pdf - Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques - Generalitat ...

de Madrid, que en vint anys ha fet unafeina admirable. Són uns gransprofessionals, a nivell de l'Administració,és clar, perquè crec que no ens ha dedonar vergonya parlar de diners, jaque si volem fer alguna cosagratuïtament, la fem i punt, però calque quede clar sempre davant de quisiga que la nostra feina val diners i queels projectes s'han de pagar.-Com s'explica una jove tanemprenedora en el context dels anys50, i que encara avui continuaen Valencia en tiempo de los ReyesCatólicos (1497-1516), un treball que vameréixer el premi Senyera i la seuapublicació. Tant m'ha entusiasmat el tema,que fins i tot avui hi continue interessada,i desitge que el meu fitxer (1410-1479)l'incloga l'Arxiu del Regne de València enels seus projectes informàtics.-En quin ambient es va criar vosté?-El meu pare era un home moltexcepcional. Regentava el quiosc Romea,que va desaparéixer després de la guerra,i allà ell venia llibres a moltes persones,d'ells mateixos, i aqueix capítol m'encantaperquè jo sóc tenaç. Una amiga em deiaun dia que era curiós com conservaval'amistat amb totes les persones que havientreballat amb mi, i és que la gent que haestat amb mi ha aprés a treballar sota lameua concepció del treball i treballar noés una condemna, però cal saber fer-hointeressant i jo crec que tothom no ha desaber fer les mateixes coses i que cadascúpot rendir i ser útil en alguna mesura. Pera mi va ser molt grat aquell temps en quèens coneixíem tots els col·legues d'arxiusi que ens ajudàvem i donàvem suport uns/CONVERSES / Vicenta CortésVicenta Cortés és autorad’una extensabibliografia dedicada alsarxius, entre els seusllibres destaca “Archivosde España y América”,publicat en 1979 per laUniversitat Complutensede Madrid40Primera reunió interamericana sobre arxius. En la foto en representació de Colòmbia, VicentaCortés, segona per l’esquerra, amb representants d’arxius dels Estats Units, Colòmbia i Espanya.treballant i guiant companys en elsseus projectes?-Jo sóc molt treballadora i sempre m'hainteressat publicar, el meu gust per lahistòria i per l'antropologia em van dura publicar alguns treballs a Colòmbiaque resulten completament nous peraquell moment, com va ser aquellrecompte censal de 1610 de la ciutatde Tunja, Tunja y sus vecinos, amb elsnoms de tots els veïns, i que elshistoriadors locals van publicar enrevistes professionals. Recorde que elmeu pare em deia: -"xiqueta, per a quètant de treball, buscar tots els veïns? Ijo li deia... Bé... Si no ho faig jo, quiho ha de fer. A més, a mi m'interessava.No puc oblidar el meu treball sobrel'esclavitud, sorgit en un començamentde la meua investigació com a estudiant,i que després vaig continuar durant lesvacances, per acabar sent La esclavitudalguna d'elles degué parlar-li de l'escolaCossío, i com que ell era un sindicalistapreocupat perquè els seus fills estudiareni la meua mare era molt bona lectora,anàrem a parar a l'escola. Era un centreque no tenia tarifa fixa, sinó que ellscobraven a cada família allò que els parespodien pagar. Una escola fenomenal ontots rebíem el mateix tracte. Els meus pares,cap dels dos no tenia formació, peròsempre els va interessar molt la cultura icrec que m'ho van transmetre.-Què li ha agradat més de la seua tascacom a investigadora, la gestió dels centreso guiar els altres en la investigació?-Cal distingir entre aquella feina que emprograme jo mateixa i m'organitze al meuritme i aquella altra que organitzem a nivelladministratiu, i que depén d'uns plansgenerals, dels diners i del que faran elsaltres, que a la vegada depén de la voluntata altres davant de les autoritats. Recordeque anava amb una col·lega de Vigo quetreballava amb un superior que era jovei amb qui la situació de vegades resultavatensa i jo vaig arribar-hi en qualitatd'inspectora i aquell jove em va començara parlar d'informàtica i jo li vaig dir quenosaltres ja teníem el nostre curs, etc. Lameua amiga em va comentar després queaquell jove s'havia quedat de pedra enparlar amb mi perquè ell s'esperava unainspectora anciana, "modosa", i finalmenthavíem estat parlant d'informàtica. Untreball molt satisfactori ha estat la posadaen marxa en 1981, com deia abans, delGrupo de Archiveros Municipales deMadrid, gràcies a l'alcalde d'Alcobendas.Un grup que va començar amb setpersones i que ha anat creixent fins complirara el 20é aniversari. El nostre objectiuva ser des d'un principi que cada arxiu deprimera categoria que comptés amb unpressupost suficient havia de convocar i