<strong>del</strong> Sud, i que suposa la resposta d'un col·lectiu d'arxivers que pensen queels valors de solidaritat i cooperació internacional no han de ser aliens alseu àmbit professional. L’organització va nàixer amb la voluntat d’oferir lacol·laboració tècnica i professional en aquells llocs on per manca derecursos, conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, entre altres, el patrimonidocumental es troba en perill, així com per defensar els valors d' identitat,memòria, dret a la informació i transparència administrativa. Entre elsobjectius d'AsF destaquen: Protegir la memòria històrica en el context <strong>del</strong>a diversitat cultural, proposar l'elaboració i execució de projectes decooperació internacional en matèria d'arxius, elaborar projectes d'organitzaciód'arxius i actuacions de prevenció i conservació, promoure la formació deprofessionals, cooperar amb entitats i associacions afins, i fomentar lesrelacions humanes i solidàries entre els arxivers de tot el món.Entre les seues activitats, hi ha la celebració d’unes jornades que vancomençar l’any 2000 i que han continuat, recentment, amb una segonaedició. Concretament, les II Jornades d’Arxivers sense Fronteres, celebradesels passats 21 i 22 de febrer al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona,es van dedicar a la relació entre “<strong>Arxius</strong> i Drets Democràtics”.Segons els organitzadors, les Jornades van ser un èxit tant pel nombred’assistents, prop d’un centenar, com per l’interès de les ponènciespresentades. Va iniciar les sessions l’historiador i polític Joaquim Nadal,que oferí la seva visió <strong>del</strong>s arxius, com a bon coneixedor i investigador quen’és, concebuts com a element, indispensable en l’exercici <strong>del</strong>s dretsdemocràtics. Tot seguit, Ricard Vinyes, professor d’Història Contemporàniade la Universitat de Barcelona, va oferir-ne l’exemple pràctic, tot relatantamb minucioses explicacions el seu treball d’investigació sobre els fills dedones represaliades pel franquisme després de la Guerra Civil, el qual haservit per a la realització d’un reportatge documental a la Televisió deCatalunya.La ponència d’Esteban Beltran, director de la Secció Espanyola d’AmnistiaInternacional (AI), va oferir la visió de les actuacions i de metodologiaescrupulosa de treball d’AI -on la feina de documentació i recollidad’informació és molt important per a iniciar qualsevol acció- alhora queva explicar la política d’accés als seus fons documentals. L’arxiu d’AI destacatant per la diversitat de temàtiques com per la rigorositat i fiabilitat de lesdades recollides, per la qual cosa és objecte de consulta de multitud depersones i institucions, fins i tot per l’Administració de Justícia.La ponència de Josep M. Navarro, antropòleg i membre de la ONGSodepau, va tractar els orígens i desenvolupament de l’actual conflicte aPalestina, amb proves documentals, com ara escrits, fotografies i mapesque testimoniaren la importància de la documentació per tal de mantenirviva la memòria i l’esperança de llibertat <strong>del</strong> poble palestí, i que van donarprova també de la política de l’estat hebreu d’anorreament i de destrucciód’aquells arxius, registres i documentació que lliga els palestins amb el seupassat i amb el present.Josep Cruanyes, historiador i advocat, va realitzar una anàlisi <strong>del</strong> marcjurídic de l’accés a la documentació, complementada amb exemples d’accésa alguns processos de la Guerra Civil, fruit de la seua experiència com ainvestigador.Per la seua banda, Ramon Alberch, arxiver i president d’AsF, va oferiruna visió sobre els arxius de la xarxa de repressió organitzada pels diversosrègims militars sud-americans per segrestar, torturar i eliminar els seus opositorsd'esquerres, una acció coneguda com “pla Cóndor”. Alberch va organtizar la seuaexposició tot recorrent l’origen, el desenvolupament i el descobriment el 1992, enuna comissaria de policia d’un suburbi d'Asunción, de Paraguai, de l’anomenat“Arxiu <strong>del</strong> Terror”, prova documental de l'existència d’aquest operatiu de terror irepressió.Laura Ureña, arxivera i membre d’AsF, va explicar el treball realitzat per aquestaONG d’un projecte de cooperació que té per objectiu la digitalització, des de faun parell d’anys, <strong>del</strong> ric fons documental <strong>del</strong> bisbe Pere Casaldàliga,L'experiència d’AsF, que arrenca de lacol·laboració que alguns arxivers de l'Ajuntament de Barcelona portaren a terme ales ciutats de Malabo (Guinea Equatorial) iNiamey (Níger).producte de l’activitat desenvolupada pel mateix bisbei per la Prelatura de Sao Felix do Araguaia, a la regió<strong>del</strong> Mato Grosso (Brasil) i a nivell internacional.Finalment, i com a cloenda de les Jornades, vaintervenir l’escriptor i professor d’Història d’Àfrica ala Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), Alfred Bosch,amb la conferència “Quan els arxius ens exciten”,durant la qual va analitzar diferents sensacions quepoden produir els arxius en els seus usuaris.En la valoració final de les Jornades, RamonAlberch, president d’AsF, va destacar una de les ideesque van sorgir en els debats, en forma de petició aldirector de la Secció Espanyola d’AmnistiaInternacional, i que aquesta ONG assumeixi, com auna de les seves prioritats, i és la lluita per evitar ladesaparició o eliminació <strong>del</strong>s arxius i els documents,donat que, tal i com va quedar palès al llarg de lesJornades, a través de les ponències i <strong>del</strong>s debats,aquest és un <strong>del</strong>s primers objectius i/o resultats <strong>del</strong>sconflictes bèl·lics i de les etapes finals <strong>del</strong>s règimsrepressius.Més informació o col·laborarció amb Asf:Passatge <strong>del</strong> Crèdit núm. 7, pral. 00002 – BarcelonaTel.: 93 301 20 34 A/e.:arxiverssf@yahoo.esL'organització, constituïda i registrada en maig de 1998, vaaprovar els seus estatuts en setembre <strong>del</strong> mateix any, perresolució de la Conselleria de Justícia de la <strong>General</strong>itat deCatalunya./EUREKA/17
