Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

sem de forma diferent. Leti i Jordi
no paren de moure’s durant tot el
matí, Raül està callat i porta els
nervis per dins, i jo no puc amagar
a la meua cara la gran il·lusió que
estem vivint. De camí a la Casa
del Fester ens trobem moltes paraules
d’estima, abraçades, ajuda
i una gran quantitat de mirades i
somriures carregats de vida.
Les nostres quatre esquadres
han omplert de felicitat els moments
anteriors, preparant-nos i
preparant-se per a acompanyarnos
en aquest acte. Fora botes negres,
cinto i camisetes de ratlles.
Avant les gel·labes i jupetins vermells
brodats. L’ambient és bonic,
hui la germanor brilla amb força.
Aplegar a la Casa del Fester, trobar
els altres capitans esperant i, entre
crits i nervis, donar-nos la benvinguda
i l’enhorabona.
Abans de l’eixida l’escena canvia,
en un racó ens trobem aïllats
de la resta, confirmant-nos els uns
als altres que la cosa va avant, que
ja no hi ha marxa enrere. Cada
vegada estem més soles… Marineres...
Maseres… Pirates… Cristianes…
i Moros Grocs… I ens toca
baixar. Com voleu que vos anomenem?
Mire a Raül, i ens adonem
que no tenim nom. Qui porta les
banderes? I decidisc que siguen
ells, els que aquest any canvien de
comparsa per acompanyar-nos a
complir un somni. Leti i Jordi agafen
les nostres banderes, amb cara
d’emoció i seguretat; el 2020 també
seran les seues. I per fi, s’obrin
les portes. Se sent el crit de la gent,
i el meu cor no para de bategar
fort. Els xics avancen per agafar
el trabuc i a les xiques ens toca
portar les banderes. Prompte una
mirada còmplice es posa al meu
costat i les dones que més ens volen
als quatre ens acompanyen al
ritme de la música.
A un costat i altre trobe mirades
conegudes, bombatxos blaus
ens acompanyen amb els aplaudiments,
i jo no puc deixar de
76
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U La ballada de bandera dòna per
finalitzada la nostra Volta. Ens mirem els
quatre, i JUNTS, com a capitans del 2020,
desfilem per primera vegada cap a la comparsa
somriure. Les calaveres i les àncores,
amb cara de sorpresa i alegria,
també s’uneixen als aplaudiments.
Leti i jo ens mirem a cada moment,
no cal parlar, els nostres ulls
ho diuen tot. I passa ràpidament.
Sense adonar-nos ja hem aplegat a
la plaça de l’Ajuntament, envoltats
dels nostres. No puc comptar la
quantitat d’abraçades sinceres que
m’apleguen. La ballada de bandera
dòna per finalitzada la nostra
Volta. Ens mirem els quatre, i
JUNTS, com a capitans del 2020,
desfilem per primera vegada cap a
la comparsa.
7 de març del 2020
plegue a la comparsa on
Am’esperen els meus companys
capitans, familiars i amics. De camí
em trobe moltes persones que, amb
cara estranya, es pregunten per què
no estic amb la resta i amb confiança
em diuen: Que fas tard, on
t’has deixat la banda? En entrar ja
estan les taules preparades, i busque
ràpidament a Maria. En trobar-nos
està tot llest, fotògrafs, càmeres…
Durant uns minuts els nervis són el
que més predomina. Però, a poc a
poc, em relaxe i em deixe dur. Converses
amb amics, paraules d’ànim
amb familiars, i buscar per damunt
dels muscles a Raül, Leti i Maria
que, igual que jo, estan perduts entre
tanta gent. Ens avisen que la música
ja puja pel carrer i ens preparem
amb Abril, el nostre àngel de la rodella,
per a rebre’ls. Moltes besades
i cares de felicitat, i un poc perduts
amb el protocol, el dia va passant.
Desfilada, música, missa, rialles,
companyonia, i moltes emocions
barrejades van definint les hores.
Apleguem a la plaça de nou, i comença
a formar-se el cercle per a
la ballada de banderes. Però… i la
nostra bandera? Sent el so del bombo
preparant el moment i continue
sense bandera. Amb tranquil·litat sé
que aplegarà i sense adonar-me ja
estic de genolls ballant-la i gaudint
del moment. La sensació no és nova,
però no recordava aquesta energia
que m’envaeix el cos sense mesura.
Passa ràpid, la música acaba i estic
pels aires.
Tornem a la comparsa relaxats,
somrient, bevent algun glop d’una
cerveseta pròxima, i acompanyats
de gent bonica per tot arreu. Al sopar
tot és còmode i proper, els familiars
i la seua felicitat, els amics
i companys d’esquadra amb la seua
alegria i vitalitat, les cares dels meus
capitans mentre comentem diversos
moments del dia. I una gran quantitat
de moros vells fent festa de la
bona! Quan comença la presentació,
des d’allí dalt a l’escenari, me
n’adone que la senzillesa de les paraules
de Raül cap a la seua comparsa
ens fan sentir prop d’ells, a tots.
I així, sense més, prompte ens trobem
damunt de la barra, els quatre
JUNTS ballant, sentint-nos de nou
a casa.
15 d’abril del 2020
aül em comenta que la presi-
li ha trucat i l’ha infor-
Rdenta
mat de diverses qüestions, i que
vol parlar amb nosaltres tres. Dins
de mi crec que estic preparada per
a les paraules que poden venir a