’ANTIGA ESCOLA DE COMERÇ DE VALÈNCIA CONVERTIDAEN LA BIBLIOTECA D’HUMANITATS JOAN REGLÀL’antiga Escola de Comerç de València, construïda a finals delsanys cinquanta, s’ha convertit en una biblioteca moderna destinada aun conjunt de quasi 12.000 alumnes, procedents de les facultats deFITXA TÈCNICA:Biblioteca Infantil Municipal de BurjassotAdreça: Casa de la Cultura, C/ Mariana Pineda, 94-95.Burjassot. Responsable: Cristina Rodrigo.Llocs de lectura: 100. Superfície: 110 m 2 . Instal·lacions iserveis: sala de lectura i consulta de llibres, bebeteca,serveis i despatx, consulta i préstec de llibres, ludoteca ianimació lectora (des de contacontes, títeres, etc). Dematí per a les escoles i de vesprada per a tot el públic.Horari: de dilluns a divendres, de 17:00 a 21:00 hores.Socis:853 socis de 0 a 14 anys. Fons en sala: 6.113 volumsclassificats segons colors per edat (blaus: primers lectorsfins 6 anys, roig: per a7 i 8 anys, verd: per a9 i 10 anys) novel·les,teatre i biografies i lesobres de consultaseguint la CDU.Població: 35.330 hab.(2001)FITXA TÈCNICA:Biblioteca Pública Municipal de MelianaResponsable: Pilar BuenoAdreça:Plaça de la Cultura, 4.Tel.: 96 1480906 Fax: 961480001 C.e.: biblioteca@imcmeliana.e.telefonica.netInstal·lacions i serveis: Servei d'informació bibliogràfica.Servei de préstec de llibres. Consulta de publicacionsperiòdiques. Servei d'extensió cultural i promoció de lalectura. Consulta del catàleg a través de l’OPAC. Servei deconsulta per internet: dos ordinadors amb accés a Internetper als usuaris i un ordinador per a consultes internes. Salade lectura infantil i Sala de consulta i estudi per a adults. Salad'exposicions. Horari d'atenció a usuaris en general de dillunsa divendres (totes les vesprades) de 17.00 a 20:30 h. i elsdivendres de 10:00 a 14:30. Horari d'atenció als centreseducatius del municipi de dilluns a divendres de 9:30 a 12:30i de 15:00 a 17.00 h. Superfície: 190 m 2 Socis: 541 Fons:7.464Població: 8.988 ( segons cens 2001)FITXA TÈCNICA:Biblioteca Joan ReglaAdreça: Avd. Arts Gràfiques, 13. 46010, València.Superfície: 7.150 m 2 , amb tres plantes, la tercera de novaconstrucció. Llocs de lectura: més de 700.Nº de volums: alberga al voltant de mig milió de volums(entre llibres i publicacions periòdiques).

Filologia, Geografia i Història, Filosofia i Ciències de l’Educació, així9com a la comunitat investigadora. Per a instal·lar la Bibliotecad’Humanitats Joan Reglà, l’edifici, construït per Juan José Estellés,s’ha incrementat en una planta, dins d’una rehabilitació integral, acàrrec de l’arquitecte Vicente González, el qual ha respectat l’estructuraoriginal de l’edifici, tot transformant un teatre petit de la planta baixaen una sala àmplia d’obres de referència de doble altura, comunicadesper una escala de caragol. En aquesta planta s’ofereixen també lesobres recomanades pel professorat. Quant a les obres per a habilitarla nova biblitoteca, aquestes han comptat amb un pressupost de mésde tres milions i mig d’euros.El fons del centre està ordenat per criteris temàtics, al llarg de laprimera i segona planta, i repartit entre divuit sales. En la tercera alturas’ha instal·lat l’hemeroteca amb quasi 1.000 títols de accés lliure. Lacol·lecció de revistes de la biblioteca està incorporada al catàlegautomatitzat en un percentatge superior al 70%.A pesar que les biblioteques de la Universitat de València handuplicat el seu número de places en els últims anys, amb un total de5.000, en l’actualitat en farien falta 1.000 més per tal de complir elpercentatge recomanat de 10% de llocs de lectura en relació al nombred’estudiants i professors.Quant als antics espais bibliotecaris, la Universitat té ara la intencióde convertir-los en sales de lectura.10UNA ANTIGUA FÁBRICA DE CERVEZA ALBERGA LA NUEVABIBLIOTECA REGIONAL DE LA COMUNIDAD DE MADRIDFue creada en 1989 como primer centro bibliográfico de laComunidad de Madrid, con la misión de reunir conservar y difundirel patrimonio bibliográfico madrileño. Actualmente, su objetivo principales poner al alcance de todos los ciudadanos la información máscompleta, actual y retrospectiva sobre Madrid y su Comunidad.En cuanto a la distribución del nuevo espacio -ubicado en unaantigua fábrica de cerveza, rehabilitada para la ocasión- el edificiode la Biblioteca dispone de dos salas generales de referencia (planta0 y planta1), una hemeroteca y una cartoteca (planta 2), una mediatecay una sala de investigadores (planta 3) y una colección tècnicaespecializada en Biblioteconomía y Documentación (planta1). En lassalas se pueden encontrar obras de referencia de libre acceso,especializadas en la temática de cada sala.Servicios y fondosLa Biblioteca ofrece sus servicios a todos los ciudadanos. Entreellos destacan: información bibliográfica, consultas en bases de datosen CD-ROM, acceso a Internet y programas ofimáticos, reproducción,acceso al Catálogo Colectivo de Patrimonio Bibliográfico, préstamointerbibliotecario, vaciado analítico de las revistas especializadas enMadrid, así como en Biblioteconomía y Documentación.Serveis: 18 sales d’estudi, sales d’obres de referència,hemeroteca, 72 ordinadors amb accés a Internet i 200connexions informàtiques per a ordinadors portàtils.Tel. i Fax: 963864-557-558. Horari: de dilluns a divendres,de 8.15 a 20.45, prèstec de 8.30 a 20.30h. Dissabtes de 9a 14 h, préstec fins a les 13.30 h. Visites guiades i cursosde formació, prèvia reserva al tl.: 963864419 (informacióen la web). Més informació: www.uv.es/humanbib (dins de:www.uv.es/biblioteca). La biblioteca va obrir les seues portesel 6 de novembre de 2002.FICHA TÉCNICA:Biblioteca Regional de Madrid Joaquín LeguinaC/ Ramírez de Prado, 3. 