EUREKA/18PRESENTACIÓ DELPROJECTE DE LA SEGONAEDICIÓ DE LA NORMAINTERNACIONAL SOBREAUTORITATS ARXIVÍSTIQUESEl passat any 2000, el Comité sobre les normesde descripció <strong>del</strong> Consell Internacional <strong>del</strong>s <strong>Arxius</strong>(CIA) va anunciar el seu compromís amb el procésde revisió de la norma internacional sobre els escritsd’autoritat arxivística (que afecten col·lectivitats,persones i famílies): ISAAR/CPF. Així mateix, elComité ha elaborat un projecte de text per a lasegona edició, que es pot consultar en:www.hmc.gov.uk/icacds/fr/normesISAAR2.htmEn eixe sentit, tots els professionals de categoriesA i B <strong>del</strong> Consell Internacional <strong>del</strong>s <strong>Arxius</strong>, com aradireccions nacionals o organismes i associacionsprofessionals estan convidats a adreçar les seuesobservacions sobre el projecte, així com totaassociació professional o persones relacionadesamb la comunitat arxivística o aquells professionalsinteressants per la norma ISAAR (CPF).Els comentaris s’han d’elaborar preferentmenten anglés o en francés i adreçar-se a la Secretaria<strong>del</strong> Comité, abans <strong>del</strong> 15 de juliol, ja que seranestudiats durant la sessió plenària <strong>del</strong> ComitèCamberra (a Austràlia), en octubre 2003, durantla qual es confeccionarà el text definitiu, per tal depublicar-lo de cara al Congrés International <strong>del</strong>s<strong>Arxius</strong> de Viena, en 2004.Els comentaris s’han d’adreçar a l’atenció:Adrian CunninghamSecretaria <strong>del</strong> Comité sobre les Normes de DescripcióNacional <strong>del</strong>s <strong>Arxius</strong> d’AustràliaPO Box 7425Camberra Mail CentreNOVESTECNOLOGIESEXPERTOS DEL MUNDO ANALIZAN ELEFECTO POSITIVO DE LAS NUEVASTECNOLOGÍAS SOBRE LA DEMOCRACIAEl pasado mes de marzo, dentro <strong>del</strong> marco de los encuentros previosa la asamblea anual <strong>del</strong> Banco Interamericano de Desarrollo (BID), diversosexpertos analizaron en Milán, entre otros aspectos, el papel de las NuevasTecnologías como medio que favorece el proceso democrático. Uno <strong>del</strong>os seminarios se dedicó al concepto de "gobernabilidad electrónica".En el foro se puso de manifiesto la conveniencia de situar la tecnologíade la información al servicio <strong>del</strong> desarrollo económico y social, y suprotagonismo como factor que puede fortalecer las institucionesdemocráticas.LLIBRESELS AUTORS I ELS LLIBRES VALENCIANS VANSER PROTAGONISTES CLAU EN LA FIRA DELLLIBRE DE VALÈNCIALa XXXIV edició de la Fira <strong>del</strong> <strong>Llibre</strong> de València, que es va celebrar alpasseig Antonio Machado <strong>del</strong>s Jardins de Vivers, entre el passat 30 d’abrili l’11 de maig, s’ha centrat principalment enguany en autors valencians,i que escriuen en valencià, ja que -com van informar els organitzadorselsgrans grups editorials en castellà continuen apostant per la seua pròpiapromoció i a penes s’hi comprometen a enviar escriptors. Segons lapresidenta <strong>del</strong> Gremi de <strong>Llibre</strong>ters de València, Glòria Mañas, es tractad’una tendència que s’ha consolidat en els últims anys. Tot i així, la Firava comptar també amb la presència de Dulce Chacón, que va retre unhomenatge a les dones republicanes, Fernando Savater, Santiago Carrilloi Carmen Alborch, entre altres.Entre les activitats realitzades enguany, destaca la taula redona ambrepresentats polítics, on es va discutir sobre la situació <strong>del</strong> llibre, lapresentació de l’últim premi Sant Jordi de novel·la, Purgatori, de l’escriptorvalencià Joan Francesc Mira, la presentació de la nova revista de laBiblioteca Valenciana, Biblioteca Valenciana, que dedica la portada a JesúsMartínez Guerricabeitia, qui ha cedit recentment els seus fons bibliòfils ala institució, així com un homenatge a la pau a través de l’activitat “lecturesper la pau”, on van participar, entre altres, els escriptors Dulce Chacón iAlfons Cervera. Com a novetat, cal parlar <strong>del</strong> taller d’iniciació a labúsqueda documental de llibres per Internet, organitzat pel Gremi de<strong>Llibre</strong>ters de València i impartit per Xelo Pons, documentalista de la Universitatde València. Un taller que va tractar des de la història <strong>del</strong> llibre, tipus iformats a través <strong>del</strong> temps, fins al llibre en la Xarxa, biblioteques, buscadors,directoris i enllaços, així com els antecedents, l’evolució, les perspectivesi els avantatges <strong>del</strong> llibre electrònic.No hi van faltar, tampoc, els ja tradicionals tallers infantils d’animacióa la lectura, contacontes, lectures poètiques, taules redones, performances,conferències i exposicions, com la de l’il·lustrador Carles Cano.Més d’un centenar de casetes es van instal·lar per a la cita més important amb elsllibres a València, un 60% per a les llibreries, i un 20% per a editorials i institucions,