pdf - Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques - Generalitat ...

vaig anar a veure'l, ell es va alegrar molti em va recomanar que a Bogotà -calrecordar que la ciutat està a 3.000 metresd'altura- encara que em perseguís un bouno corregués perquè perdria l'alé, però abanda de les anècdotes, també em vadonar el nom i les adreces d'alguns exiliatsrepublicans, com el doctor Trías, que emva atendre quan ho vaig necessitar. Abanda d'això, curiosament el responsabledel programa de beques quan jo vaigarribar a Washington era un toledà, JavierMalagón, qui amb els anys, i a partir dels9.000 volums que ell hi va enviar, hainstal·lar la biblioteca d'un dels pobles mésrics dins del saló d'actes del consistori? Iaixí...uns quants exemples més.Afortunadament això ha canviat. El cas ésque quan jo vaig arribar a Huelva no hihavia bibliotecari i encara hi havia a labiblioteca paquets de llibres perdesembalar. Vaig haver-hi d'ensenyar alsdos porters que hi havia com havien defer els lligalls, com es col·locaven els llibres,com es desfeien els paquets. I com solpassar, un d'ells era fantàstic i l'altre erauna calamitat i es feia el despistat. Recorde(riu) que en escriure a la meua mare per-També ha dedicat un temps a ladocència: com va ser l'experiència delcurs per a iberoamericans a Madrid?-Com a conseqüència de la meuaexperiència a Bogotà, vaig tenirl'oportunitat de coordinar a Madrid elcurs sobre organització i administraciód'arxius històrics: Diez años decooperación archivística iberoamericana(1985). Va ser una ocasió importantper a intercanviar experiències: nosaltresels vam mostrar la nostra situació talcom era, sense presumir, i ells van veure"Des de la Inspecció jo vaigdonar a conéixer en quinasituació estaven els nostresarxius, quant a personal iinstal·lacions. En aqueix sentit,quan els visitava els demanavaque redactaren una memòriaanual on constaren elsprojectes que tenien, perquèsense projecte no es pot viureen la vida"/CONVERSES / Vicenta Cortés39II Curso de Organización y Administración de Archivos, Madrid, juny de 1974.aconseguit reunir una bibliotecaextraordinària a Toledo sobre històriad'Amèrica, la qual cosa indica que la gentexiliada estava sempre pensant en quèpodien fer ells per Espanya.-Què destacaria de la seua experiènciaen biblioteques?-Va ser a Huelva quan hi vaig estar mésen contacte, des del Centre Coordinadorde Biblioteques. Tal com ells deien, allòera "la fin der mundo", de Huelva no s'enrecordava ningú i encara avui no se sapmolt bé què és Huelva. Però ha canviatmolt, prosperen raonablement, sensecoses extravagants, però almenys en arxiushan aconseguit programes magnífics ambl'ajuda de la Diputació. El cas és que quanjo hi vaig arribar hi havia moltíssimes"biblioteques públiques" perquè elsconvenia crear-les, però allò no erenrealment biblioteques... A qui se li ocorredir-li que estava bé i demanar-li quem'enviés un guardapols obscur, ella emva preguntar si estava treballant debibliotecària o de carbonera. En fi, joguarde molt bon record d'aquells dos anysque van ser durs al principi perquè hi haviad'anar a les inspeccions en autobús finsque la Diputació em va prestar un vehicle,però que en algunes ocasions anava ambcompanyia dels meus col·legues de lainspecció de primària i per a mi era unagran ajuda perquè a ells els coneixien elsalcaldes i a mi no, la qual cosa emdemostra que el bon treball es fa encol·laboració amb els altres. I al marged'això, una gran satisfacció va ser tambéque a Huelva vaig tenir accés a moltadocumentació i vaig fer-ne un cens completde la població, encara que mai no es vapublicar, i a més, publicava en un periòdiclocal les novetats bibliogràfiques cadadues setmanes, la qual cosa m'agradava.que ací també teníem carències i queintentàvem solucionar-les com podíem.El que va ser molt important és que enaquell moment molts llatinoamericanses van poder conéixer i fer un balançde la situació de cada país, ja que noté res a veure Mèxic amb Nicaragua,Xile o Paraguai. Aquell encontre va sertambé la llavor de l'AssociacióAmericana d'Arxius, ja que molts arxiversno van entrar en contacte fins aquellmoment i per a mi l'intercanviprofessional és fonamental. Recordeamb molta estima els vuit anys durantels quals vaig ser presidenta de l'Asociación de Archiveros, Bibliotecarios,Museólogos y Documentalistas, perquèjo sempre he promogut els treball enequip. En aquest sentit, les autonomieshan de tractar-se molt, eixir a conéixerel que han fet els altres i oferir el quefan ells. Jo tinc, al respecte, l'experiènciadel Grupo de Archiveros Municipales