el personal68Celebració de Sta. Cecília: Sra. Bargalló, Sr. Baixauli, Sr. Mariné (president de la Diputació) i Sr. Sanchis.Restaurant Fortí de la Reina, 22 de novembre de 1995. FOTO CHINCHILLAJosep Català Rufà (1887-1965)Un dels primers especialistes en violí que va tenir Tarragona, amb una tasca degran qualitat i erudició musical demostrada en les sales de concert més il·lustresd’Europa, ha estat Josep Català Rufà, nat a la capital l’any 1887. Dedicatplenament a la música, el seu primer mestre fou Rafael Gabriel, i amb molt pocsanys va ser presentat en públic. De ben jove passà a Barcelona, on amplià estudisd’harmonia, composició i instrumentació amb Felip Pedrell i perfeccionà el violíamb el cèlebre Crickboom.Després d’una llarga estada a l’illa de Cuba, on es donà a conèixer com un consumatviolinista i un notable concertista, tornà a Catalunya i s’instal·là definitivamenta Tarragona. Llavors oferí diversos recitals per les capitals d’Espanya; tambéa Tarragona, el 1915 al Teatre Principal, l’any 1917 al Coliseu Mundial, ambl’orquestra Mendelssohn; el 1919, amb l’Orfeó Tarragoní, i al Teatre Principal,etc. A la seva ciutat sovint actuava al Teatre Metropol, dependent d’AccióCatòlica, i oferia concerts a l’Ateneu Tarraconense, a La Artesana i en d’altressocietats culturals locals. Amb el temps, arribaria a oferir el seu art musical pertot Itàlia, França, Espanya, Portugal, Alemanya, Luxemburg i Dinamarca. Ladècada dels anys vint, fundà l’orquestra de corda Pro Arte, amb la qual donànombroses audicions, d’entre les quals eren especialment recordades les ofertesa la pedrera d’El Mèdol. A la dècada dels anys quaranta, Català Rufà limitàles actuacions a concerts locals organitzats per l’Instituto Musical, acompanyat
El professor Josep Català Rufà impartint classe a l’alumne Josep M. Brull. FOTO CHINCHILLAde figures com: Paquita Diéguez (violí), Carme Flexas (piano), Josep Chipell(flauta), Joan Dasca (violí), etc.69La seva trajectòria docent la inicià en el seu domicili de la Rambla Nova núm. 26,on obtingué un considerable prestigi el seu ensenyament pedagògic de la música.Ben entrat el segle xx oferia classes de violí al Centre d’Instrucció Musical delSaló Ayné, propietat de Juan Ayné. Durant els anys trenta d’aquesta centúria,impartí classes de la seva especialitat a la filial del Conservatori del Liceu deBarcelona, sota la direcció de Mn. Francesc Tàpies Torres, juntament ambd’altres destacats professionals de la música com: Lluís Roig Vidal, Xavier GolsSoler, Josep Juncà o Maria Baixeras 29 .Després de la Guerra Civil, Català Rufà exercí la seva activitat docent a l’InstitutoMusical, també dirigit per Mn. Tàpies, a les dependències del Teatro de Educación yDescanso, a l’antic Ateneu, on s’impartiren classes de: clarinet, flauta, harmonia icomposició, instruments de vent de metall, piano, solfeig i violí. Així fou com, encrear-se l’Escola de Música l’octubre de 1950, s’hi incorporà, i acudí els quatreanys següents a la seu de l’antiga Escola de la Normal, al carrer Major. Createl Conservatori Elemental de Música, per decret de 28 de maig de 1954, quedà29. Baixauli [1969] 93-94.
- Page 3 and 4:
Escola i Conservatori de Música de
- Page 5:
Escola i Conservatori de Música de
- Page 9 and 10:
SumariPòrtics 11La institució 17L
- Page 11:
Pòrticspòrtics
- Page 15 and 16:
PresentacióEls 25 anys del Conserv
- Page 17: La institucióitucióla institució
- Page 20 and 21: (1876), amb un professor responsabl
- Page 22 and 23: la institucióVisita del Rev. Feder
- Page 24 and 25: Neix el ConservatoriA partir d’aq
- Page 26 and 27: Teixidó (piano i música de cambra
- Page 30 and 31: Organigramala institució30CONSELL
- Page 32 and 33: de l’existent a l’antic jardí,
- Page 34 and 35: la institució34Pati interior del P
- Page 36 and 37: la institució36ed
- Page 38: l’edifici38
- Page 41 and 42: HistòriaLa seu definitiva, a la Ca
- Page 44: l’edifici44
- Page 47 and 48: comptar la resta d’inquilins expr
- Page 49 and 50: Vista del pati des de l’escala de
- Page 51 and 52: Aula de llenguatge músical, aula n
- Page 53 and 54: Clavicèmbal de la Sala Noble (pres
- Page 56 and 57: la institució56pers
- Page 59 and 60: Càrrecs directiusQuan l’any 1954
- Page 61 and 62: Mn. Francesc Tàpies TorresNat a Ol
- Page 63 and 64: 1972 prengué part en un cicle de c
- Page 65 and 66: La seva carrera docent s’encetava
- Page 67: El professoratAl llarg d’aquest m
- Page 71 and 72: Del seu enllaç amb la tarragonina
- Page 73 and 74: tenia l’oportunitat, finalment, d
- Page 75 and 76: deixà el grau elemental i passà a
- Page 77 and 78: amb resultats positius i permanents
- Page 79 and 80: Quadre de professors del Curs 1983-
- Page 81 and 82: Liliana Maffiotte. Concert a la Cat
- Page 83 and 84: Montserrat Rios HeviaCorMontserrat
- Page 85 and 86: Quadre de professors del curs 2008-
- Page 87 and 88: L’alumnatL’Escola i Conservator
- Page 89 and 90: Concert de Carnaval d’alumnes i p
- Page 91 and 92: Alumnes destacatsMolts han estat el
- Page 93 and 94: Ha cantat un gran nombre d’orator
- Page 95 and 96: el premi extraordinari Ajuntament d
- Page 97 and 98: Àngel Ódena, baríton. FOTO FIDEL
- Page 99: Projecció delConservatori de Músi
- Page 102 and 103: La presentació de productes de dif
- Page 104 and 105: projecció104Babel 46 de X. Montsal
- Page 106 and 107: projecció106Paral·lelament a les
- Page 108 and 109: projeccióCurs de guitarra amb M. L
- Page 110 and 111: Professors i especialitats dels fes
- Page 112 and 113: projecció112Concert de l’Orquest
- Page 114 and 115: projecció114Concert de les VII Col
- Page 116 and 117: Concert d’alumnes del VI Festival
- Page 118 and 119:
projecció118
- Page 120 and 121:
projecció120
- Page 122 and 123:
la institució122Concert de la Band
- Page 124 and 125:
projecció124Concert de l’Orquest
- Page 127 and 128:
CronologiaMitjan segle xviii: Plàc
- Page 129 and 130:
Fons i bibliografiaFonsACM = Arxiu
- Page 131 and 132:
Índex onomàsticAAbàs Boquera, La
- Page 133 and 134:
Gruberova, E. 93Gual Vernet, Josep
- Page 135:
Sagi, E. 94Sainz de la Maza, Eduard