ECMTgn_25a_Montoliu

HistòriaLa seu definitiva, a la Casa Montoliu del carrer dels Cavallers núm. 10, s’estrenàel curs 1983-1984, un cop recuperat l’edifici per la Diputació, que hi va invertiruna considerable quantitat de diners per condicionar-lo, retornant a l’immoble ladignitat d’antics temps i dotant el Conservatori d’una seu adequada.La mansió havia estat la residència dels marquesos de Montoliu i, abans d’ells,dels Figuerola, barons de Nàquera, i abans dels Çaportella, consellers reials.Estava construïda amb pedres i murs de runes monumentals romanes, ja ques’assentava sobre les antigues edificacions que donaven a la façana del circ; aixòfeia suposar que la façana era de carreu 14 . Vers la meitat del segle xviii, Plàcidde Montoliu de Boixadors (1696-1760), castlà de Tartareu i senyor de Millà iAlberola, adquirí l’immoble i el reformà adaptant-lo a llurs necessitats: traguerenbalcons i eliminaren els finestrals gòtics i ampliaren el vestíbul, d’estil toscà, ambescales d’accés a la planta noble. “El resultat final fou una combinació d’estilsarquitectònics que van des del gòtic tardà fins al neoclàssic, sense oblidar, però,alguns detalls renaixentistes” 15 .Durant la guerra del Francès (1808-1814), la casa allotjà diversos altscomandaments napoleònics. El general Joseph Chabran hi sojornà el 1808, i l’estiusegüent a la presa de la ciutat per les tropes franceses fou ocupada i saquejada,i la deixaren en mal estat i sense mobiliari. Desaparegueren una vuitantena dequadres i una vintena de tapissos, i si la biblioteca i arxiu patrimonial es vanpreservar només fou perquè els Montoliu, durant la contesa, es refugiaren aMallorca, com féu la majoria de famílies benestants tarragonines 16 .41D’ençà la mort de Plàcid de Montoliu de Boixadors, la família passà a residir aBarcelona, i ja a la primera meitat del segle xx la mansió Montoliu ha albergatuna escola nacional, un centre carlí, un celler i habitatges particulars. Desprésde la Guerra Civil era propietat de M. Teresa Ventosa Regordosa, que l’alienàel 7 de juny de 1943 a favor del reusenc Joan de Dalmau Domingo. Aquestpropietari la llogà a diversos inquilins, també els baixos, on s’establí un celler 17 .14. Yxart [1946] 28, i la “Memoria descriptiva” de l’expedient d’obres. AGDT, Arquitectura, Projectes, “CasaMontoliu” (1974).15. Rovira [2007] 124.16. Rovira [2007] 124 i 126; Ricomà [1990] 12.17. Exp. de compra de Casa Montoliu. Arxiu de l’Oficina de Governació.