ECMTgn_25a_Montoliu

Adquisició per part de la Diputació 18El 1963 la Diputació de Tarragona tenia l’assignatura pendent de la instal·laciódefinitiva de les obres d’art que integraven el seu patrimoni, el qual s’haviaincrementat notablement amb el llegat del pintor Josep Sancho Piquer. Amb laidea de crear un museu d’art modern, entre finals de 1963 i principis de 1964,el president de la Corporació, Antoni Soler Morey, inicià una sèrie de contactesamb els hereus de confiança de l’antic propietari. Joan de Dalmau Domingohavia mort el 8 d’agost de 1962 i per qüestions familiars disposà un testament(16 de març de 1962) en què nomenava una sèrie de persones perquè vetllessinpel patrimoni que llegava als seus hereus. Entre aquestes persones hi haviael director general de Trànsit, un notari, Josep Yxart de Moragas i l’advocatbarceloní Francisco Figuerola Ferrer. Els primers contactes van ser amb aquestsdos últims, que van veure amb bons ulls la possibilitat que la Diputació adquirísl’immoble, si el destinava a usos culturals (un institut de cultura mediterrani ol’Arxiu Històric).l’edifici42Les negociacions les va reprendre el president Josep Clúa Queixalòs. A lapartida de 800.000,- ptes. consignada per a la instal·lació del Museu ProvincialJulio Antonio, s’hi afegiren 700.000,- ptes. més, amb càrrec al pressupostextraordinari, de manera que a la sessió plenària de 24 d’octubre de 1969, previinforme favorable de l’arquitecte municipal, s’acordava l’adquisició de la CasaMontoliu per 1,5 milions de ptes., i el 18 de febrer de 1971 es procedia a signarla compravenda de l’edifici.Les obres de condicionament encara tardarien uns anys, ja que l’immoble seguiaocupat per diversos inquilins que, en el decurs dels següents anys, l’anarenabandonant. L’últim d’aquests fou l’arrendatari del local dels baixos, on haviaobert al públic un celler. Per acord de 30 de juny de 1983, s’aprovà l’estim o preujust de mutu acord de l’expropiació forçosa del dret d’arrendament. Hi haviauna sentència d’expropiació forçosa per 926.800,- ptes., però no era ferma, i perobviar més dificultats s’elevà la suma a 1,4 milions, bo i deixant lliure i expedit ellocal aquell 5 de setembre. L’espai del local del celler seria habilitat, amb el temps,en el que ara és la Biblioteca del Conservatori.Les obresEl 1972 els serveis tècnics de la Diputació redactaren el projecte de Reforma ireconstrucció de la Casa Montoliu, i el 1974 s’esdevenia l’aprovació definitiva dedites obres de reforma, amb un pressupost de contracta de 13.420.000,- ptes. Uninforme de 21 de gener de 1976 sobre l’estat de l’immoble considerà inajornablela seva execució, donat el seu grau de deteriorament. Els pèrits lamentaven l’acció18. Ricomà [1990] 11.