12.07.2015 Views

Reconstruir la vida - VilaWeb

Reconstruir la vida - VilaWeb

Reconstruir la vida - VilaWeb

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

8 ❙ DOSSIER / COMENÇAR DE NOU presència · Del 25 al 31 de gener del 2008Una persona,un programarehabilitadorL’èxit de <strong>la</strong> rehabilitació és donar com mésautonomia millorM.M.● Josep Medina, cap de rehabilitaciófuncional: «‘Doctor, podrécaminar?’ És <strong>la</strong> preguntamés normal. Això, en el cas queno hi hagi lesió cerebral. Enaquest cas, és <strong>la</strong> família <strong>la</strong> que tépreguntes.» Sobretot, es pregunten:‘Tornarà a ser com abans’?Som a rehabilitació, un espaion els pacients tenen moltes ganesd’anar, on hi ha <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> demàquines. La rehabilitació. Uncamina agafat a unes paral·leles;un altre fa exercicis de coordinació,de memòria, d’atenció,d’estimu<strong>la</strong>ció sensorial... Imaginemalgú que ha tingut un accidentde trànsit. «Primer es fauna exploració exhaustiva, perveure quin és el nivell d’afectació.Hi ha pacients que tenenafectada <strong>la</strong> part més mecànica, isón els lesionats medul·<strong>la</strong>rs, fonamentalment,i hi ha els que tenenafectada <strong>la</strong> part mecànica associadaa <strong>la</strong> cognitiva, i que sónels que tenen dany cerebral.» Hosabem, d’on vénen: accidents detrànsit, <strong>la</strong>borals, esportius... i lesionsneurològiques adquirides.Lesions tumorals, vascu<strong>la</strong>rs, degeneratives,congènites. Des-«S’HA D’EVITARLADEPENDÈNCIADE L’HOSPITAL,QUE ÉS UNSISTEMAARTIFICIAL. CALCREARACTIVITATSAMB LES QUALSEL PACIENTS’ACOSTUMI AESTAR FORA,AMB LES SEVESNOVESCARACTERÍS-TIQUES»«ENS AGRADAMOLTTREBALLAR ENGRUP. UNPACIENTESTIMULAL’ALTRE»Una sortida al món. Anar a Barcelona, entrar a les botigues, descobrir els esculls, preguntar-se per les solucions.prés de l’exploració, es p<strong>la</strong>ntejaun programa d’exercicis en funciódels dèficits del pacient i de<strong>la</strong> tolerància al tractament. Elprograma de rehabilitació començaa les 9 del matí i acaba ales 5 de <strong>la</strong> tarda. Una persona queacaba de tenir un accident no espot posar a fer rehabilitació l’endemà.Es va a poc a poc. Comencenun p<strong>la</strong> de tractament d’unahora, de dues hores... El programaés absolutament personalitzat.«A <strong>la</strong> zona de rehabilitaciópodem escollir entre quinze ivint activitats quines són les mésinteressants per a cada pacient.Això ens diferencia d’altres centres,en el sentit que busquemquines activitats poden donarmés rendibilitat. A més a més,pretenem que <strong>la</strong> rehabilitació nosigui avorrida.» De fet, molts enginysdels que utilitzen els pacientsse’ls han inventat al Guttmanno els han adaptat. La rehabilitaciópot durar tres, quatre,fins a sis mesos. «Imagina si durantaquests mesos estiguessisfent el mateix! Diferents activitatsper fer el mateix de maneradiversa.» Piscina, esport... Totsels pacients tenen un programaterapèutic: teràpia manual, teràpiaocupacional, <strong>la</strong>boratori demarxa... «A mesura que estanEl cas de <strong>la</strong> «polio»● Poliomielitis, més coneguda com a polio. Com sifossin nàufrags, van començar a arribar alGuttmann persones que es van contagiar els anys1955-1960. Supervivents. Què els passava? Eldoctor Enric Portell explica que <strong>la</strong> polio és «unainfecció vírica, que ja està eradicada (fora de Nigèriai zones de l’Índia i el Pakistan). Afectava els nenspetits i donava febre alta, paràlisi muscu<strong>la</strong>r a lesextremitats, problemes respiratoris... Molts morien.»Però molts van sobreviure, curats o amb seqüeles.Passats els anys, alguns han començat a tenirproblemes, com ara pèrdua de força muscu<strong>la</strong>r. Alconjunt de símptomes se l’ha batejat com asíndrome postpolio. Al Guttmann han creat unprograma especial i atenen unes 300 persones.«Cada setmana tenim alguna primera visita. Enshem convertit en centre de referència per a ells.»L’activitat esportiva, també per quan surtin fora● Al Guttmann, una eina c<strong>la</strong>ríssima derehabilitació és l’esport. T’hi passeges i veusl’activitat de fitness, els jocs en grup, <strong>la</strong> piscina.Els professors d’educació física p<strong>la</strong>ntegenactivitats de mobilitat i forma física en general,però sempre pensantque seran activitats queel pacient ha de podercontinuar practicantquan se’n vagi. Tennis,tennis de tau<strong>la</strong>,bàsquet. Un cop persetmana surten del’hospital per anar a unainstal·<strong>la</strong>ció a fer esportamb persones sensediscapacitat. EnriquidorEsport en cadira de rodes. És molt competitiu.per a totes les parts. Integrador per a tots.Ara som a <strong>la</strong> piscina. Diferents espais,diferents temperatures. Força càlid. L’aigua fredaincrementaria les contraccions involuntàries delsmúsculs. Estar a l’aigua vol dir beneficiar-se de<strong>la</strong> flotació, gaudir d’unamobilitat que no es téfora. Fan iniciació a <strong>la</strong>natació. I hi entren comsigui, amb <strong>la</strong> cadira,amb grua, matalàs. Ales tardes,submarinisme,piragüisme i aiguagim.Un cop l’any, van aPa<strong>la</strong>mós a fer un bateigaquàtic.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!