28045 MadridTel.: 91 7208850 / 91 7208860 Fax: 91 7208890C-e.: biblio.regional@madrid.orgwww.madrid.org/bpcm/Horario: de lunes a viernes de 9 a 21 horas. Accesos:Metro: Delicias (línea 3) Trenes de cercanías:Delicias (líneas C7b y C10). Autobuses: 8 y102Fotografia de Miguel Lorenzo./B/N/Biblionotícies59La nueva biblioteca ofrece también consulta en sala de todos losfondos y en cualquier soporte que forman las colecciones de laBiblioteca: Depósito Legal, Colección especializada en Madrid, FondoAntiguo, Cartoteca, Hemeroteca, Mediateca, Referencia yBiblioteconomía y Documentación. La consulta de los catálogos delcentro se puede realizar a través de la página Web de la BibliotecaRegional de la Comunidad de Madrid.

n o t í c i e sUn projecte d'animació lectora guardonat a Teulada i Moraira. El Ministeri de Cultura, Educació i Esports ha atorgat unamenció especial a la Biblioteca Municipal de Teulada i a l’Agència de lectura de Moraira (La Marina Alta), com a impulsores d’unprojecte de lectura pioner. Anna Ivars, María José Signes i Miquel Vives són els responsables de la iniciativa que ha aconseguitd’acostar els més joves als llibres. Com a recompensa a la tasca desenvolupada, els centres rebran un lot important de llibresque es repartirà entre tots dos. Les activitats s’han dirigit concretament als xiquets i xiquetes de les escoles Sant Vicent Ferrer i Capd'Or, que a través d’annexos didàctics, han pogut conéixer els personatges històrics que al llarg dels segles han tingut un certrelleu al municipi, i a la nostra terra en general. Mitjançant les activitats, els menuts han après també a moure’s amb autonomiaper les dependències d’una biblioteca i a fer recerques acurades. A més, han efectuat visites periòdiques a la biblioteca, hanparticipat en campanyes d'animació lectora i han vist com es fa un llibre./B/N/Biblionotícies60Estadístiques d’interés extretes d’un estudi realitzat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. La informació, juntamb moltes altres dades útils, l’arreplega l’informe “Las colecciones de las biblioteas públicas en España. Informe de situación”,elaborat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Segons l’estudi, el número de biblioteques públiques a l’Estat Espanyol vaaugmentar un 62% en els últims 10 anys, en passar de 2.465 centres en 1990 a 4.009 en 2000, i en el mateix període, elsciutadans inscrits com a usuaris van augmentar un 141%.Quant a la posició espanyola davant de la resta de països de la Unió Europea, l’estudi conclou que eixisteix encara undesequilibri important, relatiu a xifres de volums, títols, actualitzacions i despeses per habitant, amb xifres que, a més, se situenper sota de les recomanacions per la UNESCO, ja que les biblioteques espanyoles compten encara amb menys d’un llibre perhabitant, mentre la mitjana europea és de 1,9 llibres per habitant, excepte a Portugal i Luxemburg, que se situen per sota d’Espanya.Quant al nombre d’usuaris, en 2000 les biblioteques de l’Estat Espanyol comptaven amb 7,9 milions d’usuaris, els quals vanrealitzar 55,5 milions de visites i van agafar en préstec 31,4 milions de documents.La Fundación Eduardo Capa (www.fundacioncapa.net), instal·lada al Castell de Santa Bàrbara d’Alacant, obre laseua biblioteca especialitzada en escultura, amb més de 5.000 títols. Encara que es tracta d’una biblioteca dirigidaprincipalment a investigadors i persones del món universitari i artístic, els seus fons i els seus serveis estan disponibles per a totesaquelles persones interessades en la divulgació artística. El centre està obert des del passat mes de febrer. La Fundació, dedicadaal mestre escultor i fundidor, Eduardo Capa, ofereix també cursos d’estiu, seminaris, beques, exposicions i publicacions, així comel Premi d’Escultura que du el seu nom.La Universitat Miguel Hernández (UMH) www.umh.es ha invertit en els últims quatre anys, des de 1999, quasi dosmilions d’euros en l’adquisició de material bibliogràfic i publicacions periòdiques per a les cinc biblioteques dels respectius campusuniversitaris, la qual cosa ha suposat una mitjana de quasi 8.000 llibres a l’any. Així mateix la UMH ha potenciat les seus d’Altea(La Marina Baixa) i Elx (El Baix Vinalopó), i en l’actualitat, està prevista una reforma que amplie i millore la seu de Sant Joan(L’Alacantí), on els alumnes reivindiquen un major espai que millore els serveis, ja que la xifra d’estudiants s’ha multiplat per tresen els últims anys. La biblioteca de Sant Joan, que destaca per ser un centre eminenment científic, amb quasi 300 títols de revistesespecialitzades, és també un referent important en matèria de Ciències de Salut. Val a dir que la creació de la Universitat hasuposat també que els diversos municipis amb campus de