pdf - Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques - Generalitat ...

tants apartaments com ara per llogar, i enaqueixes condicions era bastant dur, però...Hi vam sobreviure. I així va ser com estanta Sevilla, va sorgir l'oferta de Colòmbia idel Govern Espanyol, i me'n vaig anar atreballar per un any a l'Arxiu Nacional deBogotà, que avui es diu Arxiu General dela Nació i és un dels millors d'Amèrica, jaque l'ha construït un arquitecte molt bo iperquè -afortunadament- es va escoltarl'arxiver, cosa molt important, i l'espai delsdespatxos, les zones de comunicació, i elsdipòsits especialment, estan molt bencalculats, sobretot tenint en compte quela humitat del clima de Bogotà és moltadversa. Després d'aquell any a l'arxiu, emvaig quedar ensenyant Paleografia iDiplomàtica, entre altres coses, a laUniversitat Nacional, i de Colòmbia vaigpassar als Estats Units, on vaig estar exercintd'arxivera a la Biblioteca del Congrés, pertal de realitzar un inventari de la LatinAmerican Collection de documents, finsque en 1960 vaig participar en un projecteinterdisciplinar molt apassionant amb elProjecte Chiapas de la Universitat deChicago, i allò em va dur a Mèxic,Guatemala, i de nou a Sevilla, a l'Arxiud'Índies, i finalment a Roma, ja que caliaarreplegar els papers relacionats amb FraBartolomé de las Casas i Chiapas. Desprésvaig tornar encara un any a la Bibliotecadel Congrés, a Washington, i quan vaigvoler tornar a Espanya, no hi havia vacanta Sevilla, i vaig anar a Huelva.Blat com a assessor, i que jo els haviaconegut tots dos a Colòmbia i, clar, ellsm'ajudaren molt amb la reforma del centre/CONVERSES / Vicenta Cortés37-I com va assimilar aquell canvi tanbrusc, de Washington a Huelva?-Huelva va ser una experiència moltimportant per a mi perquè allò era comla fi del món, amb un índex altd'analfabetisme i una pobresa terrible. Allàem vaig encarregar de l'Arxiu d'Hisenda,de la Biblioteca Pública i del CentreCoordinador de Biblioteques. Huelvaestava quasi desassistida, i per a mil'experiència va ser molt humana i em vapermetre conéixer cada racó de laprovíncia. Dos anys després tornaria aSevilla, i després de nou a Madrid,concretament al Gabinet deDocumentació, Biblioteca i Arxiu delMinisteri d'Educació. I la història és curiosa,en arribar jo a Madrid, va coincidir ambla "invasió" del Ministre valencià VillarPalasí, perquè així els anomenaven, els"invasors". Resulta que Palasí tenia DíezHochleitner com a sots-secretari, i Josédel que volia, jo vaig publicar un modela seguir sota el nom La memoria anual delos archivos. Al meu parer, una memòriaben redactada és una radiografia i enspot estalviar fins i tot fer una inspecciódel centre en concret, ja que les xifresparlen per si soles. El cas és que aquellva ser un treball molt gratificant per a mi.Abans de les inspeccions tècniques jo elsavisava, i no valia que inventaren resperquè el primer que jo feia era llegir elsinformes d'anys anteriors, i les xifres sónun punt clau. De manera que des de laInspecció vaig donar a conéixer en quinasituació estaven els nostres arxius quant apersonal i instal·lacions, i a més, vaigaconseguir que redactaren una memòriaanual on constaven els projectes que tenien,perquè sense projecte, crec jo, no es potestar en la vida. Durant aquells onze anysque vaig estar a la inspecció vaig publicaranualment una memòria amb xifres i vaigdissenyar també el model d'una bibliotecas'havia de donar a conéixer tota ladocumentació sobre València, Catalunyai Mallorca que hi ha en l'Arxiu HistòricNacional i així ho he fet. A més, heprocurat també que quedés clar que unarxiu són milers de metres i mantenirlocosta diners i que és un treball ques'ha de pagar bé.-Vosté ha publicat nombrosos llibressobre història i arxius, què li ha dut aescriure tant?-Crec que en el moment que ens decidima publicar un treball, comptem amb allò quese sap en aquell moment, i que com tot llibreés el fruit d'un treball constant, amb el tempsi noves investigacions sempre és possiblemillorar-ho. Ara bé, considere que convédonar a conéixer allò que escrivim perquèens diguen on ens hem equivocat o què ensha restat per dir, i incorporar-ho com aautors, donant crèdit a aquell que liaporta nova informació. L'honradesa és