ECMTgn_25a_Montoliu

comptar la resta d’inquilins expropiats, ni tampoc les rehabilitacions posteriors,dóna una inversió total de més de 16.700.000,- ptes., en una operació patrimonialque s’allargà des de 1963 fins a 1983, i en la qual van prendre part fins a quatrepresidents de la Diputació consecutius. Són aquestes dades prou eloqüents perrefermar l’interès i la voluntat de la Corporació per dotar la demarcació d’uncentre especialitzat en l’ensenyament públic de música.Disposició internaLa Casa de Montoliu és un immoble que ocupa bona part del carrer dels Cavallers,un autèntic palauet, d’una grandària considerable. A les seves memòries, Manuelde Montoliu comenta que era tan espaiosa que albergava la seva família compostad’onze membres i també les famílies del capellà, del cotxer i del servei, i queencara hi quedaven nombroses cambres buides 19 . Efectivament, un inventari demitjan el segle xix 20 situa a la casa: pati, cotxera, sala, rebedor del primer pis,capella, dos menjadors, cuina i no menys de set habitacions, i encara quedavala segona planta... El document de compravenda de la casa, de 18 de febrer de1971, el descrivia breument dient que “consta de planta baja, entresuelos, primero ysegundo pisos y desvanes, y disfruta de una pluma de agua...”. L’informe de l’arquitecteprovincial de 29 d’octubre de 1969 destacava l’ample saló de 70 m 2 de la plantanoble, i estimava una superfície total d’uns 720 m 2 .47La memòria descriptiva de l’expedient d’obres (1978) ens aporta més dades.Remarcava el pati senyorial com la peça més important de l’immoble; per lapart del darrere, les antigues voltes del circ s’havien reconvertit en improvisadescisternes d’aigua potable, llavors inutilitzades. Cedim la paraula al document:“Entre el patio y la planta principal se halla un nivel intermedio que ocupa laparte posterior y lateral izquierda de la casa que se ha venido utilizando comoviviendas. La planta principal tiene dos alturas de techo distintas y está formadapor grandes salones de enormes paredes en las que se nota las diferentes accionesde demolición y reconstrucción que ha sufrido la casa a lo largo del tiempo. Deentre los mismos destaca por sus pinturas el salón central de un ingenuo estiloneoclásico que armonizan con el conjunto estético que ofrece la casa después dela última restauración. Finalmente se encuentra la planta áticos que no ofreceningún interés especial y sobre la misma los desvanes bajo la cubierta de tejasustentándola por vigas y viguetas de madera...”.19. Rovira [2007] 126.20. ACM, Plànols del Control d’Inventari de Patrimoni, escala 1/100, de setembre de 2008 (arquitecte Jaume MutllóPàmies).