la UMH, incloses també la seu de Desamparats i Las Salesas, a Orihuela,potencien els seus recursos culturals.Nova Biblioteca Pública per al barri valencià de Fuensanta. El centre va ser inaugurat el passat dia 23 d’abril, Dia Mundialdel Llibre. Les instal·lacions de la biblioteca, que duen el nom de l’historiador valencià Vicent Boix i Ricarte (1813-1880), estanrepartides en una superfície de 500 m 2 i posen al servei de l’usuari cent llocs de lectura per a nens i adults, a més d’un puntd’accés a internet gratuït i una sala multiusos. La Xarxa Municipal de Biblioteques de València, que disposa actualment de vint-icinccentres, va inaugurar també el passat mes de febrer una biblioteca, ubicada al Palau d’Exposició, construït per l’arquitecteFrancisco Mora en 1909 per a l’Exposició Regional. El centre, que té una superfície de 400 m 2 , disposa de cent llocs de lecturaper a adults i vint-i-cinc per a xiquets, així com accés gratuït a internet.L’antiga Presó Model de València albergarà una biblioteca 24 hores. Es tracta d’un centre amb horari ininterromput i queestarà obert a tots els ciutadans. La biblioteca serà un més dels serveis que oferirà el futur centre administratiu 9 d’Octubre, ons’ubicaran també els serveis centrals de quatre conselleries, tots els serveis territorials de València i l’Institut Valencià de la Música,amb un auditori, entre altres dependències.La nova Biblioteca de Xàtiva (La Costera) rep 10.000 visites en els dos primers mesos després de la seua inauguració

el passat 11 de desembre (Compactus, n. 5). L’actual biblioteca, situada a Albereda Jaume I, nº56, va prestar en el dos mesosposteriors a la reapertura quasi 3.000 obres, i va rebre la visita de 16 cursos escolars, a més de registrar-hi 1.000 consultes a través d’internet,una resposta que està, en part, relacionada amb la recent ampliació d’horari de la biblioteca fins a 40 hores setmanals i amb laincorporació en plantilla d’un tercer auxiliar.El Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló ha dissenyat un itinerari amb set rutes diferents de Bibliobúsper a l’any 2003. Els diferents recorreguts, amb el seu calendari corresponent, així com les condicions d’ús del servei es podenconsultar en: www.dipcas.es/dip_publicaciones/. Val a dir que es tracta d’un servei gratuït, amb biblioteca, vidioteca, fonotecai accés a internet. Es pot contactar amb el servei de Bibliobús telefonant al 606399901.La Biblioteca Muncipal de Vinaròs (El Baix Maestrat) ha ampliat el seu horari i ha millorat els serveis d’atenció alpúblic. Ubicat a la Casa de Cultura de la localitat, el centre ha incorporat recentment ordinadors connectats a internet per bandaampla, i ha modificat l’horari, ja que anteriorment la biblioteca només obria de vesprada, i ara ofereix el seu servei entre les10:00 i les 13:00 i entre les 17:00 i les 20:30, a més de dissabtes de matí. D’altra banda, la biblioteca ha reiniciat la ja veteranacampanya d’animació lectora La Ruta del Llibre, l’Hora del conte, dirigida a xiquets i xiquetes entre 4 i 9 anys, i que compleix aradotze anys. A més, aquets canvis permetran signar el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Cultura i Educació il’ajuntament de Vinaròs.L’editorial Media Vaca rep per tercer any consecutiu el premi al Millor Llibre Valencià concedit per la Direcció Generaldel Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana. El volum guardonat ha estat Mis primeras 80.000 palabras, undiccionari de paraules favorites en el qual han participat 231 il·lustradors de més de vint països. A més, Media Vaca ha estat recentmentguardonada pel Ministerio de Educaión, Cultura y Deporte, amb un dels premis als “Libros Mejor Editados en el año 2002”.La Biblioteca Pública de València va dedicar el passat mes d’abril -tot coincidint amb el “Dia Internacional del LlibreInfantil”- una exposició-homenatge a la memòria de Vicenta Ferrer. Vicenta Ferrer, (València 1946-2002), va ser mestra,escriptora, ceramista i sobretot una gran col·laboradora de la Biblioteca Pública de València amb la qual va treballar estretamenten tasques d’animació lectora. En eixe sentit, a més de la mostra homenatge, l’Associació d’Amics de la Biblioteca Pública li hadedicat també l’últim número de la seua revista d’abril 2003 a qui fou, en paraules dels responsables de la Biblioteca, l’“escriptoravalenciana amiga dels xiquets”. Des de la Biblioteca del carrer de l’Hospital s’anima les escoles a rendir enguany un homenatgea Vicenta Ferrer, en record de la “gran lectora i animadora de la lectura i de la màgia que hi ha en les llibres” que va ser, totmostrant sempre “un interés viu pels jocs, pels refranys, per les tradicions i pels escriptors valencians”. A més, el passat set demaig, la Biblioteca li va consagrar una mesa redona./B/N/Biblionotícies61La Biblioteca Pública Municipal de Torrent (L’Horta Sud), pionera en proporcionar un servei de 24 hores en èpocad’exàmens. La iniciativa -que va començar l’any 2002 en obrir la biblioteca entre maig i juliol ininterrompudament- ha continuatel passat hivern, entre el 15 de gener i febrer. Ara, amb l’arribada del final de curs, el centre tornarà a obrir 24 hores, a partirdel 15 de maig i fins al 15 de juliol, un