L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIARECUPERA CINC LLIBRESCANTORALS A ALACANTLa parròquia de SantaMaria, a Alacant, ha recuperatcinc llibres cantorals, datatsentre el segle XVI i XVIII, elsquals han estat restaurats ambl’ajuda de diverses institucionsi organismes, entre ells elCol·legi Oficial deFarmacèutics, que ha aporta2.500 euros per a laintervenció d’un <strong>del</strong>s llibres. Elsllibres passaran ara a formarpart <strong>del</strong> museu, que s’instal·laràal temple, quan finalitze larestauració actual.LA BIBLIOTECA PÚBLICA DETARRAGONA ESTRENA UNNOU CENTRE D’INTERÉSSEGLE XX: CRÒNICA DELNOSTRE PASSATEl nou centre d’interés <strong>del</strong>a Biblioteca Pública deTarragona (BPT) recull llibres(cròniques, biografies, estudis,novel·les i altres) així compel·lícules, documentals,música, i un conjunt ample dedocuments, tots ells albergatsa la biblioteca, relatius a la IIRepública, la Guerra Civil, elFranquisme, l’Exili i la Transició.Els materials que s’hi integrensón bàsicament divulgatius, i elllistat es pot consultar en formatPDF en l’apartat “D’actualitat”de la web de la biblioteca:http://cultura.gencat.net/bpt.Amb la creació <strong>del</strong> presentcentre d’interés, explica RoserLozano, responsable <strong>del</strong> centre,la BPT “vol donar resposta a lademanda actual <strong>del</strong>s ciutadansdavant l’intent de recuperacióde la memòria històrica”.LES MUTUALITATS DECATALUNYA CEDEIXEN A LAGENERALITAT ELS SEUSFONS DATATS A PARTIR DE1849Les Mutualitats deCatalunya van cedir a la<strong>General</strong>itat el passat mes demarç els seus fons datats a partir<strong>del</strong> 1849, per destinar-los al'Arxiu Nacional de Catalunya(ANC), a través d’un convenisignat entre l'ANC i la Federacióde Mutualitats de Catalunya.Els fons contenen arxius de lesactivitats de la Federació,documentació de les relacionsde l'entitat amb organismesoficials i fons d'altres mútues deprevisió social. Tot plegat ofereix-segons especifica el conveni-“un testimoni de la importànciai vitalitat <strong>del</strong> movimentmutualista a Catalunya”.LA UNIVERSITAT DEBARCELONA ACULL LABIBLIOTECA DE PAU GINÉS,UNA COL·LECCIÓ DELLIBRES EN 86 LLENGÜESLa Universitat de Barcelonaha integrat recentment en elsseus fons la Biblioteca de PauGinés, una col·lecció que,segons Pilar Llopart,subdirectora de la Bibliotecade la Universitat, “resulta únicaa Catalunya i a Espanya, inomés existeix un possibleequivalent a la Biblioteca <strong>del</strong>Congrés de Washington o a laBritànica".Entre els fons de lacol·lecció, que guarda llibresen 86 llegües diferents, trobemexemplars de manuals,diccionaris i gramàtiques <strong>del</strong>'àzeri, de tibetà, d’amhàric, detehigu, de guaraní, de cingalèsi de sòrab. A més, hi ha 147volums que no han pogut seridentificats, ja que estan escritsen llengües i alfabetsdesconeguts per a laUniversitat.El material recopilat perPau Ginés inclou també discosper aprendre idiomes de lacasa Linguafon, revistes imàquines d'escriure en rus, greci hebreu. A més, la donació haaportat els quaderns onl’estudiós anotava lesequivalències de les llengües,i on es pot observar el particularmètode que seguia. Igualment,hi trobem part de lacorrespondència que vamantenir amb gent de tots elsracons d'Europa, allà on hihagués una petita llengua enperill.Pau Ginés va néixer el1911 a Barcelona. Vacomençar a aprendre llengüesde ben jove, primer leseuropees, com ara l'alemany,el francès, l'anglès i el rus, entrealtres, i després es va aproximaramb una curiositat inesgotablea la resta. Va passar la seuavida recopilant informaciósobre les llengües <strong>del</strong> món finsa arribar a