Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

la veu DE
la comparsa
Una oportunitat d’or per a
repensar i reorganitzar coses
Comparsa Cristians
Era octubre de 2019 quan va tindre lloc a
la comparsa Cristians l’Assemblea per a la renovació
de la Junta Directiva. Dues persones concorrien al
càrrec de la presidència, amb totes les il·lusions del
món per tal de guanyar i aplegar a poder fer coses per
aquesta comparseta que tant estimem. L’Assemblea
va decidir que la presidenta fora Alícia i ella es va
rodejar tant de gent de la seua esquadra, com d’altres
esquadres. Ens vam posar a treballar de seguida.
En aquell moment encara no sabíem el que ens
venia damunt. Vam començar a organitzar-nos per a
portar endavant el tema de la loteria de Nadal i del
Niño, vam aprofitar el mes de febrer per a fer una
neteja a fons en la cuina de la comparsa… Estàvem
d’allò més il·lusionats preparant també el Mig Any
Fester que s’apropava a marxes forçades, encara
que l’ombra d’un virus començava a no deixar-nos
actuar tan tranquils.
Malgrat les advertències, molts de nosaltres no
acabàvem de creure’ns que ens podrien tancar en
casa com als nostres veïns italians: “Si és una simple
grip”. “No serà per a tant”. “Doncs, diuen que tots
ho hem de passar”, i un llarg etcètera de frases semblants
es repetien en totes les converses d’aquells
dies.
Però en contra del que molts pensàvem sí que
ens van tancar a casa. I no, no sembla que siga una
simple grip. La primera quinzena de l’estat d’alarma
tot el món s’ho va pillar amb molt d’entusiasme i no
paraven de compartir-se vídeos de gent vestida de
festera, ballant les banderes en casa, desfilant des de
casa. Pense que tots egoistament vam pensar: “què
sort que les nostres festes són en setembre i ja estarà
tot bé per a celebrar-les”.
A poc a poc vam anar veient com els estats
d’alarma se succeïen i els ànims festers anaven decaient
amb cada un dels anuncis d’ajornaments festers,
que finalment s’han convertit en suspensions
fins a l’any que ve.
I en la mateixa tessitura que els nostres veïns ens
hem vist quan també s’ha decidit suspendre les festes
2020 a Castalla. Tot això suposa l’ajornament
dels càrrecs festers i l’anul·lació dels contractes signats
amb bandes de música, cambrers, cuiners en
el nostre cas —càterings en altres casos—. Molts
serveis dels suprimits són de fora del poble, però
pensem també en tots els proveïdors locals que no
rebran els nostres encàrrecs: forners, carnissers,
pescaters, proveïdors de begudes. Fins i tot modistes,
perruqueres i maquilladores, entre altres. La veritat
és que les festes són una roda que meneja molts
fils i alimenta moltes famílies. Hem de lamentar que
enguany aquesta roda s’haja detingut a causa del
Covid-19.
Per descomptat la salut sempre ha de ser el primer
i en aquesta nova normalitat no sembla que les
aglomeracions de festes tinguen cabuda, però pensem
que quan arribe Sant Jaume o la Nit de l’Olleta
o el dia de l’Entrada no podrem evitar deixar caure
unes llagrimetes. No serà el mateix passar per unes
no-festes quan l’estat d’alarma ens impedia celebrar-les
i inclús eixir al carrer, que passar per unes
no-festes instal·lats en la nova normalitat.
També cal destacar que la no celebració de les
festes no significa que les despeses de les comparses
siguen zero. Ens trobem en una situació realment
rara en la que no celebrarem festes, però els festers
sí haurem de fer front a unes despeses de manteniment
de les comparses, així que haurem d’estar a
l’altura per a col·laborar en tot el que siga necessari.
Tal volta aquesta siga una oportunitat d’or per a
repensar i reorganitzar coses.
Desitgem sincerament que tots els estudis per
trobar la tan necessària vacuna siguen un èxit més
prompte que tard i que d’ací a poc temps puguem
tornar a dir allò de “bones Festes”. Tant de bo serà
que puguem dir “bones festes 2021”.
Castalla 2020 45