horari que s’hi aplicarà també en setembre, entre l’1 i el 15. L’horari ininterromput, queja ve sent habitual en els centres universitaris, és encara una pràctica inhabitual a les biblioteques municipals, ja que -entre altresaspectes- “es tracta d’oferir un servei extraordinari per al qual el Consistori ha de contractar personal específic”, tal com explicaRamon Sanchis, responsable de la biblioteca de Torrent. “De moment -explica Sanchis- hi ha centres com el d’Alaquàs que obrinfins a les 12 durant l’epoca d’exàmens, però realment nosaltres hem sigut el primer centre municipal en oferir un servei de 24hores”.En el període d’exàmens la biblioteca de Torrent, situada al carrer Músic Andrés Piqueras -que habitualment ofereix els seus serveisde les 9:00 a les 20:30- comença un torn nou a les 21:00 hores, durant el qual s’anul·la el servei de préstec, però s’hi mantél’accés a internet, així com els serveis en sala de consulta d’obres de referència i altres llibres. “Fins ara el servei ha tingut moltbona acollida entre els estudiants -tal com comenta Sanchis-, i no només entre els usuaris de Torrent -afegeix- ja que durant elsexàmens vénen també joves de les localitats veïnes”.D’altra banda també les biblioteques dels campus valencians han començat ja un nou horari. Durant l’etapa d’exàmens, elscampus de Tarongers, Blasco Ibáñez, Burjassot i el Politècnic obriran 24 hores. El nou horari es va aplicar el passat dia 17 demaig i s’hi mantindrà fins al 12 de juliol.La Biblioteca Municipal de Vila-real, pertanyent a La Xarxa de Biblioteques Públiques de Vila-Real (La Plana Baixa) biblioteca@ajvilareal.esha obtés recentment el premi atorgat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte a la millor difusió de la lectura perla publicació del butlletí Biblioteca Oberta, guardó que concedeix al centre una col·lecció de llibres amb títols nous.Obri les seues portes a Barcelona la Casa Asia-Mediateca, Ubicada al Palau Baró de Quadras de Barcelona, a l’avingudade la Diagonal, nº 373, entre el Passeig de Gràcia i Pau Claris. La Casa Asia-Mediateca està oberta al públic de dilluns adivendres, entre les 10 i les 20 hores, i els dissabtes, de 10 a 14 hores. La Mediateca de Casa Asia és un centre de documentacióque ofereix informació especialitzada sobre Àsia i el Pacífic. Pertanyent al grup de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat

Catalana, és un centre obert a tothom, que disposa de llibres, CD i DVD sobre i d'Àsia, els quals es poden consultar en el lloc obe treure en préstec. Casa Asia-Mediateca,(Tel.: 93 368 07 38 mediateca@casaasia.es)."La biblioteca pública a la província de Barcelona 1989-1999. Deu anys construint biblioteques". Es tracta d’un documentque es pot consultar al web del Servei de Biblioteques http://www.diba.es/biblioteques/. En ell es valora l’evolució dels centresbibliotecaris públics de la província de Barcelona en la dècada dels noranta, un període de canvis, amb edificis nous, més espaisde servei, nous suports documentals i transformació tecnològica en l'accés a la informació. Així mateix, el document recull unafitxa amb cadascuna de les intervencions, amb una introducció per part dels responsables dels centres i amb els plànols i fotografiade l'edifici i dades econòmiques de la inversió, entre d'altres. Paral·lelament, una sèrie d'articles emmarquen el context de labiblioteca pública i dels seus edificis, amb diverses col·laboracions multidisciplinars. Complementen el document una sèrie d'annexosque permeten recuperar informació molt precisa sobre les biblioteques./B/N/Biblionotícies62LES BIBLIOTEQUES ARREU DEL MÓNUn milió de llibres destruïts a la Biblioteca Nacional de Bagdad. La Biblioteca Nacional del'Iraq, Centre Cultural Al Quassai, va ser assaltada i cremada el passat mes d’abril, durant unepisodi més de desordre i de violència a Bagdad, després de la caiguda del règim de SaddamHussein.De la Biblioteca, situada al barri de Rasafa, han desaparegut més d'un milió de llibres -cremats orobats-, a més d'importants arxius, microfilms i fons de documents antics, com la primera revistaen llengua persa editada al món, un exemplar d'Al Zaura del 1869. Es tracta d’un centre on cadadia acudien un centenar de persones entre estudiants i investigadors. Els saquejos van afectar tambél'Escola d'Estudis Islàmics del Ministeri d'Afers Islàmics, a Bab al-Maadam.Val a dir que, abans que comencés el conflicte bèl·lic, el Comitè Internacional de l'Escut Blau (ICBS)havia expressat la seua profunda preocupació pel dany potencial i per la destrucció del patrimonicultural iraquià, tot instant els governs implicats a treballar d'acord amb l'esperit de la Convenció de La Haia per a la Protecciódels Béns Culturals en cas de Conflicte Armat, per protegir arxius, biblioteques, monuments i jaciments i museus. En eixe sentit,el passat set de març l'ICBS va fer una crida a tots els governs perquè dedicassen els recursos tant humans com econòmics quecalgués per a l'avaluació dels danys al patrimoni cultural causats pel conflicte i per implementar plans per a les reparacions irestauracions necessàries. Així mateix, el Comité ha exigit per als casos de saqueig de béns culturals, l’elaboració de plans