Reconstruir la vida - VilaWeb

presència · Del 25 al 31 de gener del 2008 DOSSIER / COMENÇAR DE NOU ❙ 9Els sistemes de bipedestació, mecànics o no. / J. GARCIAProvar a l’exterior les habilitats adquirides● «Ens agrada molt treballar en grup.Un pacient estimula l’altre», diuMedina. Treballar en grup dóna peu afer jocs col·lectius, permet que unprofessional pugui estar per diversospacients. I, quan cal, també treballarun a un. Un cas d’aquest un a un seriael cas d’un pacient amb traumatismecranial que tingui una conductaagressiva, per afectació de la zona delcervell que controla la conducta. «Noel pots posar a treballar amb un grup.El millor és treballar en un espaitranquil, sense soroll. Un terapeuta iun pacient, durant espais de tempscurts i diverses vegades al dia.»Quan parlem de treball en grup,s’hi inclouen les sortides en grup al’exterior, sempre amb un terapeutadel Guttmann i familiars, si volen.La piscina. L’aigua aporta flotació, mobilitat...Recuperem les funcions de les extremitats superiors. / Q. PUIGAgafen l’autobús, a la parada deldavant, potser aniran al centre deBadalona, a Barcelona, a El CorteInglés. Compren aliments, tornen i elscuinen, i renten els plats. «Els permetveure com es defensen i veure lesdificultats de l’entorn... L’èxit és queles persones arribin a tornar a casaamb la més gran independènciapossible.més actius, més activitats.» Preguntema un dels pacients com liva el pla d’activitats. La respostano deixa dubte de les ganes desuperar-se: «Encara en puc fermés!»Els pacients ingressen, s’estanuns mesos fent rehabilitació.Després reben l’alta, i van a casaa dormir, però durant el dia segueixenla rehabilitació. Unsmesos més. «S’ha d’evitar la dependènciade l’hospital, que ésun sistema artificial. Cal crearactivitats amb les quals el pacients’acostumi a estar fora,amb les seves noves característiques.»Ens aturem als costat delsque fan teràpia ocupacional.S’està treballant la funcionalitatde les extremitats superiors, o béles funcions cognitives: memòria,atenció, llenguatge. I funcionsexecutives, el judici. I elcàlcul, la reeducació de l’escriptura.Un pacient amb traumatismecranioencefàlic està treballantamb un giny: treu i posa pilotesen unes cistelles. Treballala coordinació, la tracció. No ensn’adonem, però internament esreestructura. Un altre, per al qualhan dissenyat una fèrula per ajudar-loa escriure, està practicant.«Com anem?», li pregunta Medina,que s’hi adreça pel nom.«En dues setmanes he avançatmés que en dos mesos!», respon.L’aparell, que han d’acabar depolir, és el que en diuen una suplència,en aquest cas per a l’escriptura.Les suplències són ajudestècniques per facilitar la mobilitat.Alerta, per a la medul·la i el cervell no hi ha recanvis● La imatge que il·lustra el text és d’un accidentocorregut a Lleida aquest gener. Hi va haver morts iferits de gravetat. Entre aquests últims, un nen ambtraumatisme cranioencefàlic. Al Guttmann s’atenenpacients i les seves famílies, es formenprofessionals, es fa recerca, es fan reivindicacionsen matèria social davant de les autoritatscompetents, i es fa pedagogia. Un exemple de lapedagogia són les xerrades de la campanya Stop alcop. Cal repetir-ho fins a la sacietat: a Catalunya esprodueixen cada any de 120 a 140 casos nous delesió medul·lar i un nombre important detraumatismes cranioencefàlics amb lesió cerebral.La major part d’aquestes lesions són degudes aaccidents de trànsit. Stop al cop s’adreça als mésjoves: sí que es poden prevenir els accidents, tantels de trànsit com els que són fruit de lesUn accident d’aquest gener a Lleida. / EFEimprudències en el temps de lleure: unacapbussada a mar, per exemple. «La medul·laespinal i el cervell no tenen recanvis.»D’altra banda, l’Institut Guttmann i elDepartament de Justícia han signat un conveni pertal que persones condemnades per delictesrelacionats amb la seguretat del trànsit i que estansotmeses a la pena de treballs en benefici de lacomunitat o altres mesures puguin desenvoluparuna activitat d’utilitat pública al Guttmann. En elmoment de fer públic l’acord, la consellera Tura vamanifestar que «la mesura més alliçonadora ésveure les conseqüències de la conducciótemerària». Quines són aquestes tasques?Acompanyar pacients, col·laborar en eldesenvolupament d’activitats, com ara lesesportives, o en el manteniment d’espais.»