L’ARXIUMUNICIPAL DEVALÈNCIA.Un recorregut per lahistòriaposteriorment passarien a dir-se llibres capitulars i ja en època contemporània actes municipals, <strong>del</strong> pleo de la comissió de govern, els quals es conserven pràcticament de manera ininterrompuda des de 1306a l’actualitat. En aquest dipòsit trobem també els còdexs, els més de sis-cents Privilegis Reials, el mésantic <strong>del</strong>s quals data de 1226. I entre ells, cabria destacar el de la creació de la Taula de Canvis, de1407, així com la col·lecció de documentació eclesiàstica, entre la qual destac la Bul·la expedida perAlexandre VI en 1501, autoritzant la creació <strong>del</strong> Studi <strong>General</strong>. La tercera planta acull gran part de ladocumentació més consultada. Parlem de la documentació moderna agrupada en l’apartat anomenat“Plantilles”, les quals es divideixen en quatre seccions: Governació, Hisenda, Foment i Personal, al llargd’un període que abraça des de finals <strong>del</strong> segle XVIII fins a principis <strong>del</strong> segle XX. Cada secció estàdividida fins a 14/15 sèries documentals. Per exemple, dins de Governació trobem la sèrie d’Estadística,on trobem informació sobre la població de la ciutat i altres aspectes molt variats, però també hi hanaltres series molt interessant, com ara Eleccions, Juntes, Beneficència, Sanitat i Festes. Totes aquestessèries documentals de la secció de Governació segueixen encara el sistema d’organització i descripcióque es va disposar a principis <strong>del</strong> segle passat, en 1923. La secció d’Hisenda, en canvi, segueix ja unaclassificació arxivística orgànica funcional de dígits i subdígits, tal com estableix l’actual normativa. Lasecció de Foment, que també segueix la normativa antiga, alberga informació sobre Policia Rural, AigüesPotables, Telefónica i l’Eixample. La Policia Urbana, que en un principi formava part de Foment, passaara a estar ubicada en la quarta planta, on es guarda la Plantilla o secció d’Urbanisme o Policia Urbana<strong>del</strong>s segles XVIII, XIX i part <strong>del</strong> XX.66L’Arxiu albergadocuments des <strong>del</strong>segle XIII fins al’actualitat. En lesfotos podem apreciaruna mostra d’aquestsdocuments.29 /MONOGRÀFIC / AMVL’activitat de l’arxiu. Actualitat i projeccióL’Arxiu Municipal -que va rebre en el 2002 més de 7.500 visites per a la consulta dedocumentació, encara que ací no s’inclouen les consultes telefòniques i altres consultes personalscobreixles expectatives de molts i ben diversos investigadors. La documentació més sol·licitadasol ser la moderna, que s’ubicarà a la tercera planta, la qual abraça una temàtica molt àmplia,si bé els investigadors d’història medieval i moderna, més minoritaris, consulten amb moltafreqüència totes les sèries que s’albergaran en el segon dipòsit. La documentació menysdemandada és, per la seua especificitat, la que s’ubica a la primera planta i que correspon aestudis i investigacions històriques ben concretes, tal com expliquen els arxivers municipals. Enels últims anys, però, la documentació estrella ha estat la relativa a temes d’urbanisme, ja queper a les rehabilitacions actuals d’edificis -les quals són cada vegada més freqüents- és necessarirecopilar els antecedents <strong>del</strong>s immobles.Quant a les pròximes passes a donar, la prioritat la té ara el trasllat <strong>del</strong>s fons, així coml’equipament tècnic, tant de mobiliari i maquinària, i sobretot, el de personal especialitzat, elqual ha de cobrir les noves necessitats <strong>del</strong> centre. Altre aspecte en el què la direcció <strong>del</strong> centrevol incidir és la difusió d l’Arxiu, per tal de donar a conèixer-lo entre els ciutadans. En aquestsentit, un <strong>del</strong>s objectius més importants de totes les activitats que envoltaran l’obertura <strong>del</strong> nouedifici són les dues inauguracions que donaran a conèixer el tresor històric de l’Arxiu Municipalde València als valencians i visitants d’altres llocs. Així mateix, i per tal d’ajudar a la seuadivulgació, s’ha creat recentment, en 2002, una col·lecció, que forma part de les publicacionsde l’Ajuntament de València, en la qual s’ha publicat ja un facsímil <strong>del</strong> primer Manual deConsells i, pròximament, s’editarà un treball sobre els instruments de descripció de l’arxiu, aixícom la pròpia guia <strong>del</strong> centre, un projecte que està ja molt avançat.Vista de la claraboia<strong>del</strong> pati d’entrada