detallatsper experts qualificats, per a la repatriació o restitució dels béns, comptant amb la col.laboració d'investigadors i professionalsdel patrimoni iraquians.L'ICBS -que està obert a les demandes d'assistència tècnica i de coordinació que li siguen adreçades, així com a l’assessoramenti ajut dintre dels recursos disponibles- ha efectuat també una crida a tots els governs que no hagen signat la Convenció de LaHaia per a la Protecció de Béns Culturals en cas de Conflicte Armat i dels seus dos protocols per tal que ho facen quant abans.L'ICBS és presidit actualment per Ross Shimon, Secretari General de la IFLA.L'ICBS agrupa la IFLA, CIA/ICA, ICOMOS i ICOM.Més informació: www.ifla.org i www.icomos.org/hague/hague.convention.htmlL’Associació Nordamericana de Bibliotecaris, (ALA) s'ha manifestat -segons el Library Journal- totalment en contra del'aplicació de la USA Patriot Act (la llei Bush) que permet l’FBI d’investigar qualsevol "moviment" informatiu que es produïsca ales biblioteques públiques (préstecs realitzats, consultes a Internet, peticions d'informació, etc.). Trobareu tota la informació a:http://www.ala.org/alaorg/oif/statepatriotresolutions.html.La Biblioteca del Congrés de Washington (The Library of Congress (LC)) ha anunciat recentment la creació d’un registre nacional degravacions i pel·lícules, anomenats National Recording Registry i National Film Registry. Un servei que mantindrà i preservarà les gravacions deso i col·leccionarà gravacions amb un significat cultural i històric, important o estètic. La biblioteca emmagatzemarà les còpies de les gravacionsi les empreses conservaran les originals, també anomenades màsters, en format digital. Entre les primeres gravacions històriques guardadesdestaquen els missatges pronunciats per Roosevelt amb motiu de la II Guerra Mundial, anomenats Fireside Chats o la gravació de la dramatitzacióde The War of the Worlds (La Guerra dels Móns) d’Orson Welles, en 1938. Igualment destaquen les gravacions de George Gershwin interpretantal piano Rhapsody in Blue, efectuada en 1924, o les actuacions de cantants mítics com ara Billie Holiday, de 1947, Elvis Presley, de 1954-1955,o Frank Sinatra, de 1955, o les ja més recents de Bob Dylan (1963), Aretha Franklin (1967), entre altres.Escriptors i editors japonesos –segons publicava recentment el Libray Journal- han emés en els últims mesos fortes crítiquescontra les biblioteques públiques, tot argumentant que l’augment de l’ús de les biblioteques estava relacionat amb la caigudade les vendes de llibres i revistes al mercat japonés. Segons el Japan Time, es tracta d’una opinió que ha trobat ressò també en algunesassociacions d’autors europeus, preocupats per les seues “royalties” (drets d’autor). Segons The Times, les últimes estadístiques mostren que el29% dels japonesos va utilitzar les biblioteques públiques durant el 2002, la qual cosa implica un augment de set punts més que en 1998, i quemés de la meitat dels centres són compradors asidus de best sellers. En tot cas, conclou el rotatiu japonés anglosaxó: “seria una vergonya acabaramb les biblioteques denegant-los un fons adequat i un personal professional, en un moment en què estan fent una funció importanten la societat, i propera a la realitat”.

NOVES PUBLICACIONS/*6-1164rutines i reptes, i a la formació dels professionals,adaptats a les noves eines arxivístiques.* 6Métodos de Información. Números0 al 40. Valencia, 1994-2000. CD-Rom.3.500 p. Valencia, AVEI, 2001.L´AVEI,l’AssociacióValencianad´Especialistesen Informació,hapublicat unCD-Rom que inclouels primers 50 númerosde la revista Métodos deInformación, una de lespublicacions més rellevants en l’àmbit dela Biblioteconomia i la Documentació, ique recentment, ha deixat de publicar-se.La revista, de caràcter bimestral, i dedicadaespecialment a l'anàlisi de la informaciódes d'un punt de vista documental, va tenircom a norma publicar números monogràficsdedicats a temes relacionats ambles biblioteques, arxius, i centres de documentació,com ara la Biblioteca Valenciana,l´Institut Cervantes, o les noves, i cadavegada més nombroses, Biblioteques Digitals.* 7BRIGGS, Asa. BURKE, Peter. De Gutenberga Internet. Una historia social delos medios de comunicación. Madrid:Taurus, 2002. 425 p.Després de la interessant publicacióde Peter Burke, Historia social del conocimiento,ara tenim l'oportunitat de conéixeri ampliar la bandacronològicadels mitjans decomunicació finsals nostres dies,fins l’erad'Internet. Primerque res, l’obrarecull una defensade la culturadel llibre i dela seua pervivència davant la societatactual mediàtica i informatitzada. El llibreconsta de dos parts ben diferenciades,una primera, elaborada per Peter Burke,dedicada al segles XV al XVIII; i una segon,obra del professor d’ Oxford, Asa Briggs,que s’inicia amb el segle XIX per concloureamb les noves tecnologies de la informació,amb el “Ciberespai“ i la robotització.* 8DIEZ FUENTES, José Manuel. Catálogo-Inventariodel subfondo Balmesdel Archivo Municipal de San Vicentedel Raspeig. Sant Vicent del Raspeig:Ayuntamiento, 2002. 