línia en l’univers musical d’aquella època i mestres d’una generació sencera decompositors, directors d’orquestra i pianistes. Per les seves mans van passarmúsics de tot el món que han omplert els escenaris de les sales de concert mésimportants dels darrers seixanta anys. Especial esment cal fer també de la sevaparticipació en els Cursos Internacionals de Música de Santiago de Compostel·la,on conegué i treballà amb les insignes cantants Conxita Badia, Concepció Callaui la incipient Montserat Caballé; també amb el compositor Frederic Mompou i elgran violoncel·lista Gaspar Cassadó, amb qui va fer nombrosos concerts. Aquestacol·laboració quedarà forjada en lletres d’or en la seva trajectòria professionalcom a intèrpret.el personal72Carme Flexas realitzà una notable activitat concertística amb actuacions arreude Catalunya, Galícia, València, Astúries, Andalusia i Canàries. A l’estranger féuconcerts a Brussel·les, on va gravar per a la ràdio i la televisió, i va fer una llarga giraamb l’Agrupació de Ballet Clàssic d’Emma de Miranda per tot Espanya, el Marroci Algèria. També va realitzar actuacions amb el violinista grec Byron Colassi, lasoprano Maria Rosa Barbany i el tenor Joan Sabaté, amb qui va fer enregistramentsper a TVE i RNE. De les seves darreres aparicions en públic com a intèrpret elsanys setanta i vuitanta cal remarcar la seva col·laboració amb el trio Flexas-Alpiste-Motatu i, especialment, un recital memorable a l’Espluga de Francolí l’any 1977.En un àmbit no estrictament musical, l’any 1978 (el mateix dia en què vanconcedir la Flor Natural a la seva amiga poetessa Olga Xirinacs) va exercir deReina de la Festa dels Jocs Florals de Barcelona (els primers després del 1936)compartint lloc d’honor a la presidència amb artistes de la talla del pintor JoanMiró, entre d’altres.Amb tot, però, la dedicació primordial en els últims cinquanta anys de la sevavida fou l’ensenyament, i és en aquesta faceta que el seu mestratge agafa la sevaveritable dimensió. El 1950 entrà a formar part del claustre de professors del’Escola de Música de l’Instituto Musical de Tarragona (escola fundada el 25 d’agostd’aquell any sota la presidència d’Eduard Baixauli i que més tard esdevinguéConservatori Professional), en la qual impartí la docència durant trenta anyscom a professora titular dels cursos superiors de piano i música de cambra.Un punt i a part mereix la seva relació amb l’Escola de Música del Casal del’Espluga de Francolí que fundà el 1978 i d’on fou directora fins al 1990. El seucontacte musical amb aquesta vila sorgí del concert abans esmentat del 1977.La connexió i afinitat que es produí amb el públic des de les primeres notesde la vetllada desembocà en un estret lligam que, gràcies a l’interès de LluísCarulla i Canals i, especialment, de Josep M. Vallès (autèntica alma mater delprojecte), fou decisiu en la creació de l’Escola de Música, una iniciativa privadaúnica en aquell moment, atrevida i que obtingué un gran ressò. Carme Flexas
tenia l’oportunitat, finalment, de crear de soca-rel el projecte d’educació musicalque havia anat covant al llarg dels anys. Durant un temps, paral·lelament, tambéfou cap del Departament de Piano del Conservatori de Cervera, ciutat on tambéés molt recordada.Entre tots els que la van conèixer hi ha la unanimitat a assenyalar que CarmeFlexas ha estat una persona irrepetible i extraordinària des de tots els punts devista. Dotada d’una gran afectivitat i d’un gran mestratge, fruit d’una formaciósòlida i d’una insuperable sensibilitat artística, ha deixat una forta empremta enels que la van tractar i en els llocs per on va passar.En una entrevista que li feren el 1986 explicava amb claredat diàfana: “Necessitotraspassar els meus coneixements pianístics i humans als nois i noies que preparoperquè la formació musical no només consisteix a aconseguir una depuradatècnica