reunir més de5.000 títols en quasi 100llengües diferents. Especialmentinteressat per les llengüesminoritàries, va reunir al llargde la seua vida unaimpressionant biblioteca ambtot el llibre català d'abans <strong>del</strong>a guerra i el que posteriormentarribava de l'exili. Així mateix,Ginés va ser un entusiasta <strong>del</strong>’escriptor valencià Joan Fuster,a qui va ajudar en moltesocasions, sempre des <strong>del</strong> mésabsolut anonimat, només pelplaer de reviure el que haviaconegut durant la República.Excepte una petita partdedicada a les llengüesromàniques, que ja havia estatdonada amb anterioritat a laBiblioteca de Catalunya, lacol·lecció havia romangutdurant 25 anys en un pis <strong>del</strong>'Eixample, a l’espera d’un destímillor. Ara, la Universitat deBarcelona, a més d’albergarlai posar-la a l’abast <strong>del</strong>sinvestigadors/dores, crearà unaweb de la col·lecció ambl’objectiu de suscitar l’interèsper la figura de Pau Ginés,aquell col·leccionista <strong>del</strong>lengües, que va morir el 1979,enmig de la indiferènciageneral.LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓOBRI AL PÚBLIC EL FONS DEL’ARQUITECTE JOSEP LLUÍSSERTLa Fundació Joan Miró deBarcelona va obrir el passat8 d'abril la Sala Josep LluísSert, dedicada a l'arquitectecatalà (1902-1983), un espaide consulta annex a labiblioteca especialitzada enarquitectura i que reunirà els3.000 documents de l'artistaque conserva la fundació. LaSala alberga la donació fetaen 1982 a la Fundació perl’arquitecte d’un conjunt dedocumentació personal iprofessional molt variada, elqual ajuda a comprendre elsprojectes de Sert des <strong>del</strong>'època <strong>del</strong> GATPAC fins alseu pas per Harvard. Lacol·lecció alberga plànols,esbossos, fotografies, objectes,llibres, revistes personals,correspondència i algunesobres sobre paper d'artistescom ara Masson i Braque.CAN CASACUBERTAINCORPORA UN FONSCOMPLET I INUSUAL DECENT LLIBRES DE MÀGIALa biblioteca de CanCasacuberta de Badalonadisposa d'un fons documentalcomplet i excepcional enmatèria de màgia, ons’agrupen un centenar <strong>del</strong>libres dividits segons públicinfantil i adult, i segons usuarisiniciats o avançats en màgia.Es tracta d’un fons inusualperquè aquests llibres noméssolen trobar-se en gransassociacions de màgia ocol·leccions privades de mags,i alguns estan, fins i tot,combinats amb manualitatsper fer els jocs de mans iaprendre'ls.El fons, majoritàriament encatalà, excepte algunes versionsque només estan en castellà, dónacontinuïtat als tallers de màgia queja s’estan realitzant en centres cívicsi biblioteques. E l f o n sespecialitzat en màgia de CanCasacuberta s’hi suma al ja existentfons especialitzat en solidaritat icooperació internacional./FONS ACTUALS/ Donacions i Adquisicions15
PUNTSD’ENCONTRE/EUREKA/16ARXIUSL'Escola Superior d'Arxivística i Gestió deDocuments (ESAGED) en col·laboració ambl'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació deBarcelona ha organitzat recentment un cicle deconferències amb l’objectiu de potenciar la formació<strong>del</strong>s professionals <strong>del</strong> sector i esperonar la reflexióentorn <strong>del</strong>s reptes que cal afrontar en els propersanys. La primera conferència, impartida pel Dr. JoséRamón Cruz Mundet, professor titular d'arxivística <strong>del</strong>a Universitat Carlos III de Madrid, versà sobre lagestió documental i la gestió <strong>del</strong> coneixement comun servei per a l'eficiència i la qualitat en lesorganitzacions. La segona intervenció anà a càrrec<strong>del</strong> Prof. Tomàs Baiget, documentalista i director <strong>del</strong>a revista "El profesional de la información", quiponderà el valor estratègic de la informació per ales empreses. Finalment, el Sr. Michel Duchein,Inspector Honorari <strong>del</strong>s arxius de França, va parlarsobre el paper de l'arxiver en el segle XXI. Globalment,el cicle tractà, sobretot, que els arxivers escoltessenveus plurals, amb visions no necessàriamentcoincidents de la realitat. Una informació que preténajudar-los a afrontar els reptes que ha d'encarar laprofessió en els propers anys. El cicle va estar adreçatals estudiants <strong>del</strong> Graduat Superior d'Arxivística iGestió de Documents, així com als arxivers municipalsde les comarques barcelonines i als socis <strong>del</strong>'Associació d'Arxivers de Catalunya,L'ESAGED és una escola pionera arreu de l'estatespanyol, depenent de la Fundació UniversitatAutònoma de Barcelona, que imparteix un títol desegon cicle, on la formació continuada és clau. Mésinformació en la web (www.escolaarxivistica.com).DECÁLOGO VALLADOLIDwww.aytovalladolid.netLa XIX Mesa Nacional de Archivos deAdministración Local, bajo el lema La conservaciónde los documentos: incidencia de la tecnología <strong>del</strong>a información en la producción y conservación <strong>del</strong>os documentos de la Administración Local, sereunió en Valladolid, durante los días 14 y 15 demarzo, y entre los acuerdos tomados, adoptó unaserie de recomendaciones para proponer a laEUREKAcomunidad archivística en relación con los documentos electrónicos. Estosacuerdos llevan el nombre de Decálogo de Valladolid.Según los expertos reunidos, se concluyó que: Las bases de datos soninstrumentos de gestión y/o tramitación administrativa, soportadoselectrónicamente, cuya estructura informativa responde a las funcionesadministrativas para las que han sido creadas. Y por tanto, con el fin dedesarrollar un sistema de gestión e información administrativa automatizadaque permita coordinar, regular y normalizar el tratamiento administrativo,se redactó el decálogo.Decálogo de Valladolid:Los archiveros:1.Deben conocer, identificar y relacionar las bases de datos y aquellosdocumentos electrónicos que no estén en base de datos, de su organización.2. Deben participar en los procesos de diseño y gestión de las bases dedatos de carácter corporativo de su organización.3. Deben velar por la existencia de mecanismos que garanticen la autenticidadde la información contenida en estas bases de datos.4. Deben participar en la definición de las políticas de seguridad para laadaptación de las organizaciones a la autenticación documental realizadacon firma electrónica.5. Deben identificar las series documentales emanadas de las bases de datos.6.Deben valorar y seleccionar la información contenida en estas seriesdocumentales.7. Deben participar en el establecimiento de las condiciones de acceso ala información en soporte electrónico.8. Deben conocer y velar por el cumplimiento de la normativa que afectaa la documentación electrónica y por ello participar en las comisionescreadas al efecto en su organización.9. Deben informar preceptivamente sobre la eliminación de bases de datos.10. Debe establecer recomendaciones para asegurar la conservación yacceso a la información en soporte electrónico, como formatos genéricos,calendarios de migración de datos, condiciones medioambientales, etc.FINS A ON ARRIBA ARXIVERS senseFRONTERES?Arxivers sense Fronteres(www.arxivers.org en català, www.archivum.org en anglés).Arxivers sense Fronteres (AsF) és una ONG de cooperació internacionalen matèria de patrimoni documental i arxius que actualment ja comptaamb associats a Europa (fonamentalment a Espanya), l’Àfrica i l’Amèrica