17.07.2016 Views

ribera news 18

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

POLÍTICA<br />

Julio 2016<br />

5<br />

Antonio M. López. Doctor en Ciencias Políticas<br />

e historiador. Miembro de AVAPOL<br />

Ciudadanos.“Resistir es vencer”<br />

No me voy a remitir a los trágicos tiempos<br />

en que Juan Negrín pronunció la célebre<br />

cita; la cosa no es para tanto. Sencillamente<br />

es lo primero que me vino a la cabeza al<br />

ver los resultados definitivos que obtuvo<br />

el partido de Albert Rivera en la Comunidad<br />

Valenciana en los comicios del pasado<br />

26J. Para empezar considero que, buenos<br />

o malos, los resultados electorales nunca<br />

son algo tajante y definitivo. Como sabemos,<br />

la política es el mundo de la relatividad,<br />

donde la palabra “nunca” significa<br />

“de momento”. Veamos algunas premisas<br />

que resultan obvias, y sirven igual para todos<br />

los partidos, pero que son inevitables a<br />

la hora de hacer una evaluación electoral.<br />

Así, por ejemplo, hay que tener en cuenta<br />

el enrevesado contexto de los últimos<br />

años, la fragmentación parlamentaria, los<br />

partidos que llamamos “emergentes”, la<br />

historia de las formaciones, la evolución y<br />

volatilidad del voto, las jugadas políticas<br />

del resto de partidos tales como la formación<br />

de coaliciones, las elecciones recientes,<br />

la posible polarización entre partidos, el voto<br />

del miedo, la actuación de los líderes a nivel nacional...<br />

Pero centrémonos en la Comunidad Valenciana. A mi modo de ver, aparte de estas<br />

cuestiones y a diferencia de otros territorios, hay un par de elementos que merecen una<br />

reflexión por su particular repercusión en las últimas elecciones. Por un lado, aceptando<br />

que el caladero más factible para C’s es el del PPCV, sin desestimar el del PSPV,<br />

nuestra comunidad autónoma aparecía a priori como un buen puesto de pesca. Nada<br />

más lejos. Hemos oído comentarios desafortunados (los de la Sra. Oltra especialmente),<br />

a la vez que poco elaborados, a propósito de la “inesperada” recuperación de los<br />

populares. Según parece ese partido tendría que haber seguido cayendo en una especie<br />

de pozo sin fondo. No han tenido en cuenta que en el último año y medio los de la calle<br />

Quart han sufrido severísimos castigos en las Municipales, Autonómicas y Generales<br />

del 20D de forma sucesiva e irremisible. No hará falta recordar la enorme cantidad de<br />

poder que han perdido en los tres lances. Y no entro en si merecen más castigo o no.<br />

Así pues, ese caladero “fácil” de Ciudadanos se desvanece. Más aún, era algo un tanto<br />

artificial.<br />

El otro elemento en que nos fijamos es la importante coalición muñida por la citada<br />

Sra. Oltra que, aunque ideológicamente no compite con C’s, la repercusión en el reparto<br />

de los restos y su traducción en escaños no es en absoluto desdeñable. Hemos visto<br />

culpar del fracaso de “A la valenciana” a los votantes de Esquerra Unida y su rechazo<br />

a la coalición. Así, y puesto que en política dos más dos no siempre suman cuatro, es<br />

inevitable la pregunta sobre lo que hubiera ocurrido si sus grupos hubieran concurrido<br />

por separado. Dicho de otra forma, ¿qué parte de la culpa es de los votantes de EU y<br />

su rechazo?, y ¿qué parte lo ha sido del espectáculo que día a día ofrecen allá donde<br />

gobiernan los “podemitas” y sus adláteres? Por cierto, veremos cuanta presión resisten<br />

sus costuras: de momento tocan poder, pero si la tendencia se confirma en un futuro<br />

no muy lejano, el resultado puede dar un importante vuelco. Me inclino a pensar, en<br />

evidente contracorriente, que la segunda posibilidad tiene más importancia de la que le<br />