instrumental sinó també a formar, a la vegada, persones sensibles i ambun fort component espiritual. Aquesta simbiosi, la unió de la formació humana itècnica, és la constant indefugible per al sorgiment de vertaders artistes”.Carme Flexas morí el 14 d’octubre de 2005 als vuitanta anys a la Residència SantCamil de Sant Pere de Ribes.Conservatori Elemental de Música a partir de 1954ProfessoratespecialitatJoaquim Amela GuillotHarmoniaEduard Baixauli MoralesEstètica i història de la música, de lacultura i de l’artIsabel Bargalló BargoGuitarraLluís Bevià AmatSolfeigCarme Bové VallvéSolfeig i pianoCarme Flexas EscodaPianoTeresa Larios CanalsSolfeig i pianoRegina MarcoSolfeig i pianoTeresa Martínez FiguerolaViolíTeodor Padilla LobatoSolfeig, instruments de vent(trompeta) i acordióAntònia Quesada OrsSolfeig i teoriaJaume Rué EsquéPianoIsabel Sans MallafréSolfeigFrancisca Vidal GuinovartCantPere Serra VilasSolfeig73
- Page 3 and 4:
Escola i Conservatori de Música de
- Page 5:
Escola i Conservatori de Música de
- Page 9 and 10:
SumariPòrtics 11La institució 17L
- Page 11:
Pòrticspòrtics
- Page 15 and 16:
PresentacióEls 25 anys del Conserv
- Page 17:
La institucióitucióla institució
- Page 20 and 21:
(1876), amb un professor responsabl
- Page 22 and 23: la institucióVisita del Rev. Feder
- Page 24 and 25: Neix el ConservatoriA partir d’aq
- Page 26 and 27: Teixidó (piano i música de cambra
- Page 30 and 31: Organigramala institució30CONSELL
- Page 32 and 33: de l’existent a l’antic jardí,
- Page 34 and 35: la institució34Pati interior del P
- Page 36 and 37: la institució36ed
- Page 38: l’edifici38
- Page 41 and 42: HistòriaLa seu definitiva, a la Ca
- Page 44: l’edifici44
- Page 47 and 48: comptar la resta d’inquilins expr
- Page 49 and 50: Vista del pati des de l’escala de
- Page 51 and 52: Aula de llenguatge músical, aula n
- Page 53 and 54: Clavicèmbal de la Sala Noble (pres
- Page 56 and 57: la institució56pers
- Page 59 and 60: Càrrecs directiusQuan l’any 1954
- Page 61 and 62: Mn. Francesc Tàpies TorresNat a Ol
- Page 63 and 64: 1972 prengué part en un cicle de c
- Page 65 and 66: La seva carrera docent s’encetava
- Page 67 and 68: El professoratAl llarg d’aquest m
- Page 69 and 70: El professor Josep Català Rufà im
- Page 71: Del seu enllaç amb la tarragonina
- Page 75 and 76: deixà el grau elemental i passà a
- Page 77 and 78: amb resultats positius i permanents
- Page 79 and 80: Quadre de professors del Curs 1983-
- Page 81 and 82: Liliana Maffiotte. Concert a la Cat
- Page 83 and 84: Montserrat Rios HeviaCorMontserrat
- Page 85 and 86: Quadre de professors del curs 2008-
- Page 87 and 88: L’alumnatL’Escola i Conservator
- Page 89 and 90: Concert de Carnaval d’alumnes i p
- Page 91 and 92: Alumnes destacatsMolts han estat el
- Page 93 and 94: Ha cantat un gran nombre d’orator
- Page 95 and 96: el premi extraordinari Ajuntament d
- Page 97 and 98: Àngel Ódena, baríton. FOTO FIDEL
- Page 99: Projecció delConservatori de Músi
- Page 102 and 103: La presentació de productes de dif
- Page 104 and 105: projecció104Babel 46 de X. Montsal
- Page 106 and 107: projecció106Paral·lelament a les
- Page 108 and 109: projeccióCurs de guitarra amb M. L
- Page 110 and 111: Professors i especialitats dels fes
- Page 112 and 113: projecció112Concert de l’Orquest
- Page 114 and 115: projecció114Concert de les VII Col
- Page 116 and 117: Concert d’alumnes del VI Festival
- Page 118 and 119: projecció118
- Page 120 and 121: projecció120
- Page 122 and 123:
la institució122Concert de la Band
- Page 124 and 125:
projecció124Concert de l’Orquest
- Page 127 and 128:
CronologiaMitjan segle xviii: Plàc
- Page 129 and 130:
Fons i bibliografiaFonsACM = Arxiu
- Page 131 and 132:
Índex onomàsticAAbàs Boquera, La
- Page 133 and 134:
Gruberova, E. 93Gual Vernet, Josep
- Page 135:
Sagi, E. 94Sainz de la Maza, Eduard