150 p.Com a part d’un projecte, més ampledestinat a la recuperació del patrimoniarxivístic de SantVicent del Raspeig,l’autor vainiciar el procésde publicació iinventari d’unapart del dispersi desconegutArxiu de la vila,en concret del"Subfondo Balmes".El present Catàleg-Inventari enspresenta una des-cripció rica i detalladade la documentació municipal conservadaen el carrer Balmes de Sant Vicent. A més,arreplega una sèrie especial dedicada adocumentació puntual i dispersa d’altresarxius, procedents d’altres agrupacionspolítiques i associacions locals. L’obracompta amb una primera part on es revisael concepte d’arxiu, per a passar a analitzarl'arxiu de Sant Vicent, i el seu catàleg.* 9BUTIÑA, Julia. MUÑOZ CÁLIZ,Berta. LLORENTE JAVALOYES, Ana. Guíade teatro infantil y juvenil. Madrid: AsociaciónEspañola de Amigos del LibroInfantil y Juvenil, 2002. 222 p.Editada per l’Asociación Españolade Amigos del Libro Infantil i Juvenil, laAsociación de Teatro para la infancia y laJuventud de España, i la UNED, la Guiade Teatre infantil i juvenil que aquí presentem,actualitzatotes les obresde teatre infantili juvenil editadesen els últims 10anys a Espanya.Es tracta de títols,tant encastellà com encatalà, fàcils detrobar i destinatsa professionals, companyies, professorati persones vinculades al món del teatre.Les nombroses referències contenen a mésun comentari crític, sinòpsic i dades diversessobre l’obra en qüestió. Una bibliografiateòrica, al final del llibre, ens ajuda aconéixer les diferents referències bibliogràfiquesorientades a la seua aplicacióa les aules, entre altres informacions.* 10LARA HERNÁNDEZ, José Manuel.MONREAL, Josep Lluis. VERGÉS,Josep. Noms per a una història del´Edició a Catalunya. Barcelona: Gremid’Editors de Catalunya, 2002. 112 p.Com a mostra de la llarga tradicióeditora de Catalunya, el llibre rep un homenatgea tres homes que han sigut i són partde la història de la edició a Catalunya. Entreells, José Manuel Lara, fundador de la prestigiosaeditorialPlaneta, i altres,que ajuden aexplicar la importànciade laindústria del llibrea Catalunya,a través deles seus vides,narrades per ellsmateixos. El llibreincorpora també fotografies interessantsque recullen un segle d´història editorial.* 11LLANAS, Manuel. El llibre i l´edicióa Catalunya: apunts i esbossos. Barcelona:Gremi d´Editors de Catalunya, 2002. 94 p.El llibre aporta una visió sintètica delque ha sigut la història de l’edició a Catalunyades del segle XV fins els nostres dies.Es tracta d’una obra profusament il·lustradaque ens narra de forma amena els fets mésdestacats de l’edició a Catalunya, a travésdels llibres més rellevants de cada època,tot dedicant unapartat especialals esdevenimentsmésdestacats dinsdel món editorial.Al capdavall,unapublicaciómolt interessant,enmar-

cada dins de la Col·lecció que sobre laHistòria de l´edició a Catalunya edita elGremi d´Editors de Catalunya.* 12LLANAS, Manuel. L´edició a Catalunya:segles XV a XVII. Barcelona: Gremid´Editors de Catalunya, 2002. 350 p.U n apublicaciómagnífica querecorre la històriai la tradiciódel’edició aCatalunya desdel segle XV alsegle XVII, através delstextos més rellevants i dels personatges queels han fet possibles. El recorregut començaen l’època dels incunables fins al llibrebarroc. En les seues pàgines trobem impressors,com ara els Mey o el mateix Diego deGumiel, els quals van tenir una participacióimportant en el desenvolupament de laimpremta a València. L’obra conté nombrosesil·lustraciones que ajuden a entendremillor les diferentes explicacions. L’obraforma part d’un vast projecte de publicacióde tota la història de l’edició a Catalunya.*13BELTRAN LÓPEZ, Francesc. Papersde la Ribera. IX assemblea d’història dela Ribera. Benifaió, 2002. 78 p.Francesc Beltran, cronista oficial deBenifaió (Ribera Alta), contribueix amb elpre-sent treball al coneixement del passatde la comarca, a partir dels fons locals deBenifaió. El llibre, que recopila també obressobre la Ribera d’autors de la comarca, ireuneix més de 1.200 referències d’altresobres comarcals, podria ser l’origen d’unabibliografia comarcal futura.L’obra, una mena de catàleg dels fonsrelacionatsamb la Ribera,i pertanyents ala col·leccióprivada del’autor, es vapublicar totcoincidintamb la IX Assemblead’Història dela Ribera. La proliferació de treballs i estudissobre aquesta comarca i la seua escassadifusió donen a aquest tipus de recoplicacionsbibliogràfiques un valor excepcional.* 14LECLANCHE-BOULÉ, Claude.Constructivismo en la URSS. Tipografíasy fotomontajes. València, Campgràfic,2003. 273 p.Seguint l’amor pels llibres ben fets ipel món de la lletra impresa, l’editorialCampgràfic posa de nou en mans dellector una obra clau sobre tipografia i altreselements de l’art de la impressió. El presenttreball analitza el constructivisme rus, comun moviment “que va més enllà de l’art”i que es planteja “una concepció diferentdel fet artístic en el seu conjunt, on l’artista,l’obrer i l’obraformen un totabocat a la reconsideraciódela societat,conscients delseu potencialtransformador”.Leblanche analitzaaquí la influènciade la tipografiaen el nou art i recupera latrajectòria d’una sèrie d’artistes influients,“autènctics revolucionaris de la concepciósocial, amb independència del seu modusvivendi artístic”. En conjunt, l’obra reculltipografies, colors i fotomuntatges quemantenen avui la seua vigència i són encarapunt de referència per als dissenyadorsgràfics.