DESCOBRIR/<strong>Arxius</strong> i <strong>Biblioteques</strong>30d e s c o b r i r4 5 19 3 15 2 18 9 18arxius i bibliotequesXÀTIVA, ABANS I DESPRÉS DE 1707El fons documentals de l’arxiu municipal de Xàtiva comencen en el segle XIII, encara queamb escassos documents, els quals s’incrementen de manera paulatina entre els segles XIV, XV,XVI i XVII. Aquesta circumstància s'explica per la crema en 1707 de l’arxiu, durant l’incendi iextermini de la ciutat de Xàtiva, ordenada pel rei Felip V durant la Guerra de Sucessió, i ambla qual va desaparéixer gran part de la documentació de l’arxiu de Xàtiva. De manera que –talcom indica l’arxiver Isaïes Blesa– les sèries documentals comencen a tenir continuïtat a partir<strong>del</strong> segle XVIII fins a avui. “Tot i així –indica Blesa–, afortunadament, s'ha conservat mésdocumentació d'època foral de la que creiem, de manera que han arribat fins a nosaltres d'eixetemps bastant documentació”.La fi <strong>del</strong> segle XX ha estat més generosa per als arxius, si bé fins la dècada <strong>del</strong>s vuitanta, i comla gran majoria d’arxius, va primar més el voluntarisme que els criteris científics o una correctapolítica arxivística. Fins eixa dècada destaca la tasca realitzada per l’arxiver Carlos Sarthou Carreres,que es va jubilar en 1961. Des d’eixe any fins als anys vuitanta l’arxiu va estar atés de maneraesporàdica, fins que el Consistori va decidir normalitzar la situació i va procedir a inventariar i aorganitzar la documentació. Posteriorment, en 1991 s’hi va inaugurar l’edifici actual –per a la qualcosa es va rehabilitar l'exconvent <strong>del</strong>s Trinitaris, <strong>del</strong> segle XIII–, on s’ubica avui l’arxiu.1, 2,Un canvi en la Filosofia <strong>del</strong>s <strong>Arxius</strong>Actualment, tal com subratlla Isaïes Blesa, l’arxiu de Xàtiva, apart d'atendre el seu treballhabitual amb l'administració municipal xativenca i els ciutadans, és també Centre Comarcald’<strong>Arxius</strong> de la Mancomunitat de La Costera-La Canal, per tal com conserva en còpia informàticala informació de les localitats comarcals, la qual cosa el converteix -en paraules de l’arxiverenun referent històric-comarcal. En eixe sentit, l’arxiu regenta un programa d’inventari/catalogació<strong>del</strong>s arxius de poblacions amb menor número d’habitants, per tal d’actualitzar els seus arxius,garantir la seua conservació i custòdia, servir amb eficàcia a l'administració i posar-los al servei<strong>del</strong>s ciutadans. Per a això, disposa d’un arxiver itinerant, i una subvenció anual de 12.000 euros,de la <strong>General</strong>itat Valenciana (Conselleria de Cultura i Educació), a través de la firma d'un conveniamb la Mancomunitat, a més d’uns mòduls que abonen anualment els ajuntaments adscrits.Les poblacions que fins ara s’han adherit al projecte són: Barxeta, Canals, Genovés, Llanerade Ranes, Llocnou d'en Fenollet, Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Rotglà i Corberà i Vallada(La Costera) i Bolbaite i Enguera (La Canal).A hores d’ara, com indica l’arxiver de Xàtiva, l’Arxiu Municipal de la capital de la Costeradéu estar implicat en la vida social i cultural de la ciutat, i en general, de la comarca, en “unintent de contribuir a recuperar el patrimoni documental i desenvolupar la historiografia local”.En aquest sentit, el centre manté contacte amb associacions ciutadanes, religioses, festives,esportives o culturals, totes elles testimoni clau de les moltes activitats distintes a la meramentadministrativa, protagonitzades, a més, per un sector nombrós de la població. Igualment, talcom apunta Blesa, “s’hi està fent un esforç per recuperar tot tipus de documentació relativa ala ciutat, bé a través en llibreries de vell, cases de subhastes o de fires, i a més, l’arxiu estàarxiusf i t x a6 9 20 24 1t è c n i c a20 5 3 14 9 3 1Xàtiva (La Costera):Arxiu Municipal de XàtivaArxiver en cap: Isaïes Blesa DuetAdreça: Plaça de la Trinitat, 746800 -Xàtiva-.Tel. i fax: 962271167C-e.: arxiu@servidex.comHorari d’atenció al públic: matins:8:00-15:00 de dilluns a divendres.Vesprades (dilluns): 16.30-19:00,d’octubre a maig.Serveis i superfície útil: Planta baixa(293 m 2 ): recepció, bibliotecaauxiliar, reprografia, sales declassificació i ordenació dedocuments, sala d’investigadors,lector de microfilms.Planta primera (197 m 2 ) dipòsit dedocuments amb mòduls compactes:textos jurídics i serveiscomplementaris.Planta segona (160 m 2 ): dipòsit dedocuments amb mòduls compactes:arxiu <strong>del</strong> districte notarial idocumentació recentmentcatalogada. Metres linials: 1.500.Biblioteca Auxiliar: Bibliografiaarxivística. Recuperació de documentacióhistòrica i de bibliografia especialitzadasobre Xàtiva i la Costera, en part, a travésde llibres adquirits en llibreries de vell,en subhasta o per donacions.Volums: 2.875. Caixes: 3.000.Pergamins: 61 (ss. XIII-XIX).Població: 27.000 habitants.Documents més antics i importants:Liber privilegiorum civitatis et regniValentie, ca. 1350 (<strong>Llibre</strong> de Privilegis)i les Ordenanzas generales para elgobierno político y económico de la1, Mobles compactes <strong>del</strong> primer dipòsit. 2, <strong>Llibre</strong>s de Propis i Arbitres <strong>del</strong> s.XVIII custodiats a l’arxiu.