ECMTgn_25a_Montoliu

línia en l’univers musical d’aquella època i mestres d’una generació sencera decompositors, directors d’orquestra i pianistes. Per les seves mans van passarmúsics de tot el món que han omplert els escenaris de les sales de concert mésimportants dels darrers seixanta anys. Especial esment cal fer també de la sevaparticipació en els Cursos Internacionals de Música de Santiago de Compostel·la,on conegué i treballà amb les insignes cantants Conxita Badia, Concepció Callaui la incipient Montserat Caballé; també amb el compositor Frederic Mompou i elgran violoncel·lista Gaspar Cassadó, amb qui va fer nombrosos concerts. Aquestacol·laboració quedarà forjada en lletres d’or en la seva trajectòria professionalcom a intèrpret.el personal72Carme Flexas realitzà una notable activitat concertística amb actuacions arreude Catalunya, Galícia, València, Astúries, Andalusia i Canàries. A l’estranger féuconcerts a Brussel·les, on va gravar per a la ràdio i la televisió, i va fer una llarga giraamb l’Agrupació de Ballet Clàssic d’Emma de Miranda per tot Espanya, el Marroci Algèria. També va realitzar actuacions amb el violinista grec Byron Colassi, lasoprano Maria Rosa Barbany i el tenor Joan Sabaté, amb qui va fer enregistramentsper a TVE i RNE. De les seves darreres aparicions en públic com a intèrpret elsanys setanta i vuitanta cal remarcar la seva col·laboració amb el trio Flexas-Alpiste-Motatu i, especialment, un recital memorable a l’Espluga de Francolí l’any 1977.En un àmbit no estrictament musical, l’any 1978 (el mateix dia en què vanconcedir la Flor Natural a la seva amiga poetessa Olga Xirinacs) va exercir deReina de la Festa dels Jocs Florals de Barcelona (els primers després del 1936)compartint lloc d’honor a la presidència amb artistes de la talla del pintor JoanMiró, entre d’altres.Amb tot, però, la dedicació primordial en els últims cinquanta anys de la sevavida fou l’ensenyament, i és en aquesta faceta que el seu mestratge agafa la sevaveritable dimensió. El 1950 entrà a formar part del claustre de professors del’Escola de Música de l’Instituto Musical de Tarragona (escola fundada el 25 d’agostd’aquell any sota la presidència d’Eduard Baixauli i que més tard esdevinguéConservatori Professional), en la qual impartí la docència durant trenta anyscom a professora titular dels cursos superiors de piano i música de cambra.Un punt i a part mereix la seva relació amb l’Escola de Música del Casal del’Espluga de Francolí que fundà el 1978 i d’on fou directora fins al 1990. El seucontacte musical amb aquesta vila sorgí del concert abans esmentat del 1977.La connexió i afinitat que es produí amb el públic des de les primeres notesde la vetllada desembocà en un estret lligam que, gràcies a l’interès de LluísCarulla i Canals i, especialment, de Josep M. Vallès (autèntica alma mater delprojecte), fou decisiu en la creació de l’Escola de Música, una iniciativa privadaúnica en aquell moment, atrevida i que obtingué un gran ressò. Carme Flexas