* 15Laberintos. Anuario de estudios sobrelos exilios culturales españoles. BobliotecaValenciana. València, 2002. 179 p.La Biblioteca Valenciana ha publicatel primer numero de la revista Laberintos,dirigida pels professors Manuel Aznar iper Ignacio Soldevila, i que recull estudisi investigacionssobreels exilis culturalsen elmarc de lahistòria espanyola.Elprimer númeroestàdedicat mo-nogràficament a l’escriptor i dramaturgvalencià Max Aub, el centenari del quales commemora enguany, i apareix estructuraten quatre seccions: estudis, assaigsi investigacions; textos i documents i bibliografia.La revista, de periodicitat anual,naix amb l’objectiu d’impulsar els estudissobre els exilis culturals.* 16Cuadernos de Ruedo Ibérico.París-Barcelona, 1965-1979. Edició facsímildoble disc compacte. Versión Macintoshi Windows. València, Biblioteca Valenciana,Universitat de València, FacsimilEdicions Digital, 2002. 9.000 p. ISBN:84-931-851-6-7.JoséMartínezGuerricabeitia(Villardel Arzobispo,1921-Madrid,1986) publicavaa París en1965 el primer númerode la col·leccióCuardenos de Ruedo Ibérico (CRI), unarevista d’anàlisi i de reflexió que naixiaen plena resistència antifranquista, ambpocs mitjans i molta voluntat. Martínez,editor compromés i empresari apassionat,va dur endavant (CRI) paral·lelament al’editorial Ruedo Ibérico, on van ser publicatsdesenes de llibres prohibits. Trentasetanys després de la publicació delprimer número, surt en un doble CD-ROM l’edició digital de les quasi deu milpàgines de la col·lecció íntegra de Cuadernos,una edició que omplirà foratsbibliogràfics. A més, l’edició digital permetrealitzar búsquedes seqüencials en elsexemplars, així com la interrogació a textcomplet. El disc 1 conté Cuadernos deRuedo ibérico (CRI) número 1 al 63/66i el disc 2, els suplements de CRI: entreells, “Horizonte Español 1966” (dos tomos),“Cuba, una revolución en marcha,1967”, “El Movimiento libertario español:pasado, presente y futuro, 1974” i “CNT,ser o no ser. La crisis de 1976-1979”,així com dos estudis previs sobre CRI.* 17SIGNO. Revista de Historia de laCultura Escrita. Alcalá: Universidad deAlcalá, 2002. nº10. 199 p./NOVES PUBLICACIONS/*12-1765

NOVES PUBLICACIONS/*18-2266La revistaSigno, editadaper la Universitatd’Alcalà es dedicades de el seuprimer número aestudiar la producció,la distribuciói l’ús de lacultura escrita,tant al llarg de lahistòria com en l’actualitat. Des d’un puntde vista d’història social, s’hi analitza lacultura escrita sota diferents punts de vistai en un àmbit multidisciplinar, on participenhistoriadors, filòlegs, paleògrafs, antropòlegs,codicòlegs, diplomatistes i arxivers,entre altres, que ens permeten entendremillor les formes de la cultura escrita i deles seues apropiacions.* 18Bibliotecas públicas del Estado.Estudio estadístico año 2001. AnexoMior. Madrid: Ministerio de Educación,Cultura y Deporte, 2002. 175 p.Com cadaany, la DireccióGeneral del Llibre,Arxius i Bibliotequespublical’anàlisi estadísticde les BibliotequesPúbliquesde l´Estat, on ensinforma de lesactivitats desenvolupadesen aquests centres, alhora queens permet conéixer de primera mà la realitatde cada biblioteca. Informació sobre elsseus fons, instal·lacions, serveis que ofereix,activitats culturals, i altres dades, que apareixenperfectament comptabilitzades en lapresent memòria, i que permeten millorarla política bibliotecària de l’estat espanyolen l’àmbit de les biblioteques públiques.* 19BERGNES, A.: Historia de la imprenta.Trata de su invención, historia primitiva eintroducción en Europa. Barcelona: Impr.de A. Bergnes, 1831. [Edición facsímil:Valencia: París-Valencia, 2002]. 84 p.De forma quasi novel·lada, A. Bergnesens endinsa en el món de la impremta desdels seus orígens. L’autor recorre a unaestructura temàtica que parla primer delssuports escrituraris,com ara el papir,i les tables defusta, fins arribaral paper; els instrumentsper aescriure, les tintesusades i les personesque escrivien.També hianalitza el paper dels copistes medievals,els tipus de lletra, el món dels manuscrits,fins a arribar al revolucionari invent deGuttemberg, que va canviar de maneranotable la producció i tiratge dels llibres.Curiosament, fa breus ullades a la imprentaa Espanya, que segons l´autor s’inicia aValència en 1475 amb el llibre titulat Comprensorium.* 20Els bibliobusos: la resposta bibliotecàriaals municipis rurals. Barcelona:Diputació de Barcelona, 2002. 51 p.La biblioteca pública a la província deBarcelona: un servei en xarxa. Barcelona:Diputació de Barcelona, 2002. 70 p.Interessants publicacions de la Diputacióde Barcelona sobre dos temes degran actualitat en el món de les biblioteques:la incorporació dels centres a laxarxa informàtica, en una creixent Societatde la Informació, i la major difusió delsserveis bibliotecaris, amb la creació delsbibliobusos. En el primer cas, s’estudia laBiblioteca Pública a la Província de Barcelona,on quasi 150 centres estan integratsa la xarxa, i per tant, informatitzats,a més de disposar de connexió a Internet;i d’altra banda, els bibliobusos o bibliotequesmòbils, que permeten acostar elsrecursos bibliotecaris a les poblacionsrurals, i amb això incrementar les possibilitatsde lectura de molts ciutadans.