quieren adjudicar, tal vez tratando de ocultar algo que perjudica su porvenir. La unión<br />

les ha fortalecido. En contrapartida, opino que la formación liderada por Toni Cantó ha<br />

salido perjudicada por la coalición de izquierdas.<br />

Dadas las circunstancias, mantener la representación valenciana del partido anaranjado<br />

en la carrera de San Jerónimo, y perder un exiguo 0,9% (unos 37.000 votos sobre un<br />

total inicial de 423.000) parece un buen resultado. Además, es inevitable la comparación<br />

con los frutos cosechados a nivel estatal, y entonces la sección autonómica sale<br />

muy bien parada. Permítanme una licencia: si en todas las CCAA hubieran respondido<br />

igual que en Valencia ahora estarían hablando en términos de Gobierno coaligado y<br />

con mayoría absoluta, o casi. No obstante, el peligro, como la maldición de los partidos<br />

centristas, les acecha por los dos flancos: por la derecha si la mejoría de los populares<br />

continúa, y por la izquierda si el socialismo recupera la cordura y vira nuevamente<br />

hacia el centro. Es un asunto que ya no se discute que en el centro es donde se ganan<br />

las elecciones y el Gobierno. En cualquier caso, es muy probable que no tengamos que<br />

esperar más allá de un par de años para despejar esa incógnita.<br />

No, no era nada fácil resistir con tanto viento en contra. Y sí, insisto, repetir los resultados<br />

de los cinco diputados obtenidos en diciembre es un buen desenlace para Ciudadanos<br />

de la CV. Por supuesto que son mejorables. En el resbaladizo y canalla mundo<br />

de la política se vive de ellos, día a día, y a veces incluso la victoria se cuestiona, como<br />

otras veces una derrota decente sabe dulce. Lo que nos ocupa aquí evidentemente no<br />

es ni una cosa ni la otra, pero sin ninguna duda el rédito obtenido es un éxito. Luchar<br />

contra los elementos y salir bien parado lo es. Quizá sea aventurado, pero me atrevo a<br />

decir que si C’s a nivel nacional sabe jugar bien sus bazas (menos escaños, pero más<br />

decisivos), estos resultados de Valencia se convertirán en un suelo electoral firme desde<br />

el que poder tomar impulso. A mí, desde luego, me suenan a consolidación.<br />

Mariai Talens Alberola. Cap d’àrea d’acció<br />

electoral Bloc. Direcció Campanya Compromís<br />

Eleccions 26 A la Valenciana<br />

La sensació després de la jornada electoral<br />

del 26J ha estat un poc desconcertant<br />

entre el nostre electorat.<br />

Amb les bones expectatives que es donaven<br />

les enquestes al llarg de la campanya<br />

electoral i a peu d’urna, la il•lusió impregnava<br />

la ciutadania.<br />

A l’acabament de la jornada electoral, la<br />

plaça del Pilar (lloc de la seu electoral de<br />

la coalició A la Valenciana) començava a<br />

omplir-se de gent a l’espera d’eixos resultats<br />

que s’havien difós. Fins i tot es<br />

respirava el “sorpasso” i s’arribà a parlar<br />

de A la Valenciana com la primera força<br />

al País Valencià.<br />

Però a partir del tancament dels col•legis<br />

electorals i al tall que s’anaven donant els<br />

primers resultats provisionals, la dinàmica<br />

anava canviant de sentit i començava<br />

el ball de xifres on les diferències amb<br />

els resultats del 20 de desembre eren mínimes.<br />

Això començà a produir unes primeres<br />

reaccions de cert desconcert.<br />

Però la reacció fou ràpida, desconcertant<br />

sí, però de mals resultats no.<br />

Si al 20 de desembre Podemos i Compromís amb la coalició electoral És el Moment<br />

vàrem obtenir uns resultats molt bons, quasi impensables; eixos mateixos resultats no<br />

podien ser tan dolents.<br />

Com dic, unes enquestes poc realistes que varen crear unes expectatives massa altes.<br />