* 21ARIAS DE SAAVEDRA ALÍAS, Inmaculada.:Ciencia e Ilustración en laslecturas de un matemático: la bibliotecade Benito Bails. Granada: Universidadde Granada, 2002. 178 p.Un delsmillors científicsespanyols delsegle XVIII fouBenito Bails.Les seusaportacionsmatemàtiquesforenpioneres al’Espanya delmoment, fruitde la seua estadaa França on entre d´altres coses vaentrar en contacte amb tot el moviment derenovació intel·lectual dels philosophes.Unida a la seua trajectòria vital, va aplegaruna biblioteca important, que ara podemconéixer a partir d’aquest interessant i documentatestudi, que ens acosta a la bibliotecapersonal d’un científic avantguardista iplenament coneixedor dels corrents científiqueseuropeus. L’estudi biogràfic del personatge,i l’ anàlisi bibliomètric va acompanyatde l’inventari de la seua biblioteca personal,on queda constància de què Bails fou unhome compromés amb el seu temps.* 22ALBERCH FUGUERAS, Ramón.CRUZ MUNDET, José Ramón.:¡Archívese¡. Los documentos del poder.El poder de los documentos. Madrid:Alianza Editorial, 2002. 202 p.Curiosapublicació sobreel món del arxius,enfocada des delpunt de vista decentres de documentacióa l’abastdel poder, i coma resguard denombrosos secrets.Els autorscomencen tractant el paper dels arxivers perpassar a estudiar aspectes com ara ladesmembració del teló d’acer i l’accés alsarxius dels règims comunistes, on es potveure l’estricte “control polític” que hi haviade tota la població. També analitzen elsarxius clínics, els arxius secrets, com ara eldel CESID, i aprofundeixen en un estudiparticular sobre el sistema de documentaciópública nordamericà, tot arribant a les últimesinnovacions arxivístiques, com ara el CD-Rom, que apareixen perfectament tractats,a càrrec de dos grans especialistes en la

vist i escoltata una platja solitària. Un espectacle de caràcter interactiu,dirigida a un públic reduït, que estableix un diàleg entre elpúblic i l’actriu, Vanessa Cano, i que converteix els espectadorsen protagonistes de primera mà. El muntatge ha comptatamb la participació d’Albena Produccions, la BibliotecaValenciana i la Direcció General del Llibre, Arxius iBiblioteques, que han contribuït a l’edició del llibre Artefactespublicat per l’editorial Kalandraka. Es tracta d’un materiallúdic i didàctic que es reparteix entre els xiquets assistents.EXPOSICIONS A LA BIBLIOTECA VALENCIANA (BV)”¡Quéparadoja! llevar estos artefactos aescena, no fue la intención cuandofueron creados.”Autobusos: 16, 36 i 11Avinguda de la Constitució,284(Monestir de Sant Miqueldels Reis) 46019 Valènciatel: 96 387 40 00.www.bv.gva.es -bv@gva.esCicle de conferències a la Biblioteca Valenciana abril-juliol de2003. Rutes de la cultura medieval i moderna26 de juny:Conferència “La importancia del mecenazgo español en lapromoción romana de Bramante” a càrrec de Ximo Company(Universitat de Lleida). Sala de Juntes (o S. Actes) 19 h.Horari de visita exposicions:dilluns tancatdimarts fins divendres: 9:30 - 20:00 h.dissabtes: 10.00-14:00/17:00-20:00 h.diumenges: 10:00-14:00 h.Horari de visites guiades a la BV:dilluns tancatdimarts fins divendres10:15/11:30/12:45/16:00/17:00/18:00 h.dissabtes10:00/11:00/12:00/13:00/14:00/17:00/18:00 h.diumenges10:00/11:00/12:00/13:00 h.La BV disposa de servei de: Cafeteria-Restaurant i LlibreriaLA BIBLIOTECA VALENCIANA COL·LABORAAMB ALBENA TEATREEN LA PREPARACIÓ D'UN MUNTATGE TEATRALEs tracta d’, un espectacleoriginal destinat a despertar en elsmés joves la passió per la lectura i l’escriptura.Està basat en una idea original i textos de JoséAntonio Portillo, dirigit per Carles Alberola iproduït per Antoni Benavent. Tant en la seua forma, com enla seua essència, Artefactes suposa una aposta innovadorai suggestiva, inspirada en el poder creador i imaginatiu quepot despertar la troballa d’un cofre amb un enigma revelador3 de juliol:Conferencia “La presencia artística de los Borja en Roma”a cargo de Felipe Vte. Garín (Universitat Politècnica deValència). Sala de Juntes 19 h.La Vida Secreta de los Libros. Media Vaca : 1998-2003El pasado 22 de mayo se inauguró en el Col.legi MajorRector Peset (Plaza SantNicolau) la exposición LaVida Secreta de los Libros,que permanecerá abiertahasta finales de julio.Esta exposición da a conocerel trabajo de Media Vaca,editorial valenciana creada en 1998 por Vicente Ferrery Begoña Lobo, que, desde sus orígenes, se ha convertidoen referente internacional en el mundo de las publicacionesinfantiles y juveniles.Los visitantes pueden consultar el conjunto de la obra deesta editorial, así como diferentes pasos de la elaboraciónde la misma (vida secreta), a través de documentos inéditos,bocetos, pruebas de imprenta,... además de una antologíade textos de diversos autores sobre los libros y los niños.La editorial Media Vaca ha sido galardonada recientementecon el Premio al Libro Mejor editado de la ComunidadValenciana del 2002, concedido por la Generalitat Valencianapor su obra Mis primeras 80.000 palabras. Las 233páginas que conforman este original diccionario ilustradopodrán contemplarse enmarcadas, de un sólo golpe devista, desplegado en una de las paredes de la Sala de laMuralla./AGENDA/67