Però tot i que mantenim resultats al Congrés amb 9 persones diputades i 3 senadors<br />

(un més que a desembre), no podem obviar que alguna cosa ha fallat i que no s’han<br />

pogut superar estos resultats.<br />

Amb mires netament aritmètiques tenim que la coalició electoral És el Moment amb<br />

Compromís i Podemos va obtenir un total de 673.549 vots; mentre que la coalició<br />

amb Podemos, Compromís i Esquerra Unida ha obtingut 655.855 vots. Una diferència<br />

negativa de <strong>18</strong>.654 vots.<br />

Què ha passat? Doncs, d’entrada, que 1+1 no sempre són 2. Cal admetre que de vegades<br />

unir forces no implica sumar vots.<br />

I per què? En primer lloc, hem de parlar de certes incompatibilitats en el discurs de<br />

les diferents candidatures. No cal dir que el discurs de Podemos apel•lava a la “pàtria<br />

espanyola”, Esquerra Unida del País Valencià es preocupava de l’esquerra i introduïa<br />

el comunisme al seu discurs. I mentre, Joan Baldoví de Compromís, parlava del finançament<br />

al País Valencià. Estes incoherències i fins i tot incompatibilitats de discurs<br />

generen desconfiança en el mateix votant d’altres ocasions.<br />

A més, cal afegir la mobilització de la dreta i del PP en concret, El Partit Popular ha<br />

treballat molt el discurs de la por. Ha fet veure a cert rang de votants que una unió<br />

de forces així, ens durien a un “Frente Popular” la qual cosa comporta un missatge<br />

encobert que recorda als temps en que el Frente Popular fou un fracàs de govern a<br />

l’estat espanyol. Una idea que fa tornar a votar al PP a molta gent que ja havia deixat<br />

de votar-los pel malestar amb les seues polítiques i la corrupció a dintre del partit.<br />

Al mateix temps que el PP recupera el vot abstencionista, nosaltres l’augmentem i<br />

sembla que prou.<br />

Una abstenció que s’anava sospitant al llarg de la jornada electoral al comprovar que<br />

si bé de matí els percentatges de gent que acudia a les urnes era més elevat que en<br />

desembre, a la vesprada es produïa tot el contrari. A més i com sabem, el vot de la<br />

vesprada és majoritàriament el vot de la gent més jove. Just el tram poblacional què<br />

més ens vota.<br />

També hi podem afegir altres factors en contra com el fet d’encarar la campanya a<br />

fer-li el “sorpasso” al PSOE, quan l’enemic (polític) a batre és el PP. Això ha fet no<br />

valorar suficientment la campanya del PP que sí anava clarament en contra nostra.<br />

I tampoc han jugat a favor nostre certes decisions polítiques que no han estat molt<br />

ben rebudes per la ciutadania i que fins i tot han creat inseguretat entre els sectors més<br />

moderats dels nostres votants.<br />

També i com a constant, la manca d’una televisió valenciana fa que la nostra força<br />

resulte invisible a molts sectors de població.<br />

L’elevat nivell d’exigència i autoexigència del nostre electorat fa que se´ns mire molt<br />

de prop i que la crítica siga d’allò més acurada en cada acció que fem.<br />

Però tot i açò, hem de fer un pensament des d’un punt de vista diferent i fer-nos la<br />

pregunta següent: realment pensem que els resultats electorals de les tres forces per<br />

separat hagueren estat millor? Compromís haguera obtingut 4 diputats/des? Podemos<br />

4 més? I EUPV haguera aconseguit 1 diputat? Pensem-hi.<br />

També i per acabar, dir que el vot des de l’estranger ha estat majoritàriament nostre<br />

amb un 44,5% aconseguint ser la força més votada. El jovent desplaçat fora de casa<br />

confia en nosaltres com a força de futur.<br />

Per tant, continuem essent crítics però des de la feina. Posem-nos a treballar per fer<br />

escoltar la veu valenciana a Madrid i per aconseguir el grup parlamentari propi.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!